Gidona 16

13:46

Pรกgina 1

16

DONA

12/2/09

Gi

portada 16 muntada

portada 16 muntada

12/2/09

13:46

Pรกgina 2

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:29

Pรกgina 3

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 4

46

MASCOTES

28

Gi

RACONS

12

VIVÈNCIES

DONA

Sumari GiDONA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a les comarques gironines i als principals punts d'interès del centre de Girona.

Editor: Jordi Aparicio, edicio@gidona.com Directora de Continguts: Marta Ministral Jambert (marta@gidona.com) Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat, Rafel Juncà, Judit Arroyo Han col·laborat en en aquest número: Yasmina Sánchez Ramon, Eva Comajoan, Estel·la Nevado, Josep Joan Carreras i Fígols, Àngels Pérez Martí, Silvia Torroella, Núria Tió, Mercè Martí Pla, Gemma Teixidor i Alba, Lilian Fraga, Paco Baso.

Publicitat: Xavier Barrau comercial@gidona.com Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Directora d’art: Mercè Soler Maquetació i pre-impressió: Estudi Gràfic David Coll Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONA Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada.

No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Gi

Dipòsit legal: GI-672-2007

4 DONA

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 l’entrevista PEPITA PERICH.

Gerent de la fundació Ramon Noguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

vivències ESTHER SOLÀ FERRÉS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 posa’t guapa Moda. ET CASES? SIGUES LA PRINCESA D'UN CONTE DE FADES! . . 16 Perruqueria. ATREVEIX-TE A UN CANVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Estètica i Benestar. L'AROMATERÀPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Exercici. M'HE APUNTAT AL GIMNÀS. I ARA QUÈ? . . . . . . . . . . . . 24 TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Racons per descobrir. UN VIATGE EN EL TEMPS A TRAVÉS DE LES COVES DE SERINYÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

salut Osteopatia. LES AFECCIONS RESPIRATÒRIES . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Nutrició. L'OBESITAT INFANTIL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Viure bé. ÉS CRÒNICA L'ANSIETAT? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

12/2/09

13:40

Página 5

8 entrevista

16 MODA 50 DECORACIÓ sexualitat humana EL DESVETLLAMENT SEXUAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

fes-te respectar L’ATUR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . gironines en la història CARME AUGUET

40

Una pedagoga de vocació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

mascotes FELIÇ TAMBÉ A LA SEVA PRÒPIA CASETA . . . . . 46 secrets de jardí MALALTIES DE LES PLANTES ORNAMENTALS. . . . . . . . . . . . . . . . 48 ESPAIS AMB PERSONALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

SECRETS DE JARDÍ

en

portada

decoració

48

turisme i gastronomia Dones amb Gust. CARME HOSPITAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 EL Restaurant. EL TRULL D'EN FRANCESC . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 El Perfil. FRANCINA BORIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

fitxa gastronòmica WOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES i FLAM DE COCO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

"GiDona no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial"

En portada: Esther Solà Ferrer

Gi

A

GiDONA Nº 16

5 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 6

NOTÍCIES ACTUALITAT

GiDONAALDIA

Fa ja gairebé un any que l'atur de les comarques gironines no deixa de pujar El mes de gener ha tancat amb 2.987 aturats més a les comarques gironines i un total de 44.735 persones inscrites als serveis d'ocupació. Si es compara aquesta xifra amb la que hi havia ara fa just un any, l'atur ha pujat en unes 20.000 persones, xifra que suposa un increment percentual del 66%. Es calcula que durant el mes de gener cada dia unes 200 persones han perdut la feina. Actualment l'atur afecta a 24.945 homes i 19.790 dones de la demarcació de Girona. En el conjunt de l'Estat, ja hi ha més de 3,3 milions de desocupats, un 47% més que fa un any.

La línia telefònica d'atenció per situacions de violència masclista de la demarcació de Girona ha rebut 914 trucades durant el 2.008

seus estats inicials, millorar l'eficàcia dels tractaments i disminuir-ne la seva toxicitat.

En el cas de les dones, el càncer de mama és encara el més freqüent.

Els tumors més freqüents són el de mama i el colorectal en les dones i el de pròstata, pulmó i colorectal en els homes. La incidència anual de càncer a Catalunya és de 16.984 casos en els homes i de 12.078 en les dones. Fins a l'any 2015, es preveu un nombre de casos anuals de 27.438 en homes i de 18.986 en dones.

Un estudi de l'Hospital del Mar de Barcelona conclou que menjar peix durant l'embaràs afavoreix el desenvolupament intel·lectual dels nens

El servei rep de mitjana unes 76 trucades al mes, un 39% més que el 2.007. Segons la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones, Esperança Permanyer, aquest increment es deu al fet que les dones cada vegada s'atreveixen més a demanar ajuda quan es troben en aquesta situació. De tota manera, segons la coordinadora, no totes aquestes trucades acaben en denúncia. La majoria d'aquestes trucades (403) provenen de la comarca del Gironès, la segueix de lluny La Selva (166), l'Alt Empordà (155), el Baix Empordà (117), la Garrotxa (32), la Cerdanya (15) i el Plà de l'Estany i el Ripollès (13).

Homenatge de la Generalitat a les dones que durant els anys 70 van lluitar per millorar els seus barris.

Elles són dotze de les dones líders del moviment veïnal dels anys setanta, impulsores de moltes escoles, jardins, centres de salut i mercats de les ciutats. I avui en dia encara continuen reivindicant millores. Durant els anys 70 la seva involucració va ser determinant per millorar i construir el model de molts barris de les ciutats catalanes. Però el seu activisme també ha servit per reivindicar els drets de les dones. Ara l'Institut Català de les Dones ha recollit en un calendari la biografia i fotografia de 12 d'aquestes dones que no surten als llibres d'història per tal de fer un primer pas per reconèixer la seva feina.

Un de cada tres homes i una de cada quatre dones d'Espanya tindran algun càncer al llarg de la seva vida.

Gi

Així ho revela un informe presentat per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM).Segons els càlculs de l'associació, aquest 2008 s'hauran detectat 219.000 casos de càncer a Espanya, gairebé 20.000 més que el 2.006. Per al president de la societat, Ramón Colomer, el futur de l'oncologia passa per evitar l'aparició de tumors, augmentar la detecció en els

6 DONA

Segons l'estudi és favorable menjar peix dues o tres vegades a la setmana durant l'embaràs, però no marisc. D'aquesta manera el desenvolupament neurològic del nen i augmenta la seva capacitat intel·lectual. Assenyala que els àcids grassos poliinsaturats del tipus DHA (àcid docosahexaenoic), poden ser els responsables d'aquest efecte positiu.

L'estudi l'ha realitzat el Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar).

Les persones que pateixen fibromiàlgia presenten lesions musculars La importància d'aquesta afirmació, realitzada com a conclusió d'un estudi realitzat a l'Hospital del Mar, radica en el fet que és la primera vegada que s'apunta un origen orgànic a aquesta malaltia, cosa que permetrà obrir noves perspectives per al seu tractament. L'estudi l'han realitzat conjuntament els Serveis de Reumatologia i de Pneumologia de l'Hospital del Mar i del grup de recerca en miogènesi, inflamació i funció muscular de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM). La fibromiàlgia afecta a un 3% de la població i la majoria de

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 7

NOTÍCIES ACTUALITAT

pacients són dones. Es tracta d'una malaltia que es caracteritza per un dolor generalitzat de la musculatura i dels tendons.

Un estudi conclou que seguir una dieta saludable com la dieta mediterrània també beneficia la salut mental Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat un estudi realitzat per l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar de Barcelona. Segons l'estudi, els beneficis mentals no tenen relació només amb la composició dels aliments ingerits, sinó també amb altres factors, com ara compartir el moment de l'àpat, dedicar més temps a preparar-lo o menjar a casa, entre d'altres.

Per elaborar aquest estudi, els investigadors han analitzat, entre els anys 2.000 i 2.005, les dades d'una mostra formada per 8.195 gironins. Se'ls ha entrevistat per conèixer els seus hàbits alimentaris, activitat física o consum de tabac i alcohol, entre d'altres.També han omplert diversos qüestionaris sobre la seva percepció de qualitat de vida i per valorar el tipus d'aliments que havien consumit en els últims 12 mesos.

Ja s'han presentat els actes que permetran commemorar els 10 anys de la mort de l'escriptora Maria Àngels Anglada.

Entre d'altres, es faran lectures de poemes, taules rodones, visites guiades, conferències, recitals o cantates. Els actes han de servir per recordar la figura d'aquesta important escriptora, figuerenca d'adopció, que és autora d'obres tan destacades com "El violí d'Auschwitz" o "Les Closes", i que també va destacar per la seva lluita en la defen-

sa dels Aiguamolls de l'Empordà. Entre les activitats més destacades, hi haurà una exposició itinerant sobre la vida i l'obra de Maria Àngels Anglada, que durant el mes d'Abril es podrà veure a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona i que més endavant serà també a la casa de Cultura de Girona (Maig), a la ciutat de Vic, d'on era filla Maria Àngels Anglada, i a Figueres (Novembre). D'altra banda, també s'estrenaran els Itineraris literaris de Vic i de Figueres. I la Diputació de Girona editarà un DVD dedicat a Maria Àngels Anglada.

Només el 25% dels joves gironins que ho han sol·licitat han cobrat les ajudes corresponents a la Renda Bàsica d'Emancipació, segons les dades del Ministeri de l'Habitatge.

Són només 235 els joves que han aconseguit cobrar aquesta ajuda.Tot i que esperaven rebre els seus 210 euros un mes després de l'acceptació de la seva sol·licitud, el cert és que en la majoria de casos han trigat més d'un any a rebre els diners. Això els que ho han aconseguit, ja que el 75% dels sol·licitants esperen encara la seva ajuda. Segons les darreres dades conegudes,a la demarcació es va concedir l'ajuda a 2.396 joves, però només s'han autoritzat 600 pagaments. Tot i així, Catalunya és la comunitat on més joves cobren aquesta ajuda pel lloguer d'un habitatge. Són 8.117 en total. De tota manera, la xifra queda lluny de les sol·licituds aprovades, que ascendeix a 27.823.

Els guardonats en l'última edició dels Premis Literaris Just M. Casero es presenten a la Llibreria 22 de Girona Es tracta de les novel·les "Potser perquè érem nens", de Ricard Biel, i "Hores prohibides", de Núria Martí, guanyador i finalista respectivament de l'última edició dels guardons, convocats per la Llibreria 22 de Girona. "Potser perquè érem nens" narra la relació entre dos germans, explicada des de la mirada del germà gran, que amb el naixement de la seva germana es sent destronat."Hores Prohibides" narra la passió prohibida d'una dona a principis del segle XX. Segons el jurat, aquesta ha estat una de les millors edicions del premi que es recorden

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 8

ENTREVISTA

PEPITA PERICH GERENT DE LA FUNDACIÓ RAMON NOGUERA

Gi

“EL NOSTRE ORGANISME NO VOL VENDRE FUM, VOL TREBALLAR BÉ”

8 DONA

12/2/09

12:30

Página 9

ENTREVISTA PEPITA PERICH

Fa molts anys que Pepita Perich treballa a la Fundació Ramon Noguera.

Des de quan?

Pràcticament és tot el meu currículum professional. Ara he fet 50 anys i vaig entrar a formar part de l'Associació Angelus quan encara estudiava i tenia uns 20 anys. Fent comptes, fa 30 anys que estic vinculada a la Fundació Ramon Noguera, que inicialment va néixer com a associació i l'any 1995 es va convertir en l'actual fundació. Per tant, podríem dir que vaig començar des de la base fent peonada en aquesta organització.

T

enia 20 anys quan va començar a fer de voluntària per una entitat de suport al discapacitat i des d'aleshores no s'ha mogut de la Fundació Ramon Noguera.

Pepita Perich suma 30 anys de dedicació personal i professional a aquesta institució i ja en fa 20 que n'és la gerent.

I quin és el secret per mantenir la motivació anys rere any fins arribar als 30 anys d'activitat a la Fundació?

Sempre m'he sentit, professionalment i personalment, molt vinculada i sensibilitzada amb els objectius i els principis de la Fundació Ramon Noguera. Si miro enrere i comparo com era la organització, inicialment quan vaig començar a treballar-hi, amb la institució actual, és com si hagués canviat d'empresa més d'una vegada. La Fundació és viva i ha anat evolucionant molt en aquests 30 anys.

Com vas entrar en contacte amb l'Associació Angelus?

Estudiava peritatge mercantil i vaig conèixer una persona vinculada a l'entitat, que en aquell moment tenia la seva seu al carrer Nou de Girona. Em va demanar si volia ser voluntària de l'associació fent tasques administratives i recollint col·laboracions. Vaig pensar que podia ser interessant i, mentre seguia estudiant, vaig començar a vincular-m'hi dedicant unes horetes a la setmana fins que em van contractar.

Gi

GiDONA Nº 16

9 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 10

ENTREVISTA PEPITA PERICH

integren serveis com els tallers ocupacionals, el centre especial de treball, l'acolliment residencial i els programes d'oci i lleure per a discapacitats.

Què recordes d'aquella època?

Doncs recordo que l'entitat funcionava gràcies al voluntariat i, entre altres activitats, es celebrava El dia del subnormal, una jornada dedicada a recollir donacions per a les persones amb discapacitats mentals que eren ateses a l'associació. També es gestionava una escola que posteriorment va passar a ser pública. Era l'antiga escola Mater Dei que actualment és el Centre d'Educació Especial Font de L'Abella de Girona ciutat.Tot i que els valors i els principis s'han mantingut, l'institució ha anat evolucionant molt i s'ha convertit en una gestora d'atenció integral a la persona discapacitada adulta. Els primers nens i nenes amb discapacitats que van ser atesos es va anar fent grans i amb ells van anar sorgint altres inquietuds per donar resposta a les seves necessitats, com és el cas de l'escola taller.

I aquella Associació es va convertir en una Fundació...

Sí, es va convertir en una Fundació amb nous equipaments que actualment

Què representa ser gerent de la Fundació Ramon Noguera?

Fa 20 anys que ocupo la gerència de la Fundació i m'he envoltat d'un equip de professionals d'alt nivell. En el dia a dia la meva feina principal és la coordinació de tots els centres i serveis, tot i que cadascun d'aquests equipaments ja compta amb un director tècnic, i també m'ocupa bona part de la meva tasca la coordinació de la gestió econòmica de la fundació.

Què s'aprèn treballant dia a dia amb i per a persones discapacitades?

Valors. Quan et toca gestionar una empresa tot és més fred i cal ser molt pragmàtic, però quan ocupes la gerència d'una fundació i treballes per a persones desafavorides, dependents i amb mancances, apareix la vinculació personal i el contacte amb aquesta realitat inevitablement t'ordena l'escala de valors.

Quantes persones treballen a la Fundació Ramon Noguera?

Som al voltant d'unes 250 persones.

D'aquestes 150 són professionals i la resta, 100 treballadors, són persones amb discapacitat psíquica ateses per

la fundació que, alhora, són treballadors del centre especial de treball.

Quins reptes té la Pepita Perich, com a gerent d'una fundació amb 250 treballadors?

Hi ha un repte constant que és mantenir la nostra qualitat de servei cap la persona discapacitada usuària dels nostres serveis i, també és igual d'important, la qualitat de servei que oferim als clients que compren a les nostres botigues o renten el cotxe en el nostre Rentat de Cotxes de Mas Xirgu.

