Fesalut Nº 45 Junio 2012 by Fesalut Lgb

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n 45 JUNY 2012

GINECOLOGIA La Fecundació Invitro

DE PETITS Com i quan treure els bolquers

NUTRICIÓ Els Gelats

VACUNACIONS

Recomanacions per a viatgers

Contingut pàgines 38-45 Dr. Francesc Rubianes i Arturo Metge Estomatòleg FESALUTÊESÊREG ALAÊE NCARTADAÊAM BÊELÊDI ARIÊ SEGRE. TAMBƒÊLAÊT ROBARËSÊALÊT EUÊQU IOSCÊH ABITUALÊALÊPREU ÊDÕ1,20ÊÛ

Director editorial: Llu’s G— mez Bonet álluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i cap de redacci— : Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com áTel. 973 20 80 25 Dissenyadors: Gemma Pi– eiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com

COLá LABOREN EN AQUEST Nò MERO

AMB LA COLá LABORACIî

DE:

DR. ORIOL FARRƒ Odont˜ leg especialista en Implantologia, Pr˜ tesis, Rehabilitaci— Oral, Oclusi— i Noesiterˆ pia DRA. MARIA CHINƒ SEGURA Pediatra MARIA FERRER GIL Llevadora de lÕ HUAV EQUIP DE MESTRES DE CICLE SUPERIOR ESCOLA TERRES DE PONENT DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrici— ILERDENT ASSOCIACIî CATALANA DE DIETISTES-NUTRICIONISTES JESò S MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMê Pod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gica ROYAL LLEIDA GRUP KIRMA DRA. GEMMA VALLS I RICART Especialista en Ginecologia i Obstetr’cia CLê NICA SANZA DR. SAMUEL PINî S Director m• dic de les Cl’niques Nexus DR. GERARD PALLË S Otorino

Edita: LGB editores á 667 56 02 25 C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 á25001 Lleida Fax 973 208 130 áprensa@lgbeditores.com Dip˜ sit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions expressades pels colá laboradors en els escrits signats.

DRA. CAROLINA RIVAS Metgessa especialista en Oftalmologia FEDERACIî

DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

CORRECCIî

DE LA REVISTA

traducci— I correcci— I interpretaci— 973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell á25003 Lleida áFax 973 28 99 70

n45 JUNY 2012

Sumari fesalut 45 8 De petits .................................................................. 9 CIOS-CLê NICA INTEGRADA DÕ ODONTOLOGIA I SALUT ....... QUAN I COM RETIRAR ELS BOLQUERS?

GELATS. LÕ ESTRELLA DE LÕ ESTIU

Recomanacions per a viatgers

Nutrició ................................................................. 14 ILERDENT.................................................................

LA CLê NICA DE PODOLOGIA .......................................

ROYAL LLEIDA .........................................................

GRUP KIRMA............................................................

CEFER-LLEIDA .................

LÕ INSTITUT DENTAL ILERDENT INFORMA SOBRE LA XEROSTOMIA, O LA Sê NDROME DE LA BOCA SECA QUé ƒ S LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT? RECUPERACIî

FUNCIONAL ESPORTIVA

PROGRAMA REDUCCIî

GREIX LOCALITZAT

INSTITUT DE REPRODUCCIî FECUNDACIî Ò IN VITROÓ Té CNICA DE REPRODUCCIî

ASSISTIDA

Actualitat .............................................................

CLê NICA SANZA ........................................................

NEXUS ....................................................................

LABORATORIS SALVAT ..............................................

DIES MUNDIALS

PRIMER GOLF CUP CLê NICA SANZA-HOSPITAL MONTSERRAT HIPERHIDROSI

NURANE, AJUDA ALS MECANISMES NATURALS DE NEUROPROTECCIî

Vacunació

Contacte “pell amb pell”

Escola Terres de Ponent

34 ILO OFTALMOLOGIA.................................................. 36 Ara actualitat ....................................................... OFTALMOLOGIA INFANTIL

Activitats .............................................................. NOTê CIES DE LA FEDERACIî

DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

ENS TROBARË S A:

Quan he d’anar al Dietista Nutricionista?

www.youkioske.com/search/fesalut 5

DÕ INTERƒ S I VACUNACIî . RECOMANACIONS PER A VIATGERS

Vacunaci—

RECOMANACIONS

per a viatgers

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del Reglament Sanitari Internacional, té com a objectiu prevenir la propagació internacional de les malalties i, pel que fa als viatges internacionals, aconseguir aquesta fita amb un mínim de molèsties per a la persona que viatja. Per això, recomana una sèrie de normes de compliment obligat en determinats països i d’altres de caràcter general.

Vacunació obligatòria La vacuna de la febre groga està sotmesa a una reglamentació internacional i es pot exigir, per part de les autoritats locals del país que es visita, un certificat internacional de vacunació. Aquest tipus de vacunació només s’administrarà als centres de vacunació autoritzats.

La transmissió es realitza fonamentalment a través de l’aigua i els aliments contaminats i per contacte directe amb individus infectats.

FEBRE GROGA: s’exigeix certificat internacional de vacunació contra la febre groga a tots els viatgers per entrar a determinats països, o només als procedents d’un país endèmic o amb un brot epidèmic. Independentment de la possible exigència, aquesta vacunació és recomanable a tots els viatgers que es dirigeixin a zones infectades d’Àfrica, d’Amèrica Central o d’Amèrica del Sud.

HEPATITIS B: és indicada per a persones que viatgin a zones amb molta incidència d’aquesta malaltia o que tinguin contacte amb la població d’àrees endèmiques i, sobretot, durant els mesos d’hivern i primavera.

Vacunacions recomanades

ENCEFALITIS CENTREEUROPEA: se n’aconsella la vacunació als individus que viatgin a les àrees rurals de països de l’Europa Central i de l’Est, on la malaltia és endèmica (campistes, caçadors i naturalistes, entre d’altres) i durant els períodes de maig a setembre. Per al turista ordinari de ciutats, la vacunació no es recomana.

TÈTANUS: la vacunació antitetànica és de gran importància. Totes les persones n’haurien d’estar vacunades, i, especialment, les que viatgen. CÒLERA: la vacunació anticolèrica es pot recomanar en determinats casos, si hi ha risc d’adquirir aquesta malaltia. POLIOMIELITIS: tot i que aquesta malaltia s’està eliminant en molts països, se n’ha d’aconsellar la vacunació a totes les persones que viatgin a països tropicals i que no n’estiguin immunitzades. En el cas dels nens, s’actualitzarà el seu calendari vacunal. A les persones adultes, si han estat vacunades correctament amb anterioritat, sols cal administrar-los una dosi de record. FEBRE TIFOIDE: com que en alguns països d’àrees no desenvolupades aquesta malaltia és freqüent, es recomana la vacunació a totes les persones que vagin a aquests països i a les àrees rurals. Actualment, es disposa d’una vacuna oral i d’una altra d’administració parenteral. Atès que l’eficàcia de la vacuna no és absoluta, s’ha de considerar que la millor prevenció són les mesures higièniques amb els aliments i les begudes.

HEPATITIS A: en la majoria dels països en vies de desenvolupament, l’hepatitis A és endèmica.

RÀBIA: es recomana a persones (caçadors, viatgers, antropòlegs i zoòlegs, entre d’altres) que hagin d’estar llargs o períodes freqüents de temps en àrees on hi hagi animals que puguin transmetre aquesta malaltia.

ENCEFALITIS JAPONESA: les persones que viatgin a àrees rurals i agrícoles del nord-est i sud-est asiàtic amb estades de llarga durada han de ser vacunades contra aquesta malaltia. Per al turista ordinari de ciutats, la vacunació no és necessària. MENINGITIS MENINGOCÒCCICA: es recomana a les persones que viatgin a zones endèmiques, sobretot si es preveu un viatge de llarga durada o si s’hi viatja amb molta freqüència. L’OMS va recomanar-ne la vacunació a totes les persones que viatgin a països tropicals, especialment si es tracta de joves. ALTRES VACUNACIONS: hi ha altres tipus de vacunes per a malalties com la pesta, l’antipneumocòccica o la que hi ha contra l’Haemophilus influenzae que només són aconsellables en situacions excepcionals i sota prescripció mèdica.

VACUNACIî . RECOMANACIONS PER A VIATGERS I DÕ INTERéS

IMMUNITZACIONS I PERÍODES DE VALIDESA VACUNA

OBLIGACIÓ O RECOMANACIÓ

PERÍODE DE VALIDESA

Febre groga

Obligatòria (en alguns països)

A partir de 10 dies fins a 10 anys. A les revacunacions, des del mateix moment.

Tètanus

Recomanable

Més de 10 anys.

Poliomielitis

Recomanable (en alguns països)

Permanent. Només calen dosis de reforç addicional en situacions de possible augment d’exposició al virus.

Febre tifoide

Recomanable (en alguns països)

A partir de 3 setmanes després de l’última dosi, fins a 3 anys.

Hepatitis A

Recomanable (en alguns països)

Més de 5 anys.

Hepatitis B

Recomanable

Més de 5 anys.

Meningitis meningocòccica

Recomanable (en alguns països)

Més de 3 anys.

Profilaxi del paludisme El paludisme o malària és una malaltia molt estesa a tots els països tropicals. S’adquireix a través de la picada d’un mosquit (l’Anopheles). Atès que aquesta malaltia pot resultar greu, i fins i tot mortal, i que actualment no es disposa de vacuna, és important prendre mesures de prevenció. • Quan s’estigui a l’exterior, tant de bon matí com al vespre, es recomana portar roba de màniga llarga i pantalons llargs, i evitar portar colors foscos i perfums intensos, ja que atrauen els mosquits. A les parts del cos que no estiguin cobertes per la roba, cal usar repel·lents d’insectes. • Quan s’estigui a l’interior, cal polvoritzar amb insecticides i usar aparells especials impregnats amb piretrines sintètiques, dels que s’endollen al corrent elèctric. Les habitacions han d’estar degudament protegides amb teles metàl·liques a les portes i a les finestres. És aconsellable l’ús de mosquiteres sobre els llits, assegurar-se que no tinguin ruptures i subjectar-les sota el matalàs o somier.

