Fesalut Nº 43 Abril 2012

n43 ABRIL 2012

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

1,20 EUROS

REPORTATGE Les al·lèrgies primaverals DE PETITS El sol, la calor i la pell NUTRICIÓ La sal als aliments

OFTALMOLOGIA Setmana Mundial del Glaucoma 20 RS O CT S LE L

0 UA 00 S 5. MEN

Dr. Rafael Ferreruela,

Contingut pàgines 38-46

Fundador de l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO) FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

Director editorial: Lluís Gómez Bonet · lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i cap de redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Edita: LGB editores · 667 56 02 25 C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Fax 973 208 130 · prensa@lgbeditores.com

DR. LLUÍS MARQUÈS AMAT, Al·lergòleg Avantmèdic Lleida DRA. MARIA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida ESCOLA TERRES DE PONENT, MAITE RIBES I MIREIA CASTELLVÍ DRA. MARIA FERRER GIL Llevadora de l’HUAV DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrició JUAN CARLOS VIÑUELA RODRÍGUEZ, Optometrista. Delegat COOOC Lleida JESÚS I ARIAN MARCELINO Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica ROYAL LLEIDA GRUP KIRMA GEMMA VALLS RICART Especialista en Ginecologia i Obstetrícia ILERDENT DR. ADOLFO LAFUENTE Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia DR. SAMUEL PINÓS Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic LABORATORIS SALVAT DR. CORTADA Uròleg DR. RAFAEL FERRERUELA, Fundador de l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO) DR. JOSÉ A. MORALES President de la Secció de Metges, Acupuntors, Homeòpates i Naturistes FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

Dipòsit legal: L-449-2005 FESALUT no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

CORRECCIÓ DE LA REVISTA

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25

traducció I correcció I interpretació

prensa@lgbeditores.com

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70

3

4

n43

ABRIL 2012

Sumari fesalut 43 Reportatge ........................................................

6

LES AL·LÈRGIES PRIMAVERALS

De petits ...........................................................

8

EL SOL, LA CALOR I LA PELL ESCOLA TERRES DE PONENT

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ......................................

16

10

El part Classes de preparació

LA PASSIÓ PER CÓRRER II LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOMECÀNICA

ROYAL LLEIDA ......................................................

18

FESTA ANIVERSARI

GRUP KIRMA ........................................................ 20 SEGONA CONVOCATÒRIA “VENTRE PLA”

INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER ............................

22

12

La sal als aliments

CARTA A LA MEVA MARE

ILERDENT ............................................................

25

INCORPORA UN APARELL DE TAC DE DARRERA GENERACIÓ

TRAUMARE ..........................................................

26

ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN NENS

NEXUS ................................................................

28

BIOPLÀSTIA I

LABORATORIS SALVAT ............................................

30

UROSENS, LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT

32 ILO OFTALMOLOGIA ............................................... 34 Ara actualitat ....................................................

“A LLEIDA HI HA DE TOT”

Activitats ..........................................................

38

14 Nou model d’atenció en oftalmologia i criteris de planificació

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

ENS TROBARÀS A:

36 La fibromialgia

“Em fa mal tot”

www.youkioske.com/search/fesalut 5

REPORTATGE I LES AL ·L ÈRGI ES P RIM AVERA LS

CADA ANY CREIX EL NOMBRE DE PERSONES AFECTADES PER LAS AL·LÈRGIES. ELS EXPERTS APUNTEN QUE LES CAUSES NO ES TROBEN TANT EN EL POL·LEN COM EN LA CREIXENT CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA DE LES CIUTATS

Al·lèrgies

primaverals

QUÈ ÉS UNA AL·LÈRGIA? És una resposta exagerada del nostre sistema immunològic davant de qualsevol substància estranya que considera potencialment perillosa Hi ha molts tipus d’al·lèrgies, i es classifiquen segons la causa i la part del cos a la qual afecten. La més freqüent a la primavera és la rinitis al·lèrgica, provocada per partícules que transporta l’aire, com pol·len, herbes, floridures, pols i fins i tot caspa dels animals.

Hi ha moltes plantes que en aquesta estació realitzen la pol·linització a través de l’aire. És el que s’anomena “pol·linització anemòfila”, i és la responsable de moltes de les al·lèrgies. Entre aquestes, destaquen les gramínies —espigues de prats i camps—, l’olivera, el bedoll, algunes brolles i una planta mediterrània: la parietària judaica.

6

L ES AL ·L ÈRG IES P RI MAVERALS I REPORTATGE a mínim 4 mesos abans que arribi la floració i administrem dosis repetides del pol·len a què és al·lèrgica aquella persona. Es pot administrar via sublingual (pastilles o gotes) o per via subcutània.

Dr. Lluís Marquès Amat Al·lergòleg. Avantmèdic. Lleida Coordinador de la Unitat d’Al·lèrgia Hospitals Universitari Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida

Quins són els símptomes d’una al·lèrgia primaveral?

“

És una persona que presenta símptomes com picor d’ulls, nas, picor dins del conducte auditiu, al paladar, a la faringe, esternuts, degoteig nasal i nas tapat i llagrimeig. De vegades pot anar acompanyada de molèsties a nivell de la faringe o també de tipus asmàtic que produeixen dificultat per respirar, xiulets en respirar, opressió al pit, i això normalment passa a la nit o després de fer exercici

La ciutat de Lleida és especialment problemàtica per a les persones amb al·lèrgies respiratòries?

Lleida és un dels llocs pitjors de Catalunya, perquè és un clima mediterrani continental, i hi ha molta més quantitat de pol·len, i també perquè és una zona agrícola. Pel clima semiàrid que tenim, hi ha unes espècies diferents de les que tenen a la costa mediterrània. Tenim una herba, la punxosa, que quan s’asseca el vent se l’emporta rodolant.

La punxosa és especialment problemàtica.

Quines espècies arbòries s’hauria d’intentar no plantar?

Els xiprers, els plataners i les oliveres.

Quina és la planta que produeix més al·lèrgia?

Sens dubte, les gramínies. El 80% dels pacients són al·lèrgics a les gramínies. La punxosa seria la segona, i afecta un 65-70% dels pacients.

Que ha de fer una persona que presenta aquesta simptomatologia?

“

Quan els símptomes duren més d’un mes vol dir que ja tenen una entitat rellevant. I pot ser persistent, que vol dir que els símptomes apareixen més de 4 dies a la setmana, més de 4 setmanes a l’any. Preguntem quins símptomes tenen i en quines circumstàncies.

“

Quines són els proves que es realitzen?

Fem unes proves cutànies que tenen un alt nivell de fiabilitat. En aquestes proves, és molt important la seva interpretació.

També necessitem informació de quina és l’època estacional en què tenen aquest símptomes amb l’objectiu de saber quins plantes, arbres i flors floreixen en l’època en què els pacients tenen l’al·lèrgia

Hi ha diferent tipus de medicació segons el diagnòstic?

El tractament serà específic segons els resultats de les proves, és a dir, si el pacient mostra al·lèrgia al pol·len dels plataners, se li donarà un tractament de prevenció abans que comenci la floració i també durant. Amb la prevenció aconseguim que els símptomes tardin més a aparèixer, i si apareixen, són menors.

Com es presenta aquest any per les al·lèrgies primaverals?

Aquest any es presenta fluix. La sequera que hi ha hagut condiciona la floració, sobretot de les herbes, perquè la dels arbres no condiciona tant.

“

L’altre motiu de fer un diagnòstic és valorar si es pot fer un tractament amb immunoteràpia, una vacuna per a l’al·lèrgia al pol·len.

És important que hi hagi pluges a la primavera?

Molt important. Bàsic. Si ha hagut una forta floració, el pol·len es queda a l’aire en suspensió. Quan plou, el que passa és que l’aigua s’emporta aquest pol·len, que és el que provoca aquestes al·lèrgies.

Hi ha vacunes per a l’al·lèrgia al pol·len?

Tenim una persona que és al·lèrgica al pol·len de gramínies, i si els símptomes són persistents o són moderats greus, en aquests casos es pot proposar fer un tractament d’immunoteràpia amb la idea que no tingui símptomes cada any. És un tractament de prevenció que es comença com

Com a la majoria de malalties, la prevenció és molt important...

Sí. Un cop s’ha identificat l’origen de l’al·lèrgia entrarien en joc les vacunes. Malauradament, no tothom es pot vacunar, perquè per a la persona que és al·lèrgica a moltes coses la vacuna no és eficaç.

7

DE PETITS I EL SOL , L A CA LOR I LA P ELL

El sol, la calor i la pell Amb l’arribada del bon temps augmenten les hores que passem al sol, per això cal conèixer els efectes que produeixen el sol i la calor a la pell dels més petits LACTANTS I NENS PETITS En els lactants i nens petits poden aparèixer uns granets de la mida d’un cap d’agulla, que solen ser vermells o blanquinosos, denominats sudamina o miliària. Aquesta erupció es produeix per obstrucció dels conductes de les glàndules de la suor i, per tant, està relacionada amb la calor i la sudoració excessiva. Sol afectar el front, la cara, el coll, el pit o l’esquena, zones on les glàndules sudorípares són més abundants.

Com podem evitar la seva aparició?

• No abrigueu gaire el nen • No empreu roba gaire ajustada • Manteniu una higiene adequada

És una reacció cutània totalment benigna que es resol de forma espontània sense necessitat de cap tractament específic.

