Naturalment... Fem cultura

Salva Andrés Martín

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Històricament, les Falles, que posteriorment també han estat declarades festa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, han estat obligades a exercir un paper de defensa de les tradicions i la cultura del poble valencià. Amb les seues activitats s’està aconseguint que any rere any noves generacions de valencianes i valencians puguen conéixer la idiosincràsia del poble valencià. L’any 2009 la nostra comissió rep la denominació d’associació cultural, un fet de caràcter més institucional, perquè en la pràctica una comissió fallera ja s’hauria de considerar en si mateixa d’aquesta manera, o així hauria de ser. L’AC Falla Rei en Jaume I fa 25 anys que exerceix en la pràctica aquesta nomenclatura, publicant llibrets fallers, preparant obres de teatre i sainet, promovent i defensant la nostra llengua, cultura i tradicions, i participant en totes les activitats que s’esperen d’una comissió fallera. Així en aquest article en farem un resum de totes aquelles activitats culturals que s’han dut a terme, i que a vegades han estat guardonades per la Junta Local Fallera de Cullera o altres organismes.

Els llibrets fallers

Hem de ser honestos i reconéixer que els dos primers exercicis fallers no vam poder realitzar llibrets a causa de les nombroses despeses econòmiques que suposava crear una nova comissió. Aquesta tendència va canviar el tercer any d’existència, en l’exercici 2000/2001 quan per fi vam publicar un modest llibret que també recollia les salutacions dels presidents i falleres majors dels exercicis anteriors, a més dels esbossos, les explicacions, la programació de festes i algunes cròniques d’actes celebrats durant l’any. Aquests primers llibrets comptaven Antonio Miguel, Manuel Muñoz i Christian Fabra a l’equip de redacció.

A partir de l’exercici 2003/2004 comencen a incloure’s alguns textos relacionats amb la cultura valenciana: jocs populars com el truc o la pilota, articles sobre indumentària, gastronomia, la pirotècnia i fins i tot una secció de refranys. A més s’instaura la secció dedicada al Grup de Dones Col·laboradores. A l’equip de redacció del llibret aquests anys estaran Susana Albert, Juanjo Nicolau, Quique Falcó, José Sanjuan, Estefania Garrigós i Eva Garcia. Van ser uns anys de llibrets molt senzills, on el gruix dels continguts se centraven en la part protocol·lària de la comissió.

Arran del llibret publicat en 2008, del XX aniversari, els llibrets comencen a augmentar les seues pàgines. Varia el format respecte dels anys anteriors i continuen ampliant-se els continguts. Gent jove comença a formar part de l’equip de redacció: Laia Moncho, Patricia Canet o Alba Botía.

La primera part de la dècada de 2010 els llibrets continuen la mateixa dinàmica que en l’anterior. Cal destacar el llibret de 2011, dedicat a les xarxes socials i les noves tecnologies, on s’inclogueren alguns continguts relacionats amb la temàtica. Per primera vegada es va presentar, sense èxit, als premis de la Generalitat, on ja no tornaríem fins a l’any 2019. També el llibret de 2013, dedicat al 15 aniversari, on per primera vegada es recopilaven tots els representats, falles plantades i guardons obtinguts de la comissió. El lustre es tancava amb el llibret de l’any 2014, on a causa de les dificultats econòmiques derivades del baix cens, es va fer un llibret on sols s’incloïa la informació protocol·lària. Aquest any no vam poder participar en el concurs organitzat per la JLFC, ja que no acomplíem els mínims establerts de continguts.

A partir de 2015 comença una època de canvis en els nostres llibrets. Begoña Benedito es consolida com a maquetadora i coordinadora i comencen a confeccionar-se llibrets amb un fil conductor que cohesiona tots els continguts. En un primer moment, les temàtiques anaven directament relacionades amb les de la falla, així podem trobar els llibrets de 2016, L’Edat Mitjana i el de 2017, Les civilitzacions, on s’inclouen textos de caràcter expositiu, més enciclopèdics, i altres textos d’opinió escrits per membres de la comissió. Aquesta expansió continua al llibret del 20é aniversari, l’any 2018, que rep oficialment, i per primera vegada, un títol de caràcter denominatiu Evolució. Un llibret que narrava l’evolució de la nostra comissió en els seus vint anys i també la de la festa de les Falles. Aquest comença a comptar amb una gran nòmina de col·laboradors externs a la comissió per a confeccionar els seus continguts i algunes falleres i fallers comencen a trobarli el gust a escriure en les seues pàgines. Tots aquests llibrets tenen una gran rellevància perquè posarien els fonaments dels futurs èxits que tindrà la comissió pel que fa a aquest àmbit.

