Fesalut Nº 35 Agosto 2011 by Fesalut Lgb

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 1

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n35 AGOST 2011

1,20 EUROS

ALIMENTACIÓ Els edulcorants naturals MEDICINA Com podem dormir millor DERMATOLOGIA El sol i la pell

Contingut pàgines 32-46

ENTREVISTA Eva de Luis, actriu de la sèrie ‘Polseres vermelles’ FESALUT ES ES REGALA REGALA ENCARTADA ENCARTADA AMB AMB EL EL DIARI DIARI ’SEGRE’. SEGRE. FESALUT TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:00 P谩gina 2

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 3

DIRECTOR EDITORIAL: Lluís Gómez Bonet lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:

CENTRE KINE MIREIA PASCUAL, infermera del CAP 1er. de Maig. Àmbit d’Atenció Primària DRA. ARES YUGUERO, col·legiada núm. 952 DR. XAVIER SORIA, responsable de l’àrea de dermatologia a Avantmedic. Lleida HOSPITAL MONTSERRAT CRISTINA PUÑET I BOIRA, coordinadora del grup de treball POLICLÍNIC LLEIDA GSS Gestió de Serveis Sanitaris DRA. ANDREA SANFELIU, fou l’especialista en oftalmologia infantil a l’Institut Lleida d’Oftalmologia FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 prensa@lgbeditores.com

Edita: LGB editores C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 130 prensa@lgbeditores.com Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:00 P谩gina 4

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 5

6 n35

AGOST 2011

Consells pràctics per dormir millor

Sumari fesalut 35 A fons .......................................................

Síndrome xurriacada cervical en l’accident de trànsit

ENTREVISTA A EVA DE LUIS

Publireportatge........................................ 10 CENTRE KINE: OSTEOPATIA INFANTIL

Alimentació..............................................

EDULCORANTS NATURALS

Serveis personals i salut pública ............. Ara actualitat ........................................... Salut .........................................................

12 14 18

28 Càncer de còlon

COM TENIR CURA DELS NOSTRES PEUS EL SOL I LA PELL

Reportatge ............................................... 20 HOSPITAL MONTSERRAT

Lectura..................................................... 22 NOVETATS

Actualitat ................................................. 23 BREUS

Col·legis oficials ....................................... 24 COL·LEGI OFICIAL DE TREBALLADORS SOCIALS

Activitats.................................................. 32

30 L’estrabisme

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 6

A FONS I EN TREVISTA

“

La feina d’actriu és molt inestable. O treballes moltíssimes hores perquè tens molta feina o busques feina perquè no en tens gens!

“

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 7

ENTREVISTA I A FONS

Eva de Luis, actriu catalana

especialitzada en teatre musical

Pregunta.- Actualment, et veiem a la sèrie de televisió Polseres vermelles en el paper de mare de l’Ignasi, un dels polseres. Ens pots explicar aquesta experiència? Resposta.- Ha estat una feina molt especial: la implicació de tot l’equip, la delicadesa amb què es tractaven determinats temes, treballar amb actors tan joves i, alhora, tan professionals, la direcció de Pau Freixas, el guió d’Albert Espinosa, la fotografia de Julián Elizalde… en definitiva, un luxe. Ho repetiria demà mateix!

BIOGRAFIA EVA DE LUIS Actriu catalana, va estudiar al Col·legi del Teatre i, més endavant, a l’Institut del Teatre, l’especialitat de teatre musical. Parla català, castellà, anglès i francès. Darrerament, l’hem pogut veure a la televisió en diferents sèries com Polseres vermelles, Tretze anys i un dia, Laberint de passions, El comisario i El cor de la ciutat. També ha participat en telemovies com Mentiras, dirigida per Miguel Perelló, amb Esther Arroyo i Imanol Arias; Maresme, de Rosa Vergés, amb Miquel Sitjar, Jose Corbacho i Anna Barrachina, entre d’altres, o minisèries de producció internacional com Le Dernier Seigneur des Balkans. Al teatre, ha treballat en produccions com Una maleta, dos maletes, tres maletes, dirigida per Abel Folch al Teatre Condal; El otro lado de la cama, dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Apolo de Barcelona, i al Teatre Nacional de Catalunya amb Ròmul el Gran, dirigida per Carles Alfaro; Un ram de mar, amb Joan Castells, o Lo cor de l’home és una mar, a les ordres de Teresa Vilardell.

P.- Anant enrere en la teva trajectòria professional, has treballat en tots els àmbits de la interpretació: TV, teatre, cinema, musicals… Quin va ser el teu primer paper com a actriu professional? R.- L’any 94, quan estava acabant el meu primer curs en una escola d’interpretació, un dels professors, Giorgio Pastore, ens va proposar fer un espectacle cabaret a la sala Nitza de Barcelona. Va ser la primera vegada que em vaig posar davant del públic. No hi havia text, tan sols músiques, silencis, coreografies… Eren personatges molt extrems, les músiques eren boníssimes i els espectadors interactuaven amb els actors. Va ser molt especial. Una primera vegada única i irrepetible. Al Giorgio li dec moltes coses, sobretot, la seva capacitat per il·lusionar. P.- En quin gènere et trobes més còmoda? R.- Són universos tan diferents! Tots tenen màgia i donen moltes satisfaccions. Suposo que si hagués de triar, ho faria en funció del moment de la vida. Són horaris molt diferents. Als rodatges hi ha molts desplaçaments i horaris molt anàrquics; al teatre, assajos, nits, gires… Sóc incapaç de dir-te quin m’agrada més. El teatre té un feedback immediat. Tant fas, tant reps, i el públic 7

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 8

A FONS I EN TREVISTA

t’ho demostra allà mateix, és molt gratificant. La televisió i el cinema són treballs més minuciosos, hi ha equips tècnics espectaculars! És com un trencaclosques, vull dir: la llum, l’attrezzo, el so, els moviments de càmera, la lingüista, el guió, l’estilisme, el director, la fotografia, l’actor… Tot ha de quadrar a la perfecció per donar una seqüència per bona. És molt intens, i el treball de l’actor és més íntim perque la càmera ho demana. P.- Molts actors comenteu que quan no feu teatre, trobeu a faltar el calor del públic. Comparteixes aquesta opinió? R.- És veritat! Sentir des de dalt de l’escenari com respira el públic, com riu o com s’emociona és una experiència única i irrepetible! Però també penso que, en un rodatge, si pares bé l’orella, pots percebre el batec de la seqüència, el ritme, l’emoció… És com una orquestra simfònica on tothom està connectat i concentrat en un sol objectiu. I això és molt màgic.

les infusions. També procuro menjar sa, però tinc un secret inconfessable: sóc addicta a les patates fregides! No me’n puc estar! P.- T’agrada més menjar carn o peix? I les verdures? R.- Definitivament, m’agrada més el peix, però de sobte hi ha un dia que necessito menjar un bon entrecot a la planxa o amb salsa roquefort i aleshores ho he de fer! Les verdures em tornen boja, crues i cuinades, al vapor, a la planxa, en amanida… Les faig de mil maneres, m’encanta variar!

P.- Parlant de teatre, has fet tant musicals com text. Què t’agrada més? R.- Bé, en realitat, tot i que vaig estudiar l’especialitat de teatre musical a l’Institut del Teatre, n’he fet molt poc, però els pocs musicals que he fet els he gaudit moltíssim! La música arriba allà on no arriben les paraules. D’altra banda, al teatre de text, un bon autor converteix les paraules en música per a l’ànima i l’actor és l’instrument per fer-les sonar. És a dir, que si em demanes què prefereixo, et diré el teatre, així, a seques. P.- Parlem una mica de salut. Tens algun secret per cuidar-te que puguis compartir amb els nostres lectors? R.- No tinc gaires secrets. Bec molta aigua i m’encanten

P.- Acostumes a anar als restaurants o prefereixes cuinar a casa? R.- Uf! M’agrada molt cuinar i em relaxa. Quan tinc gent a sopar, m’agrada preparar plats originals i saborosos. Sempre acabem tots a la cuina xerrant amb una copa d’un bon vi. P.- Quan et trobes de rodatge, sobretot amb sèries de televisió diàries, t’emportes la carmanyola o et fas un bon entrepà? R.- Si l’horari m’ho permet, preferixo menjar a casa, però això passa poc sovint. Normalment mengem de càtering i solen ser bastant bons i equilibrats. P.- Practiques algun esport? R.- Combino el ioga amb el pilates i vaig a la piscina sempre que puc. P.- Com és el teu dia a dia quan descanses?

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 9

ENTREVISTA I A FONS

R.- La feina d’actriu és molt inestable. Permet poques èpoques de descans. O treballes moltíssimes hores perquè tens molta feina o busques feina perquè no en tens gens! Però si m’ho preguntes, et diré que el meu dia a dia quan no treballo és com el de qualsevol dona del món que tingui fills i no treballi. Llevar-se, esmorzar, portar la nena a l’escola, fer rentadores, els llits, anar a comprar, engegar l’ordinador i treballar, fer el dinar i, a la tarda, gaudir de la petita, sortir a passejar, tornar a engegar l’ordinador, fer trucades i, si puc, quedar amb els amics algun vespre. P.- I el plat que t’haurien de cuinar per ficar-te a la butxaca? R.- Una amanida feta amb imaginació, un bon peix al forn o, posats a demanar, un plat de foie amb compota de poma i reducció de Pedro Ximénez! P.- En quin projecte treballes actualment? I quins són els de futur? R.- El més immediat és un projecte personal que estic engegant, una petita aventura. M’encanten els nens i estic muntant un talleret de teatre al Masnou. Aquest estiu veurem cm ha funcionat. Pel que fa a altres produccions, prefereixo no parlar del que no tinc al sac i ben lligat!

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 10

PUBLIREPORTATGE I CEN TRE KINE

El Roger cada vegada vomitava més...