LA DERMATITIS ATÒPICA A causa de la calor, també poden empitjorar afeccions cutànies que evolucionen en brots, com és el cas de la dermatitis atòpica. Els nens que la presenten solen tenir la pell seca amb tendència a la descamació, picor i, de vegades, envermelliment (inflamació).

A més de les cures generals de la pell per mantenir una bona hidratació, es recomana: • Utilitzar roba de cotó • Evitar peces de fibres sintètiques • Evitar peces de llana, especialment aquelles que estan en contacte directe amb la dermis

Amb la protecció solar cal ser especialment previngut i sempre és millor pecar per excés que per defecte de les neoplàsies cutànies; per això s’han d’establir mesures de fotoprotecció que previnguin l’exposició excessiva a aquestes radiacions.

MESURES DE FOTOPROTECCIÓ (ho podríem dir de manera més planera…)

• Eviteu l’exposició prolongada al sol, sobretot en les hores centrals del dia • Cerqueu ombres en els espais oberts o utilitzeu para-sols • Utilitzeu cremes o locions amb filtre solar que siguin resistents a l’aigua (si no fos així, apliqueu repetidament) amb un factor de protecció 15 o superior • Empreu gorres o barrets amb ala • Utilitzeu roba que cobreixi bona part del cos, com samarretes amb mànigues o pantalons tipus bermudes, quan es romangui en àrees assolellades • Dueu ulleres de sol fosques, amb filtre per a raigs UV, perquè aquest protegeix la delicada pell que envolta els ulls i prevé més el desenvolupament precoç de cataractes Aquestes mesures s’han d’aplicar sempre que es practiquin activitats a l’aire lliure, i no únicament en platges o piscines.

Són especialment susceptibles els nens amb pell molt blanca i cabell clar, els que presenten nombroses pigues i si existeixen antecedents familiars de càncer de pell.

El CÀNCER DE PELL L’efecte nociu més important de l’exposició excessiva al sol és el càncer de pell. Està demostrat que les radiacions solars, a més de ser causants de cremades, envelliment cutani precoç i desenvolupament de cataractes oculars, poden produir efectes cancerígens sobre la pell. Els raigs ultraviolats (UV) acumulats durant els primers anys de vida juguen un paper molt important en el desenvolupament

8

DRA. MARIA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida Unitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAV Clínica Perpetu Socors. Lleida

ESCOLA TERRES DE PON ENT I DE PETITS

ESCOLA TERRES DE PONENT

Kinesiologia educativa

Què és? És una tècnica motriu que té com a objectiu bàsic estimular la connexió de les diferents zones cerebrals, és a dir, fer funcionar el cervell de forma integrada (dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrere) de manera que totes les zones s’activin i funcionin al mateix temps. Aquesta tècnica la realitzem a l’escola Terres de Ponent a partir de la realització d’uns exercicis amb les diferents parts del cos. Aquests impulsen la connexió de diferents circuits neuronals i faciliten així l’adquisició dels aprenentatges.

COM S’APLICA A L’AULA Fer els exercicis de kinesiologia a l’escola és fàcil, ja que són moviments senzills i fàcils d’aprendre, no cal cap material específic i només s’hi ha de dedicar uns minuts al dia.

Un bon moment per practicar la kinesiologia és just a la tornada del pati. Primer de tot, els nostres alumnes realitzen l’exercici de beure aigua, i tot seguit es pauten una sèrie de determinats exercicis. També els tenim temporalitzats per fer-ne a l’entrada a l’escola al matí i a la tarda, abans d’iniciar la primera sessió de classe, i dedicar-hi un temps breu, d’uns 5 minuts aproximadament.

També els utilitzem en moments de més nerviosisme o falta de concentració, ja que d’aquesta manera s’ajuda a potenciar un millor aprenentatge.

RITUAL D’EXERCICIS BÀSICS QUE SEGUIM A L’ESCOLA BEURE AIGUA L’aigua millora la concentració i augmenta el nivell d’energia, millora la coordinació mental i física, i facilita la comunicació i els hàbits socials. Per tot això, és molt convenient fer una bona aportació d’aigua al nostre cos (no s’ha de substituir per altres líquids). Cal beure abans de sentir set.

Cada alumne té la seva ampolla d’aigua, i es realitza aquest exercici a les dues entrades dels alumnes a l’escola (matí i tarda), i just al tornar del pati a mig matí (cal destacar que aquest és un dels moments més importants). El nostre cos necessita disposar d’una quantitat d’aigua correcta per realitzar totes les seves funcions.

Per a la tècnica de la kinesiologia, l’aigua és imprescindible per: • Poder realitzar una transmissió neuronal òptima de la informació. El nostre cos es compon de més de 2/3 d’aigua i totes les activitats elèctriques i químiques del cervell, així com del sistema nerviós central, depenen de la bona conducció dels corrents elèctrics per transmetre els missatges entre el cervell i els òrgans del sentits • Facilitar que els glòbuls vermells facin una bona aportació d’oxigen a tot el cos, especialment al cervell RESPIRACIÓ ABDOMINAL Aquest tipus de respiració relaxa, dóna energia i augmenta i allarga l’atenció dels alumnes. És molt important realitzar una correcta respiració per tal d’oxigenar bé el cervell. Nosaltres creiem que és un bon exercici per començar el dia.

VUIT MANDRÓS I BARRET DE PENSAR Aquests exercicis preparen la ment i els sentits bàsics (ulls i oïda) per arribar a un millor assoliment dels aprenentatges.

Estan indicats per treballar les àrees instrumentals.

PUNTS POSITIUS I GANXO DE COOK Serveixen per alliberar bloquejos produïts per l’estrès emocional. Són exercicis globals que relaxen i preparen la ment per treballar eficaçment.

Les tutores de cicle inicial de l’escola Terres de Ponent esperem que gràcies a aquesta breu introducció a la KINESIOLOGIA i els seus exercicis hàgiu conegut altres maneres de potenciar els aprenentatges en els infants BOTONS DE CERVELL, DE TERRA I D’ESPAI Aquests últims exercicis fan augmentar el nivell d’energia i faciliten l’organització i la concentració a cada moment.

Són molt adequats per a tasques més complicades.

A partir d’aquests exercicis bàsics que us hem presentat, se’n van introduint altres de més complexos durant el curs.

ESCOLA TERRES DE PONENT DE LLEIDA · Tutora de 1r: Maite Ribes · Tutora de 2n: Mireia Castellví 9

DE PETITS I CLA SSES DE PREPARACIÓ A L PA RT

EL PART

classes de preparació Pregunteu a la vostra llevadora. Davant

el procés del part, totes les futures

mares tenen pors i inseguretats.

Això és normal, perquè és una experiència nova Des del moment que sabem que esperem un fill, molts dubtes, preguntes i inquietuds ens assalten. La teva llevadora o el teu ginecòleg les aniran resolent durant les visites del control de l’embaràs. Però és cert, necessitem saber-ne més. ........................................................................................

Les classes prepart ajudaran que la dona visqui el seu embaràs i el part amb més confiança ........................................................................................

T’ajudaran a adquirir coneixements sobre el desenvolupament de l’embaràs, el procés de part i les cures bàsiques del bebè.

Seran molt útils per prendre decisions, calmar les teves pors i tenir més confiança en tu mateixa i més control de la situació a l’hora del part.

Les classes solen començar al voltant de la setmana 28-30 d’embaràs en funció del tipus de classe prepart que escollim. Consten d’unes 6-8 sessions setmanals de dues hores de durada durant les quals treballarem diverses àrees: classes teòriques, preparació física, control de la respiració i tècniques de relaxació.

Classes teòriques S’aborden temes com canvis físics en l’embaràs, alimentació, hàbits higiènics, recomanacions a la feina, viatges, sexualitat, procés de part, tipus d’anestèsia, signes d’alarma pels quals consultar, etc. Solen durar uns 50 minuts i et serviran per resoldre dubtes.

10

CL ASSES D E P REP ARACIÓ AL P ART I DE PETITS

És una experiència interessant, enriquidora i gratificant per a les dones i les seves parelles.

Animeu-vos a anar a les classes prepart

La preparació física En l’embaràs, ha canviat molt els últims anys. Hem passat d’una taula d’exercicis per millorar la nostra forma física de cara el part a classes d’esferodinàmia (utilitzar una pilota tipus Pilates per realitzar els exercicis), educació maternal a l’aigua, ioga, etc. Les possibilitats són moltes i, per tant, cada dona pot trobar la preparació per al part que més s’ajusti a les seves expectatives.

Control de la respiració Pel que fa a l’entrenament de la respiració i les tècniques de relaxació, hi ha tants mètodes com professionals, i has de ser capaç de trobar el que s’adapti millor a tu.

T’ensenyaran a controlar la respiració, disminuir la sensació de dolor durant les contraccions, alleujar l’estrès, tècniques de distracció de l’atenció i diferents postures i posicions per millorar la vivència personal sobre els canvis que estàs experimentant.

El paper de la parella també és fonamental per donar-nos suport psicològic i compartir de manera més activa el naixement del nostre bebè

comuns en la resta d’embarassades del grup. És cert que ens succeeixen molts canvis en molt poc temps i que significa un gran repte, però també una gran il·lusió. Ho hem de viure de forma natural, positiva, tranquil·la. Estem esperant un bebè!!

