Naturalment... Falles amb materials sostenibles

Encara que per a molts “tradició” és el terme que millor defineix i caracteriza al món de les Falles, el seu significat difereix segons qui l’utilitze. Mentre per a uns la tradició és una transmissió de valors generats anys enrere que han de mantenir-se immutables i lliures de perversions per a transmetre’s de generació en generació, per a uns altres la tradició és una transmissió de valors que poden evolucionar i adaptar-se a les necessitats de la societat de cada moment.

I és que, la societat és un sistema viu i el canvi social pot alterar el conjunt d’elements que formen part d’aquesta tradició. D’aquesta manera, temàtiques i estètiques que veiem representades anys entere en el món de les Falles, actualment ge- neren rebuig en una part de la població que ja no les assumeix com a própies.

Durant anys, en una València que avançava amb passos de gegant cap al futur i la democràcia, es va anar alimentant aquesta tradició confortable amb vista al passat, augmentant més i més la bretxa entre els dos corrents del terme “tradició”.

En aquest context, sorgeixen les anomenades falles experimentals. Unes falles que obrin les seues portes a noves formes de pensament, a noves inquietuds estètiques i crítiques, a professionals vinguts d’altres disciplines plàstiques... En definitiva, unes falles que assumeixen les necessitats d’una part de la població fallera que advoca per un canvi. Des del seu naixement han sigut durament criticades pels sectors més conservadors per la ruptura tan pronunciada que van suposar envers els canons establerts. No obstant això, és precisament en aquesta valentia on resideix la seua vàlua.

A més a més, quan es passa de manera tan brusca d’un extrem a un altre, automäticament s’obrin moltes de les portes intermèdies que van quedar pel camí, establint les bases per a altres evolucions més tímides que, hui dia, estan totalment acceptades en el món de les falles sense que ningú qüestione la sea validesa. Les falles experimentals, a més de suposar un canvi de mentalitat i estètica, també han suposat una obertura de mires per als artistes en qüestions de materialitat.

En aquestes falles, on l’acabat porcellânic no és l’objectiu més preuat, es poden assumir majors riscos creatius i investigar amb materials i composicions no convencionals. Fa dos anys, jo mateix em vaig permetre en un projecte l’ús de materials poc conve cionals com a branques, espart o pinassa. La falla tractava la necessitat de cuidar el nostre planeta per a les generacions futures pel que, de manera natural, es va plantejar per a la seua construcció l’ús de materials reciclats recollits directa- ment de la naturalesa.

De la mateixa manera, l’ús de materials convencionals de maneres poc ortodoxes també és considerat per molts com una de les característiques de les falles experimentals, arribant fins i tot al contrasentit en aquells casos en els quals es busca recuperar materials i tècniques caigudes en desús. Per exemple, quan Joan S. Blanch va recuperar les teles per a la vestimenta dels ninots de les seues falles, va haver-hi qui li va titllar d’experimental. No obstant això, la tela està documentada com un dels primers materials que es van utilitzar en el món faller del segle XIX per a ‘elaboració de ninots.

De la mateixa forma, la vareta, una tècnica utilizada per a generar grans volums abans de l’aparició del suro, va vire una revaloració quan artistes com Manolo García o Juanjo García van decidir començar a utilitzar-la com a tècnica d’acabat. Per tant, encara que la línia entre ‘experimental i el convencional està aparentment definida, en casos com aquests es torna difusa i contradictoria. És en aquestes situacions on la tradició s’entén com una transmissió de valors adaptada a les necessitats d’una societat canviant.

No podem negar que l’ofici d’artista faller evoluciona. S’introdueixen nous materials, maquinäries...i això genera canvis en el resultat. Però, com tots els àmbits de la societat, el món faller també es veu afectat per les modes.

Que una moda deixe d’estar vigent no significa que no puga reprendre’s en un futur i, molt menys, que mai haja existit. És important conéixer la nostra història, amb els seus encerts i els seus errors, per a poder revisar-la cada cert temps i poder continuar evolucionant i creixent

En una societat cada vegada més diversa i inclusiva, manca de sentit pensar que només hi ha una manera correcta de fer les coses. La diversitat de gustos, opinions, opcions... i la capacitat de conviure tots junts, mostrant tolerância i respecte, és el que ens enriqueix com a individus. Les falles, que sorgeixen com un element de crítica cap a la societat que les crea, també han de ser crítiques amb si mateixes i evitar estancar-se en la comoditat del que s’estableix. Només així conseguirem unes falles actualitzades i plurals en les quals tots puguem sentir-nos representats.