Gidona 39

27/1/11

12:16

Pรกgina 1

39

GiDONA

portada 39 muntada

portada 39 muntada

27/1/11

12:16

Página 2

62

VIATJAR

90

LA RECEPTA

12 VIVÈNCIES

GiDONA Sumari GiDONA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries de les comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona.

Edició: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com) Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco Baso Han col·laborat en aquest número:Yasmina Sánchez Ramón, Sílvia Bellido Duran, Pilar Auguet Agustí, Jordi Barris Ruset, Carolina Ullastres Franch, Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, Silvia Torrella Clavé, Elisabeth Toro, Maria Vidal i Fortià, Estel·la Nevado, Dr. Rafael Galvez, Dr. Josep Joan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Dr. Albert Barroso Panella, Marta Brugulat, Sònia Busquets, Joana Reverter Pujol, Íngrid Teixidor, Paco Baso, Enric Herce i els fotògrafs Joan Fradera i Martí Artalejo Publicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau (comercial@gidona.com) Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18, 17455- Caldes de Malavella Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada.

No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial 2 GiDONA

editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 l’entrevista ELENA RIBERA Diputada al Parlament (CiU) . . . . . . . . . . . . . . .. 8 vivències ELENA CORDOVA Miss Bellesa Llatina Girona 2011 . . . . . . . . . .12 el reportatge 16 CANDIDATES I UN SOMNI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 posa’t guapa...

Moda. Et cases aquesta primavera? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Moda creativa. Crea el teu propi ninot de peluix! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Perruqueria. Temps de transició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Estètica i Benestar. Maduresa també és bellesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 ...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 món infantil El dol infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 món juvenil Comunicació pares-fills impossible? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 drets i deures Guarda custòdia compartida; una opció preferent . . . . . . . . 34 coaching i desenvolupament personal Dones: emprenedores per naturalesa . . 36 el reportatge 13 DONES D’AVUI I 13 DONES D’AHIR . . . . . . . . . . . . . . . . 38 la sexualitat humana L’EJACULACIÓ PRECOÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 salut Psicologia. La mentida personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Viure bé. Control o repressió? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Bellesa. Quan em miro al mirall, estic tan bella que crido d’alegria! . . . . . . . . . .49 Medicina natural. De l’insconscient a la medicina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:18

Página 3

DECORACIÓ

74 8

ENTREVISTA

20

MODA El racó de Genciana. Els beneficis de la Gelea Real . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 Osteopatia. Plagiocefàlia i osteopatial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Medicina i cirurgia estètica. Un rostre nou sense cirurgia . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Salut i nutrició. Diabetis i obesitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Estètica. Dieta proteinada. Vols perdre pes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Odontologia. Tecnologia digital 3D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 viatjar Marxem de rebaixes, viatjant! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Destinacions diferents per aquest 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 gironines al món ALBA MORA ROCA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

GIRONINES AL MÓN

en

SI T’AGRADA LA GiDONA, T’ENCANTARÀ

www.gidona.cat

En portada: Elena Cordova Foto: Joan Fradera Casadellà

portada

decoració Reformes al bany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 racons per descobrir Senderisme a l’Aragó. Molt més que caminar! . . . . . . 76 apunts de cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 enoteca Blancs i rosats de l’any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 el perfil JOAN ENSESA I ROURA. Un saltenc enamorat de Girona . . . . . . . . . 82 el restaurant Restaurant Can Quim d’Estanyol. Calçots amb el millor gustl . . . 84 ...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 la recepta Hi ha garotes! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 l’Horòscop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

68

I TAMBÉ AL FACEBOOK 3 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:18

Página 4

UN ANTÍDOT?

q editorial

Judit Arroyo Directora de continguts

uè és la il·lusió? El locutor d’un programa de ràdio matinal formula aquesta pregunta a la seva audiència. És plenament conscient que el “feedback” està garantit i no s’equivoca. Està plantejant una qüestió que és comú denominador en la vida de totes les persones. Les trucades s’enllacen una darrera l’altra. “La il·lusió és el motor de la vida”, diu una veu telefònica, madura i femenina. “Sense il·lusió, no hi ha alegria”, conclou un altre oient amb ferm convenciment. A mi, la pregunta també em suggereix pensaments. El meu cervell s’activa; penso, escolto, recordo... Fins que una de les moltes respostes que m’envien les ones hertzianes em convida a la reflexió: “la il·lusió és un antídot”.

No tinc a mà un diccionari per consultar el significat o significats d’aquest mot; per poder-me afegir a aquesta opinió o per descartar-la amb l’argument sòlid d’una definició acadèmica. Opto per seguir la meva reflexió, i em reservo aquest plantejament.

Arriba el moment de recuperar allò que havia deixat aparcat. Agafo el diccionari i em situo a la lletra “A”. Busco “antídot”. Hi ha dues definicions i em quedo amb la primera: “Substància o medicament que s’usa per a combatre l’acció d’una metzina”.