Import de les visites i vacunació En relació amb el servei de visita, de consell i dispensació de vacunes a la persona que viatja a tercers països, en tots els centres de vacunació internacional de l’Institut Català de la Salut s’apliquen els imports següents: Vacunació obligatòria (febre groga): es cobra la taxa de l’Estat, que gestiona el Ministeri de Sanitat, en tots els supòsits i a tots els països en què s’obliga a aplicar-la. L’import de la taxa és de 17,97 €.

Consell al viatger i vacunacions no obligatòries: en els supòsits de vacunacions no obligatòries, però recomanades, en l’atenció i consell al viatger internacional i dispensació de la vacuna, s’apliquen els preus següents: • Visita de consell al viatger: 28 €. • Visita urgent de consell al viatger: 102 € (no tots els centres la fan. Cal consultar-ho) • Administració de vacunació: 9 €. Hi ha altres centres vacunals adscrits al Departament de Salut que no estan sotmesos a aquestes tarifes. Per tant, s’aconsella fer-hi una trucada prèvia per preguntar sobre el preu de la consulta. Els dos centres que depenen del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat que hi ha a Catalunya (a Tarragona i al carrer Bergara 12, a Barcelona) són gratuïts. ADRECES D’INTERÈS

Centre de Vacunació Internacional Eixample (ICS) Av. de Balmes, 4 · 25006 Lleida Telèfon: 973 03 22 86 · Consulteu per a cita prèvia CENTRE AUTORITZAT PER A LA VACUNACIÓ CONTRA LA FEBRE GROGA

De tornada... Algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament. Pot passar que es presentin bastant temps després de la tornada. En cas que us calgui anar al metge o metgessa, haureu d’informar-los que heu realitzat un viatge en els darrers dotze mesos a una zona tropical o un país en vies de desenvolupament.

PUBLIREPORTATGE I CIOS-CLê NICA INTEGRADA DÕ ODONTOLOGIA I SALUT

Què ofereix CIOS als seus pacients?

Clínica Integrada d’Odontologia i Salut

Prioritzem la prevenció i promoció de la salut oral. Tot i així, hi ha casos on s’ha d’actuar mitjançant ortodòncia, implants, pròtesis, etc. Quan és així, partim d’un diagnòstic de rigor i acurat per definir el pla de tractament més adequat, des d’una perspectiva multi-disciplinària i consensuada. Un cop realitzat el tractament, animem a seguir un protocol de manteniment perquè la salut oral sigui òptima i de llarga durada. Com a odontòleg i posturòleg, quina relació veus entre la boca i la postura?

Dr. Oriol Farré

Odontoposturòleg especialista en Implantologia, Pròtesis, Rehabilitació Oral, Oclusió i Noesiteràpia

La Clínica neix després de 10 anys d’estreta col·laboració entre els doctors Iñaki Cercadillo, cirurgià especialista en Implantologia Immediata; el Dr. Miguel Lacasa, ortodoncista especialista en Invisalign, i el Dr. Oriol Farré, odontoposturòleg especialista en Implantologia, Pròtesis, Rehabilitació Oral, Oclusió i Noesiteràpia. Amb la finalitat d’ajudar a trobar sempre el màxim bé dels nostres pacients, mitjançant un tracte humà, respectuós i de confiança, la nostra inquietud i ànim de millorar cada dia ens obliga a estar en contínua formació científica i acadèmica.

A CIOS ens ajudem de les últimes i més avançades tecnologies per donar la millor resposta a les necessitats de cada pacient. Escoltem, informem, aconsellem i realitzem els tractaments dentals més adequats per a cada cas.

A la boca, a part de les dents, hi ha músculs, articulacions, lligaments, nervis, etc. que funcionen conjuntament i permeten accions prioritàries per a l’ésser humà com menjar, deglutir, parlar... Aquestes funcions tan complexes estan comunicades amb els ulls, l’olfacte, l’oïda, l’equilibri, l’esquena, els peus, etc. Si varies la posició de la mandíbula, es pot comprovar que canvia la mirada, la posició del cap, de l’esquena i fins i tot la petjada dels peus. Així doncs, els mals de cap o d’esquena tenen a veure amb la boca?

Alguns sí. Si els dolors són causa d’una mala postura que prové d’una mala oclusió dental, podem ajudar a solucionar ambdues coses i, conseqüentment, millorar molt. Amb aquesta finalitat, també col·laborem amb osteòpates, fisioterapeutes, podòlegs, logopedes i optometristes veient cada dia la capacitat que té el cos per recuperar l’equilibri i la salut. Val a dir que hi ha molts esportistes d’elit que utilitzen l’odontoposturologia per prevenir lesions i augmentar el rendiment esportiu!

QUAN I COM RETIRAR ELS BOLQUERS I DE PETITS

Quan i com retirar els bolquers? Al voltant dels 2-3 anys d’edat la majoria dels nens estan preparats per iniciar la retirada del bolquer S’intueix que el nen pot col·laborar quan té una preparació física suficient: pot caminar sense ajuda, té una bona coordinació de les mans, sap apujar-se o abaixar-se els pantalons, etc. Ja és capaç de seguir instruccions com, per exemple, seure en una cadira, aixecar-se, imitar algú. Controla la bufeta: el nen orina bastant d’una vegada, es manté sec durant 2 o 3 hores i avisa quan realitza una micció o se n’adona amb diversos gestos i postures.

CONSELLS PER AJUDAR EN L’ENTRENAMENT:

No hi ha regles fàcils i ràpides,

però amb paciència i constància tots els nens aconsegueixen el control d’esfínters

* Aprofitar la primavera i l’estiu, ja que s’evita el fred i la roba excessiva, que dificulta les maniobres.

Li explicarem què s’ha de fer a l’orinal i l’animarem a fer-ho bé la propera vegada.

* Qualsevol membre de la família o cuidador pot entrenar el nen intentant evitar entrar en contradiccions que puguin confondre i mantenint el mateix missatge tant a casa com a la guarderia.

* Ensenyarem als nens més grans a apujar-se i abaixar-se els pantalons, utilitzar el paper higiènic, buidar l’orinal, estirar la cadena i rentar-se les mans després de finalitzar tot el procés.

* Si s’esperen canvis en la vida quotidiana (naixement d’un germà, canvi de domicili, inici de la guarderia...) és preferible retardar-ne l’aprenentatge.

* Cal acompanyar-lo, evitant distraccions, mentre està assegut i intentar que vegi el procés com una cosa agradable.

* Se li explicarà amb paraules comprensibles que, ara que ja és gran, ha arribat l’hora de retirar-li els bolquers.

* Si el nen es nega a seure a l’orinal, no cal insistir-hi ni forçar-lo, és millor deixar passar una estona i provarho un altre moment.

* S’ha d’utilitzar un orinal còmode i resistent o adaptadors a la tassa del vàter. En qualsevol cas, el nen ha de poder recolzar els peus i seure amb comoditat.

* Si, malgrat tot, el nen s’hi resisteix i es creen contínuament moments de molta tensió, és preferible retardar l’entrenament diverses setmanes o fins i tot mesos.

* S’ha d’evitar tornar a posar el bolquer durant el dia, ja que el confondríem. És important que s’adoni quan es fa pipí. * L’asseurem a l’orinal uns minuts (més de 5 o 10, no) després de cada menjada i cada 1 o 2 hores inicialment, i es pot anar espaiant el temps a mesura que s’adquireix el control. També és convenient que les caques no siguin dures, perquè no associï fer caca amb dolor. * Lloarem els èxits i intentarem no enfadar ni cridar quan se li escapi la caca o el pipí.

* Un cop aconseguit el control diürn, el nen anirà aconseguint progressivament el control nocturn. Després, cal objectivar que es desperta amb el bolquer sec entre 10-15 nits consecutives i es pot intentar retirar els bolquers a les nits.

DRA. MARIA CHINƒ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida Unitat de Pneumologia Pediˆ trica. HUAV Cl’nica Perpetu Socors. Lleida

DE PETITS I CONTACTE Ò PELL AMB PELLÓ

Contacte “pell amb pell”

MARIA FERRER GIL Llevadora de lÕ HUAV

Nombrosos estudis recomanen el contacte precoç de la mare amb el nadó “pell amb pell”, sense interrupcions i com més temps millor, o almenys les dues primeres hores de vida, per la quantitat de beneficis que aquest senzill acte produeix en tots dos

El postpart immediat és un moment molt especial en la vida del nadó, està relacionat amb el procés d’unió mare-fill i la creació del vincle afectiu que s’estableix després del naixement i que s’interromp fàcilment amb la més mínima intervenció El naixement d’un fill és un esdeveniment vital que marcarà la nostra vida. Després de la llarga espera de l’embaràs i el moment del part, arriba per fi el primer contacte amb el nostre bebè. Com serà? Sentir per primera vegada la delicada pell del nostre nadó en contacte amb nosaltres és una experiència única i irrepetible.

El part ha de ser un moment íntim i ha de comptar amb un entorn adequat que afavoreixi la confiança i la seguretat de la dona per donar la benvinguda al món al seu fill. Si el naixement es produeix en aquestes condicions, el contacte immediat entre la mare i el nadó es produeix d’una forma més intensa i els beneficis augmenten.

CONTACTE Ò PELL AMB PELLÓI DE PETITS

EL CONTACTE “PELL AMB PELL” Consisteix en la col·locació del nadó nu immediatament després del naixement sobre la pell de la mare, sense roba, només cobrint-li l’esquena amb una talla o una tovallola calenta.

Hem d’encoratjar totes les futures mares a gaudir del contacte “pell amb pell” amb el seu fill després del part, independentment del tipus de lactància que triïn.

Aquest serà el primer contacte físic de la mare amb el nadó

Beneficis del “pell amb pell”

Això és possible sempre que es tracti d’un part sense complicacions i un bebè sa.