OSTEOPATIA INFANTIL El Roger va néixer l’any 2002. El seu part va ser una mica complicat. Va sortir amb l’ajuda d’unes espàtules i respirava amb dificulta t, però després de la reanimació, va reaccionar i tot va anar bé. Als cinc mesos, vam començar amb el puré de fruita i, a partir d’aquí, va ser l’inici del nostre patiment. Quan intentàvem fer-lo menjar, vomitava. El pediatre ens deia que ell mateix es provocava els vòmits i que ja li passaria. Aquesta situació, però, es va anar allargant tot el primer any. Fins i tot hi havia dies que vomitava fins a quatre vegades. Per tant, estàvem més que preocupats. Als 15 mesos, li van diagnosticar reflux gastroesofàgic i vam iniciar un tractament mèdic farmacològic (via oral), dieta i, a la nit, havia de dormir amb el matalàs del llit aixecat 25 cm per la part del capçal, per evitar el reflux de l’estómac. Tot i que el Roger semblava que havia millorat una mica, el pediatre del poble no veia clara la situació i ens va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu. Volia que valoressin la situació del nostre fill. Allà, li van fer moltes proves, fins i tot psicològiques, però no hi havia res que ens ajudés a aconseguir una solució definitiva. Als 4 anys i mig es va presentar un altre problema: el nen estava molt cansat i apàtic. El vam portar al pediatre i li van detectar una pneumònia al pulmó esquerre i, després, al dret. El tractament que li van subministrar li va ocasionar greus trastorns a l’estómac i, per tant, van empitjorar els problemes digestius. Com a conseqüència, van augmentar els vòmits. Com és lògic, cada cop anava augmentant el rebuig del Roger pel menjar i, per tant, nosaltres estàvem cada cop més preocupats i desorientats. Sortosament, un dia una amiga ens va dir:

Per què no proves l’osteopatia? En aquells moments, nosaltres no havíem sentit parlar d’aquesta especialitat, però, per una part, la confiança en aquesta teràpia que manifestava la nostra amiga i, per

l’altra, la desesperació per la situació en què ens trobàvem van fer que ens decidíssim a provar-ho. Vam trucar al servei d’osteopatia del Centre Kine i ens va atendre el director del centre, Jordi Segura. Ell és el professional que va aconseguir el canvi positiu en la nostra vida. Ens va explicar que els vòmits poden aparèixer quan els nens i les nenes pateixen parts mecanitzats a conseqüència de les compressions excessives que es produeixen al crani a l’hora del part (ja que el crani d’un nadó és molt sensible a les pressions de les espàtules, fòrceps...). Li va diagnosticar una compressió del nervi vague o pneumogàstric situat a la sortida del crani. Segons ens va explicar, aquest nervi és molt important a l’hora d’afavorir les funcions digestives. Per això, el Roger tenia, d’una banda, una dificultat important a l’aconseguir unes bones digestions i, d’altra banda, un problema de la funció de la vàlvula que hi ha a l’entrada de l’estómac (càrdies), que és la que evita el vòmit i el reflux dels aliments i dels àcids de l’estómac. Un cop vam tenir el diagnòstic, vam començar el tractament. El canvi va ser substancial: va passar de no tolerar els aliments quan arribaven a l’estómac a començar a menjar i a gaudir menjant! En l’actualitat, el Roger fa una vida normal com qualsevol altre nen de la seva edat. A més, ha pogut aconseguir el seu somni, que era jugar a futbol —activitat que abans no podia realitzar pels problemes digestius i pel cansament crònic i la fatiga que li creava la carència d’aliments. Gràcies, Jordi, per la qualitat de vida que has donat al nostre fill i, de retruc, a la nostra família!

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 11

EDUL CORAN TS N ATURA LS I ALIMENTACIÓ

Edulcorants

naturals

EN EL PROCESSAMENT DELS SUCRES ARTIFICIALS S’HAN UTILITZAT QUÍMICS QUE ENCARA NO SE SAP AMB EXACTITUD DE QUINA MANERA PO-DEN INTERVENIR I AFECTAR LA NOSTRA SALUT Els sucres artificials (com l’aspartam, el ciclamat i la sacarina) i el sucre blanc comú, processat amb químics, són productes que ofereixen escàs valor nutritiu. A més a més, poden representar un perill per a la salut. Per això, moltes persones prefereixen substituir-los per opcions naturals com l’estèvia, el xarop d’erable o els malts, entre d’altres; aquests són els anomenants edulcorants naturals que permeten endolcir i, alhora, aporten vitamines i minerals a l’organisme.

principi actiu, l’esteviòsid, que actua sobre les cèl·lules del pàncrees i fa que se secreti insulina de forma significativa, la qual cosa no afecta els nivells de sucre a la sang.

ALGUNS EDULCORANTS NATURALS

• Millora el metabolisme en general i fins i tot promou l’absorció de greixos, cosa que facilita la pèrdua de pes.

El sucre cru de canya. S’extreu de forma natural de la canya de sucre (sense químics ni refinació) i conté minerals com ara calç, ferro o fòsfor, entre d’altres, i vitamines com A, B1, B2, B6 i E. Fructosa. Aquest tipus de sucre es troba en la fruita fresca i en gairebé totes les verdures. La fructuosa és de fàcil digestió i aporta una font ràpida d’energia nutritiva. No obstant això, no es recomana prendre-ho en grans dosis, ja que, segons diversos estudis, pot augmentar el colesterol. Mel. La mel és una opció saludable per endolcir, ja que conté vitamines, minerals, aminoàcids lliures, proteïnes i substàncies aromàtiques. No obstant això, en comparació amb el sucre, conté gairebé el doble de dolç. Per aquest motiu, es recomana consumir-la en petites quantitats. Xarop d’erable. Aquest xarop s’obté de la saba d’una varietat d’auró i conté valuosos minerals com ferro, calci o potassi, entre d’altres, que ajuden a la digestió. És important assenyalar que aquest producte aporta menys calories que el sucre i la mel, i, a més a més, és més fàcil de digerir que els sucres de canya i de remolatxa. El seu PH d’acidesa no representa un perill per a l’esmalt dental. Estèvia. Aquesta és una planta originària del Paraguai i, encara que és més dolça que el sucre, gairebé no té calories i és ben tolerada pels diabètics, ja que conté un

A més d’aquesta propietat curativa, l’estèvia ofereix altres grans beneficis per a la salut com els següents: • Combat els bacteris com el candida albicans, que es troben a la mucosa bucal i a la vagina.

• Ajuda en el procés digestiu i regula l’acidesa estomacal. • Combat, si s’aplica de forma externa, les arrugues i taques, i promou una ràpida cicatrització de la pell. • Regula els batecs del cor i ajuda a baixar la tensió arterial elevada. Els malts. Una altra alternativa per a l’endolciment natural són els malts, tant de blat com d’arròs o ordi. Aquests contenen molts nutrients (proteïnes i minerals) i el procés que tanca el maltejat és natural, ja que s’espera la seva germinació per triturar els brots, es deixa fermentar en aigua i, després, cal que s’espesseixin. D’aquesta manera, part dels seus hidrats de carboni es converteixen en maltosa, que està composta per glucosa. No obstant això, a l’elaborar-los, cal que no quedin amb restes de plaguicides. La fruita dessecada. Des de fa milers d’anys, al Pròxim Orient s’ha dessecat a l’aire lliure o al sol la fruita, encara que en l’actualitat també es pot realitzar aquest procés als forns. A l’eliminar-ne el líquid, es potencia el seu sabor ensucrat. Alguns exemples de fruita dessecada són les panses, pinyes, figues seques, mangos i nabius.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 12

SERVEIS PERSONALS I SALUT PÚBLICA

Uns 85 adolescents participen en el ‘flashmob’ de cloenda de la Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules La Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules va celebrar la festa de final de curs amb un flashmob a la plaça Paeria i un aperitiu al Centre Cívic de l’Ereta. El flashmob va consistir en una coreografia organitzada pels grups de joves dels diferents centres oberts i ciberaules de la xarxa, i hi van participar 85 adolescents d’entre 13 i 18 anys. L’acte va comptar amb l’assistència de la regidora de Serveis Personals i Salut Pública, Maria Rosa Ball. La Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules de Lleida està constituïda per dues

Aquests serveis organitzen activitats en horari extraescolar amb la finalitat d’estimular el desenvolupament personal, fer reforç escolar i fer un treball integral per a la socialització i adquisició d’hàbits de menors entre 3 i 18 anys, compensant així les necessitats socioeducatives dels menors atesos.

Una representació d’alumnes de la Universitat a l’Abast de la UAB visita la Paeria

Un treball elaborat per la Paeria i l’Hospital de Santa Maria guanya el premi Ferran Salsas i Roig

Una representació de cinc alumnes de la Universitat a l’Abast de la UAB va visitar la Paeria. La regidora Maria Rosa Ball va donar la benvinguda als estudiants i els va mostrar els salons de sessions i del retaule, on van poder contemplar el retaule de la Mare de Déu dels Paers i la Carta Pobla. Ball els va explicar la història de la Paeria i va destacar alguns esdeveniments i edificis històrics de la ciutat.

ciberaules, tres centres oberts municipals, i quatre centres oberts de titularitat privada. Entre tots atenen 496 infants i joves de la ciutat.

El projecte Estudi psicosocial de les persones en situació de sense llar i anàlisi d’una proposta d’intervenció ha estat el treball guanyador de la 23a edició del premi Ferran Salsas i Roig de Salut Mental i Comunitat, que atorga l’Ajuntament de Rubí. El treball, que s’ha imposat entre un total de 25 estudis presentats d’àmbit nacional i internacional, ha estat elaborat pel Servei d’Intervenció en Salut Mental i Exclusió Social (Sismes). Aquest dispositiu neix fruit de la col·laboració de la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida i el servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de Gestió de Serveis Sanitaris-Hospital de Santa Maria. L’objectiu del Sismes és millorar l’atenció de les persones en situació de sense llar afectades de trastorn mental sever de la ciutat de Lleida. L’estudi està apadrinat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), entitat que promou la investigació a les terres de Ponent, i compta amb la col·laboració de la Fundació La Caixa.

Els alumnes són estudiants d’Història que han visitat la capital del Segrià. Es tracta de persones més grans de 50 anys que han accedit a la Universitat Autònoma de Barcelona, a través de l’Escola de Postgrau, amb el programa Universitat a l’Abast.

L’estudi pretén determinar el nombre de persones en situació de sense llar afectades de trastorn mental sever i conèixer la seva realitat, així com valorar la viabilitat d’un model d’atenció que faciliti l’accés als recursos sanitaris i socials d’aquesta població. Els resultats poden evidenciar la necessitat d’implantar en un futur un programa específic de suport per a aquestes persones a Lleida. El premi Ferran Salsas i Roig és un homenatge al doctor Ferran Salsas, un dels pioners en el disseny i desenvolupament de polítiques de salut comunitària. Salsas va estar estretament vinculat a la ciutat de Rubí fins a la seva mort el 1987.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 13

Senderisme per a la gent gran a la vall de Mulleres L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Lleida, va organitzar el passat 17 de juny una sortida de senderisme per a la gent gran a la vall de Mulleres, naixement de la Noguera Ribagorçana. L’excursió s’emmarca en l’actual edició de les sortides a peu promogudes que l’Àrea de Gent Gran de l’Ajuntament i el Centre Excursionista organitzen any rere any.

El servei municipal d’intèrpret de llengua de signes, també a l’estiu L’Ajuntament de Lleida ofereix el servei d’intèrpret de llengua de signes per a persones sordes també a l’estiu, amb l’horari de dilluns a divendres, de 09.00 a 14.00 h. Aquest servei municipal gratuït es va iniciar al mes de desembre a fi d’aconseguir la plena participació i integració en la societat d’aquest col·lectiu, superant les seves mancances comunicatives i arribant de forma igualitària a la informació i als serveis municipals. El servei es gestiona des de la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública. El servei està disponible tant per a les persones sordes i sordcegues que necessitin fer ús d’un intèrpret a títol individual, així com per a les entitats de la ciutat que ho demanin. A més, es pot contactar amb les intèrprets de llengua de signes de l’Ajuntament des de qualsevol ordinador que compti amb càmera web i tingui instal·lat el programa per trucades via Internet Skype.

Com la resta de sortides, la marxa està pensada i adaptada per a la gent gran, amb la finalitat que es gaudeixi de la natura alhora que es practica un dels esports amb més possibilitats per a aquest col·lectiu, ja que permet ajustar el ritme a les possibilitats de cada persona. L’activitat de senderisme per a la gent gran consisteix en un ampli ventall de sortides planificades i adaptades a les necessitats d’aquest col·lectiu, on es pot gaudir de la natura alhora que practicar un esport tan saludable com el senderisme. El passat 25 de març es va iniciar una nova edició d’aquesta activitat amb una caminada per l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, que va comptar amb l’assistència d’unes 25 persones. Durant el curs passat es van portar a terme un total de 4 sortides, amb una participació total de més d’un centenar de persones.

