Fesalut Nº 44 MAYO 2012

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n 44 MAIG 2012

NUTRICIÓ Com controlar la gana DE PETITS La prevenció d’accidents ENTREVISTA Josep Pifarré

MEDICINA Detecció immediata del càncer de mama Contingut pàgines 38-46 FESALUTÊES ÊREG ALAÊE NCARTADAÊAM BÊELÊDI ARIÊ SEGRE. TAMBƒÊLAÊT ROBARËSÊALÊT EUÊQU IOSCÊH ABITUALÊALÊPREU ÊDÕ1,20ÊÛ

2

Director editorial: Llu’s G— mez Bonet á lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i cap de redacci— : Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com á Tel. 973 20 80 25 Dissenyadors: Gemma Pi– eiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com

COLáLABOREN EN AQUEST Nò MERO JOSEP PIFARRƒ Director dels Serveis Territorials i gerent de la Regi— Lleida, Alt Pirineu i Aran

AMB LA COLáLABORACIî

DE:

HORTé NSIA REVƒ S I ESTHER FARRƒ Agents de Salut DRA. MARIA CHINƒ SEGURA Pediatra MARIA FERRER GIL Llevadora de lÕ HUAV SALUT CORSË I TERESA ALCAIRE Tutores de lÕ Escola Terres de Ponent DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrici— ILERDENT COLá LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA JESò S MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMê Pod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gica ROYAL LLEIDA MIREIA PASCUAL Infermera. Ë mbit dÕ Atenci— Primˆ ria DRA. GEMMA VALLS I RICART Especialista en Ginecologia i Obstetr’cia DRA. ANA MARIA RETAMERO FDZ. Metgessa i coach HOSPITAL MONTSERRAT DR. SAMUEL PINî S Director de la Plataforma Lˆ ser de Nexus Biom• dic

Edita: LGB editores á667 56 02 25 C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 á 25001 Lleida Fax 973 208 130 á prensa@lgbeditores.com Dip˜ sit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions expressades pels colá laboradors en els escrits signats.

DR. CORTADA Ur˜ leg. Policl’nic Lleida DR. JOSƒ MORALES Metge dÕ Atenci— Primˆ ria FEDERACIî

DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

CORRECCIî

DE LAS REVISTA

traducci— I correcci— I interpretaci— 973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell á 25003 Lleida á Fax 973 28 99 70

3

4

n44 MAIG 2012

Sumari fesalut 44 Publireportatge ......................................................

LLEIDA SÕ APRIMA AMB ENTULê NEA

8

6

De petits .................................................................. 9

Entrevista Josep Pifarré

LA PREVENCIî DÕ ACCIDENTS BANC DE LLET MATERNA ESCOLA TERRES DE PONENT

Nutrició ................................................................. 14 TINC GANA

ILERDENT.................................................................

15

LA CLê NICA DE PODOLOGIA .......................................

18

ROYAL LLEIDA .........................................................

20

CEFER-LLEIDA .................

24

HOSPITAL MONTSERRAT ...........................................

28

NEXUS ....................................................................

30

LABORATORIS SALVAT ..............................................

32

ILERDENT ACONSELLA SOBRE LA PREVENCIî I EL TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS

ONICOCRIPTOSI O UNGLA ÓINCARNATAÓ

ESPORT ESTIU

INSTITUT DE REPRODUCCIî IAD, INSEMINACIî

ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT

UNITAT DE DETECCIî

IMMEDIATA DEL CË NCER DE MAMA

ADIPOCITñ LISI PER INTRALIPOTERË PIA

UROSENS, LA SOLUCIî

PER A LA CISTITIS RECURRENT

34 Teràpies naturals ................................................. 36 Ara actualitat .......................................................

SUPERAR LA DEPRESSIî

NATURALMENT

Activitats ..............................................................

NOTê CIES DE LA FEDERACIî

DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

ENS TROBARË S A:

16

El treball social sanitari

22

Accidents en la gent gran

38

27

Reeducació dietètica

www.youkioske.com/search/fesalut 5

ENTREVISTA I JOSEP PIFARRƒ

Josep Pifarré Director dels Serveis Territorials i gerent de la Regió Lleida, Alt Pirineu i Aran

Josep Pifarré

.................................................

VaÊ nŽ ixerÊ aÊ LleidaÊ lÕ anyÊ 1969Ê iÊ Ž sÊ llicenciatÊ enÊ MedicinaÊ iÊ CirurgiaÊ perÊ laÊ UniversitatÊ deÊ LleidaÊ iÊ llicenciatÊ enÊ PsicologiaÊ perÊ laÊ UniversitatÊ NacionalÊ dÕ Educaci— Ê aÊ Distˆ nciaÊ (UNED).

TŽ Ê especialitzaci— Ê enÊ PsiquiatriaÊ iÊ estˆ Ê doctoratÊ enÊ PsiquiatriaÊ iÊ PsicobiologiaÊ perÊ laÊ UniversitatÊ deÊ Barcelona.

AÊ mŽ s,Ê Ž sÊ vicedegˆ Ê iÊ capÊ dÕ estudisÊ deÊ laÊ FacultatÊ deÊ MedicinaÊ deÊ Lleida.

“Esperem no haver de fer més

mesures de contenció econòmica

durant aquest any” M. Mesull

Com afronta el nou càrrec i quins són els seus reptes en aquesta nova etapa? És un càrrec força important, i la veritat és que em fa il·lusió. Malgrat que són temps difícils, penso que ara cal inventar i reinventar algunes coses.

Sabem que no tindrem més diners, per això l’estratègia que s’ha de seguir al nostre territori és posar com a centre estratègic del sistema sanitari l’Atenció Primària, fer realitat l’aliança estratègica entre els dos grans hospitals que tenim aquí a Lleida, el Santa Maria i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i tota l’empresa pública de Gestió de Serveis Sanitaris.

L’aliança no vol dir ni fusió, ni absorció ni res de tot això, el que vol dir és sumar i multiplicar. Crear xarxes entre els diferents professionals sanitaris i departaments, potenciar el paper de la salut pública com a eina de prevenció de la salut de totes les persones.

6

En definitiva, unificar processos en fluxos de pacients i de la gestió unificada.

Pot posar-ne un exemple?

La línia de salut mental seria un exemple de línia unificada. El flux de pacients està unificat, però hi ha diferents proveïdors que es coordinen i treballen conjuntament.

L’Atenció Primària és la porta d’entrada d’assistència als pacients. El metge de capçalera és el professional que ho articula tot. Ha de continuar sent el centre del sistema sanitari. Canviar coordinacions.

La prevenció és un camp i una manera d’entendre la medicina en què penso que hem de treballar mitjançant l’Agència de Salut Pública, ens de nova creació dirigit per l’anterior director dels Serveis Territo-

JOSEP PIFARRƒ I ENTREVISTA rials de Salut a Lleida, el Dr. Antoni Mateu.

Per què aposten per dedicar recursos i esforços en la prevenció en lloc de dedicar-los a reduir llistes d’espera o a contractar el personal sanitari que hi havia abans de les retallades?

En posaré un exemple. Si evitem amb la prevenció el tabaquisme, evitarem també les malalties que hi van associades i, per tant, es reduiran les intervencions quirúrgiques, els tractaments i les proves. És clar que hem de pensar en el present, però també en el futur.

La majoria de recursos sanitaris no es gasten en salut pública, sinó en hospitals, tractaments i personal sanitari, quan realment l’impacte en el sistema és molt gran.

Que en pensa, del fet que el Govern espanyol hagi decidit donar la targeta sanitària només a qui la cotitzi?

Amb aquesta acció, el Govern de Madrid fa un canvi molt important en el sistema, perquè tornem al model més antic de la Seguretat Social.

En aquest sentit, crec que és un pas enrere en el que serien les prestacions sanitàries universals.

I del nou copagament a les farmàcies per als medicaments?

De copagament, sempre n’hi ha hagut. Hem de ser realistes, el canvi és que aquest copagament apareix en col·lectius que fins ara no pagaven, com el de les persones jubilades. Crec que és una pena, però, d’altra banda, vivim en un moment molt complicat i hem d’assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari.

Tenen previst fer noves retallades?

Amb l’esforç de contenció que es va fer l’any passat, déu n’hi do! Crec que Catalunya va ser molt conscient del que passava i va prendre unes mesures d’ajust pressupostari abans que altres autonomies. Nosaltres esperem no haver de fer més mesures de contenció econòmica durant aquest any.

Vostè fins ara era al capdavant de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital de Santa Maria. Podríem dir que era a l’altra banda... Com va viure les retalla-

“Es construirà el CAP de l’Onze de Setembre i es posarà en marxa l’Hospital de Balaguer, i a Tàrrega també hi ha un projecte sobre la taula”

des? Creu que s’hauria pogut fer res diferent?

Penso que es va entendre. La situació era molt complicada, era dramàtica, i per assegurar la continuïtat del sistema sanitari calia fer accions.

Algunes mesures es van poder consensuar i d’altres no tant, però vistes en perspectiva l’impacte a la pràctica clínica habitual no ha estat tan important. També gràcies a l’esforç del personal sanitari. Cal agrair-los molt la seva comprensió.

Estem parlant d’un nou model de salut?

Crec que s’haurien de generar xarxes, sobretot en moments en què no creixerem econòmicament.

Crear xarxes entre els diferents professionals sanitaris de diferents centres i departaments, entitats locals, ajuntaments, Diputació... Intentar fer un canvi de model en què el centre sigui el pacient, el ciutadà; i som nosaltres els que ens hem d’articular per donar la millor resposta.

El Pla de Salut Català ja s’ha adaptat al territori lleidatà, i tenim previst una reunió en els propers dies amb els professionals per crear aquesta xarxa, de manera que l’eina que tenim per desenvolupar aquestes xarxes és el nou pla de salut, que pretén sumar esforços i il·lusionar.

I com s’il·lusiona un professional que pateix les retallades de diferents formes?

Doncs intentant que puguin participar més en les decisions. Estem estudiant unes mesures més participatives, de manera que els professionals assistencials, els que reben els pacients, puguin fer accions de millora.

La primera acció en concret que farem és fer una enquesta als professionals sanitaris perquè expliquin punts forts i febles i propostes per millorar.

Tenen previst la construcció de nous centres sanitaris?

Es construirà el CAP de l’Onze de Setembre i es posarà en marxa l’Hospital de Balaguer, i a Tàrrega també hi ha un projecte sobre la taula.

“La primera acció que farem és fer una enquesta als professionals sanitaris perquè expliquin punts forts i febles i propostes per millorar” 7

PUBLIREPORTATGE I ENTULê NEA

Lleida s’aprima amb

“

l’alimentació i s’aprimin menjant de tot i de forma saludable.

Com definiríeu entulínea?

H: Es un programa d’aprimament didàctic basat en la dieta mediterrània, en l’activitat física i en el suport grupal. I és que a través de les nostres reunions setmanals aconseguim que les persones vagin adquirint hàbits saludables d’una manera efectiva i duradora.

menjant de tot,

sense prohibicions i sense patiments!

