Naturalment... Estem carregant-nos la natura...

També les Falles?

Joan Castelló Lli

Periodista

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

En aquest segle XXI convuls amb tant de progrés tecnològic i tanta regressió provocada per les guerres (en Ucraïna i altres parts del món) i el canvi climàtic, la paraula ‘naturalment’ ha perdut gran part del seu sentit. No sols ha quedat descafeïnada… sinó també desnaturalitzada.

És natural reunir-se cinc persones al voltant d’una taula i estar totes elles llegint i escrivint en el whatsapp en compte de parlar cara a cara com fem dia si i dia també?

És natural pujar a TikTok fotografies i vídeos de ‘postureo’, aquells que mostren una cara somrient i feliç d’u mateix que res té a veure amb la realitat d’haver de donar gràcies per un treball de mil·lennial després de cursar un grau, dos màsters i un curs d’especialització en una universitat estrangera?

És natural menjar productes ultraprocessats en compte d’unes llentilles estofades o un arròs amb fesols i naps? El natural és el menjar basura i l’antinatural la dieta mediterrània?

És natural pensar que el canvi climàtic és un invent dels ecologistes i que no tenim per què reduir les emissions de C0 a l’atmosfera?

És natural que l’home es dedique a talar els boscos de l’Amazònia i a destruir una biodiversitat única en el planeta?

És natural que els partits d’extrema dreta vulguen negar drets a les persones homosexuals, a les persones migrants o que vulguen reduir l’estat de benestar que tants esforços ha costat aconseguir?

És natural que les obres de millora urbana es prolonguen tres anys, amb afectació als xicotets comerços de la zona, com ha ocorregut amb el Passeig de Cullera?

Naturalment, podem afirmar que, amb algunes (poques) excepcions, la humanitat està ben boja.

L’home ha alterat dràsticament, i continua alterant, la vida en el món. La mare Terra està en greu perill i nosaltres, els ciutadans del món, ens quedem de braços plegats. Hem de considerar aquesta actitud com natural?

Va ser una xiqueta sueca, Greta Thunberg, la que, amb la seua vaga de la fam, va assolir obrir la ment de molts ciutadans perquè fórem conscients del perill del calfament global i la necessitat de lluitar sense noses contra el calfament global de la Terra.

A més a més, la crisi econòmica i energètica, la frenada econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19, la inflació galopant i l’encariment de les matèries primeres ha posat també a la professió d’artista faller en una situació límit. En els últims dos anys, són molts els tallers que han tancat i altres romanen oberts a força d’endeutar a l’artista i a tota la seua família.

En una festa com les Falles en la qual el monument és la raó de ser, quina és la resposta més habitual del col·lectiu faller quan els ingressos de la comissió baixen? Naturalment, s’opta per més festa i menys falla. El més essencial és que en el casal no falta la beguda (de consum gratuït, naturalment). Si cal reduir la falla a la mínima expressió, doncs es redueix. Què no hi ha artistes perquè amb pressupostos tan baixos no poden mantenir oberts els seus tallers? Doncs que els tanquen, diran alguns. Mentre hi haja cassalla i quatre andròmines per a cremar sempre podrem muntar unes Falles, argumentaran els festers. I fins és possible que aquest raonament triomfe en determinades comissions. Si seguim per aquest camí, estem afavorint la desnaturalització de les falles, abandonant el seu sentit originari, respondran els més compromesos, uns il·luminats que no saben divertir-se. És l’etern dilema: som festers o fallers? Si triomfen les tesis dels primers, ens anirem carregant, a poc a poc i amb tota naturalitat, la festa de les Falles.

Podem parlar de cercar nous materials menys contaminants que el suro blanc o pintures amb menys components químics, però l’essència de les falles és la falla, el monument satíric, amb la pirotècnia, la indumentària tradicional i la música. La resta són un complement, que està bé en dosis sensates, però que mai poden desvirtuar el sentit de la festa.

I no podrem afirmar que els artistes no ens hagen avisat amb antelació. En la història de les falles trobem exemples de projectes que ens han advertit amb molta antelació que el planeta està en perill i que tots tenim l’obligació de cuidar i protegir el medi ambient.