1. AFAVOREIX L’INICI I EL MANTENIMENT DE LA

Tradicionalment, en la majoria de les cultures, després del part es col·locava al nen sobre l’abdomen o el pit de la mare i d’aquesta manera el nen aconseguia calor, aliment i començava a interactuar amb la mare per posar en marxa el vincle afectiu.

2. EVITA LA PÈRDUA DE CALOR DEL NOUNAT

En el nostre medi, fins fa molt poc les rutines hospitalàries feien que se separessin la mare i el bebè per realitzar les primeres cures al nadó. Se l’assecava, se l’estimulava, se’l pesava i se’l vestia, i només després de tot això es tornava a la mare. Sí que és veritat que en alguns casos cal separar temporalment la mare del nadó, però al més aviat possible aquests han de tornar a estar junts. Si per algun motiu la mare no pot fer aquest primer contacte, el pare podria fer-ho en lloc seu. El mètode “pell amb pell” no requereix tècnica, material ni equipament especials, ni s’han descrit efectes perjudicials, però és aconsellable que estigui supervisat per un professional amb experiència en valoració de nounats.

LACTÀNCIA MATERNA

MILLORA ELS NIVELLS DE GLUCÈMIA DEL NADÓ (SUCRE EN SANG)

3. ELS NADONS PLOREN MENYS I ES RECUPEREN MÉS BÉ DE L’ESTRÈS DEL PART I, PER TANT, MILLORA EL SEU BENESTAR FISIOLÒGIC I EMOCIONAL

4. AJUDA LES MARES A DESENVOLUPAR CONDUCTES D’AFECCIÓ I ELS DÓNA SEGURETAT

Tenint en compte els beneficis, i tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, cada vegada més, es lluita per fer “pell amb pell” amb el nostre nadó a la mateixa sala de parts, pels beneficis de salut que comporta i perquè és la millor manera d’iniciar la relació amb els nostres fills.

DE PETITS I ESCOLA TERRES DE PONENT

ESCOLA TERRES DE PONENT

Què suposa fer activitats

fora de l’escola?

Anar de colònies, fer sortides d’un dia o més o simplement realitzar petites activitats fora del centre pot semblar, per a moltes famílies, i sobretot per a les famílies d’altres cultures diferents a la nostra, una activitat una mica agosarada, fora de context i exclusivament lúdica. Nosaltres, contràriament, pensem que són necessàries i ajuden en moltes ocasions a complementar el treball diari de l’aula i de l’escola, sempre procurant que es puguin fer amb una motivació i amb unes condicions adequades per a l’atenció de l’alumnat. Tant per als alumnes més petits com per als més grans, i fins i tot per als mateixos mestres de l’escola, aquest plantejament els suposa una experiència nova, enriquidora, divertida i estimulant.

Per què fem aquest tipus d’activitats? Treball interdisciplinari:

A mŽ s a mŽ s, per a moltes fam’lies, sigui quina sigui la proced• ncia, Ž s poc freqŸ ent parlar de sentiments i emocions i, per tant, el fet que els alumnes puguin exterioritzar i compartir les inseguretats, les pors, les vergonyes... comparant-les entre iguals lluny de lÕ entorn mŽ s proper, i adonar-se que no s— n els œ nics, els prepara i els d— na estrat• gies personals que els ajuden a refer-se de les emocions. A la nostra escola hem apostat pels serveis educatius dels Camps dÕ Aprenentatge (CdA) del Departament dÕ Ensenyament, que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a lÕ estudi i lÕ experimentaci— en un medi singular de Catalunya. No fa tant de temps que els nostres alumnes realitzen aquestes activitats (sortides dÕ un dia i estades de mŽ s d’un dia) que es programen anualment en la planificaci— curricular del nostre centre. Any rere any hem anat valorant molt positivament aquestes experi• ncies, que afavoreixen una educaci— integral dels nostres alumnes. Entre dÕ altres CdA que hem realitzat, podem citar el CdA de la Noguera, el CdA de Juneda, el CdA de la Ciutat de Tarragona...

Les col˜ nies, sortides o activitats fora del centre, amb els mestres i companys de classe, tenen unes caracter’stiques que les fan situacions privilegiades i enriqueixen a cada moment: • El desenvolupament i lÕ aprenentatge de les capacitats • Les actituds d’autonomia i de responsabilitat personal • Les habilitats socials • L’enfortiment de l’autoestima No deixa de ser un altre mitjˆ educatiu que parteix de lÕ ess• ncia i lÕ espontane• tat de lÕ alumne, on intervenen factors com ara:

“el treball en equip, compartir un projecte de treball, la cooperació, l’educació en valors, l’empatia i la capacitat d’esforç” tant en les activitats pr• vies que es preparen abans de la sortida com en les programades en finalitzar lÕ activitat. Suposa un treball interdisciplinari de continguts, procediments i actituds del conjunt dÕ ˆ rees que es duen a terme dins lÕ aula, i que en lÕ entorn escolar dif’cilment es poden arribar a aconseguir o es necessita mŽ s temps i mitjans per treballar aspectes com lÕ experimentaci— , les viv• ncies en temps real, lÕ observaci— , el descobriment... i que proporcionen als alumnes nous aprenentatges.

ESCOLA TERRES DE PONENT I DE PETITS

Afrontar les pors i fomentar hàbits d’autonomia: Les barreges de sentiments dÕ inseguretat, enyoraments, pors..., aix’ com tambŽ de vergonya, sentit del rid’cul i incomoditat, poden sorgir de lÕ experi• ncia de passar uns dies fora de casa. No tots els alumnes ho afronten de la mateixa manera, nÕ hi ha que han estat sobreprotegits i a qui no sÕ ha ajudat a desenvolupar la seva capacitat dÕ autonomia i sovint se senten indefensos quan es troben lluny de la fam’lia. Aix’ doncs, el fet que vegin la seva fam’lia preocupada, insegura sobre lÕ experi• ncia que han dÕ afrontar no els ajuda en absolut. En canvi, si observen una postura comprensiva, tranquilála i segura seÕ ls dóna molta més seguretat i confiança. S— n experi• ncies necessˆ ries en el procŽ s dÕ adquisici— dÕ autonomia i dÕ independ• ncia, i s— n excelálents oportunitats perqu• cada alumne posi a prova les seves possibilitats de Òs obreviureÓlluny de les fam’lies i descobreixin per si mateixos recursos i capacitats personals que augmentin la seva seguretat.

Els alumnes han de créixer, madurar, construir una personalitat forta, i tot això requereix anar superant petits i grans reptes amb autonomia ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS QUE FOMENTEN I DESENVOLUPEN AQUEST TIPUS DÕ ACTIVITATS, CAL DESTACAR ELS SEG† ENTS: • Constitueixen un bon moment per treballar l’educació en hˆ bits dÕ higiene (vetllant els moments dÕ higiene personal, lÕ ordre de les pr˜ pies coses...), de menys grau a mŽ s, segons lÕ edat dels alumnes, i els ajuden a ser mŽ s aut˜ noms.

• Desenvolupen l’actitud de servei (parant o desparant taula, endreçant l’habitació i els espais comuns...). • Reforcen els bons hàbits d’alimentació (menjar de forma correcta, compartir una taula amb mŽ s amics i amigues...). • Ajuden a aprendre a conviure, a establir hàbits de conviv• ncia i de relaci— entre ells mateixos i lÕ entorn. • Consoliden el respecte de les normes per al bon funcionament de lÕ activitat dins lÕ entorn.

Equip de mestres de cicle superior: Sònia López, Vanesa Torres, Teresa Guardiola, Jordi Gómez, Carles Estada, Dolors Mateu i Eduard Espinet.

NUTRICIî

I GELATS: LÕ ESTRELLA DE LÕ ESTIU

DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa Especialista en Nutrici—

El refresc de l’estiu

Els gelats són un aliment nutritiu i energètic. Com la xocolata, fan alliberar endorfines en consumir-los i, per tant, es produeix una sensació de plaer en el moment de prendre’ls, al mateix temps que redueixen l’estrès i l’ansietat. Per tant, els gelats poden ser també un aliment terapèutic que es pot menjar amb moderació. Integrar-los significa que les calories i els greixos que puguin aportar s’equilibraran amb els altres àpats que podem consumir al dia. En canvi, afegir els gelats a la dieta, menjar-los com a “a més a més” seria l’error, ja que ens aportariem calories i greixos “extra”. Podem considerar els gelats no com una simple llaminadura o refresc d’estiu, sinó com un esmorzar, un berenar o unes postres apetitoses i nutritives compatibles amb una dieta equilibrada, tant per als nens com per als adults. Una bola de gelat pot ser una altra font de consum diari de lacti. Es pot combinar amb fruita fresca i esdevé un berenar o unes postres delicioses, saludables i riques en vitamines que de ben segur alegraran el menú.

Els gelats poden ser una bona manera d’hidratar-se i refrescar-se a l’estiu. En aquest sentit, els gelats d’aigua són, sens dubte, els més refrescants, a més dels més baixos en calories, ja que no aporten ni greixos ni colesterol, però sí que contenen sucres. Una recomanació saludable seria fer-los de forma casolana a base de sucs de fruita: són naturals i no contenen sucres afegits.

