Fesalut Nº 42 Marzo 2012 by Fesalut Lgb

n42 MARÇ 2012

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

1,20 EUROS

PODOLOGIA La Podologia Esportiva REPORTATGE És el placebo el principal efecte de l’homeopatia? NUTRICIÓ Com reforçar les defenses del nostre organisme SALUT La Sexualitat en l'adolescència

20 RS O CT S LE L

0 UA 00 S 5. MEN

Contingut pàgines 39-46 FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

Director editorial: Lluís Gómez Bonet · lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i cap de redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 Directora comercial: Judith Sarrablo Roure donna@lgbeditores.com · Tel. 618 83 63 91 Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DR. JOSÉ A. MORALES, President de la Secció de Metges, Acupuntors, Homeòpates i Naturistes DRA. ROSA MARIA PÉREZ, Presidenta Col.legi Metges de Lleida DRA. MARTA SERRA, metgessa homeòpata DRA. MARIA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrició i Cirurgia Podològica MIREIA PASCUAL, infermera. Àmbit d’Atenció Primària JESÚS I ARIAN MARCELINO Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica PILAR PLANELLA I RUBINAT, treballadora social GEMMA VALLS RICART Especialista en Ginecologia i Obstetrícia ILERDENT HOSPITAL MONTSERRAT DR. JAVIER RODRIGO PALACIOS Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica per la Universitat de Saragossa DR. JAVIER RODRIGO PALACIOS Dr. de la Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica i Plàstica i Antiaging de l’Hospital Montserrat DR. SAMUEL PINÓS Dr. de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic

C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Fax 973 208 130 · prensa@lgbeditores.com

LABORATORIS SALVAT JOSEP MARIA REÑÉ ESPINET, CFCAP de Digestiu de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Dipòsit legal: L-449-2005

FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

FESALUT no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

CORRECCIÓ DE LA REVISTA

Edita: LGB editores · 667 56 02 25

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25

traducció I correcció I interpretació

prensa@lgbeditores.com

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70

n42

MARÇ 2012

Sumari fesalut 42 Reportatge ........................................................

L’HOMEOPATIA

Reportatge ........................................................

OLIS ESSENCIALS

De petits ...........................................................

Els trasplantaments

ALIMENTACIÓ I DEFENSES DEL COS RESTRENYIMENT EN LA INFÀNCIA

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ......................................

LA PASSIÓ PER CÓRRER

20 INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER ............................ 24 ROYAL LLEIDA ......................................................

L’ESTIL DE VIDA I L’ESTERILITAT

ILERDENT ............................................................

Adolescència i sexualitat

ILERDENT APOSTA PER LA REGENERACIÓ ÒSSIA I LA REPARACIÓ DE TEIXITS

.........................................

NEXUS ................................................................

HOSPITAL MONTSERRAT EL LÍFTING DEL SEGLE XXI

CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA DE LA MAMA REJOVENIMENT FACIAL

LABORATORIS SALVAT ............................................

NUTIRA MASTICABLE LA SOLUCIÓ A LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

Ara actualitat .................................................... 36 Lectura ............................................................. 38 NOVETATS

Activitats .......................................................... NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

ENS TROBARÀS A:

22 Envelliment actiu 33 Tractament i càncer cerebral

www.youkioske.com/search/fesalut 5

REPORTATGE I L’ HOM EO PATI A

L’HOMEOPATIA És el placebo el principal efecte de l’homeopatia, com conclou un informe del Ministeri de Sanitat?

La teràpia es basa en el principi de similitud: el que és semblant cura. Les píndoles es fabriquen a partir de substàncies vegetals, minerals o animals. Els jutges van tombar el decret català que regulava les teràpies naturals. Al Regne Unit, França i Alemanya financen l'homeopatia La medicina homeopàtica es basa en el principi de similitud, és a dir, una mateixa substància responsable de determinats símptomes també pot alleujar-los o neutralitzar-los, sempre que s’administri de manera correcta (el que és semblant, amb allò semblant es cura). Aquesta reacció es deu a la presència en els medicaments d’aquesta substància en dosis infinitesimals que s’obtenen mitjançant processos denominats de potenciació o dinamització (diverses sacsejades de la dilució).

“

Tenen raó els recurrents quan afirmen que el decret suposa autoritzar persones que no són llicenciades en Medicina perquè puguin receptar medicaments homeopàtics prèviament al diagnòstic de malalties

“

Però l’origen de la polèmica sobre la seva eficàcia radica en el fet que la dilució és tan acusada que de vegades no queda ni una sola molècula d’aquest principi actiu original. A Espanya es calcula que 3.000 metges d’Atenció Primària, 2.000 pediatres i 4.600 facultatius d’altres especialitats prescriuen medicaments homeopàtics. 6

Catalunya ha estat l’única comunitat que s’ha atrevit a regular l’exercici de les teràpies naturals, inclosa l’homeopatia, però el Tribunal Superior de Justícia va tombar el decret el juny del 2007 per invasió de competències del Govern central. L’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona va recórrer la norma perquè facultava qualsevol persona, sense que fos metge, per exercir aquesta especialitat un cop demostrada la seva formació. En la sentència, els jutges escrivien: A França i a Alemanya l’homeopatia està reservada exclusivament als metges, i al Regne Unit hi ha quatre hospitals homeopàtics a la xarxa pública (Londres, Bristol, Liverpool i Glasgow). No obstant això, al febrer una comissió del Parlament britànic va comminar el Govern a retirar els 4,5 milions d’euros que li costa al servei nacional de salut aquesta medicina alternativa perquè consideren que l’homeopatia no té consistència mèdica. Sis universitats espanyoles de prestigi indubtable realitzen o han realitzat màsters en homeopatia, el Col·legi de Metges de Catalunya té una secció sobre homeopatia i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) considera la seva pràctica un acte mèdic. I encara que l’homeopatia no tingui evidència científica, la mateixa Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària la recomana per a ni més ni menys que 30 patologies.

L ’HO MEOPA TIA I REPORTATGE

ENTREVISTA

Dra. Rosa Maria Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida

Dr. José A. Morales del Río, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors, Homeòpates i Naturistes del Col·legi de Metges de Lleida Quin és el seu posicionament pel que fa a l’informe del Ministeri de Sanitat, en què es conclou que el principal efecte de l’homeopatia és el placebo? L’informe afirma que no hi ha prou proves, segons criteris de la medicina basada en l’evidència, per recomanar-ne l’ús, i és cert. També afirma (p. 14) que “l’homeopatia, per la seva idiosincràsia, necessita un model científic especial adaptat a les seves característiques i que requereix nous models de validació”. És a dir, de moment encara se n’ha de demostrar l’eficàcia amb els rigorosos instruments d’investigació que es reconeixen com a inadequats per part de l’homeopatia. L’informe no n’afirma la inutilitat, sinó que té pendent de demostrar-ne l’eficàcia. Que “el petó de la mare” no estigui científicament demostrat no vol dir que no sigui eficaç i que hàgim de deixar-lo d’usar quan el nostre fill es fa un cop. En ciència, n’hi ha prou que aparegui un estudi que demostri alguna cosa perquè canviï el que es pensava fins aleshores. És el que resulta més meravellós del coneixement científic.

Creu que s’hauria de regular la pràctica mèdica de l’homeopatia? Creiem que una cosa és la medicina ortodoxa i una altra les teràpies no convencionals o complementàries. Tenim una manca de marc normatiu que reguli aquestes teràpies complementàries, que creiem que han de ser realitzades per professionals sanitaris que tinguin també una formació específica.

“l’homeopatia, per la seva idiosincràsia, necessita un model científic especial adaptat a les seves característiques i que

requereix nous models de validació”

El Col·legi de Metges creu que el 99% dels metges col·legiats exerceixen una pràctica de medicina tradicional, ortodoxa i clàssica. A Catalunya hi ha seccions dins d’aquest col·legi amb una formació contínua que es dediquen a l’homeopatia, l’acupuntura o les teràpies naturals. Només quan ho exerceixi personal sanitari, amb una formació específica i amb un marc normatiu, creurem que és vàlid exercir les teràpies complementàries, entre les quals hi ha l’homeopatia. Sens dubte, necessitem un marc normatiu que sigui normatiu de la formació concreta que esperem i de les competències.

Per què creu que l’homeopatia crea recels entre els professionals sanitaris? El recels dels metges es donen perquè potser no coneixem prou bé aquestes teràpies complementàries i de vegades els metges som d’evidència científica. S’ha de tenir en compte que tota la formació que rebem és molt reglada, molt científica i basada en la medicina clàssica i tradicional.

A LA WEB DEL COL·LEGI DE METGES DE LLEIDA (www.comll.cat) PODEU CONSULTAR QUINS METGES ESTAN ACREDITATS (EL COL·LEGI DE METGES ACREDITA AQUELLS METGES QUE HAN DEMOSTRAT UNA FORMACIÓ I UNA EXPERIÈNCIA EN LES TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES) PER A LA PRÀCTICA DE TERÀPIES COM L’ACUPUNTURA, L’HOMEOPATIA I LA MEDICINA NATURISTA.

REPORTATGE I L’ HOM EO PATI A

HOMEOPATIA I FARMÀCIES Cap dels productes homeopàtics que es venen a les farmàcies espanyoles ha demostrat eficàcia en assaigs clínics ni en estudis científics acreditats. Aquests productes han accedit al mercat per una via excepcional en què només se’ls exigeix proves de seguretat i de qualitat en la composició. Per això no se’ls reconeix una indicació terapèutica, ja que per fer-ho haurien de demostrar la seva eficàcia amb estudis científics acreditats.

ENTREVISTA

Josep Aiguabella President del Col·legi de Farmacèutics de Lleida Quin és el seu posicionament pel que fa a l’informe del Ministeri de Sanitat, en què es conclou que el principal efecte de l’homeopatia és el placebo? El ministeri publica l’informe per donar un posicionament científic i de seguretat davant les diferents teràpies naturals. En el cas de l’homeopatia, el ministeri arriba a aquesta conclusió, atès que els efectes de l’homeopatia no han estat provats científicament, malgrat que no li nega l’eficàcia en el benestar que pot ocasionar, i el més important és que la considera segura.

Com veu el paper que duu a terme el farmacèutic en l’homeopatia? El farmacèutic és l’agent de salut més proper a la població, i es pot dir que és el primer punt de contacte per a moltes persones que tenen un problema de salut. En determinades patologies menors, el farmacèutic pot recomanar productes homeopàtics i donar-los a conèixer.

que els professionals sanitaris coneixem bé i la que s’explica quan s’estudia.

Per què creu que l’homeopatia crea recels entre els professionals sanitaris? El mecanisme d’acció dels productes homeopàtics és totalment diferent de la medicina tradicional, que és la

Crec que els recels que poden haver-hi vénen donats perquè no se sap exactament com actua l’homeopatia en el nostre organisme, tot i que és una medicina que funciona i que va bé.