Així, per contactar-hi i sol·licitar informació sense necessitat de desplaçar-se a l’Ajuntament, els usuaris i usuàries del servei només han de buscar l’usuari Serveis Personals dins el programa Skype i contactar-hi en l’horari establert. PER SOL·LICITAR EL SERVEI El demandant es pot adreçar al telèfon de l’Àrea de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament: 973 700 374 / 973 700 374 o a través de l’adreça de correu: discapacitats@paeria.cat Fent la reserva amb tres dies d’antelació També es pot fer per Internet, omplint el full de petició que s’habilitarà al lloc web de la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública: http://serveispersonals.paeria.es/

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 14

ARA ACTUALITAT

La Diputació de Lleida destina 1,5 milions d’euros a la posada en marxa d’una unitat de diagnosi i tractament de demències i a la reforma de les consultes externes a l’Hospital Santa Maria

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president del Consell d’Administració de l’empresa pública de la Generalitat Gestió de Serveis Sanitaris, Josep Santamaria, van signar el conveni de col·laboració per a la posada en marxa d’una unitat de referència per al tractament i diagnòstic dels trastorns cognitius i demències i a la reforma de les consultes externes de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Mitjançant aquest conveni, la Diputació de Lleida subvenciona amb 1.500.000 euros l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris. Aquesta quantitat correspon a l’import total de l’obra de construcció de la unitat de referència per al tractament i diagnosi dels trastorns cognitius i demències

i a la reforma de les consultes externes. La licitació i execució dels treballs anirà a càrrec de l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris. Gilabert va recordar que, en el darrer any, la corporació ha fet una inversió de més de 6 milions d’euros als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida. Aquesta quantitat inclou els 2,2 milions de l’Hospital de Dia de l’Arnau de Vilanova, els 2,1 milions d’euros de la Unitat de pediatria, els 1,5 milions de la Unitat de demències i la reforma de les consultes externes i els 300.000 euros de l’heliport. La nova unitat de referència per al tractament i diagnòstic dels trastorns cognitius i demències es farà

Mitjançant aquest conveni, la Diputació de Lleida subvenciona amb 1.500.000 euros l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris

mitjançant la remodelació de l’edifici de l’antiga comunitat religiosa. En total, disposarà d’una superfície de 665 metres quadrats construïts. La reforma de l’àrea de consultes externes es farà amb la modificació de la distribució existent. L’àrea administrativa se separarà dels dispositius clínics i se situarà a la planta 0 de l’ala est de l’hospital. D’aquesta forma, l’espai que deixi l’àrea administrativa permetrà afegir 10 consultes externes més.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 15

Signatura del protocol de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’Associació Humanitària Discapacitats de Catalunya (ASCAT) per impulsar la recollida selectiva d’olis vegetals de cuina El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el secretari general de l’Associació Humanitària Discapacitats de Catalunya (ASCAT), Juan Luque, van signar un protocol de col·laboració per impulsar la recollida selectiva d’olis vegetals de cuina per part de persones amb discapacitat. La Diputació de Lleida, a través de la seva àrea de Medi Ambient, assisteix els ajuntaments per donar resposta als reptes ambientals que tenen plantejats i avançar cap a la sostenibilitat. Per la seva part, ASCAT és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la inserció laboral i social en l’empresa ordinària de les persones amb discapacitat. La recollida selectiva dels olis de cuina, tant en l’àmbit domèstic com de restauració, escoles, consumidors individuals i comerços és un problema, ja que és difícil instal·lar contenidors especials per a aquests residus al carrer i la recollida porta a porta té un elevat cost. La conseqüència és que, malgrat ser un residu valoritzable, la majoria acaba abocat

La Diputació de Lleida i ASCAT han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar un projecte de recollida selectiva d’olis vegetals de cuina per part de persones amb discapacitat a les xarxes de clavegueram i genera problemes de depuració de les aigües. Davant d’aquesta situació, la Diputació de Lleida i ASCAT han sig-

nat aquest protocol de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar un projecte de recollida selectiva d’olis vegetals de cuina per part de persones amb discapacitat que tindrà la seu a Alcarràs i que donarà feina inicialment a 40 discapacitats. Aquest projecte suposarà una oportunitat per a la seva inserció social i laboral.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 16

MEDICINA I CONSELL S PRÀCTICS P ER DO RM IR MIL LOR

MIREIA PASCUAL Infermera del CAP 1er. de Maig Àmbit d’Atenció Primària

Consells pràctics per

dormir millor

El son és necessari per mantenir un perfecte equilibri físic i psíquic, i per despertar-se fresc i animat per agafar forces per iniciar el nou dia

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 17

el cuidador in-

Recomanacions bàsi

ques

• Intenteu anar a dorm ir i aixecar-vos semp re a la mateixa hora. Tenir l’hàbit us ajuda rà a dormir. No aneu a dormir ni intenteu dormir fins que no tin gueu son. • No dormiu durant el dia. Al matí, no estig ueu molta estona al si no dormiu. No utilitz llit eu el dormitori duran t el dia. • Feu activitat física ca da dia a primera hora. No feu exercici just ab ans d’anar a dormir. • Durant el dia, inten teu que us toqui una estona el sol (eviteu hores de més intensit les at). • Eviteu menjar en excés abans d’anar a dormir, però tampo aneu a dormir amb c gana. Un vas de llet tèbia us pot ajudar a agafar el son. • Deixeu de fumar (al començament, el son empitjora, però després millorarà). • Preneu només cafeï na al matí i sense ab usar-ne. • No begueu alcohol, almenys quatre hores abans d’anar a dorm La ingesta excessiva ir. d’alcohol, tot i que pro dueix somnolència, és una causa freqüen t de despertar-se a la nit. • Mantingueu l’habita ció en condicions òp times per dormir (sens soroll, temperatura so e bre els 20ºC, sense excés de llum, ben ventilada, etc.). • Feu rutines abans d’a nar al llit (rentar-vos les dents...). Un bany d’aigua calenta aban s d’anar a dormir tam bé ajuda a relaxarvos. • Buideu la bufeta uri nària abans d’anar a dormir. • Intenteu distreure-us de les preocupacions del dia, almenys dos hores abans d’estirar -vos. • Quan us estireu al llit, feu una activitat relaxant com escolta música suau, llegir tex r tos senzills i relaxants. .. • Si en teniu, assegu reu-vos que els dispo sitius (ulleres, audífon caminador...) estiguin s, al costat del llit. • Intenteu prendre els medicaments que pro voquin activitat, com orinar (diürètics), al mé s aviat possible, per ev itar despertar-se a la nit. • Pregunteu al metge si algun medicamen t dels que preneu us podria estar provoca nt l’insomni i, si és aix í, ajusteu el tractament. • Si us desperteu a co nseqüència del dolor , demaneu al metge tractament per al mo un tiu. • Si algun cop utilitz eu medicaments pe r dormir, intenteu qu siguin durant un tem e ps limitat. • Seguiu els consells del vostre metge i/o inf ermera. 17

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 18

SALUT I COM TENIR CURA DEL S N OSTRES PEUS

COM TENIR CURA DELS

nostres peus Els peus són els grans oblidats del nostre cos. Són la base de suport del nostre esquelet i és en ells on recau tot el pes del nostre cos. Tot i aquesta responsabilitat que tenen, nosaltres no els proporcionem l’atenció necessària fins que ens comencen les molèsties. Com en totes les disciplines de la podologia, també. Cal dir que amb una bona cura dels peus durant l’any i seguint unes pautes DP. Ares Yuguero i Torres bàsiques i uns consells fàcils podem fer gaudir els Col·legiada núm. 952 nostres peus d’una salut envejable. Ara a l’estiu, se’ns activa una alarma a l’hora de cuidar els peus. Els hem de lluir amb sandàlies, els hem d’ensenyar a la piscina i es necessita un tractament d’urgència.

RECOMANACIONS A SEGUIR TOT L’ANY

UNGLES ..........................

>> PELL .................................

• Després de la dutxa i ara a l’estiu, amb piscina i platja, els peus i les ungles s’han d’eixugar perfectament, ja que la humitat deteriora la làmina unguial i la cutícula, que és la barrera que ens protegeix de l’entrada de fongs. Com més humitat hi tinguem, més facilitat tindrem de facilitar infeccions.

• És fonamental hidratar cada dia la pell de tot el peu. Es recomana utilitzar cremes que continguin urea, especials per a peus, ja que les altres cremes hidratants no són eficients amb les plantes dels peus i els resultats no seran visibles. • Cal evitar eliminar les pells diàriament utilitzant eines no adequades. La pell actua com a protectora del nostre esquelet i músculs, i la capa superficial o còrnea no es pot eliminar cada dia perquè automàticament se’n genera més. • S’ha d’intentar evitar la hidratació excessiva en les zones interdigitals per evitar maceracions de la pell, ja que és molt fina i més humida que la resta. • Protecció solar. És fonamental protegir els peus de les radiacions solars. La pell del dors del peu és molt fina i sensible i s’han d’evitar les cremades provocades pel sol.

• Sempre ens hem de tallar les ungles rectes i sempre és millor després del bany, ja que no resulta tan difícil. D’aquesta manera evitarem les ungles encarnades i patologies associades. • Es recomana no abusar dels esmalts unguials, ja que són un producte químic aplicat a la làmina unguial que provoca el seu ressecament i torna la ungla més fràgil i d’un color més groguenc. En conseqüència, l’ús de l’acetona per treure l’esmalt també resseca l’arrel de l’ungla. • Respectar la cutícula. Si l’eliminem, estem acabant amb la barrera protectora natural de la nostra ungla. S’ha de conservar i hidratar-la per tal d’evitar que es ressequi i es mantingui sana.

CALÇAT ............................

• Cal utilitzar un calçat còmode, ampli i flexible que no pressioni el peu i no faci mal. • Les sandàlies han d’anar sempre ben subjectes, per evitar mals moviments i donar més estabilitat al peu. • Han de portar una sola lleugerament gruixuda i no rígida, per amortir les passes. • S’ha d’utilitzar calçat amb materials transpirables i de qualitat. D’aquesta manera s’evitaran reescalfaments, picors, sudoració excessiva...