E: Les reunions són fonamentals: s’hi aprèn moltíssim, la gent surt motivada i amb les piles carregades per a tota la setmana.

El programa Entulínea també es coneix popularment com la dieta dels punts… Per què?

HORTÈNSIA REVÉS

E: Els punts són una eina que utilitzem al programa Entulínea per aprendre a fer les eleccions correctes i així aprimar-nos menjant de tot i de forma saludable. Cada aliment té un valor per punts, segons la seva composició nutricional, i cada persona té un pressupost diari per consumir, segons la seva constitució i estil de vida. A part, tots tenim uns punts extra setmanals per poder invertir en la nostra vida social o en algun caprici. És un luxe aprimar-se sense patiment!

ESTHER FARRÉ

entulínea és el primer mètode

d’aprimament a Espanya avalat científicament

La Fundació d’Educació per la Salut (FUNDADEPS) ha atorgat a Entulínea l’aval científic i tècnic que garanteix un aprimament saludable amb el suport de reunions setmanals dirigides per qualificats agents de salut.

Hortènsia Revés i Esther Farré són les responsables que setmana rere setmana desenes de lleidatans millorin

H: I sempre seguint les pautes saludables que expliquem al programa.

Quin és el primer pas per a qui vulgui provar el programa Entulínea?

E: Anar a una reunió!

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ sobre horaris, preus i altres, podeu trucar al telèfon gratuït o consultar el web: 900 22 22 20 · www.entulinea.es

Amb Entulínea, millora l’alimentació, activa’t i aprima’t dient com?

reunions a lleida Av. de les Garrigues, 17 altell A monitora: Esther FarrŽ

dimarts a les 16 i a les 18 h dimecres a les 16, a les 19 i a les 21 h C/ Repœ blica del Paraguai, 31 altell C monitora: Hort• nsia RevŽ s

dimarts a les 10 h dijous a les 17 h EsÊ recomanaÊ arribarÊ 10Ê minutsÊ abansÊ deÊ lÕ iniciÊ deÊ laÊ reuni— .

Weight Watchers España

900 22 22 20 www.entulinea.es

PREVENCIî

La prevenció D’ACCIDENTS Atès que els nens no són conscients del perill,

és molt important vigilar-los, però sense angoixar-los, perquè puguin explorar i descobrir el món que els envolta

sense riscos

DÕ ACCIDENTS I DE PETITS

DRA. MARIA CHINƒ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida Unitat de Pneumologia Pediˆ trica. HUAV Cl’nica Perpetu Socors. Lleida

• Deseu els medicaments amb clau; sovint tenen formes i colors que recorden els caramels.

• No li doneu mai caramels ni fruita seca.

• No deixeu a l’abast del nen objectes petits (monedes, botons...) ni ganivets, ni tisores ni altres elements tallants.

• No deixeu el nen tot sol al bany, perquè podria relliscar, colpejar-se o ofegar-se.

• Vigileu el nen quan sigui prop d’una piscina.

• No fumeu mai en presència del nen, i menys amb el nen en braços.

Entre 2 i 6 anys Els accidents són la primera causa de mort a partir del segon any de vida i fins als 40 anys. En el lactant i preescolar predominen els accidents domèstics, sobretot les contusions, ferides i cremades; en l’escolar, les intoxicacions, i en l’adolescent, les caigudes i els accidents de trànsit.

A CADA ETAPA S’HA DE PRESTAR ATENCIÓ A DIFERENTS ASPECTES EN FUNCIÓ DE LES CAPACITATS DE L’INFANT

De 0 a 2 anys • Adapteu les baranes del bressol a l’edat del nen i utilitzeu sempre un bressol homologat (separació de barrots adequada, pintures i vernissos no tòxics).

• No li poseu cadenes, cintes ni cordons al voltant del coll.

• Doneu-li joguines adequades a la seva edat, eviteu objectes petits o desmuntables i tingueu una cura especial amb les joguines dels germans grans.

• Eviteu que els nens usin bosses de plàstic com a joguines, perquè podrien ficar-hi el cap dins i ofegar-se.

• Tingueu cura amb els globus, perquè en intentar inflarlos podrien aspirar i asfixiar-se.

• Protegiu els endolls i vigileu que el nen no hi estigui prop mentre planxeu o cuineu.

• Per cuinar, feu servir els fogons interiors i poseu el mànec del cassó o la paella cap a dins.

• Tingueu cura quan s’encén el forn: les portes transparents criden l’atenció del nen petit i pot cremar-se.

• Retireu de l’abast dels nens els productes de neteja de la llar. No s’han de guardar mai en ampolles o envasos de refrescos.

• Les terrasses i els balcons han de tenir baranes altes a les quals els nens no puguin enfilar-se. Separeu les plantes o calaixeres de la barana.

• Les portes de les cases han de romandre tancades, de manera que el nen no pugui obrir-les fàcilment.

• Les finestres de les habitacions han de tenir un tancament de seguretat o disposar de baranes o reixes, almenys a les habitacions dels nens.

• Vigileu el forat de l’escala. Protegiu l’accés per evitar així que els nens hi puguin caure.

• No deixeu que els nens corrin o es barallin en habitacions on hi ha endolls elèctrics, de butà o altres gasos.

• Procureu que al carrer els nens juguin en llocs segurs.

• No permeteu que agafin objectes de terra ni de papereres o galledes d’escombraries.

• El millor ensenyament per als nens és l’exemple. Mai s’han de infringir les normes de seguretat viària quan es passeja o viatja amb els nens.

• Ensenyeu-li aviat a creuar els carrers i a usar els semàfors.

• Ensenyeu-lo a nedar com més aviat millor.

• No deixeu que s’acosti a animals desconeguts i ensenyeu-li a tenir precaució amb el seu propi gos o animal domèstic.

• No s’hauria de donar al nen fruita seca o aliments que puguin provocar ennuegament fins que tingui 4 o 5 anys.

• No doneu mai begudes alcohòliques al nen, tampoc en dates assenyalades.

• Tingueu a mà el telèfon de l’Institut Nacional de Toxicologia (24 hores): 91 562 04 20.

9

DE PETITS I BANCS DE LLET MATERNA

BANCS DE LLET MATERNA

MARIA FERRER GIL Llevadora de lÕ HUAV

Coneix-los i col·labora-hi!!

Som coneixedors dels beneficis de la llet materna per al nadó i per a la mare.

En el cas de la mare, prevé l’osteoporosi, és un factor protector del càncer d’ovari i de mama i ens ajuda a recuperar més ràpidament la figura.

Tots aquests beneficis es multipliquen en el cas d’un nadó prematur, amb pes baix quan neix, amb certes malalties o sotmesos a intervencions quirúrgiques, ja que són nadons molt més fràgils. Però hi ha ocasions en què la mare no pot alletar el seu fill perquè pateix alguna malaltia que ho contraindica (VIH, leucèmia...), està rebent tractament farmacològic o s’ha mort.

Els bancs de llet materna van sorgir per intentar cobrir aquesta necessitat Objectiu del bancs de llet materna El seu objectiu és assegurar l’alimentació amb llet materna a tots els nadons que ho necessitin per prescripció mèdica i que no poden ser alletats per la seva pròpia mare. L’OMS els va acreditar com una de les millors estratègies sanitàries per disminuir la mortalitat infantil.

Són centres sanitaris on es recull, processa i conserva la llet de mares donants amb totes les garanties sanitàries, i que després s’ofereix a nadons que la necessiten i que no poden obtenir-la de les seves mares.

A l’Estat espanyol hi ha actualment sis bancs de llet materna: Palma de Mallorca, Madrid, València, Granada, Saragossa i Barcelona, tots inclosos en l’àmbit de la sanitat pública.

La llet materna conté tots els

PODEU TROBAR-NE MÉS INFORMACIÓ A:

conté anticossos que li reforcen el sistema immunològic i afavo-

BANC DE LLET MATERNA mamabancdelletmaterna@bstcat.net. www.bancsang.net

Anima’t i comparteix el teu do!

10

nutrients que el nostre fill necessita els primers 6 mesos de vida, el protegeix d’infeccions,

reix el seu desenvolupament neurològic i visual

Qui pot ser donant?

Mares que hagin donat a llum fa menys de 6 mesos, estiguin donant el pit als seus nadons, gaudeixin de bona salut i tinguin hàbits de vida saludables. Cal fer una entrevista personal per verificar que no hi ha contraindicacions per a la donació, i et demanaran el consentiment per fer-te una anàlisi de sang per descartar infeccions que no farien apta la llet.

Recollida de la llet i transport al Banc de Llet Es proporciona a les mares un extractor manual, envasos de recollida i etiquetes identificatives. La llet és recollida al domicili de la donant i s’envia al Banc de Llet, on és processada.

Aquesta llet passa nombrosos controls sanitaris, estudis microbiològics i nutricionals, es pasteuritza i conserva degudament etiquetada en congelador fins al seu enviament als hospitals.

La llet que passi aquests controls estarà a punt per ser administrada, sota prescripció mèdica i previ consentiment informat, als nadons que la necessitin.

A què em compromet com a donant?

A donar de manera altruista la llet que desitgis. No s’està obligat a donar una quantitat concreta ni durant un període de temps determinat. Pots deixar de donar quan tu ho decideixis, només has d’avisar el banc. El compromís més important és comunicar al Banc de Llet si es produeix algun canvi de salut o presa de medicació.

La donació és voluntària, anònima i confidencial A qui s’ajuda amb la donació de llet?

• Nadons de pes baix o prematurs (entre 800 i 1.500 g) amb risc de patologia digestiva o intestinal o dèficit immunitari.

• Nens al·lèrgics o amb intolerància a la llet de fórmula.

• Nadons sotmesos a cirurgies d’aparell digestiu, ja que la llet materna és de digestió més fàcil i millora la recuperació intestinal.

11

DE PETITS I ESCOLA TERRES DE PONENT

ESCOLA TERRES DE PONENT

SALUT CORSË I TERESA ALCAIRE, tutores de 3r / 4t de Cicle Mitjˆ

Salut i alimentació

L’educació per la salut és una tasca que implica tothom: pares, mares i educadors; per això les escoles, en col·laboració amb les famílies, ens plantegem com poder tractar un tema tan seriós com l’alimentació

Etapa escolar Importància de l’alimentació i la nutrició Una alimentaci— adequada durant lÕ etapa escolar Ž s un factor clau que determinarˆ , en gran mesura, la salut que tindrem en la nostra etapa adulta. A mŽ s, alimentar-se bŽ contribueix a garantir una infˆ ncia amb energia, vitalitat, bellesa, intelá lig• ncia i alegria.

Aix’ doncs, des de la perspectiva de la salut, una alimentaci— saludable i la prˆ ctica habitual dÕ exercici f’sic afavoreixen que gaudim dÕ una bona salut, mentre que, en cas contrari, tenim mŽ s possibilitats de patir malalties o disminuir el nostre benestar f’sic.

