El temps que fa i el que farà. Francesc Badia

El temps que fa i el que farà. ©Francesc Badia

L'observació La superstició La llegenda El refranyer Els oficis

Introducció El pagès i l'home de mar són meteoròlegs en potència, com diu en el prefaci d'un dels seus llibres el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó. La seva subsistència i fins i tot les seves vides, en els cas de la gent de mar, depenen de les previsions. Tot plegat fa que puguem parlar d'una metodologia tradicional extreta de l'observació directa en microclimes enrevessats com el nostre i que es transmet, de generació en generació, en forma d'adagis, dites, parèmies, cançonetes, frases fetes i consells, continguts en refranyers i “parenòstics” populars.

El canvi climàtic, provocat per la contaminació atmosfèrica, ha donat com a resultat una sèrie de fenòmens inhabituals. Pluges intenses, nevades fora de temps o calors sobtades que han vessat en l'inconscient col• lectiu el voler-nos creure que, abans, això no passava. Res més lluny. Àdhuc, l’abandonament de la vida agrària, com a centre de l’esdevenidor social, ha afavorit que l’observació del temps i de les seves conseqüències agrícoles hagi passat a segon o a tercer terme.

Un dels temes, d'antuvi, més habituals de conversa. Descobrim i redescobrim en la saviesa popular, arrelada en l’experiència de la natura i l’acumulació de sabers generacionals. Com a manifest generós d'una expressió condensada per anys i panys de frec amb la mare natura.

La vida moderna ens allunya de les inclemències del temps, al menys, com les sentien els nostres avantpassats. Però, per molta actualització i qualitat de vida que ara ens vulguem atribuir, retornarem sempre, ens és imprescindible, a una relació de proximitat amb el medi del que procedim.

L'establiment d'un grup humà ha donat lloc a l'acumulació de coneixements sobre el temps. La tradició, generalment oral, s'ha transmès en forma d'adagis. Aquesta saviesa popular que aplega el folklore de les nostres contrades, malgrat llurs inexactituds i limitacions, ha merescut l'atenció dels homes del temps.

Quan els meteoròlegs, pagesos i pescaires s'equivoquen es perquè el temps es mostra capritxós i imprevisible. Uns i altres no van mancats de recursos. Mentre uns fan valer els mitjans tècnics i els seus coneixements, els altres donen mostres de la seva experiència i de la seva picardia. Com sigui, quan l'erren, saben capejar el temporal. Però, predir, no vol dir encertar. Com tampoc, evitar i modificar, no volen dir anar en contra dels fenòmens meteorològics. La força de la natura i els seus elements són incontenibles per l'home. Malauradament, i, malgrat tot, aquest ha provocat amb la seva intervenció un important estrep en la capa d'ozó del que ja en comencem a pagar les conseqüències.

Quantes vegades no hem preguntat a un pagès o a un pescador, mentre plovia a bots i barrals, si pararia i ens han contestat amb un peremptori, sí. La mateixa resposta que em obtingut en un perllongat temps de sequera quan els hi hem demanat si plouria. En cap cas hauríem pogut obtenir una resposta més ajustada per part d'un professional.

Molt sovint, ens queixem de la manca d'encert en el servei meteorològic. Sobretot, quan es tracta de programar una activitat pel cap de setmana o unes vacances curtes. La gent de Tortosa i la Ribera d'Ebre, diuen: “Quan per Sant Marc plou, plourà quaranta dies seguits”, mentre que els barcelonins canvien de sant i ho atribueixen a Sant Pere Regalat. La diferència de dies entre Sant Marc (25 d'abril) i Sant Pere Regalat (13 de maig) fa que el pronòstic quedi endarrerit divuit dies respecte a les terres del Ebre. Malgrat tot, l'encert és possible, i, ara, seria d'un èxit total!

Si aquesta ventada introductòria ha provocat un gir en els fulls del text que tenen a les mans es que s'han sentit atrapats per la màgia de la curiositat i per la ciència que estudia els fenòmens meteorològics. Qui sap si per convertir-los en homes i dones del temps, per estimar una mica més la natura i no fer disbarats o per deixar que les plantes es reguin soles amb l'aigua que cau del cel.

L'observació Les previsions eren una de les funcions del refranyer. Pronòstics que moltes vegades reposaven en el santoral. També existien senyes del temps. Per exemple: o cau la sutja negra de les foganyes també és senyal de que ha de ploure. Si les figueres perden la fulla, és senyal de que la pluja s'apropa. I així moltes senyes. Com les Témpores. Les Témpores són els dotze dies que van del 12 al 23 de setembre. El temps que fa cada dia, d’aquests dotze, és el pronòstic del que farà cada un dels dotze mesos d’aquell any.

Les pinyes s'obren i es tanquen segons la humitat ambiental. Quan les veiem obertes, s'espera temps eixut i, si són tancades, temps humit.

Les algues marines responen als canvis de humitat com les pinyes de les coníferes. Els pescadors controlen el seu grau de humitat. Quan menor sigui més probable serà el temps eixut per l'endemà.

Si les fulles del freixe guanyen a les del roure, a l'estiu tindrem humitat doble, i, si és al revés, qui vulgui un estiu sec no tindrà queixa. Aquesta tradició basada en el primer arbre que tregui les fulles, es fruit d'anys d'observació i sovint l'ensopega. Això no vol dir que alguns anys passi de llarg.

Les casetes del temps o els frares caputxins no són més que una simplificada versió del higròmetre de cabell. Les figures de l'home i de la dona com també la caputxa del cartoixà han estat muntats sobre una plataforma suspesa d'un pèl i els canvis d'humitat fan sortir de casa a la dona, en temps sec i l'home, en temps humit. El frare es treu la caputxa quan hi ha poca humitat i se la posa quan n'hi ha molta.

Un posta de sol rogenca és indicadora de que s'acosta temps sec. La vermellor del cel al capvespre depèn de la quantitat de partícules de pols que hi hagi a l'aire. A L'Empordà quan ha bufat la tramuntana, vent sec del nord, estem acostumats a gaudir de les vesprades roges. En canvi, si el cel enrogeix a l'alba es que s'apropa pluja.

Diuen que els animals són excel• lents indicadors meteorològics. Quan les cabres es posen amb el pèl estarrufat, mal temps segur. En alguns llocs en diuen ´cabres borroses´ perquè de lluny se les veu així. Quan el duc xiscla de nit, a les parts altes del bosc, no plourà l'endemà encara que estigui núvol. Si les formigues fan llargues fileres, és senyal de que ha de ploure. Si les mosques es posen de cap per avall i piquen es diu que van « mortals », per la mateixa raó. Quan el bestiar s’espolsa nerviós és, també, senyal de pluja. Els ocells planegen aprofitant els corrents d'aire, això fa que dibuixin en el seu vol circular girs cap a la dreta com en els casos dels anticiclons que prediuen bon temps o cap a l'esquerra com en els casos de les borrasques predient mal temps.

Podem sentir els pagesos dir que tindrem aigua quan la lluna es veu d'un groc esllanguit amb una aurèola extensa i boirosa. Quan a l'esquerra del sol s'hi distingeix un petit núvol fosc. Quan els ànecs entren i surten molt sovint de l'aigua rabejant-se. Sobretot, quan la mare duu les cries darrera, vorejant les ribes tot cercant l'ombra del matolls de ribera. Quan les vespes no surten dels vespers. Quan els bous mengen més del que tenen per costum. I quan les granotes salten a l'aigua sense fer vent i no surten del fons ni per menjar.