I no vull oblidar un dels principals objectius que ens hem marcat per als pròxims 5 anys: ampliar les places d'acolliment residencial, passant de les 80 actuals a les 140, i també ampliar els serveis del Centre Especial de Treball.

Com veu posicionada en l'àmbit assistencial la Fundació Ramon Noguera?

A Girona i al seu entorn la Fundació Ramon Noguera, com a fundació sense ànim de lucre, és una entitat capdavantera i ben posicionada.

Volem tenir la certesa que les persones estan satisfetes amb els nostres serveis. El nostre organisme no vol vendre fum, vol treballar bé i continuar amb la tradicional vocació de servei que va propiciar la seva creació.

Creiem que ho estem aconseguint i serà un repte mantenir-nos en aquesta posició tan positiva.

Per a més informació: www.fundaciornoguera.com

DAVID ADAMSON Gi

FOTÒ G R A F E S P E C I A L I T Z AT E N R E T R AT S D ' E M P R E S A 10 DONA

Te l . 6 7 8 0 4 4 1 6 2 - w w w. d a v i d a d a m s o n p h o to g ra p h y. co m

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 11

LLARS DE FOC

MACO

OFEREIX UN SERVEI D’ESTUDI I DISSENY PERSONALITZAT SEGONS LES NECESSITATS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

VENDES I EXPOSICIÓ: C/ SANTA EUGÈNIA, 104 - 17006 GIRONA - TEL. 972 23 23 61 - www.comercialmaco.com

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 12

VIVÈNCIES

ESTHER SOLÀ FERRÉS “SEMPRE HE TINGUT CLAR ALLÒ QUE VULL. SÓC DE CAIXA O FAIXA”

12/2/09

12:30

Página 13

VIVÈNCIES ESTHER SOLÀ FERRÉS

S

óc un producte d'interior, vaig néixer a Olot, terra de volcans, i aquells que em coneixen diuen que faig honor a la meva ciutat natal perquè sóc mol volcànica. Fins que vaig marxar a Girona per estudiar, vaig passar la meva infància i adolescència a la capital de la Garrotxa vivint en família. Sóc la mitjana de 3 germans que ens portem molt poca diferència d'edat. Quan érem petits formàvem un equip i sempre varem jugar i ens varem barallar junts. Els meus records de petita són els que van propiciar les meves preferències actuals. El meu pare era un amant de la natura i sempre que hi havia temps lliure per passar en família fèiem excursions i picnics en algun dels racons de la Garrotxa i l'Alta Garrotxa que ell coneixia pam a pam. Quan jo era petita no hi havia colònies i casals com ara i recordo molt positivament aquelles activitats d'oci i esbarjo que vaig viure amb la meva família.

Això sí, entre germans hi havia una competència interna sana i quan hi havia un fet que alterava la rutina familiar i no permetia als pares estar amb tots tres a mi m'enviaven a casa d'una meva tieta que vivia a Sant Cosme, en una típica casa de pagès. Crec que allà vaig descobrir el gust de dormir bé, perquè em reservaven una habitació molt especial amb un matalàs de llana molt còmode on dormia a la glòria.

Gi

GiDONA Nº 16

13 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 14

VIVÈNCIES ESTHER SOLÀ FERRÉS

“En una professió com la meva sempre he cregut que he d'estar molt segura de mi mateixa, tenir clara la meva posició, els objectius i no deixar-me influenciar.”

DE MAGISTERI A TURISME De petita volia ser professora com totes les nenes d'aquest món. Sempre m'havien agradat els nens petits i he acabat tractant amb clients més grans. Quan vaig acabar la secundària vaig matricular-me als estudis de Magisteri a Girona i vaig tenir la sort d'entrar-hi per sorteig. Però un dia d'agost, abans de començar el curs, estava amb la meva colla d'amics al Bar l'Sport d'Olot i anava reflexionant interiorment sobre el meu futur.Vaig arribar a la conclusió que m'havia matriculat a Magisteri per inèrcia. De sobte, vaig tenir un flaix i vaig demanar a un amic si m'acompanyava a Girona. Estranyat em va demanar què hi volia anar a fer i li vaig respondre que volia matricular-me per estudiar Turisme. Va ser aleshores quan vaig descobrir que tenia unes bones dots de persuasió perquè, tot i que ja estava tancat el període de matriculacions, vaig aconseguir convèncer a la persona que em va atendre perquè finalment em matriculés als estudis de Turisme.

Soc una persona de petit comitè, aposto per la qualitat per davant de la quantitat i no m'agraden les multituds. Aquesta manera de fer ha marcat la meva tasca professional.

Sempre he estat molt fidel a les empreses on he treballat i la meva ambició laboral no ha anat, ni va, a la meva targeta de visita, perquè sempre he cregut que va directament lligada a la meva satisfacció personal com a treballadora d'aquest sector.

Durant 3 anys vaig cursar la diplomatura de Turisme al carrer Ferran Agulló quan encara no existia la Universitat de Girona. Recordo aquells anys molt positivament, però vaig trobar a faltar l'ambient de campus universitari. Entre les moltes anècdotes que recordo, em ve al cap una de les més divertides que vaig viure com a estudiant. Va passar en la festa de la Nit del Turisme Gironí quan jo feia el primer curs de la diplomatura. Els meus companys i jo hi varem poder assistir i, al final de l'acte, cansada d'estar tanta estona dempeus, vaig recolzar-me en una taula de tisora que s'utilitza per desar els plats que se serveixen durant un àpat, amb tanta mala sort que la taula va cedir i, per evitar la caiguda, jo em vaig agafar a les cortines de la sala de l'Hotel Melià on es celebrava l'acte i les vaig fer caure totes amb el conseqüent efecte dominó.

Gi

EL PRINCIPI D'UNA CARRERA Precisament en aquest acte va ser on vaig tenir la meva primera premonició. Abans d'entrar a treballar en els hotels on he estat contractada, temps abans sempre m'han cridat l'atenció i m'hi he interessat. L'Hotel Melià de Girona va ser el primer. Quan vaig acabar la diplomatura de Turisme vaig anar a veure el seu director i li vaig demanar fer pràctiques. De seguida em van acceptar i, després de 3 mesos com a becària, va quedar una plaça amb contracte lliure i vaig entrar a formar part de la plantilla d'aquest hotel. Era l'any 1990 i aquí va començar la meva trajectòria professional en el món del turisme i la hostaleria.

14 DONA

CANVI DE RUMB: MALLORCA A l'Hotel Melià vaig realitzar moltes tasques i vaig acabar com a cap de ventes. Però, el 1997, l'any en què em vaig casar, al meu marit li va sorgir una oportunitat de feina a Palma de Mallorca i la va acceptar.Aleshores vaig creure que

12/2/09

12:30

Página 15

VIVÈNCIES ESTHER SOLÀ FERRÉS

jo ja havia cobert un cicle de feina a Girona i vaig veure l'oportunitat per fer un canvi. Com que sóc de les que no em penso massa les coses si ho veig clar, vaig començar a buscar un hotel a Palma. Vaig recórrer tots els hotels que m'agradaven del passeig marítim i, finalment, amb el suport del meu director de l'Hotel Melià de Girona, vaig aconseguir el trasllat a un hotel

temps, em van responsabi- “Sóc una persona de petit comitè, litzar del departament de aposto per la qualitat per davant vendes de l'hotel dirigint de la quantitat i no m'agraden les un equip de 7 persones.

Crec que mai he treballant multituds. Aquesta manera de fer tant com en aquella època. ha marcat la meva tasca profesComençava a les 8 del matí sional”. i marxava a les 11 de la nit, però era feliç i em sentia molt satisfeta i què, entre altres coses, em van obligar a separar-me de la meva filla. realitzada amb la meva feina.

Un bon dia em vaig quedar embarassada de la meva filla.

Em considero tant afortunada que, fins i tot aquesta etapa va ser genial. Em trobava molt bé, em cuidaven al detall i vaig treballar incansablement fins a l'últim moment. El dia que va néixer la Maria vaig plegar de treballar a les 9 del vespre i de camí a l'hospital encara vaig fer quatre trucades de feina. Una hora després vaig ser mare!

Després de la baixa maternal vaig demanar al meu cap un horari que em permetés conciliar la feina amb la vida personal com a mare. No em va posar cap impediment i vaig començar un nou cicle treballant de 9 del matí a 5 de la tarda. Tenia clar que no havia decidit tenir una filla per deixar-la amb una cangur i vaig poder organitzarho tot fins que em va arribar la proposta laboral de la cadena d'hotels AC, quan la meva filla tenia 2 anys.

de la cadena, on 2 anys abans ja hi havia anat a fer un curs de banquets de 15 dies.

I, de fet, vaig començar com a responsable de banquets.L'Hotel Palace Athenea de Palma de Mallorca té més de 400 habitacions i 20 sales de reunions.

Al principi m'avorria molt i vaig demanar que em donessin més feina.La confiança va anar creixent i, després d'un

UN NOU REPTE Em van explicar que tenien bones referències meves com a professional del sector de la hostaleria i em van dir que volien que dirigís un nou hotel que s'estava a punt d'inaugurar a Palma de Mallorca. Jo els vaig ser sincera i els vaig respondre que mai havia dirigit un hotel. Finalment, vaig acceptar la oferta laboral de la cadena hotelera AC i em van enviar a fer una formació de 15 dies a València. Recordo que van ser les dues setmanes més dures de la meva vida, per-

Aquells inicis com a directora de l'hotel AC Ciutat de Palma també van ser complicats perquè jo era nova en aquest càrrec i havia d'aprendre molt.

Però vaig tenir la sort d'estar molt recolzada pel sector i de seguida vaig entrar a formar part de la junta de la Federació d'Hostaleria de Mallorca. En una professió com la meva sempre he cregut que he d'estar molt segura de mi mateixa, tenir clara la meva posició, els objectiu i no deixar-me influenciar.

Mai he pretès ser una dona de ferro, però la veritat és que ho vaig passar relativament malament.

EL RETORN A CASA I un bon dia vaig saber que la cadena AC tenia previst obrir un hotel a la ciutat de Girona i se'm van trencar els esquemes. Com que per a mi els valors familiars sempre han estat molt importants, vaig començar a pensar que la meva filla estava lluny dels seus avis, dels seus tiets i dels seus cosins. Després d'un any dirigint l'AC Ciutat de Palma, vaig demanar si era possible tornar a Girona a obrir el nou hotel.

Aleshores varem fer l'operació a la inversa. El meu marit va traslladar-se a treballar a Girona, quan la Maria va acabar el curs també va venir cap aquí i la última vaig ser jo,després de traspassar la direcció que ocupava.

Abans que s'inaugurés l'hotel AC Palau de Bellavista, vaig estar un temps comercialitzant-lo i vaig veure tota l'evolució de les obres. Conec cada racó d'aquest hotel perquè l'he vist des de les entranyes.I des del 14 de desembre de 2005, el dia de la inauguració, no m'he mogut d'aquí.

Gi

GiDONA Nº 16

15 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 16

POSA’T GUAPA

...MODA

Per Yasmina Sánchez Ramón Assessora d'Imatge Personal

Et cases Sigues la princesa d'un conte de fades!

Gi

Abans de començar a escollir el vestit de núvia, és molt important tenir en compte l'hora, el moment del dia i l'estació de l'any en què celebrarem el nostre casament.

16 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 17

Parlant de tendències...

En aquest món, entre dissenyadors i botigues de vestits de núvies no hi ha modes ben definides...

Les tendències actuals en núvies trenquen amb els motlles de sempre.

Per exemple abans en les núvies mai s'hauria vist res massa destapat, que ensenyés molt, però ara això pot ser elegant, sempre que sigui considerat i es porti amb subtilesa. Atreveix-te amb talls asimètrics i teixits sobreposats amb detalls en color.

El color cada temporada s'incorpora més al vestit de núvia. Els colors vius en les cotilles complements. I si no t'atreveixes a tant, juga amb els colors cava, marfils, daurats, sorra o colors maquillatge. I per a les més atrevides i extravertides hi ha els

colors joves, com els ocres àcids, els blaus turquesa i els roses.

Els vestits amb escot paraula d'honor estan molt demandats. Deixar l'espatlla al descobert agrada i a més et dóna un toc de sensualitat. D'altra banda, els vestits d'avui dia s'adapten molt bé al cos femení, cada cop són més ajustats i de formes diverses per tal que puguis trobar el que més bé s'adapti a la teva silueta.

En els vestits de disseny s'utilitzen els mateixos teixits que als altres: seda, tul, orgànica o ras, però el que aporten d'innovació és que fan dissenys sorprenents amb formes exquisides...A més, normalment solen combinar-los amb complements i detalls com barrets o plomes cosa que els fa exclusius i a la moda!

Tot i això, l'essencial no canvia: vestits

cada cop més sofisticats per vestir-te com la més elegant de la festa i ser el centre de totes les mirades.

El teu vestit de núvia i el teu estil La clau per trobar el vestit adequat es no buscar una disfressa, encara que sigui aquell el vestit que es porta. Has de buscar un vestit de núvia que sigui com la teva pell i que t'identifiqui a primera vista.

Ets moderna i dinàmica?

No tinguis por a les tendències i atreveix-te amb totes. Els talls cada cop més arriscats i ajustats, i els colors i les textures es combinen cada cop més amb els detalls de sempre,com la mussolina, l'organça, les brodats, sedes, puntilles antigues, xantillís…

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 18

POSA’T GUAPA MODA

unes amb taló i unes altres més planes, per quan els teus peus ja no puguin ballar més. ● És molt important combinar bé el vel. Si el vestit és laboriós t'aconsello un vel senzill, i a la inversa.

Més consells a l'hora d'escollir el teu vestit…

Pel que fa a les cues, n'hi ha de llargues, de curtes…porta aquella que vulguis! I a l'esquena dóna-li el major protagonisme: petits botons, puntilla, esquena descoberta amb tuls…

Repassa les últimes tendències i defineix el teu estil!

CLÀSSICA…?

Allò clàssic també pot ser actual, ja que és un estil atemporal, que perdura, renovant-se però sense deixar les seves línies i formes. L'aire retro rememora allò bó, l'elegància i la feminitat. Vestits de núvia amb cossos inspirats en la cort de Lluís XIV i plecs que ens transporten al segle XVII. Sobretot per a núvies romàntiques, us aconsello aquestes línies. I recorda que ser clàssic no vol dir ser ostentós o recarregat, es pot ser ben senzill i elegant.

Gi

PRINCESA DE CONTE...?

Hi ha vestits de núvia extra femenins per aquelles noies romàntiques i somiadores. Vestits amb gases tallades en pics sobreposats, llaços, colors pastel, dissenys medievals, plomes, camafeus, perles…Precisament aquesta temporada els vestits ens arriben amb aires molt romàntics i retros, o sigui que trobareu molta cosa d'aquest estil.

18 DONA

És fonamental no escollir el vestit només perquè al catàleg es veu espectacular. Sempre has de pensar que s'ha d'adaptar a la teva figura per lluir una imatge fina i elegant. Per això aquí us dono alguns consells per potenciar les vostres virtuts i amagar allò que menys us agrada:

Consells bàsics per vestir-se ● Si voLs que el teu vestit sigui exclusiu,

vés a un dissenyador i no a una botiga, ja que tindran els models fets. ● No segueixis el que porta tothom, tria el disseny amb el que més còmoda i enlluernadora et vegis. Has de sentir-te tu mateixa i no com si portessis una disfressa. ● Abans d'escollir i comprar el primer que vegis, visita fires de nuvis, mira revistes, vés a les botigues a veure el que tenen...Xafardeja i troba el vestit dels teus somnis! ● Pensa en el pentinat, el vel i les sabates com a complements indispensables.