A partir de 2019 es produeix el punt d’inflexió definitiu. Salva Andrés rep el relleu de Begoña Benedito com a coordinador del llibret i Javier Montañez agafa les regnes de la maquetació. Amb Volem Falla, un llibre que defensava l’ofici de l’artista faller i la falla com a eix vertebrador de la festa, s’intenta crear un projecte ambiciós i competitiu. El nombre de pàgines comença a duplicar-se i la nòmina de col·laboradors externs creix considerablement, al mateix temps que la seua importància i estatus. És la primera vegada que el periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, Joan Castelló, deixa la seua empremta en un llibret de l’AC Falla Rei en Jaume I, juntament amb altres col·laboradors com Julio Monterrubio, Manuel Algarra o Pere Fuset. Un llibret que va aconseguir sorprendre, ja que va aconseguir el cinqué premi al millor Llibret de Falla en el concurs de la JLFC, tanmateix, no va aconseguir entrar en el llistat de llibrets guardonats per la Generalitat, que era l’objectiu principal. A més, amb Volem Falla s’instaurarà l’acte de presentació del llibret en el calendari d’activitats de la comissió.

Amb el llibret de 2020 se segueix una línia semblant de treball, però amb la il·lusió d’haver estat guardonats a Cullera l’any anterior. Com si es tractara d’una vidència, en aquest any pandèmic es confecciona el llibret Futurs Incerts. Es reprenen moltes col·laboracions externes, barrejades amb les de moltes falleres i fallers i de la comissió, per a analitzar el futur de molts aspectes de la nostra festa i societat. Comencen a incloure’s il·lustracions, i fins i tot un xicotet sainet. Aquest llibret obtindria el 4t premi al Millor Llibret de Falla de la JLFC, però l’èxit més gran fou estrenar-se com a guardonats en els premis de Promoció de l’Ús del Valencià en un Llibret de Falla convocats per la Generalitat Valenciana. Vam irrompre amb força en la llista assolint el lloc 47é.

Amb la pandèmia vigent arribaria el llibret de 2021. Amb un pressupost baix per situació de crisi sanitària, i aprofitant el fil temàtic anterior, es decideix fer una continuació, amb col·laboracions principalment casolanes, del llibret de 2020. Així naix Futurs més incerts. Amb una maquetació pràcticament idèntica a l’anterior, les col·laboracions analitzaven com serien alguns aspectes de la nostra societat i festa després de la pandèmia. Per primera vegada s’inclou un sainet complet i un poema de l’autor Francisco Fernández Ruiz, que posteriorment serien nominats als Premis Malva i Bernat i Baldoví de les Lletres Falleres, aconseguint així que la nostra comissió estigués present a la gala de Lletres falleres per primera vegada en la nostra història. A més, tot i la reducció en continguts i en extensió, el llibret torna a rebre el 4t lloc als premis de la JLFC, i assoleix superar-se als premis de la Generalitat assolint el premi 26é.

L’any 2022 s’aconsegueix l’èxit més gran dels nostres llibrets de falla als Premis de la Generalitat. El llibret Dualitats rep el Premí 19é, situant-se entre els 20 millors llibrets de falla del País Valencià. Tot i això, i després de tres anys, no vam rebre cap premi al concurs de la JLFC. Amb una original temàtica, es plantejava als col·laboradors que defensaren una postura en cada dualitat de temàtica fallera. La maquetació convergia amb la temàtica i s’utilitzaren els colors blanc i negre per tal de reforçar la coherència. En aquest llibret també tindríem un sainet nominat al Premi Bernat i Baldoví de les Lletres Falleres. A més, en l’edició d’aquest any també vam estar nominats al Premi PLF22 al millor tweet satíric amb una publicació feta per Salva Andrés.