El vent de garbí és un vent calent que provoca remolins arran de terra arrossegant pols i brossa.

Quan aquesta barreja gira del dret es parla de garbí bo i si gira d'esquerra, garbí dolent, com en el cas mencionat dels ocells quan planegen.

Els avis dels nostres avis varen fer, durant segles, un treball de camp que resultaria, sense saber-ho, la previsió del temps més fiable i completa a pagès. Mostrem uns quants exemples:

Aranyes amagant-se i allunyant-se de les teranyines. Tempesta o pluja.

Arc de Sant Martí a la tarda. Bon temps.

Arc de Sant Martí al matí. Pluja.

Boira matinal. Bon temps.

Carxofes obrint les fulles en la planta. Bon temps.

Corbs volant junts i cridant. Pluja o tempesta.

Diuen que els boirols designen pluja i també boira segura. (Ocells que fan molta xerinola i que venen quan hi ha un canvi de temps).

Dolors reumàtics, nerviosos i operats. Humitat o pluja.

Els ànecs i les oques agiten les ales sense sortir de l'aigua. Pluja.

Els gats fregant-se el morro sovint. Pluja.

Els peixos del riu salten fora de l'aigua. Mal temps.

Forrellat tancat damunt del Cabeçó d'Or. Pluja.

Forts dolors en les durícies. Humitat o pluja.

Fort tentineig dels estels. Bon temps.

Galls cantant a deshora. Mal temps.

Gavines cridant i volant alt. Mal temps.

Gripaus en els camins. Pluja.

Les vaques s’envesteixen les unes amb les altres. Tempesta o pluja.

Lluna plena amb corona o halo. Pluja.

Lluna sortint colorejada. Vent.

Nit molt serena a l'hivern. Gelada.

Posta de sol vermellosa. Vent fort.

Ramat inquiet i tossut. Mal temps.

Rats-penats xocant contra les parets. Pluja o tempesta.

Rosada abundosa. Bon temps.

Si augmenta la mala olor de les clavegueres. Tempesta o pluja.

Si durant l'estiu es veuen moltes vespes. Neu (a l'hivern).

Si els cabells s'enreden. Humitat o pluja.

Si els enciams (a l'hort) s'obren en ventall. Pluja.

Si el sol té halo. Pluja.

Si el trèvol tanca les seves fulles en ple dia. Vent.

Si es posa dreta la tija del trèvol. Pluja.

Si la sal o la farina s'humitegen. Humitat o pluja.

Si les vespes es queden dins el rusc. Pluja.

Si les orenetes volen alt. Bon temps.

Si les orenetes volen baix. Mal temps.

Soroll de budells en l'home o els animals. Pluja. «... jo em regeixo sobretot pels senyals de la natura, però, l’avi es regia per les estrelles. Ell sabia, en tres o quatre dies vista, el temps que faria només mirant les estrelles: la seva transparència, la brillantor i també els vents... » «...De cap manera, al contrari, la tramuntana el que fa es espavilar a la gent. En canvi, el ponent si que l'afecta, i molt. Ja ho diu la dita ‘el cos es troba malament amb lluna tendra i vent de ponent’. I els animals també ho noten molt. Les vaques s'amaguen amb aquest vent. I darrera el vent de ponent, sempre venen quatre gotes; algun ruixat, però no molta pluja. I sempre a uns dos dies vista...».

De: “La predicció de la meteorologia popular”. Entrevista a Joan Canal “Joan de Falgars”. A Penell, núm. 5 (1997)

La superstició La superstició i l'observació van del bracet. De la mateixa manera que a les terres del Ebre quan fa vent diuen que s'han penjat alguns capellans, de l'altra cantó de la frontera, a França, diuen que s'ha penjat alguna bruixa.

En el segle XVII, molts dels considerats bruixes i bruixots foren penjats de la forca, acusats de congriar tempestes, entre altres malures.

Se sap que la tramuntana ha estat venerada com una entitat divina de la que s'han estudiat el seu folklore, les seves representacions i els seus ritus. A l'Alt Empordà i l'Alt Vallespir es creu que existeix un “forat del vent” on el va a trobar la tramuntana en gran processó (encara en els nostres dies). Per a designar la cruïlla de camins o el vell encreuament de la deessa Hecate, els catalans parlem d'els quatre vents, sens dubte, fent referència als rogatoris i als ritus de benedicció del territori, encara adreçats a les bruixes. La tramuntana duu diversos sobrenoms que l'afilien geogràficament amb Sant Joan, com Joan de Narbona (Cadaqués), Joan Gavatx (La Jonquera) o Joan de França (Rosselló i Empordà). I és, principalment, a començament d'advent quan aquests sobrenoms són emprats, doncs l'advent és el temps del vent.

L'Arnau Matemales ens explica que si les previsions del temps sortien errades, en temps primer, ja fos per massa o per massa poc, sempre quedava el remei de les rogatives. Es passejava el sant corresponent, la mare de déu o el sant Cristo gros, si el cas era greu i la sequera era severa.

Restes, qui sap, d’antics rituals o de danses pluvials prehistòriques. Si tot això fallava, quedava encara el recurs de la flastomia: Jo voldria que bufàs vent tota sa setmana i a Sant Pere i a Santa Bibiana als dos es cap els tomàs i dins lo cel no hi quedàs fonament ni paret plana i a’s sant que està de setmana sa bufeta li esclatàs.

El recurs de la crueltat també formava part d’aquestes experiències. He sentit a dir que si es vol que plogui s'ha d’enterrar, de viu en viu, un llagost gros, cap per endins i mostrant la cua. Abans de morir, ja haurà plogut. Per sort, si ara algú ho fes li aplicarien la sentència del refrany que diu: En aquest li manca una saó, i sa des abril, que és sa millor.

Corrien els primers anys del segle XX quan l'espeleòleg Sagué intentà baixar al Forat de l'Ou. Un temps abans, un enginyer francès que ho havia fet, es tingué que sentir que la tempesta que malmeté aquell any la collita de gra, fou deguda a que ell havia provocat, amb el seu descens, a les bruixes que vivien en l'avenc. En Sagué, aconsellat pel rector de Campdevànol, tingué que esperar a que el blat fos segat abans de dur a cap la seva visita al món de la superstició, la bruixeria i les tenebres.

La llegenda Els antics pobles procedents de Grècia i Roma estaven molt preocupats pel temps. Tant fou així que algunes de les seves deïtats, i, fins i tot, alguns dels seus herois eren els representants genuïns de diversos fenòmens i elements meteorològics. Èol, el deu del vent. Èos, la deessa de l'aurora.

Heli, el deu del sol. Posidó o Neptú, el deu de l'aigua, patró de navegants i pescadors. Sèus o Júpiter, els deus de la llum, del cel, de la pluja, del vent, de les estacions, de les tempestes, de la successió del dia i la nit i dels llampecs. Entre d'altres que no citem per no formar part del contingut d'aquest treball.

Molt més a la vora pel que fa al temps, la gent del Collsacabra i de les valls d'Olot han personalitzat un tipus de vent, havent-li atribuït la figura d'un gegant mitològic. El nen de Vaquerisses, com en diuen, es lleva al Collsacabra, i, amb enèrgica bufera, provoca fortes ventades a la Plana de Vic. Sol bufar a finals de novembre.