L ’HO MEOPA TIA I REPORTATGE

Dra. Marta Serra Metgessa homeòpata MEDICINES COMPLEMENTÀRIES/ MEDICINA INTEGRATIVA/HOMEOPATIA

Cada dia s’observa més interès, per part de la població i els professionals de la salut, en sistemes terapèutics més integratius i que posen la mirada, per generar salut, en un concepte més global, que s’allunya així del paradigma mecanicista que impedeix veure i tractar l’home com un tot indivisible. Treballo en homeopatia des de fa més de 15 anys, des de la convicció més sincera i des de l’experiència personal, amb la meva filla, que als 4 anys tenia otitis de repetició que es va resoldre favorablement amb homeopatia. Avui té 27 anys i només ha pres antibiòtics dues vegades des d’ençà. Amb això vull dir que si cal hem d’emprar el que calgui, perquè res és substitutiu de res, i es pot utilitzar conjuntament quan fa falta. Voldria destacar que de Medicina només n’hi ha una, la que té cura de la salut i estableix un diagnòstic, un pronòstic i un tractament mèdic. Així doncs, l’homeopatia és un sistema medicoterapèutic que utilitza els medicaments en concentracions baixes i que es prescriu segons els símptomes que presenta l’individu davant la malaltia. Una interessant i potent disciplina amb una eficàcia provada dins d’un ampli ventall d’afeccions, que estimula la capacitat autocurativa de l’organisme. En els nens, és ràpida, eficaç, disminueix les recidives i té molt poc risc. Parlaríem de lentitud en el guariment quan hi ha una energia vital més afeblidora, ja sigui

per tractaments diversos, per una alimentació inadequada, per una exposició a tòxics, per factors al·lèrgics, hereditaris o del mateix procés d’envelliment... Com més vitalitat té un organisme, més capacitat de reacció té a la curació. Ho resumiria com una eina resolutiva-senzilla-segura. I en un moment de crisi com l’actual, també diria que més barata, sobretot perquè, com que redueix recidives, disminuiria l’absentisme i s’evitaria o retardaria la cronificació d’algunes patologies. En general, les medicines no convencionals són complexes i s’avaluen amb paràmetres o dissenys que s’han elaborat per als fàrmacs, mentre que aquestes necessiten estratègies basades en la complexitat. És una qüestió de metodologia científica. Als EUA hi ha un organisme institucional al sistema sanitari, pioner pel que fa a la investigació d’aquestes medicines, i es tracta com medicina integrativa. Aquí, moltes vegades es malmet la imatge, i tot perquè no s’entén com funciona, perquè hi ha molts prejudicis, reticència a escoltar i, lluny d’unir esforços per buscar el mecanisme, ho rebutgem. Ens cal valentia per afrontar els nous reptes, sentir passió pel coneixement i compartir-ho amb generositat per aconseguir una millora de la salut organicopsíquica i social de l’individu.

REPORTATGE I L’ HOM EO PATI A

Dra. Maria Chiné Segura Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida Unitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAV Clínica Perpetu Socors. Lleida De totes les teràpies alternatives o naturals, l’homeopatia és la que més adeptes ha guanyat en els últims anys. Tot i que s’han formulat diverses teories per explicar els possibles mecanismes d’acció de l’homeopatia, cap no ha estat científicament verificada. Si ens basem en els principis curatius i en els postulats homeopàtics, podem deduir que els anomenats medicaments homeopàtics estan compostos bàsicament d’aigua. És important destacar que no s’ha de confondre l’homeopatia amb els medicaments d’origen natural, ja que existeixen nombroses espècies vegetals amb efectes terapèutics i molts dels fàrmacs utilitzats en l’actualitat provenen de plantes. Nombrosos estudis publicats han intentat valorar l’eficàcia de l’homeopatia. Un dels exemples més recents és el document que ha fet públic el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, en el qual es recopilen els resultats de tots aquests estudis. Aquest document conclou que l’homeopatia no ha provat definitivament la seva eficàcia en cap indicació o situació clínica concreta, i que el seu únic efecte és el placebo. L’efecte placebo és el fenomen pel qual els símptomes d’un pacient poden millorar mitjançant un tractament amb una substància innòcua, és a dir, una substància sense efectes directament relacionats amb el tractament dels símptomes o la malaltia. De tot això es pot deduir que totes les patologies que milloren amb l’homeopatia ho farien amb qualsevol altra substància o tractament, si s’hi té fe. Pel que fa als efectes secundaris dels medicaments homeopàtics, és cert que són extremadament rars i pràcticament no estan descrits, ja que no contenen cap principi actiu que pugui produir-los. Si ens centrem en la patologia pròpia de la infància, les patologies més tractades amb homeopatia són els còlics del lactant, els refredats comuns i la grip. Aquestes patologies es resolen de forma espontània sense la necessitat de cap tractament específic, ni convencional ni homeopàtic. Pel que fa a les bronquitis

de repetició i a l’asma, els estudis són molt clars sobre això: “No hi ha prou proves per avaluar el possible rol de l’homeopatia en el tractament de l’asma.” És comú que els pares dels nens amb bronquitis de repetició acudeixin a l’homeopatia quan els seus petits ja han patit diversos episodis; atès que aquests episodis són molt més freqüents a l’hivern que a l’estiu, solen consultar a finals d’hivern, i l’inici del tractament homeopàtic coincideix, en la majoria dels casos, amb l’arribada del bon temps, moment en què les crisis remeten de forma espontània. És llavors quan s’atribueix a l’homeopatia la resolució d’un quadre que s’hauria solucionat per si mateix. El veritable perill apareix en patologies greus, quan se substitueix el tractament mèdic, del qual sí que s’ha demostrat científicament que funciona, per l’homeopàtic. Finalment, no cal oblidar que tant els professionals que exerceixen l’homeopatia com els laboratoris que fabriquen els tractaments no són entitats sense ànim de lucre, sinó que formen part de la indústria farmacèutica i mouen grans quantitats de diners. En els últims cinc anys els laboratoris que fabriquen productes homeopàtics han experimentat entre un 10 i un 15% d’augment en les vendes. D’altra banda, aquestes companyies inverteixen molt menys en investigació, ja que no necessiten provar que els seus productes són eficaços ni demostrarho davant les autoritats sanitàries (Reial Decret 1345/2007, capítol IV, secció V. Medicaments homeopàtics). Un dels principis de la Medicina és primum non nocere (“la primera preocupació és no danyar”), i és possible que en aquest principi es basin molts dels amants i usuaris de l’homeopatia. El raonament és l’habitual: “De mal, no me’n farà.” No obstant això, per realitzar un tractament abans cal demostrar que és efectiu i, segons les dades de què disposem fins ara, els medicaments homeopàtics no ho han demostrat.

O LIS ESSEN CIA LS I REPORTATGE

Olis

Essencials

a ciència n’avala les propietats i els usos tant en la indústria alimentària com en la cosmètica. Per obtenir un oli essencial, cal una gran quantitat de matèria primera, ja que el contingut total en olis essencials en una planta és molt baix, inferior a l’1%. Així, per obtenir un litre d’oli essencial pur de lavanda calen almenys 250 quilos de planta fresca i, per disposar d’un litre d’oli essencial pur de rosa, cal acumular tres tones de pètals de rosa. Els olis essencials també s’utilitzen en cosmètica i perfumeria, remeis mèdics i populars, o fins i tot en la conservació d’aliments. També en la indústria de productes d’ús veterinari i insecticides, desodorants industrials i en la indústria tabaquera.

Eucaliptus. Poderós antisèptic amb efectes estimulants i diürètics. Pot actuar com a repel·lent de mosquits. No s’aconsella durant l’embaràs. Pot produir picor directament sobre la pell. Pàtxuli. Aquesta aroma evoca una atmosfera oriental i és una essència molt valorada en cosmètica perquè actua com a desodorant. També és utilitzat com a fixador de perfums. Romaní. Excel·lent per a massatges circulatoris. És estimulant i es caracteritza per les seves propietats analgèsiques, antisèptiques, antireumàtiques i astringents. Però en dosis altes pot ser tòxic per a la pell. Melissa. És òptim per ser barrejat amb altres olis. Té efectes sedants, digestius i tonificants, però també pot irritar la pell. Per tant, es recomana no untar-se’n ni utilitzar-lo en banys. Alfàbrega. Té qualitats antisèptiques. Vaporitzat i barrejat amb altres olis, es pot utilitzar tant per a massatges com per a banys. Lavanda. És un dels olis essencials més utilitzats per a massatges pel seu efecte calmant sobre el sistema nerviós. Herba llimona. La seva olor recorda la de la llimona. S’utilitza en cosmètica com a seboreguladora afegida a xampús per a cabells grassos i en diversos cosmètics per a pells grasses. També és present en productes anticel·lulítics i s’utilitza en cremes per combatre l’acne. Sàndal. Se li atribueixen propietats afrodisíaques, alhora que el recomanen per prendre a la nit per ajudar a combatre l’insomni, així com per alleujar les tensions de tipus muscular. Arbre del te. L’arbre del te no té res a veure amb la planta de la qual s’obté el te que es pren com a infusió. És un arbust australià que pertany a la mateixa família que l’eucaliptus. El seu oli essencial té propietats antisèptiques. També s’utilitza com a desodorant i es pot emprar com a preventiu per evitar els polls. Ilang-ilang. Utilitzat a la indústria alimentària per aromatitzar gelats, melmelades, pans de pessic i altres dolços. Estimula la producció d’adrenalina.

REPORTATGE I ELS TRA SPL ANTA MENTS

Catalunya és capdavantera en la realització de trasplantaments, també en l’àmbit internacional, gràcies a la generositat i l’altruisme de la població catalana, així com a l’esforç i l’efectivitat dels equips de coordinadors hospitalaris i centres per a la donació i el trasplantament d’òrgans, juntament amb l’OCATT.

Els trasplantaments Catalunya, referent internacional en donacions i trasplantaments A Catalunya s’han realitzat el 2011 un 20% més de trasplantaments que l’any anterior. Les taxes de trasplantaments per milió d’habitants són les més elevades del món

L’èxit del trasplantament a Catalunya Es basa, principalment, en l’elevat nombre de trasplantaments que es realitzen als centres catalans, amb uns percentatges de supervivència similars o fins i tot superiors als de països del nostre entorn. Aquestes altes xifres de trasplantaments representen una de les taxes més elevades del món, molt per sobre, en casos com el renal o l’hepàtic, de les de tots els països europeus o dels EUA. L’esforç que s’ha fet a Catalunya per propiciar els trasplantaments s’ha traduït, el 2011, en un elevat augment d’aquests, amb un increment de prop d’un 20% respecte a l’any anterior. Segons el director de l’OCATT, Pere Àngel Montserrat, “aquestes dades suposen un augment espectacular, ja que són les xifres més elevades dels darrers 27 anys”. 12

ELS TRA SPL ANTA MENTS I REPORTATGE

L’efectivitat en la donació d’òrgans S’ha demostrat any rere any a Catalunya que el nombre de trasplantaments és superior al de qualsevol altra comunitat autònoma de l’Estat i on les taxes per milió d’habitants són les més elevades del món. En els primers onze mesos del 2011, la donació ha experimentat un increment del 21%, mentre que les negatives a la donació han disminuït 6,5 punts i s’han situat en el 15%. Dels 829 trasplantaments realitzats del gener al novembre del 2011 a Catalunya, només 138 han estat de donants vius (131 de ronyó i 7 de fetge). Per òrgans, s’ha detectat un augment del 26% dels trasplantaments de ronyó (534 trasplantaments, rècord absolut en un any natural), del 19% dels de fetge (177 trasplantaments) i del 32% dels de cor (50 trasplantaments). Pel que fa als de pulmó (47 trasplantaments) i de pàncrees (21 trasplantaments), s’ha produït una disminució de l’activitat superior al 20% i al 9%, respectivament. En aquestes dates, el nombre de donants vàlids s’ha incrementat el 21%, xifra que representa un total de 224 donacions. Pel que fa a les llistes d’espera, el total de persones que esperen un trasplantament disminueix i, a finals de novembre del 2011, és de 1.277 pacients.

