Naturalment... Cap a un model de turisme sostenible

Juan Gabriel Figueres Hernández Tècnic

de Turisme

Faller de l’AC Falla El Canet

Abans de parlar del turisme sostenible, cal que aquest concepte siga definit, ja que molta gent pensa que aquest terme sols està relacionat amb aspectes mediambientals. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme sostenible és aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per a satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones. Aleshores, perquè el turisme siga sostenible s’han de tenir en cura els aspectes mediambientals, concretament, optimitzar els recursos naturals per a poder-los conservar; respectar la identitat cultural de la comunitat amfitriona i mantenir els valors culturals i tradicionals, i també contribuir a l’entesa entre cultures; i assegurar la viabilitat econòmica a llarg termini que reporten a tots els agents socioeconòmics, treball estable i obtenció de beneficis a la comunitat local per a reduir la pobresa (Organització Mundial del Turisme, 2022).

Tots els organismes públics estan intentant que el turisme que fomenten siga el més sostenible, encara que hi ha models en els quals és més difícil arribar als objectius. Per descomptat, l’exemple més clar és el model de sol i platja tradicional, el més exitós i el més conegut, però que no és un model sostenible. Per què? Molt fàcil. En primer lloc, és un model en el qual moltes vegades no s’han conservat els valors mediambientals, ja que ha donat lloc a l’especulació i a la construcció de grans blocs d’apartaments a primera línia de platja. Seguidament, els turistes no mantenen els valors culturals, més aviat al contrari, implanten els seus costums a la població local. I, finalment, no assegura una viabilitat econòmica a llarg termini i l’ocupació no és estable, ja que en temporada alta hi ha contractacions temporals que, en finalitzar, acaben en el treballador en l’atur, i tampoc li donen beneficis a la comunitat local durant tot l’any.

El manteniment del patrimoni històric té rellevancia per tal d’aconseguir un model de turisme sostenible.

Les rutes de senderisme tenen un paper important en el desenvolupament d’un model de turisme sostenible. Any 2023. Arxiu: J.G. Figueres

A Espanya, s’ha creat l’Estratègia de Turisme Sostenible 2030, en la qual es pretén que les destinacions turístiques implanten els coneguts com a Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i a la Comunitat Valenciana s’han creat 100 recomanacions tant per a les destinacions turístiques perquè siguen més sostenibles, i també per a les empreses turístiques per tal d’aconseguir la implantació d’aquests, basats en els següents aspectes: un turisme sostenible i integrat en l’economia local; innovació i tecnologia per a competir millor i reduir l’impacte; turisme i protecció del patrimoni cultural i natural; ús eficient dels recursos i consum responsable; sensibilització per a crear consciència; igualtat, inclusió i gènere en turisme; formació, competències professionals i ocupació digna; planificació de la destinació; aliances i participació; i gestió turística local sostenible i mesurament (100 recomanacions ODS per a destinacions turístiques, 2020).

La sostenibilitat està també present en altres models turístics, com és el cas del Model de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) de la Comunitat Valenciana, en el qual la sostenibilitat és un dels eixos principals, mitjançant un sistema d’indicadors a implantar en les destinacions turístiques entre les quals destaquen tenir un pla urbanístic sostenible, l’aplicació d’una agenda 21 local, el foment de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica, la recollida i el tractament de residus, l’abastiment, reutilització i depuració d’aigües, indicadors sostenibles, foment d’accions de sensibilitat a favor de la sostenibilitat entre residents, adaptació al canvi climàtic, subscripció al Codi Ètic del Turisme Valencià, l’índex de pressió humana i evolució de la població flotant, posseir figures de protecció ambiental o qualitat en recursos turístics tant en les destinacions com en les empreses turístiques, accions de sensibilitat per als turistes, o les zones verdes per població de fet (Guia de implantación DTI CV, 2017).

Tot açò és més teoria, però en la pràctica, les destinacions turístiques, que han de fer? Aleshores, tal vegada organitzar activitats durant l’any (no em referisc a portar la fórmula 1 i eixes coses), sinó xicotets esdeveniments que puguen atraure durant els 365 dies de l’any perquè els hotels i els restaurants puguen estar oberts i treballar durant tot l’any, podent contractar més personal i amb unes condicions dignes. També, és necessari invertir en personal des de l’administració pública i que es creen places per tal que els recursos turístics estiguen disponibles tot l’any, ja que és tendència que no siga així, i molts d’ells sols estan oberts en temporada alta per aquest fet.

Així mateix, és important l’ús de les noves tecnologies per tal d’afavorir la sostenibilitat i la cura del medi ambient perquè a llarg termini els fullets desapareixeran del tot i seran substituïts pels codis QR i altes eines semblants, tal com està passant progressivament i això serà quan les generacions “tecnològiques” vagen envellint, augmentant l’ús dels fullets digitals en PDF. La pandèmia ha servit, en aquest aspecte, per a obrir-nos els ulls.

Açò són algunes mesures, però és evident que no són les úniques i que ens queda un llarg camí per a recórrer, però cal anar dia a dia i minut a minut per tal d’aconseguir aquesta anhelada sostenibilitat total en el turisme. El dia que això siga realitat, serem millors, el turisme serà millor i serà, per descomptat, de més qualitat.