En terres mallorquines destaca el cas de la ciutat de Troia, terme que es refereix a un gran complex de convecció damunt la mar i que la imaginació popular ha volgut veure, amb evidents connotacions homèriques, les torres, muralles, cases i campanars d’una ciutat submergida que, de tard en tard, surt a la superfície.

Menys elaborada és la llegenda associada a en Jordà, mític gegant que s’eixanca damunt l'illa de Cabrera i que envoltat de trons i llamps pronostica mal temps segur al migjorn insular.

Poc coneguda, també, és la llegenda d'en Paretjal, possiblement el cumulonimbus més popular de les Illes Balears i que fa referència a un individu castigat per la divinitat a la forma nuvolosa. La narració conta que es tracta d'un jueu condemnat a tornar un núvol a causa de la seva excessiva cobdícia. Les referències a minories ètniques mal vistes és un rerefons que apareix molt sovint en aquestes contrades.

El refranyer Els refranys i dites pretenen aconsellar però n'hi ha d'altres que sols tenen intenció satírica. En aquest apartat s'ofereix un extens recull de refranys i dites relacionades amb diferents fenòmens meteorològics de diverses procedències, que citem a continuació: Alacant.

Blanes.

Mallorca.

Móra d'Ebre.

Quart.

Terres de Ponent.

Resta dels Països Catalans.

Referits a l'arc de Sant Martí...

L'arc de Sant Martí, pel matí, la pluja ja està ací.

Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí.

L'arc de Sant Martí, jo l'embrute a ell i ell m'embruta a mi.

Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada.

Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat.

L'arc de Sant Martí a llevant, bon temps a l'instant; arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent.

Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però, quan surt al tardí, cap a pastorí.

S'Arc de Sant Martí, si surt es matí, pots fer llarg camí; si surt es capvespre, ni treguis es cap per sa finestra.

S'Arc de Sant Martí: desjuny es bous i ja pots fugir. ...de núvols de cotó fluix...

Els núvols (niguls, a les Illes Balears) són bons indicadors del temps, sobretot si surten damunt determinades muntanyes. Molts d'ells tenen noms propis.

Cabeçó, Maigmó i Ventós, tapats, demà plourà.

Cabeçó coronat, dins de tres dies banyat.

Cel a borreguets, aigua a cantirets.

Cel a borreguets, aigua a grapadets.

Cel a borreguets, neu a cabassets.

Cel amb pedretes aigua a les bassetes.

Cel a petxinetes, aigua a les bassetes.

Cel atavellat i dona pintada tenen poca durada.

Cel de cotó, llevant bufador.

Cel de panxa de burra, aigua segura.

Cel empedrat, camp mullat.

Cel enborregat, pluja al terrat.

Cel groguenc, pluja o vent.

Cel rogent, pluja o vent.

Cel tavellat, aigo a dalt del terrat.

Cel tavellat, prest eixut o prest banyat.

El dia nuvolós, enganya el peresós.

Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant.

Nigul geperut, pareix net i du brut.

Niguls en creu, aigo veureu.

Núvol de fum, aigua al damunt.

Núvols al matí i consell tardà, tot és aire.

Núvols amb creu, aigua segura o neu.

Núvols as puig d'en Pla, de tres dies no sol passar.

Núvols barbats, camps mullats.

Núvols d'Aragó, pluja en abundor.

Núvols en Bèrnia, llevant segur.

Núvols en creu, aigua tindreu.

Núvols sobrepots i penjallosos, aiguasons copiosos.

Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes.

Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes.

Quan al cel hi ha pessetes, a terra s'hi fan pastetes.

Quan Corbera fa capell, pica espart i fes cordell.

Quan Déu ho vol, de tot vent plou.

Quan Déu ho vol, sense vent i sense núvols, plou.

Quan Déu vol, s’ennigula i plou.

Quan Déu vol, sense núvols plou.

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell.

Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes.

Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred.

Quan fa banyes el sol, pluja senyala.

Quan Ifac porta gorreta, aigua segureta.

Quan les roques porten caparró, pluja en abundor. (Roques de Montserrat).

Quan Montgó es posa la capa i Bèrnia la mantellina, ningú el temporal escapa ni te ronda la fadrina.

Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.

Quan nuvolà fosca, corrent se presenta, tenim damunt la turmenta.

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no escapa.

Quan Segaria porta capa i el Montgó capot, vés cap a casa llaurador, que no et faltarà raó.

Quan Serrella fa capella, beu-te l'aigua i guarda't d'ella.

Quan surten núvols en creu, tant a mar com a muntanya, és un senyal que no enganya.

Sant Ramon tapat, segur aiguat.

Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell. (Refrany de la Safor).

Si el Montseny està clar, a tot arreu es pot anar; si es posa barret, aigua o vent o fred.

Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por.

Si els núvols van cap a muntanya, posa el blat a la cabanya; si els núvols van cap al pla, posa el blat a soleiar.

Si Mariola fa cassola i Cestulles capell, pica espart i fes cordell.

Si Montserrat els núvols han tapat, aigua al Llobregat. ...de les bromes que no fan gràcia...

Bromes corrent, de ponent o d'ixent.

Bromes espeses cap a L'Albera, entra l'herba a la pallera. ...del cel...

Alba emboirada, sol de vesprada.

Arrebols (cel rogent) a tot cap, oratge endiablar.

Arrebols de nit, sol pel coatí.

Arrebols pel matí, a la nit aigua ací.

Camí rosat, als tres dies banyat.

Cel estrellat, temps variat.

Cel groguenc, pluja o vent.

Cel rogenc per la vesprà, la pluja se'n anà.

Cel rogent, pluja o vent.

Cel rogent al matí, la pluja és ací. Cel rogent a la tarda, la pluja és passada.

Cel rogent a sol ixent, si no és pluja, serà vent.

Cel roig al matí, pluja en camí.

Estels en ple dia, guerra, fam i malalties.

Estrelles opaques i lluna mortecina, la pluja s'aveïna.

No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat.

Posta roja o vent o "ploja".

Posta sagnada, l'endemà ventada.

Rojor al matí, la pluja és aquí.

Rojor a tot drap, temps endiablat.

Rojor al vespre, sol a la finestra.

Rojor per tots costats, mal temps a grapats.

Si el cel és blanc, la neu ve volant! (Vol dir que normalment quan neva el cel acostuma a ser blanc) Si el cel no plora, no riu la terra.

Tarda roja, senyal de bon temps.

Vermell i ponent, senyal de vent.

Vermelló al cantó de mar, pren l'arada i vés a llaurar.

Vermellor al vespre, sol a la finestra. ...de la “pubilla”, com en diuen a Vic a la boira...

Boina blanca a la vall, homes al treball; boina negra a la colina, homes a la cuina.

Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.

Boira al matí, calma o vent a garbí.

Boira a les Gavarres, aigua a semalades.

Boira al pla, pescador a pescar.

Boira boirassa, el cul de la burra t'apedaça.

Boira de matinada, aviat acabada.

Boira de Salou, plourà si no plou.

Boira en el Castell, pica espart i fes cordell.

Boira en la Penya (Penyaroja), aigua a l'esquena.

Boira pel matí, sol pel vespre.

Boira pels baixos, sol pels alts; sol pels alts, boira pels baixos.

Boira pels tossals, aigua pels barrancs.

Boira que pastura, aigo segura.

Boira saltirona, no és cosa bona.

Boira terrera, aigua sempre espera.

Boira terrera, sol espera.

Boires baixes, humitats llargues.

Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat.