Una nutrició correcta durant els primers anys afavoreix el bon desenvolupament motor, cognitiu i comportamental, i també estimula les habilitats socials i influeix en el nivell d’assoliment educatiu Els nens i les nenes s— n mŽ s vulnerables que les persones adultes a una nutrici— pobra; la taxa de creixement durant aquest per’ode i el seu sistema immunol˜ gic es poden veure afectats per uns hˆ bits alimentaris incor-rectes, situaci— que fa augmentar el risc de possibles problemes. DÕ altra banda, no sÕ ha dÕ oblidar que la base de les compet• ncies intelá lectuals, socials i emocionals que sÕ estableixen durant la infˆ ncia tambŽ estan relacionades amb lÕ alimentaci— i la nutrici— .

Què fem des de l’escola?

“Petits gourmets”

Una de les activitats que duem a terme a la nostra escola, Terres de Ponent, per poder relacionar aquests hàbits imprescindibles amb l’alimentació s’anomena “Petits gourmets”.

Està organitzada per l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, per l’Institut Municipal de Comerç i per la Regidoria de Mercats i Consum de l’Ajuntament de Lleida.

12

ESCOLA TERRES DE PONENT I DE PETITS Des del cicle mitjà es participa en tallers per als alumnes al Mercat de Balàfia anomenats Pares, això no m’agrada i Avui no hi ha foc. En aquests tallers, introdueixen els infants al món de la nutrició, la salut i la gastronomia, en el marc de venda del producte fresc i de temporada per excel·lència.

Objectius d’aquesta activitat • Educar-los en la ingesta d’aliments saludables per aconseguir que no sigui només el gust la qualitat determinant en l’elecció dels aliments.

• Aprenen a elaborar plats senzills “sense risc”, com amanides de fruita, entrepans freds i salses. També s’engresquen preparant còctels amb diferents sucs de fruita i xarop de grosella i, finalment, per decorar les taules fan animals a partir de peces de fruita.

S’aprèn a través de l’experimentació, la participació activa i el foment de la seva creativitat

És molt útil explicar-los per a què serveixen els aliments i d’on procedeixen per potenciar la salut com a meta màxima d’una bona alimentació. Tot el que fa referència a la compra, l’elaboració d’àpats, el parament de la taula, etc. és una oportunitat d’aprendre i gaudir del menjar, i això afecta el comportament i els hàbits alimentaris.

Plantejament de l’activitat Cada vegada que planifiquem una activitat fora de la quotidianitat de l’aula fem prèviament una posada en comú de la proposta.

Així doncs, plantegem una conversa-diàleg sobre el taller que fan, la manera com s’han de comportar, si hi han anat mai anteriorment...

Aprofitem per introduir una mica el tema que mou el taller i prendre consciència de la importància d’una bona alimentació.

Anem al mercat L’observació que fem de les parades del mercat és una manera dinàmica, lúdica i alegre d’introduir els nens i les nenes en el món dels aliments naturals i saludables. Aquesta proposta ens serveix de molt bona excusa per motivar-los a conèixer, valorar i apreciar la importància del consum de fruites i verdures en les nostres dietes.

Després de la sortida, fem de cuiners i cuineres. Algunes de les receptes que elaborem a l’escola van lligades a les nostres festes tradicionals, com els panellets, les galetes de Nadal, la mona...

Totes les activitats que fem abans, durant i després comparteixen la concepció pedagògica que l’alumnat és el motor del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge.

13

NUTRICIî

I TINC GANA

DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa Especialista en Nutrici—

Tinc

gana!

Quan parlem de gana podem referir-nos a dues coses ben diferents. En català acostumem a utilitzar la mateixa paraula, però quan diem gana podem parlar de fam o “hambre”, o bé parlar d’“apetito” Parlem de fam o “hambre” quan la gana és una necessitat vital, un senyal que envia l’organisme quan necessita nutrients que fan que la sensació de tenir gana sigui la crida desesperada del cos per obtenir algun nutrient que li falta.

En canvi, l’“apetito” és una apetència, un desig de menjar per plaer, on intervenen factors com les olors, l’aspecte, els sabors, la presentació dels aliments i també el context o la situació en què ens trobem.

De vegades l’hàbit de picar tothora ens porta a voler menjar una cosa perquè sempre ho hem fet, i quan no la tenim la trobem a faltar.

La qüestió és que ignorar-los o sucumbir al desig no soluciona el problema, sinó que deixa la porta oberta perquè els mals hàbits s’instaurin.

La primera pregunta que ens hem de fer seria: Realment tinc gana? És a dir, menjaria qualsevol cosa per necessitat o vull només allò que ara em ve de gust!

Depén de com contestem la pregunta per indicar-nos si realment tenim gana o substituïm menjant una alguna altra cosa com podria ser avorriment, preocupació, nerviosisme...

Què podem fer per controlar la gana?

Una cosa bàsica és repartir els àpats al llarg del dia: es recomana fer-ne 5 i no 3. Si només fem esmorzar, entre dinar i sopar es deixa massa temps entre àpats i poden aparèixer les ganes de picar qualsevol cosa o bé s’arriba a l’àpat següent amb una gana desmesurada.

Menjar poc i sovint és la millor manera per no deixarse portar per l’apetència.

A banda d’això, hi ha més coses de les que podem tenir cura, les quals són fàcils i ajudaran a tenir controlada aquesta sensació de gana

La majoria de vegades que tenim gana es tracta d’aquesta última.

A taula

*

Com es menja és també important. Quan som a taula hem d’estar relaxats, menjar amb calma, dedicar el temps necessari a cada plat i mastegar bé els aliments. Menjar ràpid o amb ansietat fa que es mengi més del necessari. Cal menjar d’una manera ordenada: no s’han de menjar les postres abans que el segon plat o el segon abans que el primer.

Es pot picar de manera sana

Aquest espai que hi ha entre àpats de vegades tempta a picar qualsevol cosa. Una cosa fàcil de fer és realitzar activitats en aquests espais de temps. No obstant, es pot picar d’una manera sana, i són recomanables aquells aliments amb poques calories, però rics en fibres i proteïnes, ja que la fibra i les proteïnes tenen un efecte saciant. Per exemple, una peça de fruita, una torrada integral amb gall dindi o un iogurt descremat amb muesli.

14

Què hem de saber per controlar la gana?

Un cop s’han servit els plats, és aconsellable retirar la safata de taula, ja que convida a menjar més coses.

De la mateixa manera, un cop s’han acabat les postres convé no allargar gaire els espais de sobretaula, que també fan seguir picant.

ILERDENT I PUBLIREPORTATGE

15

EL TREBALL SOCIAL SANITARI I COL·LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA

El treball social

sanitari

LA PRESÈNCIA DEL TREBALL SOCIAL EN CONTEXTOS SANITARIS DATA DE FA MÉS D’UN SEGLE ALS ESTATS UNITS I EN ALGUNS PAÏSOS D’EUROPA, I DES DE FA MÉS DE 50 ANYS A ESPANYA

16

COL·LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA I EL TREBALL SOCIAL SANITARI

La finalitat del treball social en salut No és només el coneixement dels esdeveniments que intervenen en el malestar psicosocial, sinó la intervenció dirigida a prevenir l’aparició de les dificultats o conflictes i a oferir mesures de tractament el que permetrà superar, o pal·liar, el patiment personal.

“

La salut i la malaltia s— n pro-

cessos socials i personals en qu• lÕ aspecte somˆ tic, psicol˜ gic i social (juntament amb el relacional, cultural i • tic) estan relacionats i s— n indissociables, i tenen conseqŸ • ncies tant en lÕ atenci— de la salut de la comunitat (salut pœ blica), com en els individus i els grups.

El treball social sanitari Facilita que l’usuari/ària, una vegada retorni al seu medi habitual, continuï mantenint un nivell i una qualitat de vida adequats al seu entorn, tant pel que fa als seus propis recursos, com als que la xarxa comunitària li pot oferir.

El treballador social sanitari és agent de canvi, facilitador d’eines i de promoció de les habilitats socials de la persona i del seu entorn, així com optimitzador de recursos de la xarxa de salut.

La malaltia suposa un trenca-

ment de la persona amb la seva vida quotidiana, de ve-

gades de manera sobtada i sobrevinguda. Tot lÕ entorn i la dinˆ mica personal i social de cada persona es trenca, i tambŽ la de les seves fam’lies, i mŽ s, evidentment, en casos dÕ hospitalitzaci— .

“

El treballador social sanitari és coneixedor de l’impacte de les malalties i les seves causes socials, i els efectes que aquestes tenen sobre la vida dels malalts i/o la família, i intervindrà per evitar que es quedin aturats en aquesta etapa i els acompanyarà en aquest procés.

En els nostres dies, que tothom anomena de canvi, i en què la paraula “crisi” ha colpejat la nostra societat, les polítiques públiques no poden respondre com abans a aquesta nova realitat.

Cal tenir present com afrontar aquests nous reptes, com continuar endavant, com ajudar a no generar més exclusió i com des de la nostra professió del Treball Social Sanitari s’ha de generar una tasca integradora que ens permeti participar en la decisió de noves polítiques que puguin prevenir i gestionar tots aquest malestars, insatisfaccions i tensions perquè no reverteixin provocant malalties del cos i de la ment, ja que implicaria tornar a buscar suport en el sistema sanitari.

17

PUBLIREPORTATGE I ONICOCRIPTOSI O UNGLA Ò INCARNATAÓ

ESTUDI BIOMECË NIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIî

PRIMË RIA DEL PEU

ONICOCRIPTOSI:

ONICOCRIPTOSI

UNGLA CLAVADA AMB INFECCIÓ DEL TEIXIT PERIUNGUIAL

o ungla “incarnata” Quan parlem de patologia de les ungles hem d’incloure també el teixit que l’envolta, entès en conjunt com l’aparell unguial.

Està format per la mateixa ungla o lˆ mina unguial, d’estructura dura però flexible, formada per cèl·lules de la pell especialitzades; per la matriu unguial, que és una invaginació de la pell que reposa sobre la falange distal del dit i on es forma l’ungla; pel llit unguial, que és on reposa l’ungla i s’hi enganxa; pels canals periunguials, que és la pell que hi ha a ambdós costats de la làmina i que la direccionen cap endavant, i pels límits proximal i distal de l’ungla, anomenats eponiqui i hiponiqui.

EXTIRPACIÓ DE L’UNGLA INCARNATA

L’ONICOCRIPTOSI ƒ s lÕ enclavament de lÕ ungla sobre els teixits que lÕ envolten, tant els laterals com la part mŽ s distal. Quan això passa, produeix dolor, inflamació i de vegades infecció de l’aparell unguial.

18

ASPECTE DEL DIT QUAN EL TEIXIT QUE ENVOLTA L’UNGLA OCUPI L’ESPAI INTERVINGUT

ONICOCRIPTOSI O UNGLA Ò INCARNATAÓI PUBLIREPORTATGE

Quines són les seves funcions?