Organització Catalana de Trasplantaments L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és un organisme que depèn del Departament de Salut. És responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb totes les fases del procés de donació i trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules, així com d’avaluar els processos per assessorar el Departament de Salut sobre decisions clíniques i administratives. L’OCATT treballa de forma directa amb els professionals de la donació i el trasplantament, les associacions de pacients i la població general, i configura una organització en xarxa que facilita la donació i el trasplantament, així com la distribució i l’intercanvi d’òrgans entre els hospitals de Catalunya, dels hospitals de Catalunya amb la resta de l’Estat i de tot l’Estat espanyol amb la resta de països. 13

DE PETITS I A LIM EN TACIÓ I D EFENSES DEL COS

Alimentació i defenses del cos L’alimentació influeix de manera important en les defenses de l’organisme o sistema immunològic. Una dieta inadequada repercuteix directament en una disminució de les defenses. Altres factors que també hi poden influenciar són l’estrès perllongat, els canvis bruscos de temperatura, un descans insuficient...

....................................................................................... QUÈ SIGNIFICA UNA DIETA INADEQUADA? Quan es parla de dieta inadequada ens referim a diverses coses. Perquè una dieta sigui adequada ens ha d’aportar tant l’energia com els nutrients que l’organisme necessita

L’alimentació és un aspecte bàsic que s’ha de cuidar si volem reforçar les defenses de l’orgamisme

....................................................................................... UNA DIETA INADEQUADA POT SER: • Que no aporti l’energia necessària, tant per manca com per excés. És perjudicial tant una aportació excessiva de calories com una de massa baixa. Tot es troba en l’equilibri. Tant l’obesitat com la desnutrició afecten la capacitat del sistema immunològic per combatre les infeccions. La quantitat d’energia que el cos necessita diàriament depèn de diversos factors com l’edat, el sexe, el nivell d’activitat diària..., però el que sí que es pot concretar és que una dieta inferior a 1.500 calories no cobreix les necessitats nutricionals diàries.

seguir una dieta equilibrada, com ho és la dieta mediterrània. Si mirem, però, quins aliments contenen aquestes vitamines i minerals necessaris per a les defenses ens adonarem en què consisteix en una alimentació variada:

• Que aporti massa greixos. Una dieta rica en greixos redueix la funció immunològica. Però no és només una qüestió de quantitat, sinó de la qualitat o procedència dels greixos, si són principalment d’origen animal o vegetal. Els greixos vegetals són saludables i necessaris en la dieta, com els olis i la fruita seca, i també els del peix blau, ja que contenen àcids grassos que són essencials per al nostre organisme.

• La vitamina A es troba en lactis i ous.

• Que no aporti els nutrients necessaris. Quan parlem del sistema immunològic, hi ha una sèrie de nutrients que no poden faltar si volem mantenir en estat òptim les defenses, com ara determinades vitamines i minerals. Les vitamines són la A, la C i la E, i algunes del grup B. Els minerals són el ferro, el coure, el zinc i el seleni.

ALIMENTACIÓ I DEFENSES D’entrada, cal deixar clar que simplement es tracta de

• Les vitamines C i E i precursora de la vitamina A les trobem en la fruita (cítrics, meló, fruita de color vermell-taronja i fruita tropical), en verdures (vegetals de fulla verda, les de color ataronjat i les de la família de la col) i en els olis vegetals.

• Les vitamines del grup B, en la fruita seca, els cereals de gra sencer i els llegums. • Els minerals com el ferro, el coure, el zinc i el seleni els aporten aliments d’origen animal com la carn, el peix, els ous i els lactis. També es poden obtenir a través d’aliments vegetals com els llegums, els cereals de gra sencer, la fruita i la verdura. Els aliments vegetals són especialment importants, la fruita, les verdures i les hortalisses, i s’han de consumir diàriament. Es recomanen 2-3 racions de fruita i 2 de verdures i hortalisses al dia.

DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrició

RESTRENY IM ENT EN LA IN FÀN CI A I DE PETITS

Restrenyiment en la infància El restrenyiment és un problema molt freqüent en la infància que pot afectar fins al 8% de la població pediàtrica Es considera que un nen pateix restrenyiment quan presenta algun d’aquests símptomes: • Retard o dificultat per a la defecació de més de 2 setmanes de durada. • Eliminació de deposicions dures o molt voluminoses.

Per aconseguir un bon trànsit intestinal és imprescindible una dieta rica en aigua i fibra dietètica (fruita i verdura) i no tant en proteïnes i hidrats de carboni

• Dolor en la defecació. En el 95% dels casos l’origen és idiopàtic, és a dir, se’n desconeix la causa, i només un 5% són secundaris a algun tipus de malaltia. Hi ha múltiples factors implicats: constitucionals (diferents formes de l’intestí), hereditaris (trànsits intestinals lents) o psicològics (por a la defecació), però en la majoria dels casos una dieta inadequada pot causar o empitjorar el problema.

ALGUNS CONSELLS PER EVITAR EL RESTRENYIMENT Consells per evitar el restrenyiment o millorar-lo un cop establert:

menys a la mateixa hora, durant uns 10-15 minuts i preferentment després dels àpats, ja que és llavors quan es produeixen la majoria de moviments intestinals. • S’han d’evitar els banys hostils: cal tenir en compte que la major part dels banys estan dissenyats per a adults. Per tant, s’ha d’intentar que el nen no vegi el bany com un ter-ritori hostil. El nen ha de poder recolzar els peus a terra o en una alça, i sobretot en els més petits, la presència dels pares els ajuda a donar confiança. • S’ha d’anar al bany quan se’n té ganes: els nens solen evitar anar al bany encara que en tinguin la necessitat, per múltiples raons: no volen interrompre el joc, els fa vergonya preguntar a un adult si se’ls permet anar-hi (molt freqüentment al col·legi), els disgusten els banys fora de casa, etc. És important no ignorar aquestes urgències, ja que, a posteriori, anar al bany resultarà més complicat.

• S’ha de beure molt líquid: l’aigua és fonamental perquè els excrements es moguin fàcilment pel tracte gastrointestinal. Un nen en edat escolar hauria de beure uns 3 o 4 gots d’aigua al dia, i més si és època estival o fa exercici físic. Els sucs de fruita industrials no són recomanables, ja que contenen molts sucres, però sí que ho són els sucs de fruita naturals.

• Cal fer exercici físic: l’exercici físic diari ajuda a augmentar els moviments intestinals i, per tant, es recomana com a mínim uns 30 minuts diaris d’activitat física (caminar, córrer, jugar a pilota...).

• Dieta rica en fibra: la fibra, present en aliments com fruita, verdura i cereals integrals, no es digereix. Per tant, ajuda que el trànsit intestinal sigui l’adequat. Per contra, aliments rics en greixos, sucres o midó alenteixen el pas dels aliments per l’intestí, de manera que s’afavoreix el restrenyiment.

No es recomana l’administració de laxants ni de cap altra medicació per combatre el restrenyiment sense prescripció mèdica, i si el restrenyiment dura més de dues o tres setmanes o va acompanyat de dolor intens en la defecació o emissió de sang amb la femta, cal consultar-ho amb el pediatre.

• Cal seguir un horari d’àpats regular: atès que el menjar estimula naturalment el moviment intestinal, és important establir un horari d’àpats per habituar l’organisme. • S’ha d’acostumar el nen a l’hàbit d’anar al bany: és important crear una rutina d’anar al bany. S’ha d’acostumar el nen que cada dia s’assegui al vàter més o

DRA. MARIA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida Unitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAV Clínica Perpetu Socors. Lleida

REPORTATGE I LA SEX UA LITA T EN L ’AD OL ESCÈN CIA

adolescència I SEXUALITAT La seguretat ajuda al plaer És important utilitzar les mesures adequades per a la

prevenció d’un embaràs i de les infeccions de transmissió sexual

Alguns dels factors afavoridors d’una sexualitat satisfactòria són l’autoconeixement, l’autoestima, la capacitat de negociació i l’actitud activa

L’Organització Mundial de la Salut parla de salut sexual “com un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació amb la sexualitat; no és només l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat, sinó que la salut sexual requereix una aproximació positiva i respectuosa a la sexualitat i a les relacions sexuals, així com a la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures, lliures de coerció, discriminació i violència. Perquè la salut sexual s’assoleixi i es mantingui, han de ser respectats, protegits i satisfets els drets sexuals de totes les persones”.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’educació sexual i l’adquisició d’habilitats sobre la sexualitat i les relacions humanes evita problemes de salut i motiva actituds més responsables i saludables. Des que naixem tenim sexualitat. Com se sent, com es viu i com s’expressa la sexualitat forma part d’un procés d’aprenentatge i socialització que es veurà influenciat per les experiències que hem anat interioritzant al llarg de la nostra infància. El nostre entorn més proper (família, escola, amics...), així com la societat i la cultura en què vivim, aniran omplint de continguts la nostra manera d’entendre i compartir la sexualitat. L’educació sexual rebuda tindrà una influència decisiva en les relacions sexuals posteriors. L’expressió de la sexualitat tindrà un paper essencial en el desenvolupament com a persones i s’anirà construint al llarg de tota la nostra vida. Per tant, si volem que els nostres fills gaudeixin d’una sexualitat sana i responsable, hem d’anar-los educant des que són petits; per això, és convenient parlar-los dels temes que els preocupen relacionats amb la sexualitat, sempre atenent a l’etapa de desenvolupament en què es trobin. La identitat sexual s’anirà configurant des del naixement de la persona, al llarg d’un procés d’aprenentatge i socialització que es veurà influenciat pel nostre cos sexuat, per les característiques personals i les experiències afectives de la nostra infantesa, així com per altres factors del nostre entorn social (família, escola, grup d’amics, mitjans de comunicació, etc.).

Errors o malentesos

que existeixen entre els joves en relació amb les relacions sexuals “Pensar que ja se sap quasi tot i que no és important informar-se.” Prendre les precaucions adequades és l’única manera de prevenir. “Pensar que tot això a mi no em passarà.” Si no prens les precaucions necessàries, tens els mateixos riscos que qualsevol altra persona. “Pensar que la primera vegada no passa res.” Sense precaucions, el primer cop pot ser, per exemple, un embaràs. “Pensar que rentant-se després no hi ha risc d’embaràs.” No evita els embarassos. “Pensar que si es realitza l’acte sexual dret no passa res.” També pot ser un embaràs. “Pensar que la marxa enrere o fer només una penetració abans de posar-se el preservatiu no té risc.” No protegeix de les malalties de transmissió sexual i, a més, tampoc evita l’embaràs. “Pensar que amb la regla no passa res.” Tot i que el més normal és que l’òvul surti de l’ovari dues setmanes abans de la regla i la fecundació sigui entre les 24 i 72 hores després de l’ovulació, una dona pot quedar embarassada durant la regla.

EL PROFESSIONAL QUE TRACTI AMB ADOLESCENTS POT ACLARIR-LOS Així doncs, hi prendran part tant aspectes personals com culturals de la nostra societat, com ara el desig dels pares, i com aquest es reflecteix en els fills; la constitució anatòmica; les identificacions; les normes i prohibicions; els missatges, i les creences i les vivències en l’entorn familiar i social més pròxim.

MIREIA PASCUAL Infermera Àmbit d’Atenció Primària

PUBLIREPORTATGE I LA CLÍ NICA D E P ODOL OGIA

ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

La passió per CÓRRER Estem davant una nova situació. Persones de totes les edats surten al carrer i es posen a córrer. Els hàbits alimentaris milloren, el tabaquisme disminueix i la il·lusió per una vida més sana conflueixen en un punt central, el running. Des d’aquí la meva enhorabona per a tots aquells que ho han provat i els animo a seguir-ho fent. D’altra banda, els centres de podologia, traumatologia i fisioteràpia s’omplen de pacients que fins avui dia estaven sans i que arran de realitzar aquesta activitat esportiva tan recomanable pateixen tot tipus de lesions i dolors.