Boires matineres que es dissipen, el bon temps pronostiquen.

Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc.

Boireta al Maigmó, aigua al faldó.

Boireta en la Serra d'Orxeta, aigua segureta.

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya.

Boirina pixanera, torna-te'n enrera.

Darrera boirada, ventada o ruixada.

Déu et lliuri de pedra, boira i cossa d'euga.

Dia boirós, humit i calorós.

La boirina, de l'aigua és padrina i del sol veïna.

Quan la boira pastura, aigua segura.

Si la boira jeu en sec, ven les mules i el toret.

Una bona boirada: una bona solellada. ...de la pluja...

Refranys molt antics com els referits per Andrea Mantegna (1431-1506) demostren que el refranyer popular està amarat de sentit comú. I parlant d’amarar-se, vegin sinó: Brusqueta menuda enganya es pastors, quant arriba es vespre els ha banyat tots.

A cel bassetes, a terra pastetes.

Aigo de bombolla, a tot el món assadolla.

Aigua abombollada, aigua de durada.

Aigua butllofada, aigua de durada.

Aigua cau, senyal de pluja.

Aigua de gener, barba d'or al pagès.

Aigua de gener, millor que la de febrer.

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.

Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.

Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam.

Aigües de juny, mals solen dur.

Així plogués que sa Tordera revingués, s'emportés els tres turons i Blanes de rodolons.

A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu.

Any de pluges, fora bruixes.

Any plujós, pagès joiós.

Bon dia és el que plou i no pedrega.

Cada gota de pluja fa el seu fang.

Cada gota que plou té on caure.

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.

Carrer banyat, calaix eixut.

Cel a bultos, aigua a clotets.

Cel a torretes, aigua a bassetes.

Cel empedrat, al cap d'una hora, terra mullat.

Cel empedrat, pluja aviat.

De les gotes s'ajusten els rius.

De ponent no corr es torrent, i si corr, corr rabent.

El mal any entra nedant.

El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut.

Encara que caiguin gotes, mai cauran totes.

L'aigua del cel, als uns enriqueix i als altres empobreix.

L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.

La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

La pluja del març, pel bestiar és pastura.

La plujassa tot ho arrasa.

L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.

Mai plou a gust de tothom.

Mai plou de tan bona gana com quan plou de tramuntana.

Murla a flor d'aigua, senyal d'aigua.

No diguis mai que plou, fins que no troni.

No plou, per qui anar-se'n vol.

Per quan ploga, val més un paraigo que una pistola.

Plou poc, però pel poc que plou, plou prou.

Pluja de Cap d'Any, duu mal averany.

Pluja de juliol abundosa, gerdera a l'agost ufanosa. (Quan el juliol ha plogut molt, la gerdera, la

planta de muntanya que fa els sucosos gerds 'Rubus Idaeus', apareix ubèrrima, amb fruits abundants i grossos).

Pluja de llevant, no deixa res davant.

Pluja de matí, o dura molt o aviat serení.

Pluja de port, no n'entra a l'hort.

Pluja de ruixades, pluja de durada.

Pluja d'estiu, coixesa de gos i plor de bagassa, no et fies massa.

Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.

Pluja, és marit de la terra.

Pluja menuda, cap gota perduda.

Pluja menuda, dona barbuda i home sense barba, Déu ens guarda.

Pluja menuda, la terra ajuda; un bon ruixat, la terra abat.

Pluja menuda a tots ajuda.

Pluja menuda enganya pastors, quan són al vespre els mulla a tots.

Pluja per Sant Benet, el blat corcat.

Puig Campana té capell, pica espart i fes cordell. (Es refereix a quan els núvols tapen el cim del Puig Campana, a la Marina Baixa. Segur que vindrà pluja. Per tant, es hora de fer treballs a casa).

Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.

Quan el Canigó fuma, senyal de pluja.

Quan plou i fa sol, passeja el caragol.

Quan plou per un, plou per tothom.

Quan plou, plou per tothom.

Quan plou, plou; quan fa vent, malament.

Qui aigo para davall fulla, tres vegades se remulla.

Qui se sopluja sota la fulla, dues vegades es mulla.

Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.

Sant Pau serè, tot l'any anirà bé; Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat.

Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.

Sempre plou sobre mullat.

Si de nit s'ha asserenat, l'aigua ben poc s'ha allunyat.

Si duu cella es coll de Sóller, hi haurà aigua de bombolla.

Si el dolor no et deixa moure, senyal que no triga a ploure.

Si el fum s'enterra pels clots, pluja per tots.

Si l'aigua s'aguanta a les fulles, no són gaire lluny les pluges.

Si la rosada en tot el dia no s'eixuga, als tres dies tindrem pluja.

Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat.

Si no et cantador i tens ganes de cantar, segur que aviat plourà.

Si no plora el cel, no riu la terra amb flors.

Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most.

Si pel gener plou, es desperta el cargol.

Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol.

Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

Si plou a mig dia, plou tot lo dia.

Si plou, en Josep (gent del camp) no es mou; si neva, en Josep no es lleva.

Si plou i s'arrasa, no eixiu de casa.

Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut.

Si plou per Sant Pau, hivern, adéu-siau i si fa sol, ve un hivern nou.

Si plou per Sant Pere Regalat, quaranta dies mullat.

Si put la claveguera, la cort i l'aigüera, l'aigua ve al darrere.

Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si Sant Silvestre riu, tot l'any riu.

Sutge per la xemeneia, pluja a terra.

Tant ne plou com el vent n'eixuga.

Val més una gota, que una bóta.

Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.

Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu. ...de l'hivern...

A l'hivern, el millor amic és un bon abric.

A l'hivern boirina i neu per veïna.

A Nadal creix el dia un pas de pardal, i a Santa Llúcia un pas de puça.

Gener amarat, mig any assedegat.

Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.

Hivern fred, estiu calent.

Hivern gelat, fruita a grapats.

Hivern molt assolellat, estiu molt ventat.

Hivern plujós, estiu abundós.

Hivern plujós, estiu perillós.

L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.

Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric.

Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any.

Nadal humit, fa el pagès ric.

Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous.

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.

Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa.

Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.

Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada. Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.

No et fiïs d'hivern serè ni d'estiu ennuvolat.

Pel gener boires, pel maig pluges fortes.

Per Sant Lluc, o moll o eixut.

Quan la Candelera plora, el fred ja és fora. Quan la Candelera riu, el fred és viu. Tant si plora com si riu, ja ve l'estiu. ...de la primavera...

Abans de Sant Joan, pluja beneïda; desprès de Sant Joan, pluja maleïda.

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.

Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam.

A l'abril, cada gota val per mil.

A la primavera, res és com era.

Diu la vinya: tan me fa una pluja, com dues, com tres, però, sense la de maig no faré res.

El juny diu al juliol: ja que no he plogut, tu fes bon sol.

L'abril diu al maig: jo no he plogut, tu plou a raig.

L'abril mullat, de pa ve carregat.

L'aigua d'abril omple la gerra i el barril.

La pluja de Sant Pere, no omple el celler i buida l'era.

Mes d'abril, aigua poca i núvols mil.

Pel juny, la pluja és lluny, i, si plou, cada gota com el puny.

Pel maig, cada dia un raig.

Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no es santa.

Pluja per Santa Quitèria (22 de maig), la collita a la misèria.

Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no.

Quan plou per Sant Medard (8 de juny), plou quaranta dies massa tard.

Quaresma plujosa, collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra.

Sant Pere plujós, trenta dies perillós.