COMPOSICIÓ NUTRICIONAL Pel que fa a la seva composici— , els gelats s— n una barreja de lactis (llet, iogurt o crema de llet), sucre, fruita, additius. Els diversos tipus de gelats poden portar ous, cacau, fruita seca, torró i fins i tot verdures i hortalisses. La preparaci— consisteix a incorporar a la barreja base aire i a refredar-la fins a congelar-la. ƒ s dif’cil precisar la composici— nutricional gen• rica dÕ un gelat atesa la gran varietat que hi ha. La seva composici— variarˆ en relaci— amb els ingredients o tipus de gelat, per˜ de mitjana podem dir que aporten: Hidrats de carboni..............................23-30% la majoria simples (sucres)

Prote• nes..................................................3-8%

Greixos...................................................3-12% la majoria saturats Vitamines.....................................A, B, C, D, K

Minerals....................................................Calci

*Cada 100 g de gelat representa entre 200-250 calories

ILERDENT I PUBLIREPORTATGE

NUTRICIî

I ASSOCIACIî CATALANA DE DIETISTES-NUTRICIONISTES

Quan he d’anar al dietista-nutricionista? Aquesta és una pregunta que es fan moltes persones, ja que la major part de la societat relaciona aquesta professió amb la pèrdua de pes. Però no només hi ha aquestes competències dins d’aquesta professió Lara Lombarte Plaza, dietista-nutricionista, vocal de lÕ ACDN

• En menjadors colá lectius (escoles, universitats, empreses, fˆ briques...), la figura del dietista-nutricionista Ž s indispensable per tal de vetllar per una correcta nutrici— dels diferents grups, assegurar la qualitat nutricional dels menœ s i el compliment de les freqŸ • ncies de consum dels diferents grups dÕ aliment i tambŽ vetllar pel compliment de les mesures higi• niques i les bones prˆ ctiques durant lÕ elaboraci— dels ˆ pats i el seu servei per assegurar la seguretat dels aliments. • Dins de la indœ stria alimentˆ ria, el D-N tambŽ tŽ un paper molt important, ja que assessora en la innovaci— de nous productes i en el mˆ rqueting relacionat amb lÕ alimentaci— .

EL DIETISTA-NUTRICIONISTA (D-N) Estˆ capacitat per dur a terme i solucionar totes aquelles situacions relacionades amb lÕ alimentaci— que puguin incrementar la qualitat de vida de les persones, ja sigui mitjan•a nt lÕ educaci— , investigant noves t• cniques, donant consells i guiant les persones per tal de ajudar-les a seguir una pauta alimentˆ ria correcta segons la seva situació personal i fisiol˜ gica. EL DIETISTA-NUTRICIONISTA ACTUA EN DIFERENTS SECTORS: • Actua sobre l’alimentació de les persones que han desenvolupat alguna patologia i es troben en un estat nutricional poc òptim i tenen unes necessitats fisiol˜ giques determinades que no poden cobrir amb una alimentaci— Ò normalÓ. Per tant, s— n indispensables en lÕ ˆ rea hospitalˆ ria. 16

• Els laboratoris tambŽ compten amb D-N dins dÕ un equip multidisciplinari per potenciar la recerca en lÕ ˆ rea de lÕ alimentaci— , la nutrici— i la salut. • En consulta privada, el D-N assessora totes aquelles persones que vulguin o necessitin els seus serveis, com ara: - Embarˆ s i lactˆ ncia - Diab• tics tipus I o II - Insuficiència renal - Cardiopaties - Intolerˆ ncies: lactosa, gluten (cel’acs), fructosa... - Alá l• rgies alimentˆ ries - Nutrici— esportiva - Obesitat i sobrep• s - Baix pes - Pacients oncol˜ gics, en qu• es poden millorar les qualitats de vida - Educaci— nutricional

• El D-N també intervé en la prevenci— i la promoci— de la salut i actua sobre la poblaci— general. Per tant, forma part de programes de pol’tiques alimentˆ ries des de diverses entitats pœ bliques o privades.

Un cop explicat això, cal aclarir que un dietista-nutricionista no només ajuda que la gent s’aprimi, sinó que també pot oferir molts serveis a la població, per tal de potenciar i millorar la seva salut, ja sigui com a mesura preventiva o com a tractament per a la seva patologia.

En determinades situacions amb petits canvis alimentaris, diverses patologies millorarien i disminuirien el consum de fàrmacs El D-N està format específicament en el sector de la nutrició humana i dietètica, mentre que altres professionals tan sols tenen nocions bàsiques i no poden oferir un servei tan complet i específic. Des d’ACDN (Associació Catalana de DietistesNutricionistes) recomanem que se sol·liciti els serveis professionals d’un dietista-nutricionista per tal d’assegurar-se un tractament ajustat completament a les seves necessitats individualitzades, i no de manera genèrica. Per finalitzar, només citar un parell d’aspectes referents a la professió del D-N: segons l’European Federation of the Associations of Dietitians (EFAD):

“El dietista-nutricionista és una persona qualificada i legalment reconeguda per poder aconsellar una bona alimentació, tant per a grups de persones o d’individus, amb un bon estat de salut, com per a aquells que necessiten un règim terapèutic”

Al Reial Decret 433/1998, del 20 de març (BOE 15/04/1998), s’estableix el títol universitari oficial de diplomat en Nutrici— Humana i Diet• tica i les directrius generals pr˜ pies dels plans dÕ estudis que condueixen a la seva obtenci— . L’Ordre CIN/730/2009, del 18 de març (BOE 26/03/2009), estableix els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a lÕ exercici de la professi— de dietista-nutricionista, i lÕ estructura general del pla dÕ estudis segons el que estableix lÕ Annex I del Reial Decret 1393/2007. Per tant, la legislaci— vigent conforma la professi— de dietista-nutricionista com una professi— sanitˆ ria titulada i regulada i, per tant, per a lÕ exercici dÕ aquesta professi— es requerirˆ estar en possessió del corresponent títol oficial de Grau en Nutrició Humana i Diet• tica. El t’tol de grau suposa lÕ adaptaci— a lÕ Espai Europeu dÕ Educaci— Superior de lÕ actual Diplomatura de Nutrici— Humana i Diet• tica.

PUBLIREPORTATGE I LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT DEL PEU

ESTUDI BIOMECË NIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA / CIRURGIA MIS ATENCIî

PRIMË RIA DEL PEU

CIRURGIA PER MÍNIMA INCISIÓ (MIS)

Què és L’ULL DE POLL DEL CINQUÈ DIT? PRESENTEM L’EXOSTOSI INTERDIGITAL I EL SEU TRACTAMENT Aquest fenomen acostuma a aparèixer al quart espai interdigital, a la cara interna del cinquè dit, i s’identifica fàcilment perquè presenta una lesió hiperqueratòsica.

La lesió s’anomena heloma interfalˆ ngic (conegut com Ò ull de pollÓ ) a la pell. 18

•

( El punt vermell ) Representa la compressi— entre lÕ articulaci— interfalˆ ngica distal del cinqu• dit i del quart dit

PRESSIÓ DEL CALÇAT

LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT DEL PEU I PUBLIREPORTATGE

Morfologia, causes i símptomes Té un aspecte blanquinós i provoca un dolor agut a l’hora de calçar-se i caminar. De vegades provoca la inflamació de tot el dit i el dolor arriba a ser incapacitant. És més típic en dones, ja que la causa principal és la compressió que fan els dits amb l’ús del calçat femení, però també en ocasions es pot donar entre la població masculina, sobretot en esportistes. En ocasions va associat a una infraducció del cinquè dit que també pot presentar-se en adducció i en var (el dit rota en direcció al quart i aquest queda posicionat per sobre), però també es troba en peus aparentment normals que pateixen una excessiva compressió dels dits pel calçat o l’activitat esportiva. Cal apuntar que en una dona un peu ample sempre patirà la compressió de la sabata perquè el calçat femení “per se” és anatòmicament massa estret.

VISIÓ RADIOLÒGICA DE L’EXOSTOSI

La visita al podòleg Quan el dolor és freqüent, tot i acudir periòdicament al podòleg per eliminar l’heloma, cal sospitar d’una alteració òssia. Radiològicament s’observa una excrescència òssia o exostosi, en forma de punxa que apareix a la part lateral de la segona o tercera falange del dit.

>> El seu origen és traumàtic o microtraumàtic,

és a dir, com a conseqüència de la compressió dels dos dits. Aquesta alteració és benigna, però dolorosa i l’única opció terapèutica és la cirurgia

La intervenció quirúrgica La intervenció quirúrgica es realitza de forma ambulatòria i amb anestèsia local, de forma que un cop acabada el pacient podrà caminar. El procediment és senzill: a través d’una petita incisió de 2 mm es llima l’excrescència òssia fins a normalitzar la falange afectada, i un cop comprovat radiològicament, s’aplica un punt de sutura o cap.

HELOMA AL 5è DIT

recuperació és ràpida i els resultats >> La estètics també, i el més important, amb

l’eliminació del dolor de forma immediata JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Pod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gica

ENS HEM TRASLLADAT: C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com 19

PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA

Maria Bedoya Ribó FISIOTERAPEUTA I READAPTADORA FUNCIONAL ESPORTIVA DEL CENTRE ESPORTIU ROYAL LLEIDA

Recuperaci— funcional

esportiva

Quan un esportista pateix una lesi— comen• a un seguit dÕ actuacions de diferents professionals que lÕ acompanyen en la recuperaci— de la lesi— i per tornar a la prˆ ctica esportiva habitual. Partim de la base que cada lesi— i cada persona presenten una recuperaci— diferent. LÕ • xit en la recuperaci— dependrˆ de molts factors, entre aquests, la reeducació funcional esportiva que es faci durant tot el procés.

ƒ s a dir, preparem la zona lesionada per poder realitzar un altre cop el gest tècnic específic de l’esport i les exigències físiques que sol·licita. Quan ens estem recuperant de la lesi— , sÕ ha de tenir en compte la resta del cos. La zona no lesionada es treballa respectant i adaptant lÕ exercici f’sic a les caracter’stiques que presenta la lesi— . La funci— del readaptador esportiu consisteix a treballar la condici— f’sica de la persona per minimitzar al mˆ xim la p• rdua del to muscular durant les primeres etapes de recuperaci— de la lesi— . Un per’ode on la persona es troba amb la zona lesionada immobilitzada o amb una limitaci— del moviment indispensable per poder fer una bona cicatritzaci— i/o regeneraci— dels teixits.