Ens ho advertia ja Alfredo Ruiz en Natura morta (Plaça del Pilar, 1982), amb una composició formada per tulipes de tija que amb molt esforç aconseguien sobreviure en un terreny contaminat per l’acció de l’home; i ens l’advertia també Francisco Roca Chorques amb SOS, salvem la natura (Quart-Palomar, 1992), una sàtira en la qual el goril·la, un animal en perill d’extinció, demanava sensatesa a una humanitat que ja en l’última dècada del segle XX estava com una cabra per la seua obstinació a destruir el medi ambient.

Altres tocs d’atenció sobre els efectes negatius del canvi climàtic els van llançar també Ximo Esteve Mares amb Natura… viva? (Glòria-Felicitat-El Tremolar, 1999), Julio Vicente Muñoz en Com està la natura (Bisbe Amigó-Conca, 2000), Xavier Herrero en Defensem la natura (Mercat de Montolivet, 2001) o Pere Baenas en Salvem la natura (Ramiro de Maeztu-Lleons, 2009).

Si la humanitat s’obstina a continuar contaminant i a no reduir les emissions ens podem trobar amb un desastre ecològic com el que plantejava José Luis Pascual Nebot a L’Antàrtida tremola (Avinguda de l’Oest, 1993), amb una morsa que, damunt de la tassa del vàter de la contaminació, contemplava decebuda el progressiu desglaç del seu paradís natural, el Pol Sud, perquè les grans potències es negaven (i es continuen negant) a reduir els gasos d’efecte d’hivernacle.

Una proposta més amable en les formes, però no menys corrosiva en el contingut, és la que van presentar José Latorre i Gabriel Sanz en Natura mare (Na Jordana, 2003). Era una crítica sobre els animals en perill d’extinció, els aliments transgènics, la contaminació acústica, la contaminació marina (les marees negres) o la contaminació acústica.

La unió d’aquestes dues paraules, mare i natura, ja l’havien utilitzada amb anterioritat com a lema de falles tant Federico Contreras Cardo en 1975 en Trinitat-Alboraia com Emilio Miralles Ferrero en 1995 en Federico MistralMurta.

Altres exemples amb lemes similars són: La natura és sàvia, però els humans…, de José Latorre i Gabriel Sanz (Comte de Salvatierra-Ciril Amorós, 1994); Respecta la natura, de José Devís (San José de la Muntanya-Terol, 1976); La naturalesa trencada, d’Ángel Gómez Martínez (Trinitat-Alboraia, 1981); Respecta la natura, d’Inmaculada Ibáñez (Rubén Vela-Doctor Waksman, 2000) i Contra natura, de Mario Gual de l’Olmo (Sant Vicent-Periodista Azzati, 2013), una falla en el qual el gran cérvol, convertit en el rei del bosc, contempla espantat el setge al qual es veu sotmés el medi ambient. I com a exemple es presentava una Albufera plagada de silurs, una espècie invasora que ha anat substituint a la fauna tradicional del llac: carpes (la tenca), barbs, la llissa, el llobarro i l’anguila.

Si parlem de ‘postureo’ (o actituds poc naturals davant la vida), una de les falles més reeixides és Dona’m un like, també de Mario Gual de l’Olmo (Blocs Platja, 2019), una paròdia del món actual en el qual tot es fa a través de les xarxes socials, perquè per a totes les persones abduïdes per internet si no estàs en elles, no existeixes. Amb continguts similars també podem citar Vivim per internet, de José Soro Capella (Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar, 2004) i Xarxes socials, de Vicente Sancho Fort (Pizarro-Ciril Amorós, 2012).