Premis al Millor Article de Llibret, a la Millor Portada i Premi Cullerot al millor Poema Satíric

La Junta Local Fallera instaurà els premis al Millor Article de Llibret i Millor Portada de Llibret l’exercici 2011/2012 per tal de reconéixer la tasca de les falleres i fallers que escriuen textos i dissenyen les portades dels llibrets fallers. Pel que fa a l’article, fins ara dues persones han participat en nom de la nostra comissió, Juanjo Nicolau (2012) i Salva Andrés (2016-2022). De tots tres, és aquest últim qui més voltes ha presentat els seus textos al concurs amb un total de set vegades, aconseguint el premi l’any 2017 amb l’article Falles, patrimoni, i ara què?, un article que realitzava una crítica mordaç a la festa de les Falles després d’haver sigut declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Un premi que ha acaronat fins a tres vegades més, situant els seus articles en segona posició.

Tanmateix, al concurs de millor portada la sort continua sent esquiva a la nostra comissió. En un primer moment, sols s’hi donava el premi a una única portada, però a partir de l’any 2018 s’incrementa el premi a les tres millors, fet que haguera fet obtenir un parell de guardons de 2n premi a Begoña Benedito (anys 2012 i 2015) que ha fet les portades de concurs entre 2012 i 2018. A partir de 2019, fins a l’actualitat, és Javier Montañez qui confecciona les portades del llibret quedantse en quart lloc amb la portada La constel·lació de la fallera (2020), una portada que va sorprendre a tothom per la seua tècnica, que emprava un UVI braille, i de la qual s’esperava poder aconseguir un premi, però el jurat no ho va considerar així.

Per últim, la JLFC implanta l’exercici 2018/2019 el Premi Cullerot al Millor Poema Satíric per tal de fer valdre la tasca dels poetes satírics que escriuen els seus versos als llibrets fallers. Celebrades quatre edicions d’aquest premi, la nostra comissió ha participat en dues ocasions, els anys 2021 i 2022, totes dues amb poemes de Salva Andrés, obtenint el Premi l’any 2022 amb el poema Crònica pandèmica fallera de Cullera, que satiritzava tot allò que havia passat l’exercici 2020/2021 envers les Falles de Cullera.

Naturalment, el valencià és la llengua oficial de les Falles. Des de l’any fundacional de la comissió, i com no podria ser d’altra manera, el valencià va ocupar el lloc de llengua vehicular de la falla. Administrativament, s’ha usat ininterrompudament per a la redacció de les actes de reunions, els saludes, les circulars que s’han enviat als fallers o els estatuts que regeixen el funcionament intern. També s’ha fet servir tradicionalment per a la redacció dels guions dels actes fallers més protocol·laris com les presentacions, proclamacions, tretes o gales d’aniversari i les cròniques d’aquests que publicàvem al diari l’Expressió o la revista la Traca Fallera. I a més a més, per a la confecció dels versos que conformen les crítiques de les nostres falles.

A banda d’aquest ús vehicular, la nostra comissió, des dels seus inicis, ja ma mostrar certa inquietud per difondre i promoure la nostra llengua. Així, es va crear un fullet anomenat REJ: La revista del faller, on s’incloïen totes les notícies relacionades amb la comissió. Aquesta revista, redactada íntegrament en valencià, ens va acompanyar uns quants exercicis i era de caràcter trimestral. Una altra publicació, però de caràcter anual, era la que recopilava diversos refranys en la nostra llengua i solia publicar-se entorn del mes de març.

Així, l’any 2018 la Junta Local Fallera de Cullera decideix augmentar la quantitat de banderins en els premis a la promoció de l’ús del valencià fins a 5. Aquest fet va motivar un grup de joves de la comissió, compromesos amb la llengua, i es va crear la delegació de promoció del valencià entre els qui es trobaven Salva Andrés, Begoña Benedito, Sara Bixquert i Nacho Montagud. Les activitats de promoció i difusió del valencià comencen a augmentar: recitals poètics, contacontes, xarrades literàries. Es crea el racó literari i lingüístic al casal, on cada mes es recomanaven lectures, obres de teatre, música, poemes, es corregien barbarismes, etc. També s’instaurà la Mostra de refranys de Sant Joan. Es realitzen els divendres d’oci on tenien lloc activitats de caràcter més lúdic relacionades amb el valencià i s’organitza per primera vegada un espectacle d’humor en valencià amb Òscar Tramoyeres. A més comencen a convocar-se alguns concursos com el de mems en valencià, microrelats terrorífics, o cartes als reis mags. Aquesta forta aposta es va veure recompensada i eixe mateix exercici rebem el 3r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià.