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

Problemes d’un calçat inadequat? Actualment es venen sabatilles esportives especialitzades per a tot tipus de terrenys, per a la durada dels entrenaments, en funció del pes del corredor, etc. Per tant, el que és realment important és un bon assessorament.

LA CLÍN ICA DE PO DOL OGIA I PUBLIREPORTATGE

PODOLOGIA

esportiva

És una especialitat que estudia la biomecànica de l’aparell locomotor en condicions específiques per a cada tipus d’esport

La preparació física és important i els entrenaments progressius i personalitzats, que són la base per evitar les lesions, són presents en la majoria de centres esportius i clubs de running.

Per què es pateixen tantes lesions en un esport tan natural com córrer? L’aparell locomotor està format pel sistema osteoarticular (ossos, articulacions i lligaments) i pel sistema muscular (músculs i tendons) i la majoria de les persones tenen petites imperfeccions o característiques que formen part de la idiosincràsia de cadascú. Són alteracions biomecàniques lleus que passen desapercebudes fins i tot si es practiquen esports de forma amateur i, sobretot, de forma variada. En canvi, el running és una disciplina que pot portar a desenvolupar aquestes alteracions en problemes reals.

“Running” Una disciplina unidireccional i repetitiva És una disciplina unidireccional i repetitiva: les articulacions i els grups musculars pateixen més que en un esport més variat que alterni canvis de ritme, canvis de direcció, repòs, etc. Si tenim una alteració biomecànica, el desgast o l’estrès que puguin patir serà més gran quan es corre, ja que sempre farem servir els mateixos elements de l’aparell locomotor.

El calçat esportiu ha intentat corregir aquesta problemàtica amb sabatilles pronadores o supinadores, però el peu no va sol, no és un element independent de la resta del cos i, per tant, està directament relacionat amb les extremitats inferiors i les articulacions del genoll i del maluc. Tant la pronació com la supinació del peu, en concret de l’articulació subastragalina, és un moviment que ve condicionat per la torsió de la tíbia, pel grau de varisme tibial i del valguisme del genoll, per la torsió femoral i per la capacitat de rotació de l’articulació coxofemoral.

Recomanem a tots els esportistes “amateurs” i als que s’hi volen incorporar que realitzin un estudi biomecànic a càrrec del podòleg

per evitar lesions i millorar el seu rendiment És a dir, per l’anatomia dels ossos de les extremitats inferiors i la funcionalitat de les articulacions de turmell, genoll i maluc, també està influenciat pel to muscular i per les característiques del teixit connectiu. I aquest moviment (pronosupinació) es desenvolupa en un sol pla de l’espai. S’han de tenir en compte tots els moviments de tots els plans, tant del peu com de les extremitats inferiors, per poder oferir un diagnòstic clar.

ENS HEM TRASLLADAT: C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com 19

PUBLIREPORTATGE I RO YA L LL EI DA Quarts de sis del matí. Sona el despertador. M’aixeco d’un salt del llit. Haig d’estar presentable perquè a les set en punt ja arriben els esportistes més matiners. Poso la calefacció, controlo l’aigua calenta, preparo les tovalloles, mesuro els paràmetres higiènics de les aigües, escombro la recepció, endollo els quioscos, apujo els torns... Ja arriba el primer! Un somriure. Un bon dia afectuós i un desig sincer que quan torni a sortir per aquesta porta el comiat porti una càrrega de satisfacció i benestar. Em poso les malles, les sabatilles, la música... i a pedalar! Després vindrà un dance, un pump up i un abdoestira. Preparo la llitera i els olis per a un massatge, obro la font de gel, preparo la dieta de la Teresa i acompanyo en Josep per al seu tractament de rehabilitació. Ajusto l’UVA. Recullo les tovalloles, netejo els vestidors i pujo a la bici de PoolBike. L’aigua està tebieta... Al punt! Música!! No me n’adono i estic acomiadant els últims abonats. Han fet un pàdel i he de tancar els llums. Em fan l’ullet... Fan cara de cansats, però estan satisfets. Encara queda una estona: tancar paperassa administrativa, enviar quatre correus que han quedat pendents, repassar les dutxes, els lavabos, la sala social... Tot ha de quedar perfecte. Demà us tornarem a tenir per aquí. Sou el veritable sentit de la nostra tasca. Tot l’equip humà de Royal Lleida es tornarà a aixecar, com una sola persona, per donar el millor de cadascú i aconseguir el nostre repte: tenir cura de tots vosaltres, de la vostra salut, del vostre benestar.

Gràcies, sincerament, per confiar en el nostre projecte!

Royal Lleida et suggereix aquest mes El programa d’activitats del Primer Aniversari Estigueu atents a la nostra pàgina web!

Promoció Primer Aniversari per a nous socis Del 23 de febrer al 31 de març, proveu el nostre gimnàs durant una setmana GRATIS! I si t’hi quedes, et farem un regal molt especial… 20

HOSPITA L MO NTSERRAT I REPORTATGE

PUBLIREPORTATGE I CO L·LEGI OFI CI AL D E TREB AL L SOCIAL D E CATA LUNY A

ENVELLIMENT ACTIU L’envelliment és un procés que pateixen tots els éssers vius. Fins i tot les coses inanimades envelleixen En els últims temps, s’ha aconseguit que l’envelliment de les persones sigui una etapa llarga i saludable de la seva vida. Ara el repte que se’ns planteja és que aquest envelliment sigui actiu. El terme actiu significa la possibilitat d’una participació constant de les persones grans en les activitats econòmiques, socials, culturals, espirituals i ciutadanes, en la mesura dels seus desitjos i les seves capacitats. Actuar per a un “envelliment actiu” consisteix pricipalment a augmentar les possibilitats que la gent gran pugui continuar conservant un rol dinàmic dins de la comunitat.

“

ACTUAR PER A UN “ENVELLIMENT ACTIU” CONSISTEIX PRINCIPALMENT A AUGMENTAR LES POSSIBILITATS QUE LA GENT GRAN PUGUI CONTINUAR CONSERVANT UN ROL DINÀMIC DINS DE LA COMUNITAT

La Unió Europea pateix un envelliment demogràfic important: es calcula que a partir del 2012 la població de més de 60 anys anirà creixent a raó de més de 2 milions de persones per any. El període més difícil serà segurament el que va del 2015 al 2035, és a dir, quan la generació del baby-boom arribarà a l’edat de la jubilació. Els responsables polítics han de tenir en compte aquest fet i la seva incidència sobre els serveis i les finances públiques.

L’any 2010, la Comissió Europea va proposar designar l’any 2012 ANY EUROPEU DE L’ENVELLIMENT ACTIU. Aquesta iniciativa té com a objectiu ajudar que les persones grans, cada vegada més nombroses a Europa, puguin jugar un paper actiu en la societat, i animar-les a envellir en bona salut física, mental i social. 22

Què és l’envelliment actiu? ÉS EL PROCÉS D’OPTIMITZACIÓ DE LES OPORTUNITATS DE PARTICIPACIÓ, SALUT I SEGURETAT DE LES PERSONES GRANS: 1. OPORTUNITATS D’EDUCACIÓ I APRENENTATGE Les possibilitats d’aprenentatge es donen al llarg de tota la vida, encara que aquestes aptituds evolucionen i es transformen amb l’edat. La societat de la informació i del coneixement evoluciona i canvia de forma molt ràpida. Envellir en aquest escenari implica afrontar canvis personals en una societat molt diferent a la que les persones grans van viure en la seva infantesa i joventut. 2. OPORTUNITATS DE TEMPS LLIURE CREATIU, ÚTIL I DE RELACIÓ Les llars de jubilats, els esplais i els clubs continuen sent ara com ara els serveis que, de forma majoritària, ofereixen alternatives de temps lliure i d’oci per a les persones grans. Des de la dècada dels 70, quan es van crear els primers esplais, les funcions d’aquests equipaments han canviat i s’han adaptat a les noves demandes i necessitats de les persones grans i són, avui dia, centres on es poden dur a terme una gran varietat d’activitats.

L’envelliment actiu ens implica a tots, ciutadans i administracions, i hem de treballar plegats per garantir-lo 3. OPORTUNITATS DE PARTICIPACIÓ I VOLUNTARIAT Amb l’exercici del voluntariat la persona adquireix consciència solidària mitjançant un compromís d’actuació a favor de la societat i la persona. En el voluntariat sènior, l’experiència es converteix en una potent eina inclusiva, educadora i participativa. D’aquesta manera l’aprenentatge i l’ensenyament són dos elements que conflueixen alhora. 4. OPORTUNITATS PER VIURE EN COMUNITAT Un habitatge digne i accessible és imprescindible per a una vida autònoma i integrada socialment. S’han de crear espais domèstics segurs que facilitin l’activitat quotidiana de les persones grans i en potenciïn l’autonomia i les seves capacitats perquè puguin exercir els seus drets com a ciutadans. Les polítiques públiques tendeixen a articular tot un seguit de recursos i programes per tal de facilitar l’estada de la persona gran al seu domicili tant de temps com sigui possible i sempre que quedi garantida la seva seguretat i qualitat de vida. PILAR PLANELLA I RUBINAT, Treballadora social

PUBLIREPORTATGE I INSTITUT DE REP RO DUCCIÓ CEFER

L’estil de vida

i L’ESTERILITAT Dr. Gemma Valls Ricart Especialista en Ginecologia i Obstetrícia

............................................

“

Hi ha una sèrie de substàncies químiques, fenòmens físics i hàbits de vida que, si actuen sobre l’organisme de l’home o de la dona, poden alterar la salut reproductiva

“

L’esterilitat ha pogut canviar la història. Van ser estèrils Cèsar, Claudi, August, Enric II, V, VI, VIII d’Anglaterra, Frederic el Gran i Lluís XVIII. Ningú sap què hauria passat si no haguessin estat estèrils... Al Reial Decret 363/1995, de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene, que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials, es recull una classificació de substàncies formalment tòxiques per a la reproducció humana.

AGENTS TÒXICS amb potencial efecte reproductiu advers

Tòxics químics Hidrocarburs, bromocloropropans, pesticides, insecticides, detergents, fertilitzants, metalls (plom, zinc, manganès, calci, potassi) i dioxines.

Els tòxics alteren el funcionament normal de les gònades (ovaris i testicles), alteren la informació hereditària i el sistema endocrí.

Tòxics físics Isòtops radioactius i calor. Hi ha una associació entre l’increment de la temperatura escrotal i la reducció de la qualitat del semen, però es desconeix si la utilització de roba interior ajustada empitjora la fertilitat.

Poden produir quadres patològics que es manifestin amb disminució del desig sexual, alteracions de la funció endocrina, alteració en la formació d’espermatozous i oòcits i durada de la vida reproductiva.

IN STITUT D E REPRODUCCI Ó CEFER I PUBLIREPORTATGE

HÀBITS DE VIDA amb potencial efecte reproductiu advers EDAT AVANÇADA L’edat de l’home és poc rellevant, però és evident que el pas dels anys, especialment la longevitat, disminueix la probabilitat de concebre. La de la dona condiciona definitivament la capacitat reproductiva. És evident la disminució de la qualitat ovocitària, les anomalies cromosòmiques i els defectes genètics dels oòcits a partir dels 35 anys. OBESITAT La dona amb un IMC (índex de massa corporal) >29 té més dificultat per concebre. Si també té anovulació (amb falta de menstruacions), la pèrdua de pes millorarà les possibilitats d’aconseguir l’embaràs. Una dieta sana i exercici milloren les possibilitats de concebre. Els homes amb un IMC >29 també tenen probablement la fertilitat reduïda. PRIMESA En dones amb un IMC <19, amb regles irregulars o amenorrea (falta de menstruació), un increment de pes probablement augmenti les possibilitats per concebre. ALCOHOL L’excés d’alcohol redueix la qualitat del semen. Les parelles que busquen embaràs han de reduir la ingesta d’alcohol. TABAC El tabaquisme, tant actiu com passiu, probablement redueix la fertilitat femenina i la qualitat seminal.