En falles infantils, les propostes didàctiques sobre la naturalesa són molt més abundants que en falles grans, ja que apareixen 143 referències entre 1972 i 2022. En elles preval el discurs de ‘Tots tenim l’obligació de cuidar i protegir el planeta’. Els exemples més destacats són: Defensa la natura, de Vicente Almela Caballé (Plaça del Pilar, 1980); Gaudeix de la naturalesa, de Roberto Martí Planes (Bisbe AmigóConca, 1982); Defensa la natura, de José Manuel Alares (Antiga de Campanar, 1994); Respectem la natura, de Juan Carlos Villanueva (L’Alguer-Enginyer Rafael Janini, 1994); La natura, de Juan Carlos Molés (Plaça de l’Ajuntament, 1994); Gaudeix de la natura, de Vicente Albert García (Illes Canàries-Lo Rat Penat, 1995); Mami natura, de Carlos Borrás Cabo (Quart-Palomar, 2009); Arquitectura i natura, de Miguel Hernández Agüelo ‘Miguel Hache’ (Malva-rosa-Ponz-Cavite, 2014) i Naturalment (Ángel Guimerá-Pintor Vila Prades ‘Arrancapins’, 2022).

Altres propostes destacades són El despertar de la natura, de Joan Martí Martínez (Barraca-Espadà, 2005); Despertat natura!, d’Álvaro Timoteo (Periodista Gil Sumbiela-Azuzena, 2006); Amata natura, de David Moreno Terrón (Barri de la Llum, 2007); Mare natura, de María Valero (Antonio Molle-Gregorio Gea, 2009) i Natura, de José Luis Platero Cosé (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2016).

Si parlem dels hàbits poc naturals en les xarxes socials, podem destacar Estem connectats, de Víctor

Valero ‘Marc Martell’ (Mestre Rodrigo-General Avilés, 2017); M’agrada, no m’agrada, també de Víctor

Valero ‘Marc Martell’ (Mestre Rodrigo-General Avilés, 2018) i Desconnecta, de Mario Pérez (Malva-rosaPonz-Cavite, 2022).

Les falles de Cullera també han expressat la seua preocupació pels efectes de la contaminació de la natura. Els exemples més significatius són: La mare natura, de José Lafarga Palomares (La Bega, 1996); Salvem la natura, de Juan Carlos Donet García (Xúquer, 2004); Tot contaminat, de Fernando Roda Martorell (La Bega, 1977); La contaminació, de Fracisco Escrivá Bañuls (El Canet, 1979); Contaminació, de Fernando Roda Martorell (Mongrell, 1987) i Contaminació marina, d’Antonio Gil (El Canet, 2002).

Més abundants són, ja en el segle XXI, les propostes conservacionistes en les falles infantils, en les quals es posa de manifest la necessitat de trobar respostes urgents per a evitar la deterioració ambiental. En elles, l’educació es considera un factor clau per a aconseguir en les noves generacions una conscienciació ciutadana que permeta albirar un futur millor. Les més destacades són: Defensem la natura, de Vicente Montagud Monseny (País Valencià, 2000); Per què plores natura, de Joan Martí Martínez (Raval, 2001); Cuidem la natura, de Federico Alonso (Plaça Alboraia, 2004); Quina natura, d’Alfredo Bayona (Taüt, 2006); Tot per la natura, de Maiquel Sancalixto (Plaça Alboraia, 2009); i La natura, d’Enrique Tur Artés (Plaça Espanya, 2009). I més recentment Salvar la nostra natura, de Jonathan Lli Tolosa (El Canet, 2010); Bella natura, d’Aitor Lizaga Rubio (Plaça Espanya, 2014); Estacional… la màgia de la natura, de Joan Martí Martínez (Raval, 2015); Cantem a la natura, de Jorge Gil Sapiña (Rei en Jaume I, 2015) i La natura tot ho cura (Plaça Alboraia).

Després d’aquest recorregut per les falles amb propostes sobre la natura, hem acceptat amb naturalitat que el planeta està en perill o ens semblen més creïbles els corrents negacionistes i conspiranoiques que sostenen que tot és un invent del lobby ecologista i que Greta Thunberg és una persona ociosa que ens vol enganyar o, en el pitjor dels casos, no és una persona humana, sinó un androide inventat per a fer-nos creure el que no existeix el canvi climàtic? Naturalment, tots vostés tenen la paraula. Però per favor, amb tota naturalitat, a l’eixida tiren el got de plàstic del xifli en una paperera. És una xicoteta acció en favor d’una gran acció: reciclar per a contaminar menys. Entre tots i totes, Salvem la natura!