Naturalment... Fem cultura de casal

Doncs sí, per què no dir que hi ha cultura també de casal? Qui diu que les falles són sols tres dies, quatre a la capital? Bé, us diré que les persones que encara pensen que falles són tres dies de festa i esclafit, o inclús aquelles que com a molt ho allargarien al mes de març, coneixen poc de la vida fallera d’una comissió i res del que és la cultura de casal.

Perquè per als fallers de cor, de cap a peus, les falles són un any faller, també anomenat exercici faller, de fet els assenyalem al nostre calendari de 19 de març a 19 de març, cosa que fa que mai ens rendim i expressa eixe sentiment agredolç de la famosa nit del foc, tristesa per la culminació d’un somni sempre especial i diferent, i alhora alegria perquè sabem que en unes hores un altre somni comença.

Així que, confieu en mi, fallera de naixement, que hi ha tota una cultura que pocs coneixen, tan sols els mateixos fallers i els seus arrimats, farts de sentir la resposta: “No puc me’n vaig a la falla”. I hui que parlem de cultura, crec que ha arribat el moment de fer-la pública. De fet, tinc la sort de pertànyer a una comissió que no ha perdut eixa essència bàsica de la cultura de casal.

Comencem com no, amb els divendres al casal. És clar, que tots esperem els divendres com l’últim dia de la setmana laboral, desitjant acabar la jornada i tindre un poc de relaxació, quedar amb amics o companys per prendre alguna cosa abans de fer plans de cap de setmana, però per als fallers eixe moment se centra en un lloc concret, el nostre casal, on també estan els nostres amics i per què no la nostra altra família. On per molt cansat que estigués de la setmana sempre algú el trau una rialla, on comentes els problemes de la feina o anècdotes familiars de la setmana, però sempre hi ha algú per a tu. I evidentment, així el temps passa volant i hem de sopar, el típic sopar d’aixelleta, tocar a algun lloc de menjar per portar o desitjar que algú haja estat inspirat eixa setmana i decidisca fer de cuiner o cuinera. I com en casa, tots a la feina, uns a la cuina altres a parar taula ... En fi un lloc on estàs tan acollit que de vegades renuncies a altres compromisos o amistats.

I què no dir dels dinars al cau? Clar, segur que durant la xerradeta del divendres algú comenta podríem fer dinar demà o diumenge... I com diuen a la nostra terra “pensat i fet”, ja està en marxa el dinar, perquè el que es cuine és el menys important però sí la germanor d’estar junts compartint.

Ara em direu que això s’ha fet tota la vida a les comissions falleres i sí, tindreu raó en moltes ocasions, però també és cert que en moltes d’elles aquesta cultura està perdent-se i nosaltres no ho volem deixar perdre. De fet, ens modernitzem amb els temps i passem a la tecnologia, el grup de WhatsApp, on és impossible desconnectar-te de la falla o no assabentar-se del que ha passat o del que es projecta eixa setmana, missatges, novetats, mems, stickers i tot el que faça falta perquè el telèfon no pare de vibrar. També els aniversaris de tots, cosa que encara més ens fa sentir-nos més família.

Però sí, no tot és tan sols festiu, el casal o cau és també un lloc de treball on els membres de la comissió passen moltes hores treballant perquè les diverses activitats isquen al capdavant. La casa de tots on podem reunir-nos. Així doncs, es converteix en el lloc on es fan les reunions de Junta Directiva, assemblees generals i on treballen les diverses comissions. De tal manera, que durant la setmana pots trobar quasi sempre el casal obert perquè el grup de teatre està assajant, la comissió de disfresses prepara la cavalcada de festes, l’equip d’aquest llibret per exemple, maqueta, corregeix i retoca aquesta gran producció. El podem trobar convertit també en punt de venda d’entrades per a diferents actes o d’indumentària fallera. És a dir, una casa plena d’activitat com la de cadascun de nosaltres, sols que aquesta, representa unitat perquè és la de tots.

Com vos he dit abans, anem adaptant-nos als temps que vivim i anem treballant també perquè el casal siga més acollidor per a tots, per la qual cosa, instal·lem un televisor on poder gaudir junts retransmissió de diversos esports o veure les mascletades del mes de març. Instal·lem ventiladors per a l’estiu, extractors per als fums de la cuina, banys adaptats i com en totes les cases organitzem els espais per a una bona convivència.

Però tampoc oblidem l’eficiència i sostenibilitat d’aquesta casa nostra pel que també s’adopten mesures que intentem tots respectar, com la instal·lació d’un contenidor ecovidre per al reciclatge, cartells recordatoris de tancar la llum o l’aixeta i fer un ús responsable. Disposem tots de gots propis individuals per a totes les nostres festes de manera que reduïm considerablement l’ús de plàstics, i en casos de necessitat ens decantem per productes de paper. Disposem també de coberteria i vaixella per a utilitzar en cas que el nombre de comensals ho permeta, perquè també fins a rentar els plats en companyia és més divertit.

Em creieu ara? Un casal sols per quatre dies? Qui diu això, no coneix la cultura de casal de les comissions falleres, almenys, la de la meua comissió.