Guillem de Berguedà Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Es començarà amb els tres cicles de s irventesos que s'han esmentat més amunt. En primer lloc, la poesia contra Pere de Berga. Cal fer notar com Estefania, la muller de Pere Berga i el propi marit apareixen denominats com a "Sogres". Potser el trobador fa referència a un matrimoni amb una filla dels seus veïns que no es va arribar a realitzar per culpa del pare, o els considerava sogres perquè havia tingut relacions amb una filla seva? Sigui com sigui, el tractament donat als esposos és completament oposat: un dels temes del sirventès insisteix en elogis a Estefania, mentre recorda les banyes que el trobador ha posat a Pere de Berga. Que això sigui veritat o no és fàcil de concretar; el cert és, però, que en altres sirventesos fa les mateixes afirmacions. Realitat, ficció per aconseguir la desqualificació del seu veí?
DIARI D’UN JOGLAR Guillem de Berguedà Hola sóc Guillem de Berguedà, i acabe d’arribar a aquest nou poble. Vaig a contarvos una història basada en un amic meu anomenat Jaume I. Acabava de conquerir-la ciutat de Cartago Nova (Cartagena), i estava amb ansia de més victòries. Passava per la comarca de la Vall d’Albaida, i conegué el poble de Montixelvo. Allí li donaren hospitalitat i refugi per a descansar durant uns quans dies. Al cap de quatre dies quan decidí anar cap al nord per a conquerir alguns pobles de la Safor. les viles musulmanes de Xeraco, i La Font d’en Carròs. A les viles musulmanes de Xeraco es troba a un moro cridat Husein Kebab al que consegui derrotar al cap d’una intensa guerra. Al cap de set dies es va dirigir cap a La Font d’en Carròs una antiga fortificació cristiana que havia sigut conquerida per els musulmans, els cristians que encara vivien allí conseguiren obrir les portes de la ciutat per on entraren les tropes de Jaume I on va tenir que batallar contra el capità moro Abu Ahmed al que derrota clavantli la seua espasa al pit atravessantli el cor. Quan acaba la batalla el rei Jaume ja pensava en la seva pròxima batalla a Sagunt… Quan les tropes ja estaven recuperades el rei Jaume começà el seu camí cap a Sagunt passant per Gandia, Torrent i València, el rei es dirigia a Sagunt per poder defendre la ciutat del posible atac de Hussein Halim el qual sembra el pànic a Castella. En arribar a Sagunt ens quedarem uns dies alli fins que veguerem que tot era una falsa i el atac no existia i vaig decidir marxar cap a Tarragona pero abans vaig parar a Borriana a visitar a uns familiars,
allí estava el meu cosí Miquel i la meua tía, feia temps que no els veia, desde que va començar la reconquesta, encara no he parat de reconquestar els nostres territoris, vaig passar la nit allí, encara en quedava camí abans d’arribar cap a Tarragona. Al en demà hem vaig despedir d’ells i vaig continuar el meu camí cap a Tarragona. Un vegada en Tarragona vaig lluitar en una èpica batalla contra els musulmans o vaig eixir malferit. A la fi vaig tornar a casa i segur de que lo que havia sigut mestre heu tornava a ser.
FI