Protegir l’extrem dels dits, perquè estan en contacte amb el medi extern, i ajudar a realitzar la propulsió del peu en el moment del pas, ja que amb la seva estructura consistent actua com una palanca rígida.

L’alteració que presentem avui és molt freqüent i té un origen traumàtic o microtraumàtic de repetició, és a dir, petits cops que acaben provocant l’aparició de la patologia sense adonar-nos-en.

Evolució de la patologia

Comença amb una molèstia quan ens calcem una sabata amb la punta estreta o quan practiquem un esport. Llavors busquem la punta de l’ungla que molesta i la tallem, sense tenir en compte que en fer-ho l’enclavament es produirà més enrere.

Quan es torna a clavar, el dolor és pitjor i costa més arribar a l’origen de l’enclavament.

En aquest punt apareix la inflamació del canal periunguial i el dolor empitjora: molesta amb qualsevol calçat, i fins i tot amb la pressió dels llençols en fer força sobre el dit. Moltes vegades a la inflamació s’hi suma la infecció i el dolor és cada vegada més sever. És un cercle viciós difícil de tractar, ja que a mesura que tallem l’ungla, el teixit del voltant queda alliberat de la pressió de la mateixa làmina i ocupa el seu lloc, de manera que quan torni a créixer es clavarà de nou.

Factors predisposants

Alguns dels factors que predisposen l’onicocriptosi són la suor, el calçat amb punta estreta, els galindons que provoquen la compressió del primer dit amb el segon, alguns tipus d’ungles i formes dels dits, l’edat (com més joves, més suor i més activitats físiques) i el sexe (el calçat femení).

Prevenció

Els mètodes de prevenció seran, per tant, tot el contrari: controlar l’excés de sudoració, optar per calçat més ample, tallar les ungles rectes i, si malgrat tot es

>>

L’onicocriptosi és l’enclavament de l’ungla sobre els teixits que l’envolten, tant els laterals com la part més distal. Quan això passa, produeix dolor, inflamació i de vegades infecció de l’aparell unguial.

La majoria de vegades ens trobem en aquesta situació i l’única opció viable és la cirurgia; si ho haguéssim advertit abans es podria fer un treball de prevenció per evitar-ho claven, anar a un especialista abans d’arribar a les situacions d’urgència abans descrites.

Tractament

El tractament quirúrgic es realitza de forma ambulatòria i en acabar el pacient pot caminar sense dificultat. Es basa a eliminar l’element que causa la lesió, és a dir, la part d’ungla que es clava, però també a reduirne les causes principals, com la realineació de l’ungla perquè creixi en línia recta cap endavant i no desviantse cap als costats, i, si escau, la reducció del teixit periunguial, que molts cops està hipertrofiat (massa gros) i obstaculitza el creixement normal de l’ungla.

Per evitar que torni a créixer, de la part reseccionada se n’elimina la matriu. D’aquesta manera ens allunyem d’intervencions més agressives que extirpen tota la làmina i tenen una recuperació lenta i moltes vegades insatisfactòria.

En definitiva, es tracta de reduir les dimensions de la làmina per fer-la més estreta. La tècnica no deixa cicatriu, ja que no hi ha punts de sutura perquè s’actua per sota de la pell; en una setmana ja es pot utilitzar calçat normal i en un mes l’aspecte és perfectament normal.

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍ. Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

ENS HEM TRASLLADAT: C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com 19

PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA

Atenci— pares i mares, Royal us proposa

un estiu diferent per als vostres fills Aquest any, res de deixar-los avorrits a casa, res de televisi— i videoconsoles a totes hores...

No hi ha excuses. El millor per oxigenar el cervell, el cos i lÕ esperit s— n les Estades Esportives del Royal: esport i diversi— de la mˆ de personal qualificat i professional. El benestar i la salut dels menuts Ž s molt important per a tots nosaltres, i per aix˜ hem preparat un programa molt complet en qu• combinem diversi— i aprenentatge mentre cuidem la seva salut. Ò Mens sana in corpore sanoÓ. Feu-lo vostre amb les nostres estades esportives.

Jugaran a pˆ del i a futbol, faran jocs i tallers, activitats aquˆ tiques adaptades al seu nivell...

Preu i qualitat sense competència

No ho dubtis, les places són limitades!

20

55

Û /setmanals

PER SOCIS

65

Û /setmanals

PER A NO SOCIS

ROYAL LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

21

ATENCIî

PRIMË RIA I ACCIDENTS EN LA GENT GRAN

ACCIDENTS en la gent gran La gent gran és un dels grups de risc més ampli i pateixen molts accidents, la majoria dels quals es podrien evitar Amb l’edat, les possibilitats de perdre l’equilibri s’incrementen, tant per problemes de visió, oïda i coordinació, com per nombroses malalties.

Una de cada vint caigudes a la llar produeix una fractura òssia i, d’aquestes, una de cada cinc esdevé una fractura de maluc.

Aquestes tenen una alta taxa de mortalitat i, a més, la majoria dels pacients perden la seva independència totalment després de la fractura. Per evitar les fractures de maluc, una bona opció són els protectors, que es porten sota la roba i esmorteeixen el maluc en cas de caiguda.

Hi ha unes recomanacions bàsiques per impedir els accidents més habituals, com les caigudes, les intoxicacions o les cremades en la gent gran.

Les caigudes Pel que fa a les caigudes, hi contribueixen factors de la naturalesa pròpia de la persona gran, que ja presenta alteracions degeneratives i que originen una major debilitat muscular i un dèficit als sistemes de relació com l’equilibri, la vista i l’oïda. Per evitar caigudes, caldria seguir unes recomanacions, tant per part de la persona gran com per l’entorn que l’envolta. A més, una caiguda en aquesta etapa de la vida pot ser molt greu, no tant pel traumatisme, sinó per la descompensació en l’estat de salut i la necessitat d’enllitament o immobilització.

Una de cada vint caigudes a la llar produeix una fractura òssia i, d’aquestes, una de cada cinc esdevé una

fractura de maluc

En l’agreujament del resultat de la caiguda, l’osteoporosi és un factor determinant, ja que la malaltia debilita l’os, però és necessari un traumatisme (el provocat per la caiguda) perquè es produeixi. Per tal de prevenir aquestes caigudes, hi ha una sèrie de recomanacions per a la gent gran i que els que conviuen amb ells han de saber.

Portar un calçat adequat, dur les ulleres graduades correctament en cas de portar-ne, evitar catifes que rellisquin o obstacles a la llar, una bona il·luminació, portar un bon control de la medicació i, sobretot, evitar riscos innecessaris, així com realitzar exercici regularment per contribuir a mantenir l’equilibri.

La persona gran ha de portar sabates còmodes, ben adaptades al peu, sola de goma i sense taló. Si calgués, s’han d’ajudar amb un bastó o caminador. Cal tenir tot el necessari del dia a dia a l’abast de la mà, sense neces-

22

LA CLê NICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE sitat de pujar en cadires o escales. No han d’aixecar-se del llit de cop, sinó que primer cal asseure’s una estona abans d’incorporar-se. Han d’anar al seu ritme, no voler abastar més del que el cos demana. Cal evitar que el terra rellisqui i no s’han de posar catifes al mig del pas per evitar ensopegar, així com qualsevol objecte al mig del pas o cantonada. S’han de col·locar agafadors tant a les escales com al bany. Cal tenir una bona il·luminació a casa, i sobretot a les escales. I cal adaptar-se a la persona, individualitzant en cada cas, les mesures segons les necessitats en cada moment.

Les intoxicacions Quant a les intoxicacions, pel que fa als aliments, pot ser que estiguin mal conservats i que la persona gran no noti les alteracions d’olor o gust, o a la confusió d’ingredients alimentaris per altres d’utilitzats en la neteja. Els aliments han d’estar ben rentats, ben conservats i ben cuinats. S’ha de mirar la data de caducitat periòdicament.

Les intoxicacions per medicaments és una altra de les causes més freqüents en la gent gran, principalment pels factors intrínsecs de la persona, com la disminució visual, la dificultat en la lectura dels noms dels medicaments, la confusió de les capses, dels comprimit, etc. Per tant, cal evitar prendre medicaments no prescrits pel metge. S’han de desar els medicaments en un lloc fresc i sec (i en alguns casos a la nevera), segons indica el fabricant. Cal guardar cada medicament al seu envàs original i conservar el prospecte per si sorgeix algun dubte. S’ha de saber per a què serveix cada un dels medicament que es prenen, la seva dosi i el nombre de cops que s’ha de prendre al llarg del dia. Es recomana apuntar-ho a les capses del medicament.

La intoxicació per gas (ja sigui carbó, gas butà o gas ciutat) és una altra causa freqüent de mort en gent gran.

La pèrdua o disminució dels sentits de l’olfacte i els descuits provoquen moltes intoxicacions. En podem fer prevenció evitant la utilització de brasers de carbó, xemeneies i estufes de butà.

S’han de revisar periòdicament les instal·lacions de gas (per part dels professionals del sector). No s’han d’adormir on hi hagi encesos brasers o estufes. I quan van a dormir, cal assegurar-se que està tot ben apagat.

MIREIA PASCUAL Infermera Ë mbit dÕ Atenci— Primˆ ria

23

PUBLIREPORTATGE I INSEMINACIî

ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT (IAD)

Dra. Gemma Valls i Ricart Especialista en Ginecologia i Obstetrícia

....................................................

“

L’objectiu principal de la selecció de donants de semen és assegurar el seu bon estat de salut i la qualitat de la mostra de semen

“

IAD INSEMINACIÓ ARTIFICIAL amb semen de donant

Consisteix en la introducci— dÕ espermatozoides procedents dÕ un donant en lÕ aparell reproductor d’una dona amb la finalitat d’aconseguir un embaràs. LÕ edat dels donants ha de ser superior a 18 anys.

SeÕ ls informa del carˆ cter an˜ nim de la donaci— i de la manca de drets sobre el nen que neixi. La captaci— de donants es fa habitualment entre la poblaci— universitˆ ria, el nivell dÕ intelá lig• ncia acostuma a ser mitjˆ alt, disposen de temps per fer les donacions (en volem unes 20) i s— n ben acceptats pels receptors.

Donants aptes Cal destacar que als bancs de semen cada vegada tenim més dificultats per trobar donants APTES. FEM UN ESTUDI PREVI ALS DONANTS PER: • Detectar possibles malalties genètiques o cromosòmiques • Detectar possibles infeccions transmissibles pel semen El donant no pot ser adoptat, perquè en aquest cas no pot aportar informació mèdica sobre els seus progenitors.

La història clínica familiar i personal és molt important per seleccionar els donants. Davant del mínim dubte, el descartem.

El col·lectiu idoni per ser donant de semen és el d’estudiants universitaris d’entre 18 i 25 anys.