Recorda que han d'estar en harmonia amb el vestit. Has de combinar-los en color i en estil amb el vestit de núvia. ● Tingues especial cura amb els guants, el ram, les joies i els ornaments del cabell. No abusis i segueix sempre una mateixa línia. ● Pel que fa a les sabates, t'aconsello que siguin extremadament còmodes, ja que el dia del casament serà llarg i mogut. És bo comprar-les amb força antelació i provar-te-les abans, utilitzantles a casa per acostumar-t'hi una mica. I per encara més precaució, és aconsellable comprar-te dos parells de sabates,

●

Si ets de baixa estatura, res millor que un vestit de núvia de tall imperi, et farà semblar més prima i esvelta. ● Si ets alta i prima, un vestit de núvia ajustat al cos et farà lluir la teva figura.

Pensa en un vestit de cos ajustat i de faldilla amb volum i de tall curt. ● Si tens una figura una mica ampleta,

res millor que un vestit de línia A, acampanat però sempre evitant teixits pesats i volums exagerats. Escull un volum intermedi amb teixits amb molta caiguda. ● Si tens un bust considerable, vestits amb escots rectes, alts i senzills. I al contrari, per a busts petits, el millor és un vestit de tall imperi amb brodats i altres aplicacions. ● Si tens els malucs amples, posa't un vestit amb un tall de cintura baix i simple. Al contrari, si tens uns malucs estrets, el tall del vestit haurà de pujar sobre la cintura i la faldilla podrà ser més treballada, ampla i recarregada amb detalls. ● Finalment, és molt important pensar en el to de la nostra pell. Si la teva pell és molt blanca, utilitza tons xampany. Si ets molt morena, juga amb els platejats. I si ets atrevida, pensa en els colors que més t'afavoreixen per confeccionar el teu vestit de núvia.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 19

LES GIRONINES MÉS INFLUENTS LES GIRONINES MÉS INFLUENTS

Qui és la gironina més influent del 2008?

LA REVISTA GIDONA VA PROPOSAR ALS SEUS LECTORS DURANT ELS MESOS DE DESEMBRE I GENER, QUE VOTESSIN PER LA QUE CREIEN, GIRONINA MÉS INFLUENT DEL 2008.

LES 8 CANDIDATES QUE LA REVISTA GIDONA VA PRESENTAR, REPRESENTAVEN A DIFERENTS SECTORS : LA POLÍTICA, L'EMPRESA, L'ASSOCIACIONISME I LA CULTURA..

HEM REBUT AL VOLTANT DE 1.200 MISSATGES, COSA QUE REPRESENTA LA BONA ACCEPTACIÓ QUE HA TINGUT AQUESTA INICIATIVA ENTRE ELS NOSTRES LECTORS.

La guanyadora ha estat : Anna Albar Perxes, la directora general de Fira de Girona A la Gidona del mes d'abril, us ensenyarem el perfil d'aquesta alta executiva gironina, i que segons els nostres lectors ha estat la gironina més influent del 2008.

Felicitats!

3

El guanyador del concurs és PATXI CANIDE de Girona, que disfrutarà d’una nit al Palau lo Mirador de Torroella de Montgrí, amb sopar i esmorzar inclosos per a dues persones. Enhorabona!

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 20

POSA’T GUAPA

...PERRUQUERIA

Atreveix-te a fer un canvi

Quina part del cos es pot canviar més que el cabell? És interessant i alhora divertit poder gaudir del marc de la nostra cara que ens dóna infinitat d'opcions. El cabell es veu a simple vista i per això remarco sempre que és important tenir cura tant de la salut del cuir cabellut com del cabell, ja que el tenim quasi sempre exposat a factors externs que poden alterar el seu aspecte i la seva salut.

Per Eva Comajoan i Mir Tècnica en Perruqueria

L

es estacions van canviant, ens canviem també de roba o de sabates, així doncs, per què no canviar més sovint de tall de cabell, de color...?Ens hem d'atrevir i deixar-nos portar per un nou canvi d'estil basant-nos en la moda, que és extensa i ens dóna moltíssimes idees.

Ens hem d'atrevir i deixar-nos portar per un nou canvi de look i, per tant, renovar-nos per així sentirnos millor. Perquè un canvi de tall, un canvi de color ens donarà un nova mirada i una nova expressió, ja que el nostre cabell marca d'alguna manera la nostra personalitat.

Hi ha persones a qui els costa canviar i mantenen molt temps un determinat estil. Jo els proposaria que dins d'aquest marc bàsic preestablert per no atrevir-se a veure's diferents, fessin un petit intent de deixar-se assessorar pel seu perruquer i així poder-se veure davant un nou punt de llum al color o un aire fresc al tall. No estic parlant d'un canvi radical, perquè és comprensible que hi hagi persones a les que el fet de canviar-se l'estil del cabell els suposi un dubte, però que es deixin aconsellar pel seu professional de confiança i provin de gaudir d'un petit canvi, ja sigui amb uns reflexes suaus, una nova tonalitat de color o un canvi lleuger en el tall.

Gi

Personalment penso que davant d'un cas d'una persona que s'ha estat molt temps amb un determinat color, tall o reflexes i que no vulgui canviar radicalment d'imatge, el millor serà fer-ho pas a pas.

Podem primer per exemple canviar lleugerament el color i la pròxima vegada ja farem el següent canvi.

Ara bé, si realment ve molt de gust, també hi ha l'opció del fer un canvi de look radical.

20 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 21

POSA’T GUAPA

Aspectes a tenir en compte abans d'un canvi És important tenir en compte diverses pautes per un estil determinat, ja que la finalitat és destacar tots aquells trets favorables de la persona i minimitzar també qualsevol imperfecció. Per tant, per un correcte equilibri en el disseny del canvi de look, es tindran en compte unes característiques bàsiques,entenent que no tots el estils van bé a tothom i que aquests vindran determinats per una sèrie de trets: ● La forma facial ● La forma i mida del cap ● el perfil ● La nuca.

A més de buscar aquest equilibri, el canvi d'estil haurà també de guardar harmonia amb: ● L'alçada de la persona ● L'edat ● El físic

S E R V E I S

D E

● La personalitat ● L'activitat de la persona

Hi ha set models facials: El rostre ovalat. És la forma adequada per dissenyar un pentinat, ja que aquesta estructura facial permet quasi qualsevol estil.

El rostre rodó. Dóna volum a la part alta per allargar el rostre i minimitzar al màxim el volum dels costats per no arrodonir més la cara.

El rostre quadrat. Dissenyar el pentinat amb un estil similar al rostre rodó, però elevant una part superior del cabell, fent-la més alta que l'altra per així suavitzar la forma quadrada.

El rostre rectangular. És ideal donar amplada a les parts laterals portant el cabell amb un moviment cap a la zona de les mandíbules. Un serrell pot també ajudar a reduir la imatge allargada d'aquest rostre.

El rostre triangular. S'ha d'aconseguir un estil ampli a la part superior del cap, baixant fins les orelles, i sense donar

N E T E J A

I

quasi volum en aquesta zona.

El rostre en forma de diamant. En aquest cas l'ideal és augmentar l'amplada del front i de la línia de les mandíbules.També un petit serrell ajuda a aconseguir un resultat més eficaç, ja que en aquest cas el front és estretet.

El rostre en forma de cor. S'ha de reduir l'amplada del front en aquesta zona mitjançant cabell. Com que en aquest cas la zona de les mandíbules és estreta i rodona, intentarem donar volum en aquesta zona.

Tots aquests trucs han d'estar assessorats pel nostre professional de confiança i a partir de l'estil marcat seguirem les pautes per pentinar-nos a casa. La base està en el tall i a partir d'aquí caldrà només seguir quatre consells acompanyats d'algun producte específic d'acabat segons l'estil, que tant pot ser una escuma, com un gel o un sèrum, això ho determinarà el tipus de cabell i l'estil de tall.En tot cas,el producte sempre ajudarà a gaudir d'un acabat idoni.

M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS · NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L. POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21 crexin@servicemaster.es - www.servicemaster.es SI VOLEU TREBALLAR EN UNA EMPRESA CATALANA I CONSOLIDADA COM LA NOSTRA POSEU-VOS EN CONTACTE AMB NOSALTRES

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 22

POSA’T GUAPA

...ESTÈTICA I BENESTAR

L’Aromaerapia

D

arrerament aquesta tècnica mil·lenària s'ha anat popularitzant arreu del món. Es basa en la utilització dels olis essencials per recuperar o millorar la salut i el benestar. Aquests olis essencials són capaços d'actuar a un doble nivell. Físicament, la seva complexitat molecular els converteix en un element que té un gran nombre d'aplicacions terapèutiques. Però els olis essencials també tenen efectes sobre la nostra ment i les nostres emocions, d'una manera més subtil. A més, recentment els avenços tècnics i terapèutics han permès analitzar en profunditat aquesta tècnica. S'ha conclòs que les molècules d'aquests olis i els mètodes utilitzats per a la seva aplicació són totalment efectius i, això sí, sempre realitzats per mans expertes, segurs i fiables. Si voleu conèixer una mica millor aquesta tècnica i les seves múltiples aplicacions, en aquest article us en fem cinc cèntims.

Com podem definir l'aromaeràpia?

Doncs com una tècnica que utilitza els olis essencials per millorar l'estat de salut d'una persona. Aquesta tècnica forma part de les teràpies complementàries, i té el seu origen en l'herbolària i la fitoteràpia, ja que, com elles, també utilitza els vegetals amb finalitats terapèutiques.

Però què són els olis essencials?

Gi

Són productes que s'extreuen dels vegetals mitjançant tècniques molt precises i curoses, ja que cal garantir-ne la seva puresa i qualitat. Interaccionen amb el nostre cos de tres maneres: a través de la pell, a través del nostre nas i per la boca. De tota manera, els olis que més s'utilitzen són

22 DONA

aquells que penetren al nostre cos per la pell, principalment a través del massatge, un massatge que, a la vegada, estimularà un aroma que entrarà al nostre organisme també pel nas, desencadenant estats de benestar que ajudaran a equilibrar el nostre organisme.

Com ens pot ajudar aquesta tècnica?

Té moltes aplicacions i, com ja hem dit, té com a objectiu final millorar la salut integral de la persona. Entre les simptomatologies contra les que millor actua hi ha: ● Els desequilibris del Sistema Immune, especialment les infeccions de repetició, com les infeccions dermatològiques, les malalties respiratòries o l'amigdalitis.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:30

Página 23

POSA’T GUAPA

● Els desequilibris del Sistema Nerviós: insomni, taquicàrdies, depressió, angoixa, ansietat, tos nerviosa o altres estats emocionals com sentirse fràgil o altres desequilibris.

Com funciona?

L'aroma que es desprèn dels olis essencials naturals tenen efectes relaxants i sedants sobre la ment i el cos. La percepció d'una olor va directament a l'hipotàlem, que és el principal regulador de moltes de les nostres activitats corporals. A aquesta regió del cervell hi trobem també les zones de l'aprenentatge, la memòria i les emocions. Per aquest motiu una olor pot desencadenar automàticament emocions i records de tot tipus (no sempre han de ser bons, a vegades un aroma que per a un és fantàstic, per a un altre tindrà implicacions negatives). En tot cas, quan un ambient s'impregna d'es-

sències que ens relaxen i ens tonifiquen, això automàticament ens transporta cap a un estat psíquic i físic similar, que implicarà automàticament una sensació de benestar que tindrà també efectes sobre el nostre cos, ajudant-nos a millorar la nostra salut en general.

ALGUNES ESSÈNCIES I LES SEVES PROPIETATS...

Lavanda. És relaxant,elimina tensions i mals de cap i, a més, millora la depressió i l'insomni.Aplicada sobre la pell també ajuda a tractar l'acne, les al·lèrgies i les cremades. Fins i tot pot utilitzar-se com a repel·lent d'insectes.

Llimona. Aplicada a través d'un massatge, elimina el mal de cap i la migranya, millora la depressió i alleuja el dolor menstrual. Si s'afegeix al bany, és refrescant i estimulant.

Canyella. S'utilitza molt per reduir el cansament i l'estrès.Té molt fama com a estimulant del desig sexual, però també millora els símptomes del reumatisme i d'algunes infeccions.

Menta. S'utilitza per millorar la bronquitis,els refredats,la sinusitis,l'asma o la tos. També alleuja el cansament mental, l'estrès nerviós i les palpitacions. Aplicada a través d'un massatge, s'utilitza per tractar diarrees, indigestions, neuràlgies i flatulències.

Rosa. Mitjançant els massatges, millora la circulació i la digestió. A més, ajuda a alleugerir els problemes menopàusics, l'estrenyiment, les nàusees, les úlceres gàstriques i alguns trastorns hepàtics. Afegida a l'aigua del bany, millora l'estrès i problemes emocionals com la depressió, l'insomni o la tensió.

S PA

Fes el teu regal d’una forma original i amb molt d’amor amb el xec regal Placete Verd NOUS SERVEIS DE: ● ● ● ●

Naturopatia i Acupuntura Dietista-Nutricionista Teràpia de suport - Psicòloga Fotodelipació - Llum pulsada intensa IPL

Placeta de la Font, 11 (cantonada c/ Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcament - info@placeteverd.com - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 24

POSA’T GUAPA

...EXERCICI

M'he apuntat a un gimnàs.

I ara què?

Hi ha dos moments a l'any en què la gent decideix apuntar-se al gimnàs: Gener i Setembre. Ja se sap, any nou vida nova i l'any comença sempre amb l'inici del curs escolar i amb l'inici que marca el calendari. Si sou d'aquelles persones que aneu al gimnàs amb regularitat segur que ho haureu notat. I si us trobeu entre les persones que s'hi han apuntat coincidint amb els propòsits de principi d'any, val la pena que feu un cop d'ull a aquest article, per evitar caure en els típics errors que fan que una gran part de les persones que estan apuntades a un gimnàs no hi vagin mai. I és que fer el pas d'apuntar-se al gimnàs és ja un pas important, que indica un desig (més o menys fort) de reconèixer i intentar canviar els mals hàbits per millorar la salut, però el més important és la constància. Aquests són alguns dels errors que has d'intentar evitar si no vols tenir la frustrant sensació de no haver complert el teu objectiu.

1. Els objectius poc realistes o massa ambiciosos Ens hem de marcar metes específiques i ajustades a les nostres possibilitats i condició física. De fet, haver-se marcat objectius massa ambiciosos és una de les principals causes d'abandó de l'activitat física.Vés pas a pas, poc a poc i evoluciona al teu ritme. Si és necessari, dóna't alguna recompensa quan aconsegueixis avançar.

2. L'entusiasme excessiu

Gi

Hem de ser intel·ligents i recordar que, després de l'activitat física també cal un període de des-

24 DONA

cans. Exercitar-se massa o fer-ho d'una manera excessiva només pot conduir a deixar-ho córrer per cansament o a lesions innecessàries. De nou, recorda que cal progressar adequadament.

3.

O tot, o res El temps (o la falta de temps, en aquest cas), no és una excusa vàlida. Sembla que si no tenim una hora sencera per practicar exercici ja no valgui la pena posar-s'hi. Hi ha moltes investigacions que han conclòs que, fins i tot només 10 minuts d'exercici suposen importants beneficis per a la nostra salut.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 25

4.

Oblidar-se de certes parts del cos També és habitual caure en l'error de fer un programa d'exercicis desequilibrat, que es centra només en certes parts del cos, com ara l'abdomen o els glutis. Però per aconseguir un cos amb formes harmonioses cal exercitar-lo per complert. Assegura't de fer una rutina que inclogui una àmplia varietat d'exercicis.