En molts d’aquests grups, les mares tornen després del part per contar-nos la seva experiència i presentar-nos el seu bebè. És una part més de la relació social del grup.

El paper de la parella també és fonamental per donar-nos suport psicològic i compartir de manera més activa el naixement del nostre bebè.

Per a aquelles mares que no puguin realitzar la preparació per al part, dir-los que les llevadores que les atenguin en el seu part les acompanyaran, respectaran les seves decisions i les ajudaran perquè la seva experiència de part sigui el màxim de gratificant.

No obstant això, conèixer el procés i saber a cada moment què succeirà disminuirà els nivells d’ansietat, us donarà més control de la situació i farà del part una vivència molt més positiva.

Les classes de preparació per al part tenen un component emocional i de grup de suport molt important per a les parelles que estan preparant la futura maternitat-paternitat. Ens serveixen per comprovar que moltes de les inquietuds i dubtes que tenim són

MARIA FERRER GIL Llevadora de l’HUAV

11

NUTRICIÓ I L A SAL AL S A LIM ENTS

DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa Especialista en Nutrició

LA SAL als aliments Reducció de sal en els aliments. Per què es planteja?

La dieta dels espanyols conté massa sal. El consum mitjà d’aquest condiment és de 9,7 grams per persona al dia, el doble del valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és al voltant dels 5 grams.

En els nens fins als 10 anys, el límit és 4 grams, i per als menors de 7 anys, 3 grams.

Alimentació i sal Si heu de controlar la ingesta de sal, tingueu en compte que podeu fer una ali-

*

mentació normal i equilibrada. Heu de reduir:

* LA SAL A LA CUINA I NO UTILITZAR EL SALER A TAULA * SUBSTITUIR EL PA NORMAL PER PA SENSE SAL * ELS EMBOTITS * ELS MENJARS PREPARATS I PRECUINATS I TAMBÉ LES SALSES PREPARADES * ELS MENJARS ENLLAUNATS I LES CONSERVES * ELS FUMATS I ELS ADOBATS * ELS APERITIUS (OLIVES, PATATES XIP...) * LES AIGÜES AMB GAS

!

RECORDEU

Llegiu les etiquetes per saber la composició dels aliments. És millor preparar plats a casa amb productes frescos i utilitzar els preparats de tant en tant

12

El pernil dolç porta tanta sal com la resta d’embotits, i també el pernil del país o serrà

Porten també sal les sopes de sobre i les pastilles de brou

Els formatges blancs o tendres porten menys sal que els secs

Alguns productes anomenats “de règim” de vegades contenen sal, llevat que s’hi especifiqui el contrari.

CONDIMENTS SUBSTITUTIUS DE LA SAL PRIMERS PLATS Verdura

Nou moscada, clavell, menta, fonoll, estragó

Sopa

Pebre vermell, farigola, llorer, comí

Tomàquet

Pebre vermell, orenga, all, julivert

Patates Brou

Pebre vermell, comí, julivert Pebre negre SEGONS PLATS

Peix

Sàlvia, comí, estragó, fonoll, pebre blanc i negre, julivert, llorer, farigola, llavor d’all

Carn

Farigola, llorer, julivert, nou moscada, estragó, romaní, sàlvia, pebre verd

Estofats Ous Pollastre Plats amb formatge

Farigola, pebre vermell, llorer, romaní Farigola, llavor d’all Nou moscada, estragó, pebre verd i negre, romaní Menta, pebre, llavor d’all

SALSES Pebre vermell, llavor d’all (salses cremoses), fonoll (salses de verdures), vainilla (salses dolces), llorer, menta, orenga, estragó, vinagre, comí (condiment del gaspatxo)

POSTRES CASOLANS Vainilla, canyella en branca i mòlta, romaní, nou moscada, llorer

NOUS HÀBITS A LA CUINA · Gairebé tots els aliments tenen com a component natural el sodi i la majoria de persones amb la dieta consumeixen una quantitat suficient de sodi sense haver-hi d’afegir sal · Hem de variar les formes de cocció. Si variem, podem cuinar diferent. Per exemple: no feu la verdura

bullida amb aigua (serà insulsa), sinó al vapor, perquè no cal afegir-hi sal

· Es poden utilitzar tota mena de condiments diferents per substituir la sal · Prepareu salses casolanes com vinagreta, allioli, romesco, pesto o maionesa sense afegir-hi sal 13

SALUT I COL·LEGI O FI CI AL D ’ÒP TICS O PTOM ETRISTES

UN NOU “model d’atenció en oftalmologia i criteris de planificació” Fa escasses setmanes el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va aprovar el nou Pla de Salut per als propers quatre anys.

Des del Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya volem compartir l’acord a què hem arribat amb l’esmentat departament. Després d’un any i mig de feina, finalment s’ha publicat el nou “Model d’atenció en oftalmologia i criteris de planificació” Aquest model serà el que estarà vigent durant els pròxims quatre anys i s’anirà introduint en la sanitat pública de forma progressiva. El model és integral i inclou altres especialitats, però la que s’ha considerat més prioritària és la referent als serveis en oftalmologia, ja que és la que més llistes d’espera presenta.

En el model, es considera el paper de l’òptic optometrista essencial dins del sistema de salut pública. La seva tasca seria desenvolupada des dels serveis d’oftalmologia dels diferents hospitals, i quedaria inclòs i reconegut per la seva titulació dins de les categories professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS). Les atribucions professionals dels òptics optometristes estan definides dins de les “graelles d’atribucions”, tot i que en cada centre i regió sanitària es poden arribar a acords més concrets segons la situació.

L’òptic optometrista exercirà una tasca d’agent primari de la salut i en continu contacte amb el metge de família i amb l’oftalmòleg, i crearà així els fluxos assistencials 14

L’òptic optometrista Exercirà una tasca d’agent primari de la salut i en continu contacte amb el metge de

família i amb l’oftalmòleg i crearà així els fluxos assistencials que permetran descongestionar el sistema

COL.L EG I OFICIAL ÒP TICS I OP TO METRISTES I SALUT

que permetran descongestionar el sistema. Un dels punts més importants de l’acord és que hi ha altres col- lectius professionals que actualment exerceixen funcions que serien pròpies de l’òptic optometrista.

La regulació d’aquestes funcions també se cita (pàgina 7 del document) textualment:

“

“Els professionals en infermeria es consideren necessaris per administrar el contrast en l’angiografia fluoresceïna.

Altres funcions en l’atenció oftalmològica ambulatòria s’han de definir segons les necessitats específiques de cada territori”

Segons el director general de Planificació i Avaluació Operativa del CatSalut, aquest model haurà d’estar instaurat en aquells hospitals que cobreixen el 35% de la població de Catalunya durant l’any 2013. Esperem que la incorporació de l’òptic optometrista en els serveis d’oftalmologia sigui una realitat i així poder oxigenar i reduir el temps d’espera per a primeres consultes en aquesta especialitat.

Encara que els temps no acompanyen, pensem que adoptar aquesta mesura és més rendible per a l’administració, ja que el diagnòstic precoç de determinades condicions té un cost-efectivitat menor que si es diagnostiquen en fases avançades.

Ens alegrem de poder comunicar aquesta notícia, i des del Col·legi ens reiterem a veure la nostra professió com a part del sistema de salut pública i la nostra tasca com a professionals sanitaris en atenció primària.

Òptics Optometristes de Catalunya, compartiu l’acord a què hem arribat amb l’esmentat departament. Després d’un any i mig de feina, finalment s’ha publicat el nou Model d’atenció en oftalmologia i criteris de planificació, que serà el que estarà vigent durant els pròxims quatre anys i s’anirà introduint en la sanitat pública de forma progressiva.

El model és integral i inclou altres especialitats, però la que s’ha considerat més prioritària és la referent als serveis en oftalmologia, ja que és la que més llistes d’espera presenta.

En el model, es considera el paper de l’òptic optometrista essencial dins del sistema de salut pública.

La seva tasca seria desenvolupada des dels serveis d’oftalmologia dels diferents hospitals, i quedaria inclòs i reconegut per la seva titulació dins de les categories professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Juan Carlos Viñuela Rodríguez Optometrista. Delegat COOOC Lleida 15

PUBLIREPORTATGE I LA CLÍ NICA D E P ODOL OGIA

ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

LA PASSIÓ PER CÓRRER II

La importància de la

BIOMECÀNICA Les lesions del corredor poden aparèixer per sobreesforç, per un mal escalfament o per haver realitzat estiraments de forma inadequada o insuficient.

Aquests casos es poden corregir amb un bon assessorament per part del monitor o entrenador del club.

Si es realitza de forma autònoma, és recomanable informarse bé per evitar lesions repetitives i molèsties que frenaran la progressió de l’entrenament.

Són lesions que acostumen a ser musculars o tendinoses; trencaments de fibres musculars que afecten els isquiotibials o el quàdriceps femoral, i inflamacions tendinoses, com la tendinitis rotular o Aquíl·lia.

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

16

LA CLÍN ICA DE PO DOL OGIA I PUBLIREPORTATGE

>>

Hem d’esperar a tenir una lesió per fer-nos una revisió podològica?

