Naturalment... Llibrets amb materials reciclats

Luis Bohigues Vallet Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Si bé l’origen de les falles resulta una mica incert el que no ho és gens és el fet que han suposat, i suposen, un espill del ser de les valencianes i valencians de cada moment. Actualment, la dimensió social, que es complementa amb la lúdica, la satírica, la cultural o la política, troba multituds de manifestacions a les comissions falleres. Des de recollides solidàries d’aliments, iniciatives d’igualtat entre la dona i l’home o iniciatives ecològiques com l’ús d’un got per a cada faller amb l’estalvi de plàstic que això comporta són simptomàtiques de la consciència social que està arrelada en el mateix ser de les comissions. Les mateixes comissions falleres són actants de gran rellevància social en l’àmbit de les seues localitats. I encara que l’àmbit d’influència no siga molt gran a l’hora d’afrontar reptes socials aquesta no és excusa, ja que precisament xicotetes aportacions en molts llocs provoquen canvis molt grans i aquest és un principi que les comissions falleres tenen molt present. És precisament un nou repte el que se’ns planteja a les falleres i fallers i en aquest cas ecològic també: el de fer llibrets fallers amb materials reciclats.

Els llibrets fallers conten ja amb un gran recorregut dins la festa, no en la forma i finalitats actuals, però com molts aspectes d’aquesta és una part viva que ha anat canviant en transcórrer els anys. Des que l’escriptor decimonònic Josep Bernat i Baldoví escriguera els que es consideren els primers llibrets de falla que consistien en explicacions en vers sobre els temes tractats a les falles de l’època fins als llibrets actuals, que sense cap problema es podrien considerar llibres artístics, el llibret ha anat convertint-se en peça fonamental de l’entramat faller i mirall, alhora, pensar i sentir dels valencians de cada temps. Ara bé, si es té en compte que tan sols a València ciutat hi ha unes quatre-centes comissions i que es podria establir una mitja de cent cinquanta o dos-cents cinquanta llibrets per comissió, podem estar parlant d’uns seixanta mil llibrets només a la ciutat de València. Les dades són prou clarificadores respecte a la gran despesa de paper que comporta i la pregunta que cal fer-se és: i què fer al respecte?

Evidentment, l’objectiu principal seria el de reduir el nombre de llibrets i plantejar-nos quin seria el nombre mínim necessari i així poder rebaixar eixe consum excessiu de paper. Una de les formes seria fer llibrets amb materials reciclats. El reciclatge és una de les formes més efectives que la indústria editorial té d’afrontar la gran despesa de paper que comporta el seu funcionament. Reduir la tala excessiva de boscos és un dels propòsits que es pretenen aconseguir i encara que suposen formes d’edició més costoses són molt més sostenibles. Aquesta és una via que podria ser assumida per les comissions falleres.

Una altra opció podria ser compaginar la impressió de llibrets físics amb materials reciclats amb la digitalització de llibrets virtuals. Al llibret faller roman eixe capritx de la voluntat que també experimentem els lectors clàssics enfront dels lectors d’ebooks: el de sostenir el llibret a les mans. A tots ens agrada eixe sostenir, el pes considerable del llibret, el seu passar de pàgines amb l’aroma a impressió recent... Tot això podria continuar fent-se, però concentrant eixes sensacions en un nombre molt menor de llibrets restituint, inclús, eixa aura que Benjamin proclamà perduda per a les obres d’art en l’època de la reproductibilitat tècnica. A la manera de manuscrits valuosos la intenció seria fer tirades de molt pocs exemplars, els imprescindibles per a complir les finalitats dels llibrets, tindre’n al casal a la manera de peça museística i complementar-ho amb un accés universal mitjançant la digitalització del llibret a la pàgina web de la falla tal com, per exemple, ha fet la Falla Na Jordana. Les despeses econòmiques ja no anirien exclusivament destinades a fer molts exemplars sinó a fer-ne pocs i a digitalitzar-ne un que permeta que tota persona puga en qualsevol moment, en qualsevol lloc, gaudir del llibret de la comissió en qüestió transgredint les fronteres d’espai i temps a què el llibret físic està sotmés.

No oblidem que els reptes ecològics són un dels principals reptes de la nostra societat i del nostre temps. Dins de la nostra xicoteta parcel·la podem també les falles contribuir a afrontar eixe repte. Tal com nosaltres hem gaudit i gaudirem d’aquesta festa també les futures generacions, eixes xiquetes i xiquets menuts que ja tenen desperta la passió amb l’olor de pólvora o del crepitar de la fusta presa de la flama, mereixen gaudir de la principal festa valenciana i llegar-los no sols la festa sinó la consciència de fer una festa cada vegada més social és també una de les nostres grans responsabilitats. Som lliures d’actuar i tal com ens ensenyaren els existencialistes francesos ser lliure és ser responsable. Siguem, doncs, responsables, siguem lliures. Falleres, fallers, és el nostre torn.