Fesalut Nº 40 Enero 2012 by Fesalut Lgb

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n40 GENER 2012 1,20EUROS

DE PETITS Els hàbits de 3 a 6 anys ENTREVISTA Antoni Mateu MEDICINA Oftalmologia per a nens i joves esportistes

C.I.R.H. El banc d’embrions Destí dels embrions sobrants

Drs. JESÚS i ARIAN MARCELINO Contingut pàgines 40-46

20 RS O CT S LE L

0 UA 00 S 5. MEN

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

Director editorial: Lluís Gómez Bonet · lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i cap de redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 Directora comercial: Judith Sarrablo Roure donna@lgbeditores.com · Tel. 618 83 63 91 Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

SR. ANTONI MATEU Director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida MARÍA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida MARIA FERRER GIL. Llevadora de l’HUAV MAITE TORRELLES, DOLORS MATEU I VANESSA TORRES

Equip directiu de l’escola Terres de Ponent de Lleida DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrició MÒNICA GOTSENS ANGUERA Terapeuta ocupacional COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA ROYAL LLEIDA DR. ESTEBAN HERNÁNDEZ OSMA Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular GEMMA VALLS RICART Especialista en Ginecologia i Obstetrícia DESKANSA SÒNIA GILI BONET Embriòlega per l’ESHRE DR. SAMUEL PINÓS Director mèdic de Nexus

Edita: LGB editores · 667 56 02 25 C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Fax 973 208 130 · prensa@lgbeditores.com

JESÚS I ARIAN MARCELINO Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica ILO OFTALMOLOGIA

Dipòsit legal: L-449-2005

FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

FESALUT no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

CORRECCIÓ DE LA REVISTA

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25

traducció I correcció I interpretació

prensa@lgbeditores.com

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70

Sumari fesalut 40 De petits ...........................................................

BRONQUITIS AGUDA I ASMA INFANTIL PRIMERES CURES: LA TORNADA A CASA ELS HÀBITS EN ELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR

Reportatge........................................................

n40

GENER 2012

Entrevista a Antoni Mateu

COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES XERRADES SOBRE LA HIGIENE POSTURAL EN ELS ESCOLARS

Reportatge........................................................

ROYAL LLEIDA. AQUESTES FESTES, REGALA ROYAL

Reportatge........................................................

HOSPITAL MONTSERRAT LES VARIUS. QUÈ SÓN? COM ES FORMEN? COM TRACTAR-LES?

Reportatge........................................................

INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER. SER LESBIANA I MARE

Reportatge........................................................

HUMI. ESPECIALISTES EN HUMITATS

Actualitat ..........................................................

LA MARATÓ SOLIDÀRIA DE TV3

27 Publireportatge ................................................ 28

10 Els hàbits en els nens i nenes de 3 a 6 anys

Breus ................................................................ POLICLÍNIC LLEIDA. EL BANC D’EMBRIONS

Reportatge........................................................

NEXUS. FOTODEPILACIÓ MÈDICA LÀSER. EL MÈTODE PRONOKAL

Reportatge........................................................

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA. PODOLOGIA INFANTIL

Notícies.............................................................

PROGRAMA DE PROXIMITAT ENVERS EL CÀNCER

Lectura .............................................................

La cadira de rodes Correcta prescripció i postura

NOVETATS

Activitats .......................................................... 40 NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

ENS TROBARÀS A:

Oftalmologia per a nens i joves esportistes www.youkioske.com/search/fesalut

ENTREVISTA I A NTON I MATEU

Entrevista Antoni Mateu Director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida

“

Estic segur que tothom veurà que l’esforç que està fent aquest govern servirà perquè la nostra generació i les properes puguin gaudir d’aquest sistema FOTO: Inés Ortega

sanitari públic, universal i gratuït que ens ha donat uns

Any nou, retallades noves?

resultats tan bons

Què vol dir? Es reduiran altres conceptes de despeses que no seran estrictament sanitàries, com la publicitat, el protocol o algunes inversions que potser s’hauran d’ajornar. Cal dir que els ingressos que tenim són els mateixos que l’any 2007 i les despeses han augmentat aquest any un 23%.

Quines són les línies preferents d’actuació per a aquest nou any? Una resolució en l’atenció primària més gran, incidir en els malalts crònics, que representen el 30% de la població, i també en la governança clínica, que vol dir que donarem prioritat als criteris clínics davant de qualsevol tipus d’actuació. Un exemple del que dic són les llistes d’espera. Hem creat un nou model d’accessibilitat a les llistes d’espera quirúrgica.

“

Aquest any que ha finalitzat s’ha fet un gran esforç de contenció en la despesa sanitària. No era tan sols un tema de salut, sinó de país. No podem parlar de retallades com a concepte. La dura realitat és que els diners no hi eren. Si no s’hagués fet aquest gran esforç, sobretot per part del professionals, no hauríem pogut arribar a la situació actual. Aquest evident sacrifici ha permès que per al 2012 no hi haurà ajustaments per a l’activitat assistencial, com va anunciar el conseller Boi Ruiz.

Hem establert uns comitès específics d’actuació per a cada regió sanitària on hi ha diferents representants clínics, que són els que decideixen la prioritat d’atendre uns malalts abans que altres.

Quines són les línies de les negociacions amb el govern d’Aragó pel tema dels pacients de la Franja? L’atenció als pacients de la Franja no havia estat mai tant un motiu de polèmica com fins ara. La crisi ha permès obrir un procés de diàleg amb el govern d’Aragó amb l’objectiu de trobar una solució adequada per a totes les parts. Estem d’acord que és necessària una aportació econòmica per part del govern d’Aragó i/o el central, situació que fins ara no es contemplava en el conveni. Cal, doncs, trobar un mecanisme eficaç a l’hora d’establir aquesta contraprestació. Si el model és operatiu, es portarà una proposta al Consell Interterritorial del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. En definitiva, nosaltres garantim l’atenció sanitària als pacients de la Franja per sobre de tot; i de les contraprestacions, les administracions ja n’estem parlant.

A NTON I MA TEU I ENTREVISTA

Hi ha malestar entre els professionals. Creu que continuarà aquest any? Voldria agrair personalment als professionals del sistema sanitari l’esforç que han fet i que intentin pensar que la situació és molt difícil, que les actuacions que fa el govern les fa a contracor. Costa molt prendre aquestes decisions, perquè a ningú li agrada perdre poder adquisitiu, però el cert és que s’havien de fer aquestes mesures per mantenir un sistema que ha funcionat bé durant tants anys. Es tracta, en definitiva, de no desmantellar el sistema. Voldria demanar a tothom — professionals i ciutadans— un marge de confiança, perquè estic segur que a mesura que passi el temps es veurà que l’esforç que està fent aquest govern servirà perquè la nostra, i també les properes generacions, puguin gaudir d’aquest sistema sanitari públic, universal i gratuït que ens ha donat uns resultats tan bons.

Hi ha molts col·lectius que s’han sentit perjudicats... És evident que hi ha col·lectius que s’han pogut sentir més dolguts que altres, però hi ha una cosa clara: quan s’ha de fer una intervenció important en el món sanitari els costos més importants són els de personal i els de farmàcia. I és aquí on hem incidit, encara que és cert que no a tothom li ha afectat de la mateixa manera. Però no s’ha d’oblidar la simplificació administrativa, les actuacions en farmàcia, l’alentiment de les inversions, la reordenació de serveis...

" Voldria agrair personalment als professionals del sistema sanitari l’esforç que han realitzat " Així doncs, deixem les inversions per més endavant, oi? No totes. Hem aconseguit desbloquejar les obres de l’Hospital de Balaguer. A començaments d’aquest any estaran acabats i equipats també els 57 nous llits de l’ala est de l’Hospital de Santa Maria, entre altres millores, a banda de començar les obres del segon accelerador lineal a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

Les associacions de la Federació FESALUT, continuaran rebent el suport del Departament de Salut?

Puc dir que hi continuarem donant suport. Les associacions podran seguir comptant amb l’Espai d’Entitats com a lloc de reunió i per fer-hi activitats. Tenim molt clar que les associacions són molt importants per al nostre departament.

No creu que hi ha, en la situació actual, un risc evident que s’imposi una dualitat de sanitat, la pública i la privada? Les mútues asseguradores tenen un pes molt important a Catalunya, molt més que a la resta de l’Estat. La gent pot fer-se d’una mútua sempre que això sigui una decisió personal i voluntària, mai perquè vulgui dir que el model sanitari públic estigui fallant. Una existència que s’ha d’entendre des de la complementarietat, i no pas des de la substituïbilitat. El sector sanitari privat aporta riquesa al país, llocs de treball. Però és clar que l’aposta del departament és absoluta per un sistema sanitari públic, universal i gratuït.

Tot apunta cap a una sanitat pública de copagament... És cert que hi ha un gran debat sobre aquesta qüestió, com si el copagament fos la solució a tots els problemes, i no ho és. El copagament és un instrument, el pagament per un servei, però per explicar que fan falta més diners cal reconèixer que en necessitem. No pot haver-hi el debat del copagament sense el debat que calen més diners. La solució passa per dotar el sistema amb més diners. L’Estat ha de posar-hi més recursos. Sanitat, Educació i Serveis Socials són els pilars bàsics de la societat del benestar.

Ens podria explicar el projecte de l’Hospital Comarcal de Puigcerdà? L’Hospital de Puigcerdà és una gran obra emblemàtica que es farà entre Catalunya i França, i que finalitzarà el 2012. Serà un hospital comarcal referència a Puigcerdà i al sud de França. Com que serà transfronterer, molts observadors europeus s’han interessat per la seva complexitat de gestió, ja que hi intervenen dues administracions. No és fàcil. En aquests moments estem confeccionant el pla d’equipament. Volem que sigui un hospital referent a Catalunya i França amb vocació internacional. Hem de fer plans de formació específics per conèixer com funcionen els uns i els altres, els sistemes informàtics han de ser bilingües, el personal... Estem esperançats que sigui un “projecte model” per a la resta d’Europa.

DE PETITS I B RO NQUITIS AG UD A I ASMA INFAN TIL

Bronquitis aguda i asma infantil L’asma és la malaltia crònica més freqüent en la infància. Aquesta malaltia es caracteritza per una inflamació crònica dels bronquis, que els fa més sensibles i s’estrenyen amb facilitat, situació que provoca una dificultat en l’entrada i sortida de l’aire. Existeixen múltiples factores que condicionen l’existència i l’evolució de la malaltia, i el més important és l’herència familiar. La probabilitat de tenir asma augmenta si els pares i/o germans també en tenen. Malgrat que no tots els nens amb asma tenen els mateixos símptomes, habitualment presenten episodis repetits de tos, “xiulets” al pit (sibilacions), dificultat per respirar o fatiga. Aquests episodis, que normalment s’inicien de forma brusca, tenen múltiples denominacions: bronquitis aguda, crisi asmàtica o crisi de broncospasme, entre altres. Existeixen múltiples agents que poden desencadenar una crisi asmàtica: • Infeccions víriques (el més freqüent). • Àcars de la pols, fongs (humitat), pol·len, epitelis d’animals... • Irritants: esprais, pintures… • Fum de tabac. • Aire fred. • Exercici físic.