Apareixen al pla sagital, és a dir, al moviment de flexió i extensió de les articulacions del maluc, del genoll i del turmell. Si tots fóssim iguals, amb una mateixa estructura esquelètica, una musculatura i un teixit connectiu amb les mateixes característiques i en les condicions idònies tant d’entrenament com del terreny, potser mai tindríem lesions.

En canvi, observem que són recurrents, localitzades en zones laterals, no al bell mig del quàdriceps o del tendó d’Aquil·les, per exemple, i això indica una alteració biomecànica.

La síndrome de la banda iliotibial, la tendinitis de la pota d’ànec, la síndrome del dolor anterior del genoll, la tendinitis del tibial posterior, la fascitis plantar… són lesions originades per desequilibris musculars causats per una biomecànica imperfecta. I com ho podem saber?

El més adequat és visitar l’especialista, però, en una primera instància, si ens hi fixem, el nostre cos ens dóna pistes.

La base d’una biomecànica alterada es troba en la disminució o bloqueig de moviments, i això conformarà la nostra postura. Podem observar si caminem amb les cames obertes o si ens és més fàcil creuar les cames com els indis o, contràriament, posar-les sota el maluc quan seiem a terra. També si quan estem drets recolzem ràpidament el pes sobre una extremitat, no només per costum, sinó perquè ens és més còmode, o si quan ens entrenem amb la bicicleta ens costa mantenir els genolls paral·lels.

Lògicament aquests tests no ofereixen cap diagnòstic, però davant de molèsties o lesions recurrents i localitzades ens faran sospitar d’una alteració biomecànica Si fem estiraments, podem notar si un determinat exercici ens costa més amb la cama dreta o amb l’esquerra, o si a l’hora d’estirar la musculatura posterior no podem arribar a tocar el terra amb els dits.

ENS HEM TRASLLADAT: C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com 17

PUBLIREPORTATGE I RO YA L LL EI DA

18

HOSPITA L MO NTSERRAT I REPORTATGE

19

PUBLIREPORTATGE I GRUP KIRMA

Després de la bona acollida de la primera promoció de participants en l’estudi “Ventre Pla”, a Slimbelly organitzem una

SEGONA CONVOCATÒRIA

“Ventre Pla” Busquem 30 participants per continuar l’estudi “Ventre Pla”

INSCRIU -T’HI AR A! 2 TALLE S MENY S EN 4 SE TMANE S AMB EL MÈTOD E SLIM BE LLY

2 TALLES MENYS EN TAN SOLS 4 SETMANES És el que es pot aconseguir, segons els resultats de l’Institut de Medicina i Assessorament i Ciències de l’Esport (IMSB) de Viena. Aquest resultats aconseguits a meitat del programa són fantàstics.

Es pot arribar a aconseguir una reducció de 13 cm (més d’una talla) en només 2 SETMANES!

PLACES LIMITADES! L’estudi té una durada de 4 setmanes. Cada setmana es realitzaran 3 sessions d’aproximadament 30-40 minuts cadascuna i es faran controlades per monitors.

La taxa de participació és de 19,90 euros a la setmana.

Les places s’adjudicaran segons data d’inscripció.

Si vols participar-hi, posa’t en contacte amb nosaltres Per a més informació: Truqueu al 973 221 418 o envieu un correu electrònic a medic@fisiotrainer.net

EL MÈTODE SLIM BELLY NATURAL-SA-RÀPID Natural. Modela el teu cos aplicant un element supernatural com l’aire, és a dir, no cal ni cirurgia, ni electricitat ni ones d’ultrasò.

Sa. Entrenament cardiovascular més pressió alterna. A la vegada que reduïm panxa, gràcies al reforç del cinturó o pantalons amb pressió alterna, enfortim el cor amb l’exercici cardiovascular.

Ràpid. En poques setmanes s’aconsegueixen resultats eficaços i sobretot visibles, ja que a l’inici, a la meitat i al final del tractament es mesuren els contorns del cos.

20

THERAPY TRAINER THERAPY TRAINER és un dels 100 centres escollits de l’Estat espanyol per efectuar l’estudi Ventre Pla. El programa s’adreça a persones d’entre 16 i 66 anys que tenen com a objectiu modelar el cos-ventre de manera notable i en poc temps.

Fins ara s’ha aconseguit una mitjana de 6,5 cm de reducció del volum abdominal en només 4 setmanes (des d’un mínim de 2,5 cm fins a un màxim de 23,5). El mètode, d’origen austríac, funciona augmentant la circulació sanguínia a les zones del ventre arran de dues càmeres de pressió que alternen de manera contínua una fase de pressió amb una de relaxació. Amb aquest sistema tan innovador, a part de cremar el greix localitzat, la pell es tonifica i es guanya en elasticitat i, a més, es redueixen estries. És per això que a THERAPY TRAINER no hem dubtat ni un moment a oferir als nostres socis i al públic en general la possibilitat de participar en l’estudi Ventre Pla, i hem portat al nostre centre el revolucionari mètode patentat i científicament provat AIRPRESSURE BODYFORMING.

Però atenció! El mètode SLIM BELLY no és una vareta màgica, el seu efecte té una explicació fisiològica i la seva aplicació només té més efecte si el tractament es combina amb una nutrició equilibrada.

A THERAPY TRAINER comptem amb el servei i l’assessorament d’una nutricionista amb l’objectiu d’obtenir un resultat del programa millor.

Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · Lleida 973 22 14 18 · 973 24 23 17 www.fisiotrainer.com · medic@fisotrainer.net 21

PUBLIREPORTATGE I INSTITUT DE REP RO DUCCIÓ CEFER

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008

Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA

22

C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida · Espanya 973 27 30 69 Fax. 973 26 87 29 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com

IN STITUT D E REPRODUCCI Ó CEFER I PUBLIREPORTATGE

23

24

IL ERDEN T I PUBLIREPORTATGE

25

PUBLIREPORTATGE I TRA UM ARE

LaLa teva salut teva salut és el nostre OBJECTIU

ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN NENS En l’últim informe publicat per la Direcció General de Trànsit Els nens com a vianants: de les dades obtingudes es desprèn (DGT) el mes de gener de 2012 sobre la sinistralitat vial es que els conductors no són els responsables principals. confirma que l’any 2011 van perdre la vida a Espanya 49 Només una tercera part dels nens atropellats creuaven la calçada adequadament, el 37% ho feia de manera annens menors de 14 anys com a conseqüència d’accidents de tireglamentària i gairebé el 20% no utilitzava el pas de trànsit, amb una reducció del 51% respecte als de l’any vianants.

2010.

Els nens com a usuaris de bicicleta: en el 80% d’aquest tipus Pel que fa a les comunitats autònomes, Catalunya presenta de sinistre els nens han comès una infracció. Les més freqüents han estat la distracció en la conducció i no una de les sinistralitats més baixes de l’Estat espanyol. respectar el senyal “Stop” o “Cediu el pas”. En aquests casos, l’1,5% dels nens lesionats mor com a conseqüència de l’accident i el 25% pateix lesions greus. Només el 5% dels nens portava casc.

TIPUS D’ACCIDENTS Les circumstàncies en què els nens són víctimes d’accidents de trànsit amb més freqüència són tres:

26

LESIONS

Els nens com a passatgers de vehicles: el 2% dels nens acci-

Els accidents de trànsit segueixen sent una de les principals causes de mort en la infància.

dentats mor en l’accident, un 12% pateix lesions greus i el 86%, lesions lleus. La gravetat de les lesions està relacionada amb l’ús o no de dispositius de seguretat.

L’anatomia i les característiques de l’esquelet dels nens donen peu a una sèrie de lesiones específiques en aquestes edats.

TRA UM ARE I PUBLIREPORTATGE

En primer lloc, i com a conseqüència de la mida del nen, l’efecte del traumatisme és més gran i són freqüents els politraumatismes amb lesions multiorgàniques.

L’esquelet del nen no està del tot ossificat, per la qual cosa el nombre de factures és inferior, però les lesions internes són més importants.

Són d’extrema gravetat les lesions al tòrax amb afectació del cor i el pulmó, així com les lesions abdominals.

Els òrgans abdominals són més vulnerables a causa de la falta de desenvolupament dels músculs abdominals i de la immaduresa de la pelvis.

Les hemorràgies internes són freqüents com a conseqüència de lesions al ronyó, el fetge i la melsa.

La major proporció del cap respecte del cos provoca més incidència de les lesions cranioencefàliques i facials, així com les de la regió cervical per l’escàs desenvolupament de la musculatura del coll.

Existeixen una sèrie de lesions específiques que estan relacionades amb l’ús incorrecte del cinturó de seguretat.

Els traumatismes cranioencefàlics, les lesions de columna cervical i lumbar i les lesions pelvianes i de vísceres abdominals són les de major prevalença.

Quan l’element falda del cinturó està ben col·locat, la força cinètica que provoca l’accident es transmet als elements ossis de la pelvis que protegeixen de les lesions internes, mentre que quan aquest segment del cinturó descansa sobre la paret abdominal pot provocar lesions dels òrgans abdominopelvians i, com a conseqüència de la flexió forçada de la columna vertebral, lesions vertebrals i de la medul·la espinal.

La col·locació del segment vertical del cinturó en els nens sovint és incorrecta, per darrere de l’espatlla o per sota del braç, de manera que dóna lloc a traumatismes cranioencefàlics per cops amb el cap contra les diferents estructures del vehicle.