El readaptador esportiu ƒ s un professional de la salut i l’esport que pot treballar conjuntament amb altres professionals, com fisioterapeutes, traumatòlegs, nutricionistes, psic˜ legs i entrenadors i preparadors f’sics. Depenent de lÕ etapa de recuperaci— de la lesi— , el treball en equip es realitzarˆ amb un professional o un altre. En etapes mŽ s inicials, el treball Ž s mŽ s intens amb el fisioterapeuta, i més tard amb el readaptador esportiu per reentrenar la persona en lÕ esport que practica.

El medi per a la readaptaci—

Però què significa una bona recuperaci— ? Significa que la persona pot tornar a practicar l’esport amb una bona condició física de base i sense el risc de patir noves lesions relacionades amb la convalescència o la lesió primària. Quan parlem de readaptaci— funcional esportiva, estem parlant de recuperar la lesi— envers les necessitats que requereix lÕ esport que es practica.

La readaptaci— funcional esportiva es treballa en diferents medis segons lÕ estat de recuperaci— . El medi aquàtic ens ofereix una gran qualitat per poder fer una bona recuperaci— en les primeres etapes. La ingravidesa, la flotació i les resistències hidrodinàmiques ens ajuden a realitzar moviments que fora de lÕ aigua serien dif’cils de fer. En etapes mŽ s avan• ades, el treball sÕ acaba centrant en un medi sec: un gimnˆ s o sala de recuperaci— funcional. Finalment, el treball se centra en el terreny habitual dÕ entrenament de lÕ esport que practica la persona que sÕ estˆ recuperant.

ROYAL LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

3x2

Campanya promocional d’estiu. 21

LA CLê NICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

FECUNDACIÓ “in vitro” Tècnica de reproducció assistida

Es calcula que prop de 3 milions de nens al món han estat concebuts mitjançant fecundació in vitro, una tècnica introduïda fa més de 30 anys. El primer naixement com a conseqüència d’una gestació mitjançant fecundació in vitro va tenir lloc el 1978. Espanya és un dels països desenvolupats amb un major nombre de centres dedicats a la reproducció assistida.

Què és

la fecundació “in vitro”?

La FIV (fecundaci— in vitro) és la tècnica de reproducció assistida mitjançant la qual la unió de l’òvul i de lÕ espermatozoide tŽ lloc al laboratori. De la uni— dels ˜ vuls i els espermatozoides obtenim els embrions. Aquests embrions són transferits finalment a l’úter per aconseguir una gestaci— . En algunes circumstˆ ncies, els embrions s— n biopsiats abans de ser transferits per realitzar-ne un diagn˜ stic gen• tic. 24

FECUNDACIî

La taxa dÕ embarassos mœ ltiples ha disminu• t en els œ ltims anys, especialment a causa del canvi en la pol’tica de transfer• ncies dÕ embrions el 2004, segons la qual es limita legalment el nombre dÕ embrions transferits a un mˆ xim de 3. Les probabilitats dÕ • xit de la FIV depenen de diversos factors, i alguns no es coneixen fins que el tractament estˆ en curs (com ara la resposta a lÕ estimulaci— dels ovaris) o fins al final (quan es coneixen el nombre i la qualitat dels embrions).

L’edat de la dona és l’indicador pronòstic aïllat més important. A partir dels 35 anys disminueix el nombre d’òvuls, d’embrions disponibles i la seva taxa d’implantació Totes les dones abans dÕ una FIV haurien de deixar de fumar i reduir el seu ’ndex de massa corporal en cas de sobrep• s, at• s que ambd— s disminueixen la taxa de gestaci— i afecten el curs de lÕ embarˆ s. .....................................................................

Dra. Gemma Valls i Ricart Ginec˜ loga especialista en Reproducci— Assistida

.....................................................................

Ò IN VITROÓI PUBLIREPORTATGE

Fases d’una fecundació “in vitro” 1a. ESTIMULACIÓ DELS OVARIS

Mitjançant unes injeccions subcutànies fàcils i còmodes d’administrar per a cada dona. Dura entre 10 i 14 dies i es realitzen uns controls ecogràfics i analítics al centre de reproducció. 2a. PUNCIÓ DELS FOL·LICLES OVÀRICS

Per obtenir els ovòcits Es realitza sota sedació i guiatge per ecografia en un quiròfan prop del laboratori de FIV. Dura 5-15 minuts, no requereix ingrés ni intubació, no s’han de fer punts ni queden cicatrius. 3a.

FECUNDACIÓ

Dels ovòcits obtinguts en la punció amb els espermatozoides obtinguts per masturbació. L’home aporta el semen el mateix dia de la punció; en alguns casos concrets s’utilitza la mostra de semen prèviament congelada o s’ha de practicar una biòpsia testicular per extreure espermatozoides del testicle. 4a. TRANSFERÈNCIA EMBRIONÀRIA

Consisteix en la introducció dels embrions a l’úter de la pacient. Es realitza sota control ecogràfic, no necessita cap tipus d’anestèsia i no suposa cap més molèstia que una revisió ginecològica normal. Una transferència fàcil està íntimament relacionada amb les probabilitats d’embaràs.

LÕ Institut CEFER Ž s membre fundador dÕ ANACER (Asociaci— n Nacional de Cl’nicas Privadas de Reproducci— n). ISO 9001:2008.

Institut de Reproducci— CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13 baixos 25002 Lleida áEspanya Tel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com 25

DIES MUNDIALS I ACTUALITAT

mes de JUNY

Mes Mundial

contra l’Esterilitat

Juny · Dies Mundials Dia 5:

Dia Mundial del Medi Ambient

Dia 6:

Dia Mundial de les Persones Trasplantades

Dia 13:

Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell

Dia 14:

Dia Mundial del Donant de Sang

Dia 15:

Dia Mundial de la Presa de Consciència contra l’Abús i els Maltractaments de les Persones Grans

Dia 19:

Dia Mundial contra l’Anèmia Falciforme

Dia 21:

Dia Mundial contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

Dia 29:

Dia Internacional contra les Drogues

Dia 29:

Dia Europeu de l’Esclerodèrmia

ACTUALITAT I CLê NICA SANZA

CLê NICA SANZA I ACTUALITAT

ACTUALITAT I HIPERHIDROSI

Els mesos previs a l‘estiu són el moment ideal per realitzar-se el tractament El terme “hiperhidrosi” fa referència a l’excés de sudoració produïda per una alteració del sistema nerviós vegetatiu que fa que es produeixi més suor del que és necessari per regular la temperatura del nostre cos.

HIPERHIDROSI I ACTUALITAT

LES CAUSES

Les causes dÕ aparici— dÕ aquest trastorn s— n diverses: seÕ n distingeixen unes formes primˆ ries o idiopˆ tiques i unes altres de secundˆ ries. Les primˆ ries s— n localitzades i afecten els palmells, les plantes, la cara o les aixelles. Les formes secundˆ ries acostumen a ser generalitzades, i entre les causes mŽ s freqŸ ents hi ha infeccions, neoplˆ sies, endocrinopaties i efectes dÕ alguns fˆ rmacs.

LA HIPERHIDROSI PRIMÀRIA

Afecta un 3% de la poblaci— , comporta inseguretat, falta de confiança, angoixa i estrès en les persones que la pateixen, ja que els condiciona les relacions socials i els altera el desenvolupament natural de les seves activitats quotidianes, com treureÕ s la jaqueta o portar determinades peces de roba o teixits. Per eliminar lÕ excŽ s de suor, la millor alternativa no quirœ rgica Ž s, actualment, el tractament amb toxina botul’nica. Mitjançant aquesta toxina aconseguim interrompre la hiperactivitat de les glˆ ndules sudor’pares en bloquejar les terminacions nervioses simpˆ tiques responsables dÕ estimular-les.

PROCEDIMENT DEL TRACTAMENT

• DesprŽ s de la pertinent hist˜ ria i exploraci— cl’nica, sÕ efectua un test per delimitar lÕ ˆ rea que sÕ ha de tractar, i tot seguit s’infiltra el producte a través d’una agulla extremadament fina. • La t• cnica Ž s rˆ pida, segura i prˆ cticament indolora, i es realitza ambulat˜ riament.

A la zona de lÕ aixella no requereix ni tan sols anest• sia (o com a molt una crema anest• sica t˜ pica) i amb poques infiltracions es completa el tractament. No cal baixa laboral i, un cop finalitzat el tractament, el pacient pot reincorporar-se amb normalitat a les seves activitats quotidianes. El tractament es pot dur a terme en qualsevol • poca de lÕ any, per˜ com que la sudoraci— augmenta en el per’ode estival i, per tant, agreuja el problema, els mesos previs a lÔ estiu s— n el moment ideal per realitzar-se el tractament.

ELS RESULTATS Els resultats sÕ observen de forma progressiva pocs dies desprŽ s de la seva aplicaci— , i els seus efectes acostumen a durar entre quatre mesos i un any, segons la zona i les caracter’stiques particulars de cada cas. A lÕ aixella, per exemple, la duraci— mitjana Ž s de 7-9 mesos. Es recomana un manteniment anual, si bŽ hi ha pacients que amb poques sessions veuen lÕ eliminaci— de lÕ excŽ s de sudoraci— com a definitiva.

No ens cansarem de repetir que és crucial acudir a un centre mèdic autoritzat i que el tractament el realitzi un metge entrenat en aquesta tècnica en concret. Els tractaments amb toxina botulínica són, en general, molt segurs i amb escassos o nuls efectes secundaris, sempre que s’efectuïn sota aquestes condicions.

No retalli mai en la seva seguretat

Un equip professional al vostre servei cada dia Dr. Samuel Pin— s, colá legiat 2825

Mˆ ster Universitari en Medicina Est• tica Especialista universitari en Medicina Est• tica Membre numerari de la Societat Espanyola de Lˆ ser Medicoquirœ rgic Director de la Plataforma Lˆ ser de Nexus Biom• dic Director m• dic de les cl’niques Nexus

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es 31

PUBLIREPORTATGE I ENTREVISTA DR. GERARD PALLË S

Què és el que provoca aquest problema en la majoria dels seus pacients? Diverses causes: Otitis seroses per problemes de mucositat a la trompa d’Eustaqui.