Tot i tenir cura dels peus, sempre és recomanable fer una visita al podòleg, l’especialista dels peus, per tal de dur un control de l’estat dels peus i, sobretot, davant de qualsevol anomalia que se’ns pugui presentar.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 19

EL SOL I LA P EL L I SALUT

el sol i la pell Dr. Xavier Soria Especialista en dermatologia medicoquirúrgica i venereologia Metge adjunt. Servei de Dermatologia. Hospital Universitari Arnau de Vilanova Responsable de l’àrea de Dermatologia a Avantmedic. Lleida

L’època de l’estiu convida a sortir a l’exterior i gaudir del sol. Per tothom són coneguts els efectes beneficiosos que l’astre té en les persones, com ara la milloria en l’estat d’ànim, l’aspecte més saludable que confereix el bronzejat o el paper fonamental en la síntesi de vitamina D a la pell. Malgrat això, hi ha una sèrie de riscos als quals estarem exposats i que val la pena repassar-los per tal d’evitar-los. Quan ens exposem de forma inadequada al sol, la nostra pell pateix una sèrie de canvis tant a curt com a llarg termini. De manera immediata, es produeix la típica cremada, que es manifestarà amb un envermelliment inicial de la pell, acompanyat de molèsties com ara pruïja, coïssor o fins i tot dolor, seguits d’una posterior descamació. En aquells casos en què la cremada solar és de més intensitat, no només la pell es posa vermella, sinó que podem observar l’aparició de butllofes i el consegüent risc de cicatrius posteriors.

de sortir al sol —el fotoprotector ben posat és aquell que es posa a l’apartament i no a la platja—, reaplicar-lo cada 1 o 2 hores, sobretot si un es banya, i utilitzar uns índexs de protecció adequats. De forma genèrica, un índex de protecció 30 o superior seria adequat. Es desaconsella en tot cas proteccions inferiors a 15, ja que s’ha demostrat que són totalment ineficaces en la prevenció del càncer cutani. En el cas dels nens de menys d’un any de vida, s’hauria de fer servir uns filtres de protecció especials anomenats filtres físics, també amb índexs elevats. Val la pena dir que, en els darrers anys, la Unió Europea ha homogeneïtzat el sistema a l’hora d’establir els índexs de protecció i, a dia d’avui, el valor màxim de protecció és 50+. Altres mesures de fotoprotecció consistirien en l’ús d’ulleres de sol, gorres o barrets i samarretes, i en nens petits, banyadors especials que cobreixen més superfície de pell. Aquests banyadors, que encara són poc habituals al nostre medi, cada cop es veuen més, sobretot en àrees altament conscienciades pel càncer cutani com per exemple Austràlia, que pateix els efectes nocius del forat de la capa d’ozó.

Fig.1: Engruiximent important de la pell que provoca arrugues marcades a la regió de la nuca. Fig. 2: Taques blanques i marrons produïdes per l’acció crònica del sol.

A llarg termini, l’exposició al sol repetida durant anys fa que la pell pateixi tot un seguit de canvis permanents. Com de ben segur ja deveu haver sentit algun cop, la pell té memòria. Aquests canvis consisteixen en un engruiximent, seguit d’un nombre més elevat d’arrugues i taques que poden ser tant clares com fosques. En definitiva, un envelliment de la pell més destacat. En aquells casos més desafortunats, a part de l’envelliment cutani, l’exposició crònica al sol també pot desencadenar l’aparició d’un càncer cutani, els anomenats carcinomes o epiteliomes. En el cas dels melanomes, la seva aparició es relaciona més amb l’exposició solar intermitent, per exemple, el sol de les vacances i el fet d’haver-se cremat sobretot en l’edat infantil o juvenil. Per tots els motius anteriorment exposats, és necessari fer una exposició al sol adequada i responsable. Algunes mesures a tenir en compte són la fotoprotecció en forma de cremes de protecció solar o filtres solars. Aquests s’han d’aplicar de forma generosa 20-30 minuts abans

Fig. 3: Taca pigmentada a la cara anomenada Lentigen solar o taca de sol. Fig.4: Melanoma maligne.

A part de les mesures de fotoprotecció, no hauríem de descuidar les mesures de fotoevitació, ja que, en definitiva, no hi ha cap millor protecció que estar a l’ombra. En aquest sentit, s’haurien d’evitar les exposicions solars importants en nens petits, sobretot durant els tres primers anys de vida, ja que se sap que és en aquesta edat quan l’exposició solar juga un paper més important a l’hora de desenvolupar un futur melanoma. En canvi, en la població general es recomana evitar les hores centrals del dia, concretament de les dotze del migdia a les quatre de la tarda.

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:01 P谩gina 20

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:01 P谩gina 21

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 22

LECTURA I NOVETATS

Donde nadie te encuentre Alicia Giménez Bartlett ..................................................................................................................... Un psiquiatre de la Sorbona especialitzat en ments criminals viatja a la Barcelona del 1956. Vol realitzar un estudi sobre el cas de Teresa Pla Meseguer, anomenada la Pastora, una dona acusada de vint morts. Només un periodista barceloní sembla tenir claus importants al voltant del personatge. Al llarg de la seva recerca, han d’esquivar la vigilància dels guàrdies, distingir les pistes veritables de les falses i evitar els mil obstacles que els surten al pas. La novel·la es converteix en una aventura que ens descobreix les misèries i la humanitat d'una Espanya terrible.

Para Ana (de tu muerto) Nuria Roca | Juan del Val ..................................................................................................................... L’Ana va conèixer l’escriptor Carlos Pacheco quan tot just era una adolescent i va compartir vint anys amb ell. Amoral, apassionat i genial, el Carlos va ser, per a bé i per a mal, el més extraordinari que li ha passat a l’Ana. Després d’una relació intensa i turmentada, l’Ana vol ser normal. Aquest objectiu serà l’autèntica aventura de la seva vida. I si una mort fos la seva segona oportunitat? Una trama plena de sorpreses en què res és el que sembla i que es desenvolupa entre bastidors en el món editorial. Una novel·la arrasadora, irresistible i addictiva des de la primera línia.

La voz y la furia Stieg Larsson ..................................................................................................................... Els articles que el director d’Expo, Daniel Poohl, ha reunit en aquest volum són una selecció dels centenars de textos que Larsson va escriure i publicar a propòsit de les idees a les quals va consagrar la seva vida: la defensa dels desprotegits, els immigrants, la lluita contra l’extremisme feixista en un àmbit internacional i la denúncia al maltractament i la discriminació contra les dones. És la faceta d’un periodista compromès i batallador, diferent de la de l’exitós escriptor de la saga Millennium.

El tiempo entre costuras María Dueñas ..................................................................................................................... La jove modista Sira Quiroga abandona Madrid en els mesos previs a l’alçament, arrossegada per l’amor desbocat cap a un home a qui gairebé no coneix. Tots dos s’instal·len a Tànger. Sola i pressionada per deutes aliens, la Sira es trasllada a Tetuan, la capital del Protectorat espanyol al Marroc. Amb argúcies inconfessables i ajudada per amistats de dubtosa reputació, crea una nova identitat i aconsegueix posar en marxa un selecte taller de costura on atén clientes d’orígens remots i presents insospitats. A partir de llavors, el destí de la protagonista queda lligat a un grapat de personatges històrics. Entre tots l’empenyen cap a un arriscat compromís en què les teles, les puntades i els patrons del seu ofici es convertiran en la façana visible d’un assumpte molt més tèrbol i perillós.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:01 Página 23

B REUS I ACTUALITAT

Baixa la mortalitat per ictus a Catalunya en cinc anys

El Banc de Llet Materna de Catalunya

però augmenta el nombre de casos

s’estrena amb 50 donants i 100 litres El Banc de Llet Materna de Catalunya s’ha estrenat subministrant els primers biberons naturals a nadons prematurs en risc després de recollir 100 litres de llet materna de mig centenar de donants. La directora del primer Banc de Llet Materna de Catalunya, la biòloga Gemma Valeta, ha explicat que la idea de crear el banc va sorgir de la necessitat d’alimentar els “nadons prematurs extrems”, ja que la mare no podia alletar-los, bé per tenir alguna patologia o per altres circumstàncies. Aquests nadons i els que tenen risc de patologia digestiva o intestinal o dèficit immunitari són els únics destinataris de la llet que recull el nou banc, dependent del Banc de Sang i Teixits del Departament de Salut, i sempre sota prescripció del neonatòleg. El nou Banc de Llet Materna de Catalunya, el sisè que funciona a Espanya, facilita un equip d’extracció i conservació de llet a les mares donants de tot Catalunya, que no cobren res per les seves donacions, i recull als domicilis els pots que aquestes omplen amb la seva llet i que han de conservar a la nevera. A Europa, funcionen actualment uns 200 bancs de llet materna i només al Brasil, país on hi ha una gran tradició d’alletar, 200 bancs més. Els únics requisits per poder ser donant de llet materna és estar alletant el seu propi fill, tenir prou llet, presentar bona salut i acreditar uns hàbits de vida saludables. No poden donar la seva llet aquelles mares que prenen determinats fàrmacs, consumeixen drogues o altres tòxics, tenen malalties infeccioses o cròniques, ni les que són fumadores o consumeixen begudes alcohòliques.

2.300 persones van tenir un ictus a Catalunya l’any passat, xifra que representa un increment del 15,5% respecte del 2005. D’aquestes, prop del 14% van morir, un percentatge que es redueix any rere any gràcies a les accions preventives i a la millora de l’atenció d’emergència per a aquestes malalties. La intervenció ràpida és vital L’ictus fa referència a un seguit de malalties (apoplèxia, embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura, vessament cerebral…). L’ictus afecta, sobretot, a la població d’edat avançada, tot i que cada cop es donen més casos en menors de 65 anys. De fet, és la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. El Departament de Salut compta amb un pla director de la malaltia vascular cerebral que integra, sota una perspectiva territorial, tot un seguit d’actuacions adreçades a reduir l’impacte d’aquestes malalties: la promoció de la salut i prevenció de malalties vasculars, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació. A més, el 2006 es va implantar a Catalunya el codi ictus, un codi d’emergència que compta amb una xarxa d’hospitals comarcals i tretze hospitals de referència, i que millora la rapidesa del tractament de l’ictus agut. Així, des de la seva posada en marxa, la mortalitat ha baixat del 15,5% dels casos al 13,6% registrat aquest 2011.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 23

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 24

COL·LEGIS OFICIALS I COL·L EG I OFICIAL D E TREBA LLA DORS SOCI ALS

CRISTINA PUÑET I BOIRA Coordinadora del grup de treball

“

La discapacitat

TREBALLANT CAP A UNA MILLOR

qualitat de vida

A mitjans dels anys 80, en una zona rural de terres lleidatanes, la Roseta, una padrina alegre i treballadora, va veure com, a poc a poc, la seva vida canviava com a conseqüència d’una demència senil. Enmig de moments de serenor i d’altres de foscor, la seva filla gran va decidir deixar de treballar per fer-se càrrec de l’atenció i cura de la seva mare, les 24 hores del dia, durant els llargs dotze anys que va durar aquesta situació. Mai se li va dir quin era el seu grau de discapacitat i, ni molt menys en aquells anys, el grau i nivell de dependència, cosa que, d’haver existit, possiblement hauria fet més suportable la tasca de la seva cuidadora. 24

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 25

COL·L EGI OFICIAL D E TREBAL LA DORS SO CI ALS I COL·LEGIS OFICIALS

Avui dia, l’atenció a les persones amb discapacitat és un dels grans reptes de l’acció social