Setmana Santa mullada, collita de blat regalada.

Si pel juny plou, poca fruita pel juliol.

Si pel primer Roser (primer diumenge de maig) plou, pels altres també plourà.

Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.

Si plou per l'Ascensió, es perd la ceba i el meló.

Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa.

Si plou per Santa Petronilla (31 de maig), els raïms torna gotims.

Si plou per Sant Pere Regalat (13 de maig), plou quaranta dies de comptat.

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que els bous i el carril. ...de l'estiu...

A l'estiu, tavernera; a l'hivern, fornera.

A l'estiu, tot el món viu.

El setembre bo és, si no plou en tot el mes.

El setembre s'enduu els ponts, o eixuga les fonts.

En s'estiu tota cuca viu i en s’hivern perd son govern.

Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most.

Oh, Mare de Déu del Claustre i Mare de Déu del Roser (8 de setembre), deu-nos aigua si ens convé.

Paraules d'estiu, segons qui les diu.

Pel juliol, molt soroll i no plou.

Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel.

Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous.

Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric.

Quan l'agost plora, la verdura és bona.

Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc.

Quan plou pel juliol, plou fusta.

Qui diu mal de s'estiu, no sap que diu.

Santa Creu i el nom de Maria (14 de setembre), aigües i vents ens envia.

Sant Bartomeu (24 d'agost), aboca l'aigua per tot arreu.

Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.

Si l'hivern trona, l'anyada serà bona.

Si per Sant Jaume (25 de juliol), plou, abans de vuit dies pedrega.

Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides.

Trons de juliol desperten el cargol.

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.

Xàfecs d'agost, bolets en abundor. ...de la tardor...

Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Per l'advent, pluja o vent o fred coent.

Per la tardor, ni fred ni calor.

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.

Pluja de tardor, fa bona saor.

Pluja d'octubre, ni una gota perduda.

Si a l'octubre plou, el rovelló mou.

Si el desembre plou, bon any nou.

Si l'advent és mullat, poca anyada de blat.

Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.

Tardor i hivern, per el vell temps d'infern.

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca.

Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.

Tramuntana per Sant Miquel (29 de setembre), s'emporta l'aigua del cel.

Trons d'octubre, any de diluvi. ...de bestioles...

Cant d'ànecs a la matinada, pluja a la vesprada.

Cant de la rana, crida tramuntana.

Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada.

Cucs enterrossats i bolets a grapats, s'apropen ruixats.

Del verdum. Si passa baix, plourà.

El fil de l'aranya assenyala el temps: com més llarg, més bo. Quan plou, s'arrupeix i no fila.

El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són.

Els ocells s'omplen de pols? La pluja els rentarà.

En no cantar es puput, es dematí banyat i es capvespre eixut.

La gavina, el temps que farà endevina.

Molta mosca i mosquit, cel enterbolit.

No et fiïs de gata que de nit s'afaita.

Oreneta que alt vola, no tem que ploga.

Oronell terrer? Pedra o aigua ve.

Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta és mort de fred.

Poll de juliol, cap o cul sempre li dol.

Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol. Quan arriba el roquerol, l'hivern al sòl.

Quan arriba l'ull de bou, fred al nas i manta al coll.

Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut.

Quan canta el cucut, el matí moll i el vespre eixut.

Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.

Quan canta la puput, el bon temps és vingut.

Quan canta l'ocell marcenc, senyal de mal temps.

Quan canten els gripaus, senyalen pluja.

Quan el gat es passa la pota per l'orella, farà nevada bella; qua es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta.

Quan el granot canta i fa sol, aigua segura -si plou-.

Quan el verdum baixa a la plana, sopluja't a la cabana.

Quan fa dissabte la formiga, el bon temps no triga.

Quan la cabra esternuda és que vol mudar el temps.

Quan la formiga tanca el formiguer, el cel plora i es riu el moliner.

Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu.

Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l'estiu.

Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.

Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats.

Quan un vol de verdums passa alt, farà bon temps.

Quan vegis el cuc de terra llaurar no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs.

Si al gener la merita (fredeluga) va per l'horta, fes foc i tanca la porta.

Si el mussol canta al gener, un altre hivern que ve.

Si els caragols fugen de la vora del riu, assenyala riuada grossa.

Si fa calor en temps de fred i piquen massa les mosques, cauran més de quatre gotes.

Si l'aranya es posa a treballar cap el tard, farà bona nit.

Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta.

Si veieu un pinsà, fred farà.

Si veieu un ull de bou, al cap de pocs dies plou.

Si veus el peix saltar, deixa la trema i vés a caçar.

Si volen baixes les orenetes, aviat tindrem pastetes.

Vaca que olora a terra i desprès mira el cel, assenyala canvi de temps.

Vol de mosquit, pluja tot seguit. ...de llampecs...

El llamp del cel i l'amor deixen la pell i cremen el cor.

Llampecs a Begur, pluja de segur.

Llampecs a Vidrà, pluja demà.

Llampecs i serè, sí que suaré.

Llampega a la marina, vent a la matina.

Llamps a Llevant, vent a ponent.

Quan llampega a la marina, no et fiïs de roba fina. ...de la calamarsa...

Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d'euga.

Una pedregada no encarí, però el que toca destruí. ...del vent...

Tramuntana: Es un vent fort i fred que ve del nord. Quan bufa aquest vent, el cel sol presentar un blau pur.

Migjorn: És un vent que bufa del sud i als hiverns i primaveres sol portar pluja.

Ponent: És el vent de l’oest, sec i calorós. Sol ser perjudicial per l’agricultura, sobretot a l’estiu.

Llevant: A les comarques costaneres és un vent que porta pluja benigne i regular.

Gregal: Vent del nord-est que sol bufar de febrer a maig i d’octubre a desembre. Sol portar pluja o neu.

Xaloc: Vent del sud-est. Fluix, càlid i humit, a l’estiu, encara que a l’hivern pot portar pluja o neu.

També s'anomena marinada.

Garbí: Aquest vent bufa del sud-oest. És un vent irregular que bufa fort a les darreries de l’estiu o de l’hivern. Porta tronades i alça molt la maror. També s’anomena llebeig.

Mestral: És un vent fort i violent que bufa del nord-oest. Sol originar gelades a la taronja.

Aire de ponent, aigua gelada i vi calent.

Amb vent de ponent, no troba arrecer sa gent.

A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.

Cara de llevant, sonsos.

Cel rogent o sol ixent, vol dir vent.

De jorn sa colga es mestral, cansat de fer mal. (Però no se pot dormir i s’aixeca de matí).

Del xaloc, ni molt ni poc.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.

De ponent no hi corre torrent, i, si hi corre, corre violent.

De vent moliner, molta feina i poc diner.

El bufarut, al pagès deixa fumut.

El dia de vent, posa't arrecerat i estaràs calent.

El garbí, a les set se'n va a dormir.

El garbí, a les vuit se'n va a dormir. (És difícil posar-se d'acord!)

El llevant fa fugir la gent del camp.

El llevant porta l'aigua al davant.

El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral.

El mestral no acaba mai el jornal.

El ponent la mou i el llevant la plou.

El ponent té una germana a llevant: la va a veure rient i torna plorant.

El ponent té un germà a llevant, el va a veure rient i torna plorant. El vent de ponent bufa des de terra i és sec, en canvi, el de llevant ve del mar i s'associa a la pluja.

Els vents abans d’enfadar-se, mostren ses dents.