“

Dr. Gerard Pallàs, otorino

Es prescriu Nurane a entre un 30 i 50% dels pacients amb patologies relacionades amb problemes d’oïda mitjana o interna que cursin o no amb hipoacúsia És molt freqüent la visita de pacients amb tinnitus/hipoacúsies provocades per sorolls?

Sí, però no sempre es donen conjuntament: hi ha pacients amb tinnitus que no presenten hipoacúsia marcada, sinó que es deuen exclusivament a causes d’oïda mitjana o externa o de patologia no òtica. És important realitzar proves diagnòstiques, com RM, per descartar patologies tumorals. Quants pacients visita a la setmana amb aquest tipus de problemes? De 5 a 10 pacients amb causes diverses que explico després.

Trauma sonor, provocat la majoria de vegades per treballs amb molt de soroll. Taps de cera, que poden originar el tinnitus fins que no se soluciona el problema de la cera, és a dir, és un tinnitus de curta durada i, a més, poc intens. Compressió del nervi que provoca tinnitus més perllongats i més intensos i de difícil tractament. Dèficit d’irrigació, moltes vegades ocasionats per problemes cerebrals, no òtics. Tumoracions, tant òtiques com cerebrals. Quines opcions terapèutiques prefereix? Vasodilatadors en els casos de problemes d’oïda interna, amb antivertiginosos si hi ha patologia vertiginosa i amb complex vitamínic B si s’acompanya d’hipoacúsia. Corticoides via oral si es tracta d’otitis seroses. Corticoides intraòtic en tinnitus més greus i molestos. Una altra opció és el no-tractament si no es troba una patologia determinada. En quins casos prescriu extracte de Ginkgo biloba? I de magnesi? Entre un 30 i 50% normalment són patologies relacionades amb problemes d’oïda mitjana o interna, cursin o no amb hipoacúsia.

NURANE® Ajuda els mecanismes naturals de neuroprotecció NURANE® de Laboratoris Salvat, és

un complement de la dieta que pot aportar un efecte de neuroprotecció. En patologies com el glaucoma o les hipoacúsies provocades per traumes acústics, tinnitus, etc., oferir una neuroprotecció per minimitzar el dany produït en el nervi afectat pot ser de gran ajuda. En aquest sentit, existeixen estudis que descriuen els mecanismes d’acció de compostos com el magnesi i el Ginko biloba (considerats complements de la dieta) amb propietats beneficioses per a usuaris amb neuropaties del nervi auditiu o del nervi òptic. Nurane®, a causa de les accions dels seus components, produeix un efecte vasodilatador, millora la microcirculació sanguínia dels nervis, prevé els vasoespasmes i té un potent efecte antioxidant. Nurane® és una combinació exclusiva de Laboratoris Salvat.

ARA ACTUALITAT

La Diputació de Lleida col·labora amb nous aplicatius tecnològics en favor de la salut La Diputació de Lleida ha col·laborat en una aplicació inèdita per a telèfons intel·ligents que facilita la donació de sang. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va ser l’encarregat de presidir l’acte en el qual també van participar el president de la Federació de Donants de Sang de Catalunya, Marc Ibars; el president de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell, Albert Torra, i el responsable de l’empresa USE-IT, Àlex Surroca, encarregada de dissenyar l’aplicació. L’aplicació parteix de la idea original de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i s’ha materialitzat en col·laboració també amb la Federació Catalana de Donants de Sang i el Banc de Sang i Teixits. En la seva intervenció, Reñé va destacar que “la incorporació de les noves tecnologies a l’acte de donació de sang és un magnífic avenç que incidirà en l’eficiència i l’eficàcia dels bancs i donacions de sang”.

Imatge de la presentació de l’aplicatiu per a mòbils

Ordinadors més accessibles

Actualment, l’aplicació es troba disponible per a iPhone, iPod, iPad i Android, i permet consultar l’estat de les reserves de sang de tots els grups sanguinis, a temps real i actualitzat diàriament.

D’altra banda, la Diputació de Lleida també ha col·laborat amb l’Associació de Familiars amb Alzheimer de Lleida per fer possible l’adquisició d’ordinadors tàctils per a la nova aula d’informàtica de l’entitat. La diputada Josefina Bernades va ser l’encarregada d’inaugurar la nova aula a la seu de l’entitat. Amb els nous aparells i una aula independent, l’AFALL pot atendre més persones d’una forma personalitzada i ajudar a superar les barreres que presentava fins ara l’ús del ratolí.

Mitjançant un mapa interactiu l’usuari pot consultar l’horari, la localització i com arribar als punts de recollida.

Els exercicis informàtics ajuden els afectats a mantenir les seves capacitats cognitives.

La Diputació instal·la parcs per fer exercici físic en 62 municipis La Diputació de Lleida instal·larà abans de l’estiu 64 parcs lúdics i de salut en un total de 62 municipis de les comarques de Lleida, espais que han estat dissenyats per tal de promoure l’activitat física, especialment entre el col·lectiu de les persones de la tercera edat. Gràcies a aquesta línia d’ajuts, els consistoris disposen d’aquests equipaments a cost zero, atès que la Diputació es fa càrrec tant dels costos d’adquisició com d’instal·lació. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va assistir el passat

9 de maig a la inauguració del primer d’aquests parcs lúdics que, en el marc d’aquesta convocatòria, s’han ubicat a la ciutat de Lleida. Aquest equipament està situat als jardins de l’Hospital Santa Maria, mentre que els dos restants es troben a Raimat i a Sucs. El municipi d’Aitona també ha inaugurat un d’aquests espais de salut. Els parcs estan dissenyats per a una iniciació a l’activitat física de persones normalment poc actives. Per això, els exercicis que es poden realitzar en aquestes parcs tenen com a objectius

Imatge del parc lúdic d’Aitona

principals el treball de la coordinació i l’equilibri, i també la resistència aeròbica d’una forma molt bàsica i senzilla.

FutbolNet: projecte d’esport i valors La Diputació de Lleida s’ha sumat al projecte FutbolNet impulsat per la Fundació del FC Barcelona, que es va presentar al Palau de la Generalitat el passat 20 d’abril. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el president del FC Barcelona, Sandro Rosell; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i els presidents de la resta de diputacions catalanes. Els objectius d’aquest programa són educar en valors, fomentar la cohesió i la integració social, millorar la convivència familiar i ciutadana, disminuir l’absentisme escolar i fomentar la igualtat de gènere mitjançant l’esport. A les comarques lleidatanes, aquest programa es posarà en marxa en col·laboració amb la Diputació de Lleida a Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, la Seu d’Urgell i Cervera. FutbolNet té a cada municipi 60 beneficiaris amb edats compreses entre els 8 i els 16 anys, escollits per la

El president de la Generalitat va presidir l’acte

Fundació FC Barcelona i l’ajuntament corresponent, seguint criteris de vulnerabilitat social. Les sessions es duen a terme sempre en horari ex-

Inauguració del nou tanatori de Sunyer La Diputació ha col·laborat en la construcció del nou tanatori de Sunyer. Les instal·lacions van ser inaugurades el passat 28 d’abril pel president de la Diputació, Joan Reñé, que va estar acompanyat per l’alcalde del municipi, Salvador Huguet, i pel president del Consell Reñé acompanyat per l’alcalde i el president del Consell Comarcal del Segrià, Pau Cabré.

traescolar i duraran 24 setmanes. En la seva intervenció, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va indicar que la corporació, davant d’una proposta esportiva i social com aquesta, el que vol fer és sumar-s’hi i donar-hi el seu suport més incondicional, perquè “creiem en l’esport i en la seva transcendència, especialment, entre el segment més jove del nostre país”. Reñé va indicar que el projecte FutbolNet “és una proposta que es basa en la formació en valors, que parteix d’una entitat esportiva reconeguda i respectada arreu del món, que, gràcies a les consecucions esportives i a les bones pràctiques, ha esdevingut un referent i un símbol mundial”.

áT 35

PUBLIREPORTATGE I ILO OFTALMOLOGIA

“És molt important que els nens siguin examinats per un especialista en oftalmologia als 3 anys”

Dra. Carolina Rivas, METGESSA ESPECIALISTA EN OFTALMOLOGIA

guin la visi— controlada pel seu pediatre i siguin examinats per un especialista en oftalmologia als 3 anys per identificar possibles problemes visuals que puguin perjudicar el seu desenvolupament acad• mic.

Les noves tecnologies afecten la salut visual dels nens? Com poden els pares detectar un problema de visió en el seu fill?

El gest de tancar una mica les parpelles o tancar una mica els ulls per veure-hi ens diu que aquell nen pot tenir un defecte visual. Generalment sol ser una miopia. Aquest gest el fa perqu• aix’ hi pot veure millor, perqu• estˆ enfocant. Apropar-se a la televisi— seria un hˆ bit o una mania.

A quina edat l’hem li de portar per fer la primera visita oftalmològica?

El primer examen oftalmol˜ gic dÕ un nen sÕ hauria de fer entre els 3 i 4 anys. Si hi haguŽ s algun defecte refractiu, en aquesta edat tenen una plasticitat visual que permetria una correcci— . En un estrabisme, Ž s molt important lÕ edat de detecci— , aix’ com el moment en què es comença a corregir.

Quins són els principals problemes de visió dels nens?

Els problemes que afecten la visi— , com la miopia o la hipermetropia, afecten mŽ s del 20% dels nens en edat escolar. Aquest percentatge significa que un de cada quatre escolars pateix algun problema visual. Per aquest motiu, Ž s molt important que els nens tin-

Avui dia no hi ha estudis científics que demostrin efectes perjudicials en els usuaris de videojocs (aix’ com efectes beneficiosos).

A quina edat es pot fer una cirurgia oftalmològica a un nen si ho necessita? Els nens poden ser intervinguts quirœ rgicament a qualsevol edat, segons la patologia.