L’asma pot aparèixer en els primers mesos de vida i romandre fins a l’edat adulta, però no tots els nens que pre-

Cada cop hi ha més nens que durant els 3 o 4 primers anys de vida presenten episodis de bronquitis aguda (tos, sibilacions i dificultat respiratòria), principalment durant els mesos d’hivern, desencadenades per infeccions víriques i que es tracten amb broncodilatadors inhalats (salbutamol). Són les anomenades bronquitis de repetició. Existeixen diversos factors que, si estan presents, ajuden a predir si aquests nens amb bronquitis de repetició presentaran símptomes més enllà dels 5-6 anys: • Antecedents familiars d’asma. o rinitis al·lèrgica. • Dermatitis atòpica. • Alguna mena de sensibilització al·lèrgica (aliments, àcars, pol·len, etc.).

Si no hi ha cap d’aquests factors, el més probable és que aquests nens evolucionin de forma favorable i quedin lliures de símptomes en començar l’escolarització primària. Per contra, si la simptomatologia persisteix més enllà dels 6-7 anys, parlaríem d’asma, i probablement els calgui tractament durant llargs períodes de temps.

MARÍA CHINÉ SEGURA Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida. Unitat de Pneumologia Pediàtrica. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Lleida

................................................... ...La base del tractament és la

....................................

Cada persona té els seus propis desencadenants, i és important conèixer-los per poder-los evitar, en la mesura que es pugui, amb els consells següents: • No s’ha de fumar a la llar. • En cas d’al·lèrgia als àcars, s’ha de netejar, en humit, fundes hermètiques als matalassos i als coixins. • En al·lèrgia al pol·len, s’ha de posar atenció a l’època pol·línica (en general, a la primavera i al començament de l’estiu), i emprar filtres antipol·len al cotxe, viatjar amb les finestres apujades, airejar la casa molt aviat i mai en ple sol i vent (el pol·len entra a casa). • En cas d’al·lèrgia a alguna mascota, allunyeu-la i no permeteu que sigui a l’habitació del nen. Si és possible, banyeu-la setmanalment.

senten episodis de tos i sibilacions a la primera infància seran asmàtics la resta de la vida.

MEDICACIÓ INHALADA (broncodilatadors i antiinflamatoris) i el seu objectiu és disminuir o fer que desapareguin els símptomes i tenir una qualitat de vida normal en tots els àmbits (escola, esport…).

És important destacar que si hi ha un BON CONTROL DE LA MALALTIA, se segueixen les recomanacions del personal sanitari i s’intenten evitar els desencadenants es pot aconseguir una vida lliure de símptomes.

L A TORNAD A A CASA. PRIM ERES CURES I DE PETITS

La tornada a casa PRIMERES CURES L’hospital és un entorn protegit per als nous pares. Quan arriben a casa, moltes de les coses que no ens hem plantejat apareixen i, per tant, la tornada a la llar acostuma a ser un mar de dubtes. Cura del melic • Manteniu-lo net i sec. • Cureu-lo un cop al dia. Si es mulla o s’embruta, repetiu la cura. • Apliqueu alcohol de 70º amb una gasa estèril sobre la inserció del cordó, a la base. • Els nadons ploren quan els fem la cura perquè l’alcohol està fred, no perquè els fem mal, perquè el melic és una pell que no té sensibilitat (toqueu-la i veureu que s’ha endurit i el bebè no protesta quan la manipuleu). • Després de netejar-lo amb alcohol, col·loqueuhi una gasa estèril i eixuta!! • És important que poseu el bolquer de manera que no tapi el melic, perquè el bolquer porta plàstic i no deixa transpirar la pell i tardaria més dies a assecar-se. Podeu col·locar els adhesius del bolquer i després fer una mena de doblec cap avall perquè no tapi el melic. • El melic cau entre el 7-10 dia. • Quan cau, s’ha de seguir curant-lo un parell de dies més amb alcohol i Cristalmina. Important: no empreu Betadine ni compostos iodats. • Després d’això, ja podem banyar el bebè. • Important: el melic no ha de fer pudor, si noteu que fa mala olor, supura o la base està envermellida, consulteu-ho amb la llevadora o el professional més proper.

El bany Ha de ser: • Curt, 3-5 minuts. • Mulleu-lo, sabó, esbandiu-lo i ja està!! Temperatura de l’aigua, entre 32-34 ºC. Comproveula. • Agafeu al bebè, lleugerament incorporat, que ell se senti segur i protegit. • Assequeu amb cura la pell del nadó i vigileu que no quedin zones humides en plecs com aixelles, natges, coll... És una pell molt delicada i amb la humitat s’irrita molt aviat. • Apliqueu-li una crema hidratant o un oli corporal. Aprofiteu aquest moment per fer un massatge

lleuger al bebè. Li agradarà molt i reforçareu el vincle amb ell. Els nadons necessiten contacte!! • No apliqueu colònies a la pell del bebè. Si voleu, només a la roba. • No deixeu mai sol el nadó. Si se us oblida alguna cosa, no patiu, la propera vegada no passarà.

Les ungles Cada cop més veiem bebès amb “manyoples”. Us imagineu si us fan una carícia amb un guant...? No és el mateix, oi? Els nens han d’explorar el que tenen al seu voltant. Les ungles no es poden tallar fins que tenen un mes de vida, perquè són molt fràgils, però les podeu llimar, amb cura, amb una llima de vidre. Aprofiteu per fer-ho després d’una presa, que és quan estan més tranquils.

Canvi de bolquer Vigileu que el bolquer estigui net i sec. Canvieu-lo freqüentment per evitar irritacions o eritemes del bolquer. Apliqueu-li crema hidratant. Amb un cop al dia ja n’hi ha prou. És important que utilitzeu, per netejar-lo, una esponja molla o amb una mica de sabó. Feu servir “tovalloletes” només de tant en tant, quan anem al carrer o de viatge, perquè porten alcohol, sabó i altres substàncies que amb l’ús repetit irriten la pell del bebè.

Roba Les peces de teixits naturals són les millors (cotó, fil, lli...), perquè deixen transpirar la pell. Es recomana que es botonin per l’esquena amb gafets o Velcro, que és millor que no pas amb botons o amb ornaments, perquè poden caure i posar-s’ho a la boca. La roba del bebè no ha de ser ajustada, ja que ha de permetre que es mogui amb facilitat i ha d’estar còmode. S’ha de vestir el nadó amb roba adequada al temps que fa. Els bebès tenen, més o menys, el mateix fred i la mateixa calor que nosaltres. Renteu la roba del bebè a part, amb un sabó neutre i sense suavitzant ni lleixiu o altres productes que puguin irritarli la pell. MARIA FERRER GIL, Llevadora de HUAV

DE PETITS I HÀ BITS EN ELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 A NY S

Els hàbits en els nens i les nenes de 3 a 6 anys Primerament, abans de començar a treballar els hàbits en aquesta edat hem de ser coneixedors de quines són les característiques pròpies d’aquesta etapa per tal de tenir-les presents i aconseguir un millor desenvolupament de les seves possibilitats i arribar així a una bona adquisició d’hàbits i aprenentatges.

CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS Els nens i les nenes d’aquesta edat es troben en el moment clau de la construcció de la seva personalitat, i creiem que són molt importants els models que tinguin de referència. Cada dia van adquirint més autonomia (si els ho permetem), i no necessiten constantment de l’adult per resoldre moltes situacions sense ajuda. Acostumen a tenir un comportament molt impulsiu, i cal ensenyar a reflexionar i actuar d’una manera cada cop més conscient. Necessiten molta confiança i afecte, sobretot en les seves possibilitats. Tenen molta curiositat per descobrir el món, per això sovint pregunten i tenen molt interès pel desconegut, i constantment estan disposats a superar dificultats, motiu pel qual els adults els hem d’encoratjar i acompanyar en els seus processos de superació i descobriment... Tenen també conflictes entre la seva independència i el desig de ser ajudats. Proven els adults per comprovar si els poden superar, situació que comporta moltes vegades actituds de tossuderia, oposició, negació... I això és una mostra d’afirmació de la seva personalitat. Per sobre de tot, necessiten tenir ben consolidats els vincles afectius, poder expressar les seves emocions i sentiments, tant positius (amor, alegria...) com negatius (por, ràbia, gelosia...).

Maite Torrelles, Dolors Mateu i Vanesa Torres. Equip directiu de l’escola Terres de Ponent de Lleida

HÀB ITS EN EL S NENS I LES NENES DE 3 A 6 AN YS I DE PETITS

TOT SEGUIT, I MOLT BREUMENT, FAREM UNA PINZELLADA AL CONJUNT D’HÀBITS QUE S’HAN D’ANAR ADQUIRINT I TREBALLANT, TANT EN L’AMBIENT ESCOLAR COM FAMILIAR, I MAI D’UNA MANERA AÏLLADA, PERQUÈ AIXÒ ELS PODRIA PORTAR CONFLICTES.

HÀBITS D’AUTONOMIA HIGIENE I NETEJA • Anar sol/a al lavabo, tant per rentar-se les mans i eixugar-se-les, com per arremangar-se les mànigues i fer pipí o caca (netejar-se el culet), i saber-ho demanar. • Adonar-se que té mocs i mocar-se sol/a. • Dormir sol/a al seu llit sempre a la mateixa hora i no utilitzar xumet. • Menjar sol/a sense utilitzar biberó, menjar sòlid i de tot, i també tastar coses noves. • Seure bé a taula i no aixecar-se fins que s’ho hagin acabat tot en un temps prudencial, tot fent servir els coberts, el tovalló i el pitet.

HÀBITS D’AUTONOMIA PERSONAL I ORGANITZACIÓ • Vestir-se i despullar-se amb poca ajuda, i posar-se i treure’s la bata i la jaqueta sol/a (així com endreçar-les i penjar-les correctament). • Cordar-se i descordar-se la roba. • Adonar-se que porten les sabates descordades i demanar ajuda, si cal. • Tancar la motxilla. • Endreçar i tractar bé les joguines.

HÀBITS DE CONVIVÈNCIA COMUNICACIÓ I RELACIÓ • Compartir els jocs i el material, i saber demanar ajuda sense barallar-se. • Saber expressar les necessitats i els sentiments esperant el torn de paraula, sense interrompre els adults quan parlen. • Caminar correctament pel carrer i anar sense cotxet al costat del pare i la mare. • Demanar si us plau i donar les gràcies tot parlant sense cridar. • Saber jugar sol una estona.

DE PETITS I A LIM EN TACIÓ EN L’ ETAPA ESCOLA R

EN L’ETAPA ESCOLAR

alimentació

L’edat escolar representa una època de creixement i desenvolupament en què el cos necessita determinats nutrients i en què és especialment important evitar mancances. És també l’edat en què es creen els hàbits alimentaris. Els nens han d’aprendre a menjar de tot, a gaudir dels sabors, i seria bo familiaritzar-los amb la cuina ja des de petits, introduir-los com si fos un joc, de manera divertida.

ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA PAUTES BÀSIQUES PER A L’ETAPA ESCOLAR

................................................

L’alimentació ha de ser variada, equilibrada i suficient. Què vol dir això? Variar menús, aprofitar els aliments de temporada i equilibrar els àpats del dia perquè aportin tot el que el cos necessita. Una manera de fomentar que mengin de tot és cuidar la presentació dels plats, que sigui apetible. La varietat de colors sempre ajuda. Saber el que els agrada és bo a l’hora d’introduir un aliment nou: combinar al mateix plat un aliment que li agrada molt amb un de nou pot ser útil. Evitar conflictes a taula no vol dir que mengin “a la carta”. No s’ha de negociar amb l’alimentació. És molt important l’aportació de lactis en aquesta etapa: llet, iogurts, formatge..., perquè ajudaran a un desenvolupament correcte dels ossos. Les postres han de ser fruita o lactis; els dolços i la brioxeria han de ser ocasionals. Cal conèixer els menús de l’escola i completarlos a casa. Manteniu els horaris en els àpats. Si el nen no menja durant un àpat, espereu al següent. S’ha de fer esport per a un estil de vida saludable. Fer esport és divertit, i hi ha una gran varietat d’activitats per fer. Cada nen trobarà la que li agrada.

PARLEM d’aspectes claus ABANS QUE RES... UN BON ESMORZAR És el primer àpat del dia i la primera font d’energia per començar-lo. El fet d’esmorzar o no repercuteix en moltes coses: falta de concentració i memòria, menys rendiment físic, que s’arribi amb molta més gana al dinar, i fins i tot pot afectar el nostre humor.

UN MAL COSTUM: SOPAR DE MANERA RÀPIDA I QUALSEVOL COSA El sopar és un àpat que ha de ser semblant al dinar, però una mica menys abundant. S’ha d’intentar completar i equilibrar amb el dinar, i no val a cuinar qualsevol cosa. És cert que avui dia no hi ha gaire temps per invertir a la cuina, però es pot cuinar de manera ràpida i sana. Els fregits, precuinats, fast-food, entrepans... es poden menjar de tant en tant.

Llaminadures,

AMB MESURA

àcticament estan formats pr ts en m ali s st ue Aq nutrients imtant, no aporten per sucre i, per bstitueixen un minadures no su portants. Les lla an d’utilitzar matí. Tampoc s’h berenar o un mig parició de l’a ta en abús fom Un i. em pr a m co les han de de pes. Els nens càries i l’excés cara que no tant en tant i, en menjar només de en mengen no udiran més si ho sembli, en ga cada dia.

DRA. ANTONIETA BARAHONA Metgessa. Especialista en Nutrició

REPORTATGE I LA CAD IRA DE RODES

MÒNICA GOTSENS ANGUERA Terapeuta ocupacional Hospital de Dia Miquel Martí i Pol Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida

La cadira de rodes Correcta prescripció i postura Cal escollir adequadament a l’hora de realitzar la compra d’una cadira de rodes. Per tant, és recomanable el consell professional (metge rehabilitador, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, ortopeda...). L’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol atén persones afectades d’esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques i, per tant, en molts dels casos ens trobem amb persones que presenten disminució de les capacitats funcionals, amb una reducció important en la mobilitat i que requereixen ajuda d’altres persones o productes de suport que permetin millorar el nivell d’autonomia personal.

Des del Servei de Teràpia Ocupacional s’ofereix l’assessorament en el procés de prescripció, selecció i compra d’una cadira de rodes perquè els nostres usuaris puguin disposar d’una cadira de rodes que s’ajusti a les seves necessitats i faciliti la realització d’activitats diàries de manera autònoma o amb els familiars/cuidadors.

Un sistema correcte de sedestació té en compte:

En el procés de selecció i de compra d’una cadira de rodes s’han de tenir en compte una sèrie d’aspectes importants. D’aquesta manera elegirem un producte adequat i correcte per a les necessitats de l’afectat i de la família:

• MANTENIR UN BON EQUILIBRI EN SEDESTACIÓ.

• LES PRESTACIONS SEGONS L’ACTIVITAT QUE LA PERSONA AFECTADA VOL REALITZAR AMB LA CADIRA DE RODES.

• MANTENIR LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA.

• L’ADEQUACIÓ DE LA CADIRA DE RODES A L’USUARI, AL SEU ÚS I AL SEU ENTORN. • UNA POSTURA CORRECTA.

En una cadira de rodes, és important una sedestació correcta per millorar la funció, l’estabilitat postural i la prevenció de possibles complicacions.

• PROPORCIONAR ESTABILITAT PÈLVICA: POSTURA SIMÈTRICA, DISTRIBUCIÓ EQUILIBRADA DEL PES ENTRE LES NATGES. • MANTENIR UNA BONA ALINEACIÓ DE LA COLUMNA VERTEBRAL.

• REDUIR LA PRESSIÓ QUE SUPORTEN LES NATGES I LES CUIXES PER PREVENIR POSSIBLES ÚLCERES PER PRESSIÓ.

• PROPORCIONAR UN RECURS PER MOURE’S AMB MÉS INDEPENDÈNCIA. • ACONSEGUIR LA MÀXIMA CAPACITAT FUNCIONAL AMB EL MÍNIM DESGAST D’ENERGIA. • MILLORAR I REALÇAR L’ASPECTE DE L’USUARI. • FACILITAR EL MANEIG DELS CUIDADORS. • FACILITAR LA PROPULSIÓ.

Per tal d’aconseguir una postura correcta es recomana adequar les dimensions i les adaptacions entre la cadira de rodes i l’usuari. Tenint en compte tots aquests factors descrits anteriorment aconseguirem ajustar-nos més a les necessitats de la persona i/o família que utilitza la cadira de rodes per facilitar més comoditat i confort a l’usuari, tot mantenint una postura correcta, potenciant el màxim nivell d’autonomia personal possible i prevenint complicacions majors.

LA CADI RA D E ROD ES I REPORTATGE

DIMENSIONS MÉS IMPORTANTS EN UNA CADIRA DE RODES

A: Amplada seient B: Profunditat seient C: Inclinació respatller seient D: Angle braç-avantbraç E: Inclinació seient F: Alçada respatller G: Alçada dels recolzabraços H: Alçada del recolzapeus

(A) Amplada del seient. Es recomana que hi hagi un espai de 2,5 cm (dos dits) entre la cara externa del maluc i els límits del seient. (B) Profunditat del seient. Es recomana que hi hagi una distància mínima de 3 a 5 cm (tres dits) entre la vora del seient i l’usuari (part posterior del genoll).

En persones amb menys control de tronc, l’alçada ha de ser suficient per garantir una sedestació segura. En persones amb malalties degeneratives, s’orienta a respatllers amb alçada regulable i possibilitat d’accessoris.

(G) Alçada del recolzabraços. Els recolzabraços procuren els descans dels músculs als braços i a la musculatura cervical.

(D) Angle entre braç i avantbraç. S’aconsella un angle de 1.200 per facilitar una prensió eficaç amb la part superior de l’anella de propulsió.

Quan s’ajusten adequadament, els avantbraços dels usuaris han d’estar a 90º amb el colze.

(E) Inclinació del seient. Es recomana de 10-40. El seient ha de ser ferm, anivellat, i ha de mantenir l’angle correcte del maluc. Cal evitar lliscaments endavant i evitar la pressió al sacre. (F) Alçada del respatller. Ha de ser adequada al control del tronc que presenti l’usuari. En cas de persones amb control de tronc i propulsió autònoma, el respatller ha de quedar uns 2,5 cm per sota de la vora inferior de l’escàpula.

Es recomana també que els recolzabraços quedin uns 2 cm més elevats quan el colze penja lliurement. L’alçada des de terra ha de tenir una distància de 7076 cm i d’amplada suficient, entre 4-5 cm. (H) Alçada del recolzapeus. És important l’alçada a la qual estan col·locades les plataformes (5 cm com a mínim. Se’n recomana entre 10-15 cm per evitar d’aquesta manera que es toqui el terra i hi pugui haver possibles lesions/caigudes.

RECOMANACIONS

SI EL SEIENT ÉS MASSA AMPLE, pot resultar inesta-

SI EL SEIENT ÉS MASSA CURT, s’acumula més pres-

SI EL RECOLZAPEUS ÉS BAIX, es poden produir llis-

SI EL RECOLZAPEUS ESTÀ ALT, augmenta la pressió a les

ble, dificulta la propulsió i no facilita la postura simètrica

sió a la zona de les natges i els peus

caments i retropulsió pelviana

natges (úlceres per pressió) i es tendeix a obrir les cames

REPORTATGE I COL·L EGI OFICIAL D E FISI OTERAP EUTES DE CA TALUNY A

XERRADES

Higiene postural en els escolars

“ “

Un 10% dels infants de 10 anys presenten mal d’esquena, percentatge que augmenta fins a un 70% al final del creixement

“

Així ho va afirmar el metge especialista en Ortopèdia Pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Sr. César Galo García Fontecha, en el seu article “Dolor de espalda en niños y adolescentes” (2010): www.traumatologiainfantil.com

el cuidador inEn relació amb aquest tema, el degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC), Sr. Manel Domingo, afirma i creu que:

“

El pes que els nens porten a les motxilles, incloent-hi el material escolar, no pot excedir del 10% del seu pes corporal.” I afegeix que “en cas que no es compleixin aquestes recomanacions, el creixement normal dels nostres fills se’n pot veure afectat. A més, és especialment important en nens menors de 14 anys, però s’ha de tenir en compte que el creixement es perllonga fins més enllà dels 19 i, per tant, la recomanació és extensiva a aquestes edats”.

“Els pares haurien de conèixer bé el lloc on seuen els seus fills durant les hores de classe. Ells, els nens i el professorat, han de saber quina és la postura adequada per potenciar al màxim l’ergonomia de la cadira. L’esquena ha d’estar ben recolzada al respatller del seient, intentant no alterar en excés la forma fisiològica de la columna; els braços s’han de recolzar sobre la taula formant un lleuger angle de 90º; s’ha d’evitar l’elevació de les espatlles i, sobretot, les postures forçades de la zona cervicodorsal. Tot i així, “és fonamental l’activitat física durant el pati i després de les classes per tal d’eliminar el sedentarisme de les aules

“

En aquest sentit, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, seguint amb la campanya de salut escolar La fisioteràpia a l’escola, va organitzar, el passat 17 de novembre, tres xerrades a l’escola Sagrada Família de Lleida: dues per a nens i nenes de primària i una altra per als professors i els pares, totes amb la intenció d’incidir positivament en els hàbits posturals dels més joves. Eren tallers d’ergonomia en què es va explicar, entre d’altres, com cal estar de peu i seure, com fer un bon ús de l’ordinador i les motxilles o com aixecar-se del llit. Aquesta iniciativa ja s’ha realitzat satisfactòriament en altres escoles catalanes i es pretén que arribi a un total de 25 centres de primària de Catalunya. Fotos: J. ANTONI ROMERO

REPORTATGE I ROY AL LL EIDA

RO YA L LL EI DA I REPORTATGE

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

Les varius

Què són? Com es formen? Com tractar-les? Les varius són una malaltia que afecta les venes, que augmenten de volum i es produeix una deformació. Aquesta malaltia altera i lesiona la paret del vas, fa que es perdi l’elasticitat i n’atrofia les vàlvules. La vena augmenta de volum perquè s’eixampla i s’allarga, situació que produeix flexuositats en forma de serp que ocasionen els visibles paquets varicosos a les extremitats inferiors.