El vent de garbí a les set se'n va a dormir.

El vent mestral, a posta de sol, ha acabat el jornal.

El vent ripollès, ni plou ni aclareix; però, quan s'hi posa, s'hi coneix.

Es mestral no acaba mai es jornal.

Es vent de llevant, fa fugir sa gent des camp.

Fa més mal que es mestral.

Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà).

Garbí d'hivern, dimonis a l'infern.

Grans ventades i grans enrabiades, sempre acaben banyades.

Gregal, mar picada i sola banyada.

Gregal matiner, llevant tarder.

Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana.

Home pobre no té amic, com tramuntana no té abric. (Fa referència a la fredor de la tramuntana).

La tramuntana no és bona ni sana.

La tramuntana tots els racons agrana.

Llampa a la marina, ventolina.

Llampa a la serra, aigua a la terra.

Llebeig aigo veig. (Dita popular marinera a Mallorca).

Llebeig, d'aigua no en veig.

Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern.

Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar.

Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.

Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món.

Llevant, aigua per davant.

Llevant arbonès (vent del nord/nord-est) que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix.

Llevant clar i ponent obscur? Temporal segur!

Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera.

Llevant fa? Per quatre dies n'hi ha.

Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.

Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant.

Marinada forta, pluja a la porta.

Migjorn, aigua enjorn.

Migjorn a la posta, mestral que s'acosta.

Migjorn a s'hivern, purga de l'infern.

Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé.

No es mou fulla que Déu no vulla.

No hi ha millor mercader per la neu que el vent de ponent.

Nuvolada a la posta, gregal a la porta.

Per Sant Pere, bon vent a s’era.

Pes llevant i pes xaloc, tres dies són poc.

Ponent, aigua fresca i vi calent.

Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.

Ponent la mou i llevant la plou.

Ponent posa i llevant lleva. (Es diu en sentit crític).

Ponent té una filla casada a llevant, qua ell la va veure se'n torna plorant.

Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana.

Quan Déu ho vol, de tot vent plou.

Quan el vent baixa del Port, no falta mai neu a Sort.

Quan la llenya crema bé, aigua o vent ve.

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.

Quaresma ventosa, collita grossa. Però si massa en fa, ni palla ni gra.

Sant Arnau tanca es vent en clau.

Si no mor el dia terç, la tramuntana dura tota una setmana.

Si vent del nord trobeu, botes calceu.

Si vols saber el vent, fixa't a sotavent.

Sol rogenc, vent de ponent.

Sol rogent, o aigo o vent.

Tant en plou com el vent n'eixuga.

Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set.

Temps, homes, vents, dones i fortuna, fan més voltes que la lluna.

Tramuntana, la mar plana.

Tramuntana morta, llebeig a la porta.

Tramuntana no té amic i home pobre no té abric.

Tramuntana per esmorzar, aigua per sopar.

Tramuntana vertadera, pluja pel damunt o pel darrera.

Val més poc de vent que força de rem.

Vent, ni plou ni aclareix.

Vent berguedà, ni plou ni se n'està.

Vent d'Aragó no té racó.

Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.

Vent de gregal, ni peix ni pardal.

Vent del Canigó, no duu res de bo.

Vent de Llebeig, aigua veig aigua no veig. (Refrany de Formentera).

Vent de llevant, pluja a l'instant.

Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.

Vent de llevant, sol triomfant.

Vent del Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix. (Des del Bages és Gregal).

Vent de mar sobre gelada, pluja o ventada.

Vent de mestral, entra per sa porta i surt pes fumeral.

Vent de Morella, llevant desprès d'ella.

Vent de ponent, fa fugir sa gent.

Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.

Vent de ponent, post el sol, post el vent.

Vent de Xaloc treu els ventres de lloc. (Refrany de Formentera).

Vent marí sobre gelada, pluja o nevada.

Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança.

Vent que de jorn se'n va a dormir, es lleva de matí.

Vent que es queda a sopar, s'alçarà per esmorzar.

Vent xaloc per a la mar no és bo, ni per el camp tampoc.

Vermell a ponent, o aigo o vent.

Xaloc, tanca la porta i fes bon foc. ...del fred...

Allò que atura el fred, atura el calor.

A terra de faig, no hi vaig. (Pel fred que acostuma a fer).

Amb aquesta fresca, el carall s'engresca.

De por i de fred, com més se'n té més se n'admet.

Déu dóna el fred segons la roba.

El fred d'estiu, mena aigua al riu.

El fred i el gel no es queden al cel.

En temps de fred, val més una capa que un barret.

En temps de fred, val més una gorra que un barret.

Estrelles d'augment, fred i vent.

Fred o pluja llarga farà quan l'aranya ens ve a visitar.

Fred segur no mata ningú.

Montseny, fred a la plana de Vic. Quan el dia creix, el fred neix.

Qui no té seny, no té fred.

Qui té fred, tremola.

Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret.

Si tens fred, estreny es culet. ...de la neu i les gelades...

Ametler no fassis via, que gelarà qualque dia.

Any de gelades, any de pelades.

Any de neu, any de Déu.

Any de neus, any de déus.

Any de neus senyorials, a l'estiu, pastures frescals.

Any de rovellons, neu fins els collons.

Any de set nevades, blat per les teulades.

Any gelat, any de blat.

El Montseny, com més blanqueja, més bogeja.

Fam i fred, posen s'homo molt estret.

Fred en es pla, neu a sa muntanya.

Gelada sense sol, plourà molt.

Gelada tapada, freda és la diada.

Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.

La neu al febrer fuig com un gos llebrer.

La neu de gener, s'asseu com un cavaller.

Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren.

Llaura amb sa gelada i mataràs s'herbada.

Neu a la muntanya, fred a la plana.

Neu de febrer, aigua en un paner.

Neu rodona, Déu en dóna.

Neu rodona que d'altra en dóna.

Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages.

Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada.

Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya.

Tres dies de gelada, aigua assegurada.

Una nevada, una femada. ...del sol...

Any de poca humitat, al solell el prat assecat. (L'any en què les nevades han estat abundoses, a l'estiu les pastures es mantenen fresques, gràcies a la humitat acumulada. Pel contrari, quan l'any és poc humit, els prats del solell apareixen secs i força cremats, a la qual cosa contribueix la forta insolació).

Aurora o sol rogenc, pluja o vent.

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga.

El divendres sol ponent i en roca, el dilluns, aigua fins la bajoca.

El sol, a l'hivern enmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat.

El sol de juny estalvia llum.

El sol de març porta refredats.

El sol de març queda marcat set anys a la cara.

El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut.

En presència de sol, poca llum és un gresol.

La Mare de Déu fa coques. (Postes de sol que enrogeixen tot el cel).

Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents.

Posta roja o sol rogenc, ponent al dia següent.

Quan el sol es pon amb capa, ningú s'escapa.

Qui té sol, que més vol?

Si el sol es pon amb capa, de tres dies no s'escapa.

Si la posta de sol és encarnà, s'espera una bona aventà.

Sol, vent i agua no, fes-te fotre “professó”.

Sol amb cames, gregal amb banyes.

Sol amb corona, aigua dóna.

Sol blanc, senyal de fang.

Sol de forat, pluja aviat.

Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna.

Sol i núvols formen un vel que no deixa vore el cel.

Sol i núvols roigs al ponent, senyal de vent.

Sol ixent, Déu ens do un bon pensament.

Sol mal afaitat, aigua i vent aparellat.

Sol matiner, no dura dia sencer.