5.

Els exercicis mal fets Exercici mal fet igual a lesió. I en cas que afortunadament això no acabi passant, exercici mal fet també és igual a pocs resultats. La tècnica sempre ha d'estar per sobre del pes. Si no fixa't en què moltes vegades quan fem un exercici malament ens resulta més fàcil i menys cansat fer-lo. No vulguis ser el més llest de la classe.

6.

La rutina Fer sempre el mateix acaba cansant, avorrint. Intenta buscar diverses activitats físiques que t'agradin. Prova d'assistir a diverses classes, no et centris només en una cosa.

7.

No ajustar les màquines del gimnàs a les teves característiques Si les màquines es poden ajustar, és per alguna cosa. Si no ho fas així mai obtindràs bons resultats i també és possible que acabis patint alguna lesió. No costa res ajustar els aparells abans de fer-los servir.

8.

Oblidar-se dels estiraments Una pràctica molt habitual que hem d'abandonar ja definitivament. Després de l'activitat física cal prendre's uns minuts extra per tal que el ritme cardíac torni a la normalitat i per tal d'estirar els músculs. Això millorarà la teva flexibilitat i et prepararà per la propera sessió. Des d'ara, doncs, no s'hi val a sortir corrent just acabada la sessió.

Esperem que aquests petits consells us animin i ajudin a fer que aquesta vegada apuntar-se al gimnàs impliqui també una constància. Confiem en què aquesta vegada us hàgiu apuntat al gimnàs per última vegada.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 26

POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS Fulles de noguera per aconseguir unes pestanyes més fosques Tan senzill com això: prepara una infusió amb fulles de noguera. Quan s'hagi refredar, utilitza un petit raspall per aplicar-te aquesta infusió sobre les pestanyes. S'aniran enfosquint una mica amb el temps.

I encara més noguera: en aquest cas per tonificar peus i turmells...

Necessitaràs 100 grams de fulles de noguera i 5 litres d'aigua.Posa les fulles de noguera a bullir durant 10 minuts en aquesta aigua.Passat aquest temps,tapa la preparació i deixa-la reposar durant un quart d'hora.Quan ja s'hagi refredat una mica, posa-hi els peus i els turmells.Aquest bany tonifica les cames i ajuda a eliminar l'entumiment dels turmells.

Sal per ajudar-te en la lluita contra la caspa...

L'eina més habitual i útil per lluitar contra la caspa és el xampú que et recomana el teu perruquer de confiança. A vegades, però, podem necessitar alguna ajuda extra. En aquests casos, la sal et pot ajudar i aquest truc és ben senzill. Quan estiguis a la dutxa a punt de rentar-te el cabell, agafa un grapat de sal i frega't el cuir cabellut durant uns minuts. Després, neteja't el cabell com de costum amb un xampú anti caspa.

Aigua oxigenada per ajudar-te a eliminar les taques de la cara...

Si tens alguna taca rebel, l'aigua oxigenada potser et podrà ajudar. Xopa un cotonet amb una mica d'aigua oxigenada i aplica-te'l sobre les taques que vulguis eliminar. Fes-ho suaument, cada nit, emfatitzant l'aplicació tot realitzant copets suaus sobre la taca.

Una altra manera d'hidratar-te la cara: la síndria...

Si vols revitalitzar i hidratar el teu rostre d'una manera molt natural, sense oblidar el tractament habitual que ja realitzes, agafa una síndria, converteix la seva polpa en puré, afegeix-hi una culleradeta de mel i aplica't aquesta barreja a la cara i al coll. Recorda que has de fer-te massatges circulars. Deixa que la barreja actuï uns minuts i a continuació neteja't la cara amb aigua tèbia.

Contra la Pell de Gallina...

Gi

En aquests casos la hidratació és vital, ja que la sequedat agreuja aquest problema. Cal que utilitzis un sabó suau, que no irriti la teva pell. I no oblidis mantenir la pell sempre ben hidratada, tot el que et sigui possible.

26 DONA

Envia’ns el teu truc!

12/2/09

12:31

Página 27

i a casa...

Eliminar les taques d'òxid de les peces de roba...

Aconseguir-ho és tan senzill com barrejar suc de llimona natural amb una cullerada de bicarbonat.

Aplica aquesta solució sobre la taca, deixa que s'assequi i, a continuació, neteja la peça de roba tal i com ho fas normalment.

Per tornar a posar en marxa la nostra vella bicicleta...

Una de les coses que ens pot passar si fa molt temps que tenim la bicicleta abandonada és que se'ns rovelli la cadena. Per tal de tornar a posar-la a punt, frega la cadena rovellada amb un drap humitejat amb refresc de cola. Un cop eliminat el rovell, només caldrà greixar de nou la cadena i ja no hi haurà excuses per no agafar-la.

Aigua ben freda contra les arrugues més rebels...

A vegades, per molt que planxem i planxem una peça de roba, hi ha arrugues que se'ns resisteixen.

Per facilitar la seva eliminació, posa aquesta peça de roba a remullar en aigua ben freda, pràcticament glaçada, durant una estona. A continuació, deixa que s'eixugui i planxa-la de nou. Les arrugues seran més fàcils d'eliminar.

Conservar bé la mànega del jardí...

La goma de les mànegues és delicada, sobretot perquè acostuma a estar sotmesa a les inclemències del temps. Aquests petits consells et poden ajudar a conservar-la en bon estat durant més temps. Després de cada ús, cal guardar-la àmpliament enrotllada, buida d'aigua i lluny del sol directe. A l'hivern, és preferible guardar-la coberta amb un plàstic, per evitar que les gelades tinguin efectes sobre la goma.

Mitges fines per uns vidres molt més transparents... És molt habitual que, tot i que hàgim fregat els vidres amb molta cura, ens quedin llànties i taques.

Si vols treure-les, prova aquest truc: quan hagis acabat de netejar els vidres normalment, frega'ls de nou amb una mitja fina. Et quedaran transparents!

Netejar els raspalls del cabell... És inevitable que el fons dels raspalls del cabell s'omplin d'una mena de borrissol molt difícil d'eliminar. Si ho vols aconseguir, cobreix-lo amb abundant espuma d'afaitar. Deixa que l'espuma actuï una estona i, a continuació, esbandeix el raspall amb aigua abundant.

gidona@gidona.com

Gi

GiDONA Nº 16

27 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 28

RACONS PER DESCUBRIR

UN VIATGE EN EL TEMPS A TRAVÉS DE LES COVES DE SERINYÀ

N Gi

En aquest número de la revista GiDona us proposem fer un viatge en el temps per conèixer des del millor jaciment de l'Europa occidental com va ser el pas de l'home neardental a l'home modern. Durant el nostre recorregut visitarem tres coves: la cova de l'Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver. I entrarem a la cova del Reclau Viver, ja que actualment les altres dues s'estan excavant. A més, abans de la visita, haurem pogut veure un audiovisual que ens permetrà fer un ràpid recorregut pel nostre passat prehistòric. Us recomanem de veritat la visita, però ens agradarà que abans pugueu fer-ne un petit tastet a través d'aquest article.

28 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 29

RACONS PER DESCUBRIR

Ramon Sala excavant la cova de Mollet II, l'any 1.972

Josep Maria Corominas i Jaume Butinyà a l'interior del vestíbul de la cova del Reclau Viver, l'any 1.946

FEM PRIMER UNA MICA D'HISTÒRIA...

Les Coves Prehistòriques de Serinyà van ser ocupades des dels inicis del paleolític mitjà (fa uns 200.000 anys) fins a l'edat dels metalls (fins fa uns 16.000 anys).

Els seus primers pobladors van ser els pre-neardentals i posteriorment els neardentals, caçadors-recol·lectors nòmades que es desplaçaven constantment per cercar aliments. Poca

cosa ens ha quedat de la seva cultura material, excepte algunes eines de pedra, fetes principalment de quars i quarsita.

Pel que fa a l'humà modern, al que és físicament com nosaltres, deixa la seva primera petjada a les coves fa uns 39.000 anys. A partir de les restes trobades a les coves, s'identifiquen tres moments culturals, cadascun d'ells definit per les característiques dels utensilis utilitzats. Ens trobem ja al paleolític superior, una època molt

Josep Maria Corominas a l'entrada de la Cova del Reclau Viver

més propera a la nostra que aquella on vivien els antics neardentals. Tot i així, quan intentem imaginar-nos aquells temps, hem de tenir en compte que aquests nostres avantpassats vivien en un clima molt més fred que l'actual. Per fer-nos-en una idea, un migdia càlid del nostre hivern podria ser com un dia d'estiu d'aquell temps.

Això vol dir que el paisatge era estepari i que els arbres eren poc abundants, una imatge molt diferent a la que veurem si ens acostem fins al Parc de les Coves de Serinyà.

St. Pere Màrtir, 29 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 12 12 - Fax 972 26 00 64 - info@hostalolot.com

www.hostalolot.com

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 30

RACONS PER DESCUBRIR

Les coves de Serinyà deixen de ser habitades durant l'última de les cultures del paleolític superior, el magdalenià, però això no vol dir que deixin de ser utilitzades per sempre més. A partir del neolític, fa entre 7.000 i 4.700 anys, quan el clima ja és fora semblant al nostre, les coves tornen a fer-se servir, tot i que de manera esporàdica. Els humans de llavors ja practiquen l'agricultura i la ramaderia i viuen en poblats a l'aire lliure, però utilitzen les coves com a magatzems o per tancar els ramats. Posteriorment, durant el neolític final, fa entre 4.700 i 3.000 anys, les coves s'utilitzen com a lloc de sepulcre. Amb les restes humanes s'han trobat objectes funeraris que acompanyen els enterraments.

llaven la pedra que l'avisessin si trobaven alguna cosa. Gràcies a això, entre d'altres l'abril de 1.887 es va descobrir la cèlebre mandíbula de Banyoles.

ques de cacera utilitzades fa 20.000 anys, posar a prova les seves habilitats com a pintors rupestres o fer d'arqueòlegs en un jaciment simulat.

Pel que fa a les excavacions a les coves de Serinyà, aquestes comencen cap allà l'any 1.882, excavacions on també va participar Pere Alsius i que va continuar, entre d'altres, Josep Maria Corominas a partir de l'any 1.930. Ell va ser qui va començar a garbellar les terres, tècnica que avui encara s'utilitza, i va recuperar prop de 17.000 sílexs microlítics, formant una important col·lecció que es troba al Museu d'Arqueologia de Banyoles.

Podeu trobar tota la informació que necessiteu a www.plaestany.cat.

EL DESCOBRIMENT DEL JACIMENT

Durant tot l'any s'ofereixen visites guiades per visitar i conèixer de primera mà les coves a un preu molt assequible. Les coves es poden visitar també sense guia, ja que teniu a la disposició aparells d'autoguiatge. De tota manera, us recomanem que participeu en una d'aquestes visites, ja que us explicaran la història dels pobladors de les coves d'una manera molt amena i divertida. A més, no cal reserva prèvia.

També organitzen tallers per als alumnes de 2n cicle d'ESO i Batxillerat que els permetran practicar les tècni-

Gi

Les investigacions arqueològiques a la zona van començar durant la segona meitat del segle XIX de la mà de Pere Alsius i Torrent, farmacèutic de professió que es va interessar per la geologia, la climatologia i la història de la comarca del Pla de l'Estany. Se'l considera el pare de la prehistòria catalana, ja que va ser ell qui va començar la investigació prehistòrica a Catalunya. Va notar que als travertins sovint hi havia fòssils i per això demanava als picapedrers que treba-

30 DONA

CONÈIXER LES COVES...

UNA BONA MANERA DE COMPLETAR AQUESTA HISTÒRIA...

Després de passar pel jaciment de les Coves de Serinyà, resultarà interessant fer una visita pel Poblat Neolític la Draga, descobert l'any 1.990 per Joan Abad, i que és l'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la Península Ibèrica, on s'hi han trobat restes excepcionals, com una fletxa sencera, molt valuosa pel fet que a la majoria de jaciments només s'hi han trobat peces fragmentades, com les puntes de sílex d'aquestes fletxes.

I si el que voleu és veure les troballes que s'han localitzat a les coves de Serinyà, no deixeu de visitar el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles on, entre d'altres, hi podreu veure una rèplica de la famosa mandíbula preneardental de Banyoles, que pertanyia a una dona d'uns 40 anys que va viure abans de l'última glaciació, fa entre 200.000 i 80.000 anys d'antiguitat, segons els estudis més recents.

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:31

Pรกgina 31

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 32

SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado / Osteòpata i Fisioterapeuta Col.legiada número 2711 estelanevado@fisioterapeutes.org

AFECCIONS RESPIRATÒRIES Estem en un moment en què les condicions físiques i mediambientals afavoreixen l'aparició d'afeccions de vies respiratòries altes (nas, laringe, faringe) o baixes (bronquis-pulmons), tant a petits com a grans. Així doncs, el millor que podem fer és practicar la prevenció o, si ja s'està afectat, resoldre el refredat el més aviat possible.

U

n primer pas a fer seria potenciar el sistema immunitari o defensiu. Com? Doncs cal una alimentació saludable, disminuir el nivell d'estrès, augmentar les hores de descans, practicar activitat física, evitar situacions de possible contagi i, molt importatnt per molts aspectes, estar bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

En funció de la part respiratòria afectada apareixeran diferents signes i símptomes, entre ells, mucositats, afonia o tos. En cada cas aplicarem les mesures convencionals o alternatives oportunes. En tots els casos procurarem una bona hidratació, evitar espais carregats de fum, no automedicar-nos...

IMPLICACIÓ OSTEOPÀTICA L'objectiu de l'osteopatia és sempre la recerca de la salut, per això té un paper molt significatiu en la prevenció. Però quan apareix la disfunció, buscarem reestablir l'equilibri.

Quan apareixen problemes a les vies respiratòries altes, que com ja hem dit, poden afectar nas, ulls, orelles, faringe i laringe, revisarem com estan els teixits de tota aquesta àrea craneo-cervical (músculs, ossos, lligaments), ja que qualsevol excés de tensió pot ser un impediment perquè el sistema immunitari actuï en aquesta regió, convertint-se en un obstacle per l'arribada de defenses en aquesta zona i, per tant, ajudant a que el virus s'instal·li. Així, per exemple, un bloqueig de la cinquena i sisena vèrtebra cervical ens pot fer vulnerables a patir una laringitis, o un bloqueig de la quarta vèrtebra cervical ens predisposa a tenir un sistema immunitari debilitat.

Gi

Igualment, un problema múscul-esquelètic en el segment que comprèn de la primera a la cinquena dorsal, el que

32 DONA

anomenaríem centre visceral superior, podria tenir efectes en els òrgans interns que estan per sobre del diafragma,entre ells,els pulmons.Aquests estan íntimament protegits per una estructura que es diu pleura, i alhora estan dividits en diferents segments, Així doncs, davant d'una afecció respiratòria bronquio-pulmonar revisarem l'àrea dorsal esmentada, alliberarem restriccions de la caixa toràcica i del diafragma, i treballarem sobre les pleures, bronquis i el pulmó, cosa que ens ajudarà molt per descongestionar la zona.

Pel que fa als més petits de la casa, també estan inclosos en el que estem explicant, però hem de tenir en compte que els nens fins a 8 anys no tenen el seu sistema immunitari totalment madurat, factor que els fa més sensibles a patir qualsevol de les afectacions de les que estem parlant.