Com es produeixen les varius? Mecanisme de producció de les varius A. Vena normal

Aquesta malaltia de les varius la pateix aproximadament el 60% de la població adulta, amb una major afectació en dones que en homes

Vàlvula deforme

Flux sanguini anormal Vena dilatada

Vàlvula Flux sanguini normal

La sang que arriba a les cames ha de retornar al cor vencent la gravetat, i això s’aconsegueix per diferents mecanismes: la mateixa pressió de la sang, les vàlvules que tenen les venes i que impedeixen que la sang torni enrere, la respiració i l’efecte de bomba que té la contracció muscular de les cames. 20

B. Vena varicosa

Pell voluminosa Paret venosa debilitada

Quan aquests mecanismes fallen, les venes acumulen sang, es dilaten i apareixen les temudes varius, que són senzillament el primer símptoma de la insuficiència venosa crònica (fig. 2).

HO SPITA L MON TSERRAT I REPORTATGE

Què produeix aquesta insuficiència venosa?

Com es diagnostiquen?

Hi ha diverses causes que afavoreixen l’aparició de varius. La principal és l’existència d’un hàbit constitucional hereditari, com ho demostra el fet que en el 50% dels casos de persones que tenen varius troben antecedents familiars. Una altra causa desencadenant de varius són les feines que obliguen a estar moltes hores drets (dependents, perruquers...). L’embaràs n’és una altra causa important, i es deu més a l’alteració hormonal que modifica la paret de les venes que no pas a l’ocupació pelviana. Els processos que produeixen compressió al baix ventre, com estrenyiment, inflamacions genitals, etc., dificulten el retorn venós i afavoreixen l’aparició de varius, amb les complicacions que se’n deriva, com la tromboflebitis i el perill d’embolisme pulmonar.

Avui dia, mitjançant la realització d’una senzilla prova indolora (ecografia Doppler) s’aconsegueix diagnosticar la causa que ha provocat les varius per poder tractar posteriorment i de manera específica aquest problema.

Com es tracten? Hi ha dos tipus de tractament: el mèdic i el quirúrgic. El tractament mèdic consisteix en mesures preventives (evitar el sobrepès, caminar, mesures posturals…), portar mitges elàstiques de compressió i prendre medicació a l’estiu. El tractament quirúrgic es realitza quan les varius produeixen clínica, quan són molt grosses o quan hi ha hagut complicacions.

Figura. 3: Eco-Doppler venosa Fig. 1. Varius a la cara posterior de l’extremitat

Aquest tractament quirúrgic consisteix en microescuma Les

Les varius són una malaltia que afecta les venes, que augmenten de volum i es produeix una deformació

i/o làser percutani quan les varius són petites. Quan són més grosses s’han de treure mitjançant cirurgia o utilitzant tècniques més modernes com l’endolàser o la radiofreqüència (per a més informació, visiteu la pàgina www.lleidavasculares.es).

Dr. Esteban Hernández Osma

Quina és la simptomatologia? Comença sent un problema estètic: les teranyines de venes de color violaci, que poden evolucionar més endavant a venes dilatades (varius). D’altra banda, hi pot haver persones que presentin cames cansades, dolor i inflamació, que millorin quan aixequen les cames o es posen aigua freda, i que empitjorin amb la calor i quan estan dretes. No sempre apareixen les varius.

Núm. col.: 43-3399 Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular

CONSULTES EXTERNES HOSPITAL MONTSERRAT C/ Bisbe Torres, 13, primera planta 973 26 63 00 www.montserrat.nehos.com Horari: dimarts i dijous. Amb cita prèvia 21

REPORTATGE I IN STI TUT DE REP RODUCCI Ó CEFER

GEMMA VALLS RICART Especialista en Ginecologia i Obstetrícia

Ser lesbiana i mare El desig de la paternitat/maternitat és independent de la sexualitat. No és exclusiu de les persones heterosexuals. La lluita de lesbianes i homosexuals masculins per tenir fills biològics, por no haver de renunciar a la maternitat/paternitat pel fet de ser homosexuals, s’ha iniciat fa unes dècades

Homosexualitat i història

egons Goethe, l’homosexualitat és tan antiga L’arribada del cristianisme va suposar l’inici de la com la humanitat, i, per tant, és natural. S’ob- pressió contra l’homosexualitat. El Codi Penal casserva freqüentment en primats i en més de tigava amb la foguera els homosexuals. Al segle XX 400 espècies animals. La prevalença de la sexualitat se’ls internava en hospitals. L’any 2001 encara es femenina s’estima que és del castiga amb presó i càstig cor6%. Potser, com pensava poral en 9 països (Aràbia SauEls termes “lesbiana” i “lesbianisme” Freud, l’homosexualitat sigui dita, Bangla Desh, Emirats deriven de Lesbos, illa del mar Egeu. l’expressió de la nostra natuÀrabs, Iran, Mauritània, Nigèria, A l’antiga Grècia, el terme “lesbiana” ralesa biològica fonamentalSomàlia, Sudan i Iemen). L’any s’identificava amb el de “felatriz”, per ment bisexual. La primera 2008, el Vaticà es va oposar la fama que tenien les dones de menció explícita a l’homosea la despenalització de l’hoLesbos per practicar la fel·lació. xualidad femenina la fa Plató mosexualitat. El 1973, Albert Altres sinònims són “sàfica” i en la seva obra El banquet. Freedman, juntament amb al“safisme”, i “tribade” i “tribadisme” tres psiquiatres, van aconseA la Grècia antiga, l’homose(aquest es va emprar durant tota guir que la Societat Americana xualitat femenina es practicava l’època romana i fins a l’edat de Psiquiatria esborrés l’hoen l’adolescència com a sistemitjana, uns mil anys.) mosexualitat de la llista de ma pedagògic d’iniciació a la malalties psiquiàtriques i es vida adulta. En l’època romana, l’alliberament perconsiderés una variant de la sexualitat normal. El sonal, sexual i econòmic de la dona va permetre maig de 1990, l’OMS va excloure l’homosexualitat costums sexuals llicenciosos i que s’organitzessin orgies amb participació només femenina. Ni en el de la llista de malalties. A Espanya, es despenalitza dret romà ni en el bizantí hi van existir normes es- l’any 1978. Cap país europeu té lleis contra els homosexuals des de l’inici del tercer mil·lenni. pecífiques contra l’homosexualitat femenina.

INSTI TUT DE REP RODUCCIÓ CEFER I REPORTATGE

Els països que permeten l’aplicació de tècniques de reproducció assistida en lesbianes són Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units (alguns estats), Holanda, Noruega i el Regne Unit. La congelació de semen i la inseminació artificial fan possible la maternitat mitjançant la inseminació artificial amb semen de donant.

La ROPA és una FIV compartida Amb aquesta FIV, ambdues dones participen en la formació i gestació de l’embrió per formar una família, una aportant els òvuls i l’altra portant la gestació...

A Espanya, es va organitzar el PRIMER BANC DE SEMEN a finals de 1977 a l’Institut de Reproducció CEFER El 1983, Trounson, a Austràlia, aconsegueix el primer embaràs amb òvuls d’una altra dona. La FIV i la gestació amb embrions formats amb òvuls d’una altra dona permeten efectuar la tècnica ROPA (Recepció d’Òvuls de la Parella) en una parella lesbiana en què ambdues desitgen participar a l’hora de tenir fills. Una aporta els òvuls que es fecunden amb semen de donant i els embrions obtinguts es transfereixen a l’úter de la seva parella (CEFER 2010). Des de 1983, la ROPA era tècnicament possible, el fre era la llei, que no reconeixia la igualtat de drets entre les parelles lesbianes i les heterosexuals. La primera opció per ser mare, la més difosa, és, si la dona és fèrtil, la inseminació artificial amb semen de donant. L’altra opció, la ROPA, és una FIV compartida amb la parella lesbiana. La que desitja aportar els òvuls es fa l’estimulació ovàrica com en la FIV i els embrions obtinguts amb els seus òvuls i semen de donant es transfereixen a l’úter de la seva parella lesbiana. Ambdues dones participen en la formació i la gestació de l’embrió per formar una família, ambdues dones participen biològicament en el fet de tenir el fill, una aportant els òvuls i l’altra portant la gestació. AMBDUES SÓN MARES, UNA GENÈTICA I L’ALTRA GESTA-

AMBDUES SÓN MARES, UNA GENÈTICA I L’ALTRA GESTACIONAL CIONAL, ambdues han de donar el seu consentiment escrit antes d’efectuar la ROPA, ambdues tenen drets i obligacions sobre el nen, perquè totes dues han contribuït biològicament en la seva formació, en la seva existència. Algunes volen tenir un segon fill intercanviant la participació d’ambdues; la que va aportar els òvuls per al primer fill gesta el segon, i viceversa. Seria una ROPA creuada. Segons diversos estudis, el desenvolupament del nen en una família lesbiana no es veu afectat negativament des del punt de vista psíquic ni afecta el seu desenvolupament de gènere ni la seva sexualitat (Brewaeys et al., 1977; Golombak i Tasker, 1996). Els fills de parelles lesbianes passen l’adolescència amb equilibri i benestar psicològic (Golombak et al, 1997).

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Associació Nacional de Clíniques Privades de Reproducció). ISO 9001:2008

Institut de Reproducció CEFER-LLEIDA C/ Governador Montcada, 13, baixos 25002 Lleida · Espanya 973 27 30 69 Fax. 973 26 87 29 lleida@institutocefer.com www.institutocefer.com

HUM I I REPORTATGE

problemes d’humitat?

la solució és així de fàcil URSAL®

ESPECIALISTES EN HUMITATS HUMI, especialistes en humitats, és una empresa especialitzada a desenvolupar, fabricar i distribuir solucions definitives per eliminar les humitats per capil·laritat, filtració i condensació. HUMI ha fet un important pas endavant en el sector de la rehabilitació d’edificis gràcies a l’especialització. Cada vegada és més clar que les empreses necessiten especialitzar-se per ser les millors en el seu camp. Nosaltres hem invertit i desenvolupat solucions tecnològiques durant més de 35 anys per assegurar que els nostres clients no hagin de patir mai més les humitats en baixos i soterranis. Som especialistes en humitats i proporcionem una solució i un tractament específic per als diferents problemes d’humitat amb el producte URSAL-Bautenschutzmittel-Produktion GmbH. L’empresa assumeix la garantia durant un període de 10 anys sobre la barrera antihumitat amb protecció, descrita a la informació tècnica 20050.