No es recomana col·locar els nens als seients davanters.

Els airbags frontals, que suposen un bon sistema de protecció en l’adult, poden provocar sobre el nen greus lesions facials i encefàliques com a conseqüència de les forces d’acceleració generades sobre el cos del nen.

PREVENCIÓ S’HAN D’UTILITZAR ÚNICAMENT SISTEMES I DISPOSITIUS DE SUBJECCIÓ HOMOLOGATS ELS NENS COM A PASSATGERS DE VEHICLES Els seients posteriors són el lloc més segur per a nens de qualsevol edat.

El nen mai no ha d’anar en braços.

Els elements de seguretat han d’estar ben cordats i ajustats.

L’elecció del sistema de seguretat s’ha de realitzar en funció del pes i de la talla, no de l’edat.

El grup 0 correspon als nens fins als 10 kg de pes (acabats de néixer), que han d’anar sempre col·locats en sentit contrari a la marxa del vehicle. Disposem de diferents dispositius, com el cuc per als acabats de néixer, l’arnés de seguretat per a cabàs i la cadira de cistella de seguretat.

El grup I, de nens de 9 a 18 kg de pes (de 9 mesos a 3 anys), es pot col·locar tant en el sentit de la marxa com en sentit contrari.

Al grup II, de 15 a 25 kg (de 3 a 6 anys), hem d’utilitzar seients amb ajustament d’alçada per al cinturó de seguretat del vehicle i coixí elevador amb respatller.

Al grup III, de 22 a 36 kg (de 6 a 12 anys), comptem amb coixí elevador, ajustador d’alçada del cinturó i cinturons especials.

RESPECTE AL NEN COM A VIANANT Els nens petits han d’anar sempre agafats de la mà d’un adult.

Cal emprar peces de roba de colors vius per millorar la visibilitat dels conductors.

S’ha d’evitar caminar per la carretera.

PEL QUE FA AL NEN COM A USUARI DE BICICLETA Utilització obligatòria del casc en vies urbanes i interurbanes.

S’han de conduir bicicletes de la mida adequada al nen.

Cal emprar peces reflectores o de colors vius.

Dr. Adolfo Lafuente, especialista de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Traumare L’ESTRATÈGIA ESPANYOLA DE SEGURETAT VIAL 2011-2020 PLANTEJA COM UNA DE LES SEVES PRIORITATS LA PROTECCIÓ DELS USUARIS MÉS VULNERABLES, COM EL COL·LECTIU INFANTIL, I FIXA COM A OBJECTIUS PRIORITARIS PER A AQUESTS ANYS: · Proporcionar entorns i trajectes escolars segurs · Millorar la utilització eficient dels sistemes de protecció infantil · Impulsar la seguretat vial al currículum escolar Els ciutadans estem obligats a conèixer i respectar la nostra legislació, així com a divulgar i promocionar aquestes mesures en benefici propi i de la nostra societat.

TRAUMARE, SL (servei integral d’atenció accidents de trànsit) · C/ Alcalde Sol, 4 · LLEIDA 973 268 599 27

PUBLIREPORTATGE I BI OPL ÀSTIA I

BIOPLÀSTIA I El pas del temps comporta inexorablement una pèrdua de volum, especialment apreciable als pòmuls i l’oval facial, que produeix flacciditat i canvi en les proporcions facials.

S’ha demostrat científicament que la causa de la flacciditat de la cara que apareix amb el temps és principalment per la pèrdua del volum ossi, redistribució del greix facial i disminució del gruix de la pell, fets que comporten el descens dels teixits i la pèrdua de la definició de l’angle cervicomandibular i dels pòmuls.

IMPLANTACIÓ DE BIOMATERIALS EN PLANS ANATÒMICS PROFUNDS N O VA T È C N I C A M E D I C O E S T È T I C A

La bioplàstia és una nova tècnica medicoestètica que restaura aquests volums mitjançant la implantació de biomaterials en plans anatòmics profunds, és a dir, amb substàncies compatibles amb el nostre organisme que no provoquen toxicitat, al·lèrgies ni rebuig.

QUÈ ÉS? El procediment és mínimament invasiu, poc traumàtic, pràcticament indolor i ens permet, de fet, esculpir el rostre, rejovenir-lo, reposar els volums perduts i millorar la flacciditat. D’aquesta manera podem restaurar el contorn i el perfil de la cara per realçar, rejovenir i complementar les característiques facials que determinen la bellesa del rostre.

Tot es realitza amb anestèsia local, en el mateix ambient del consultori mèdic, amb la possibilitat que el pacient acompanyi pas a pas, a través d’un mirall, el procediment.

28

BI OPL ÀSTIA I I PUBLIREPORTATGE

EL METGE ESPECIALISTA Abans de dur a terme cada procediment de bioplàstia, el metge especialista ha de realitzar una acurada anàlisi individual de la fisonomia de cada persona i avaluar integralment el conjunt de trets que s’han de tractar tant a la cara com al cos.

L’especialista aplicarà els seus coneixements en proporcions facials i corporals, estudi dels volums compensatoris i canvi de llums i ombres per recomanar la bioplàstia adequada al rostre o al cos de cadascun dels seus pacients.

Afortunadament, comptem també amb programes informàtics que ens permeten ajudar a estudiar i modificar aquests volums i angles, i que són de molta ajuda per aconseguir el millor resultat.

ON PODEM APLICAR-LA? El rostre Són diverses les parts de l’anatomia humana que poden ser tractades mitjançant la bioplàstia.

Si ens centrem en el rostre, les zones tractades més sovint són els pòmuls, el mentó, el nas, els llavis, la línia de la mandíbula i el contorn de la cara.

El nas és potser l’àrea on els resultats són més espectaculars, ja que

mitjançant aquesta tècnica podem corregir tant el dors, com la punta, i altres detalls que el fan inestètic.

Els pacients candidats a aquest tractament poden ser pacients insatisfets amb el resultat obtingut després d’una operació de nas (rinoplàstia) o pacients que no desitgen operar-se el nas, però volen corregir-ne o millorar-ne alguns aspectes.

Així, amb anestèsia local i en escassament 30 minuts se’n pot modificar la forma i l’aspecte de manera fins i tot espectacular. No obstant això, sempre ha de ser l’especialista qui prèviament faci un estudi per veure les possibilitats reals de modificar estèticament els defectes d’un nas en concret. En un proper article en parlarem més abastament.

El resultat es veu immediatament, sense la necessitat de diverses sessions

Altres àrees corporals La Bioplàstia també s’utilitza en altres àrees corporals com les mans, l'àrea dels glutis i els genitals externs femenins i masculins.

Un equip

professional al vostre servei cada dia

Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825 Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es 29

PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOL UCIÓ P ER A L A CI STI TIS RECURREN T

Es pot acompanyar de febre alta o febrícula, i en casos molt aguts o intensos, amb sang en finalitzar la micció.

Com es tracta una cistitis?

Si hi ha un microbi identificat, s’ha de prescriure l’antibiòtic que sigui millor per a aquell moment en concret. Hem de fer augmentar la ingesta d’aigua perquè arrossegui la infecció cap a fora i donar preparats de nabius vermells (arándanos rojos) amb substàncies antiirritatives per millorar el confort de la pacient.

Dr. Cortada, uròleg

“

Policlínic Lleida

La prevenció amb gerd vermell americà és fonamental per evitar la recurrència de les infeccions d’orina

Per quina raó és tan freqüent que les dones pateixin cistitis?

L’anatomia del perineu de la dona, com que presenta tres orificis molt pròxims, facilita els contagis de microbis, com, per exemple, l’Escherichia coli, que és el causant del 90% de les infeccions d’orina.

Aquest microbi té el seu hàbitat al budell i, per tant, des de l’anus fins a l’uretra (orifici de sortida de l’orina) hi ha molt poc espai.

La humitat del territori perineal, l’augment de vascularització per la menstruació o per l’activitat sexual faciliten el desenvolupament i el transvasament dels microbis.

Quins són els símptomes de patir una cistitis?

L’augment diürn i nocturn de la necessitat d’orinar, la sensació imparable de buidar la bufeta i la coentor quan surt l’orina són símptomes molt desestabilitzadors que produeixen gran angoixa a la persona que ho pateix.

30

Com es pot evitar una infecció o reinfecció de la bufeta urinària?

Les mesures higièniques que de petites les mares aconsellen des de sempre, com després d’anar al servei netejar-se amb paper, sempre de davant cap enrere i deixar-ho el més sec possible.

La cistitis vol dir inflamació (...itis) de la bufeta de l’orina (cisto...)

Moltes vegades aquestes cistitis són a causa de la infecció de l’orina que irrita les parets de la bufeta i aleshores apareixen aquells símptomes tan desagradables. Si la solució al problema és tan simple com la prevenció amb plantes d’eficàcia provada i sense efectes secundaris, hem de fer tot el possible per evitar-ho.

Canvis de compreses o tampons de forma freqüent, i en els casos de cistitis de repetició, l’administració de preparats amb nabius en períodes de 3-4 mesos i després d’un temps repetir-ho 3-4 mesos més.

Quin tipus de tractaments existeixen per a aquesta patologia?