CAFEÏNA No existeix una clara evidència entre el consum de cafè, te o refrescs amb cafeïna. DROGUES I FÀRMACS Diferents drogues i fàrmacs afecten la fertilitat masculina i femenina. En la parella infèrtil, hem d’investigar l’ús d’aquestes substàncies. TÒXICS LABORALS Algunes feines poden exposar a riscos relacionats amb una reducció de la fertilitat masculina i femenina. S’han de seguir mesures preventives per preservar-la, com vacunar-se; bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans, i mesures universals, en professionals sanitàries, farmacèutiques, veterinàries, treballadores que tenen cura d’animals, treballadores en contacte amb nens, treballadores de l’àrea electrònica i semiconductors, treballadores del tèxtil, fabricants de bateries, soldadores, reparadores de radiadors, pintores de ponts, persones que treballen prop del foc i rehabilitadores de cases, i treballadores de la indústria d’energia nuclear. ESTRÈS L’estrès pot afectar la relació de parella, probablement disminueix la libido i la freqüència de coits, i augmenta, per aquest motiu, els problemes de fertilitat. Tanmateix, l’esterilitat, l’estudi d’esterilitat i el tractament produeixen estrès.

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008

Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida · Espanya 973 27 30 69 Fax. 973 26 87 29 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com

IL ERDEN T I PUBLIREPORTATGE

Dr. Miquel Gensana

La Clínica Dental Ilerdent, amb el seu afany continu per posar al vostre abast els darrers avenços i coneixements en salut dental, ha apostat pel PRGF (Plasma Ric en Factors de Creixement) com a tècnica de regeneració òssia i de teixits. Fa més de dos anys que Ilerdent utilitza aquest procediment en els seus tractaments dentals i els resultats obtinguts són molt satisfactoris. Així, el doctor Miquel Gensana ens explica que “amb aquest procediment estem aconseguint regenerar l’os de la mandíbula després d’extreure peces dentals o en cas de defectes o pèrdues de massa òssia, de manera que si hem de col·locar implants, aquests queden molt més integrats i consolidats”. I és que la Clínica Dental Ilerdent està aconseguint molts bons resultats amb aquesta tècnica que es basa en l’ús de les mateixes proteïnes del pacient per dur a terme o accelerar el procés de reparació, ja que, com assenyala Gensana, “el PRGF possibilita també la cicatrització de les ferides en menys temps o la rege-

neració de zones després d’extirpar un quist, alhora que disminueix les inflamacions i redueix el risc de complicacions”.

En què consisteix el PRGF? Quan ens fem una ferida, el cos allibera un conjunt de proteïnes (senyals cel·lulars) per estimular el procés de reparació d’aquesta ferida. Es tracta, per tant, d’aprofitar aquest mecanisme natural del cos humà. Així doncs, Gensana ens explica: “El PRGF consisteix a extreure una petita quantitat de sang del pacient, de la qual s’aïllen les proteïnes responsables de la cicatrització i de la regeneració de teixits per poderles aplicar sobre la zona que hem de tractar, sempre segons unes dosis terapèutiques, i així optimitzem el procés de curació i l’accelerem de forma natural.”

Avantatges del PRGF Són més de 10.000 els pacients tractats amb aquesta tècnica en diferents camps de la medicina, i sempre amb resultats satisfactoris. Hem de tenir en compte que parlem d’un procedi-

Ilerdent aposta per la regeneració òssia i la reparació de teixits La clínica dental aplica el plasma ric en factors de creixement amb resultats altament satisfactoris ment que fa ús de l’autofarmàcia de l’organisme perquè són les proteïnes del mateix pacient les encarregades de la regeneració. Així doncs, “aquest tractament pot aplicar-se a la majoria de pacients, i és especialment beneficiós en cas de persones diabètiques o fumadores, que sempre tenen més problemes per cicatritzar”, afirma Gensana. “L’odontologia és un camp de la medicina en evolució que està experimentant avenços molt importants. A Ilerdent estem en innovació contínua per poder oferir als nostres pacients les tècniques i tecnologies d’avantguarda, com el PRGF i la instal·lació recent d’un aparell TAC que ens permetrà fer diagnòstics de manera més fiable i còmoda”, conclou Gensana.

PUBLIREPORTATGE I HOSPI TAL M ONTSERRAT

El lífting del SEGLE XXI WEEKEND LIFT, el nou concepte de rejoveniment facial de Clínica Sanza Lleida El Weekend Lift és la solució ideal quan cosmetologia, cremes, vitamines i infiltracions no funcionen, o quan no s’obté una millora visible amb l’aparatologia convencional, carboxiteràpia, teràpia làser o radiofreqüència

QUÈ ÉS? A l’Amèrica del Nord i en d’altres països amb tanta tradició en cirurgia estètica com el Brasil i Veneçuela han encunyat el terme weekend lift (lífting de cap de setmana), en què engloben una sèrie de procediments esteticoquirúrgics mínimament invasius i ambulatoris que permeten recuperar de 5 a 20 anys de joventut de la cara i el coll d’una forma ràpida, senzilla, natural i elegant.

A Clínica Sanza apliquem el Weekend Lift des de la nostra inauguració, i actualment és el tractament més demanat, atesa la seva gran efectivitat, senzillesa i ràpida recuperació —és pràcticament indolor—, per la naturalitat, finor i elegància que proporciona al rostre i pel baix cost econòmic.

MÉS RÀPID, MÉS SEGUR, MENYS INVASIU I AMB MILLORS RESULTATS

HOSPI TAL M ONTSERRA T I PUBLIREPORTATGE

EN QUÈ CONSISTEIX? És una tècnica pràcticament indolora i efectiva que es practica en consulta sota anestèsia local. Consisteix en un senzill estirament de la pell de la cara i el coll mitjançant uns punts, tensant però sense fer perdre l’expressió. Posteriorment al procediment, col·loquem un embenat de 24 a 48 hores (cap de setmana) i en retirar-lo ja observem el resultat sense gairebé inflamació ni blaus. El Weekend Lift ha estat introduït fa poc temps a l’Estat espanyol per Clínica Sanza, pionera en aquest tipus de procediments, i, gràcies als excel·lents resultats obtinguts, la pràctica d’aquesta tècnica és quotidiana.

ABANS

A QUI ES POT APLICAR? Està indicat indistintament en dones o homes, entre 40 i 70 anys, fins i tot més joves, en els quals els estigmes de l’envelliment són incipients i es requereix una solució ràpida, senzilla i no tan aparatosa com un lífting convencional.

EL PREOPERATORI És senzill. El pacient pot fer vida normal fins al moment de la intervenció. DESPRÉS

LA INTERVENCIÓ PAS A PAS Anestèsia local. Es practica una incisió mínima i oculta al voltant del lòbul de l’orella. S’aïlla l’SMAS (musculoaponeuròtic superficial). Se’n retira l’excedent i es fixa en una nova posició. Es tanca amb una sutura. Es retira al cap d’una setmana. No necessita hospitalització.

EL POSTOPERATORI La majoria dels pacients poden sortir al carrer l’endemà de la intervenció. Rarament apareixen hematomes, però sí que sol haver-hi una petita inflamació que dura només uns tres dies. Per resguardar-se d’infeccions, el pacient haurà de portar un embenat durant les primeres 24 hores.

ABANS

Estiraments de pell, de cara i de coll

UNA DE LES PREGUNTES FREQÜENTS ÉS:

FA MAL?

GENS NI MICA. NO FA MAL. LA SENSACIÓ ÉS D’UNA LLEUGERA TENSIÓ DARRERE DE LES ORELLES ELS TRES DIES SEGÜENTS A LA INTERVENCIÓ, QUE VA DISMINUINT A MESURA QUE PASSEN LES HORES

DESPRÉS

636 64 39 38 • Bisbe Torres, 13 • 25002 Lleida

www.clinicasanzalleida.com · www.montserrat.nehos.com 29

ACTUALITAT I CIRURG IA P LÀSTICA I ESTÈTI CA D E L A MA MA

CIRURGIA PLÀSTICA i

estètica de la mama Perquè és indiscutible la importància de la mama per A una dona, no només des del punt de vista estètic o mèdic, sinó també psicològic, i perquè es clau en la seva vida afectiva perquè està intrínsecament unida a la resta de la seva imatge corporal i al fet de la maternitat, la cirurgia estètica, plàstica i reparadora s’ha ocupat abastament des de sempre de millorar-ne els principals inestetismes. Repassem ara succintament quins són els principals tractaments que aquesta especialitat quirúrgica ens ofereix en aquest àmbit.

AUGMENT DE MAMES L’augment mamari, tècnicament conegut com mamoplàstia d’augment, és un procediment quirúrgic per millorar la mida i la forma del pit femení mitjançant la introducció d’una pròtesi sota la mama que s’utilitza en les situacions següents: • En pits considerats massa petits per la pacient • Per corregir la disminució del pit que es produeix després d’alguns embarassos i/o lactància • Per corregir una diferència de mida entre ambdues mames • Com a procediment reconstructor després de la cirurgia mamària L’augment mamari amb finalitats estètiques no està inclòs dins de les prestacions de la Seguretat Social, però sí la asimetria important i la reconstrucció després d’una cirurgia

Fig. 1: Augment mamari: aspecte postoperatori que mostra les vies d’abordatge

Les candidates ideals per a aquesta cirurgia són dones sanes, emocionalment estables i amb expectatives realistes

tumoral mamària. En la primera consulta, després de l’avaluació per part del cirurgià de la mida i la forma dels pits, fermesa de la pell i de l’estat

general de salut, es realitzarà també una exploració i un estudi mamogràfic. Tot seguit, s’explicaran a la pacient les diferents tècniques que es poden emprar, els riscos i les limitacions de cada una i es decidirà finalment la mida i la forma que tindran els seus pits. La cirurgia es realitza sempre en quiròfan i sota anestèsia general. Només en casos molt determinats es pot fer sota anestèsia local més sedació. La pròtesi es col·loca, segons la tècnica, a través d’una petita incisió al voltant de l’arèola, al solc sota el pit o a l’aixella (Fig. 1) i es diposita sota el teixit mamari o sota el múscul. El procediment dura entre 1 i 2 hores, i es deixen uns tubs de drenatge que es retiren al cap d’unes hores.

REDUCCIÓ DE MAMES La reducció de mames, o tècnicament mamoplàstia de reducció, és un procediment quirúrgic per disminuir la mida de les mames mitjançant l’extirpació de greix, teixit mamari i pell. Per aquesta causa, la mamoplàstia de reducció es realitza majoritàriament per solucionar aquests problemes, més que no pas per motius purament estètics

S’aconsegueix així fer-les més petites, lleugeres i fermes, més proporcionades a la resta del cos. La tècnica també permet reduir la mida de l’arèola.

Fig.2: Aspecte postoperatori. Les cicatrius són permanents, però milloren molt amb el temps

Les dones amb mames grans poden presentar problemes derivats de l’excés de pes mamari, com mal d’esquena i cervical, irritacions de la pell sota el pit i, àdhuc, problemes respiratoris. Si la dona vol donar el pit després d’un futur embaràs, no es recomana

CIRURGIA P LÀ STI CA I ESTÈTICA DE LA M AM A I ACTUALITAT realitzar-la. La reducció mamària no està inclosa dins de la Seguretat Social, llevat de casos extrems, coneguts amb el nom de gigantomàstia. La cirurgia, sempre hospitalària, es realitza sota anestèsia general i dura entre 2

i 4 hores. L’excés de pell, greix i teixit mamari s’extirpa a través d’una incisió generalment en forma d’àncora que envolta l’arèola, segueix verticalment avall i acaba en una línia horitzontal al solc submamari (Fig.