URSAL-Bautenschutzmittel Produktion GmbH És una barrera contra l'aigua capil·lar i deté la humitat ascendent en tots els materials de construcció a base de gres, granit, formigó cel·lular, etc. Introduir URSAL 2000 S en edificis existents proporciona una capa aïllant contra la humitat. Aquesta impregnació té l’efecte de revestir els porus del mur i els fa hidròfugs. És important que la barrera contra l’aigua capil·lar sigui contínua. Es pot efectuar l’aplicació tant horitzontalment com vertical, per exemple, protegir lateralment els murs interiors contra la humitat dels murs exteriors o protegir els murs exteriors contra la humitat d’edificis veïns. L’estàtica de l’edifici no es veu afectada.

HUMI no només està creixent a Espanya sinó també a Alemanya. Les nostres solucions per a humitats són punteres dins del sector de la rehabilitació d’edificis, la qual cosa ens permet ser molt competitius.

Us convidem a visitar la nostra pàgina web www.ursal.de per conèixer a fons les nostres tècniques i la nostra experiència. No dubteu a contactar amb nosaltres i us oferirem una solució per eliminar la humitat. Us aconsellarem sobre el tractament a seguir per eliminar els problemes d’humitat.

Tels. +34-973 21 34 32/+34-973 21 67 31 www.ursal.de · humi-lleida@hotmail.es · LLEIDA (Catalunya) 25

ACTUALITAT I LA MARATÓ SOLIDÀRIA DE TV3

La Marató solidària de TV3 L'edició d’enguany, dedicada a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits, ha recaptat més de 7.231.628 euros

Lleida i La Marató de TV3 Els lleidatans i les lleidatanes es van bolcar, com cada any, en La Marató de TV3. A Lleida ciutat es va organitzar una gimcana a la Facultat de Medicina i el gimnàs Trèvol va portar a terme una sessió de spinning solidari a l’aire lliure.

personatges coneguts que han explicat la seva experiència cal destacar el futbolista Jordi Cruyff, que va ser trasplantat de menisc; l’escriptora Maria Antònia Oliver, que va ser trasplantada de cor, i el jugador del FC Barcelona Éric Abidal. Segons dades facilitades per l’organització de La Marató, a Catalunya hi ha actualment 1.300 persones en llista d’espera per a un trasplantament d’òrgan, i es calcula que el 10% morirà abans de rebre’l.

Al pavelló del barri de la Bordeta es va celebrar un festival que va incloure música i patinatge. A Montoliu de Lleida també hi va haver una concentració de motocicletes Harley Davidson, i al Pont de Suert, un concert de guitarra flamenca. A Tàrrega, el club d’atletisme 100x100 Fondistes va organitzar la segona edició del Corre o camina per La Marató. Un total de 500 participants van fer voltes durant deu hores a la plaça del Carme.

Èxit de participació solidària i econòmica La Marató solidària de TV3 ha aconseguit un nou èxit de participació social i una fita econòmica impressionant en la seva trajectòria. La xifra provisional que reflectia el marcador a la 1.20 h, quan Xavi Coral i Espartac Peran acomiadaven el programa, era de 7.231.628 euros. Aquesta xifra gairebé igualava el rècord de l'any passat (7246,114 d'euros). En aquesta edició, els diners es destinaran a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits. Aquesta dada ha provocat l’eufòria entre l’equip del programa, que veia difícil batre el rècord de recaptació de la passada edició a causa de la situació de crisi actual. Més de 1.500 activitats organitzades en pobles i ciutats de tot Catalunya han ajudat al llarg del dia a mobilitzar la solidaritat dels catalans, mentre que en paral·lel TV3 ha ofert els testimonis de persones trasplantades i ha donat veu a especialistes i investigadors del sector amb reportatges i documentals. Entre la vintena de

Destinació dels fons recaptats La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2011 permetrà disposar de nous avenços en els àmbits quirúrgic, farmacològic, de conservació dels òrgans i teixits, i avançar en les aplicacions de la medicina regenerativa.

20 anys de sensibilització, mobilització social i impuls a la recerca biomèdica Dues dècades d’èxit, fruit d’un suport social excepcional, han convertit La Marató de TV3 en el gran esdeveniment solidari i participatiu a Catalunya. Des del 1992, La Marató ha ofert 271 hores de televisió en directe, en què ha combinat divulgació científica, sensibilització i entreteniment per acostar-nos a les malalties tractades. Amb els fons aconseguits en l’edició 2011, La Marató de TV3 ja suma a hores d’ara un total de 104.916.672 € recaptats. Aquests fons han permès impulsar 565 projectes de recerca biomèdica sobre un ampli conjunt de malalties i han situat La Marató com a referent de les institucions finançadores de la investigació.

BREUS I NOTÍCIES

Esclerosi múltiple

Un nou medicament oral redueix a la meitat les recaigudes

El primer fàrmac oral aprovat a l’Estat contra l’esclerosi múltiple, inclòs recentment en el finançament públic del Sistema Nacional de Salut, redueix el nombre de brots i recaigudes en més d’un 50% i, en conseqüència, les seqüeles neurològiques que tindrà el pacient. Així ho ha afirmat la coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Celia Oreja-Guevara, que ha transmès aquesta bona notícia als afectats en el Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple.

Encara no hi ha cap causa coneguda ni que es pugui atribuir de manera directa a l’esclerosi múltiple El nou medicament es diu Gilenya, està compost de fingolimod i ofereix als pacients una alternativa a les teràpies injectables disponibles en l’actualitat. L’ha començat a comercialitzar la companyia farmacèutica suïssa Novartis. Tot i que en les últimes dues dècades s’han produït moltíssims avenços en el seu coneixement i tractament, encara no hi ha cap causa coneguda ni que es pugui atribuir de manera directa a l’esclerosi múltiple.

Hospital Sant Joan de Déu Aconsegueix el primer embaràs d’una pacient sense ovaris

La pacient és una dona de 31 anys que en els últims anys ha patit tumors en ambdós ovaris que van requerir la seva extirpació total, encara que en el cas de l’ovari dret els metges van poder extreure una petita part de teixit ovàric sa, que s’ha conservat congelat fins a aquest estiu, quan la dona va sol·licitar un autotrasplantament per intentar quedar-se embarassada. L’Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit que una pacient que es va quedar sense ovaris a causa de dos tumors hagi quedat embarassada gràcies a l’autotrasplantament de teixit ovàric, i es converteix en el primer cas que es dóna al món amb aquestes característiques. Actualment, l’Hospital Sant Joan de Déu conserva teixit ovàric congelat de 173 dones d’entre 6 i 38 anys, majoritàriament afectades per càncer de mama, limfoma de Hodgkin i osteosarcoma, amb l’objectiu de preservar la seva fertilitat.

PUBLIREPORTATGE I POL ICLÍ NIC LL EI DA

El banc

d’embrions C

onscients que les tècniques aplicades per solucionar els problemes d’infertilitat tenen una eficàcia limitada, ja que estem al voltant del 40% de gestació i, per tant, avui dia encara és més freqüent parlar de percentatge de fracàs que de percentatge d’èxit, en els cicles de FIV la tendència de les clíniques (tot i que a la baixa) ha estat la generació d’un nombre elevat d’embrions en cada tractament per tal d’intentar garantir l’embaràs.

Des dels inicis de la fertilitat en termes mèdics, un dels problemes més important al qual hem hagut de fer front les clíniques de reproducció humana, tant èticament com legalment, ha estat la generació d’embrions sobrants conseqüència de tractaments de fecundació “in vitro”

Tots aquests embrions obtinguts no poden ser transferits a la pacient en un únic intent, ja que l’actual llei vigent només permet introduir-ne un màxim de tres. Així doncs, els embrions sobrants, sempre que la parella hi estigui d’acord signant el corresponent document de consentiment informat, són congelats i posteriorment utilitzats en cicles de transferència d’embrions congelats o bé emmagatzemats al banc d’embrions del centre fins que els pacients decideixen quin serà el seu destí. La tècnica de congelació d’embrions, que fins ara era un procés llarg i complex i que en molts casos en comprometia la viabilitat un cop descongelats, ha estat perfeccionada i actualment es realitza mitjançant un procediment anomenat “vitrificació”.

PO LICL ÍNIC LL EIDA I PUBLIREPORTATGE

VITRIFICACIÓ És una tècnica molt més senzilla, ràpida i eficaç que ens permet vitrificar els embrions per obtenir taxes de supervivència i d’embaràs que gairebé s’igualen a les aconseguides amb embrions en fresc. Com a conseqüència d’aquesta millora en el procés, molts embrions congelats mai seran utilitzats, ja que l’èxit ja s’ha aconseguit prèviament, fet que contribueix així a augmentar els embrions emmagatzemats. És per tot això que molts d’aquests embrions obtinguts, que es calculen en milers, es troben actualment custodiats als centres.

Destí dels embrions sobrants Finalment, l’última opció que poden escollir les parelles responsables d’embrions congelats és descongelar-los, que seguint la normativa existent actualment s’ha de realitzar un cop finalitzada l’etapa reproductiva de la parella.

El seu destí o les diferents opcions que tenen els pacients a l’hora de decidir què volen fer-ne són diverses. D’una banda, poden emmagatzemar-los de manera indefinida al banc del centre, per si posteriorment en algun moment volen utilitzar-los, o bé cedir-los a la ciència, on són assignats a diferents projectes d’investigació, que actualment solen ser treballs en línies de cèl·lules mare. Una altra de les alternatives que poden escollir els pacients que ja no volen els embrions és simplement donar-los a una altra parella. En aquest cas, els embrions que queden sota la tutela de la clínica passen a formar part del banc d’embrions del centre, que podrà donar-los a parelles amb problemes de fertilitat seguint el seu criteri d’assignació. Així, de la mateixa manera que es faria en un procés de donació d’oòcits o d’esperma, la selecció dels embrions es fa sobre la base de les característiques físiques d’ambdós membres de la parella.

La nostra experiència en el banc d’embrions, així com la de la resta de centres, ens ensenya dia a dia que el nombre d’embrions emmagatzemats és molt més alt del que voldríem, sobretot perquè en força ocasions algunes parelles se’n desentenen i queden al centre sense que nosaltres, els responsables, en puguem fer un ús productiu i útil (malgrat que la llei ens avalaria) cedint-los, per exemple, a parelles que podrien aconseguir amb aquesta tècnica una gestació que d’una altra manera seria molt difícil.

Les parelles que de manera altruista i voluntària els donen a investigació o els cedeixen a altres pacients contribueixen en gran mesura al procés d’evolució i perfeccionament d’aquestes tècniques, o bé ho fan directament portant la il·lusió de ser pares a aquelles parelles que els reben

Tot i aquests casos puntuals, el banc d’embrions ens és més que últil, ja que les parelles aconsegueixen un reservori de futurs intents de gestació molt més senzills i econòmics que tornar a començar un cicle de fecundació in vitro, “de novo”.