A la imatge mostrem el treball realitzat a la Núria sobre el seu pulmó esquerre, donat que és l'àrea més afectada per mucositat després d'haver realitzat l'auscultació pulmonar.

Gràcies pel vostre interès!

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:31

Pรกgina 33

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 34

Doctor

SALUT NUTRICIÓ

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS

Doctor Josep Joan Carreras Fígols Endocrí

Especialista en Endocrinologia Diabetis i Nutrició Col·legiat Número 1699 MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

EL BALÓ INTRAGÀSTRIC, LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

L'OBESITAT INFANTIL És la malaltia metabolico-nutricional més freqüent en la població infantil i adolescent dels països desenvolupats. Al voltant del 10% dels nens en edat escolar són obesos, però aquestes xifres es disparen fins arribar a un alarmant 18% en els joves adolescents.

R

ecents estudis de la SEEDO (Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat) han arribat a conclusions i resultats similars al nostre país. La tendència a l'actualitat és augmentar aquestes xifres, fet que ens suposarà un augment del risc de patir malalties tals com la diabetis, la hipertensió, la hiperlipèmia o malalties cardiovasculars, entre d'altres.

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTA PART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT. UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈ DURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓN POSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª 17001 Girona Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

La infància és l'època de la nostra vida en què ens forgem en l'aprenentatge del món que ens envolta i ens formem en els paràmetres de comportament entre els que, per suposat, es troben els hàbits nutricionals i de comportament. En aquest període d'aprenentatge hem d'incloure pautes, costums i comportaments que, en la seva posterior posada en marxa, donguin lloc a una vida més saludable en tots els sentits.

A partir dels 2 o 3 anys, de la mateixa manera que el nen aprèn a parlar, distingir els colors o el funcionament de les coses, ha d'aprendre els principis i els beneficis d'una alimentació variada, equilibrada i saludable, que en un futur li proporcionarà grans avantatges en la seva salut. Ha d'aprendre que els aliments amb un alt contingut en greixos, sal i sucres refinats són perjudicials per la salut i que, recentment, la Comissió Europea ha prohibit la venda d'aliments amb aquests continguts a les escoles.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 35

SALUT NUTRICIÓ

És molt important canviar en la nostra alimentació els greixos saturats pels greixos monoinsaturats, com l'oli d'oliva i moderar l'ús de la sal, tant en l'alimentació del nen com en la de l'adult, ja que això millora la salut cardiovascular.

En l'alimentació del nen tampoc hauríem d'oblidar la fibra. La OMS xifra en 10 els grams necessaris diaris de fibra entre els nens de 4 a 6 anys, xifra que augmenta fins als 14-15 grams per als nens de 7 a 12 anys.

EL TRACTAMENT DEL SOBREPÈS I DE L'OBESITAT INFANTIL Cal abordar-lo des del primer moment de la seva aparició. Quan en el transcurs del desenvolupament del nen observem que en la relació talla-pes hi ha una franca desproporció a favor del pes, hem de començar a prendre mesures, sense esperar que aquesta situació se'ns en vagi de les mans. Qualsevol edat és bona per reeducar en els bona hàbits alimentaris i en l'estil de vida. Algunes mesures són ensenyar al nen a menjar bé, mastegant els aliments, evitar menjar davant de la televisió, no deixar que mengi entre àpats, que no prengui refrescos amb sucre i limitar la pastisseria industrial. D'altra banda cal també afavorir la pràctica de l'exercici físic, cosa que hauria d'estar sempre present en el dia a dia dels nostres joves.

L'aparició de l'obesitat es deu a la suma de molts factors: genètics, endocrins, ambientals, de comportament i estil de vida, conducta metabòlica...Cal estudiar el nen amb sobrepès ja en les primeres etapes, buscant les causes de manera individualitzada per tal de trobar una solució personalitzada.

Si som el que mengem, raó de més per educar el nen en l'alimentació i en les bones costums.

CATIFES · CORTINES · MATALASSOS · ROBA DE CASA · OBJECTES DE REGAL · ARTICLES DE DESCANS

REGAL D’UNA ESPELMA PER LA COMPRA DE PRODUCTES

17002 Girona: c/ Rutlla, 11 - Tel/Fax 972 20 34 23 · c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43

/

17800 Olot: Pl. Rector Ferrer, 4 Tel. 972 26 20 98

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 36

SALUT VIURE BÉ

Per Sílvia Torroella Claver Biòloga i Psicòloga Número de col.legiada 10905

ÉS CRÒNICA L'ANSIETAT? Darrerament el terme ansietat crònica ens està essent massa reconegut. Arribem a plantejar-nos si aquesta patologia, que sembla molt actual, pot arribar a ser o no, crònica, amb tot el que això suposa. Vivim en una societat que ens crea ansietat dia a dia? Tenim prou recursos contra aquesta “nova” patologia? Coneixem a fons el que s'amaga darrere el terme ansietat?

L’

ansietat en sí no és res més que un reajustament entre el nostre cos biològic i el nostre “modus vivendi”. És una resposta orgànica i defensiva davant d'un món que, si racionalment interpretem com a civilitzat i cognitiu, de forma orgànica i cel·lular no es deixa d'interpretar, com ho feien els nostres antecessors, com una “supervivència animal”. L'ansietat, així doncs, no deixa de ser una resposta biològica cap al nostre entorn, una defensa instintiva contra els “perills” que ens envolten, que avui en dia podem anomenar “estressors” o agents diversos que ens provoquen estrès.

Gi

ON CAP AQUESTA CRONICITAT? Posem l'exemple: si tu cada dia et lleves i, de forma inconscient, i repeteixo, de forma inconscient, et claves un ganivet a la mà i això et provoca un tall, i l'endemà i l'altre repeteixes la mateixa rutina, què et plantejaries com a crònic: el tall o l'acció que exerceixes sobre el ganivet que et provoca el tall? L'efecte és el mateix,segueixes amb un tall sobre la mà. El mateix passa amb l'ansietat. Si una persona dia rere dia segueix amb els mateixos patrons de conducta que li provoquen aquest estat (el ganivet) i no els canvien, aquests seguiran produint les mateixes conseqüències (el tall), per tant es trobaran dins una sensació d'ansietat crònica,però no perquè l'ansietat sigui crònica, sinó perquè el que han fet crònic i diari són les cir-

36 DONA

cumstàncies que ho provoquen.

TENIM PROU RECURSOS CONTRA L'ANSIETAT? De forma racional, pocs recursos tenim davant d'una resposta que biològicament és correcta. Com a animals que som, en el fons l'ansietat és la nostra forma de protecció davant dels perills, perills que potser avui en dia no són com els d'abans (no ens persegueix un depredador, no hem de lluitar pel menjar, no ens trobem dormint i amb les cries a l'aire lliure...) però que al cap i a la fi, la nostra biologia no ho detecta i es troba en una situació d'alerta vital.

Moltes vegades davant de l'ansietat el que no fem bé és raonar-la. Qui raona quan té un índex de glucèmia alt? Qui raona quan, per qüestions genètiques li toca un colesterol alt?

L'ansietat no deixa de ser una resposta individual: hi haurà persones que respondran d'una manera i persones que respondran d'una altra, però sempre dins uns paràmetres orgànics que poc tenen a veure el que puguem raonar al respecte.

COM ES POT ACTUAR SI ENS TROBEM DINS UN QUADRE D'ANSIETAT “CRÒNIC” O “GENERALITZAT”?

1. Tenir en compte que l'únic que hi ha de crònic són les conductes que ens generen aquesta ansietat.

2. Raonant l'ansietat, poca cosa hi farem, és més efectiu actuar-hi d'arrel.

3. En casos estrictament necessaris, una “pastilleta” pot reduir aquest malestar, però al cap i a la fi, si no provoquem els canvis necessaris, aquest remei només ens farà de “parche”i la llarga, l'ansietat sorgirà de nou.

4. El “remei” que funciona per un, no funciona per l'altre. Parlem d'un tema molt individual, i com que no tots tenim el mateix caràcter, no ens agafem les coses de la mateixa manera. A més, el que suposa un estressor per a una persona no ho ha de suposar necessàriament per a una altra. No hi ha manual dels causants de l’ansietat.

No és crònica l'ansietat, el que sí són cròniques són les conductes que la fomenten i potencien. Només necessitem canviar les pautes que no ens convenen i l'ansietat desapareix. Hem d'aprendre a entendre el cos com un tot orgànic, no com una computadora que repeteix rutines encara que aquestes no li siguin favorables. En definitiva, hem de tornar a aprendre a “ser i sentir-nos més animals i més adaptats a la natura que ens envolta per poder gaudir de ser persones racionals”. “ Sobretot recordar que el canvi i el benestar només depèn de l'esforç i de la implicació de cada persona. La solució a la teva ansietat la portes dins teu”.

Tens algun dubte o alguna pregunta? T'interessaria llegir sobre algun tema que t'interessi especialment?

Si és així, posa't en contacte amb nosaltres. Envia'ns un correu electrònic a gidona@gidona.com Sílvia Torroella Claver C/Eiximenis, 20, 4rt 1ª - 17001 GIRONA Tel. 972 412 016

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 37

el racó de GENCIANA nitat de malalties i com el principal factor d'antienvelliment de la gent que habita a les valls baixes de l'himalaya, Els Hunzas. Poble conegut mundialment per ser “el més sa i feliç de la terra”.

GOJI

les baies tibetanes La baia de Goji és un fruit que creix en arbustos, que poden arribar fins els 5 m d'alçada, de les valls protegides de l'Himalaia , al Tibet, a uns 4000 metres d'altura.Són de la mida d'una pansa, de roig intens i es comercialitzen , generalment, assecades o en forma de suc.

Les baies tibetanes del Goji ( Lycium Barbarum) creixen de forma salvatge i són secades al sol de forma natural. Com sabem a l'Himalaia es produeixen algunes de les condicions climàtiques més extremes de la terra. Per sobreviure a aquestes condicions les baies han desenvolupat unes característiques i propietats úniques.

Diversos estudis conclouen que les baies de Goji tenen un altíssim nivell d'antioxidants, de Vitamina C, aminoàcids , oligoelements, betacarotens i polisacàrids.

Coneguda, localment, com “la cirera de Goji”, ha sigut benerada durant milers d'anys com un dels suplements naturals capaç de guarir infi-

Composició: · 8 aminoàcids · Proteines · 21 oligoelements orgànics ( entre aquests destaquem el zinc, ferro, coure, níquel, cromo, magnèsi, calci, potasi, cobalt , seleni i fósfor) · Antioxidants carotenoide · Vitamines del grup A, B,C i E · Beta-Sitosterol ( esterol vegetal amb propietats antinflamatories i que a demés ajuda a baixar el nivell de colesterol i a tractar la impotència sexual) · Àcids grassos essencials omega-3 i omega-6 · Ciperona ( beneficia el cor i la pressió sanguínia) · Solavetivona( propietats antifungals i antibacterianes) · Betaïna( ajuda en la formació dels músculs i protegeix de les malalties del intestí gros i el fetge gras) · Polisacàrids ( beneficiosos per la protecció cardovascular, estimulació del sistema immunològic, ajuda contra el cancer, infeccions virals cròniques etc)

osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa, tractaments infantils flors de bach dietètica

BENEFICIS DE LES BAIES DE GOJI Els metges tibetans les utilitzen des de fa milers d'anys per els seus extraodinaris beneficis per a la salud. Entre els beneficis que els hi atribueixen destaquem: · reforcen el sistema immonològic · ajuden a regular la son · poden baixar el nivell de colesterol · poden millorar la visió ocular · ajuden a enfortir el cor els músculs i els ossos · poden reduir els mals de caps i marejos.

El consum diari de Goji aporta una altíssima quantitat de nutrients i antioxidants, a més de les extraodinaries propietats terapèutiques ja esmentades.

la vostra botiga a internet

www.genciana.com Ronda Pare Claret, 15 17001 Girona Tel. 972 20 87 87

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 38

SEXUALITAT HUMANA

Per Núria Tió i Rotllan

EL DESVETLLAMENT SEXUAL

L'

etapa de la pubertat es caracteritza per la maduració dels òrgans sexuals de nois i noies, conjuntament amb tota una sèrie de canvis físics i psicològics que condicionaran en major o menor grau la vida adulta. Ara bé: la percepció i la vivència dels canvis sexuals és la mateixa en els nois que en les noies?

Gi

En el noi els canvis físics de la pubertat s'expressen d'una manera contundent en els genitals. Qualsevol estímul visual que el cervell detecta com a eròtic provoca una reacció directa en el membre del noi: el membre s'insinua amb una certa erecció que, si l'estímul persisteix, acaba amb una erecció completa. Moltes vegades el jove sap que aquella noia li està agradant no tant perquè ho estigui pensant com perquè nota que el membre reacciona. D'altra banda, les pol·lucions nocturnes i les ereccions matinals

38 DONA

són senyals clars d'un aparell genital que s'està posant a punt perquè la fecundació sigui possible.

Gairebé podem afirmar que l'acte de masturbar-se és la conseqüència lògica d'un sexe tan actiu. Les estadístiques ens diuen que als 18 anys el 99'5% dels joves es masturba.

Els nois acaben coneixent molt bé què han de fer per a estimular-se i tenir un orgasme: saben quines fantasies han d'imaginar o què han de mirar per tenir una erecció. Saben

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 39

SEXUALITAT HUMANA

molt bé com s'han de tocar el membre, amb quina velocitat i amb quina pressió per aconseguir l'orgasme. Recordem també que l'home té un contacte freqüent amb el seu membre en subjectar-lo durant la micció.

I així és com els nois tenen, molt de pressa, coneixement de les seves necessitats sexuals i del seu sexe:en són còmplices, col·legues i li tenen -nois i homes- un gran respecte.Respecte perquè algunes vegades no es comporta com ells voldrien: els pot fallar l'erecció en situacions en què se senten insegurs per l'existència de por o de culpa, la qual cosa ocasiona una impotència selectiva que és molt angoixant.

ció nocturna, cap erecció matinal, cap senyal sexual evident que faci notar a la noia que aquell estímul és eròtic. El cervell sí que ho detecta, però això no té cap traducció genital cridanera.

Es impensable que una noia consideri el seu sexe com un col·lega, un amic. Les dones no tenen un sentiment de complicitat cap als propis genitals. La menstruació, la mostra més palpable del bon funcionament dels genitals femenins, és viscuda més com una molèstia que no pas com un regal de la naturalesa.

Moltes dones no s'han observat mai al mirall els genitals, cosa que no passa amb cap altra part del cos:són els grans Marlon Brando, en un llibre de memò- desconeguts de la dona.Podem afirmar ries, comentava que la pel·lícula "Un que la naturalesa no ens ajuda a fixartranvia anomenat desig" li havia nos-hi, però l'educació que rebem i la donat tant d'èxit que, quan va estre- societat en què vivim, tampoc. nar l'obra al teatre, tenia cada nit al camerino unes quantes admiradores A les dones que vénen a la consulta disposades a anar-se'n al llit amb ell. per anorgàsmia primària (dones que Ell es dedicava a escollir-ne una i deia no han experimentat mai cap orgas"això va ser molt important per a mi, me), els pregunto si s'han observat perquè als meus 20 anys jo era, sobre- mai el sexe i què en pensen, dels seus tot, un noi que em dedicava a seguir genitals. La resposta sol ser que o bé el meu penis". Segurament sense no se l'han observat mai o bé que, si adonar-se'n, Marlon Brando il·lustrava ho han fet, han tingut malestar, fins i molt bé aquesta manera de sentir i tot fàstic. Aquestes dones que tenen aversió als seus propis genitals, a la viure la sexualitat de molts de joves. seva forma, a la seva olor, a la seva I què passa amb les noies? Certament, visió, sempre els dic que s'imaginin els canvis sexuals durant la pubertat què pensarien del seu sexe si el són tant importants com els dels nois, poguessin veure fàcilment, si el tinperò la manifestació externa dels geni- guessin, per exemple, situat al braç. La tals femenins és discreta: cap ejacula- resposta que em donen és significati-

va: el viurien amb la mateixa normalitat que viuen les caderes, el nas, les natges o el pit. En el cas que no els agradés, no els provocaria fàstic.