Exercici 2017/2018: 3r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià Exemplar de REJ, la revista del faller.

Exercici 2018/2019: 1r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià

Exercici 2019/2020: 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià

L’exercici següent, i amb la motivació extra d’haver seguit guardonats, es decideix continuar amb aquesta ferma aposta per promoure la llengua. Es continua amb el racó literari al casal faller, i amb la majoria d’activitats i concursos iniciats l’any anterior. A més, s’organitzen altres campanyes com la nit d’aforismes, la mostra de vells oficis valencians, nits de música en valencià o la mostra de jocs tradicionals feta durant la festivitat del 9 d’octubre, o el recital Les veus de la frontera. Tota aquesta tasca torna a estar guardonada, però aquesta vegada amb el 1r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de les Falles 2019, en un any on la competència entre comissions per aquest guardó va ser molt intensa, fet que provoca que la nostra llengua siga realment la guanyadora del concurs.

En 2020 s’incorporen nous integrants a la delegació de promoció del valencià, entre ells Claudia Parreño, Javier Montañez, Isabel Galindo i Núria Moscardó. Així, continuen augmentant-se les activitats en pro de la nostra llengua. Activitats com la nit de microteatres al casal, amb la companyia de Teatre Estable Faller, la ruta ecoliterària de les llegendes per la Lloma, el col·loqui dels llibres Homes i Dones, amb motiu del traspàs de l’escriptora Isabel-Clara Simó, la mostra Joves Dones Escriptores, o la creació d’un Trivial literari i lingüístic. Així, per primera vegada, es posa una etiqueta a la nostra particular campanya #ElValenciàVal. Una feina titànica que va aconseguir el 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià, que realment va sabre a poc després de l’èxit de 2019, però que amb el temps s’ha valorat a causa de l’extrema competència que estan mostrant la resta de comissions.

L’any 2021 aquest concurs quedà suspés a causa de la pandèmia per la Covid-19, tanmateix, vam ser de les poques comissions que no va cessar en el fet de promoure la llengua i vam fer una campanya bàsicament destinada a les xarxes socials sota l’etiqueta #ReiEnValencià. Durant la pandèmia es va organitzar una Setmana del Llibre, amb diverses activitats programades, com el vídeo del dia del llibre, on participaren un gran nombre de fallers. També altres campanyes com Paraules de casa, de difusió de lèxic, Escoltem valencià, recomanacions musicals, Apunts lingüístics, consells sobre gramàtica i ortografia, el concurs d’endevinalles o Com ho diries? On es mostraven nous neologismes emplenaven diàriament les històries de les nostres xarxes socials.

Així, l’any 2022 es torna a aconseguir el 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià, incloent-hi noves campanyes i activitats com Fem frases fetes, on s’il·lustraven frases fetes amb fotos protagonitzades pels nostres fallers i falleres o el Tindllegir, amb una espècie de funcionament semblant als de les webs de cites, però escollint el llibre perfecte per cadascú.

Cal dir que hem construït un gran grup de treball entorn d’aquesta delegació i amb la col·laboració de totes i tots hem estat guardonats en les últimes quatre edicions d’aquest concurs, sent una de les poques comissions que ho ha assolit, i convertint-nos així en un referent de la Promoció de l’Ús del Valencià de les Falles de Cullera en els últims anys.

Concurs de Millor Escena de Crítica Local

En l’exercici 2017/2018 la JLFC instaurà el Premi de Millor Escena de Crítica Local per tal de guardonar les millors crítiques amb referències a Cullera de les falles grans. Un únic premi pel qual competeixen totes les comissions que així ho consideren. L’AC Falla Rei en Jaume I ha participat en les tres edicions que fins ara s’han celebrat. L’any 2018 presentaríem al concurs l’escena Invasió política, de Fede Alonso, on dos grans sumos representaven els dos partits majoritaris de la política local:

Els plens són uns rituals, que han perdut emoció, des que membres habituals, han abandonat l’oposició.