Sònia Gili Bonet. Embriòloga per l’ESHRE (European Society of Human Reproduction an Embryology) 29

REPORTATGE I FOTOD EP IL ACIÓ MÈD ICA LÀSER

FOTODEP ILA CI Ó MÈDI CA L ÀSER I REPORTATGE

REPORTATGE I EL MÈTOD E P RO NOKAL

El mètode Pronokal és un programa mèdic personalitzat per aconseguir l’aprimament i el manteniment del pes a llarg termini i ja s’ha convertit en referent dins del seu gènere. El mètode es basa en la dieta proteica, és a dir, en l’aportament de proteïnes d’alt valor biològic ajustades a les necessitats de l’organisme, juntament amb una ingesta molt baixa en calories, hidrats de carboni i gairebé sense greixos. D’aquesta manera, es condueix el pacient cap a una cetosi controlada que comporta una ràpida pèrdua de pes. Gràcies a l’administració adequada de suplements de sodi, potassi, magnesi, calci i vitamines, no hi ha estats de mancança.

Amb el mètode Pronokal, el pacient: • Aconsegueix el seu objectiu de pèrdua de pes, alhora que va adquirint pautes alimentàries més saludables. • Descobreix la necessitat d’incorporar l’activitat física en el seu dia a dia i aconsegueix pautes, recursos i guies per fer-ho. • Troba una eina completa i tot el suport possible per aconseguir amb èxit l’objectiu de la pèrdua de pes.

El mètode Pronokal® Després d’una valoració clínica inicial, el metge prescriptor determina el pes objectiu i les pautes que s’han de seguir per aconseguir-ho. S’observen resultats molt importants des d’un inici, ja que el 80% del pes sobrant es perd al principi del tractament. A més a més, des del començament del tractament es comencen a adoptar nous hàbits alimentaris que ajuden a aconseguir i a mantenir el pes final. A grans trets, el sistema Pronokal consta de les etapes següents: ETAPA 0. Etapa de revisió mèdica. És

imprescindible per determinar l’objectiu de pèrdua de pes, comprovar l’estat metabòlic i descartar possibles contraindicacions mèdiques. ETAPA 1. Etapa cetogènica. S’acon-

segueix mitjançant una dieta amb proteïnes d’alt valor biològic, sense greixos i molt baixa en hidrats de carboni. És

PROGRAMA PERSONALITZAT QUE COMPTA AMB EL SUPORT CONSTANT D’UN EQUIP DE PROFESSIONALS QUE AJUDEN EL PACIENT A ASSOLIR EL SEU OBJECTIU

la fase de pèrdua de pes en situació de cetosi controlada. ETAPA 2. Etapa de reeducació alimentària. Amb la incorporació progressiva dels diferents grups d’aliments, els pacients adquireixen els hàbits alimentaris necessaris per mantenir el pes perdut i evitar un possible efecte de retorn. ETAPA 3. Etapa d’alimentació equilibrada. Seguiment del pacient i manteniment del pes perdut mitjançant una dieta equilibrada sota el consell dels dietistes/nutricionistes durant un període de dos anys. A més a més, es fidelitza el pacient en la realització d’un exercici físic saludable.

Els resultats Les conseqüències són una pèrdua de pes controlada preservant la massa muscular i un manteniment a llarg termini del pes assolit.

En resum, els principals avantatges per al pacient del mètode Pronokal són: • Runa ràpida pèrdua de pes. • No es té gana. • Vitalitat i benestar, a causa de l’efecte psicoestimulant dels cossos cetònics. • Millora de la tonicitat de la pell gràcies a una complementació adient. • Millora de la flacciditat en mantenir la massa muscular. • Gran motivació del pacient gràcies a la important pèrdua de pes aconseguida ja des de l’inici. • Aportació de nutrients calculada i controlada. • Seguretat: nombrosos estudis, durant més de 30 anys, l’avalen, sempre que sigui dirigida per un metge coneixedor d’aquest sistema. • Seguiment del pacient a llarg termini. • Manteniment dels resultats gràcies a la reeducació alimentària. • Manteniment d’un programa d’activitat física saludable. Els magnífics resultats assolits amb Pronokal han fet que es desenvolupi un tipus especial d’aquesta dieta per a pacients diabètics tipus II anomenada Diaprokal, de la qual en parlarem en propers articles.

Pots realitzar el teu tractament PronoKal® a Lleida: 32

C/ Segrià, 26-30 · Passeig de Ronda, 74-76 · Lleida · Tel. 973 27 98 10 · info@nexusgroup.es

I LERDENT I REPORTATGE

REPORTATGE I LA CL ÍNI CA D E P ODO LOGI A

ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA PODOLOGIA ESPORTIVA PODOLOGIA INFANTIL CIRURGIA OBERTA/ CIRURGIA MIS ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

mesurant els desequilibris posturals >>

Podologia INFANTIL El meu fill s’entrebanca molt sovint i xoca amb els genolls. És normal? El desenvolupament psicomotriu és un procés llarg que no es pot descartar, però molts cops l’eix de la cama i el peu és incorrecte per falta de maduresa dels teixits o per males postures. Amb un examen de l’aparell locomotor es pot identificar el problema i resoldre’l amb un tractament ortopodològic (plantilles) i/o amb exercicis per estirar o tonificar la musculatura

Quins són aquests problemes? L’alineació de la cama es pot comprovar observant l’articulació del genoll. Si estan dempeus i els genolls es toquen o mentre caminen van xocant, parlem d’un genovalg. Forma part del procés del creixement del nen, que JESÚS MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMÍ Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

L A CL ÍN ICA DE POD OLO GIA I REPORTATGE

ha d’anar minvant fins a la correcta alineació de les cames als 9 anys. De vegades, però, aquesta desviació entre el fèmur i la tíbia és massa gran, o no se n’observa una correcta evolució: en aquests casos, s’ha “d’ajudar” externament, de manera que els cartílags de creixement, que produeixen teixit ossi a partir d’unes lleis mecàniques en funció de les pressions que reben, normalitzin la desviació de les cames. Els tractaments ortopodològics i ortopèdics, com les plantilles i les fèrules, i els exercicis rehabilitadors dependran de la gravetat, l’evolució i l’edat de cada nen.

El peu pla infantil és una patologia en la qual l’arc longitudinal intern (el pont) no és capaç d’aguantar el pes del nen i s’enfonsa perquè els músculs i els lligaments encarregats de subjectar-la no tenen la força suficient per mantenir-la. Un cop diagnosticada la patologia s’ha de reduir la deformitat, és a dir, donar forma al pont per evitar un creixement inadequat del peu, dels genolls i d’altres articulacions superiors. La plantilla neutralitzarà el peu. En ocasions, però, només és qüestió de temps que aquests teixits s’enforteixin i és important realitzar revisions periòdiques per observar-ne l’evolució.

Quan camino torço els peus i se m’enfonsa el pont. Tinc els peus plans?

mesurant el valguisme del retropeu

Finalment, no es pot descartar una anomalia congènita o una luxació congènita molt discreta dels malucs. Un diagnòstic precoç pot evitar problemes locomotors importants.

A partir de quina edat és important portar el nen a revisions podològiques? A partir de la deambulació sense ajuda. És a dir, quan el nen comença a caminar, el binomi camapeu adopta les postures necessàries per a un bon funcionament i és en aquest moment quan és molt important observar els possibles desequilibris, ja que en aquesta edat ES PODEN CORREGIR.

La meva filla camina amb les pun- Els meus fills tenen galindons. És tes dels peus que es miren. Per normal? Es pot solucionar? Un petit percentatge de la població pateix el que s’aquè? nomena Hallux valgus juvenil. La deformitat del primer

En la majoria d’ocasions es tracta d’un problema postural. Els nens i les nenes que s’asseuen amb les cames sota els malucs incrementen la rotació interna de l’articulació coxofemoral (del maluc) i a l’hora de caminar tanquen les cames. També cal tenir en compte que es tracta d’un procés fisiològic del creixement i que aquest angle es va obrint i normalitzant.

dit del peu no està ocasionada pel calçat, com en la majoria de casos, sinó que té un component hereditari. En aquesta situació, si es diagnostica a temps se’n pot minvar l’evolució, i fins i tot reduir amb una fèrula nocturna que es col·loca al dit i amb exercicis fisioterapèutics. Si se segueixen les instruccions del podòleg es pot evitar en molts casos una més que segura intervenció quirúrgica a posteriori.

Per a més informació, consulteu la web laclinicadepodologia.com, a l’apartat “Especialitats: Biomecànica Infantil”, o seguiu l’enllaç http://www.laclinicadepodologia.com/ca/biomecanica-infantil/2/3/

ENS HEM TRASLLADAT: C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com 35

PUBLIREPORTATGE I ILO O FTA LM OLO GIA

OFTALMOLOGIA PER A NENS I JOVES ESPORTISTES

ILO Oftalmologia La pràctica esportiva es troba cada vegada més estesa entre la població jove. El risc de patir lesions oculars existeix, i més enllà de la seva incidència, el que és veritablement important és el nivell de severitat. La seguretat ocular en la pràctica esportiva és un concepte clau que han de tenir en compte tant els pares com els mateixos entrenadors. A hores d’ara, els defectes refractius no han de ser un impediment per realitzar qualsevol mena d’esport. És important que l’oftalmòleg ens aconselli, en funció de la disciplina que es realitza, la idoneïtat d’utilitzar ulleres esportives graduades o bé lents de contacte. D’altra banda, ens ajudarà a descobrir possibles alteracions visuals que poden limitar la pràctica d’un esport determinat amb èxit, i pot orientar-nos vers altres disciplines. Els problemes visuals afecten un de cada quatre infants en edat escolar. Com que aquests problemes poden començar des d’una edat molt primerenca, és important que rebin un control i un tractament adequats. Si no es fa així, es pot produir una pèrdua permanent de la visió o un retard de desenvolupament. Ja començant pels nounats, cal realitzar revisions mèdiques periòdiques durant les visites pediàtriques. Sempre que no s’observi cap signe o símptoma que ens faci sospitar algun problema visual, al voltant dels 3 anys és una edat adequada per fer una visita a l’especialista en oftalmologia. A partir d’aquell moment, es recomana una visita anual de control.

Els defectes refractius no han de ser un impediment, a hores d’ara, per fer qualsevol mena d’esport. És important que l’oftalmòleg ens aconselli, en funció de la disciplina que es realitza, si s’adiu millor fer servir ulleres esportives graduades o bé lents de contacte. En aquests controls es realitzarà un cribratge dels principals problemes visuals, com ara defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme), estrabisme, ambliopia, ptosi palpebral, dificultat per veure els colors o anomalies de superfície anterior o posterior. La història familiar de problemes visuals s’ha de tenir sempre molt en compte. Hi ha nombrosos factors que poden incrementar el risc que un nen presenti trastorns visuals, com, per exemple, retard de desenvolupament, naixement prematur, història personal o familiar de malalties oculars, lesió severa prèvia als ulls, ús de determinats medicaments, malalties sistèmiques.