Sol que pica, aigua segura. ...de la lluna...

Cèrcol de lluna, no omple llacuna.

Clara és la lluna d'agost, però la de gener, encara ho és més.

La lluna d'octubre en cobreix set i si plou nou.

La lluna i el ploure, a mar, no serveixen per a res.

La lluna vella de març, no marxa sense glaç. (A finals d'hivern, el març encara ens reserva alguna sorpresa en forma de glaçada).

La millor lluna és la fementera.

Lluna ajaguda, mariner de peu.

Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut.

Lluna amb cèrcol, porta vent.

Lluna amb corona, aigua dona.

Lluna amb estrella, guarda't d'ella.

Lluna amb rebosillo, sol dur aigo en es cordonsillo.

Lluna blanca, cobrellit i manta.

Lluna brillant, bon temps per endavant.

Lluna creixent, muda la gent.

Lluna lluent, sequedat o vent.

Lluna morta, llevant o aigua a la porta.

Lluna nova, ves-hi amb un cove. Lluna vella, ves-hi amb cistella.

Lluna pel gener, l'amor primer.

Lluna roja, el vent remou.

Lluna roldada, als tres dies banyada.

Lluna rotllada, el temps mudarà.

Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.

Lluna voltada, terra mullada.

Plou i fa sol, la lluna pel juliol.

Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una.

Sa lluna, de blau i blanc, té més vestits que la sang.

Sa lluna és una bruixa, juga amb sos niguls i els arruixa.

Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps.

Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent.

Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar.

Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat.

Si sa lluna té un braverol, demà no veurem es Sol. Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna. ...dels trons...

Després de la tronada ve la pluja.

Mal qui recorda Santa Bàrbara quant trona.

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més.

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.

Sembla que trona? -Sí, al cul de la majordona-.

Si al novembre trona, la collita serà bona.

Si al Puigcampana el núvol es posa, tronada ens toca.

Si el tro es queda a la muntanya, l'endemà es repeteix la gropada.

Si trona, sa collita serà bona.

Si trona abans de migdia, pluja tot el dia.

Si trona a maronta, pluja pronta.

Tronada al matí, vesprada, garbí.

Trona l'abril, ve bon estiu.

Trons a Mallorca, pluja a la porta.

Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny.

Trons per Sant Joan, la collita reeixiran. ...de la mar...

Al mar valletes, a la terra pastetes.

Al matí vent serè, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada.

Alta mar sense vent, no promet segur temps.

Amb temporal, es mira al cel.

Boira, boirassa, el cul de la burra t'amenaça i ballaràs amb la barcassa.

Boirada, ruixada o ventada, mar agitada.

Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya.

Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc.

Bufa en Joan de Narbona? (La tramuntana). No tindràs mar bona.

Cel de rufa, mala mar.

Cosa que no sap tothom: que Sant Elm es diu González...

D'aigua que avall vol anar, es fa el mar.

Dofins que molt salten, porten vent i calma espanten.

El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu.

Els focs de Sant Elm, el mariner tem.

La boirina marina és d'aigua padrina.

Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són.

Mar blanca, pluja o manta.

Mar lluent, pluja o vent.

Mar plana i vent de fora, el cel està si plora o no plora.

Mar serè i muntanya obscura, pluja segura.

Pluja abans que vent, surt a la mar, no ho dubtis gens.

Quan fa banyes el sol, mariner més que pluja vol.

Quan fa bigotis el sol, no es torna a port quan es vol.

Quan la mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes.

Quan la mar s'arrasa, ficat dins de casa.

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps.

Si abans de la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner.

Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs.

Si la mar arrasa ves-te'n a casa i si s'engola ves i espigola.

Ventada de llevant, tothom el cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.

Vent de llebeig, dóna mareig.

Vent de llevant, mulla el botavant.

Vent de mar, dona i ventura, prest es muda.

Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança.

Vent marí sobre gelada, pluja o mar alterada.

El temps passa. És una cosa que ja sabem. En els que corren, estem acostumats a veure aparèixer les imatges de satèl• lit per la televisió amb els pronòstics de meteoròlegs professionals. Ajudats per una tècnica parafernal, hem deixat de banda tota la saviesa popular. És per això que els volem oferir el decurs de l’any, el mes a mes, amb les referències sobre prediccions i senyes climatològiques que podria contenir qualsevol bon calendari de pagès. ...del gener...

Aigua de gener, genero, m’has mort s'ovella i s’esquellot.

Aigua de gener, omple botes i graner.

Aigua de gener, prenya l’oliver.

Aigua de gener, tot l'any va bé.

Al gener, ves amb compte amb el fred.

Brusques de gener, bon any mos ve.

Gener gelat, febrer amerat, març ventós, abril aigolòs i maig humit, fan un pagès ric.

Gener, mes malfeiner.

Gener abeurat, febrer gelat.

Gener amerat, mig any assegurat.

Gener eixut, tot l’any put.

La neu de gener, s'asseu com un cavaller.

Moltes aigos pes gener, mala anyada solen fer.

Pel gener floreix s'ametler.

Pel gener tanca la porta i encén el braser.

Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni.

Per Sant Sebastià, fa un fred que no se pot aguantar.

Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver.

Sant Vicenç xalest, s’hivern acabarà prest.

Si no fa fred pes gener, quant n'ha de fer?

Si vols veure la lluna bé, mira-la al gener.

Suor de desembre, sedes pes gener. ...del febrer...

Aigo de febrer, estalvia es femer.

Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serà bona).

El febrer de cap o de cua, l'ha de fer. (El febrer, tard o d'hora, ens reserva dies de fred rigorós).

En febrer fica't la bufanda que fa fred.

Es febrer, mes geler.

Es febrer, nou cares té.

Febrer, febreret, set capes i un barret.

Febrer curt, brau i tossut.

Febrer curt, pitjor que turc.

Febreret curt, si entra dolent, pitjor en surt.

La Candelera, fred davant i fred darrera.

La neu al febrer, fuig com un gos llebrer.

Mai ha passat es febrer, sense vestir s'ametler.

Mes de febrer, mes mentider.

Neu de febrer, aigua en un paner.

Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.

Pel febrer, abrigat bé.

Pel febrer una estona al sol i una altra al foguer.

Pes febrer, s’oliva aixecaré.

Pes febrer, un dia a n'és sol i s'altre a n'és braser.

Quan pel febrer trona la neu ja ressona.

Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja.

Si tinc calor per febrer per Pasqua tremolaré. ...del març...

Aigua de març, herba als sembrats.

Aigo de març, faves a sacs.

Boires de març, fred en es maig.

El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

La lluna vella de març, no marxa sense glaç.

Març marçot, es vells se'n du a n'es clot.

Març marçot, no et treguis s'abrigot.

Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot! (Pel març sol fer molt fred. És un mes de mal passar per la gent gran).

Març que marceja, mata i malmaneja.

Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

Març ventós, abril plujós.

Març ventós, abril plujós, treuen es maig gojós.

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.

No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu.

Pes març i pes abril, de roba, no te’n llevis ni un fil (si ho fas te'n penediràs).

Quan març fa d'abril, abril fa de març.

Quan pel març trona, l'ametlla és bona.

Quant a ca teva vulguis obrar, pes març has de començar. ...de l'abril...

Abril finat, hivern acabat.

Abril i senyors, tots traïdors.

Abril mes gentil.

Abril mullat, bo pel blat.

Abril mullat, de pa en ve carregat.