2). L’arèola conserva en la majoria de casos la sensibilitat. Es col·loquen finalment uns tubs de drenatge i un bandatge mamari, i es dóna l’alta normalment entre 2 i 3 dies després.

ELEVACIÓ DE LA MAMA La tècnica anomenada mastopèxia és el procediment quirúrgic per elevar i millorar la forma de les mames caigudes. L’embaràs, la lactància, l’envelliment i la força de la gravetat són factors que predisposen que la mama tendeixi a caure. A més, a mesura que la pell perd elasticitat, la mama perd la seva forma i cau. Quan la mama, a més de caure, ha perdut o té poc volum, s’hi pot posar també una pròtesi.

Si la mida de l’arèola és gran, durant la mastopèxia es pot reduir. Aquesta intervenció es realitza sempre en quiròfan, i es fa generalment sota anestèsia general. Dura d’1,5 a 3,5 hores. Normalment 24-48 hores després ja es pot fer una vida gairebé normal. Temporalment, pot quedar una disminució de la sensibilitat dels mugrons. Els punts es retiren 7-14 dies després, i l’edema no cedeix completament

fins a les 3-6 setmanes. Cal saber que la mastopèxia deixa cicatrius permanents, encara que es poden dissimular sota el sostenidor.

RECONSTRUCCIÓ després de càncer de mama És un dels procediments quirúrgics més segurs i agraïts per les pacients. El desenvolupament de noves tècniques quirúrgiques possibilita crear una mama molt semblant en tots els aspectes a la no operada. A més, en la majoria dels casos és possible realitzar-la en la mateixa intervenció en la qual s’extirpa la mama, fet que evita a la pacient veure’s mastectomitzada. Atès el creixent interès i demanda que suscita aquesta intervenció, en parlarem més àmpliament en un proper article, de forma monogràfica.

Un equip

professional al vostre servei cada dia

FINALITAT DE LA RECONSTRUCCIÓ

• Recrear una mama d’aspecte natural, incloent-hi arèola i mugró • Eliminar la necessitat de portar pròtesis externes de farciment i possibilitar portar peces de roba que no serien possibles sense la reconstrucció (banyadors, escots...) • Omplir el buit i la deformitat que pot quedar al tòrax • Restaurar la imatge corporal i millorar la qualitat de vida de la pacient. Tot això li comporta més estabilitat emocional, fet que permet enfrontar-se de manera més positiva a la malaltia i portar una vida social i sexual més activa

Dr. Javier Rodrigo Palacios, col·legiat 50/5011562 Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica per la Universitat de Saragossa. Membre numerari de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE). Membre numerari de la Societat Vasco-Navarro-Riojano-Aragonesa de Cirurgia Pàstica (SVNRACP). Director mèdic i especialista per a l’atenció continuada al Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’Hospital Miguel Servet de Saragossa.

C/ Segrià, 26-30 - Passeig de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es 31

ACTUALITAT I N EXUS

facial

REJOVENIMENT

La creixent sol·licitud per part dels pacients de tractaments medicoestètics mínimament invasius i de poca o nul·la convalescència ha comportat darrerament un canvi en les tècniques i l’enfocament del rejoveniment facial

vui dia es tendeix a combinar diverses d’aquestes tècniques en un mateix pacient per individualitzar-lo per a cada cas concret, tractar diversos problemes alhora i, en definitiva, millorar-ne els resultats. Després del pertinent estudi dermatològic i morfològic facial, emprem combinades algunes de les següents tècniques per restaurar volums, elevar teixits, eliminar arrugues i hidratar i millorar la qualitat i la textura de la pell: • Implants: injecció de biomaterials per omplir i eliminar arrugues o crear volums. • Toxina botulínica: tractament de referència per a les arrugues d’expressió que proporciona un incomparable efecte tensor i una gran lluminositat. • Remodelació labial: redefinir el contorn labial i millorar la seva forma i volum mitjançant la injecció d’implants biocompatibles. · Biomesoteràpia: injecció dèrmica de vitamines, aminoàcids i minerals per millorar la qualitat i la textura de la pell. • Biorevitalització cutània: mesoteràpia ampliada en què es realitza, a més, la microinjecció de precursors de la matriu dèrmica per millorarne la turgència i l’elasticitat. • Plasma ric en factors de creixement: injecció dels propis factors de creixement epidèrmic provinents de les plaquetes, que comporten un efecte revitalitzador i rejovenidor incomparable.

• Pílings mèdics: renovació de les capes de la pell mitjançant l’aplicació externa de substàncies químiques. • Radiofreqüència: aparell per tractar la flacciditat cutània de la cara, el coll i l’escot. • IPL mèdic: una font de llum que frena i combat l’envelliment de la pell i millora gradualment la seva tonalitat i textura, n’elimina alhora taques, rojors, porus dilatats i arrugues fines. • Làser mèdic: per eliminar lesions pigmentades, vasculars i renovar les capes de la pell. Algunes combinacions d’aquestes tècniques, per la seva eficàcia o popularitat, ja tenen fins i tot nom, com la mesoplàstia facial o l’anomenat lífting líquid. LA MESOPLÀSTIA FACIAL Consisteix en la injecció d’un còctel de substàncies bioestimuladores, oligoelements, vitamines i antioxidants juntament amb àcid hialurònic de diferents graus de reticulació segons els volums que cal corregir, toxina botulínica per a les arrugues dinàmiques i altres substàncies específiques per al tractament del despenjament del teixit cutani. La mesoplàstia facial es realitza generalment en un parell de sessions i sota anestèsia local. El tractament no té cap efecte secundari, tret d’alguna vermellor o hematoma, fet pel qual el pacient pot reincorporar-se de seguida a la seva activitat quotidiana. LÍFTING LÍQUID El lífting líquid és una mesoplàstia ampliada en la qual es tracten, de manera personalitzada, els tres terços facials en funció de les neces-

sitats del pacient i, a més, també les àrees malar (pòmuls) i mandibular, restaurant-les, redefinint-les i redibuixant-les. Es duu a terme amb anestèsia tòpica i local, que generalment es tolera molt bé. Els efectes secundaris es redueixen a un discret edema durant 2-3 dies i algun possible hematoma. Els resultats d’ambdues tècniques són espectaculars i a la vegada molt naturals, i els seus efectes persisteixen durant 6-10 mesos. En resum, la demanda de tractaments de rejoveniment facial que impliquin pocs efectes secundaris i nul·la recuperació posterior, juntament amb el perfeccionament i l’adveniment de nous materials i tècniques (que, a més, permeten combinar-se i potenciar-se entre si), obre noves perspectives en el tractament de l’envelliment facial en tots els seus vessants, ja que permet un tractament integral de tots els problemes associats que aquest comporta, personalitzar i individualitzar el tractament en cada cas i, en definitiva, millorar els resultats globals vers tècniques anteriors o alguna d’aquestes tècniques aïllada.

Un equip

professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster Universitari en Medicina Estètica. Especialista universitari en Medicina Estètica. Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic. Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic. Director mèdic de les clíniques Nexus.

BREUS I NOTÍCIES

Un equip de la Vall d’Hebron descobreix un tractament

per frenar el càncer cerebral més agressiu i més comú És un medicament que redueix la fabricació excessiva d’una proteïna. La recerca de la Vall d’Hebron l’ha publicat la prestigiosa revista Nature Medicine. Fa anys que el doctor Joan Seoane i el seu equip de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron estudien el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i un dels més agressius. Ara han trobat una nova manera de lluitar-hi, i ho han fet mirant de prop les cèl·lules del cos humà. Seoane ha descobert que el tumor cerebral més mortal fabrica un tipus de proteïna, anomenada USP15, en quantitats molt altes. Aquesta proteïna obre els vasos sanguinis perquè les cèl·lules tumorals s’alimentin i creixin, i això els permet anul·lar el sistema de defenses del cos i provocar la metàstasi de manera molt ràpida. De moment, s’ha aconseguit aturar el càncer en ratolins i ara es treballa per poder fer el mateix a través d’un medicament per al 2% de malalts de glioblastoma que presenten aquesta característica. Aquest tipus de càncer cerebral tan agressiu té una incidència en la població de 13 casos per cada 100.000 persones.

PUBLIREPORTATGE I JOSEP M ARIA REÑ É ESPI NET

Aquesta intolerància condiciona la qualitat de vida d’un pacient? Per descomptat que la condiciona. Quan el pacient no sap que té aquesta intolerància cada vegada que pren un producte amb lactosa ha d’anar al sanitari. El que ho sap ha de fer un règim.

Josep Maria Reñé Espinet CAP DEL SERVEI DE DIGESTIU DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA

ENTREVISTA En què consisteix la intolerància a la lactosa? Per intolerants a la lactosa s’entenen aquells pacients que tenen intolerància a tots aquells productes que tenen lactosa. Això es deu al fet que un enzim que hi ha a nivell del budell que és diu lactasa es troba disminuït o absent. Això fa que la digestió de tots aquells productes que porten lactosa no es faci bé. Aquest dèficit de lactasa, que és el que condiciona la intolerància a la lactosa, pot ser permanent, que és congènit, o pot ser adquirit, que és reversible i transitori en el temps. Quins són els símptomes que tenen els pacients intolerants a la lactosa? Habitualment són dolor abdominal tipus còlic que va acompanyat de sorolls abdominals que són audibles, flatulència, distensió abdominal, diarrea de tipus aquós i quasi sempre en relació amb la ingesta d’un producte que porti lactosa. És molt habitual en la gent que no ho sap i que sigui intolerant a la lactosa que després de beure un got de llet tingui dolor i hagi d’anar corrent al sanitari.

“

EL DÈFICIT DE LACTASA, QUE ÉS EL QUE CONDICIONA LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA, POT SER PERMANENT, QUE ÉS CONGÈNIT, O POT SER ADQUIRIT, QUE ÉS REVERSIBLE I TRANSITORI EN EL TEMPS

Arriben molts pacients amb aquesta patologia a la seva consulta? La incidència d’aquesta patologia és variable depenent del lloc geogràfic on vivim. A l’Estat espanyol la incidència és d’un 15%, vull dir que tots aquells països que han tingut el costum de prendre llet tenen menys probabilitat d’adquirir aquesta malaltia respecte a altres que no tenen aquesta possibilitat, com Àfrica o Àsia. En aquests països la probabilitat de tenir intolerància a la lactosa és molt més alta. A la consulta especialitzada arriben pocs casos, gairebé tots són vistos a l’Atenció Primària, perquè tot i que és una situació que altera la qualitat de vida, no posa en perill la vida del pacient. Quin tractament recomanaria per a la intolerància a la lactosa? El tractament per a aquests casos és eliminar de la dieta tots els productes que porten lactosa, és a dir, la llet i els seus derivats. El que passa és que hi ha molts menjars que es fan amb algun d’aquests components. Hi ha fins i tot alguns productes farmacèutics que contenen lactosa. Quina és la seva opinió respecte al producte Nutira, els comprimits masticables de lactasa per a persones intolerants a la lactosa que fa poc que ha sortit al mercat? És un producte farmacèutic molt bo, que pot ser de molta utilitat per a molts pacients. Aquest producte aporta una suplementació de l’enzim, de la lactasa, segons la normativa internacional, que afavoreix la digestió de la lactosa. Les persones intolerants a la lactosa que prenen aquest producte poden abandonar la dieta que estaven fent i cada vegada que hagin de consumir un producte lacti o un derivat poden suplementar-ho amb l’administració d’aquest enzim amb els comprimits masticables corresponents d’aquest producte. Per tant, sobretot amb nens, evitem problemes amb el calci, la vitamina D, components molt importants per al creixement.