Com dèiem abans, antibiòtic adequat, nabius amb productes antirritants els primers dies, com l’Urosens Forte, després l’Urosens normal, tant en comprimits com amb xarops, i ingesta hídrica superior als 2 litres i mig diaris. Últimament han arribat a la nostra disposició unes autovacunes personalitzades que es fan basant-se en les soques dels microbis que causen en aquella persona concreta la infecció, amb uns resultats que ens fan pensar que ja tenim a les nostres mans la solució per evitar aquesta patologia, que és molt més greu per la inquietud i el neguit que causa que per si mateixa.

Has descobert la solució a les teves molèsties urinàries recurrents?

UROSENS® contribueix a eliminar els bacteris causants d’infecció urinària (E. coli) adherits al tracte urinari.

Està especialment indicat en aquelles dones que solen patir cistitis de repetició o recurrent.

El consum prolongat d’extracte de Vaccinium macrocarpon combinat amb la ingesta de líquids en abundància fomenta l’eliminació de la càrrega bacteriana a través de l’orina.

31

ARA ACTUALITAT

Jornada de portes obertes a les Escoles Especials de Sant Josep de la Diputació de Lleida La jornada es va fer el passat 8 de març i va incloure una visita a les instal·lacions, una conferència i una demostració del taller d’artesania Les Escoles Especials Llar de Sant Josep de la Diputació de Lleida van organitzar el 8 de març una jornada de portes obertes per donar a conèixer el centre. Durant la jornada també es va organitzar una conferència sobre Eines per educar els nostres fills, a càrrec de Consol

Lumbierres, i, posteriorment, es va fer una demostració pràctica del Taller d’Artesania, a càrrec de Caroline Marianne de Rutier.

Les Escoles Especials Llar de Sant Josep de la Diputació de Lleida, que es troben al Complex de la Caparrella, són un centre que atén nens i nenes que requereixen una educació i atenció especials. El centre compta amb nois i noies amb deficiències auditives i psíquiques de diferents graus.

Reñé va entregar el guardó a l’Halcón Avenida de Salamanca a la Gala Nacional de l’Esport

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va assistir a la 32a edició de la Gala Nacional de l’Esport, celebrada a La Llotja de Lleida.

32

Reñé va entregar un dels guardons a l’equip Halcón Avenida de Salamanca, campions d’Europa per primera vegada en la història del bàsquet femení.

El certamen premia els millors esportistes de l’any i els atorga l’Associació Espanyola de Premsa Esportiva.

Reñé rep els membres de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer i de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va rebre els membres de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, encapçalats pel seu president, Josep Morell, i de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida, que li van explicar els projectes que duen a terme a escala nacional i també a les comarques de Lleida.

La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) és una entitat que agrupa 12 organitzacions que treballen per millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics i les seves famílies.

D’altra banda, Reñé també va rebre els membres de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Ca-

talunya (AFANOC), encapçalats per Maite Montañés, que el proper mes d’abril celebren el primer sopar benèfic a la ciutat de Lleida.

L’AFANOC, formada per pares, mares, amics i familiars de nenes i nens afectats per aquesta malaltia, té com a objectiu buscar solucions al conjunt de trastorns que envolten el càncer infantil.

www.diputaciolleida.cat

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 33

PUBLIREPORTATGE I ILO O FTA LM OLO FIA

“A Lleida hi ha de tot” EL DOCTOR RAFAEL FERRERUELA ÉS AL CAPDAVANT DE L’INSTITUT LLEIDA D’OFTALMOLOGIA, PRESIDEIX I ORGANITZA DIVERSOS CONGRESSOS D’ÀMBIT NACIONAL I ÉS MEMBRE DE SOCIETATS CIENTÍFIQUES D’OFTALMOLOGIA

Des del seu naixement, l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO) ha mantingut l’esperit que li van voler imprimir els seus fundadors: el Dr. Rafael Ferreruela i la Dra. Andrea Sanfeliu.

Els seus objectius són donar als pacients la millor assistència oftalmològica possible, assegurar la màxima qualitat, mantenir un tracte personalitzat, apostar per la formació continuada dels seus professionals i invertir constantment en equipaments.

34

IL O OFTALM OL OGIA I PUBLIREPORTATGE

Quines són les patologies més comunes entre els seus pacients?

Avui dia, el motiu més comú solen ser les visites rutinàries i les revisions oculars. Solen acudir-hi per problemes lleus que detecten ells mateixos, per si sols.

Alguns dels exemples més destacats en l’àmbit de l’oftalmologia general podrien ser els ulls vermells o la vista cansada.

Quina franja d’edat és la que més tracta?

Rebem visites de gent de totes les edats. Tenir cura d’un sentit tan important com la vista és essencial des que som ben petits. Entre el nostre equip gaudim d’oftalmòlegs específics i, entre altres disciplines, som especialistes en oftalmologia infantil. No obstant això, tenim pacients de totes les edats, des d’acabats de néixer fins a gent d’edat molt avançada.

Quant a operacions, quina és la més sol·licitada?

Les operacions més freqüents són les cataractes i els defectes de refracció (miopia, hipermetropia i astigmatisme). Les segueixen de prop, però amb menys freqüència, les operacions de glaucoma o de despreniments de retina.

Totes les operacions, les realitzen a la mateixa clínica?

Sí. Per sofisticades que siguin, des de l’any 2000 duem a terme totes les operacions a la nostra clínica sense excepció. De vegades la gent pot pensar que aquí no operem, però sí que ho fem. És més, tenim dos quiròfans: un de cirurgia general i l’altre de cirurgia refractiva.

Gràcies a això, els nostres pacients demostren una important fidelitat amb nosaltres, i n’estem molt orgullosos.

Les “famoses” retallades, han influït d’alguna manera en el vostre nombre de visites?

No hem notat una gran diferència en l’afluència de gent. Potser sí que el temor a la crisi fa que la gent controli, en certa mesura, les seves visites als especialistes, però en el nostre cas les visites es mantenen més o menys al mateix nivell.

Coneixent la vostra implicació amb els més desafavorits, feu alguna mena de promoció als afectats per la crisi?

No solem fer promocions, però en situacions econòmiques dolentes o en certs casos sí que acostumem a fer un concert amb els grups més desafavorits, com als nois i noies amb síndrome de Down o els minusvàlids, als quals fem revisions gratuïtes i descomptes especials.

Entrevista: Inés Ortega

Un cop operats, què fan els pacients?

Amb aquesta atenció, el nivell de satisfacció dels pacients deu ser molt alt…

La veritat és que la seva resposta és força bona i fins i tot rebem visites de gent de fora de la ciutat que vénen recomanats. Suposo que, a banda de la nostra atenció, aquesta satisfacció es deu al nostre personal i al nostre material de primera línia.

Setmana Mundial del

>>

Els pacients poden anar tranquil·lament cap a casa perquè l’anestèsia és local i les operacions són ràpides.

Però la nostra atenció no s’acaba aquí, perquè un cop abandonen la clínica, n’estem igualment molt pendents.

Els brindem una atenció personalitzada durant 24 hores, perquè tenim un telèfon d’urgències (i en molts casos fins i tot els donem el nostre telèfon particular).

Glaucoma

La Setmana Mundial del Glaucoma (SMG) va tenir lloc de l’11 al 17 de març de 2012. És una iniciativa conjunta de l’Associació Mundial de Glaucoma (WGA) i l’Associació Mundial de Pacients de Glaucoma (WGPA) que vol cridar l’atenció sobre una malaltia crònica que pot afectar molt greument la visió i arribar a causar ceguesa. > En el proper article parlarem detingudament sobre aquesta malaltia que afecta un 3% de la població.

35

TERÀPIES NATURALS I L A FIBROM IÀL GIA

Dr. José Morales Metge Atenció Primària.

President de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors, Homeòpates i Naturistes del COM Lleida

FIBROMIÀLGIA La fibromiàlgia és un procés dolorós, no conegut gaire bé en general malgrat la seva freqüència (5 de cada 100 dones en l’edat mitjana de la vida) i que probablement si algú que coneix li diu “em fa mal tot” és possible que pateixi la malaltia.

Els metges anomenem a aquest símptoma “dolor crònic generalitzat” i en la meitat dels pacients que el presenten es deu a la fibromiàlgia.

La investigació biomèdica albira de forma esperançadora vies de comprensió i tractament que probablement canviïn el pronòstic els propers anys. La medicació és complexa i sol ser domini de reumatòlegs i psiquiatres. Els seus resultats, tot i que positius, no són generals ni estan exempts d’efectes secundaris.

Tanmateix, no volem parlar de mals i sí de remeis, experiències positives i aspectes pràctics que siguin útils als qui cerquin un camí.

36

confluència de situacions genètiques, emocionals, ambientals i personals.

Els símptomes són molt variats i podrien ocupar diverses pàgines. El dolor generalitzat, la tristesa d’ànim, la “fibroboira” (estat de confusió i poca memòria) i el cansament crònic són només alguns dels més freqüents.

“

Però no volem parlar de mals, sinó de remeis,

“

“Em fa mal tot”

CAUSES I SIMPTOMATOLOGIA En les seves causes, s’accepta una

experiències positives i aspectes pràctics que siguin útils als que busquen un camí

LA FIB ROMI ALGI A I TERÀPIES NATURALS

Dieta

Teràpies alternatives

Una dieta mediterrània equilibrada, amb abundant peix blau (ric en omega 3) i pobre en greixos animals saturats o modificats industrialment, són aconsellables.