Les estadístiques ens diuen que als 18 anys entre un 70 i un 80% de les noies es masturben habitualment. Encara queda, doncs, un percentatge important de noies que no s'han estimulat mai, que no coneixen què han d'imaginar i com s'han d'acariciar per excitar-se i obtenir l'orgasme. Aquest desconeixement de la pròpia sexualitat pot provocar, a l'hora de relacionar-se en parella, transtorns sexuals com ara l'absència d'orgasme, el baix desig, la disparèunia (dolor coital) o el vaginisme (incapacitat d'efectuar el coit per una contracció muscular involuntària). És important que les noies agafin consciència que una bona salut sexual passa per un coneixement i una exploració dels genitals i pel gaudi de les pròpies respostes sexuals.

En conclusió, ni la percepció ni la vivència del desvetllament sexual és la mateixa en tots dos sexes. Però tant en el noi com en la noia la crida de l'instint sexual és forta i vindrà modelada per la pròpia manera de ser, la cultura i l'educació rebuda. ■ Núria Tió i Rotllan Psicòloga clínica d'adults. Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella.

Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G DTel. 972 20 10 84

Elegància & Inteligència sexual & Coqueteria

Juli Garreta, 25 17002 Girona Tel. 972 91 39 04 labonbonniere@labonbonnieredeninon.com www.labonbonnieredeninon.com

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 40

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

L'ATUR QUI TE DRET A COBRAR LES PRESTACIONS D'ATUR? La Llei assenyala que calen els següents requisits per poder cobrar l'atur: a) Estar afiliat a la Seguretat Social, d'alta o situació assimilada. b) Tenir cobert el període mínim de cotització. S'han d'haver cotitzat com a mínim 360 dies en els 6 anys anteriors.

No cal que aquest període s'hagi cotitzat de forma continuada. c) Estar en situació legal d'atur, és a dir, que el contracte de treball s'extingeixi, es suspengui o es redueixi per causes no imputables al treballador. d) Acreditar disponibilitat per buscar activament treball i per acceptar col·locació adequada a través del compromís d'activitat. e) No estar en edat de jubilació, excepte quan no es tingui prou temps cotitzat per tenir dret a la pensió.

QUAN S'ESTÀ EN SITUACIÓ LEGAL D'ATUR? L'extinció del contracte mai pot ser per causa imputable al treballador. Les causes que generen el dret són: - Acomiadament (objectiu, E.R.E., procediment concursal).

- Finalització del contracte.

- Resolució en període de prova.

- Resolució voluntària del treballador: per trasllat, modificació substancial de les condicions, impagament de salaris, incompliment empresarial greu.

- Jubilació, mort o incapacitat de l'empresari.

- Declaració d'Incapacitat Permanent Total del treballador.

- Treball a temps parcial.

-Retornats a Espanya per extingir-se la relació laboral a l'estranger.

- Víctimes de violència de gènere.

- Càrrecs de les Administracions i sindicats.

Gi

NO TÉNEN DRET A COBRAR LA PRESTACIÓ D'ATUR...

- Els que hagin resolt el contracte de

40 DONA

treball de forma voluntària.

- Els que no acreditin la seva disponibilitat per buscar activament treball.

- Quan per raó de declarar-se la sentencia d'improcedència o nul·litat el treballador no es reincorpori al treball.

- Quan no es sol·liciti el reingrés en els casos establerts (privació de llibertat, excedència...)

- Els que tinguin suspès el contracte per l'exercici del dret a la vaga o tancament patronal.

-Els que realitzin treballs d'amistat, benevolència...

- Els que portin a terme treballs familiars.

DURADA DE LA PRESTACIÓ D'ATUR Va en funció del temps d'ocupació cotitzada en els 6 anys immediatament anteriors a la situació legal d'atur o del moment en què va acabar l'obligació de cotitzar.

El període màxim en què es pot cobrar la prestació d'atur és de 720 dies o 2 anys. Per això s'han d'haver cotitzat més de 2.160 dies.

El període mínim cotitzat per poder cobrar és de 360 dies i fins a 539 dies cotitzats correspon una prestació d'atur de 120 dies o sis mesos.

QUANTIA DE LA PRESTACIÓ PER ATUR La quantia de la prestació es determina aplicant un percentatge a una base reguladora, que és del 70% en els primers 180 dies i del 60% durant la resta del període establert.

La base reguladora s'obté de la mitjana de les bases de cotització dels últims 180 dies, és a dir dels sis últims mesos.

GESTIONS PER PERCEBRE LA PRESTACIÓ D'ATUR S'ha d'anar a l'Oficina corresponent i presentar una sol·licitud (el model de la qual es lliura a la mateixa oficina) amb la documentació següent: - Certificat d'empresa confeccionat

Mercè Martí Pla Advocat Laboraliste

per l'empresa on es recullen les bases de cotització dels últims 6 mesos, - La documentació acreditativa d'estar en situació legal d'atur: carta d'acomiadament, carta de finalització del contracte...

- S'ha de facilitar el número de compte corrent on es vol que s'ingressi la prestació per atur.

- Original del DNI. PERÍODE PER DEMANAR L'ATUR La sol·licitud s'ha de presentar dins dels 15 dies següents a la data d'acomiadament, amb cessament definitiu en el treball.

En el cas que s'impugni l'acomiadament, el plaç de 15 dies comença a comptar des de la data de la celebració de l'acta de conciliació administrativa o judicial, des de la data de l'opció per la indemnització, des de la data de la resolució judicial amb declaració de procedència de l'acomiadament, o des de la providència de no readmissió en cas de resolució judicial.

EL SUBSIDI D'ATUR Existeix també un subsidi d'atur per a les persones que acaben les prestacions d'atur. Ara bé, per tenir-hi dret s'han de reunir determinades condicions molt reglamentades, entre les quals assenyalarem les següents: - Amb responsabilitats familiars, que vol dir que el beneficiari tingui a càrrec el cònjuge o fill menor de 26 anys, i que en conjunt la renta de la unitat familiar no superi el 75% del Salari Mínim Interprofessional.

- Ser mes gran de 45 anys.

- Ser mes gran de 52 anys.

Al marge d'aquests, també hi ha determinats casos, que s'anomenen d'especial necessitat, que també tenen dret a cobrar el subsidi i que també han de reunir requisits molt concrets.

Mercè Martí Pla Advocat Laboralista Av.Jaume I, 48, 1r.D - 17001 GIRONA Tel. 972 225228

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:31

Pรกgina 41

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 42

GIRONINES EN LA HISTÒRIA CARME AUGUET

CARME AUGUET DONYA CARMEN, UNA PEDAGOGA DE VOCACIÓ

ra mestra de fe, de vocació.

Quan el pis que se li adjudicà al carrer de Santa Clara resultà insuficient per a la tasca educadora, va recórrer a un remei heroic: construir un local de nova planta, expressament per a l'escola”.

“E Gi

Lluís M. Mestras

42 DONA

12/2/09

12:31

Página 43

GIRONINES EN LA HISTÒRIA CARME AUGUET

LA GERMANA GRAN Donya Carmen, tal com se la va conèixer popularment a Girona, nasqué un 8 d'octubre de 1874 a Sant Daniel, l'aleshores poble que actualment està annexionat a la ciutat. Filla d'un empresari de la construcció, Carme Auguet fou la gran de 8 germans. Des de ben petita destacà per ser una alumna molt avantatjada i l'Escola del Monestir de les Monges Benedictines de la Vall de Sant Daniel l'acollí en els seus primers 5 anys d'estudis. Quan la seva família es traslladà a viure a la plaça Sant Agustí, l'actual plaça Independència de Girona, la petita Carmen seguí la seva formació a l'Escola de Nenes que hi havia al carrer de la Força. Ben aviat demostrà les seves aptituds pedagògiques i es revelà la seva vocació.

APRENENT DE MESTRA En aquells anys 80 del segle XIX a Girona encara no hi havia escola Normal femenina així que Carme Auguet hagué de cursar els estudis superiors de Magisteri a Lleida i obtingué el títol quan encara no havia complert els 17 anys. No fou fins l'any 1914 que a la capital gironina es creà la primera Escola Normal femenina, mentre que els nois

ja podien cursar Magisteri a Girona des de l'any 1844.

Donya Carmen impartí les seves primeres classes en diverses escoles de Barcelona i Olot fins que, finalment, aconseguí una plaça en una de les escoles unitàries de la ciutat, l'any 1907.

“En entrar, com a deixeble, a l'Escola de Donya Carmen vaig experimentar una impressió que no oblidaré mai més; ella era alta, esvelta, prima però no seca, de faccions regulars i agradables, cabells foscos recollits en un munyo al clatell, uns ulls blaus, profunds i vius, que, només de mirar-te ja sabies si et renyaven o t'aplaudien i acariciaven”.

Teresa Bartina i Marull

Gi

GiDONA Nº 16

43 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:31

Página 44

GIRONINES EN LA HISTÒRIA CARME AUGUET

ACUMULANT PRESTIGI

100 ANYS DE L'ESCOLA EIXIMENIS

Ben aviat les normes pedagògiques de Carme Auguet, molt allunyades de les rutinàries, li valgueren un bon prestigi a Girona. L'Escola de Noies del carrer Santa Clara, on Donya Carmen anà acumulant un important reconeixement, es quedà petita davant la gran demanada de places de joves que s'interessaren per formar-se amb Donya Carmen. Fou aleshores quan la mestra gironina i el seu pare constructor cediren uns terrenys arran de la muralla, al barri del Mercadal on actualment hi ha la Gran Via Jaume I, per edificar una nova escola.

El dia 31 d'agost de 1908 s'inaugurà l'Escola Eiximenis de Girona. El pare de Carme Auguet la feu construir en 7 mesos i l'Ajuntament li pagà en mòdics pagaments mensuals de 250 pessetes durant 10 anys, amb un cost final de 31.000 pessetes. Aquella fou l'Escola de Donya Carmen i, exceptuant els 3 anys de la Guerra Civil, en fou directora fins que es jubilà amb 70 anys.

L'ESCOLA DE DONYA CARMEN La centenària Escola Eiximenis començà a funcionar d'una manera

CORDERO LECHALI COCHINILLO DE BURGOS Menú degustació a partir de 20 euros MARCANT LA DIFERÈNCIA

Gi

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19 info@canmonolo.com - www.canmanolo.com 44 DONA

diferent. Seguint el pensament de Carme Auguet, l'escola no feia distincions i per potenciar la convivència entre alumnes es posaven en contacte nenes de famílies humils amb filles de rics gironins. 7 anys després de la seva obertura, el nou centre escolar femení ja comptava amb 178 alumnes. Entre altres novetats pedagògiques, Donya Carme instaurà el costum de fer una excursió anual amb les alumnes de més edat. Així mateix, al final del curs, també s'instaurà un acte solemne que se celebrava cada any abans de l'estiu. Tot i que l'any 1934, just abans de la guerra, el centre es batejà amb el nom d'Escola Eiximenis, tothom a Girona l'anomenava l'Escola

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 45

de Donya Carmen. Amb el pas dels anys l'escola unitària es consolidà com a escola graduada el 1933. El seu prestigi dintre la societat gironina fou molt important i per a moltes famílies era un símbol de distinció formar les seves filles a l'Escola de Carme Auguet. Això obligà a augmentar la plantilla de professorat i es contractà auxiliars de mestra titular que pagaven les famílies de les alumnes amb les seves aportacions.

Diumenge 1 de març ■ L'ENCANT - MERCAT DE 2ª MÀ Hora: De 9 a 14h Lloc: Pl. Mn. Baldiri Reixac

INFANTS - A CÀRREC DEL GRUP DE TEATRE 50 I MIG Hora: A les 18.15h Lloc: Biblioteca Municipal

ÚLTIMS ANYS DE MESTRA DESPRÉS DE LA GUERRA

Dilluns 2 de març ■ TALLER DE PIZZES Local de joves

En esclatar la Guerra Civil Espanyola Donya Carmen fou destituïda dels seus càrrecs docents i fou empresonada amb la seva germana Hermínia durant 3 setmanes. Amb el final del conflicte bèl·lic, la pedagoga gironina pogué recuperar la direcció de l'Escola Eiximenis i n'estigué al capdavant fins el dia de la seva jubilació l'any 1944.

Dimarts 3 de març ■ Taller per joves: “RELACIONS: FORMES DE COMUNICAR-SE” Hota: 18h Lloc: Casal de Joves

Diumenge 15 de març ■ CAMINADA “EL MISTERI DE LES GAVARRES” Hora: A les 10.00h Lloc: Pavelló d'Esports

LA SEVA PETJADA EN DUES ESCOLES DE GIRONA Carme Auguet morí l'any 1948 als 73 anys deixant un llegat educatiu molt important. El nom de Donya Carmen queda viu en el record de l'Escola Eiximenis que a finals d'aquest passat 2008 va celebrar el seu centenari. La població escolar, els mètodes pedagògics, els costums i les normes socials han evolucionat i han canviat al llarg d'un segle, però la petjada d'una mestra de vocació continua viva a la prestigiosa Escola Eiximenis i, també, a l'Escola Carme Auguet de Pont Major que es va construir l'any 1977 en honor seu.

Saber-ne més...

BARTINA i MARULL,TERESA; Esbós de Biografia de Donya Carmen.

Agraïments: Al Sr. Enric Mirambell, batlle cronista oficial de la ciutat de Girona.

AG E N DA S A N TA C R I S T I N A D ' A R O MARÇ

Dijous 5 de març ■ PROJECCIÓ D'UN DOCUMENTAL SOBRE LA COSTA BRAVA Dissabte 7 de març ■ TALLER DE DEFENSA PERSONAL PER DONES I LECTURA DE MANIFEST Hora: De 10 a 12h Lloc: Pavelló d'Esports ■ ESQUIADA JOVE Hora: Tot el dia Dimarts 10 de març ■ DONES I SALUT: ADOLESCÈNCIA, VIDA ADULTA, MENOPAUSA I ENVELLIMENT Hora: A les 20.30h Lloc: Punt d'Igualtat Espai de debat 3 Dijous 12 de març ■ XERRADA “GRAVACIONS AMB MÒBILS” - TALLER DE CURTMETRATGES Lloc: Local de Joves

Divendres 13 de març

■ CONTES DE GÈNERE PER

Dimarts 17 de març ■ CAMPIONAT D'UNNO Local de Joves Cada dimarts i dijous ■ GRUP DE TEATRE Hora:De 21 a 23h Lloc: Sala d'actes de l'anticAjuntament Cada divendres ■ PARTITS DE BÀSQUET D'ANTICS JUGADORS CRISTINENCS Hora: De 20 a 21h Lloc: Al pavelló d'esports Diumenges i festius ■ CASA MÀGICA VISITES GUIADES Hora: A les 12.00h

EXPOSICIONS EXPOSICIÓ DE PINTURES DE NATI RAMON Del 13 de febrer al 1 de març Sala d'Exposicions de “la Caixa” .