Nutira masticable La solució a la intolerància a la lactosa NUTIRA és un preparat adreçat a pacients que tinguin intolerància a la lactosa, un problema que es produeix per no tenir les concentracions necessàries de lactasa (enzim) que desdobla el disacàrid lactosa en els seus dos sucres bàsics (glucosa i galactosa). De vegades, per raons d’estrès, preocupacions, edat, genètica, etc. hi ha persones a qui se’ls posa malament la llet (el tallat del matí), espaguetis a la carbonara, etc., i simplement eliminen de la seva dieta els lactis amb el risc de no tenir calci suficient a l’organisme (problemes ossis). Amb Nutira masticables s’elimina el problema de les males digestions, diarrees, etc., ja que aportem de forma externa la lactasa que no fabrica el nostre organisme.

Nutira

Lactasa 4500 FCC

Contribueix a una millor digestió dels lactis

ARA ACTUALITAT

Renovació del conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’Associació Banc dels Aliments de Lleida El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el president de l’Associació Banc dels Aliments, Josep Maria Forné, van signar la renovació del conveni de col·laboració per al desplegament de les actuacions de l’entitat els anys 2012 i 2013. Mitjançant aquest conveni, la Diputació de Lleida aportarà a l’associació 12.000 euros per cadascun dels anys. Més de 30.000 persones es beneficien de la tasca desenvolupada per l’associació, xifra que suposa més d’un 9% de la població de la demarcació de Lleida. Aquest percentatge s’ha anat incrementant progressivament des de l’any 2008. L’Associació Banc dels Aliments de Lleida és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat participar en les tasques de lluita contra la fam que desenvolupen altres associacions i fundacions seguint les directrius del Banc Mundial dels Aliments. Actualment, l’Associació Banc dels Aliments de Lleida ofereix aliments a més de 110 entitats i institucions de

les comarques de Lleida amb la distribució d’aliments provinents de donacions d’empreses del territori —de distribució o producció alimentària—, dels excedents de la Unió Europea, dels excedents de fruita i verdura i dels aliments captats en les diferents campanyes solidàries.

Inauguració de la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va inaugurar la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues (Garrigues), que ha comptat amb un pressupost de 51.670 euros, finançats en gairebé el 95% per la Diputació de Lleida El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va inaugurar la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues (Garrigues). Reñé va ser rebut per l’alcaldessa del municipi, Gemma Manresa, i la resta de membres del consistori.

Després de fer el tradicional descobriment de la placa inaugural, van fer una visita a les instal·lacions. Durant el seu parlament, el president de la Diputació de Lleida va destacar que l’administració local “és la que compta amb una major acceptació ciutadana, ja que sota la responsabilitat i l’impuls municipal s’han creat i consolidat molts dels serveis bàsics i imprescindibles per als ciutadans”. Reñé va posar com a exemple la nova sala de vetlles de Cervià de les Garrigues, que ha suposat una inversió de 51.670 euros, finançats en gairebé un 95% per la Diputació de Lleida. En la seva intervenció va indicar que “les diputacions són una eina i un mitjà de suport al món local”, i va afegir que “la clau per a la supervivència dels municipis petits són els equipaments i els serveis, perquè són els que “garanteixen la mateixa qualitat de vida a tots els ciutadans”. La nova sala de vetlles de Cervià de les Garrigues, de 39 metres quadrats útils, consta d’una única planta en la qual es distribueixen la sala de vetlles, un bany, el porxo exterior i el porxo interior.

La Diputació de Lleida acull la presentació del Pla Territorial de Salut El Departament de Salut va explicar les principals línies d’actuació als diputats de la corporació en el marc de la col·laboració que hi ha entre les dues institucions per coordinar les línies d’ajuts en l’àmbit de la salut pública

La sala d’actes de la Diputació de Lleida va acollir la presentació del Pla Territorial de Salut als diputats de la corporació. La presentació va estar presidida pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i va anar a càrrec del director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, i del director de sectors sanitaris a la Regió Sanitària de Lleida, Ramon Piñol. Des dels Serveis Territorials de Salut a Lleida van fer aquesta presentació a la Diputació de Lleida en el marc de la col·laboració que hi ha entre la corporació i el Departament de Salut per coordinar les lí-

A la imatge el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe acompanyat del Sr. Antoni Mateu i el Sr. Ramon Piñol nies d’ajuts en l’àmbit de la salut pública. Durant la presentació van explicar l’estratègia global que el

Departament de Salut ha de seguir per guiar la transformació del sistema sanitari al nostre territori i que ha de permetre fer front als nous paradigmes assistencials, econòmics, socials i tecnològics.

www.diputaciolleida.cat

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 37

LECTURA I NOVETATS

Los secretos de las personas que nunca enferman Gene Stone ..................................................................................................................... El reconegut autor Gene Stone es va proposar descobrir si hi havia alguna manera d’evitar posar-se malalt, i el resultat de les seves indagacions és aquest llibre en el qual 25 persones expliquen el seu particular secret per tenir una salut excel·lent. Són secrets que Stone ha investigat per assegurar-se que tenen una base científica, i n’hi ha de tota mena: els relacionats amb el menjar, amb l’exercici, amb el medi ambient i, és clar, amb les emocions. Tampoc hi falta algun secret de tota la vida: el brou de pollastre, efectivament, alleuja el refredat.

Embarazo para Dummies Joanne Stone | Keith Eddleman | Mary Duenwald ..................................................................................................................... Esteu pensant a tenir un fill o ja estàs embarassada? Obre aquest llibre i descobriràs una petita joia: útil, amb la informació sobre investigacions, tècniques i protocols de seguiment, anècdotes i consells perquè gaudiu l’embaràs, i tot en un llenguatge agradable i molt amè. I, és clar, també s’hi aborda tot el referent al part: com saber quan estàs de part, la dilatació, l’epidural i el part natural, les possibles complicacions, la recuperació, la lactància i tots aquests temes que tant preocupen els futurs pares.

Sé amable contigo mismo Kristin Neff ..................................................................................................................... Aquest llibre demostra de manera contundent per què és tan important l’autocompassió i t’ofereix el mateix suport afectuós que tu donaries a un bon amic. Fàcil de llegir i totalment accessible, aquest llibre té el poder de canviar-te la vida.

AECC LL EI DA I NOTÍCIES L’AECC Catalunya contra el Càncer és una institució de caràcter benèfic sense ànim de lucre, declarada d’utilitat i interès públic, té la seu al carrer Pallars de Lleida i les seves activitats es desenvolupen arreu de les nostres comarques per mitjà de les més de 50 juntes locals, que fan possible que les seves prestacions totalment gratuïtes puguin arribar a tots els que ho necessiten. L’AECC Catalunya contra el Càncer estructura les seves prestacions en diferents àrees i programes: Àrea d’Informació i Prevenció i Àrea d’Assistència al Malalt i a la Família.

MEMÒRIA ACTIVITATS 2011 A LLEIDA ÀREA D’INFORMACIÓ I PREVENCIÓ

Programes formatius per a pacients i familiars

Conferències informatives

• 4 programes: 1 d’alimentació, 2 de càncer genètic i 1 de cures estètiques. Total participants: 62.

20 conferències a Lleida i comarques: 1.254 participants. Campanyes puntuals de sensibilització i informació

• Dia Mundial del Càncer: 4 de febrer • Dia contra el Càncer de Còlon: 31 de març • Dia Mundial sense Tabac: 31 de maig • Campanya de Prevenció Solar: estiu • Dia Mundial contra el Càncer de Mama: 19 d’octubre. • Campanya de Prevenció Solar Neu: hivern • Programa de Deshabituació del Tabac • 2 grups terapèutics: 31 participants • Tallers de Prevenció a les Escoles: 900 alumnes • Programa de Solidaritat a l’Empresa: 21 empreses adherides • Difusió-informació a 2.024 empleats. ACTIVITATS EN JUNTES LOCALS

36 juntes locals han realitzat difusió de les campanyes proposades i també diversos actes per a la recaptació de recursos.

ÀREA D’ASSISTÈNCIA AL MALALT I A LA FAMÍLIA Servei d’Atenció Psicològica al Malalt i a la Família

Nous pacients atesos: 102. Servei d’Atenció Social

•Ajuts econòmics a malalts de càncer i famílies: 18 beneficiaris. •Prestació de material ortopèdic: 2 pacients beneficiaris. Programa “Molt x viure. Atenció a la dona operada de càncer de mama”

Noves demandes: 82. Servei de Fisioteràpia

• Rehabilitació limfoedema. Nous casos atesos: 44. • Programa de fisioteràpia aquàtica: 2 grups - Total: 32 participants. • Logopèdia: 51 sessions: 20 pacients atesos. • Conferències de prevenció i tractament de limfoedema: 3. 12 edició Colònies d’Estiu per a Nens/es amb Càncer a la Val d’Aran

•103 nens i nenes amb càncer participants de tot l’Estat.

Programa de proximitat

Prestacions de l’AECC des de l’agost del 2011 a les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Val d’Aran i Alta Ribagorça. Programa de voluntariat assistencial

• Cursos realitzats 1 curs general. 2 cursos d’hospital i domicili. 8 cursos online d’acollida i d’hospital i domicili. • Nous voluntaris: 16 • Total de voluntaris: 43 • Assistències realitzades: Hospital: 1.200 serveis hospitalaris distribuïts entre l’activitat a Consultes Externes d’Oncologia i Hematologia, i els serveis prestats a les unitats hospitalàries d’Oncologia i Hematologia. Domicili: 8 domicilis. Altres activitats

Venda de loteria a l’HUAV, participació en campanyes, Setmana d’Acollida al Campus de Ciències de la Salut de la UDL, activitats relacionades amb l’Any Europeu del Voluntariat (participació en la Jornada HUAV, Trobada del Voluntariat a la JP de Lleida). “Joves per la salut”: 10 voluntaris

ÀREA D’INVESTIGACIÓ Beca Junta Provincial que l’AECC atorga a l’IRBLleida amb el projecte: Efecte dels inhibidors del proteasoma en cèl·lules de melanoma Amb una dotació de 15.000 euros anuals Becària: Anabel Sorolla Bardají Beca Fundació Científica de l’AECC Concessió d’1.200.000 euros a grups d’investigació estables per al programa Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri, en el qual participa l’IRBLleida.

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID PROJECTE COMENIUS AL CENTRE D’EDUCACIÓ AREMI El passat 8 de novembre el C.E. Aremi va començar la seva participació en un projecte Comenius, dins el marc dels Programes d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea (PAP). Juntament amb una escola de Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya, Xipre i Noruega vam elaborar un principi de projecte: Promoure la participació dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge i pluridiscapacitat en el currículum, l’escola i la societat que va aprovar i finançar la Unió Europea.