La mostra de semen és recollida pel donant al Banc de Semen.

24

INSEMINACIî

ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT (I.A.D.) I PUBLIREPORTATGE ............................................................................................

ÉS UNA TÈCNICA INDOLORA No requereix anestèsia i permet fer vida absolutament normal i sense repòs a la sortida del centre

............................................................................................

La quantitat mínima d’espermatozoides mòbils recomanats per a la inseminació és de 5 milions.

La congelació del semen del donant facilita l’anonimat i permet una selecció del millor donant per a una dona, ja que disposem de múltiples mostres simultàniament.

La llei obliga al seguiment per part del Banc de Semen dels resultats de les inseminacions amb semen d’un donant i a complir el límit màxim legal de sis naixements per donant.

La pacient ............................................................................................

L’OBJECTIU és aconseguir la gestació o evitar avortaments en parelles estèrils o infèrtils i aconseguir el naixement de nens sans en parelles amb risc genètic o infeccions

............................................................................................

Dones a qui s’aplica 1. Pacients amb azoospèrmia (falta d’espermatozoides) 2. Per evitar la transmissió de malalties genètiques a la descendència (i que en l’actualitat no es disposa de DGP-diagnòstic genètic preimplantatori) 3. Fallides de FIV-ICSI en què la causa és masculina 4. Dona sense parella masculina (tant si no té parella com si té parella homosexual)

És imprescindible un estudi de fertilitat de la dona abans de la inseminació, ja que ens permet conèixer si es pot realitzar la IAD o s’ha de plantejar una altra tècnica com la FIV (fecundació in vitro). La taxa de gestació amb IAD disminueix a partir dels 35-37 anys.

La IAD es realitza amb espermatozoides mòbils després d’un rentat de la mostra descongelada per eliminar així possibles factors seminals que poden reduir la fertilitat, com els anticossos antiespermatozoides.

L’estimulació ovàrica per realitzar la IAD és una estimulació suau per aconseguir entre 1 i 3 fol·licles, s’inicia el tercer dia del cicle, amb injeccions subcutànies durant 8 o 10 dies i controls ecogràfics cada 2 o 3 dies.

El dia òptim es fa la inseminació. És una tècnica indolora, no requereix anestèsia i permet fer vida absolutament normal i sense repòs a la sortida del centre.

LÕ Institut CEFER Ž s membre fundador dÕ ANACER (Asociaci— n Nacional de Cl’nicas Privadas de Reproducci— n). ISO 9001:2008.

Institut de Reproducci— CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida á Espanya Tel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com 25

26

REEDUCACIî

DIETéTICA I PUBLIREPORTATGE

REEDUCACIÓ

dietètica a

En aquest article vull dedicar unes paraules de suport a totes aquelles persones a les quals la vida els presenta un repte de canvi. De vegades estem immersos en una manera de fer, sense reflexió, sense decidir si ens fa feliços o pel contrari aquell hàbit pot acabar sent destructiu.

D’altra banda, conscients de la necessitat de canvi, se’ns fa difícil elaborar una estratègia o “full de ruta” per tal d’aconseguir aquella manera de fer o de ser que fa millorar la nostra felicitat.

Si parlem de canvi d’hàbits dietètics, el tema es complica. Són molts els pacients diabètics, hipertensos o amb problemes de colesterol que són tractats amb fàrmacs que es podrien reduir, i fins i tot deixar de prendre.

Cal recordar que el tractament bàsic és una dieta adequada, i aconseguint un pes saludable podem prevenir l’aparició de malalties i sentir-nos millor D’altra banda, en pacients amb malaltia establerta podem aconseguir un bon control, i fins i tot sense fàrmacs.

Progressivament, hem d’interioritzar en les nostres vides maneres d’actuar que millorin la nostra salut física, mental i espiritual.

Si tenim la capacitat d’emmalaltir, tenim la capacitat de sanar-nos. Hi ha moments viscuts en què ja ho hem intentat, hem fracassat i creiem que no en serem capaços. Canviar tot això ens suposarà invertir una energia que ens pensem que no tenim.

Cal interpretar les experiències anteriors com un aprenentatge, perquè totes són positives. Aquesta experiència anterior ens pot servir per fer una anàlisi del que vam fer de manera incorrecta. Si de la nostra actuació esperem un resultat diferent, haurem d’actuar de manera diferent.

El més important és aconseguir el nostre objectiu. Amb quants intents? Amb els que calgui.

Dra. Ana Maria Retamero Fernández, metgessa i coach. Consulta Mèdica de Reeducació Dietètica

27

PUBLIREPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

Unitat de detecció immediata del càncer de mama UN SERVEI CENTRAT EN LES PACIENTS

• Amb una intervenció quirúrgica. És un procediment traumàtic, ja que necessita una intervenció quirúrgica. Ê

• REDUEIX EL TEMPS D’ESPERA. • REDUEIX L’ANSIETAT, ATÈS QUE ES REALITZEN LES PROVESÊ DIAGNñ STIQUESÊ IÊ SEÕ NÊ Dî NAÊ ELÊ RESULTATÊ EL MATEIX DIA. • EN CAS QUE CALGUI UNA INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA, AQUESTA OPERACIÓ ES POT REALITZAR AL NOSTREÊ HOSPITALÊ ENÊ 48Ê HORES.

DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES DE LA MAMA

CONSULTA D’UN SOL DIA (2-3 hores)

La unitat de mama està dissenyada per oferir al mateix dia (2-3 hores) tot el procediment diagnòstic i el seu resultat en aquelles persones que casualment es localitzin al pit alguna lesió susceptible de ser analitzada.

• Amb una agulla gruixuda: extirpació de nòduls mamaris sense cirurgia.Ê ƒ sÊ possibleÊ extirpar,Ê mitjan• antÊ unaÊ t• cnicaÊ ecoguiada,Ê elsÊ n˜ dulsÊ mamarisÊ senseÊ realitzarÊ operacionsÊ quirœ rgiquesÊ i,Ê perÊ tant,Ê senseÊ cicatrius. ƒ sÊ elÊ m• todeÊ recomanat,Ê moltÊ segur,Ê mŽ sÊ rˆ pidÊ iÊ m’nimamentÊ invasiu.Ê EsÊ potÊ realitzarÊ aquestaÊ punci— Ê mitjan• antÊ duesÊ t• cniques: 1. Biòpsia ecoguiada (bag) per a lesions ocultes no palpables.Ê

Mamografies digitalitzades amb alta definició d’imatge.

Ecografies de la mama. Aspiració de quists mamaris guiada amb ecografia.

Citologia-punció amb agulla fina (paaf).Ê ƒ sÊ laÊ bi˜ psiaÊ obtinguda mitjançant la punció amb una agulla fina, amb laÊ qualÊ sÕ obtenenÊ generalmentÊ c• lá lulesÊ a• llades.

Anàlisi de les descàrregues de líquid pel mugró.

Biòpsies de mama amb agulla gruixuda (bag) “core biopsia”.Ê AquestaÊ bi˜ psiaÊ esÊ potÊ realitzarÊ deÊ duesÊ maneres:Ê Ê

UnÊ copÊ colá locadaÊ lÕ agullaÊ enÊ posici— Ê deÊ predispar,Ê esÊ premÊ elÊ disparadorÊ iÊ laÊ partÊ interiorÊ deÊ lÕ agulla,Ê queÊ Ž sÊ laÊ queÊ succionaÊ elÊ teixit,Ê iÊ enÊ surtÊ laÊ mostraÊ moltÊ rˆ pidament.Ê NecessitaÊ anest• siaÊ localÊ iÊ Ž sÊ indolor.

2. Biòpsia estereotàxica digital de la mama a taula prona per a lesions ocultes no palpables.

EQUIP MÈDIC: Director clínic de la Unitat: Dr. Edelmiro Iglesias Martínez · Radiologia: Dr. Juan Antonio Latasa Gimeno i Dr. Josep M. Royo Alonso · Patòleg: Dr. Ramón Egido García · Senologia i Cirurgia de la Mama: Dr. Edelmiro Iglesias Martínez · Oncologia: Dr. Antonio Roset Benito · Equip de cirurgia plàstica · Supervisora d’Infermeria: Mar Gamero Díaz · Infermeria: Eva Escobar Ortiz, Cristina Aige Pujal i Marian Varea Hernández · TRACTAMENT PLURIDISCIPLINARI DEL CÀNCER DE MAMA

ƒ sÊ laÊ bi˜ psiaÊ obtingudaÊ iÊ guiadaÊ perÊ provesÊ dÕ imatgeÊ queÊ determinenÊ laÊ posici— Ê dÕ unaÊ lesi— Ê aÊ lÕ espaiÊ tridimensional.Ê Mitjan• antÊ aquestÊ procedimentÊ esÊ podenÊ analitzarÊ lesionsÊ mamˆ riesÊ deÊ pocsÊ milá l’metres.Ê NecessitaÊ anest• siaÊ localÊ iÊ Ž sÊ indolor.

SOL·LICITA LA PRIMERA VISITA 973

28

26 63 00

• www.hospitalmontserrat.com

DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER DE MAMA: RESULTAT IMMEDIAT En 20 minuts s’obté un diagnòstic de benignitat o malignitat de la lesió

HOSPITAL MONTSERRAT I PUBLIREPORTATGE

29

PUBLIREPORTATGE I ADIPOCITOLISI PER INTRALIPOTERË PIA

ADIPOCITÒLISI

PER INTRALIPOTERÀPIA Dins dels tractaments no quirúrgics per reduir el greix localitzat, i després dels modestos resultats obtinguts amb totes les tècniques a base d’ultrasons, s’ha erigit com a referent en aquest àmbit una nova tècnica que, per la seva eficàcia i seguretat, és, ara per ara, l’única alternativa comparable a la liposucció i a les tècniques quirúrgiques afins.

Ens referim, òbviament, a l’adipocitòlisi, un tractament en el qual, mitjançant la tècnica de la intralipoteràpia, s’injecta directament al teixit adipós una solució detergent que trenca l’adipòcit, la cèl·lula que emmagatzema el greix.

la solució definitiva

sense cirurgia per

a l’eliminació del

greix localitzat

A mŽ s, la tumesc• ncia que aquesta substˆ ncia produeix en el teixit adip— s permet que lÕ aplicaci— posterior d’ultrasons externs augmenti la seva eficàcia per produir una microcavitaci— efectiva en aquest teixit i, per tant, que ambd— s aconsegueixin conjuntament un efecte sin• rgic que, com apuntˆ vem anteriorment, no tŽ parang— amb la resta de tècniques no quirúrgiques actuals per a aquest fi i que compta amb lÕ avantatge addicional que evita la flacciditat posterior i millora l’aspecte i la textura de la pell.