EXPOSICIÓ “DIA DE LA DONA TREBALLADORA” Del 6 al 29 de març Sala d'Exposicions de “la Caixa”

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 46

MASCOTES

Feliç també a la seva pròpia caseta

N Gi

o tots els gossos dormen a dins de casa. Els que fan de guardians de casa nostra, per exemple, ho fan fora de la vivenda, cas que també es dóna a vegades quan el gos és molt gran. En aquests casos, serà important que el nostre gos es senti còmode i a gust al seu espai vital. Per això la seva caseta exterior ha d'estar molt ben condicionada. En aquest article et donarem algunes claus per aconseguir-ho.

46 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 47

MASCOTES

ON UBICAR LA CASETA I QUINS MATERIALS UTILITZAR És molt important que la llar de la nostra mascota estigui orientat al sud, però tenint també en compte que la caseta ha de permetre una bona visió de les portes d'entrada a la vivenda, ja que el gos haurà de vigilar els accessos a casa. La caseta també tindrà una obertura perquè el gos pugui entrar i sortir sempre que vulgui, obertura que a l'hivern podem protegir amb una manta gruixuda per evitar que l'escalfor interior es perdi.

El primer que cal tenir en compte és que el cadell haurà de viure a l'interior de casa fins que tingui posades totes les vacunes que necessita. Si hem decidit que el gos dormirà fora de casa, esperarem a que arribi la primavera per allotjar-lo a la caseta encara que ja tingui totes les vacunes corresponents, ja que les baixes temperatures i el mal temps podrien deixar petjada a la seva salut.

Més endavant, i fins que no tinguem la caseta a punt, poden instal·lar el gosset al garatge o al cobert. Caldrà però assegurar-nos de que aquest espai tingui certa ventilació i que la humitat no sigui excessiva.

Pel que fa als materials,podem escollirne de diversos tipus, depenent del tipus de llar que vulguem construir al nostre gos. De tota manera, potser el més atractiu és la fusta, ja que és un material que serà càlid per al gos i que a la vegada aportarà una aparença atractiva i decorativa a la casa.Tot i així, les casetes també poden construir-se amb rajola o materials plàstics.

En tot cas, si finalment triem la fusta, les resinoses són la millor elecció, ja que la seva olor allunya els paràsits.

Però sigui qui sigui el material finalment escollit, cal utilitzar elements aïllants per impermeabilitzar la teulada i els envans, evitant així que el gos pateixi amb les pluges o amb les neus de l'hivern.

No hem d'oblidar tampoc que la caseta ha de ser àmplia, que haurà de tenir al menys dues vegades l'amplada de l'animal. I que al terra hi haurem

de col·locar un enreixat de llistons de fusta que eviti que el gos tingui un contacte directe amb el terra.

En tot cas, el que hem de fer és fabricar una caseta que el nostre gos es senti com a pròpia i de ningú més.

Serà el seu refugi i lloc de descans i el mantindrà lluny de les inclemències del temps. Per a l'interior, utilitzarem materials com la pell, el plàstic o la tela, que li proporcionarem un bon aïllament i protecció. D'aquesta manera aconseguirem que la seva caseta es converteixi en un espai reservat i acollidor per a ell.

Finalment, si disposem d'una presa d'aigua a prop, facilitarem la neteja del gos i de la seva residència.

UN PARELL DE TRUCS PERQUÈ DESCANSI BÉ A LA NIT...

- Quan són encara cadells, cal ensenyar-los unes normes de comportament que inclouen unes pautes de descans. Se li ha d'ensenyar quin serà el seu espai de dormir perquè si esperem a que sigui adult aquesta tasca serà difícil. També és important que dormi sempre allà mateix, ja que si el canviem contínuament de lloc, acabarà dormint a qualsevol banda.

- Els primers dies en una nova llar poden resultar-li difícils a l'hora de conciliar el son. És comú que trobi a faltar la seva mare o els seus germans.

Per ajudar-lo, podem donar-li objectes perquè s'entretinguin: roba vella amb la nostra olor, peluixos...

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 48

SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i Alba Enginyer Agrònom Especialista en Jardineria

Malalties de les plantes ornamentals

D

Tots els éssers vius en algun moment de la seva vida han estat afectats per algun tipus de malaltia, amb més o menys importància. A les plantes també els afecten les malalties, sobretot a les que tenim a casa, ja que no estan en el seu ecosistema natural. Hi ha milers de malalties que afecten a les plantes, cada tipus de planta pot tenir més d'un centenar de malalties diferents.

Quan parlem de malalties no parlem de plagues. Les plagues són infeccions d'insectes i petits animals que s'aprofiten de qualsevol part de la planta. En canvi quan parlem de malalties parlem de quan el funcionament normal de la planta es veu afectat per un organisme patogen, com ara un fong, un virus, un bacteri...o bé per unes males condicions ambientals. Les malalties no les podem veure a simple vista, són de naturalesa química i invisible, i amb el pas del temps les reaccions es difonen i es poden veure com a símptomes de la malaltia.

IMPORTÀNCIA DE LA MALALTIA Els organismes afecten a les cèl·lules i a teixits que no poden realitzar les seves funcions correctament. Segons els llocs de la planta que estiguin afectats, la malaltia serà més o menys perillosa.

1. Infeccions a les arrels: La funció principal de les arrels és agafar l'aigua i els nutrients perquè la planta pugui créixer i desenvolupar-se correctament. Una malaltia a les arrels provocarà, tard

Gi

o d'hora, la mort de la planta.

2. Infeccions a les tiges: L'aigua i els nutrients viatgen per les tiges per uns conductes semblants a les nostres venes. Si la malaltia es troba ben bé a la tija principal i obtura els conductes, pot provocar la mort de la planta. Si es troba en una branca, només afectarà aquella part.

48 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 49

SECRETS DE JARDÍ

COM PREVENIR LES MALALTIES La millor manera de curar les malalties és prevenir-les, ja que un cop les tenim, és molt difícil eradicar-les del tot. Sobretot haurem de vigilar que no es propaguin a les plantes del voltant. Tenir les plantes sanes no és una feina fàcil.

Alguns consells per aconseguir-ho

3. Infeccions a les fulles: Les fulles s'encarreguen d'agafar els gasos per respirar i la llum del sol. Si qualsevol organisme no les deixa treballar correctament, pot afectar el desenvolupament de la planta.

4. Infeccions a les gemmes de flors, o brots joves: Les infeccions en aquestes parts sobretot no deixen que la planta creixi correctament i provoquen deformacions a les flors i a les fulles.

los quan comencem a apreciar l'aparició de petites taques de fongs. En plantes que cada any tenen les mateixes malalties, com ara la "roya" i l'oïdi en els rosers, cal fer les aplicacions correctament perquè la malaltia no vagi a més.

5. Airejar i tenir cura de la terra del jardí. Quan la terra està massa compactada, les arrels de les plantes no poden respirar correctament i l'aparició de malalties és més freqüent. Cal cultivar la terra i aportar nova matèria orgànica. ■

1. Tenir cura de les plantes freqüentment, mirar-les sovint, fixant-nos en qualsevol detall que puguin tenir i anar seguint el seu desenvolupament. Si veiem que la cosa continua i augmenta, haurem de mirar de posarhi remei ràpidament, abans que sigui massa tard.

2. Regar correctament. Moltes malalties vénen ocasionades per fongs i bacteris, que causen els podriments, tant a les tiges com a les arrels. Si reguem massa, pot ser contraproduent per la planta.

3. Netejar correctament les tisores de podar entre planta i planta. Utilitzar un desinfectant com el lleixiu per netejar les eines és molt recomanable CONSELL DEL MES per no infectar plantes La Botrytis cinerea és un fong que es caracteque estiguin sanes. ritza per trobar-se en plantes més aviat carno4. Fer tractaments preses i que contenen força aigua en el seu inteventius fungicides a rior. Una mala ventilació de la planta, o bé finals d'hivern i repetirmassa humitat, fa que el fong es desenvolupi i la planta quedi mústia.

Els cyclamens són plantes molt sensibles a aquest tipus de podriments en el coll de les fulles i flors. Cal retirar les que estan afectades i posar la planta en un lloc més ventilat perquè es pugui revifar.L'aplicació d'un fungicida també pot ajudar. ■

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 50

DECORACIÓ

ESPAIS AMB PERSONALITAT

LILIAN FRAGA Arquitecta Urbanista-Decoradora d'Interiors Formació en Administració d'Empreses i Economia Financera Màster en Estudi i Disseny avançat d'Estructures-UDG Tel. 647 48 20 77 - Falecom@lilianfraga.com.br www.lilianfraga.com.br

Convertir un espai en el nostre còmplice, confident i company d'experiències exigeix entendre la importància que té cada escena de la vida quotidiana. I així com la sala, la recambra, l'estudi o el menjador tenen un paper rellevant cada vegada que es planeja un habitatge o es pensa en remodelar un espai, la cuina i el bany han de ser protagonistes de primera línia quan es tracta d'afalagar la vista, el tacte i l'olfacte, així com de consentir el cos, l'esperit i, per descomptat, el paladar.

Gi

Realçar les textures marcant la forma arrodonida de les peces. Formes més suaus tracen l'harmonia als espais petits.

50 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 51

Aquest és un petit espai que es duplica gràcies a la col·locació d'un mirall.

DECORACIÓ

Una divisió física de l'espai del lavabo pot ser una solució creativa i proporcionar un local per penjar un quadre i fer una decoració diferent a l'espai del lavabo. El color fort crea un contrast amb la paret que separa el lavabo de la dutxa.

Colors forts que ressalten els espais petits. El mirall posicionat a la paret oposada aporta elegància i exclusivitat a l'espai.

La llum és el millor aliat de l'elegància. En aquest cas, un impressionant bloc de marbre il·luminat de forma cenogràfica. Una il·luminació càlida i sofisticada.

D’

aquí la importància del disseny, la sàvia utilització dels espais (siguin de la mida que siguin), la distribució de llums, la selecció dels accessoris i el mobiliari, o la combinació de colors per crear les atmosferes i els escenaris que acompanyaran moments íntims, confortables o sensuals. La cuina i els banys de la casa no reben sovint l'atenció que mereixen. S'oblida, injustament, que aquests espais ens reben sense horari ni condició i que la cura posada en la seva concepció i decoració es traduirà en calor, confort, bellesa i funcionalitat.

En mans de l'arquitecte i del dissenyador, les possibilitats de disseny i distribució d'espais, combinació de calor i materials, funcionalitat i bellesa d'una

cuina o un bany semblen infinites. Tot depèn d'estils, gustos i, és clar, pressupostos. Per això mateix els espais íntims, en moltes ocasions concebuts com a superfícies reduïdes, representen cadascun a la seva manera, un recte únic i diferent per als seus creadors. És potser aquí on l'aliança entre l'arquitecte, dissenyador i client ha de ser compromesa. La cuina d'una llar i els seus banys són expressions personals, projeccions d'estils, concepcions íntimes derivades de les implacables exigències de la quotidianitat.

En aquesta aliança, el professional posa l'experiència, el savi maneig d'espais, el coneixement dels materials. Ell és qui viurà aquests espais, les sensacions, les necessitats diàries, les exigències de les costums, les manies i fins i tot els capricis.

En aquest treball a dos, tot és vàlid: agafar idees d'aquí i allà, inventar distribucions, calcar una línia, sumar una idea amb una altra, una combinació de calor i per descomptat inno-

var. L'arquitecte i el dissenyador han de pensar com veritables il·lusionistes d'espais, un i altre poden aconseguir que un lloc petit adquireixi profunditat, que un altre massa gran no perdi calor i intimitat, que la bellesa no estigui renyida amb la funcionalitat.

El bon disseny pot resoldre-ho tot: des de la gran forma bàsica fins a la precisió del detall i la funció. En un bany, aquesta última constitueix potser el gran eix de comandament. En aquest espai, l'entrada en escena de materials nous, una clara tendència cap al minimalisme, la preferència per certs efectes de llum i l'admissió de colors abans insòlits en aquesta àrea han derivat en la creació de banys on les línies corbes contrasten constantment amb cantonades angulades. La combinació de tots aquests elements dicta les lleis del disseny, la missió és proporcionar una resposta que equilibri bellesa, funció i, fonamentalment, seguretat.

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 52

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUST Per Paco Baso

CARME HOSPITAL

D'ajudant de carnisseria a empresària d'hostaleria

L

Gi

a Carme va néixer a Bordils, d'on també era la que amb el temps seria la seva sogra. Durant els anys 60 va començar a treballar els estius a la botiga i després a la carnisseria que la família Comas tenia a Platja d'Aro. Així també va tenir l'oportunitat de conèixer el que més endavant es convertiria en el seu home, en Jordi Comas, reconegut empresari de l'hostaleria de la Costa Brava Centre i actualment també President de la FOEG.

52 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 53

DONES AMB GUST

que s'ha de fer és estimular els empresaris a obrir més hotels a casa nostra, per exemple a Platja d'Aro. Ens faltarien més hotels i possiblement també a molts altres llocs. Hem de donar feina a la gent de casa i ajudes als que donen feina als de casa.

La Carme es va casar amb en Jordi l'any 1.970, en ple boom del turisme a Platja d'Aro. No té fills, però té l'ajuda dels seus nebots i de la seva germana, la Lluisa. Està al capdavant del restaurant Aradi de Platja d'Aro i, tot i que està envoltada de grans professionals, és ella qui té la responsabilitat de diferents hotels i restaurants.

Carme, quants establiments teniu?

Doncs el restaurant Aradi, la Cafeteria d'Internet, la Pizzeria, que només està oberta a l'estiu, el restaurant Garbí, que també obrim només a l'estiu, i els hotels Aromar i Costa Brava de Platja d'Aro i l'hotel S'Agaró, que antigament es deia hotel Monumental i que va ser el primer hotel que va obrir el Sr. Ensesa abans d'inaugurar La Gavina.

Què li han semblat les paraules del Conseller Huguet, convidant als hotelers a obrir establiments fora de Catalunya?

Desafortunades. Em van saber greu, em vaig sentir decebuda perquè el

Crisi hotelera?

Nosaltres anem treballant bé. Crec que la gent amb la crisi viatjarà més per aquí i sortirà menys a l'estranger.

Els nostres hotels i restaurants estan al nivell dels d'Europa?

Jo crec que més i tot. Quan fem algun viatge amb en Jordi a l'estranger, sempre quan arribem pensem que aquí estem millor. En els últims anys ens hem posat a l'alçada d'Europa, però encara queda molt a fer. Pensa que la Costa Brava ha fet 100 anys i això et dóna molta experiència perquè les coses mal fetes es corregeixin i es facin més infrastructures o s'acabin les que estan començades.

Falten hotels a la Costa Brava?

Sí, en tenim menys dels que necessitem.

Està valorada la dona en el món hoteler?

Sí, crec que sí. Precisament en aquest ofici és on veiem més dones directores. A la nostra empresa et diré que són pràcticament el 50%.

Creus que es nota quan vas a un restaurant si hi ha un home o una dona al capdavant?

Normalment sí. Hi ha molts detalls que es noten quan hi ha una dona o un home amb molt de gust. Sobretot es nota quan hi ha professionalitat.

Un restaurant...

El Celler de Can Roca.

La cuina de les escumes...

Voler imitar costa molt i moltes vegades no surt bé. Molta gent ha volgut imitar en Ferran Adrià i molts s'ha passat amb les escumes. S'ha de saber compaginar allò modern amb allò clàssic.

Un producte...

Qualsevol és important, però s'ha de saber cuinar o tractar. És important acompanyar-lo d'un bon cuiner.

Un plat...