Durant molts anys, i fins ben entrat el segle XX, l’atenció a les persones discapacitades s’integrava dins de les accions de la beneficència, sense que es diferenciés massa aquest col·lectiu d’aquells que eren dements, pobres i indigents. Avui dia, afortunadment, les coses han canviat molt. L’atenció a les persones amb discapacitat és un dels grans reptes de l’acció social, que, de forma sectorial i especialitzada, duu a terme tractament adequat per a les diferents formes de discapacitat (física, psíquica o mental i sensorial). Segons una enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut de l’Institut Nacional d’Estadística, el 1999, a Espanya hi havia 3,5 milions de discapacitats, xifra que suposava el 9% de la població. Tanmateix, el percentatge de discapacitats en persones més grans de 65 anys superava el 32%. Malgrat els avenços en la prevenció i detecció precoç de malalties, aquesta xifra ha continuat creixent en els darrers anys, a causa del gran nombre de lesions provocades per accidents (especialment de trànsit, però també laborals) i a l’augment de l’esperança de vida. L’acció social pública ha fet un gran pas en el plantejament global de l’atenció a la discapacitat. No obstant això, ens queda molt per caminar i molt per fer. Per aquest motiu, des del Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de la delegació de Lleida ha sorgit, de forma espontània i voluntària, un grup de treball format per 12 treballadores socials que desenvolupen la seva tasca professional en l’àmbit de la discapacitat. L’objectiu del grup era i és treballar en quelcom que pugui facilitar la forma de treballar d’aquest col·lectiu professional i, com a contrapartida, contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i la de les seves famílies. A tots ens agrada molt parlar de qualitat de vida, però no hem d’oblidar que, per a aquest col·lectiu, la qualitat de vida passa per la qualitat d’un servei, la d’una gestió i la d’un producte. I és aquí on, amb el nostre treball diari com a professionals, hem d’implicar-nos i assumir responsabilitats. Després d’haver reflexionat sobre aquests aspectes, vam creure convenient treballar en un projecte d’actualització de les entitats en l’àmbit de la discapacitat a Lleida. Això permetrà que els professionals puguem conèixer què fa cada entitat, amb l’objectiu de no duplicar esforços i poder derivar encertadament els usuaris.

L’acció social pública ha fet un gran pas en el plantejament global de l’atenció a la discapacitat. No obstant això, ens queda molt per caminar i molt per fer

Les que integrem aquest grup de treball volem agrair al Col·legi que ens hagi facilitat un espai de reunió i tot el suport necessari per treballar en aquest projecte, cosa que fem amb molta il·lusió, i crec que mantenir la il·lusió és part fonamental de la clau de l’èxit. 25

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 26

REPORTATGE I LA XURRIA CA DA CERVICAL

Síndrome de xurriacada cervical en l’accident de trànsit

Dr: ADOLFO LAFUENTE CUENCA, director mèdic de TRAUMARE SL.

EL 2009 ES VAN PRODUIR A ESPANYA 88.251 ACCIDENTS DE TRÀNSIT AMB UN TOTAL DE 127.680 ACCIDENTATS. A CATALUNYA, 24.663 ACCIDENTS VAN PROVOCAR 33.203 LESIONATS, I A LA PROVÍNCIA DE LLEIDA, 1.280 ACCIDENTS DE TRÀNSIT VAN CAUSAR 1.816 ACCIDENTATS, DELS QUALS 51 INDIVIDUS VAN SER VÍCTIMES MORTALS.

La síndrome de la xurriacada cervical és la patologia més prevalent derivada dels accidents de trànsit, ja que provoca el 34% de totes les seqüeles que es produeixen en aquest tipus d’accidents.

més risc que els passatgers dels seients del darrere o el conductor.

La seva gran incidència (1,5/1.000 habitants) i els altíssims costos personals i econòmics que es deriven d’aquest procés la converteixen en una de les patologies que generen més atenció, tant per part dels ciutadans com pels professionals sanitaris i les entitats asseguradores.

En els accidents de trànsit, la columna cervical es pot lesionar fins i tot en xocs a poca velocitat. La majoria de lesions cervicals es produeixen en col·lisions a velocitats inferiors a 40 km/h.

Diversos factors incideixen en la probabilitat de presentar aquest tipus de lesions. Respecte al sexe, les dones presenten el 70 per cent de les lesions per xurriacada cervical, si bé els homes tenen lesions greus amb una freqüència d’1,5 vegades superior al sexe femení. Respecte a la ubicació dels ocupants al vehicle sinistrat, els passatgers que ocupen el seient davanter corren 26

Mecanisme de producció

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 27

L A X URRIACAD A CERVICAL I REPORTATGE

Hi ha una relació directa entre la violència de l’impacte i la gravetat de la lesió. En una col·lisió posterior, el vehicle colpejat accelera cap endavant i, amb aquest, la persona ocupant de l’automòbil. La inèrcia del cap força el clatell cap enrere, a l’extensió, mentre que el cos es desplaça cap endavant. Quan el cotxe arriba a aturar-se, bé per la frenada del conductor o perquè impacta contra un altre objecte, el cap i el tronc segueixen desplaçant-se cap endavant fins a trobar la resistència, generalment del cinturó de seguretat, on el cos s’atura i el cap segueix cap endavant, acció que provoca la flexió de la regió cervical. Diversos estudis biomecànics demostren que, en un xoc posterior a 13 km/h, el cap adquireix 2,5 vegades l’acceleració del vehicle. Les lesions més freqüents es produeixen a nivell del segment vertebral C5-C6. Si en el moment de l’impacte la posició del cap no és l’anatòmica i està rotada, les tensions sobre les vèrtebres a l’estendre i flexionar la columna són més fortes i proporcionalment les lesions produïdes. En els xocs frontals, l’acceleració del cap és inferior i, com a conseqüència, les lesions produïdes són de menys intensitat.

Simptomatologia clínica L’avaluació clínica d’un pacient que se sospita que pot presentar una síndrome de xurriacada cervical hauria de començar per una descripció exhaustiva de l’accident, de la localització al vehicle, així com dels antecedents del pacient. Cal documentar bé l’existència de patologia o dolor cervical previs, ja que moltes de les lesions derivades d’aquesta patologia impliquen finalment una acció legal amb determinació de seqüeles i s’ha de diferenciar bé la incapacitat derivada de la lesió preexistent o de la patologia actual. La simptomatologia principal referida pels pacients amb síndrome de xurriacada cervical és dolor cervical, cefalea, dolor escapular o interescapular, dolor al muscle i, en ocasions, amb irradiació per l’extremitat superior fins a la mà, vertigen i problemes auditius. El dolor cervical i el mal de cap apareixen en la majoria d’aquests pacients. La resta de símptomes tenen una freqüència variable. El dolor cervical es pot manifestar com un dolor sord, continu o agut que acompanya el moviment del coll, referit a la regió del clatell i que s’acostuma a acompanyar

de rigidesa i contractura muscular amb irradiació en una o les dues escàpules, a la regió interescapular i/o l’àrea suboccipital com a patró de dolor muscular que correspon a lesions de les facetes articulars de les vèrtebres cervicals, dels discos vertebrals, dels lligaments intervertebrals i la diferent musculatura del segment cervical. Quan la irradiació és cap a l’espatlla o cap a l’extremitat superior fins a la mà, és un patró de dolor radicular i han de descartar-se radiculopaties per lesions de les arrels nervioses cervicals com a conseqüència del mecanisme de tracció d’aquestes, en el moviment de flexoextensió . Cal realitzar una exploració exhaustiva del segment cervical i avaluar l’alineació de la columna cervical i els seus moviments actius i passius, palpació de les prominències òssies, així com de tots els grups musculars. El dolor selectiu agut a la palpació i l’evidència d’alguna deformitat o desplaçament hauria d’alertar el metge de l’existència d’alguna fractura o luxació. També s’hauria de fer una exploració neurològica central, per descartar lesions encefàliques secundàries a l’accident, i una exploració neurològica perifèrica per avaluar la força motora i els reflexos de les extremitats superiors, així com la sensibilitat en els diferents dermatomes d’aquestes per descartar lesions de les arrels nervioses cervicals . (Primera part)

TRAUMARE SL (accidents de trànsit) · C/ Alcalde Sol, 4 · LLEIDA · Tel.: 973 268 599 27

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 28

REPORTATGE I GSS

Càncer de còlon Dr. Xavier Rodamilans de la O Cap de Servei de Cirurgia. Hospital de Santa Maria. Gestió de Serveis Sanitaris

El càncer és una de les malalties de més rellevància per la seva incidència, prevalença i mortalitat. Aquesta incidència augmenta cada any al nostre país, alhora que disminueix la mortalitat, reflex dels avenços en el diagnòstic precoç i el tractament. La biologia molecular ens permet conèixer factors biològics que poden predir el pronòstic del tumor que té el pacient, així com si respondrà al tractament que se li administra i en quina mesura.

En el curs de l’últim segle, l’expectativa de vida s’ha elevat de 55 a 77 anys en l’home i de 58 a 82 en la dona, i l’amenaça de la tuberculosi ha estat substituïda per la del càncer. Si bé és cert que és possible observar-lo en nens, els homes i dones més grans de 40 anys constitueixen la població amb més risc de desenvolupar càncer colorectal i la freqüència s’incrementa a partir dels 40 anys ràpidament fins a la vuitena dècada. Tot i que la majoria de les manifestacions clíniques que explica un pacient no tindran relació la majoria de vegades amb el diagnòstic de càncer, els símptomes com dolor abdominal intermitent, debilitat i sagnat digestiu són claus per reduir la incidència de tumors en una etapa avançada i, per tant, la mortalitat. Actualment, disposem de diferents alternatives terapèutiques per al càncer colorectal que van des de la cirurgia més conservadora, com pot ser una polipectomia endoscòpica o una resecció local transanal per lesions T1, fins a la resecció abdominoperineal amb amputació total del recte-anus i colostomia definitiva. A més a més, hi podem afegir la radioteràpia pre i postoperatòria, 28

ELS SÍMPTOMES COM DOLOR ABDOMINAL INTERMITENT, DEBILITAT I SAGNAT DIGESTIU SÓN CLAUS PER REDUIR LA INCIDÈNCIA DE TUMORS EN UNA ETAPA AVANÇADA I, PER TANT, LA MORTALITAT

així com la quimioteràpia neoadjuvant i adjuvant. Tenint present com a objectiu fonamental la curabilitat més elevada amb la inferior morbiditat i recurrència local, la cirurgia és el tractament més efectiu per a la curació