IL O OFTALM OL OGIA I PUBLIREPORTATGE

ser utilitzades sense cap mena de limitació ni molèstia per a l’esportista, i són útils per compensar el defecte de refracció en els casos en què les lents de contacte poden ser incomodes o no estiguin indicades.

És molt important, en qualsevol nen que practica esport, passar revisions oculars de control periòdicament

Exploració oftalmològica en els nens En condicions estàndards, l’exploració oftalmològica que s’ha de realitzar a un jove esportista consta dels apartats següents: • MESURAMENT DE L’AGUDESA VISUAL (JA A PARTIR DELS 3 ANYS). • REFRACCIÓ, SEMPRE AMB LES PUPIL·LES DILATADES PER TAL DE DESCARTAR QUALSEVOL PROBLEMA QUE POGUÉS ACONSELLAR L’ÚS D’ULLERES O LENTS DE CONTACTE. • VISIÓ BINOCULAR (MIRAR UN OBJECTE AMB ELS DOS ULLS ALHORA). • EXPLORACIÓ DEL FONS D’ULL PER DESCARTAR QUALSEVOL PATOLOGIA RETINAL.

Defectes refractius i esport Miopia, hipermetropia i astigmatisme

El mateix desconeixement per part de tutors o entrenadors va propiciar que molts nens decidissin abandonar o no iniciar la pràctica del seu esport favorit. Això és tan cert que fins i tot a hores d’ara àdhuc esportistes d’elit continuen amagant el seu defecte visual per por de tenir problemes en el seu equip. Afortunadament, aquesta tendència va canviant, però, ara com ara, encara és poc freqüent veure un jove practicant esport amb ulleres graduades adaptades. Molts d’ells juguen sense ulleres i compensen com poden el seu dèficit visual, i altres han optat per l’ús de les lents de contacte. És evident que en l’actualitat les ulleres per practicar esport tenen totes les característiques adequades per

Ambliopia i esport L’ambliopia, també coneguda com “ull gandul”, es produeix generalment per dues causes: la presència d’estrabisme i l’anisometropia (diferència de graduació entre tots dos ulls superior a 4 diòptries). L’ambliopia pot ser absoluta, quan la visió es limita a veure formes imprecises, embalums, o relativa, en la qual pot haver-hi una agudesa visual de prop de 0,40,5. Si no es diagnostica i es corregeix molt aviat pot donar lloc a l’anomenada visió monocular, és a dir, a la fixació de les imatges a través d’un sol ull. La conseqüència directa és la pèrdua de visió en relleu, que incapacitarà o dificultarà en el nen la pràctica d’alguns esports.

Fins no fa gaires anys, els nens amb defectes refractius més o menys importants, que es veien obligats a dur ulleres, tenien problemes relacionals amb els seus companys, especialment a l’hora de considerar-los aptes per a la pràctica esportiva.

No hem de menysprear el risc que suposa la pràctica esportiva en edat infantil per als nostres ulls. L’oftalmòleg és el professional adequat al qual cal acudir a la recerca de consell, perquè només ell coneix la història mèdica del pacient i és la persona adequada per aportar la millor solució en cada cas. Banalitzar aquest fet suposa posar en risc la salut ocular del practicant.

PROGRAMA DE PROXIMITAT ENVERS EL CÀNCER ATENCIÓ I PREVENCIÓ A LES COMARQUES DE LLEIDA Des de l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida, fa més de 50 anys que treballem per informar i prevenir el càncer i donar suport als malalts i a les famílies a tot el territori de Lleida El projecte que proposem intenta apropar la informació, prevenció i tractament envers el càncer a totes les comarques de Lleida, ja que, atesa l’extensió del nostre territori, és molt difícil que persones de zones més llunyanes puguin rebre les prestacions a les seves poblacions sense desplaçar-se.

OBJECTIU GENERAL • Apropar prestacions i informació envers el càncer a totes les comarques de Lleida i donar suport a les juntes locals que ja hi treballen.

OBJECTIUS ESPECÍFICS • Tenir un espai obert a totes les capitals de comarques on un professional especialista pugui oferir informació i recursos envers el càncer i promoure campanyes de salut a la població en general. • Oferir prestacions on els malalts de càncer i les seves famílies puguin rebre suport psicològic, assessorament, informació... • Coordinar-se amb les àrees bàsiques de salut, hospitals i consells comarcals per tal d’informar i promocionar la salut i fer arribar les activitats que es realitzen a Lleida ciutat.

Activitats d’informació i promoció de la salut • Conferències informatives adreçades a diferents col·lectius (alimentació, prevenció del càncer…). • Campanyes puntuals de sensibilització per a la prevenció (Dia Mundial del Càncer, Dia contra el Càncer de Còlon, Dia contra el Càncer de Mama…). • Programa de deshabituació tabàquica. • Tallers de prevenció a les escoles. • Programa d’alimentació per a responsables de la dieta familiar.

ACTIVITATS D’ASSISTÈNCIA AL MALALT I LA SEVA FAMÍLIA • Servei d’atenció psicològica. • Serveis socials. • Programa adreçat a persones amb càncer de mama. • Rehabilitació del limfoedema. • Programes formatius per a pacients i familiars (programa formatiu en cures estètiques, de relaxació…).

ACTIVITATS D’ASSISTÈNCIA AL MALALT I LA SEVA FAMÍLIA Els tallers, les conferències informatives i els programes es realitzaran a demanda, tant dels usuaris com de les institucions. Les campanyes de sensibilització seran: • 4 de febrer: DIA MUNDIAL DEL CÀNCER • 31 de març: DIA CONTRA EL CÀNCER DE CÒLON • 31 de maig: DIA MUNDIAL SENSE TABAC • Juny-juliol: CAMPANYA DE PREVENCIÓ SOLAR • 19 d’octubre: CAMPANYA CÀNCER DE MAMA • Novembre: MES DEL CÀNCER DE PULMÓ Els beneficiaris potencials del servei són la població total de les següents comarques de Lleida: Alta Ribagorça - Alt Urgell - Pla d’Urgell- Pallars Jussà - Pallars Sobirà - Segarra Solsonès - Urgell - Val d’Aran. I també pacients amb càncer, les seves famílies i cuidadors de les comarques esmentades. Població en general que participi en les campanyes de prevenció i informació envers la salut i els hàbits de vida saludables. Els usuaris tindran un espai obert a totes les capitals de comarca, on un cop cada 15 dies un professional especialista de l’AECC-Catalunya contra el Càncer podrà oferir informació i recursos envers al càncer i promoure campanyes de salut a la població en general. Aquest programa, patrocinat per la Diputació de Lleida, es desenvolupa a: VAL D’ARAN: VIELHA. El segon i el quart divendres de mes, de 9.00 a 13.30 h · Lloc: Residència Sant Antoni, despatx Psicologia. C/ Espitau, 3. Amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran. PALLARS JUSSÀ: TREMP: El tercer dilluns de mes, de 10.30 a 13.30, i de 15.00 a 17.15 · Lloc: Centre Cívic Tarraquet. C/ Alcalde Rosell, 8-10. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tremp. PALLARS SOBIRÀ: SORT: Tots els dimecres de mes, de 10.15 a 12.30 · Lloc: Centre Atenció Primària (CAP). C/ Camí de la Cabanera. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sort. ALTA RIBAGORÇA: EL PONT DE SUERT: Tots els dijous de mes, de 10.15 a 12.30 · Lloc: Centre Atenció Primària (CAP). C/ Canaleta s/n. Amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pont de Suert. Psicòleg responsable del programa: Jordi Arjó Telèfon: 679 529 818 · Correu electrònic: jordi.arjo@aecc.es

NOVETATS I LECTURA

Supercorazón Josep Maria Caralps .....................................................................................................................

Supercorazón intenta explicar el més planerament possible com és, com treballa i per què pot emmalaltir nostre cor; conèixer i intentar entendre el funcionament d'aquest òrgan pot ser d'interès per a molts en una època en què les malalties que l'afecten constitueixen la primera causa de mort al món desenvolupat.

Viaje al optimismo Eduardo Punset .....................................................................................................................

El passat va ser sempre pitjor, i no hi ha dubte que el futur serà millor. »Aquest missatge orienta el Viatge a l'optimisme al qual ens convida Eduardo Punset. Els constants avenços científics, que recorrerem amb l'autor, justifiquen abordar amb entusiasme el futur. En aquest viatge, Punset desmenteix que la crisi sigui planetària, proclama l'obligada redistribució del treball mentre l'esperança de vida augmenta dos anys i mig cada dècada, i recorda que ja no és possible viure sense les xarxes socials.

El mundo sobre ruedas Albert Casals .....................................................................................................................

Vull explicar una història. És la història d'un nen que va néixer el 18 de juliol de 1990 a Barcelona. Amb el pas dels anys vaig patir alguns contratemps. Un dels que més es va esforçar per guanyar-se un lloc en el "hall de la fama" va ser, segurament, la leucèmia que vaig tenir als cinc anys i que em va deixar en cadira de rodes als vuit. Un bon dia vaig descobrir que tenia catorze anys i ja no podia aguantar més les ganes de viatjar, i vaig tenir la sort de tenir uns pares que no van intentar tancar-me en un manicomi. El millor serà explicar-vos la meva història des del principi.

Hay muchas maneras de decir adiós Dr. David Servan-Schreiber .....................................................................................................................

Un llibre d'una dignitat, una sinceritat i una bellesa commovedores. David Servan-Schreiber ens ofereix en aquest text, sovint joiós, arguments davant la mort, per afrontar amb èxit.

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA LA SETMANA DE SALUT D’ALPICAT Amb motiu de la Setmana de Salut d’Alpicat, el passat 16 de novembre vam ser convidats a participar a la jornada dedicada a les malalties derivades dels accidents cerebrovasculars i l’ictus. A les jornades hi van participar el nostre president, el Sr. Ernesto Ros, i la Sra. Carme Monsó, de la junta directiva, que va explicar què és l’associació, les tasques que s’hi desenvolupen i la seva evolució en els dos anys des de la seva fundació. Va ser una jornada molt interessant, tant per l’amabilitat amb què vam ser tractats, com per la gran assistència que hi va haver, que van gaudir de l’espectacle i van practicar ells mateixos amb la fruita tot fen broquetes de tota mena de fruites per després menjar-les amb deliri.

Imatge dels membres de la junta directiva d’AMILL

VISITA AL CASTELL DELS TEMPLERS DE GARDENY El passat 26 de novembre, i seguint amb el projecte de fer visites a monuments, museus, etc. de la nostra ciutat, vam anar a conèixer el castell dels Templers de Gardeny, on el nostre company Òscar Navasa ens va guiar per les sales i ens va explicar qui eren els templers, la seva història, la seva implantació i les seves arrels a les nostres comarques.