La lluita dels dos grans partits, per vore qui la fa més grossa, mentre els altres miren avorrits, sense implicar-se gran cosa.

Als sumos sols es pareixen, els polítics de la ciutat, quan en Falles engreixen, per les fartades que s’han pegat.

L’escena, l’acompanyava un cartell que era la convocatòria del ple on s’incorporaven alguns punts més que surrealistes en clau d’humor, com l’esmena per a comprar una càmera de fotos per als actes que presideix l’alcalde Jordi Mayor. L’any següent, 2019, es participaria amb l’escena El circ de Junta Local Fallera, de l’artista Xavi Tur. En aquesta escena apareixia la presidenta de la JLFC, Susi Melià, abillada amb un vestit de domadora, subjectant una anella del protocol per on havia de passar un lleó, que simbolitzava les comissions falleres, per poder obtenir la subvenció. Una crítica als nombrosos actes i desfilades als quals s’havien d’enfrontar les comissions en la seua gestió de la JLFC:

Ens faran passar per l’aro, a totes les comissions, com podeu imaginar-ho, pel tema de subvencions.

Actes, desfilades, protocol...

Ja no saben que inventar!

No volem tant de patracol... Pels diners hem de pencar!

En la tercera edició, que finalment s’ha resolt aquestes passades Falles 2022 a causa de la pandèmia, l’escena escollida per a participar en el concurs, també de l’artista Xavi Tur, fou Protagonisme desorbitat. A l’escena trobàvem l’alcalde Jordi MayorXef preparant una Paella de Cullera a un turista espacial mentre usava la paleta com a pal per a realitzar-se un selfie:

Fins quan fa una paella, mai perd l’oportunitat, de fer-se una foto amb ella, i a Instagram eixir retractat.

Té un grapat de seguidors, que l’aplaudeixen fidelment, i tindria i tot admiradors, si en un directe es tira un pet.

Com a influencer li convenia, La seua imatge ha millorat, Un viatge, potser a Turquia... I li ha crescut el pentinat!

Una divertida crítica a la desorbitada activitat de l’alcalde en les xarxes socials. Cal dir que en dues de les tres edicions celebrades (2019 i 2022) s’ha aconseguit el segon lloc. Un premi pel qual la comissió aposta fermament, per les crítiques de caràcter local que normalment tenen les falles grans que plantem, i del qual s’esperen obtindre alguns fruits en les pròximes edicions.

La Junta Local Fallera de Cullera decideix crear aquesta Mostra l’exercici 2018/2019 com a una iniciativa solidària amb l’objectiu de col·laborar amb diverses associacions del poble amb part dels beneficis aconseguits amb la venda de les entrades. Així associacions com AFACU, Ànec o Baladre s’han vist beneficiades de la solidaritat del món faller.

La nostra comissió participà en la primera edició amb l’obra La Plaça de Cánovas, de l’autor Joan Alfons Gil i Albors. Una obra que ja va ser representada l’exercici 1998/1999 al concurs de teatre. L’elenc el formaren Sara Borrull, Estefania Garrigós, Javier Jiménez i Pilar Renart, que donaren vida a la història de dues dones matxutxes que buscaven l’amor a València.

En la segona edició vam escenificar per primera vegada una obra de Paco Fernández Ruiz: T’has casat, l’has cagat... Però tot té solució. Una divertida història d’un matrimoni que visita una agència amorosa per tal de superar les seues desavinences. En aquest sainet repetirien Sara Borrull, Estefania Garrigós i Javier Jiménez en el repartiment.

El tercer any de la mostra, a l’exercici 2020/2021, no s’hi va poder participar per les dificultats que suposava assajar en plena pandèmia. Tornariem l’exercici 2021/2022 amb una altra obra de Paco Fernández Ruiz, Que el senyor ens pille confessades! i el mateix grup actoral al qual s’incorporava Salva Andrés. Amb aquesta obra ambientada en la pandèmia aconseguirem les rialles de tot el públic gràcies a la preocupació de les protagonistes per poder-se confessar durant el confinament.