30

ADIPOCITOLISI PER INTRALIPOTERAPIA I PUBLIREPORTATGE

APLICACIÓ DEL TRACTAMENT PER A LÕ APLICACIî DEL TRACTAMENT SE SEGUEIX EL PROTOCOL SEG† ENT: • Un cop descartats els casos no indicats, i desprŽ s de la pertinent hist˜ ria cl’nica, es realitza una anˆ lisi de la composici— corporal i valoraci— de lÕ estat nutricional mitjan• ant impendanciometria, aix’ com una plicometria (mesurament del plec de greix), juntament amb la delimitaci— i el mesurament de la zona que sÕ ha de tractar i dels per’metres de les ˆ rees adjacents.

• Tot seguit, mitjan• ant la t• cnica de la intralipoteràpia (molt específica d’ús exclusiu per a metges entrenats), s’infiltra directament al teixit gras la substància detergent que induirà el buidament del contingut de l’adipòcit i dissoldrà el greix, que finalment s’eliminarà via limfàtica i urinària.

• Passats uns minuts, es procedeix a lÕ aplicaci— dÕ ultrasons externs amb uns parˆ metres determinats, que, com hem explicat, complementaran el tractament i en milloraran els resultats. Aquestes sessions dÕ ultrasons es repeteixen amb freqŸ • ncia setmanal mentre duri el tractament i, a mŽ s, es poden combinar amb altres tractaments, com el drenatge limfˆ tic o la carboxiterˆ pia per maximitzar-ne l’eficàcia o tractar paral·lelament problemes associats (per exemple, celá lulitis) a la zona en qŸ esti— .

Aquesta tècnica no està indicada per tractar el sobrepès ni l’obesitat, sinó, com hem dit, els cúmuls de greix localitzat

resistents a qualsevol tractament dietètic

als hˆ bits alimentaris), mŽ s freqŸ entment situats a la meitat superior corporal (abdomen, flancs, plec torˆ cic, papada, cara posterior dels bra•o s, etc.) i els patol˜ gics o Iatr˜ gens (relacionats amb determinades patologies o amb lÕ œ s de certs fˆ rmacs) com la Ògepa de bœ falÓo alguns lipomes.

La reducci— del greix que sÕ aconsegueix Ž s permanent en totes aquestes, si bŽ en les de tipus secundari, pel fet que estan relacionades amb la ingesta, poden recuperar-se parcial o totalment en cas que es guanyi pes.

Finalment, cal dir que s— n necessˆ ries generalment diverses sessions, variables segons cada cas, per assolir resultats comparables o superposables a la liposucci— , si bŽ des de la primera ja sÕ objectiva la disminuci— del cœ mul de greix en qŸ esti— . El tractament Ž s molt poc molest, perfectament tolerat i no requereix cap tipus de convalesc• ncia.

A mŽ s, com que la substˆ ncia injectada Ž s un derivat de l’àcid desoxicòlic, un component fisiològic de la bilis, els efectes secundaris s— n prˆ cticament inexistents i, si es produeixen, s— n lleus (calor, envermelliment, pru• ja...), locals i de durada curta.

Per totes aquestes caracter’stiques explicades, l’adipocitòlisi per intraliopteràpia és actualment, sens dubte, el referent dels tractaments no quirœ rgics per tractar el greix localitzat, sola o combinada amb ultrasons, i Ž s, per la seva seguretat i eficàcia, un dels tractaments més solálicitats en lÕ • poca preestival.

Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pin— s, colálegiat 2825

Dins dÕ aquests cœ muls de greix es poden tractar tant els anomenats primaris (de caire hormonal i/o hereditari), que es localitzen sobretot a la meitat inferior corporal (Ò cartutxeresÓ , cara interna de cuixes i genolls, etc.), com els secundaris (lligats

Màster Universitari en Medicina Estètica Especialista universitari en Medicina Estètica Membre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic Director mèdic de les clíniques Nexus

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es 31

PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT

32

33

ARA ACTUALITAT

Reñé presideix la inauguració de la jornada “La sanitat a Catalunya en un escenari postcrisi” El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va presidir la inauguració de la jornada La sanitat a Catalunya en un escenari postcrisi, que es va celebrar a la sala d’actes de la Diputació de Lleida. L’acte va comptar amb la participació de la presidenta de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i organitzadora de la jornada, Cristina Contel, i del regidor de l’Ajuntament de Lleida, Oriol Yuguero. Durant la seva intervenció, Reñé va afirmar que han aparegut nous models socials en els darrers anys que plantegen escenaris complexos amb canvis demogràfics i sanitaris permanents.

També es va referir al fet de la demanda d’atenció sanitària que fa la societat a les institucions públiques i privades. En aquest sentit, va explicar que davant els canvis en el model de gestió, les administracions necessiten el suport i la complicitat dels ciutadans per tirar endavant el sistema del qual s’ha dotat la societat, i va recor-

dar que cal ser més eficaços i efectius en les polítiques socials i assistencials.

El president de la Diputació va dir que cal potenciar la sanitat pública, però que cal harmonitzar-la amb la sanitat privada que aporta creixement econòmic, llocs de treball, potencia la recerca i treballa en la inversió tecnològica i en l’atenció als ciutadans i a la comunitat.

Durant la jornada, el doctor Marc Guerrero, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR

A la imatge, d’esquerra a dreta, Oriol Yuguero, regidor de l’Ajuntament de Lleida; Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, i Cristina Contel, presidenta d’ACES Party), va oferir una conferència sota el títol Un canvi d’època: els reptes del nostre benestar.

També es va parlar sobre l’evolució econòmica del sector sanitari privat a Catalunya, els models sanitaris europeus enfront la crisi econòmica, i hi ha hagut una taula rodona amb el títol És possible el pacte sanitari?

El president de la Diputació de Lleida rep l’Associació d’Inserció Sociolaboral Troballes El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va rebre el president de l’empresa Associació d’Inserció Sociolaboral Troballes, Albert Puchol, i el seu gerent, Manuel Díaz.

En la reunió, Reñé va mostrar el seu interès pel projecte que duu a terme l’associació, que recupera, recicla i reutilitza roba i altres objectes i els posa a la venda a preus assequibles per a famílies amb pocs recursos.

Troballes recull fins a 700.000 quilos de roba a l’any que la gent dóna de manera voluntària. A més, també ofereix oportunitats d’inserció sociolaboral creant nous llocs de treball.

L’associació celebrarà una desfilada solidària amb roba reciclada el pròxim 24 de maig.

34

La Diputació de Lleida acull la presentació de les colònies oncològiques de l’Associació Espanyola contra el Càncer a Lleida La Diputació de Lleida va acollir la presentació de la tretzena edició de les Colònies Oncològiques de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)Catalunya contra el Càncer de Lleida.

L’acte, presidit per la diputada de CiU Josefina Bernades, va comptar amb la participació de la coordinadora de l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida, Eva Figuera; la psicooncòloga i coordinadora de les colònies, Dolors Zapata, i l’alpinista Juanjo Garra.

Aquestes colònies d’estiu, que organitzen l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida i la Junta Local de la Val d’Aran, es faran del 15 al 22 de juliol a l’alberg Era Garona de Salardú.

L’objectiu d’aquesta activitat, de la qual es beneficien un centenar de

nens d’entre 7 i 15 anys de tot l’Estat espanyol que pateixen aquesta malaltia, és millorar la qualitat de vida del nen i de la seva família. A les colònies oncològiques es treballen diferents aspectes que afavoreixen l’expressió emocional i l’autoajuda entre iguals, la millora de l’autoestima, l’autonomia i la independència i la

promoció d’hàbits saludables, entre d’altres. Durant la presentació, també es va donar a conèixer un muntatge audiovisual amb l’alpinista Juanjo Garra, que ha col·laborat de forma altruista amb l’associació per participar en uns premis. La Fundació Inocente Inocente convoca els Premis Inocente 2012, on un personatge conegut apadrina un projecte social vinculat a la infància. L’alpinista Juanjo Garra apadrina l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)-Catalunya contra el Càncer de Lleida i la seva activitat de colònies.

Aquest projecte se sotmetrà a votació popular.

La més votada guanyarà 10.000 euros per invertir en el projecte.

La Diputació de Lleida acull la presentació de les activitats amb motiu del 10è aniversari del Servei de Suport al Dol de Ponent La sala de premsa de la Diputació de Lleida va acollir la presentació de les activitats organitzades pel Servei de Suport al Dol de Ponent amb motiu del seu 10è aniversari.

L’acte va comptar amb la participació de la diputada de CiU Josefina Bernades; la directora de l’entitat, Anna Maria Gallardo, i la presidenta de l’entitat, Miriam Lorenzo.

Els actes de celebració del desè aniversari s’inicien el 19 d’abril a Tàrrega, amb un sopar-col·loqui a Tàrrega, i s’allarguen fins al mes de desembre amb diverses activitats pictòriques, fotogràfiques i literàries. Els actes se celebraran entre les ciutats de Lleida i Tàrrega. La diputada de CiU Josefina Bernades va recordar els 10 anys de

presència a la societat de l’entitat, així com el benefici que el Servei de Suport al Dol de Ponent ha representat per a moltes persones de les comarques de Lleida que s’han vist sorpreses per la mort d’un familiar i que han necessitat suport psicoterapèutic per superar aquesta situació.

El Servei de Suport al Dol de Ponent és una entitat creada l’any 2002 amb l’objectiu de donar suport psicosocial a persones que viuen la mort d’un ésser estimat. Aquesta entitat va néixer com a espai de suport i es dirigeix a diferents àmbits d’actuació en el dol, des de l’atenció personalitzada a persones en dol, passant per la intervenció comunitària i per la formació.

á T 35

TERË PIES NATURALS I SUPERAR LA DEPRESSIî

NATURALMENT

Dr. José Morales Metge d’Atenció Primària.

President de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors, Homeòpates i Naturistes del COM Lleida www.doctormorales.es

Superar la depressió naturalment No podem canviar el món, però

sí a nosaltres mateixos

La nostra opció hauria de ser

viure el present, que és l’única cosa real que tenim,

buscant oportunitats d’aprendre i fer, i mantenint la serenitat enmig de la crisi

L’actual conjuntura, en què facis el que facis sembla inútil per sortir del forat, produeix un estat d’ànim depressiu característic mitjançant el que en psicologia s’anomena “indefensió apresa”, definit com la incapacitat percebuda de resoldre les situacions que ens amenacen. La desesperança es converteix així en la forma habitual d’entendre la realitat, la tristesa, l’emoció predominant i la inactivitat, la conducta més freqüent.

Per superar les depressions lleus-moderades des de la medicina natural aconsellem un seguit de mesures no medicamentoses d’utilitat provada.

36

SUPERAR LA DEPRESSIî

NATURALMENT I TERË PIES NATURALS

PSICOLOGIA

PLANTES MEDICINALS

Practicar activitats gratificants, especialment les que reforcen el sentiment de comunitat, solidaritat i autoeficàcia. Evitar l’aïllament. Realitzar cada nit una llista amb 5 motius d’agraïment al dia transcorregut. Conrear i fomentar l’optimisme.