Hi ha estrabismes que requereixen una intervenci— quirœ rgica primerenca i altres que no tant. El mŽ s important sempre Ž s tenir en compte el desenvolupament visual dÕ aquest nen. Els nens no neixen veienthi, aprenen a veure-hi. La cirurgia estˆ reservada a patologies pr˜ piament dites, no a defectes refractius. En el cas dels defectes refractius, la miopia va augmentant des de la infantesa fins als 20 anys aproximadament i, per tant, no s’indica la cirurgia fins que sigui gran. La hipermetropia moltes vegades sol anar disminuint, mentre que lÕ astigmatisme acostuma a quedar estable. ƒ s un procŽ s dinˆ mic.

Quines són les proves oftalmològiques que es realitzen a un nen?

ILO OFTALMOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

LÕ examen que es fa a un nen no Ž s el mateix que es fa a un adult. Sempre sÕ intenta agafar una agudesa visual per intentar saber quant hi veu, el nen. LÕ important tambŽ Ž s saber quant hi veu amb cada ull. De vegades, pel fet de ser nen no podem obtenir aquesta informaci— i llavors hem de procedir a realitzar una dilataci— de l’ull mitjançant unes gotes. Amb l’ull dilatat és quan tindrem una refracci— real de lÕ ull. TambŽ hem de valorar els moviments oculars per detectar estrabismes. Un altre estudi important Ž s el dÕ estere˜ psia, que Ž s una prova molt senzilla amb la qual sabem si el cervell dÕ aquell nen treballa amb els dos ulls a la vegada.

I si el nostre fill ha de portar ulleres?

Els diem als pares que sÕ ho prenguin amb naturalitat. Els nens sÕ habituen molt mŽ s a les ulleres que un adult i, a mŽ s, sÕ acostumen a graduacions altes molt mŽ s aviat que els adults. Un nen veu les ulleres com una joguina.

Quin és el tractament per a un diagnòstic d’estrabisme?

LÕ estrabisme Ž s un defecte funcional. El nen tŽ un ull desviat, un ull que no treballa. El que Ž s molt important Ž s detectar-ho a temps i en edats primerenques. Hi ha molts estrabismes que poden corregir-se amb ulleres i dÕ altres que s— n quirœ rgics.

Si posem ulleres al nostre fill de 3 anys diagnosticat de miopia, hi ha la possibilitat que en l’adolescència se li hagi curat aquest problema visual?

El fet de portar ulleres corregeix el problema visual en aquell moment. Per exemple, la miopia Ž s un problema visual permanent, normalment augmenta amb lÕ edat o sÕ estabilitza, per˜ mai disminueix. En el cas de la miopia, les ulleres no curen un defecte visual, sin— que ajuden a tenir una millor qualitat dÕ imatge en el moment que les porten. No pel fet dÕ usar les ulleres la miopia sÕ aturarˆ o disminuirˆ , i portar-les de manera habitual tampoc farˆ que sÕ hi acostumin.

Des del seu naixement, l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO) ha mantingut l’esperit que li van voler imprimir els seus fundadors: el Dr. Rafael Ferreruela i la Dra. Andrea Sanfeliu. Els seus objectius són donar als pacients la millor assistència oftalmològica possible, assegurar la màxima qualitat, mantenir un tracte personalitzat, apostar per la formació continuada dels seus professionals i invertir constantment en equipaments.

La Dra. Carolina Rivas recomana que les per>> sones que estem habitualment amb els nens hem

d’estar molt atents al seu comportament per detectar de forma precoç els problemes visuals en la infància. La seva correcció primerenca evitarà problemes a l’escola relacionats amb l’aprenentatge, l’atenció i la concentració. 37

ACTIVITATS PUBLIREPORTATGE I LA CLê NICA DE PODOLOGIA

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA Dia Mundial del Parkinson • 11 d’abril de 2012 A LLEIDA L’ASSOCIACIÓ DE PARKINSON VA ORGANITZAR DIVERSOS ACTES El dia 11 dÕ abril, es va celebrar el Dia Mundial del Parkinson. A Lleida lÕ Associaci— de Parkinson va organitzar diversos actes. Amb el lema Ò AjudaÕ ns a ajudar-te...Ó , lÕ entitat vol fer visible aquesta malaltia degenerativa que a Lleida pateixen unes 1.000 persones, 18.000 a Catalunya. Afecta el sistema nervi— s central, concretament les estructures del cervell encar-regades del control i de la coordinaci— del moviment, aix’ com del manteniment del to muscular i de la postura. Els s’mptomes mŽ s freqŸ ents s— n tremolors, rigidesa muscular, lentitud o dificultats per iniciar el moviment, trastorns de lÕ equilibri i problemes per parlar i de la veu.

Rosa Canosa Huguet, explica que aquest dia volen fer arribar a tots els malalts un missatge, i és que no estan sols i poden demanar ajuda Segons explica Rosa Canosa, Ž s fonamental fer una tasca de divulgaci— , ja que no tots els malalts segueixen terˆ pies que ajuden a paláliar els efectes del Parkinson. La malaltia no tŽ , a dia dÕ avui, curaci— , per˜ s’ que existeixen tot un seguit de tractaments que milloren la qualitat de vida de la persona afectada. El dissabte 28 dÕ abril va tenir lloc, a la sala dÕ actes de lÕ Hospital Arnau de Vilanova, la confer• ncia Ò S’mptomes motors i no motors en la malaltia de ParkinsonÓ , que va comptar amb neur˜ legs experts en la malaltia.

La presidenta de lÕ Associaci— Parkinson de les Terres de Lleida, Rosa Canosa Huguet, explica que aquest dia volen fer arribar a tots els malalts un missatge, i Ž s que no estan sols i poden demanar ajuda. Divulgar la malaltia és fonamental Durant la jornada del dia 11, a mŽ s de les entrevistes de rˆ dio, TV i premsa escrita, Parkinson Lleida va instalálar una taula informativa al vest’bul de lÕ Hospital Arnau de Vilanova i el dia 12 es va fer una xerrada colá loqui divulgativa al Casal de la Dona.

ACTIVITATS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER Presentades les colònies d’estiu per a infants de l’ AECC a la Val d’Aran 100 nens i nenes de tot Espanya en gaudiran aquest estiu Com cada any, i ja s— n tretze, sÕ han presentat les col˜ nies gratu• tes per a nens amb cˆ ncer, organitzades per lÕ Associaci— Espanyola contra el Cˆ ncer, amb el suport del Conselh Generau dÕ Aran. Com van recordar a la presentaci— el s’ndic dÕ Aran, Carlos Barrera, i el mateix president de lÕ AECC a Lleida, Manuel L— pez Morell, aquesta colálaboraci— de tants anys ha perm• s, i ho ha de continuar fent, que molts nens i nenes dÕ arreu de lÕ Estat dÕ entre 6 i 15 anys que han patit malaltia oncol˜ gica puguin gaudir de les col˜ nies en un indret privilegiat com la Val dÕ Aran, que des del primer moment va acollir amb molt bona predisposici— aquest projecte.

L’ AECC a ECO JARDÍ

La Junta Local dÕ Alpicat va participar a la Fira ECO JARDê amb un estand informatiu, i una vegada mŽ s els padrins de les resid• ncies de gent gran van colálaborar amb diverses manualitats que fan possible una recaptaci— molt valuosa per al manteniment de les prestacions que gratu• tament ofereix lÕ Associaci— contra el Cˆ ncer a Lleida i Comarques.

“Els beneficis de la lactància materna”

La psicoonc˜ loga i coordinadora de lÕ AECC Catalunya contra el Cˆ ncer de Lleida va oferir una interessant confer• ncia envers la importˆ ncia del suport als malalts de cˆ ncer i les seves fam’lies des dÕ una atenci— multidisciplinˆ ria.

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA I TORNEIG DE BÀSQUET CIUTAT DE LLEIDA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL El dissabte 28 dÕ abril va tenir lloc el I Torneig de Bˆ squet Ciutat de Lleida per a Persones amb Discapacitat Intelá lectual al pavell— municipal Onze de Setembre de Lleida de les 17.00 a les 19.00 h, organitzat per ASVOLCALL i Down Lleida, amb la colálaboraci— especial dÕ ACELL, lÕ Ajuntament de Lleida, la Diputaci— de Lleida, la Secretaria General de lÕ Esport, el Consell Comarcal del Segriˆ i la Federaci— Catalana de Bˆ squet a Lleida. LÕ equip guanyador dÕ aquesta edici— va ser el Sedis Airam (la Seu dÕ Urgell) i el subcampionat seÕ l va endur ASVOLCALLDown Lleida. La resta dÕ equips que van participar-hi van ser APROMI, ACUDAM, ASPROS i LÕ ESTEL. LÕ objectiu del torneig Ž s poder oferir al colálectiu de persones amb discapacitat intelálectual lÕ oportunitat de poder celebrar competicions oficials tal com succeeix amb la resta de persones que realitzen prˆ ctica esportiva en clubs a la ciutat de Lleida. 60 esportistes van gaudir dÕ un esdeveniment on, per damunt de tot, es va imposar el bon ambient.

LLIURAMENT DELS PREMIS DEL V CONCURS DE REDACCIÓ “CIUTADÀ XXI” DÕ altra banda, el dissabte 5 de maig va tenir lloc a la sala Jaume Magre de lÕ IME lÕ acte de lliurament de premis del V Concurs de Redacci— Ò Ciutadˆ XXIÓ, organitzat per Down Lleida. En aquesta edici— , la convocat˜ ria ha rebut unes 250 redaccions de diferents A LA IMATGE centres de tota la demarcaELS GUANYADORS DELS PREMIS DEL ci— , que sÕ han centrat en el V CONCURS DE REDACCIÓ “CIUTADÀ XXI” tema Ò Diferents ho som totsÓ . LÕ acte, presentat per Laia Castra i Joan Sorribes, dos joves de lÕ associaci— , va comptar amb les intervencions del regidor dÕ Educaci— de lÕ Ajuntament de Lleida, Jesœ s Castillo, i de la nostra presidenta, Pilar Sanju‡ n. Tot seguit, es va presentar el reportatge Ò Al llarg del cam’... Les primeres empremtesÓ, fet per Toni Salas i Ë lex Sis— , estudiants de Comunicaci— Audiovisual de la Universitat de Lleida. El reportatge tracta sobre lÕ etapa infantil dÕ una persona amb s’ndrome de Down. A continuaci— , es va procedir al lliurament dels obsequis als joves finalistes i l’entrega de guardons als guanyadors. El concurs de redacci— de Down Lleida rep el suport de lÕ Ajuntament de Lleida i tambŽ de Carrefour. Si voleu llegir les obres guanyadores, podeu fer-ho entrant a la nostra web: www.downlleida.org.