Imatge dels participants a la visita al castell dels Templers

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER EL CÀNCER A L’INSTITUT “Mens sana in corpore sano”. Ho he sentit milers de vegades, però fins que no vaig anar a la universitat no vaig comprendre plenament la importància d’aquesta frase. Ve de l’època dels romans. Per a ells era molt important l’equilibri entre el cos i la ment. I evidentment que ho és, perquè no es pot concebre la idea de separar les dues coses, perquè ambdues depenen l’una de l’altra. Actualment, a la nostra educació hi falta molt de corpore i sovint en sobra de mens. Sóc professora d’educació física des de fa relativament pocs anys i encara no m’he trobat a classe amb cap cas de tenir un alumne/a que patís càncer. Si sóc franca, no sé ben bé què suposa aquesta malaltia (sé que n’hi ha de molts tipus i que es tracten de manera diferent), segurament encara no me n’he volgut informar, suposo que per por que passi allò que “com més en saps, més t’hi capfiques”, però conec la importància de estar-ne informat. Cal conèixer-lo per poder diagnosticar-lo a temps i tractar-lo. Tinc dos familiars que han mort de càncer, i també alguns amics, i l’únic que he vist en comú és el patiment de la persona i dels que l’envolten. Segons els professors de la meva universitat, l’activitat física aporta milers de coses bones al cos, per exemple, una millor irrigació de la sang (la fa més líquida), per tant, preveu cardiopaties, tamponaments arterials, etc., i

treballa les vies i els aparells respiratoris per millorar el seu funcionament. També ajuda a sentir-se millor, entre d’altres coses perquè desprens endorfines, unes hormones que et fan sentir bé. Ajuda a la socialització, ja que es pot practicar l’activitat amb més gent i interrelacionar-se. Si ens centrem en això (arguments molt simples), podem deduir que fer exercici ens pot ajudar a tenir un cos més equilibrat, una ment més clara i fresca (cada dia em sorprenc més de les capacitats que té la ment per crear i destruir en el nostre cos). Qui dubta que així es poden preveure alguns dels casos de càncer? Per tant, tenint en compte les paraules anteriors, el meu parer és que sí, que un alumne de secundària amb càncer ha de ser a la classe d’educació física. Evidentment cal tenir en compte el grau d’afectació de les seves capacitats físiques i ajustar el treball tant com sigui necessari. A més a més, caldria comprovar-ho, però estic segura que la unió grupal de la classe on es trobés aquest/a alumne/a seria molt important. Tots en podríem aprendre, de l’experiència. Després d’aquestes breus conclusions convido el professorat i els alumnes a lluitar per millorar aquesta situació, que passa per fomentar l’exercici constant a la nostra vida i també a l’escola. Jordina Massaguer i Busqueta

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 41

A CTI VI TATS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA ELS PREMIS ASPID RECAUEN EN LA FUNDACIÓ JOHAN CRUYFF, L’EXPEDICIÓ POL SUD SENSE LÍMITS, L’OBRA SOCIAL IBERCAJA I INDRA L’objectiu dels premis és donar visibilitat i suport a entitats, institucions o persones físiques que s’hagin distingit per la tasca desenvolupada en favor de la normalització social de les persones amb discapacitat. L’acte de lliurament dels guardons es va realitzar al Saló d’Actes de l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Els/les guanyadors/es de la 14a edició del Premis ASPID a la integració social de persones amb discapacitat han estat: El Premi ASPID de Comunicació ha recaigut en l’Expedició Pol Sud Sense Límits, formada per tres aventurers amb diferents tipus de discapacitat: Jesús Noriega, Eric Villalón i Xavier Vallbuena. La iniciativa “perseguia l’objectiu de demostrar la capacitat dels discapacitats i que els límits no els imposa el físic, sinó la ment, i que, per tant, superar-los és al nostre abast”. Els tres expedicionaris van arribar el 20 de gener del 2009 al pol sud pels seus propis mitjans i sense ajuda externa. L’expedició va recórrer a peu, durant tres setmanes, 250 quilòmetres entre Patriot Hills i el pol sud sense cap mena d’ajuda externa i arrossegant un trineu de 80 kg. El Premi ASPID de Solidaritat ha estat per a la Fundació Johan Cruyff, “una entitat que treballa amb el convenciment que l’esport és un element que potencia la integració social dels nens amb algun tipus de discapacitat i que, sota aquesta perspectiva, desenvolupa diversos projectes per tal de promoure i facilitar la pràctica de l’esport entre els nens amb discapacitat, a partir

d’accions de suport econòmic, però també de la sensibilització i la intermediació amb els agents socials involucrats. El Premi ASPID d’Empresa ha estat per a l’Obra Social Ibercaja. Paral·lelament a la seva activitat financera, Ibercaja ha desenvolupat una intensa tasca social i mediambiental i ha destinat en el darrer exercici 38 milions d’euros per potenciar les activitats de desenvolupament en els camps de la assistència social, l’educació, la investigació, la cultura, el medi ambient i el patrimoni històric.

Imatge del lliurament de premis d’ASPID

El Premi ASPID d’Innovació ha estat per a INDRA, una empresa que desenvolupa la seva tasca empresarial “amb el convenciment que la tecnologia és eficaç i útil per a la societat en la mesura que pot ser utilitzada d’una manera senzilla”. Fomenta la investigació i el desenvolupament de projectes amb una finalitat social: fer la tecnologia accessible a tothom.

Cerimònia de lliurament dels premis La cerimònia de lliurament dels premis va comptar amb la presència, entre d’altres, de Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida; Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Àngel Ros, paer en cap de l’Ajuntament de Lleida; Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, i Josep Giralt, president d’ASPID. A la foto, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el president d’ASPID, Josep Giralt

Més informació a www.aspid.cat

ACTIVITATS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER ACTIVITATS desembre 2011 Exposició solidària del pintor Gregorio Iglesias

2011 ANY DEL VOLUNTARIAT

El pintor lleidatà Gregorio Iglesias Mayo (Les Borges Blanques 1966) va exposar la seva obra a la Sala d’Exposicions de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, del 12 al 20 de desembre de 2011. Graduat a l’Escola de Belles Arts de Lleida, va trobar, de nen, un refugi en la pintura. La seva obra està present en col·leccions particulars d’Amsterdam, els Estats Units, el Canadà o Londres, a part de París, on treballa actualment.

Una part de la venda de les seves obres han estat a benefici d’AECCCatalunya contra el Càncer de Lleida.

AECC-Catalunya Contra el Càncer ha fet durant tot l’any diverses activitats adreçades a donar a conèixer la importància del VOLUNTARIAT en l’associació i l’agraïment a tots els voluntaris que ofereixen part del seu temps mitjançant activitats i programes on cal la seva presència.

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT Introducció a la meditació • Inici a partir del gener Dies: Els dimarts, de 20.00 a 21.00 h Lloc: Servei de Suport al Dol de Ponent. Avinguda Blondel, 17 · Lleida

5a Jornada de Mort Perinatal Dies: 23 de febrer, a Barcelona · 8 de març, a Lleida

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

EL NADAL A AFALL La memòria, tan traïdorenca, que va i ve, porta en aquestes dates records que a molts dels nostres usuaris abaten. Records de pares, marits, esposes i fins i tot fills que ja no hi són. El sentiment de soledat es fa molt més fort, i entre nadala i nadala els envaeix un sentiment de pèrdua profunda. Pèrdua de records, de persones, d’esdeveniments que ja no tornaran. Per atenuar aquests sentiments, AFALL busca la manera d’intentar, en la mesura que es pugui, que els records serveixin per embellir les seves vides i que les vivències siguin dignes de rememorar amb somriures. Per aquest motiu, com ja és costum a AFALL, fem una visita a un centre d’interès i, un cop finalitzada, compartim el tradicional dinar de Nadal entre familiars, usuaris i personal del centre. Aquest any hem escollit el Museu dels Vestits de Paper, a Mollerussa. D’aquesta forma, intentem demostrar-los que la millor manera de recordar és fer-ho junts. Que no estan sols, que formen part de les nostres vides i que és important per a nosaltres el seu benestar. La feina no és només fer fitxes, gimnàstica o manualitats, sinó que inclou el fet de pal·liar-los el sentiment de soledat i demostrar-los que sempre poden comptar amb nosaltres. Mila R. Calderón. Logopeda

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA VII JORNADA TÈCNICA PER LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA El passat 25 de novembrte de 2011 va tenir lloc la VII Jornada Tècnica, titulada Com afavorir la inclusió de les persones amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals en els nostres centres educatius, a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL.

A la imatge, la presidenta de Down Lleida recollint el premi cermi.es

Imatge dels dos participants de Down Lleida a la VII Jornada Tècnica per la Inclusió a l’Escola

persones que no tenien discapacitat les que es mobilitzaven per ajudar. El jurat va destacar el caràcter innovador en la defensa del voluntariat actiu de les persones amb discapacitat d’aquest projecte de Down Lleida, que ens ha dut a aconseguir aquest guardó, compartit amb la Plataforma del Voluntariat d'Espanya.

190 persones van participar en la jornada Aquest any es va comptar amb les aportacions d’experts com el Sr. Joan Jordi Muntaner, catedràtic de l’Àrea Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de les Illes Balears; la Sra. Pilar Sanjuán, mare, mestra i presidenta de l’Associació Down Lleida, i la Sra. Eva Betbesé, psicopedagoga i coordinadora educativa de Down Lleida. Com a novetat, cal dir que a la jornada hi van participar dos joves amb síndrome de Down, Guillem Gràcia i Joan Sorribes, estudiants de quart d’ESO en un institut de Lleida. Van explicar la seva experiència del seu pas pels centres educatius. A més, aquest any Isabel Invernon, una jove de l’associació, va conduir l’acte.

Down Lleida recull el premi cermi.es El passat 1 de desembre Down Lleida va recollir el premi cermi.es pel programa Nous voluntaris, en què joves amb síndrome de Down realitzen accions de voluntariat social en benefici de la comunitat. Aquest guardó va reconèixer la tasca del projecte de voluntariat Nous voluntaris. Es tracta d’un programa desenvolupat per l’associació que consisteix a canviar la tradicional figura del voluntariat, on habitualment eren les

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

Lluís Besa, 17 baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

C/ Mestre Tonet, s/n · 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida 973 28 30 99 · aplleida@gmail.com www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUÁN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTÍN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic de Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

C/ Henry Dunant, 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II, 14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entresòl 2a 3 · 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida 973 501 503 · 639 610 603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 Guissona JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

COL·L ABO RA DORS OFICIAL S

Rambla d’Aragó, 14 principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

C/ Balmes, 188, 6a planta 08006 BARCELONA Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 01 acatdn@gmail.com www.dietistes-nutricionistes.cat

D.T. de Lleida del COPC C/ Major, 43 3r C 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

C/ València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Av. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

C/ Canyeret, 17-19 3r 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc, 72-74 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

C/ Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.coill.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 principal 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant, 1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Passeig de Ronda, 175 25008 LLEIDA Tel.: 973 22 47 83 lleida@amaseguros.com