Diverses plantes, com l’hipèric, valeriana, ginseng, passionera o harpagofito, han demostrat ser útils en diversos aspectes de la malaltia, però com que tenen interaccions, a vegades greus, amb medicaments d’ús habitual en aquests malalts, no n’aconsellaria la utilització sense consell mèdic qualificat. Medicaments i plantes medicinals poden ser un còctel molt perillós i del qual habitualment no s’és conscient.

Activitat física Activitats com el ioga, tai-txi, la piscina climatitzada, ballar o jocs no competitius són útils i eviten l’atròfia muscular.

Tècniques mentals La meditació ha demostrat científicament que és vàlida per a aquests pacients. Una tècnica, el mindfulness o atenció plena, no només alleuja el dolor, sinó que ajuda a superar el patiment que les limitacions generen en el pacient.

Al CAP de les Borges Blanques tenim experiència en tallers psicoeducatius sobre la fibromiàlgia de deu setmanes de durada. Es va constatar el benefici en les participants de conèixer millor la seva malaltia, poder compartir l’experiència en un clima positiu i aprendre estratègies pràctiques. Aquesta línia de treball és, en la meva experiència, positiva i econòmica, cosa que en temps de crisi la fa encara més valuosa.

Acupuntura Diversos estudis constaten que l’acupuntura és útil en 6 de cada 10 pacients. Amb menys evidència també suggereixen utilitat tècniques com l’homeopatia, les tècniques energètiques o la magnetoteràpia.

Les teràpies alternatives són camps en què des de fa poc s’investiga amb un criteri científic rigorós, amb l’ànim d’aclarir què tenen d’útil o de placebo.

La meva experiència és que qui nota alleujament amb elles s’alegra d’haver-les conegut i que es tornen fidels adeptes.

37

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Consell Generau d’Aran, Ajuntament de Vielha, Ajuntament de Naut Aran i McDonald’s Lleida

38

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID AREMI I L’ACTIVITAT ESPORTIVA Des del Club Esportiu AREMI promovem diferents pràctiques esportives per tal que els nois i les noies del centre puguin practicar diferents esports, tot fomentant la companyonia i la diversió que provoquen aquestes activitats.

L’esport adaptat s’ha convertit en un aliat terapèutic molt potent per millorar la salut, el grau d’autonomia funcional, l’autoestima i la capacitat de relacionar-se, i totes aquestes circumstàncies afavoreixen una millor integració social.

L’esport aporta beneficis a diferents nivells, com ara a nivell social, perquè ajuda la persona a normalitzarse a la societat, ja que ha d’utilitzar recursos comunitaris, potencia les relacions socials, millora la relació grupal en l’assoliment d’objectius comuns, les habilitats socials, i afavoreix la relació interpersonal. En l’àmbit psicològic, millora l’autoestima, fa que se sigui conscient de les pròpies limitacions, ajuda a conèixer-se millor, a reconèixer-se com a persona individual, etc. Funcionalment millora l’habilitat en el maneig de la cadira de rodes, manté i evita el deteriorament físic i treballa la coordinació oculomotriu. I a escala fisiològica, millora les funcions vitals (endocrina, respiratòria, digestiva, nerviosa, cardiovascular, etc.), facilita la prevenció de l’obesitat i el

sedentarisme, desenvolupa la consciència motora i millora la resposta voluntària, la resistència i la força.

Al nostre centre realitzem tres activitats esportives diferents, la boccia, que és una modalitat del joc tradicional de la petanca; l’atletisme, on es practiquen modalitats com el llançament de pes i les curses de 100 i 200 metres, i l’eslàlom amb cadira de rodes (manuals i elèctriques), que consisteix en un circuit d’obstacles que l’esportista ha d’esquivar dins uns límits marcats en el terreny i en el mínim de temps possible.

Tenim esportistes federats que competeixen a escala de Catalunya, i en alguns casos en l’àmbit de l’Estat espanyol, com el nostre esportista Joan Albert Pociello, subcampió d’Espanya 2011 d’eslàlom.

L’objectiu del centre envers aquestes activitats és principalment promoure l’esport tant en manteniment físic i d’oci, com de competició, i normalitzar dins la societat utilitzant els recursos que ofereix la comunitat i participant d’exhibicions esportives i competicions.

Finalment, cal recalcar l’esforç dels nois i les noies, que, gràcies a la seva força de voluntat, ganes d’aprendre i participar, poden fer tota mena d’activitats.

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA SESSIONS D’ACTUALITZACIÓ I CUIDATGES A PACIENTS DEPENDENTS Dates: 23 de febrer, 29 de març i 26 d’abril de 2012 • Hora: 18.30 - 20.00 h Lloc: SALA POLIVALENT ESPAI ENTITATS SALUT. GSS C/ Henri Dunant, 1 · 25003 Lleida · Tel. 973 106 834 Ponents: Joan E. Torra i Bou Infermer director clínic / Clinical Manager Smith-Nephew Iberia AWM Jordi Ballesté Torralba. Infermer. Màster en Ciències Sanitàries.

Unitat Sociosanitària GSS. Lleida. Membre GNEAUPP Pilar Ibars Moncasi. Infermera. Màster en Ciències Sanitàries. Unitat d’Endocrinologia i Nutrició de l’HUAV de Lleida. Membre del Comitè Director GNEAUPP Rafael Llamas Urbano. Llicenciat en Biologia. Especialista de Producte.

Laboratoris Urgo Dirigit: a familiars de malalts dependents i malalts dependents Inscripcions: amill@amilleida.com

39

ACTIVITA TS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER ACTIVITATS A COMARQUES CONFERÈNCIA A GIMENELLS

10è ANIVERSARI DE LA JUNTA LOCAL DE JUNEDA

La importància del suport emocional

La Junta Local de Juneda va iniciar un seguit d’actes que es desenvoluparan durant tot l’any per celebrar els 10 anys de la seva constitució amb un recital: Primavera poeticomusical amb el càncer L’acte va tenir lloc el passat diumenge 11 de març al Teatre Municipal Foment, on van actuar un gran nombre de junedencs membres de diverses entitats culturals amb un magnífic programa de música i poesia.

És el tema que va tractar la conferència organitzada per la Junta Local de Raimat, a càrrec de la psicooncòloga i coordinadora de l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida Eva Figuera L’acte es va realitzar a la sala d’actes de Gimenells.

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS TERRES DE PONENT TALLER DE FORMACIÓ DE MONITORS El passat 12 de març es va fer un taller de formació de monitors per formar persones perquè puguin acompanyar nens que tenen diabetis durant les sortides escolars, ja que, malauradament, cada vegada hi ha més nens amb aquesta patologia.

Als assistents se’ls va proporcionar nocions bàsiques sobre què és la

40

diabetis i com s’ha d’actuar davant de diverses situacions que es podem presentar quan anem d’excursió (exercici, alimentació, com resoldre una hipoglucèmia en cas que es produeixi...). També es va fer pràctica sobre la realització de controls de glucèmia i l’administració d’insulina.

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA EL TALLER DE REMINISCÈNCIA “M’agraden molt les papallones, blaves i grogues...”, em deia una senyora als tallers. Recordava el temps en què va viure amb la seva família al camp. Per algun motiu, la seva ment va rescatar aquest record d’entre l’embolic de confusió que es produeix al cervell amb Alzheimer. I mitjançant aquest comentari tan simple per a alguns i tan carregat de sentit per a ella, vam començar la sessió de reminiscència. És curiós que un comentari tan senzill, amb el qual remuntava tots els presents a la infantesa, detonés altres pensaments similars que evocaven l’olor de trilla, el dinar al camp mentre els seus pares paraven de treballar, el ball entre amics, perdre les sabates mentre ballaven, pa acabat de fer al forn familiar i tornades a la casa de l’àvia.

El poder del record, el valor d’aquestes sessions resideix en l’enfortiment de la memòria i la identitat. Mirem de

mantenir en la mesura del possible totes aquestes vivències en les quals ens reconeixem. Mirem d’allunyar com més temps millor el moment en què la memòria es converteixi en fragments d’imatges sense sentit, en què el “jo” sigui igual d’irreconeixible.

El que vivim, el que veiem, el que sentim, el que aprenem, el que sentim, sigui bo o dolent, forma part de nosaltres, conforma tota la nostra vida. Tot això és un regal que mitjançant aquestes sessions comparteixen amb tots nosaltres. Les sessions de reminiscència per als nostres usuaris és una manera de tornar a ser qui eren i recordar els qui més estimen.

Cada record és valuós, hauríem de guardar-los i mimar-los perquè no sabem què ens oferirà el futur.

Mila R. Calderón, logopeda

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA I JORNADA DE DIABETIS I GENT GRAN A TÀRREGA ADC Lleida i el casal de la gent gran de Tàrrega vam organitzar la I Jornada de Diabetis i Gent Gran a Tàrrega amb l’objectiu de fer prevenció i conscienciar la gent gran de la importància de cuidar-se.

Es van fer quatre xerrades sobre aspectes relacionats amb la diabetis a càrrec d’Erika Gorgues, podòloga; M. Alba Segarra, professora d’Educació Física; Carla Plana, nutricionista, i Montse Pascual, treballadora social. Per finalitzar la jornada, es va celebrar un dinar de germanor i un sorteig de productes de l’ADC Lleida.