Per últim, en aquest exercici s’incorporaren al grup de sainet Àfrica Maire, Benjamín Altur i Mariló Galindo, que juntament amb Javier Jiménez, Sara Borrull i Estefania Garrigós tornaran a representar una obra de Paco Fernández, Cecilieta Mon Amour, un entranyable embolic familiar per un misteriós regal rebut des de París. Amb quatre participacions en les cinc edicions celebrades, som una de les comissions que ha assolit consolidar un grup de sainet a la mostra, gràcies, entre altres coses, a la col·laboració de l’autor Paco Fernández, i a persones com Antonio Bolufer, Gretel Prieto, Paco Mahiques o Marian Escolà, que han ajudat en qüestions tècniques i logístiques als actors i actrius des dels inicis de la Mostra.

Concurs de teatre en valencià

La nostra comissió ha seguit una trajectòria irregular pel que fa al concurs de teatre en valencià. Des d’uns inicis que feien presagiar l’establiment d’un grup de teatre consolidat encadenant diverses participacions, en els primers anys de la comissió, vam passar a no xafar l’escenari durant vora una dècada per a tornar, esporàdicament, dos exercicis més.

La Primera obra que es va representar fou La Plaça de Cánovas, de l’autor Joan Alfons Gil i Albors, i els primers fallers que trepitjaren l’escenari foren Julian Renart, Yolanda Cerveró, Miguel Ángel Martínez i Maria José Ruano. Una divertida obra que es va dur endavant amb molt d’esforç per actors inexperts i que va fer passar una bona estona al públic.

Altres obres d’aquests anys van ser: Cavallers, visca la vida d’Arturo Casinos (2002), El tío Canales, de Joan Colom (2003) i Allipebre d’emocions, de Josep Llopis Domingo (2004). Aquestes obres tenien com a protagonistes a fallers com Estefania Garrigós, Juanjo Nicolau, Eva Garcia, José Sanjuán, Miguel Angel Martínez o Miquel Albert.

L’any 2005 la Junta Local Fallera instaura per primera, i única vegada, el concurs de teatre en la categoria d’obra curta. El nostre Grup de Teatre participà amb l’obra Bolot d’oros i mà, de l’autor Eduard Escalante, aconseguint el Premi a la Millor Obra, al millor Actor Secundari (José Sanjuan), Millor Actor (Miguel Ángel Martínez), Millor Actriu Secundària (Eva Garcia) i Millor Escenografia (José Luis Carles i Salvador Cardona). Sols no es va poder obtenir el Premi a la Millor Actriu, a la qual estava nominada Estefania Garrigós. Ton un èxit per a la comissió i una recompensa a l’esforç realitzat durant tants anys per aquest grup de persones que conformaven el Grup de Teatre.

L’exercici 2014/2015 es va reprendre, després de molt de temps, la participació en el Concurs de Teatre amb l’obra Amigues Desgraciades. El repartiment, tot d’actrius, estava conformat per Estefania Garrigós, Sara Bixquert, Carolina Pedrós, Maria Grau i Aida Alandete, que les dues últimes setmanes abans de l’obra va haver de substituir i aprendre’s el paper de Pilar Renart per causes de força major. Una obra que va fer riure molt al públic i que combinava bones dosis d’humor amb un estrany misteri. També altres fallers van contribuir en l’apartat tècnic del desenvolupament de l’obra: Isabel Galindo, Laia Moncho, Salva Andrés, Marian Escolà, Gretel Pieto i Juanjo Nicolau.

L’any 2016 vam rubricar la nostra última participació en el Concurs de Teatre de la JLFC amb l’obra Em demane Nova York, de Marc Egea. El repartiment sols el formava una actriu, Sara Bixquert, que donava vida a una entusiasta jove plena de contradiccions. D’aquesta obra cal destacar l’esforç de l’actriu, ja que la va desenvolupar tota ella sola. Així altres membres de la comissió com Salva Andrés, Isabel Galindo, Laia Moncho, Gretel Prieto, Sara Borrull o Juanjo Nicolau van posar el seu granet d’arena en l’apartat tècnic.