Es tracta de compartir i observar bones pràctiques educatives —innovacions curriculars, metodologies de treball creatives i innovadores...— que després s’incorporaran i/o adaptaran a les necessitats de l’alumnat de cada escola. La creació de maletes amb històries multisensorials que elaborarà cada centre permetrà a l’alumnat conèixer de manera vivenciada la particularitat de cada país participant. La primera parada va ser Bèlgica, ja que l’escola

coordinadora del projecte és a Brussel·les. Vam conèixer la Heemschool i la seva residència. Entre les bones pràctiques educatives, hi figuren la Caixa màgica, activitat d’estimulació amb diferents objectes, i el Social reading, una manera de treballar la lectura i l’escriptura relacionada amb activitats de la vida diària. Ara ens espera Duisburg, a Alemanya. De ben segur que serà molt profitós. Comissió de Projecte Comenius

ACTIVITATS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR TAMBÉ A L’HIVERN Durant la temporada d’esquí, aquest any s’està desenvolupant la campanya de protecció solar, tenint en compte que la neu reflecteix prop d’un 80% de la radiació solar i, per tant, en els esports de neu s’incrementa la radiació ultraviolada que es rep. Els núvols no impedeixen totalment el pas dels raigs ultraviolats. La radiació solar no depèn de la tempera-

tura ambient, sinó que el fred, la humitat i els canvis sobtats de temperatura perjudiquen la nostra pell. S’han distribuït 5.000 fullets als hotels, establiments i pistes amb informació i consells pràctics per gaudir de l’esquí i de la muntanya tenint cura de la pell i de la nostra salut. “A l’hivern i a la neu, no deixis de protegir-te la pell”

Amb la col·laboració del Consell Generau d’Aran i Baqueira-Beret

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA TALLER D’ESTIMULACIÓ COGNITIVA L’Associació Parkinson Terres de Lleida i la Federació d’Entitats per a la Salut hem organitzat aquest taller d’estimulació cognitiva per a tots els membres de l’associació i també resta obert a qualsevol persona interessada a prevenir, millorar i mantenir les seves capacitats cognitives.

Què s’hi treballarà? Aquest taller vol ser una eina pràctica on es treballaran diferents funcions del cervell: Memòria · Atenció. · Funcions visuoespacials i perceptives. · Funcions executives · Llenguatge · Càlcul. La metodologia és dinàmica i participativa.

Quin objectiu té aquest taller? L’objectiu general és millorar la qualitat de vida mitjançant la prevenció del deteriorament cognitiu. Estimular i exercitar les principals funcions cognitives. Restaurar les habilitats cognitives en desús i promoure l’activitat. Proporcionar les bases d’una interacció interpersonal útil i divertida per compartir experiències.

La modalitat de taller permet el treball grupal i afavoreix, a més, la possibilitat de compartir experiències i ampliar al mateix temps els contactes socials.

L’objectiu del taller d’estimulació cognitiva és estimular i exercitar les principals funcions cognitives Es pot fer alguna cosa per prevenir l’aparició de dèficits cognitius? L’activitat mental pot ajudar a prevenir o retardar l’aparició de dèficits cognitius. El deteriorament pot pal·liar-se i també retardar-se o alentir-ne la progressió per millorar així la qualitat de vida de les persones afectades.

Amb aquest taller es pretén una intervenció preventiva que incideixi sobre les diferents capacitats cognitives mitjançant la presentació d’estímuls específics, extrapolables a les activitats de la vida diària. IMPARTEIXEN EL TALLER Teresa del Cacho Psicopedagoga. Logopeda de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Servei RHB. Logopeda de l’Associació Parkinson. Postgrau RHB en dany cerebral. Universitat Ramon Llull. Belén Escribano Logopeda de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Servei de RHB. Logopeda de l’HSS Nadal Meroles. Postgrau de RHB en dany cerebral. Hospital de Sant Pau.

A CTI VI TATS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA XVII JORNADES D’ASPID: “DISSENY SOSTENIBLE, DISSENY PER A TOTHOM” El passat 17 de febrer, des de l’Associació ASPID vam celebrar les jornades Disseny sostenible, disseny per a tothom. Vam comptar amb la col·laboració i el suport de diversos professionals i el públic assistent, amb els quals vam debatre sobre alguns temes, com ara: • Cada vegada es reclamen ciutats més humanitzades i el nostre futur immediat necessita aplicar en el disseny de les nostres ciutats criteris d’usabilitat que no excloguin cap grup de població. • Els edificis i les estructures han de ser dissenyades sense barreres ar-

quitectòniques des de l’inici del projecte. Veiem com l’accessibilitat no és només una necessitat per a persones amb problemes de mobilitat, sinó un avantatge per a tots els ciutadans, encara que per a molts passi desapercebuda perquè s’integra de forma natural en les seves necessitats quotidianes. • Ens trobem en la mateixa situació a l’hora de plantejar-nos el disseny i l’accessibilitat en una societat abocada a l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació. Cal establir una estratègia social que garanteixi l’accés i el disseny per a tothom en l’àmbit tecnològic.

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA ADC LLEIDA EN LA IX CURSA DE L’OLI DE LES BORGES BLANQUES El diumenge 22 de gener, l’ADC Lleida va estar present en la IX Cursa de l’Oli de les Borges Blanques realitzant més de 300 controls de sucre, donant informació i venent productes específics de l’associació (edulcorants i material d’autocontrol) als participants i visitants de la cursa.

Des de l’associació aprofitem les activitats per fer campanyes de prevenció d’aquesta patologia, la diabetis, que, malauradament, cada vegada té més incidència en la població

ACTIVITAT PER DESTACAR DEL MES DE MARÇ Divendres 9 de març: I Jornada de Diabetis i Gent Gran, a Tàrrega Ponents: Erika Gorgues, podòloga, M. Alba Segarra, professora d’Educació Física, i Carla Plana, dietista-nutricionista · Organitzada pel Casal de Gent Gran de Tàrrega i l’ADC Lleida. Dissabte 10 de març: Jornada de Biomecànica i Estudi Computeritzat de la Marxa Ponent: Borja Cerdà, podòleg.

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA UNA POMA PER LA VIDA Una poma per la vida és una campanya solidària envers les persones afectades d’esclerosi múltiple i que s’afegeix a d’altres accions que es duen a terme al llarg de l’any. Els dies 9 i 10 de març als supermercats de la cadena Condis de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol es vendran pomes per recaptar diners que es destinen a subvenir les necessitats que té la Fundació Esclerosi Múltiple, com ara fomentar la investigació de la malaltia i el manteniment dels hospitals de dia i els centres de treball.

Els dies 9 i 10 de març es vendran pomes per recaptar diners que es destinen a subvenir les necessitats que té la Fundació Esclerosi Múltiple A Lleida, es fa a les dues entrades de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova el dia 9 al matí i la resta de la província, als supermercats Condis que hi ha a les Borges Blanques, Tàrrega, Mollerussa, Juneda, Almenar, Ivars d’Urgell, Artesa de Segre, la Seu d’Urgell i Ponts, i a Albelda, a la província d’Osca.

Per a tots aquells que arribeu a temps a col·laborar-hi, moltes gràcies per fer-ho! Per als que no, us hi esperem l’any vinent.

Tots els que vulguin col·laborar en aquesta campanya solidària només cal que s’adrecin a un punt de venda i comprin una poma al preu d’1,50 €. La poma es lliura en una bossa en què s’explica la finalitat de la campanya i la nostra tasca.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 43

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA AFALL COM A CENTRE AFALL neix de la necessitat d’un col·lectiu de trobar suport per a un futur incert, així com informació davant l’evolució d’una malaltia gairebé desconeguda en aquell moment. L’associació ha passat per diferents seus i ha provat diferents maneres de treballar. Ens podem remuntar a quan els tallers eren individuals, en petites sales, de tu a tu.

fectats, a més de les professionals encarregades d’elaborar projectes en què col·laboren diferents entitats per portarlos a terme, el voluntariat i, per descomptat, el servei, de valor incalculable, que Afall ofereix als domicilis. Amb els anys i la nostra experiència, AFALL s’ha guanyat amb escreix el nom de CENTRE.

A les sessions de reminiscència es produïa tanta confiança entre el professional i l’usuari que semblava que el rol de terapeuta-pacient canviava pel d’amic-amic, sense treure gens de formalitat a les sessions. Al cap d’un temps, i gràcies a tasques que consideràvem que calia fer en gran grup, ens vam adonar que la feina en equip era igual d’efectiva que l’individual, que la intimitat no desapareixia perquè s’enriquia amb la participació de la resta. El grup aportava la necessitat d’integració davant la soledat inquietant a la societat. Compartir les seves vivències, les seves pors i les seves esperances en veu alta amb nosaltres ens conferia l’estatus de part integrant de les seves vides, no estranyes. Avui dia, AFALL s’ha convertit en un centre amb uns 72 usuaris i 9 professionals, amb una junta directiva al capdavant formada íntegrament per voluntaris familiars d’a-

Imatges d’avui i d’ahir Volem seguir creixent tant físicament com en l’adquisició de coneixements necessaris per oferir un tractament de qualitat i intentar mantenir els valors que ens van portar a crear AFALL: una associació sense ànim de lucre on familiars i afectats troben un lloc de treball, informació, integració i associació. Mirarem de mantenir aquesta intimitat, recordant el nom de cada usuari, procurant formar part de les seves vides com a part important en el tractament. Crec que tot això ha estat el gran èxit de l’associació. Mila R. Calderón, logopeda

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT SEMINARI MORT PERINATAL LLEIDA Dia: dijous 8 de març del 2012 Aquest és un seminari que es duu a terme amb caràcter bianual (5a edició) per tal de reflexionar sobre l’impacte que aquest tipus de morts té en les famílies i els cuidadors, i buscarem maneres de donar suport més efectives per a tots els implicats.

INTRODUCCIÓ A LA MEDITACIÓ Dia: cada dimarts, de 20.00 a 21.00 h A través d’aquestes sessions introductòries arribarem a adquirir l’hàbit de cultivar la pau mental mitjançant la relaxació i la meditació.

DESCOBRINT LA VIDA A TRAVÉS DE LA VIDA I A TRAVÉS DEL DOL Taller vivencial Dia: 25 de febrer del 2012 A càrrec de: Dr. Xavier Muñoz Finalitat: conèixer els recursos propis i com utilitzar-los en aquests moments difícils. Donar eines per treballar la pròpia estabilitat emocional.

TALLER: CODEPENDÈNCIA EMOCIONAL Dia: dissabte 19 de maig del 2012 Horari: de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores Docents: Daniel Borrell i Roser Rodríguez, psicòlegs “La veritable llibertat personal és que puguem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ser congruents amb els nostres valors, raonaments i emocions. L’única fórmula magistral es troba en nosaltres mateixos i hem d’aprendre a escoltar-nos per poder descobrir-la. Aquest procés implica un acte de sinceritat personal que ens permet conèixer-nos millor.”

I TROBADA DE PARES Dies: 24 i 25 de març del 2012 El propòsit d’aquesta trobada és aconseguir crear un nou espai de creixement personal postdol. Per a tots vosaltres, pares que heu compartit un temps -alguns més curt i altres més llarg- al Servei de Suport al Dol de Ponent.

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida Centre Cívic de Balàfia 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

Lluís Besa, 17 baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida 973 28 30 99 · aplleida@gmail.com www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3 baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTÍN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

C/ Henry Dunant, 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6, entresòl 2a 3 · 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

C/ Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida 973 501 503 · 639 610 603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

Tel. 696 909 065 Contacte: EMILI GARROFÉ

Pl. del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 Guissona JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (ROSINDA) · 973 551 105 (ELOI) montseperalcancer@hotmail.com

COL·L ABO RA DORS OFICIAL S

Rambla d’Aragó, 14 principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

C/ Balmes, 188, 6a planta 08006 BARCELONA Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 01 acatdn@gmail.com www.dietistes-nutricionistes.cat

D.T. de Lleida del COPC C/ Major 43, 3r C 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

C/ València, 494-498, baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Av. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

C/ Canyeret, 17-19, 3r 1a 25007 LLEIDA Tel. i fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

C/ Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

C/ Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

C/ Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.coill.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20, principal 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

C/ Henry Dunant, 1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Passeig de Ronda, 175 25008 LLEIDA Tel. 973 22 47 83 lleida@amaseguros.com