RAMÓN VIDAL DE BESALÚ Sóc Ramón Vidal de Besalú, com diu el meu nom, vaig nàixer a Besalú, sóc joglar, i em dedique tan sols a cantar pel carrer i difondre les grans obres trobadoresques que somnie a escriure algun dia. El meu poble, Besalú,està al nordest de la Península Ibèrica, prop de França. Besalú és un poble molt tranquil en el que l’única cosa que interromp la faena és el soroll dels pardals. Ací tots em coneixen com el millor juglar de la comarca de l’anell, el meu rival és Aragorn, l’altre juglar del poble. Un bon dia vaig decidir que tenia que prepararme millor, guanyarme la vida més honradament i fer la meva faena amb més qualitat, i havia d’aprendre nous recursos pels meus poemes i històries. Vaig decidir translladarme per fi a Mataplana, al Castell de Mataplana.
Tenia uns quatre dies de camí més o menys ja que asoles disponia de la meua burreta Margarita. Quan vaig eixir de Besalú vaig contemplar els paisatges boscosos de les muntanyes nevades que separen la meua terra de frança. En la meua eixida, en ple hivern feia molt de fred, anava soles, corria el risc de saquejos, congelacions o simplement esgotament de la meua burreta Margarita, que encara que era menuda era una meravella, per la seua suavitat al caminar i el seu pelatge feien que per sentarme estiguera com al llit de ma casa. Com suposava, al quart dia ja podia vore les muralles del grandiós castell de Mataplana, no podia esperar més tenia moltes ganes d’entrarne. Allà luny i com havia avisat en les cartes, m’esperava al mig dia, en la porta, Huguet de Mataplana un home alt i robust,de cabells clars i rostre interesant.
Vaig passar el primer dia parlant amb Huguet i aprenent les habitacions, comedors,... El més interessant va ser una habitació plena de caps d’animals dissecats on al fons estaba l’armadura de Huguet. Dia a dia aprenia lliteratura i escrivia nous poemes i històries, estava molt feliç, i lo millor de tot era que estaba agafant molta confiança amb Huguet, fins al punt que em va demanar que li ensenyara occità i el meu art de trobador, a lo que jo vaig acceptar amb molt de gust. Va aprendre molt ràpid i vam acabar com amics inseparables, ja que portava quasi un any amb ell en el castell. Un bon dia, acabant una de les meves creacions em va vindre al cap una idea que possiblement li donara prestigi i fama a la meva nova obra, una burla a Guillem de Berguedá, un altre trobador més famós que jo al qual tinc molta enveja i ansia per poder superarlo socialment.
La meva creació va arribar a Guillem i enfurecit va arremetre contra Huguet de Mataplana amb uns siIrventesos. Guillem de Berguedà vivia a Borredà amb la seua família i els seus vassalls. Cap a la primavera ens va arribar la carta de Guillem de Berguedá, i com no es d’estranyar tant a mi com a Huguet de Mataplana ens va eixir un odi mortal cap a Guillem. Vam decidir emprendre un viatge cap a Borredà per tal de matarlo.
Als dos dies de viatge vam arribar a Borredà, vam començar a buscar a Guillem, teniem sed de sang. Ja de nit, el vam trobar, estava baix d’un arbre, escrivint noves obres, com si no tinguera problemes, feliç i asquerós.Huguet no s’ho va pensar gens i li va tallar el cap amb la seva espasa. Al dia següent, com ja havíem fet el nostre treball, vam tornar cap a Mataplana. Ja allí li vaig donar una molt mala notícia al meu amic Huguet, havia de marxar, volia explorar noves ciutats on escriure noves obres i coneixer a noves persones...Huguet i jo ens vam posar a plorar i tristossament em vaig despedir d’ell. El meu nou destí era Marsella. Primer tenia que viatjar fins al port de la selva, on agarraria un vaixell i partiria cap a Marsella.
Al vaixell tenia una certa il.lusió i intriga per les noves aventures i reptes als que m’anava a enfrontar, però per l’altra banda tenia sensació d’haver perdut algo molt valiós i volgut com el
meu amic Huguet al que mai podré agraïr tot el que ha fet per mi. Estava soles, en aquella nau amb la punta en forma de drac en la cual se suposava que estava beneida i perdonada dels mals del mar fins que… PAFFF!!!! CRASH!!! La vela de dalt caigué a causa dels forts vents i la nau s’enderessà a dreta i esquerra fins que el nivell del mar va ser major que la part dreta i tots vam anar fora, vaig intentar agafarme a un barril per tal de flotar i intentar salvar la vida, però després del meu últim record de crits d’espant i de pavor per la properia de un mal com la mort vam fer que els meus ulls es tancaren i amb els meus últims espasmes per tal de moure el cor, tocà el fons arenós de l’oceà i Ramón Vidal de Besalú va morir, després de tant d’esforç per a formarse com a persona, en sols uns segons una vela acabà amb ell, però els seus ossos permaneixeran al fons de l’oceà, al igual que les seves obres poètiques, que, després de segles d’ignorancia van ser rescatats fins als nostres dies, on es considera un dels trobadors més importats de l’época Medieval.
FI