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA MARIONETES I CONTES TRADICIONALS A AFALL Durant lÕ antiguitat, lÕ Ò anciˆ Óera aquella persona carregada de saviesa, que ocupava un lloc important al grup per la seva experi• ncia. A travŽ s de la tradici— oral, la gent gran adoctrinava els joves i els preparaven per a la vida. A mesura que la societat sÕ anava modernitzant i que la competitivitat es va tornar cada vegada mŽ s feroç, la gent gran va ser relegada i servia només per a determinades tasques, ja que seÕ ls va considerar persones frˆ gils i malaltes. ƒ s ara que comprovem el valor incalculable de la tradici— oral, dels ensenyaments de les persones amb mŽ s viv• ncies, de la fantˆ stica relaci— que sÕ estableix entre els avis i els nens, i el seu enriquiment. SÕ assumeix per fi que aquestes persones són encarregades de transmetre valors positius i indispensables per a les noves generacions. Així mateix, els nens i joves són capaços dÕ ensenyar-los a estar en contacte amb la nova realitat, els canvis en la societat i la seva entesa. De vegades, com a pares, envegem la relaci— que s’estableix entre els nostres fills i els avis. Gràcies al fet que lÕ avi pot dedicar mŽ s temps i que lÕ experi• ncia lÕ ha carregat de paci• ncia i comprensi— en la seva manera de viure, fan que els nens i joves gaudeixin dÕ un temps dÕ incalculable valor.

L’avi és per tot això venerat pel nen, ja que són capaços de dedicar als seus jocs el temps que avui, desgraciadament, no tenen els pares Des del nostre taller de marionetes Ò La rateta presumida”, hem volgut contribuir a aquesta relació tan beneficiosa tant per als nens com per als nostres usuaris. Per a aquests œ ltims es treballen aspectes tan importants en la psicoestimulaci— com la mem˜ ria, lÕ estimulaci— del llenguatge oral, la reminisc• ncia, lÕ autoestima, les prˆ xies en crear ells mateixos les marionetes. I per als nens, creiem que el projecte és beneficiós perquè gràcies a les relacions intergeneracionals sÕ estimula el seu desenvolupament, a mŽ s de participar en una activitat gratificant, i en què introduïm al món dels contes populars i la tradici— oral. Volem donar les grˆ cies a les guarderies que han participat en aquest projecte i han confiat en la seva importˆ ncia per a ambd— s colálectius. MILA RODRê GUEZ CALDERî N, logopeda

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL DE LARINGECTOMITZATS DE LLEIDA BOSSES-MOTXILLES “CAMPANYA VEU” Els laringectomitzats us presentem aquestes boniques i funcionals bosses-motxilles de disseny original-APL que hem elaborat amb motiu de la campanya informativa i preventiva organitzada el passat 16 dÕ abril, Dia Mundial de la Veu, que duen impr• s un missatge visual ben clar i on les dues dobles l’nies centrals simbolitzen les cordes vocals. Nosaltres, els operats de cˆ ncer de laringe que no tenim cordes vocals, som els mŽ s indicats per recomanar-te que et cuidis la veu per tal de conservar-la. ImaginaÕ t per un instantÉ , tant de bo que no sigui aix’, que et diagnostiquessin un cˆ ncer de laringe, que el metge et diguŽ s que tÕ ha dÕ operar per tractar la malaltia, que en aquesta intervenci— quirœ rgica tÕ extirparˆ les cordes vocals i, per tant, et quedarˆ s sense poder parlar i que a partir dÕ ara respirarˆ s per un traqueostoma permanent (orifici practicat a la base del coll en la mateixa operaci— ). TÕ ho imagines? Imaginar-ho, ja. ƒ s dur, perqu• imaginaÕ t nosaltres que ho hem patit i ens hem hagut dÕ adaptar a aquesta Ò nova vidaÓ i seguir endavant. Una reflexió:

“No ets prou conscient de la importància que té la veu, un instrument que tenim des que naixem, que ens ve donada, que no ens ha suposat cap mena d’esforç tenir-la i utilitzar-la… FINS QUE LA PERDS, i perds la capacitat de comunicar-te com sempre ho havies fet, amb facilitat, amb naturalitat i sense cap dificultat”

Tu tambŽ pots ajudar-nos a recuperar la veu i a desenvolupar i mantenir els projectes que realitza lÕ Associaci— Provincial de Laringectomitzats i Mutilats de la Veu de Lleida. ComÉ ?

Aquest Ž s el missatge profund que us volem transmetre: TU TENS VEUÉ CONSERVA-LA!, perqu• si la perds costa molt de recuperar-la i mai no tornarˆ a ser la mateixa que tenies abans.

POTS ADQUIRIR-LES A LA NOSTRA SEU SOCIAL

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 42

Comprant aquestes bosses-motxilles! 2,50 euros/u.

AMB 5 COLORS DISPONIBLES

Av. de Madrid, 15, baixos, (oberta de dilluns a divendres, de les 8 a les 14 h)

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL DE LARINGECTOMITZATS 21a TROBADA DE CAMP 2012 · Diumenge 10 de juny de 2012 Un altre any, hem organitzat amb molta il·lusió la 21a Trobada de Camp al recinte de la Capella d’Arbeca per tal de gaudir d’un dia de germanor a l’aire lliure on esperem poder saludar-vos a tots Perqu• hi puguin assistir el major nombre possible dÕ associats, familiars i simpatitzants. • Els preus han quedat establerts de la següent manera: Socis de lÕ APL: 5 Û (10 Û amb autocar) No associats a lÕ APL: 18 Û (23 Û amb autocar) Menœ infantil: 10 Û (15 Û amb autocar) • L’associació posarà un autocar a disposici— d’aquelles persones que no tinguin vehicle per desplaçar-se fins a la Capella d’Arbeca. El preu del transport serˆ de 5 Û per persona. En cas que no hi hagi places suficients per omplir l’autocar, l’APL buscarà un altre mitjà de transport alternatiu perqu• totes les persones interessades hi puguin assistir. • Horari de sortida de l’autocar des de Lleida: 11 h. • El dinar serà elaborat i servit pel Bar-Fonda Pla d’Urgell, de Castellserà. • A continuació, i com ja és habitual, es farà el MAGNê FIC SORTEIG DE REGALS entre tots els assistents donats per comerços i entitats amb la col·laboració dels nostres magnífics voluntaris i dels qui es vulguin sumar en la petici— i recollida dÕ obsequis. • Per finalitzar la diada, hi haurà BALL PER FER SALUT! IMPORTANT: En el moment de fer la reserva a lÕ associaci— heu de dir-nos si voleu fer œ s de lÕ autocar. Reserves fins al 4 de juny 973 283099 / aplleida@gmail.com Us hi esperem a tots... No hi falteu!

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA Obrim les portes de l’OFICINA DE VIDA INDEPENDENT!! L’Oficina de Vida Independent d’ASPID esdevŽ un dels serveis, a mŽ s dÕ un punt dÕ atenci— ciutadana, en el marc de la xarxa dÕ entitats que formen el CRAPVI (Centre de Recursos per a lÕ Autonomia Personal, la Prevenci— de la Depend• ncia i la Vida Independent), en la qual es promouen accions dÕ informaci— , assessorament i orientaci— envers lÕ autonomia personal i la vida independent per a les persones amb discapacitat f’sica i/o depend• ncia, aix’ com institucions, administracions i/o qualsevol altre agent social que pugui adreçar-se a aquest servei. EsdevŽ lÕ agent impulsor de la cultura de la vida independent entre els actors socials de la prov’ncia de Lleida, a partir dÕ implementar accions de comunicaci— , formaci— i sensibilitzaci— social, que siguin iniciativa del CRAPVI.

ACTIVITATS

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA

FINS AL MOLL DE LÕ OS Sortirem a les 9.00 hores des del Km 0 del parc de la canalitzaci— del riu segre, sota la passarelála del liceu escolar

LA RUTA Són 12 quilòmetres en un terreny pla i sense dificultat. SÕ estima una durada de dues hores trenta minuts. LÕ organitzaci— repartira aigua i fruita als participants.

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS juny 2012 Codependència emocional PROGRAMA DEL TALLER Dia: 2 de juny de 2012 Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h Preu del taller: 70 € Docent: Lola Guerra i Marta Tarrida Informació i reserves: per telèfon, 973 501 503 - 639 610 603, o bé envia un correu amb les teves dades personals a info@serveidedolponent.org Per a la reserva de plaça s’ha de fer l’ingrés a “la Caixa”: 2100 3604 15 2200146452 (cal posar el nom en fer l’ingrés).

Recés de cap de setmana Dies: 16 i 17 de juny del 2012 Lloc: Ivars d’Urgell (Lleida) • Karuna Casa d’Espiritualitat, carrer Jardí, 23 Preu: 145 € per persona, tot inclòs Més informació: 973 501 503 • info@serveidedolponent.org

Dol i tercera edat Dies: 8 i 9 de juny del 2012 Horari: divendres, de 18.30 a 21.30 h Dissabte de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 20.30 h Hores: 16 h Lloc: Servei de Suport al Dol de Ponent · Avinguda Blondel, 17, entresòl 2a, LLEIDA Preu: 70 € INSCRIPCIONS: info@serveidedolponent.org • www.serveidedolponent.org Tel. 973 501 503 · 639 610 603

COL路LABORADORS OFICIALS