Abril plovent, maig rient.

Abril plujós, maig ventós.

Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós.

Abril que abrileja, primavera que fueteja. (A Andorra i el Pirineu, la primera part de la primavera es sol presentar amb un ambient molt variable i inclement, que pot provocar un cert malestar físic en les persones. Refredats, principalment).

Abril que surt plovent, el maig crida rient.

Abril tronat, bon any assegurat.

Aigo d'abril, de fil en fil.

Aigos pes abril i pes maig roades, fan ses anyades.

A l'abril cada gota val per mil.

A l'abril, dues hores de migdiada és dormir.

D’abril i maig en surt es raig.

En abril cada pardal fa el seu niu.

Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis el mes per acabat.

L'abril fa el pecat i el març és l'acusat. (Sovint els quatre primers dies d'abril fa un temps més propi d'hivern que de primavera).

L'abril diu al maig, "jo no he plogut, tu plou a raig!".

Les aigües d'abril caben dins d'un barril.

No donis s’hivern per passat, que es abril no sia acabat.

No és tan dolç s'abril florit, que mos gela qualque pic.

Per l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet.

Per l'abril, no et treguis ni un fil.

Pluges pes abril, bajoques mil.

Si per l'abril sens tronar, ordi i blat no faltarà.

Si per s'abril trona, s'anyada és bona.

Si refreda s'abril dolç, és es més dolent de tots.

Si trona pes abril, ve un bon estiu. ...del maig...

A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l'any.

Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal.

Aigo de maig, de raig en raig.

Aigo de maig, tot l’any dura es raig.

Maig arribat, hivern acabat.

Maig humit, fa al llaurador ric.

Maig humit, fa es pagès ric.

Maig plujós, juny abundós.

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.

No és bon maig si el burro no tremola a l'estable.

Pel maig, cada dia un raig.

Pel maig, faves a raig.

Pel maig, vaig com vaig.

Pes maig, a segar vaig. ...del juny...

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.

Al juny, corbella al puny i la roba lluny.

Al juny la pluja és lluny, i, si plou, cada gota és com el puny.

Des juny cap enllà, es dia comença a baixar.

El juny formós, és abundós.

El juny fred, mata l'esplet.

En juny, la falç al puny.

Es juny qualque vegada, du calabruixada.

Juny benigne i humit, de carreroles el prat n'és farcit.

Juny plujós, graner polsós.

No hi ha juny sense sol, ni nit sense mussol.

Pes juny sa pluja és lluny.

Si plou pes juny, es bon temps és lluny. ...del juliol...

Aigua de juliol, encén el sol.

Aigua de juliol, omple el cossiol.

Al juliol, trau les garbes al sol.

En juliol, ni dona ni cargol.

Juliol arreplega es sol.

Nit de juliol, pluja no vol.

Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar.

Pel juliol, ni dona ni col.

Pes juliol, val més ombra que sol. ...de l'agost...

Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.

Aigo d'agost, a tot posa corc.

Aigo d'agost fa mel i most.

Aigo per Sant Llorenç, sempre arriba a temps.

A l'agost bull el mar i el most.

A l'agost, figues i most.

A l'agost, vesprades de gos.

Déu mos guard, sobretot, de pols de maig i fang d'agost.

Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja es fosc.

Per Sant Bernat, es jac cordat.

Per Sant Bernat, tapa't es cap.

Sant Llorenç escura es torrents.

Si no plou a l'agost, no gastis diners en most. ...del setembre...

Al setembre, el vi està per vendre.

Al setembre, qui tinga blat que sembre.

El nom de Maria, aigo envia.

El setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts.

Pel setembre, qui tinga llavors que sembre.

Per Sant Mateu, verema tot déu. ...de l'octubre...

De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat.

L'octubre fred, mata el cuquet.

Per l'octubre, “el pájaro se cubre”.

Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

Quan l'octubre està florit, mor la mosca i el mosquit.

Quan s’octubre ha acabat, se mor sa mosca i es moscart.

Si a l’octubre plou, el rovelló mou.

Sembra per Sant Lluc. Sigui banyat o eixut. ...del novembre...

A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.

Del novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

En novembre, qui no ha sembrat que no sembre.

Entre Tots Sants i Nadal, ni boires, ni mestral.

Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

Novembre humit te farà ric.

Novembre i febrer són marit i muller.

Pel novembre, cava i sembra.

Per Sant Martí, mata es porc i tasta es vi.

Si pel novembre trona, la collita serà bona. ...del desembre...

Cap d'any amb llegany (núvol), mal any.

Desembre nevat, bon any assegurat.

Desembre nevat, bon any pel blat.

Hivern per la Concepció? En tindrem doble ració.

Nadal sense lluna, mal any assegura.

Pel desembre tremola el vent i l'home més valent.

Per Nadal, fred com cal.

Per Santa Llúcia, llarga és sa nit i curt és es dia.

Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar.

Si per Nadal fa estiu, Pasco prop des caliu.

Si plou per Santa Bibiana, plourà quaranta dies i una setmana. ...del santoral...

A Sant Joan, bacores.

Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.

Per l'Ascensió, no és ametla ni ametló i per Cincogema ja és ametla plena.

Per la Candelera, ous a la carrera.

Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.

Per la Mare de Déu de la Candelera, o grossa nevada, o grossa ventada o grossa gelada.

Per Sant Antoni fredura, per Sant Llorenç calura (però ni una, ni s'altra, dura).

Per Sant Pere, enrevolten sa figuera.

Per Sant Pere i Sant Pau, l’espiga cau.

Per Sant Vicenç, entra el sol pels torrents; allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar.

Per tot es fan bolets quan plou.

Per Tots Sants, deixa el ventall i treu els guants.

Quan la Quaresma entra seca, surt seca.

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s'escapa.

Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra (a l’hivern).

Sant Ramon tapat, segur aiguat.

Si la candelària plora, hivern fora, i, si es riu, ja ve l'estiu.

Si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu.

Si la Candelera riu, lluny es s'estiu, i, si plora, s’hivern és fora. (Però, també: Tan si plora com si riu, lluny és s'estiu).

Si Sant Antoni està embromat, Sant Joan serà estrellat.

Diversos...

A mal temps, bona cara.

Després de bell jorn, ve la negra nit.

Després de la tempesta, ve la calma.

El dia ho escampa i la nit ho arreplega.

Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu.

Molts dies bons fan un any dolent.

No diguis mal del dia que passat no sia.

Senyals al cel, treballs a la terra.

Si al rierol veus escuma, un canvi de temps s'ensuma.

Si de Xorrigo veus Cabrera, bon temps t'espera.

Els oficis L'adquisició dels hàbits en l'ofici de la agricultura, feia molt important el paper del pare i de l'avi.

Ells anaven ensenyant l'ús i els costums de l'ofici. Aquesta tasca educativa ha passat al llenguatge popular a través de la paremiologia, fent referència a experiències pròpies de la climatologia. Això mateix podríem dir de la gent del mar.

Aquest darrer apartat vol tenir un record pels autèntics autors d'aquest treball: la gent de pagès i la de marina que amb llurs i diferenciats oficis, no han inventat el temps, però, si que han transmès a les generacions futures les seves observacions i el fruit de les seves experiències. A tots ells, el nostre agraïment més sincer, per tot el temps que han dedicat a observar el cel.

Mal ofici, rajoler, dels que, quan plou, fan rajola; tot són ratlles en la tenda, i pallisses de la dona. ***