De l'alçada d'un campanar Francesc Badia
(Espero aconseguir que m'excomuniquin o que m'estigmatitzin)
ESTACIÓ I Si bé és cert que 2000 anys d’història (de la era cristiana) donen per a fer-ne de l’alçada d’un campanar, l’objecte d’aquestes recerques no consisteix en ferir les sensibilitats d’aquells que encara són vius, ni posar en dubte les idees religioses o atemptar la fe dels que en tinguin. Aquí hi trobaran el relat d’uns fets que deixen en evidència, amb el cul enlaire, per dir-ho ras i curt, a quins han practicat amb l’apologia de la vida eterna, rescabalant els bens terrenals i sotmetent amb el seu poder la ignorància dels altres. Els fets són els que són i la seva execució ha deixat petjades que perduren i empremtes que encara les patim. S’han fet moltes i de molt grosses a l’empara del temor a Déu, a la ignorància de la gent i a la supremacia divina. Estan davant d'un recull de disbarats. D'imperialisme hegemònic i efectes devastadors. Els comesos per l'església catòlica d'ençà aquesta existeix. Ben poc temps, si es compara amb els orígens de la humanitat . Observaran que en els enunciats de les entradetes hem emprat la paraula estació, també anomenat quadre, que amb numeració romana es feien servir per aturar els passos, en els viacrucis de les processons de la setmana santa. ESTACIÓ II Tot plegat, degué començar amb el incompliment del pecat original. En si fou pecat, no hi entrarem. Però, "original" no devia ser-ho massa. La poma diabòlica del pecat original és alliçonadora. El paradís creat per una divinitat es veu dilapidat per les escriptures eclesials: desobediència, càstig, penitència i tots a formar en el mateix ramat. Si teníem