Volem agrair l’assistència a la jornada a la Sra. Rosa Maria Perell, alcaldessa de Tàrrega, i a la Sra. Josefina Bernades, regidora d’Acció Social i Sanitat de Tàrrega.

I SESSIÓ DE FORMACIÓ DE VOLUNTARIS DE L’ADC LLEIDA El 13 de febrer va tenir lloc la I Sessió General de Formació del Voluntariat.

A tots els assistents se’ls va proporcionar informació diversa de la nostra entitat perquè poguessin escollir si volen participar amb nosaltres i quin tipus de tasca els agradaria desenvolupar.

ESTEM PREPARANT EL SEGON CURS Totes aquelles persones que no van assistir al primer curs, però que estiguin interessades a col·laborar amb nosaltres, poden trucar al 973 24 89 84 per informar-se’n.

41

A CTI VI TATS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA La poesia com a canal de comunicació i encontre humà El proper 10 d’abril, el Grup de Dany Cerebral Sobrevingut d’Aspid, amb la col·laboració del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe d’Aspid, organitza una activitat per assolir com:

Així mateix, el Centre d’Atenció Diürna és un espai de l’associació integrat per un equip professional multidisciplinari destinat a potenciar el desenvolupament de les capacitats individuals, socials i de rehabilitació en persones que pateixen algun tipus de discapacitat física.

Descripció de l’activitat

Objectius • Promoure un espai de convivència on la ciutadania conegui millor la situació de les persones amb dany cerebral sobrevingut.

• Promoure la poesia com a eina per treballar i restituir habilitats perdudes i emocions oblidades.

• Gaudir d’una vetllada artística a través de la poesia, la música i el teatre • Recaptar fons perquè el Grup de Dany Cerebral d’Aspid pugui continuar amb les seves accions per sensibilitzar ciutadania i administracions • Recaptar fons per a activitats orientades a la integració social i a la millora de la qualitat de vida dels usuaris del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe d’Aspid El Grup de Dany Cerebral d’ASPID està format per més d’una vintena de persones que pateixen directament o indirectament les conseqüències del dany cerebral, format fa més d’un any amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i les administracions i oferir suport i orientació a aquelles persones afectades que ho necessitin.

La lectura de poemes i fragments literaris anirà a càrrec de persones destacades en l’àmbit cultural de les terres lleidatanes, com Xavier Baró, Josep Borrell o Francesc Pané, entre d’altres, que, conjuntament amb socis de l’entitat i persones afectades per dany cerebral adquirit, ens portin a reflexionar sobre el fenomen de l’encontre humà quan transcendeixen la incomunicació i la incomprensió, i entendre la trobada com la complicitat amb l’altre fruit del reconeixement de les diferències com a similituds.

També comptarem amb la col·laboració del conegut escriptor Josep Vallverdú, que, malgrat que no podrà assistir personalment a l’acte, hi participarà aportant part de la seva creació literària.

La lectura estarà amenitzada per actuacions musicals que aniran en línia amb l’esperit de l'acte. Les organitzarem alternant les diferents expressions artístiques, com ara declamació de versos, pinzellades teatrals i actuacions musicals que ens facin reflexionar sobre la interacció de les persones a la nostra societat.

Amb l’acte de la participació pretenem que totes les persones que hi intervindran comparteixin públicament els seus valors en relació amb la comunicació i la trobada entre les persones.

Volem que sigui un acte de convivència entre persones que aspiren a conèixer-se i a estrènyer els seus llaços per entendre’s millor. Volem que mitjançant la lectura s'acostin les persones.

Lloc on tindrà lloc la vetllada: sala Café del Teatre de l’Escorxador de Lleida Hora: començarà a les 19.00 h de la tarda i tindrà una durada de 90 minuts, aproximadament

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 42

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA UNA POMA PER LA VIDA

Durant els dies 9 i 10 de març, ha tingut lloc l’onzena edició de la jornada Una poma per la vida que la Fundació Esclerosi Múltiple duu a terme cada any per recaptar fons que van destinats al manteniment dels hospitals de Barcelona, Reus, Girona i el nostre de Lleida, el Miquel Martí i Pol, a mantenir els centres de treball i també les línies d’investigació d’aquesta malaltia.

El patrocinador ha estat, un cop més, la cadena de supermercats Condis,

L’activitat ha consistit a vendre pomes al preu simbòlic d’1,5 € en taules informatives als vestíbuls de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida que compta amb més de 400 supermercats repartits entre Catalunya i Madrid. Gràcies a la solidaritat de les persones, s’ha pogut desenvolupar la jornada conjuntament amb la resta

de campanyes que es van fent al llarg de l’any, com Mulla’t per l’esclerosi múltiple o el Cycling Festival.

Una vegada més, moltes gràcies a tots els que han col·laborat, a l’Hospital Arnau de Vilanova, a tots els voluntaris i, per descomptat, a tots aquells que generosament aporten un donatiu que permet que aquesta jornada sigui tot un èxit.

A tots... Moltes gràcies

43

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA UN PROJECTE CLÍNIC-PARC DE SALUT MAR SOBRE FIBROMIÀLGIA, PREMIO FUNDACIÓN FF Y CIENCIA 2011 del Servei de Psicologia Clínica de la Unitat de Fibromiàlgia del Parc de Salut Mar de Barcelona amb el projecte titulat Per què les persones amb fibromiàlgia persisteixen en l’activitat malgrat el dolor creixent?

El dijous passat, 23 de febrer, Alexandra San Martín, presidenta de Fibrolleida, i José Antonio Negredo, membre de la Junta, van assistir a la celebració realitzada a l’Hospital Clínic de Barcelona en el marc de l’acte de lliurament del Premi al Millor Projecte d’Investigació sobre Fibro-

44

miàlgia que convoquen la Fundació FF i Ciència 2011 en col·laboració amb la Societat Espanyola de Reumatologia i amb el patrocini de la Fundació Grünenthal. Enguany, el premi ha estat per a Xavier Torres, de la Unitat de Fibromiàlgia de l’Hospital Clínic, i Mª Jesús Herrero,

Han assistit a l’acte el Dr. Josep Brugada, director mèdic de l’Hospital Clínic; la Sra. Emília Altarriba, presidenta de la Fundación de Afectados y Afectadas de Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica; la Dra. Pilar Peris, membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Reumatología; la Dra. Isabel Sánchez Magro, directora de la Fundación Grünenthal, i el Sr. Josep Davins, subdirector general de Serveis Sanitaris del Departament de Salut, juntament amb el Dr. Rafael Manzanera i la Dra. Josefina Jardí, director i gerent de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAM), respectivament.

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT Setmana Santa: “Una mirada al teu interior” 12 edició del seminari vivencial Dies: 6, 7, 8 i 9 d’abril

“Karuna. Casa d’espiritualitat” Ivars d’Urgell (Lleida) És un seminari pràctic molt poderós de 4 dies de durada.

Dóna als participants un format intensiu per aprendre a desenvolupar la consciència de les creences negatives, alliberar antigues emocions, guarir el nostre nen interior, treballar amb antigues ferides del nostre passat que ens ancoren en la ràbia… i per estimar-se més plenament.

Redescobrint la vida a través del dol Taller vivencial

Dia: 14 d’abril de 2012 A càrrec de: Dr. Xavier Muñoz Finalitat: Conèixer els propis recursos i com utilitzar-los en aquests difícils moments • Donar eines per treballar la pròpia estabilitat emocional • La problemàtica diària davant la manca d’energia i motivació. Com combatre-la. A la recerca de nous hàbits i valoracions • El meu aïllament i els conflictes que això em comporta (amb la parella, fills, família, amistats, lloc de treball i amb mi mateix/a) • El futur, aquesta realitat tan necessària i mancada d’al·licients.

Reaprenent a viure el dia a dia • Recerca de recursos per començar a caminar envers un nou sentit a la vida • Què ens aporta la mort com a coneixement de la vida.

45

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida Centre Cívic de Balàfia 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

Lluís Besa, 17 baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Henri Dunant, 1 ESPAI SALUT · 25003 Lleida 636 306 472 · GEMMA ESTEVE adterresponent@gmail.com

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida 973 28 30 99 · aplleida@gmail.com www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3 baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTÍN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

C/ Henry Dunant, 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6, entresòl 2a 3 · 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

C/ Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida 973 501 503 · 639 610 603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

Tel. 696 909 065 Contacte: EMILI GARROFÉ

Pl. del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 Guissona JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (ROSINDA) · 973 551 105 (ELOI) montseperalcancer@hotmail.com

COL·L ABO RA DORS OFICIAL S

Rambla d’Aragó, 14 principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

C/ Balmes, 188, 6a planta 08006 BARCELONA Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 01 acatdn@gmail.com www.dietistes-nutricionistes.cat

D.T. de Lleida del COPC C/ Major 43, 3r C 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

C/ València, 494-498, baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Av. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

C/ Canyeret, 17-19, 3r 1a 25007 LLEIDA Tel. i fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

C/ Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

C/ Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

C/ Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.coill.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20, principal 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

C/ Henry Dunant, 1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Passeig de Ronda, 175 25008 LLEIDA Tel. 973 22 47 83 lleida@amaseguros.com

47