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 29

G SS I REPORTATGE

del càncer colorectal i s’ha d’oferir com a primera opció quan el pacient presenta unes condicions físiques adequades, el que passa en prop del 90% dels casos. A més del seu paper en el tractament curatiu, la cirurgia té un paper important tant en el diagnòstic i estadiatge com en el tractament pal·liatiu d’aquesta malaltia. Els objectius de la cirurgia són la resecció del segment de còlon o recte afectats amb marges adequats, la resecció dels ganglis que drenen el segment digestiu involucrat i la reconstrucció intestinal, sempre que aquesta sigui possible. Avui dia existeix una clara tendència a la via d’abordatge laparoscòpic per accedir a la zona afectada. Les reseccions que es realitzen es basen en l’eliminació adequada de la part de còlon o recte afectades i el seu teixit limfàtic i vascular. La cirurgia colorectal laparoscòpica ha assolit tal grau de desenvolupament que, en l’actualitat, té una mortalitat operatòria inferior a un 1% en pacients sotmesos a tractament quirúrgic electiu. I tot i que la morbiditat de la cirurgia colorectal està directament relacionada amb la qualitat de la tècnica quirúrgica i del domini anestèsic, múltiples estudis d’abast mundial mostren que el temps de supervivència, temps lliure de malaltia i la recurrència tumoral són similars o millors als obtinguts per cirurgia convencional, però ofereixen tots els avantatges propis de la cirurgia laparoscòpica, la qual cosa millora la qualitat de vida dels

pacients. Generalment, aquest tipus d’intervencions no acostumen a tenir efectes secundaris severs i el pacient pot sortir de l’hospital entre 4 i 7 dies després de la cirurgia. SÓN MOLTES LES VARIABLES QUE AFECTEN LA CURACIÓ DEL CÀNCER COLORECTAL: En l’actualitat, la gran majoria dels tumors rectals estan localitzats entre 6 i 12 cm del marge anal i poden ser tractats amb resecció anterior baixa i conservació d’esfínter amb anastomosi terminoterminal colorectal. L’èxit d’aquestes operacions depèn de l’estadi de la malaltia, l’experiència del cirurgià i del tipus de pacient. Las sutures automàtiques han afavorit aquest tipus de tècniques i en gairebé tots els pacients operats no es requereix una colostomia. La recurrència local en les lesiones de recte extirpades oscil·la entre el 20 i 45% i s’associen a operacions inadequades amb marges laterals positius, per no haver extirpat el mesorecte complet. L’aparició de nous fàrmacs, juntament amb la visió multidisciplinària que ofereixen els serveis d’oncologia al nostre país, a través d’una rigorosa coordinació entre els tractaments dels diferents especialistes (oncòlegs metges, patòlegs, radiòlegs, cirurgians i oncòlegs radioteràpics) involucrats en aquesta patologia, ha fet que, en els darrers anys, vagi canviant constantment la història natural d’aquest tipus de càncer.

L’evolució de la cirurgia ha permès no només una longevitat més elevada, sinó també una millor qualitat de vida. En l’última dècada, la supervivència de qui té càncer de còlon avançat s’ha duplicat, però el cost del tractament ha augmentat 320 vegades. Les preferències del pacient i la disponibilitat dels recursos tindran un paper important en la selecció de les proves de detecció: detecció de sang amb femta, colonoscòpia, colonografia per TC, proves d’ADN dels excrements, etc. En els pròxims anys, el cost de l’atenció mèdica serà un gran repte. La societat ha de definir quants recursos està disposada a dedicar a la seva salut, i una vegada que la societat posi aquest sostre de recursos, l’Administració ha d’afrontar el gran desafiament d’administrar eficaçment i eficientment els fons que li ha assignat la comunitat. Un país seriós, que consideri la salut un dret, ha de tenir pressupostos responsables i gestors eficients.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 30

PUBLIREPORTATGE I L’ ESTRAB ISME

L’estrabisme La importància de la sinergia metge-pacient-família davant un bebè o un nen afectat per aquesta alteració visual

l’estrabisme

Què és?

Estrabisme significa absència de paral·lelisme dels eixos visuals, és a dir, els dos ulls no són capaços de mirar el mateix objecte. Si l’estrabisme és sempre del mateix ull, es torna gandul (ambliop) per desús. En néixer, els ulls gairebé no hi veuen i els moviments oculars no tenen coordinació. Dels 3 als 6 mesos va augmentant l’agudesa visual i els moviments es fan més coordinats. Així doncs, abans dels sis mesos no s’ha d’intentar confirmar un estrabisme. 30

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 31

L ’ESTRA BISM E I PUBLIREPORTATGE

La família acostuma a apreciar el defecte motor ja en els primers mesos de la vida si és congènit. Si és adquirit, es manifesta abans o al voltant dels tres anys, edat en la qual es pot explorar bé el nen perquè ja hi sol col·laborar. Durant l’exploració, cal captivar, exercir atracció sobre el nen, per mantenir-lo amb els ulls oberts mitjançant objectes plens de color (si és possible, ninots coneguts i, fins i tot, que emetin sons).

Explorar comporta estudiar el bebè tot jugant, fent màgia. És molt important sintonitzar durant la primera visita, ja que això obre el camí per establir un bon diagnòstic. Evidententment, això comporta que el tractament sigui eficaç. En definitiva, la relació metge-pacient ha de ser generosa. El nen capta ben aviat què es respira a l’ambient i si s’està a la defensiva no s’obtenen els resultats adequats. El segon repte del procés és com transmetre el missatge als pares. Una de les claus perquè el tractament sigui eficaç és assolir una estreta col·laboració amb la família de l’infant amb estrabisme. Acostumen a estar nerviosos, plorosos davant la possible confirmació d’allò que no voldrien escoltar. “Té estrabisme!” A continuació, allò que més els neguiteja és l’estètica, és el signe d’alarma. De seguida, pregunten si ja es pot operar. Abans d’arranjar el problema motor o estètic, hem de dedicar tot el nostre esforç a millorar la visió, perquè l’edat d’inici d’un tractament és fonamental per evitar una ambliopia (ull gandul) i en moltes ocasions per tenir una bona visió binocular (veure-hi amb els dos ulls alhora) o no.

Abans d’arranjar el problema motor o estètic, hem de dedicar tot el nostre esforç a millorar la visió Aconseguir la visió binocular és la màxima il·lusió d’un estrabòleg perquè, en definitiva, és la valoració d’un treball ben fet.

UNA DE LES CLAUS PERQUÈ EL TRACTAMENT SIGUI EFICAÇ ÉS ASSOLIR UNA ESTRETA COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA DE L’INFANT AMB ESTRABISME

Un treball, això sí, que s’ha perllongat durant anys i que ha reeixit per la interacció entre metge, pacient i família. El metge dóna les pautes de forma personalitzada i amb autoritat perquè als pares, generalment, els costa assumir aquest llarg camí. Aconseguir que s’estableixi una bona comunicació és tot un art. En tot aquest procés, els pares hi juguen un paper molt important, més que l’oftalmòleg. Un nen obeeix, està obert a tot, és extremadament sensible. Si hom li fa veure les coses belles, acceptarà les ordres sense problemes. I a la família, la que té un poder immens és la mare, ja que sol tenir una relació més íntima i duradora amb el fill. Així doncs, la salut visual dels nostres fills és una empresa de tots: dels professionals, dels pares i també dels nens.

Dra. Andrea Sanfeliu fou l’especialista en oftalmologia infantil a l’Institut Lleida d’Oftalmologia. Especialitat de la qual ara s’encarrega la doctora Carolina Rivas

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 32

ACTIVITA TS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ ENVERS EL CÀNCER DE PELL La pell té memòria. A partir d’aquesta realitat es van plantejar les quatre ponències presentades en una interessant jornada realitzada a Salou, organitzada per l’Associació Espanyola contra el Càncer (aecc), en què va participar activament SAR la princesa d’Astúries. La princesa Letizia, presidenta d’honor permanent de l’aecc, en un discurs en què va alternar català i castellà, va recordar que el 40% d’aquest càncer es pot prevenir i es pot curar en un 90% dels casos amb un diagnòstic precoç. A més, va insistir en la importància d’inculcar hàbits saludables especialment als joves perquè “la prevenció és essencial”. La princesa d’Astúries va apostar per la protecció adequada i per evitar el sol de 12 a 17 hores, ja que són els factors cancerígens més evitables, com indica l’Acadèmia de Dermatologia i Veneorologia. “Estar bronzejat no és estar guapo, és danyar la pell”, va comentar.

La psicooncòloga i coordinadora de l'aecc a Lleida, Eva Figuera en la seva intervenció.

Les ponències van oferir la possibilitat d’escoltar personalitats de gran rellevància en els temes presentats:

Va anar a càrrec del doctor José Carlos Moreno, president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

LA PRINCESA LETIZIA, PRESIDENTA D’HONOR PERMANENT DE L’AECC, VA RECORDAR QUE EL 40% D’AQUEST CÀNCER ES POT PREVENIR I ES POT CURAR EN UN 90% DELS CASOS AMB UN DIAGNÒSTIC PRECOÇ

En la segona va intervenir la doctora Maria S. Soengas, investigadora del Centre Nacional d’Investigació Oncològica, que va donar a conèixer els avenços en la investigació del càncer de pell.

La primera Què és el càncer de pell? Com es detecta? Com podem evitar-lo?

La directora de l’Observatori aecc del Càncer-Associació Espanyola contra el Càncer, Naiara Camba, va presentar el resultat d’un important treball realitzat per aquest observatori envers el comportament de la societat en general davant la prevenció del càncer de pell. En la quarta ponència, les psicòlogues Belén Fernández i Eva Figuera, i la metgessa Mercedes Río, professionals de l’aecc, van incidir en el que cal fer davant del repte que presenta l’augment del càncer de pell en la societat actual. El president de l’aecc de Catalunya i Lleida, Manuel López, els ponents i membres de les juntes catalanes, amb la princesa d’Astúries.

A la jornada hi va assistir un gran nombre de representants de les juntes provincials de l’aecc de Catalunya, autoritats i professionals de tot Espanya.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 33

ACTIVITATS

CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR I CÀNCER DE PELL El sol exerceix un paper important en la salut de l’ésser humà quan es pren en les dosis adequades. No obstant això, quan l’exposició a la radiació solar és excessiva, ens podem cremar. Segons les dades preliminars de l’estudi Comportaments de protecció solar i percepció de risc de càncer de pell en la població espanyola, realitzat per l’Observatori del Càncer de l’aecc, a partir dels 10 anys, la conscienciació de protecció dels petits dels efectes del sol descendeix. S’aprecia certa tendència a reduir la protecció dels fills a mesura que es van fent grans, cosa que fa que estiguin més exposats als efectes nocius del sol. Aquest any, el material informatiu de la campanya està especialment dedicat als més petits, amb cartells i díptics

distribuïts per totes les comarques lleidatanes, especialment a les piscines i en els grups participants en les diferents activitats programades per a nens i joves. A Lleida, s’han distribuït entre els grups que participen en algunes de les propostes de Sportmania més de 300 kits compostos per una bossa, una gorra, una pilota de platja, un arruixador i un divertit llibret per entendre millor la necessitat de protegir-se del sol.

A CONTINUACIÓ, PODEM LLEGIR TOT UN SEGUIT DE RECOMANACIONS QUE L’AECC CONSIDERA QUE HEM D’ENSENYAR A NENS I ADOLESCENTS: • Recorda buscar-li una bona ombra entre les 12 i les 4 de la tarda. • Evita que romangui sota el sol durant molt de temps. • És important que protegiu els seus ulls amb ulleres de sol. • Utilitza para-sols, barrets, gorres, samarretes... quan es posi directament al sol. • Les cremes amb un nivell de protecció alt són les úniques que ens protegiran dels raigs més perillosos. S’han de aplicar després de cada bany o cada 2 hores. • Recorda que has de protegir-te quan facis una activitat a l’aire lliure. • És important beure aigua sovint. Una pell ben hidratada es protegirà millor dels raigs solars.

