Diaris de viatje:El Cid Campeador.
Em vaig alçar per culpa del soroll alborotador dels soldats, al eixir de la tenda em va alegrar poder vore el bonic dia que estava fent, vaig vore a Pere de Castelldefels,el més entregat i noble dels meus soldats. Vaig almorzar amb els meus súbdits antes de partir cap a Terol. El meu exércit hi estava en plena forma per a qualsevol imprevist,perquè hi eren soldats de primera clase. Les últimes setmanes m’havia plantejat conquistar el Regne de Valéncia, és una cosa que pense des de xicotet i ara que crec qe ho puc fer, m’agradaria intentarho. El plà que hi havia plantejat hi era molt bò, la primera cosa que hi teníem que fer era anar cap a Terol per a poder dormir tranquils hi menjar agust, el segon pla era anar cap a Sagunt on i ens esperen els nostres al∙liats on hi tindrem que fer un pacte, després caminarem cap a València on hi asetjarem la ciutat e intentarem tancar totes les eixides per a que no puguen eixir i per últim es moriran de no poder menjar o es rendiràn i seran els nostres esclaus. Els pobles de alrededor no són problema perquè tenim un exércit que ve des d’ el sud de la Comunitat que hi está desolat, i tots els pobles en el que hi estan. Crec que no hi pot fallar res excepte que ens fondirem en una batalla de cara a cara si falla alguna cosa. Hi eren les nou de la matinada quan hi vam eixir cap a Terol amb els nostres cavalls, el viatge es va fer pesat va durar una hora, pero amb la calor que hi fea es va fer molt llarg. Quan hi vam arribar tot l'éxércit, el poble es va quedar sense paraules ja que hi es pensaven que eren una minoria, alguns fins hi tot es van
unir a la nostra guerra. Vaig estar descansant fentme un poquet d'aigua fresca hi just després hi vaig anar a visitar aquell poble. A ja les dos hi vaig tornar per a dinar hi revisar els plans i el meu exércit, tot i estava en ordre. La vespra va passar ràpida jugant a les cartes i em vaig gitar pronte per a poder descansar ialçarme amb forçes. Al dia següent havia d’anar cap a Sagunt per on els meus aliats s'unirien a mi per a la meua lluita contra Valéncia, a les deu del matí hi vam partir el meu exércit, la calor hi era abundant pero no impedia que hi anara cap a Sagunt. A les sis i mitja hi vaig arribar a Sagunt, els meus aliats hi estaven esperantme per poder conèixer hi saber la tàctica per a com apoderar el castell de València, el dia el vaig passar al costat dels meus amics i gràcies a ells em va passar ràpid el dia, estava molt nerviós per a vore com aniria el pròxim dia la conquista de València. Tots ens sentíem molt nerviosos i molt callats, cada ú i sabia el que hi tenia que fer. A l'endemà em vaig alçar amb moltes ganes de lluitar i tindre els pèls de punta. A les sis del matí ja hi estavem tots quasi en el castell de València vaig còrrer amb totes les meues forçes i em vaig desfer de dos enemics hi em vaig encaminar cap a el castell, i vam tancar les portes del castell fent que les persones que hi estaven dins no pogueren ixir. Vaig romandre fora amb el meu exércit durant molts mesos fins que al final es van rendir i em van coronar rei de València. Tres anys més tard havia conquerit tota la comunitat i setcents anys després hi estem rodejats de una monarquia hereditaria i no hi han reis i han descobert nous territoris en el món i jo el Cid Campeador encara em coneixen i fan històries sobre mi.