Els "plateaux" de fruits de mar del restaurant Aradi. Tenen molt d'èxit. Per exemple ens porten ostres d'Arcachon el mateix dia que surten del mar, així com tot el marisc. És fàcil l'ofici de la restauració?

No, no és gens fàcil. La gent s'ha de mentalitzar que cal estudiar l'ofici igual que ho fa un metge, un advocat o un arquitecte. La formació és bàsica.

I en el tema de la formació, com està Girona?

Molt bé. L'Escola d'Hostaleria treballa molt bé i n'ha sortit gent molt bona.

DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 Girona Tel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 54

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...EL RESTAURANT

EL TRULL D'EN FRANCESC

Un lloc bucòlic a l'Alt Empordà

E

l Trull d'en Francesc és un d'aquells restaurants on t'agrada anar encara que hagis de fer alguns quilòmetres per arribarhi, ja que només el recorregut ja s'ho val, especialment quan arribes a destí.

El restaurant està ubicat dins el que era un antic trull. De fet quan en Francesc el va comprar allò era un trull sense sostre, gairebé derruït. Va obrir el restaurant el Maig de l'any 1.990. Abans, en Francesc venia de treballar de cuiner a Can Travé, i la idea de tenir restaurant propi el va seduir del tot.

Us recomano que quan hi aneu, ho feu amb temps suficient per fer una passejada tot vorejant la Muga, amb els ànecs i els cignes nedant al costat vostre. La veritat és que és tot un plaer abans d'entrar a menjar. La ruta és excepcional,amb el Pirineu a tocar i respirar l'aire de l'Empordà tot pensant el que t'espera per menjar, segurament necessita una jornada completa. si fem una mica d'història, quan el

restaurant va obrir es treballava sobretot amb clients alemanys i francesos, però ara hi trobem gent de França i gent del país.

També hem de dir que en Francesc és una persona molt activa. Durant tot l'any té menús de temporada (el del calçot, el de la castanya, el de la carxofa, el de la cirera de Terradas, el de la figa a l'estiu, el de fruites i verdures, el del bolet...) i a un preu que oscil·la entre els 25 i els 26 euros.

Durant aquest mes de Febrer el restaurant està tancat per vacances, però a partir del dissabte dia 28 ja es podrà anar a degustar la cuina d'en Francesc. Per cert, que el mes de Març començarà amb el menú de la carxofa, que certament us el recomano.

Però si algú vol anar més enllà, que no deixi de provar els caragols a la llauna: senzillament exquisits! I si us agrada el foie, us trobeu al lloc ideal, amb plats com el foie gras d'ànec fresc amb sauvignon o la terrina

de foie. Però no en Francesc no es queda aquí i també ens ofereix les patates farcides de bacallà amb sofregit de tomàquet, el pou de tortillets farcits de ceps confitats i foie, les mil fulles d'albergínia i gamba amb una mica de vieres, la carxofa a la brasa...

També hem de dir que la cuina de cacera és també un dels elements importants del restaurant i que pràcticament totes les postres són fetes a casa.

El Trull té la seva xemeneia on us podeu fer les vostres torrades, amb una decoració a l'estil del lloc on ens trobem.

Com anar-hi? Doncs hi ha diferents rutes. La més habitual, passat Figueres arribar fins a Pont de Molins i agafar direcció a les Escaules. Passades les Escaules i arribats a Boadella d'Empordà, cal entrar dins del poble i a tocar la Muga trobarem aquest lloc ideal. Que vagi de gust, el plaer ja ha estat meu! ■

Gi

On trobar-lo: TRULL D’EN FRANCESC 54 DONA

Placeta de l’oli, 1 - BOADELLA D’EMPORDÀ Tel. 972 56 90 27 www.trull-boadella.com GPS: 42º19’48,13”N-2º51’24,17”E

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:32

Pรกgina 55

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 56

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...EL PERFIL

FRANCINA BORIS LA PRIMERA LOCUTORA DE RÀDIO GIRONINA

P Gi

Parlar de la Francina per mi té una especial rellevàcia ja que ella és la mestra de tots els locutors de la ràdio gironina. Recordo perfectament quan jo estava a Ràdio Girona i arribava la Francina, era com quan entra un mestre a classe, una persona amable, intel·ligent, sempre a punt per donar-te un cop de mà. Recordo també que durant els anys vuitanta, quan deies un barbarisme ella venia i et deia: "Això es diu així", o que quan tenies un dubte sempre anaves a veure la Francina.

56 DONA

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 57

EL PERFIL

La Francina va començar a la ràdio d'una manera casual. A l'escola buscaven nenes que llegissin bé i la van escollir a ella, de manera que l'any 1.933 va entrar a Ràdio Girona, on feia un programa infantil. Al cap de només un any, el Sr. Rifà li va oferir anar a Barcelona, a Ràdio Associació de Catalunya, om va estar-s'hi fins l'any 1.942. Allà també li van canviar el nom: que sempre s'havia dit Paquita, però li van dir que en català aquest nom era Francina, i així va néixer la Francina Boris. Durant la guerra es feien poques locucions i l'aleshores director de Girona, Emílio Banda, li va oferir tornar a Girona. La Francina ho va acceptar.

Ja com a locutora a Girona, va conèixer Miquel Vidal, crític literari de qui es va enamorar i amb qui es va casar l'any 1.946. Van estar casats 60 anys i van tornar a casar-se quan celebraven el seu 50è aniversari. Fa poc més d'un any, però, la Francina es quedava sola. Com ella diu, cada dia troba més a faltar el seu marit, ja que anaven junts a tot arreu.

La Francina també és una enamorada i promotora de la sardana, la seva gran devoció. De fet un dels seus grans èxits a la ràdio ha estat precisament el programa de sardanes "La nostra dansa". A més, fa molts anys que escriu una pàgina al Diari de Girona sobre sardanes. Una de les seves grans il·lusions ha estat rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi de la Comunicació. Fa tres anys que ha deixat la ràdio. Té un fill, dues nétes i dos besnéts. A mi m'agrada anomenar-la "Gran senyora i mestra de la ràdio".

Sempre ha fet ràdio en català?

Sí, tant a Ràdio Girona com a Ràdio Associació de Catalunya.

Quin horari feia?

De 12 a 3 del migdia i de 6 a 9 del vespre.

Quin és el programa que més recorda?

"La nostra dansa", l'he fet durant molt anys.

Entre la joventut ara es ballen menys sardanes?

No, pensa que la sardana no desapareixerà mai. Fa anys vam fundar les colles infantils i ara hem fet la sardana pel món amb la fusió de la cobla i l'orquestra simfònica. Ho vam presentar fa poc a l'Auditori de Girona.

Fora dels àmbits de la Generalitat, la sardana rep ajudes?

No massa, però per exemple ens ajuda molt l'empresa gironina Metalquímia.

Ha canviat molt la ràdio?

L'essència no, perquè és la comunicació, amb moltes altres coses. Pensa que a Ràdio Girona teníem quadre escènic...

Quina emissora escolta?

Normalment la SER. Com veu la ràdio i la televisió actualment?

No m'agrada massa.

Algun amic dels d'abans...

L'Enric Frigola. Vam treballar molt de temps junts en un programa que es deia "Què en sabeu de Catalunya", perquè després de la guerra molta gent no sabia massa de Catalunya i nosaltres els ensenyàvem art i altres coses de Catalunya.

Als immigrants els faria aprendre el català?

Sí, jo crec que sí. I segur que els agradaria.

Francina, li agrada el cinema?

Sí, molt, tot i que ara no hi vaig.

Li agrada cuinar?

Sí, força, i em surt bastant bé la paella.

Li agrada celebrar les festes en família?

Sí, sobretot el Nadal, tot i que últimament es van perdent moltes festes familiars.

Un viatge...

París, i això que quan ens vam tornar a casar amb en Miquel vam anar a Venècia...De tota manera, no he viatjat gaire.

Quin país li agradaria conèixer?

Xina, perquè són molt diferents de nosaltres.

Té mòbil?

Sí.

El dia o la nit?

El dia.

Fred o calor?

Calor.

Un lloc de Girona...

El Barri Vell.

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia MENÚ DIARI de dimarts a divendres NOVA CARTA cuina de mercat MENÚ PER COLLES amb preus especials c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 58

clínica dental FarréiUribe

TOTS ELS TRACTAMENTS EN ODONTOLOGIA I CIRURGIA Resultats més que provats en cirurgia, ortodòncia, col·locació d'implants d'oseointegració i tractament de pròtesis de diferents tipus.

Blanquejaments dentals en una hora amb el nou sistema de plasma i amb uns resultats increïbles.

Més de 20 anys d'experiència en implantologia d'oseointegració amb visos de titani pur, tècnica revolucionària que permet una curta recuperació.

CUIDEM AL MÀXIM LES NOSTRES EINES DE TREBALL, ESTERILITZANT-LES O FENT SERVIR MATERIAL D'UN SOL ÚS.

VINE, ET FAREM UN PRESSUPOST A LA TEVA MIDA SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS

Gi

C/ Cristofol Grober, 3, 1er 2ª - Girona - Tel 972 213 310 - Clinicadental@menta.net 58 DONA

GiDONA Nยบ 16

12/2/09

12:32

Pรกgina 59

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 60

...anar de restaurant Aleix Devant i Micaló Judit Oliveras i León CUINA DE MERCAT MENÚ GASTRONÒMIC 25 € SOPAR DE MERIDATGES 1er divendres de cada mes MENÚ 16€ (café i IVA inclós)

Santa Llúcia, 4 17007 Girona Tel. 972 20 96 54 www.elburg.es el_burg@hotmail.com Tancat les nits de diumenge i dilluns, i dimarts tot el dia

restaurant Casa fundada al 1920 CUINA TRADICIONAL · BRASA ESMORZAR DE FORQUILLA · CARTA CELEBRACIONS D’EMPRESES BATEIGS · CASAMENTS ·ANIVERSARIS MENÚ DIARI: 11 euros - MENÚ ESPECIAL: 18 euros TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

Es fan pressupostos per a comunions Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Reserves: 972 42 82 84 www.rlasala.es

Pg. Darder, 10 - 17820 Banyoles Tel. 972 58 28 25 info@restaurantlacarpa.com www.restaurantlacarpaa.com

MENÚ DIARI DISTINGIT SERVEI A LA CARTA especialitat en “LECHAL” - CABRIT “COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

CEL·LEBRACIONS: Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars MENUS ESPECIALS: Empreses, colles, comiats...

Maluquer Salvador, 30 17002 Girona Tel. 972 22 41 30 lafundicio@restaurantlafundicio.com Obrim de dimarts a diumenge

Consulteu pressupost sense compromís Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

MENÚ DIARI dissabtes migdia MENÚ ESPECIAL

SOPAR PER A COLLES I GRUPS A PARTIR DE 20 € EN MENJADOR PRIVAT

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 61

LA FITXA GASTRONÒMICA

FLAM DE COCO

WOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES

GiDONA Nº 16

12/2/09

12:32

Página 62

LA FITXA GASTRONÒMICA FLAM DE COCO La veritat és que hi ha poques postres que siguin més senzilles de fer que els flams. Acostumats i habituats als tradicionals i habituals flams de vainilla i ou, el cert és les petites variacions d'aquestes postres poden arribar a sorprendre enormement a les persones que les tasten. Un flam pot tenir molts gustos, nosaltres us proposem un flam de coco, ja que porta exactament els mateixos ingredients que el flam tradicional, canviant només la llet de vaca per llet de coco.

Sovint els flams de coco que hem degustat s'elaboren afegint coco ratllat a la recepta de flam tradicional, però aquest coco s'acaba dipositant a la part inferior del flam.

Utilitzant llet de coco, gaudirem del sabor del coco, sense perdre la textura habitual del flam.

Per fer un flam per a unes 4-6 persones necessitaràs...

Una llauna de 400ml de llet de coco 100 ml de llet de vaca 4 ous 200 grams de sucre Un raig de llimona espremuda Coco ratllat per decorar

1. Preescalfa el forn a uns 180-200o de temperatura.

2. Utilitza 100 grams de sucre i el raig de llimona per fer un caramel. Només has de posar aquests dos ingredients a la paella i deixar que el sucre es fongui i quedi ben daurat.

3. Mentre es va fent el caramel, utilitza un bol per batre la llet i la llet de coco amb els ous i la resta del sucre. Podries utilitzar només llet de coco, però com que habitualment les llaunes de llet de coco són de 400ml, estalviarem utilitzant 100ml de llet de vaca.

4. Quan el caramel estigui llest, aboca'l al fons del motlle.

A continuació, posa la barreja del flam també a l'interior del motlle.

5. Cou el flam al bany maria durant 20-30 minuts.

6. Deixa'l refredar abans de desemmotllar-lo, ja que si el desemmotlles en calent, se't podria trencar.

7. Decora'l com més t'agradi: amb nata, amb xocolata...nosaltres en aquest cas hem complementat el sabor de la llet de coco amb una mica de coco ratllat.

Bon profit!

Com fer-ho...

Podeu utilitzar motlles individuals o, tal i com hem fet nosaltres, un motlle que ens servirà per fer un flam gros.

Si utilitzeu un motlle gros, heu de tenir en compte que, al tallar-lo, sempre se us pot escantonar una mica (com ens ha passat a nosaltres). En tot cas, el gust és el mateix.

WOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES No és la primera vegada que us proposem una recepta elaborada amb un wok, ja que ens sembla una manera molt saludable i pràctica de cuinar els aliments. En aquest cas, utilitzarem un ingredient força típic de la cuina oriental: els fideus d'arrós. La pasta elaborada a base de farina d'arrós és més lleugera que la pasta que es fa amb la farina de blat. I com que a la majoria de nosaltres ens encanta la pasta, què millor que combinar la que mengem habitualment amb la que ens arriba d'orient. Els fideus d'arrós es poden trobar als supermercats sense cap problema.

Per a quatre persones necessitaràs...

250 grams de fideus d'arrós 100 grams de bistec de vedella (o de qualsevol altra zona tendra i neta que us agradi) 1 carbassó 2 cebes grans 2 ous Salsa de soja Sal Pebre Oli

Gi

Com fer-ho...

1. Posa els fideus en remull en un bol amb aigua calenta.

L'aigua no ha de bullir. Veuràs que els fideus s'estoven i es separen. Acaba de separar-los tu amb els dits per tal de poder-los després barrejar bé amb el saltejat que farem al wok. Escorre'ls i reserva'ls.

2. Talla les verdures a juliana fina i la vedella també a tires 62 DONA

fines. Com que la cocció dels aliments al wok és molt ràpida, sempre és millor tenir tots els ingredients preparats abans de començar a cuinar.

3. Posa un petit raig d'oli al wok i escalfa'l amb el foc ben alt fins que estigui ben calent.

4. Quan estigui ben calent, aboca-hi la ceba. Quan vegis que comença a daurar-se, afegeix-hi el carbassó. Un cop el carbassó hagi deixat anar l'aigua i estigui pràcticament cuit, afegeix la vedella al wok. Afegeix una mica de sal i pebre a la barreja. No gaire, pensa que la salsa de soja ja és salada.

5. Quan la vedella sigui cuita, aboca els dos ous al wok i remena. Ara toca posar-hi salsa de soja al gust. Un bon raig, pensa que haurà de donar color als fideus.

6. Ja pots afegir-hi els fideus. Quan estigui tot ben barrejat, ja ho pots servir.

Que vagi de gust!

portada 16 muntada

12/2/09

13:46

Pรกgina 2

13:46

Pรกgina 1

16

DONA

12/2/09

Gi

portada 16 muntada