Entrega del Kids.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 34

ACTIVITA TS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS SETEMBRE-OCTUBRE 2011 Presentació del llibre ‘El camino del duelo’ del Sr. Xavier Muñoz Lleida, 15 de setembre Aforament limitat, cal inscriure’s via telèfon o correu. Hora: 19.30 h. · Lloc: Servei de Suport al dol de Ponent

TALLER DE SOMNIS

Lleida, 24 i 25 de setembre del 2011

En el taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un conflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostre inconscient, reprendre a somiar, per recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre creixement intern. • El perquè dels somnis • La interpretació • La simbologia • Tipus de somnis i experiències relacionades... Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 h diumenge de 09.00 a 14.30 h (màxim 10 inscrits)

CONSTEL·LACIONS individuals i familiars

Lleida, 1 d’octubre del 2011

A QUI VA DIRIGIT AQUEST TREBALL? Interessa a les persones que desitgin treballar amb assumptes problemàtics en la seva vida, en les seves relacions de parella, de pares-fills, relacions complexes, etc. ELS PARTICIPANTS ESTARAN DISTRIBUÏTS EN DOS GRUPS: les persones que ho desitgin, Constel·lar, i tots els que hi participaran com a representants. És important que en fer la reserva de plaça, es faci constar en quin grup voldreu participar. Ponent: Dr. Jauli Horari: matí de 10.00 a 14.00 h · tarda de 16.00 a 20.00 h El doctor Jauli és doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid. La seva tesi doctoral la va realitzar sobre la Percepció de l’error en els mandos intermitjos d’una organització, i va obtindre el cum laude per unanimitat. Actualment, es desenvolupa com a psicoterapeuta a l’Institut Hipòcrates de Barcelona.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 35

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA L’associació Down Lleida, premiada pel ministeri de Sanitat Sònia Salvia Ortiz, com a representant del programa de voluntariat social i cultural de joves amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals (Nous Voluntaris) de la nostra entitat, ha estat premiada en la primera edició dels Premios Nacionales de Juventud del ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat en la categoria voluntariat. L’acte es va realitzar el passat 4 de juliol al ministeri de Sanitat i va estar presidit pel vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba; la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, i el president del jurat dels premis.

UNA COMITIVA DE DOWN LLEIDA I DOWN ESPANYA HI VA ESTAR PRESENT

Un jove de Down Lleida, campió del món de natació dels Specials Olympics d’Atenes Tonet Ramírez, membre de la selecció espanyola de natació i jove de Down Lleida, va tornar el dimarts 5 de juliol a Lleida amb dues medalles dels Special Olympics que es van celebrar a Atenes, Grècia, del 24 de juny al 4 de juliol.

FAMILIARS I AMICS VAN REBRE EL NEDADOR MEDALLISTA OLÍMPIC

La primera, com a campió del món en la modalitat 50 metres croll; la segona, de bronze, en la modalitat relleus 4x50 estils, i quart del món en 50 m esquena. Als Jocs hi han participat 7.000 atletes provinents de 127 països, amb un total de 22 competicions. La pròxima edició se celebrarà a la localitat de Pyeongchang (Corea del Sud) l’any 2013.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 36

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA PRESENTACIÓ DEL NOU WEB D’ASPID Per estar més a prop teu! L’organització sempre ha posat esforços i mitjans per afavorir i promoure una inclusió de les persones amb discapacitat a les TIC. En aquest sentit, ASPID ha creat espais de formació i accés a les noves tecnologies i, alhora, sempre s’ha esforçat per implementar i incorporar en l’acció de la pròpia organització els últims avenços en aquest àmbit. A tall d’exemple, ASPID va crear la seva primera pàgina web l’any 2001. Uns anys més tard, es va superar amb la incorporació d’una nova eina web amb més potencialitats i que és la que, fins a l’actualitat, hem ofert als nostres associats. Paral·lelament, en aquests anys també hem creat una eina de comunicació: la newsletter, i també hem inclòs

les nostres accions dins les xarxes socials més rellevants: Facebook i Twitter. En l’actualitat, ASPID ha aconseguit un pas més en la inclusió a l’esfera TIC i ha creat la seva nova pàgina web www.aspid.cat Significarà un pas més endavant per a l’organització. Així s’accedeix a l’esfera 2.0, on un dels valors més destacables serà la bidireccionalitat en la informació i comunicació amb els nostres associats i amics d’ASPID, així com el vincle constant amb les xarxes socials més populars (Facebook, Twitter i blocs). Amb aquesta pàgina web pretenem reforçar la comunicació i participació de totes aquelles persones interessades en les activitats que desenvolupem dia a dia.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 37

ACTIVITATS

HI TROBAREU • Informació d’actualitat i una agenda de les activitats que la nostra organització posa en funcionament cada setmana. • Secció d’accés restringit únicament i exclusivament per als socis de l’entitat, que, a través d’una contrasenya, podran accedir a continguts d’informació d’ajuts, subvencions, etc. Cliqueu CREAR COMPTE NOU per accedir a l’espai de socis

Hem millorat el sistema de comunicació del newsletter

• Hem millorat el sistema de comunicació del newsletter per enviar-vos tota la informació actual de forma gratuïta. Donar-s’hi d’alta és un procés senzill, només cal introduir el correu electrònic on voleu que us arribi la informació sobre ajuts, notícies d’interès general, matèria específica sobre la diversitat funcional, activitats socials, trobades, actes, etc., i confirmar la sol·licitud d’alta al servei de newsletter. • Espais de treball per als grups que funcionen actualment a l’entitat (grup d’accessibilitat, grup de salut, grup d’oci i lleure i dinamització). • Accés a les principals xarxes socials com Facebook o Twitter. • Sistema de contacte a través de missatges SMS directes al teu telèfon mòbil.

Benvinguts/des! Per a qualsevol dubte i/o consulta, contacteu al telèfon: 973 22 89 80 o bé, envieu correu electrònic a aspid@aspid.cat

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 38

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA PER TENIR UNA BONA SEXUALITAT, CUIDA’T LES DENTS Des de ben petits intentem inculcar als nens i les nenes la importància que té una bona higiene dental. Rentarse la boca es transforma en un acte gairebé involuntari que ens acompanyarà durant tota la vida i que ens permet, a part d’una bona imatge —no oblidem que la primera carta de presentació és el físic—, tenir cura i responsabilitat de la nostra salut dental i digestiva. Si ho fem correctament —cuidar-nos les dents—, en la majoria dels casos la nostra dentadura ens acompanyarà durant una gran part de la nostra vida i ens facilitarà una bona deglució, la manca d’infeccions, un bon aspecte físic, etc. Fins aquí algú s’ha posat vermell? Però què passa si no parlem de salut dental, sinó de salut sexual? La sexualitat ens acompanya tota la vida (fins i tot abans que surtin les dents i també després de perdreles), però és més fàcil parlar d’higiene bucal que de salut sexual. Per què? Ens preocupa tenir una càries, perdre les dents, la dentadura postissa... És més, podem parlar amb tranquil·litat de tot això des de ben petits sense que ningú se senti incòmode. Us proposem un exercici on hem canviat tots els termes relacionats amb dents per termes relacionats amb sexualitat. Des de ben petits intentem inculcar als nens i les nenes la importància que té una bona salut afectiva i sexual. Parlar i viure amb naturalitat l’expressió de les emocions, els canvis del cos, l’autoerotisme, el desig, l’enamorament, el desenamorament i la frustració, l’atracció, el respecte pel propi cos, l’orientació sexual, etc., es transforma en un acte gairebé involuntari que ens acompanyarà i que ens permet, a part d’una bona imatge interior i exterior (no oblidem que l’afectivitat i l’autoestima van agafades de la mà), tenir cura i responsabilitat de la nostra salut física, psicològica, sexual i reproductiva. Si ho fem correctament, la nostra afectivitat i sexualitat ens aportaran unes relacions intra i interpersonals positives, respecte, coherència i responsabilitat cap a unes experiències sexuals més saludables i gratificants.

tema no aporta més que la perpetuïtat en les falses creences, la inhibició de la resposta sexual i de l’expressió de l’afectivitat i la sexualitat, així com el deteriorament en el creixement i desenvolupant integral de la persona. Volem persones crítiques i responsables? El silenci no és la solució i, per aquest motiu, l’Associació Antisida de Lleida, des de l’any 1991, treballa per: • Fomentar el desenvolupament d’hàbits i recursos personals que reforcin l’adolescent i el facin menys vulnerable. Enfortir l’autoestima i l’autonomia de l’alumnat, el respecte pels altres i per la diferència, així com comportaments no discriminatoris, promovent actituds responsables per fer front i resoldre situacions conflictives. • Facilitar eines a les mares i pares perquè puguin acompanyar l’adolescent en aquest procés i, a la vegada, créixer plegats.

La higiene bucal i la sexualitat no són tan diferents com sembla. Al final, totes dos busquen el benestar físic i psicològic de la persona.

• Promoure la corresponsabilització dels diferents membres de la comunitat (mares, pares, educadors/es, administracions, sanitaris, etc.) involucrats en el creixement i desenvolupament de l’adolescent.

Una bona educació afectiva i sexual dóna llibertat per no sentir culpa, por i/o vergonya. El silenci sobre aquest

• Crear espais de reflexió i comunicació en temes referents a l’afectivitat i la sexualitat.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 39

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA ENTREVISTA AL SR. JOAN, USUARI DE L’ASSOCIACIÓ DE LLEIDA El senyor Juan assisteix amb regularitat als tallers d’estimulació. Acaba de ser diagnosticat i, donada la seva capacitat per afrontar la malaltia, constitueix un gran suport per als altres usuaris. Què suposa viure amb Alzheimer? Després de digerir l’impacte de la meva malaltia, vaig analitzar el problema i vaig tractar d’ordenar el meu futur d’acord amb la meva nova situació. Segons el diagnòstic de la neuròloga, em vaig informar del seu desenvolupament i vaig prendre les mesures apropiades perquè m’afectés poc en el dia a dia. M’és de gran ajuda l’assistència als tallers d’estimulació i el tracte rebut pel personal. En què li va afectar quan se li va diagnosticar la malaltia? No em va afectar en gran manera. De seguida em vaig conscienciar que havia d’assumir-ho i em vaig proposar un pla per intentar frenar, en la mesura del que sigui possible, l’avanç de la malaltia. Alguns dels familiars van ser els primers que em van dir que havia d’acudir al metge, ja que notaven alguna petita deficiència al conduir i pronunciar certs noms. En què creu vostè que afecta la seva família? Crec que els afecta força, però procuro parlar poc del tema. En el futur els afectarà més i sé que s’incrementarà la meva dependència i seran més necessaris els seus serveis. Però, a poc a poc, tots anirem enfrontant les situacions que es vagin produint. En l’àmbit sanitari, creu que els afectats tenen tot el suport necessari per afrontar els canvis? Crec que els mitjans són suficients per a l’estadi en què, de moment, em trobo. Però per als malalts en estadis més avançats, falta personal per poder atendre’ls millor. Els centres dedicats estan sobrecarregats. A llarg termini, seria bo per al malalt i els seus familiars crear un hospital de dia i una residència per a afectats d’Alzheimer de tots els estadis. Pensa que l’Administració té en compte les necessitats que comporta aquesta malaltia? Doncs, personalment, crec que l’Administració hauria de tenir clar que la profilaxi, tot i que és més costosa, a la llarga resulta més barata. Aquesta s’aconsegueix amb la informació i la formació.