Ocupar-se en activitats útils i solidàries encara que no siguin remunerades. Evitar els programes de ràdio-TV que fomenten el pessimisme i la por.

El ioga o la meditació poden ajudar-nos a recuperar la serenitat i controlar l’espiral de pensaments negatius.

L’hipèric s’ha mostrat tan eficaç com els fàrmacs antidepressius. Si prens altres medicaments, comenta-ho al teu metge abans d’iniciar-ho per les interaccions que poden produir-se, especialment amb anticoagulants i amb altres fàrmacs antidepressius.

S’aconsella prendre-ho millor en forma farmacèutica que en planta per a un control millor de la quantitat de principi actiu. Tingueu en compte que necessiteu almenys quatre setmanes per notar-ne els efectes.

Si, a més, hi ha ansietat o insomni, podeu afegir-hi valeriana, passionera o melissa.

ACTIVITAT FÍSICA

ACUPUNTURA

La pràctica d’exercici moderat com a mínim cinc dies per setmana s’ha mostrat tan eficaç com la medicació i la forma més poderosa d’induir la secreció d’endorfines. Practiqueu exercici, que, a més, diverteixi, i, si és possible, relacioneu-vos amb altres persones.

L’OMS reconeix la seva eficàcia en la depressió lleumoderada. Es creu que, com que indueix canvis en els neurotransmissors cerebrals, són, per tant, una bona opció natural en mans d’un sanitari acreditat.

Homeopatia: són molts els remeis utilitzats.

Els més freqüents són: Arsenicum album, Ignatia i sípia.

“EL IOGA O LA MEDITACIÓ PODEN AJUDAR-NOS A RECUPERAR LA SERENITAT I CONTROLAR L’ESPIRAL DE PENSAMENTS NEGATIUS” DIETÈTICA, S’HAN MOSTRAT ÚTILS: Moderació o millor abandonament de l’alcohol i el cafè.

Dieta rica en Omega 3: recomanem el peix blau (sardines, verat, salmó) almenys quatre vegades per setmana, i per a vegetarians, una cullerada diària d’oli de lli o una ració de nous. També és possible prendre’ls en forma de suplements.

Ingesta d’aliments rics en vitamines del grup B, àcid fòlic i vitamina C, o bé prendre un suplement multivitamínic que els contingui.

37

ACTIVITATS PUBLIREPORTATGE I LA CLê NICA DE PODOLOGIA

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA SORTIDA A LA SAGRADA FAMÍLIA

SOPAR ANUAL

El 19 de febrer, dos autocars de socis, familiars i simpatitzants de lÕ associaci— vam fer una excursi— molt especial en homenatge als socis i s˜ cies: vam visitar la Sagrada Fam’lia, un dels llocs mŽ s espectaculars de Barcelona.

El 30 de mar• , va tenir lloc, al restaurant La Masia, el sopar anual de lÕ associaci— .

Aquesta any era un sopar mŽ s especial, ja que vam lliurar un donatiu a la Beca Marta Santamaria per a la investigaci— del cˆ ncer de mama.

VAM PASSAR UN DIA TAN MAGNÍFIC QUE ENS VAN QUEDAR GANES DE TORNAR-HI

Nosaltres pensem que arribar a la curaci— total del cˆ ncer de mama ha de ser travŽ s de la investigaci— .

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER ACTIVITATS a la Val d’Aran Campanya de protecció solar a la neu

Per a la campanya de cˆ ncer de pell iniciada el mes de desembre en colá laboraci— amb lÕ estaci— dÕ esqu’ Baqueira-Beret i el Conselh Generau dÕ Aran, sÕ han realitzat diverses accions de sensibilitzaci— i difusi— dels missatges preventius amb la distribuci— mŽ s de 5.000 d’ptics entre les instalá lacions de lÕ estaci— dÕ esqu’, als 10 punts informatius instalá lats en diferents llocs, a lÕ hotel de lÕ estaci— , oficines de turisme de Vielha i Salardœ i diversos establiments de restauraci— de lÕ Aran.

Aquestes activitats van finalitzar amb la participaci— a la Cursa Naut Aran.

Campanya de Prevenció del Càncer de Còlon LÕ AECC sÕ ha sumat un any mŽ s a la campanya promoguda per lÕ Alian• a per a la Prevenci— del Cˆ ncer de Colon, de la qual forma part lÕ Associaci— Espanyola contra el Cˆ ncer.

Portar una dieta equilibrada, rica en fruites i verdures, i fer exercici f’sic poden jugar un paper fonamental en el desenvolupament dÕ aquest tipus de tumor.

A travŽ s de les juntes locals sÕ ha distribu• t material informatiu sobre la prevenci— del cˆ ncer de c˜ lon.

La Junta Local de lÕ AECC a la Val en colá laboraci— amb Tavernes Urtau, va fer una activitat especial i deliciosa

amb lÕ elaboraci— dÕ un pinxo amb lˆ mines de bacallˆ amb salsa de ceps i oferint els diners de la seva degustaci— a donar suport a les prestacions de lÕ associaci— a les comarques araneses.

Festival infantil a l’Escorxador

Nens i nenes de Lleida van ballar, cantar, recitar i dansar perqu• nens i joves dÕ arreu de lÕ Estat espanyol puguin participar dÕ aquestes activitats i dÕ altres a les Col˜ nies Oncol˜ giques que, en la seva tretzena edici— , es realitzaran a Salardœ . Als alumnes de la Coral Mater Salvatoris, Escola dÕ Acordi— , FactoriÕ d (ball esportiu), Estudi de Mœ sica Montagut, Grup de Ball Granados de la Casa dÕ Andalusia, rapsoda Denis Borraz i les colles Guspira i Somni del Grup Sardanista Montserrat i els seus directors i acompanyants, al TOAR i a lÕ Ajuntament de Lleida... Grˆ cies!

29 de maig. Colálecta anual de lÕ AECC a Lleida 38

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LLEIDA DIADA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA · 9 DE MAIG PROGRAMA D’ACTES DE LA DIADA ACTE D’INAUGURACIÓ DE LA JORNADA • Hora: 9.45 h PONÈNCIA “LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA” • Hora: 10.15 h Ponents: a cˆ rrec del Dr. Llu’s Rossell— , reumat˜ leg i coordinador

de la Unitat de Fibromiˆ lgia i S’ndrome de Fatiga Cr˜ nica de lÕ Hospital Santa Maria de Lleida i del Dr. J. Antoni Prat, dÕ INEFC de Lleida.

Presentat per la vicepresidenta de Fibrolleida, Maite Monta– Ž s.

PONÈNCIA “LA FIBROMIÀLGIA COM A MALALTIA CRÒNICA” • Hora: 11.45 h Ponents: a cˆ rrec de la Dra. Montserrat Conde Seijas, reumatòloga i especialista en fibromiàlgia.

Presentat per Carme Campoy, coordinadora de la Unitat de Fibromiˆ lgia de lÕ Hospital Santa Maria.

ACTE DE CLOENDA • Hora: 12.45 h

Reconeixement i agra• ment a les mŽ s veteranes per la seva colá laboraci— amb Fibrolleida.

LECTURA DEL MANIFEST • Hora: 13.00 h Lloc: als jardins de lÕ Hospital Santa Maria

Ponents: a cˆ rrec de la secretˆ ria de Fibrolleida, Rosa Vicente Garcia, acompanyada per un grup de mœ sics de lÕ Auditori de Lleida.

DINAR DE GERMANOR • Hora: 14.30 h Lloc: al restaurant La Fonda del Nastasi Preu: 20 Û socis, 25 Û no socis.

CAMINADA POPULAR PER LA MITJANA • EXHIBICIÓ DEL TALLER DE TAI-TXI • Dia: 12 de maig

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA CELEBREM DOS ANYS DEL CENTRE DE REHABILITACIÓ DE LA VEU El dia 18 dÕ abril vam celebrar el segon aniversari de la nostra associaci— .

Volem donar les grˆ cies a totes aquelles persones, socis/s˜ cies, colá laboradors/es i professionals, que ens donen suport en el dia a dia i per confiar en la nostra tasca.

39

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA UN JOVE AMB SÍNDROME DE DOWN ACTUALITZARÀ EL FACEBOOK DE LA LLOTJA El passat dia 21 de mar• , Dia Mundial de la S’ndrome de Down, va tenir lloc la signatura del conveni de colá laboraci— entre la Fundaci— Teatre de la Llotja i Down Lleida. Ë ngel Ros, alcalde de la ciutat i president de la Fundaci— , i Pilar Sanju‡ n, presidenta de Down Lleida, van signar aquest acord, que tŽ com a objectiu fomentar la integraci— social i laboral dels joves amb s’ndrome de Down.

Aquest conveni permetrˆ que Joan Sorribes, un jove de Down Lleida, pugui fer prˆ ctiques laborals a La Llotja, i serˆ lÕ encarregat dÕ entrevistar els actors i mœ sics que passin pel teatre i, tot seguit, dÕ actualitzar la xarxa social Facebook. Se lÕ anomenarˆ , per tant, Ò Joan, el reporter de la LlotjaÓ .

En Joan mostrarˆ a la ciutadania tot all˜ que hi ha darrere dels espectacles tot fent entrevistes, fotografies, muntatges audiovisuals, etc.

40

A la imatge Joan Sorribes a la signatura del conveni de col·laboració entre la FUNDACIÓ TEATRE DE LA LLOTJA I DOWN LLEIDA

Joan Sorribes va ser un dels actors de la pelá l’cula ÒHeroisÓ, escrita per Albert Espinosa i Pau Freixas.

me de Down formava part de la història que explicava el film.

Aquest film va tenir molt èxit i va canviar la concepci— del tractament de la s’ndrome de Down al cinema, ja que per primer cop no es feia una pelá l’cula centrada en la s’ndrome, sin— que una persona amb s’ndro-

De moment, Joan Sorribes serˆ el primer jove que hi colá laborarˆ , per˜ la previsi— Ž s anar incorporant altres joves de Down Lleida que tambŽ tinguin inter• s per formar-se en lÕ ˆ mbit period’stic.

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA REFLEXIONS SOBRE EL NOU CENTRE D’AFA A TARRAGONA Les persones que formem part de les Associacions de Familiars de Malalts dÕ Alzheimer i altres dem• ncies de Lleida ens congratulem de la inauguraci— del Centre de Respir Rosa dÕ Abril el 23 de mar• a Tarragona.

Compten amb uns 300 m2 i jard’ , en ple barri de Sant Pere i Sant Pau

LÕ ajuntament dÕ aquesta ciutat ha posat a disposici— de lÕ Associaci— de Familiars de Malalts dÕ Alzheimer de Tarragona un local preparat perqu• puguin donar serveis dÕ estimulaci— cognitiva a les persones diagnosticades.