La malaltia anirà en augment i, per tant, cal avançar-se: crear nous centres com el nostre, que comença a estar saturat; contractar més personal, descarregar les famílies de la despesa econòmica i donar suport als familiars amb els recursos necessaris. L’Administració ha de tenir clar que els recursos emprats per a aquest tipus de malaltia representaran un augment de la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars. Pensa que és positiva l’estimulació cognitiva? El treball que s’efectua als tallers de psicoestimulació és extraordinari; el tracte, exquisit; els coneixements i la seva aplicació, molt efectius i pràctics, i el tracte entre els malalts, molt agradable i distès. L’estimulació amb manualitats, pintures, gimnàs, música, ordinador, gossos, etc., acoblant-les al nivell de l’estadi de la malaltia en cada malalt, requereix una gran dedicació i coneixements del personal que treballa en aquests tallers i, a més a més, la paciència i afecte amb què ens tracten resulta de gran utilitat per als malalts i per a la família és un gran alleujament. Podria donar un consell per als que acaben de ser diagnosticats? Sobretot, acceptar la malaltia amb resignació, sense autoinculpar-se o culpar algú per tenir-la. Disminuir l’estrès o l’angoixa recordant amargament el passat o preocupant-se pel futur. Viure una vida sana. Dieta mediterrània, fer exercici físic (caminar: bons i llargs passejos). Exercici mental (llegir diaris, revistes, novel·les curtes i, en especial, contes). Efectuar exercicis matemàtics, escriptura, geografia... Recordar el passat, noms de familiars i d’amics actuals i antics (RECORDAR ÉS TORNAR A VIURE). Viure la vida amb intensitat però sense angoixes, sense idees de revenges, sense presses i sense grans desitjos de viure situacions noves.

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 40

ACTIVITA TS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

18a EDICIÓ DEL

MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE El passat diumenge 10 de juliol es va celebrar la 18a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, on més de 900 piscines de tot l’Estat, 630 a Catalunya, i més de 1.000 voluntaris van col·laborar en la jornada de la natació solidària amb les persones afectades d’esclerosi múltiple.

tents i de desenes de nedadors que, com ell, practiquen aquesta disciplina. La cantant lleidatana Marina va interpretar, un cop més, l’himne del Mulla’t, acompanyada per la resta de participants de la jornada presents a les piscines del Club Natació Lleida.

A Lleida i província es van mullar en 104 piscines. La seu central va ser el Club Natació Lleida. Entitats, autoritats i persones conegudes de diferents àmbits lleidatans van sincronitzar el seu rellotge a les 12 del migdia i es van tirar simultàniament a la piscina per una causa solidària. Com a convidat especial en la jornada Mulla’t 2011 vam comptar amb la presència del medalla d’or i bronze en natació als Jocs Paralímpics d’Atenes, Tonet Ramírez, voluntari en moltes ocasions del Mulla’t, que va rebre una emotiva ovació i el reconeixement de tots els assis-

També vam gaudir de l’actuació del grup musical Skata del Club Banyetes. La sorpresa del dia ens la va donar el pintor lleidatà Josep Maria Alarcón, que va fer entrega a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol d’una creació seva titulada Vitalium. Des de la Fundació Esclerosi Múltiple i des de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol volem donar les gràcies a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els ajuntaments de la província que hi col·laboren, els clubs esportius, tots els centenars de voluntaris que fan possible que aquesta jornada sigui un èxit i a tota la societat en general. Per això... GRÀCIES A TOTS!!

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 41

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT VIVIR-SALUD-HABLE-MENTE!

CONCURS DE CARTELLS DEL DIA MUNDIAL

Des de fa tres mesos hem portat a terme un programa d’hàbits saludables, en què s’han treballat diferents àmbits com la millora d’hàbits alimentaris,el foment de l’exercici físic i, amb tot això, poder enfortir la nostra autoestima.

El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra el 10 d’octubre. Per què ho fem? Per reivindicar els drets de les persones afectades de problemes de salut mental i també per fomentar entre els membres de la comunitat l’empatia, la solidaritat i la comprensió envers aquest col·lectiu.

Aquest projecte ha demostrat la seva efectivitat, ja que estimula i millora la qualitat de vida de les persones ateses.

Cada any organitzem el concurs de cartells amb el lema del Dia Mundial, per tal que tothom, a la seva manera, pugui expressar allò que sent respecte a la salut mental, sobretot aquells que més en poden parlar. El lema d’aquest any és:

LA GRAN APOSTA: INVERTIR EN SALUT MENTAL

En aquest període hi han participat sis usuaris. D’altra banda, hem pogut explicar i gaudir de l’experiència de diversos professionals de l’àmbit de la salut, com dietistes, una experta en alimentació de cultiu ecològic i un llicenciat en INEF especialitzat en esports per a persones amb trastorn mental. Esperem poder repetir aquesta experiència i establir aquest programa impulsat per Feafes, amb el patrocini de Lilly, com un programa englobat en els serveis d’atenció de persones amb trastorn mental sever que, des de Salut Mental Ponent, portem a terme.

l La salut msecnota é sa de tots! PER A MÉS INFORMACIÓ Club social LA BRÚIXOLA 973 22 10 19 / 610 26 63 41 labruixola@salutmentalpoent.com

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 42

ACTIVITA TS

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA LA LLIGA CAMINA ‘FINS AL MOLL DE L’OS’ La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida va aplegar 200 persones en la seva caminada Fins al Moll de l’Os, amb el propòsit d’aconseguir més implicació en les donacions de medul·la òssia.

La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida va aplegar 200 persones en la seva caminada Fins al Moll de l’Os, amb el propòsit d’aconseguir més implicació en les donacions de medul·la òssia. Va ser una jornada molt engrescadora amb bon temps i bones cares per part dels participants. La caminada està inclosa dins del programa de Lleida Camina, federació organitzadora de les marxes, curses i caminades que aplega diverses entitats esportives, culturals i de l’àmbit de la salut de les nostres comarques. Ja ho diuen: caminar és tan senzill com respirar i, mentre camines, fas anar el cor i el cap, fas conversa amb la resta de participants i entres en un estat de reflexió sense treva. Omples l’esperit de valors fins a vessar. Sí, certament, caminar és recomanable a totes les edats sense distinció de sexe.

Per fer-ho, després d’adquirir un compromís amb ell mateix, ha d’anar al banc de sang del nostre centre de referència: l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Allà li explicaran en què consisteix la donació i, després d’una breu història clínica que corrobori la seva idoneïtat per a donant, se li farà una petita extracció de sang que permetrà estudiar els seus antígens de compatibilitat que serviran per cercar el receptor que més s’hi escaigui. Senzillesa i compromís, dos mots inseparables per a tots aquells que penseu a ser donants. Val la pena pensar-hi.

Lleida Camina fomenta aquest hàbit de la mà de diverses entitats que, tot caminant, hi aporten un valor afegit. És el cas de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida, que ho fa per la leucèmia, sensibilitzant sobre la necessitat d’aconseguir més donants de moll d’os.

LA DONACIÓ DEL MOLL D’OS

Avui dia, la leucèmia es combat des de la investigació, que cada dia ens dóna més satisfaccions i descobertes que obren l’esperança a un proper guariment de la malaltia. El voluntariat dóna suport als afectats i familiars, ja sigui en suport psicològic, pisos d’acollida per a adults o la Casa dels Xuklis per als infants. Finalment, la leucèmia té un tractament quasi infalible que és la donació de medul·la òssia.

LES DONACIONS A PONENT

Qualsevol persona en edat compresa entre 18 i 55 anys i amb bona salut en pot ser donant.

El 2010 hi va haver un increment notable de les donacions de moll d’os gràcies a la participació de la Lliga, que, juntament amb el Banc de Sang, van fer campanya en

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 43

ACTIVITATS

algunes poblacions coincidint amb les jornades de donació de sang que tenen lloc a les diferents capitals de comarca. De fet, és possible aprofitar l’acte de donació de sang per informar-se de la donació de moll d’os i, si és el cas, aprofitar el moment per donar la mostra per fer-se donant, si així s’ha decidit i la salut ho permet. Solidaris fins al moll de l’os, aquest és el motiu que ens uneix i que esperem que cada any aplegui més gent i més poblacions. Per això, volem fer una crida a tothom a participar en aquests esdeveniments esportius.

SORTEIGS ENTRE ELS PARTICIPANTS Al final de la caminada, es van lliurar, per sorteig, dos regals: un cedit per la perruqueria Cebado i l’altre, una

pintura donada pel pintor Lleidatà Toni Uceda. Les fotografies recullen el moment del lliurament.

VISITA A LA COOPERATIVA FRUCTÍCOLA SANUI FRUITS

Els caminants per la leucèmia van poder gaudir d’una visita explicativa a Sanui Fruits i van menjar fruita per reposar forces.

LLIGA’T vol agrair als caminadors la seva participació; a tots els promotors, entitats i administracions, el seu recolzament incondicional, i a tots aquells que després de pensar-vos-ho us heu decidit de fer-vos donants de moll d’os, moltes gràcies. TEXT: Enric Martí Suau, president de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida · FOTOS: Núria M. Torrebella

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:02 Página 44

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA BIOMECÀNICA NENS PER PREVENCIÓ DEL PEU DIABÈTIC El dia 4 de juliol, el servei de podologia de l’Associació de Diabètics de Catalunya delegació de Lleida va realitzar la biomecànica i l’estudi computeritzat de la marxa als nens de l’associació per fer prevenció del peu diabètic des dels inicis. La iniciativa es tornarà a repetir al mes de setembre per a tots aquells nens que no van poder assistir-hi.

RECORDEU QUE ENS PODEU TROBAR A: CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA C/ Terrassa, núm. 1 Tel. 973 248984 - 669 000 529 Maria Barqué / 636 306 472 Gemma De dilluns a divendres de 09.30 h a 13 h i dilluns i dimecres de 17 a 20 h ESPAI SALUT C/ Henry Dunant,1 · Tel. 973 106 834 pregunteu per ADC LLEIDA Dilluns de 17 a 20 h i dimarts de 10 a 13 h. TENIM DUES SUBDELEGACIONS: LES BORGES BLANQUES Plaça de la Constitució, Centre Cívic sala 2 · Tel. 973 14 28 50 Dimarts de 10 a 12h i dijous de 17 a 19h TÀRREGA C/ Segle XX, nº 2 Centre Entitats (antic Correos) · Tel. 973 31 41 51 El primer dilluns de cada mes, de 10 a 13 h i el segon dilluns de cada mes, de 18 a 20 h. adclleida@hotmail.com

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS TERRES PONENT L’Associació de Diabètics Terres de Ponent de Lleida, que actualment ja compta amb 200 famílies associades, ha rebut el primer donatiu d’una empresa de les terres de Lleida. SERMAN PORT s’ha solidaritzat amb l’associació ADTP per impulsar els projectes que aquesta vol dur a terme.

ESPAI SALUT C/ Henry Dunant,1 dilluns de 17 a 20 h. i dimarts de 10 a 13 h. Tel. 973 106 834 - 636 306 472 (Gemma)

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:02 P谩gina 45

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:03 Página 46

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:03 Página 47

COL ·LAB ORAD ORS OFICIA LS

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c. 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

FESALUT 35 OK:Maquetaci贸n 1 25/07/11 17:03 P谩gina 48