A AFALL, anem posant el nostre gra dÕ arena perqu• tant a les fam’lies com als malalts no els sigui tan dur el dia a dia de la malaltia. Esperem que les nostres institucions siguin conscients que en una crisi econ˜ mica com lÕ actual una fam’lia amb un malalt dÕ Alzheimer Ž s una fam’lia Òsubmergida en la crisiÓ, a la qual cal prioritzar les ajudes. ƒ s per aquest motiu que felicitem una vegada mŽ s lÕ alcalde de Tarragona per la iniciativa de construir un centre per als malalts de la seva ciutat.

Maria Ant˜ nia Recasens Secretˆ ria FAFAC i vicepresidenta CEAFA

EL TEMPS PASSA A POC A POC El temps passa lentament. De vegades no mÕ adono de quin dia Ž s, no sŽ si Ž s dissabte, dilluns o dimecres. NomŽ s sento que avui estic cansada. Avui la mare sÕ ha tornat aixecar de nit per buscar no sŽ quins draps o tovalloles, o potser eren llen• ols.

No ho sŽ , de vegades penso que s— c la que necessito que em revisin la mem˜ ria. S’, devien ser llen• ols el que cercava. Ja portem sis dies dÕ imaginˆ ria, cercant alguna cosa o vestint-se pensant que Ž s de dia i seÕ n va als tallers. I quan li dic que encara no sÕ ha fet de dia, em renya com quan era una nena i em fa un gest com que lÕ angoixo, que nÕ estic sempre pendent i la privo de llibertat. Ai mare, la teva llibertat! I la meva i el meu desig de descansar!

Avui no ha volgut posar-se el jersei que vam triar per anar als tallers, diu que no li queda bŽ , ja no sŽ quants retocs porta.

GairebŽ Ž s millor que es posi el que ella vulgui, per˜ com he de deixar que porti el mateix tota la setmana? BŽ , a veure qu• mÕ invento per poder posar-li una roba que no la disgusti.

I a lÕ autobœ s: Mare: Quin dia Ž s avui? Jo: ƒ s dimecres dia 12.

M: Quants dies queden per acabar la setmana?

Y: Dos, mare.

M: Fem tard! Y: No, mare, anem bŽ .

M: Quin dia Ž s avui? Y: Dimecres mare...

M: Fem tard, quants dies queden per no anar al taller?

Avui tindrŽ cura de posar-li el mateix plat que al pare, perqu• no vull que es disgusti com la darrera vegada i no mengi. Sort que el pare tŽ molta paci• ncia i se lÕ estima molt, perqu• si no aix˜ seria una batalla campal durant els ˆ pats.

I per fi arriba la nit, li donaré una infusió ben calenteta perquè puguem dormir encara que sigui un parell dÕ horetes i... descansar.

De tota manera, quan tÕ observo al meu costat a la cuina, agraeixo que mÕ expliquis les teves batalles de joventut una vegada i una altra, sentir la teva cantarella per casa i mirarte quan tÕ enfades i arrufes les celles com fent entendre que lÕ equivocada s— c jo.

T’estic agraïda per tot el que has fet per nosaltres fins ara i és just que jo tÕ ho torni.

Mila R. Calder— n. Logopeda AFALL

41

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA UNS LLIBRES MOLT ESPECIALS En una població lleidatana hi vivia la Caterina, una jove de família noble que sempre estava avorrida. Dia rere dia restava tancada en una habitació on llegia devocionaris, cosia i resava.

Feia molt de temps que el seu pare havia marxat de casa per no tornar mai més i la seva mare havia mort feia un parell de mesos d’una estranya malaltia.

Ella caminava per una regió desconeguda i veié un ridícul cavaller que galopava, amb la llança preparada per atacar un molí de vent.

Davant la insòlita escena, la Caterina no va poder contenir-se el riure i el cavaller la sentí. Es girà per envestir-la i ella decidí tancar també aquell exemplar.

La seva era una magnífica i colossal residència; tanmateix, la Caterina mai havia pujat més amunt del segon pis. Des que era ben petita la seva progenitora li prohibí l’accés a les golfes sense donar-li cap més explicació que era simplement un lloc llefardós, sòrdid i misteriós.

Un dia trist d’hivern, en què la boira no deixava veure res a través de les finestres, la Caterina s’atreví a pujar al pis de dalt.

Les golfes eren un espai nou per a ella, un lloc de proporcions enormes, ple d’andròmines velles i inservibles. Allí, enmig de mobles espatllats per la guerra passada, hom topava amb un cofre tancat i barrat. Això encuriosí la Caterina, que no s’aturà fins que trobà un martell per forçar la tanca.

A mesura que obria la tapa del caixó, estranyes imatges de monstres, cavallers, reis i princeses vingueren a la seva ment.

Quan pogué fixar-se en el contingut de l’arca, va veure que estava plena de llibres.

Obrí un compendi històric per una pàgina qualsevol que resultà que estava il·lustrada amb un gravat que no tingué temps de mirar. De sobte, observà on abans havien estat les golfes de casa un borrombori humà que corria amb desesperació. Els revoltats vestien amb pellingots, calçaven velles espardenyes, tenien el rostre famèlic i el gest excitat.

Ella, elegant com sempre, es trobava als peus d’un edifici i veia com la munió de gent era cada cop més propera. Quan la turba gairebé l’abastava, començà a córrer i tancà el tom que sostenia entre les mans.

En aquell moment, l’edifici desaparegué i els que pretenien prendre’l, també. De nou, la Caterina es trobà al rebost de casa seva, envoltada de trastos usats. Prengué un altre exemplar. La noia llegí uns fulls fins que arribà a una pàgina il·lustrada i, un altre cop, les figures prengueren vida.

La noble Caterina retornà a les seves golfes, es refregà els ulls i féu el propòsit de no obrir cap més volum. De tota manera, va anar llegint els títols dels toms fins que arribà a un Nou Testament.

Pensà que no li podia passar res si fullejava un escrit d’aquesta naturalesa, però estava equivocada. De seguida es trobà enmig d’una munió d’homes que li tiraven pedres i l’escridassaven.

Abans que la lapidació anés més enllà, tancà el catecisme i revingué a les golfes.

Intuí que es feia l’hora de dinar, desà tots els llibres que havia xafardejat i marxà cap a la seva habitació.

Una criada no trigà a arribar per dir-li que l’àpat ja era a punt.

Però en entrar a la cambra, la minyona va exclamar: -Senyoreta, com s’ha fet aquesta ferida a la cama?

(La Caterina es mirà la cama, que estava sagnant, i li entrà el dubte. El mal se l’havia fet accidentalment a les golfes o…?)

Meritxell Botargues i Palasí

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 42

ACTIVITATS

CELEBRACIÓ DE LA XVII EDICIÓ DELS PREMIS ASPID

LÕ objectiu primordial dÕ aquests premis Ž s donar visibilitat i suport a entitats, institucions o persones f’siques que sÕ hagin distingit per la tasca desenvolupada a favor de la normalitzaci— social de les persones amb discapacitat El 8 de juny, des de lÕ Associaci— ASPID organitzem els PREMIS ASPID, que ja han arribat a la dissetena edici— .

ELS Ë MBITS ON ES TENEN EN COMPTE LES CANDIDATURES Sî N:

1. Solidaritat: pel desenvolupament, realitzaci— i la promoci— dÕ estudis, investigacions i activitats que suposin un impuls en la participaci— de les persones amb discapacitat.

2. Comunicaci— : per promoure projectes orientats a aconseguir la integraci— .

3. En l’àmbit social, per a lÕ eliminaci— de barreres arquitect˜ niques.

4. Empresa: en lÕ ˆ mbit laboral, per potenciar qualsevol activitat orientada a facilitar la feina de les persones amb discapacitat.

5. Innovaci— : afavorir projectes destinats a les ajudes t• cniques i lÕ autonomia de les persones amb discapacitat f’sica.

Aquest any, lÕ acte dÕ entrega dels premis estarˆ presidit per la M.H. Sra. Nœ ria de Gispert i Catalˆ , presidenta del Parlament de Catalunya.

ACTE DELS PREMIS ASPID Dia: divendres 8 de juny • Hora: 19 h Lloc: saló d’actes de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida

43

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA DIADA ESPECIAL DE CYCLING AL GIMNÀS EKKE

EL GIMNÀS COL·LABORA AMB LA FEM Una vegada mŽ s, el gimnˆ s Curves ha colá laborat amb la Fundaci— Esclerosi Mœ ltiple de Lleida.

També cal donar les gràcies a Down lleida, que un cop més va demostrar la seva solidaritat El passat 31 de mar• es va celebrar, un cop mŽ s, la diada especial de ÒcyclingÓal gimnˆ s Ekke a favor de la Fundaci— Esclerosi Mœ ltiple i amb el patrocini de lÕ empresa Pedales Mundo, que va donar 1 Û per

cada inscrit. La jornada va estar plena de solidaritat i participaci— i sÕ hi van inscriure mŽ s de 400 persones, que van pedalar i van demostrar novament que Lleida Ž s solidˆ ria.

VAM COMPTAR AMB LA VISITA I PEDALADA DE NOMBROSOS REPRESENTANTS DEL Mî N DE LA POLê TICA DE LLEIDA: Sr. Josep Presseguer, segon tinent dÕ alcalde de Lleida; Sr. Joan Saura, delegat de Benestar i Fam’lia; Sr. Miquel Plana, senador per CiU; Sr. Miquel Padilla, vicepresident de la Diputaci— de Lleida; Sr. Rafa Carpi, Regidoria dÕ Esports de lÕ Ajuntament de Lleida; Sr. Oriol Yuguero, regidor de Salut de lÕ Ajuntament de Lleida; Sra. Montserrat M’nguez, tinent dÕ alcalde de Lleida i regidora de Serveis Personals, i Sra. M. JosŽ Horcajada, regidora del PP a lÕ Ajuntament de Lleida.

44

Moltes gràcies a tot l’equip de Curves per la seva col·laboració

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS juny 2012 Codependència emocional PROGRAMA DEL TALLER Dia: 2 de juny de 2012 Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h Preu del taller: 70 € 1. Concepte de “dependència emocional” 2. Característiques del dependent emocional 3. Com és la persona escollida pel dependent emocional?

4. Causes de la dependència emocional 5. Principals símptomes de la dependència emocional i les seves característiques nocives 6. Fases del cicle de l’addicció 7. Passos per a la recuperació emocional 8. Diferència entre dependència emocional i patològica 9. Característiques d’una relació saludable Informació i reserves: Per telèfon, 973 501 503 - 639 610 603, o bé envia un correu amb les teves dades personals a info@serveidedolponent.org Per a la reserva de plaça s’ha de fer l’ingrés a “la Caixa”: 2100 3604 15 2200146452 (cal posar el nom en fer l’ingrés).

Recés de cap de setmana Dies: 16 i 17 de juny del 2012 Lloc: Ivars d’Urgell (Lleida) • Karuna Casa d’Espiritualitat, carrer Jardí, 23 Preu: 145 € per persona, tot inclòs Més informació: 973 501 503 • info@serveidedolponent.org

45

QUI SOM

46

COL路LABORADORS OFICIALS

47

48