Aquesta s’ajusta al context. Si la metzina o el verí l’entenem en sentit figurat el podem associar a la tristesa, la desmotivació, el defalliment i la depressió. I si la substància que ho combat, l’antídot, el convertim en la il·lusió... Ara sí que estic d’acord amb aquell oient.

La il·lusió es transmet amb la mirada. És la força del convenciment incondicional, de la fe optimista que ens mou dia a dia per fer que el camí quotidià sigui més emocionant, perquè tingui un sentit positiu. No fa falta tenir grans il·lusions, ni convertir la il·lusió en reptes inassolibles que ens poden portar al desencís. Les il·lusions en petites dosis, allò que ens fa sentir feliços, són més poderoses que els gran objectius de futur. Sense il·lusions, alguna cosa grinyola permanentment en el nostre interior. Un rum-rum molest que no ens deixa somriure i que només podem silenciar amb actitud positiva i amb esperança. És il·lús aquell que pensa que el millor està per arribar?

Això seria motiu d’un altre debat.

-TE U I SCR N A B U S DO y a Gi l’an per

a r 30€ ades bé pe d s ve ,o

te a: om t les dona.c djunta n a i env na@gi tlleta a gido u, la bu NA, O e corr STA GID lla lave I a V E 8 M R 1 s de ord, C. N 5 Calde 5 174

Tens una opinió?

La vols compartir?

AQUEST ÉS EL TEU ESPAI Envia'ns allò que penses i ho publicarem

DONES AMB OPINIÓ gidona@gidona.com

CADA MES SORTEJAREM UN REGAL ENTRE TOTES LES OPINIONS REBUDES

dones amb opinió

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:18

Pรกgina 5

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:18

Página 6

gidonaldia

NOTÍCIES ACTUALITAT La garrotxina Rocío Romero Grau finalista a Eurovisió Rocío Romero Grau, coneguda intèrpret musical resident a Besalú, ens sorprèn com a compositora finalista del Festival Eurovisión. La seva cançó Tic Tac, ha quedat entre les 20 triades que es presentaran a les gales previstes per TVE, a partir del 28 de gener. Aquest any, Eurovisió va engegar dos càstings, un per a cantants i un altre per a composicions musicals. Es van presentar més de 1.100 cançons, de les quals només 20 opten per decisió popular a ser la representant d’Espanya a Eurovisió. Entre els finalistes compositors trobem figures molt conegudes en el món editorial musical, professionals que ja han participat en edicions anteriors i compositors d’artistes de renom.

Rocío Romero ha presentat a Olot diverses produccions musicals, com ara el projecte “Càndida Memòria”, un homenatge a la compositora olotina Càndida Pérez, o la seva banda de poprock “Por de Pronto”. Per primera vegada tenim notícies sobre la seva faceta de compositora, tot i que els darrers mesos ha participat en projectes significatius com l’exposició “Espais Espectaculars”, amb la seva composició “Cor i corda” inspirada en l’Auditori Pau Casals del Vendrell, un encàrrec de l’Associació de Músics de Tarragona juntament amb la diputació de la mateixa província. Com a autora també va estrenar fa tres mesos a Besalú “canciones propias de un repertorio incompleto” a veu, piano y flauta, un recull de les seves composicions més significatives. A partir del 28 de gener, es portaran a terme les diferents gales a TVE i se sabrà com es pot donar suport a la candidatura de la compositora garrotxina.

Es promou al Facebook la campanya “Motius per donar la talla” Mig centenar de personalitats de la vida social i cultural catalana participen en una iniciativa a través d’Internet perquè a les passa6 GiDONA

rel·les de moda no es marginin les talles més utilitzades per la població. La campanya “Motius per donar la talla”, com es denomina la pàgina que s’ha penjat a Facebook, té el seu origen en l’exclusió al setembre de la passarel·la de Milà de la dissenyadora especialitzada en talles grans Elena Miró. El projecte està impulsat per dues professores universitàries especialitzades en l’estudi dels efectes de la comunicació social en els trastorns del comportament alimentari, Marga Sierra i Mónika Jiménez, i compta amb la col·laboració de la dissenyadora Sak Ramos, creadora de la identitat gràfica de la campanya. La creació d’aquesta pàgina és la primera de diverses accions previstes per aquest col·lectiu per conscienciar el món de la moda, i en general la societat, de l’abisme existent entre les talles utilitzades a les passarel·les i la majoria de la població.

Entre les 50 persones que han secundat aquesta iniciativa hi ha l’ex-president del Parlament Ernest Benach; l’escriptor Màrius Serra, els periodistes Antoni Bassas, Josep Cuní, Jaume Barberà i Concha García Campoy, les actrius Mar Ulldemolins i Oriana Bonet i l’actor Toni Albà. També formen part d’aquest grup l’escriptora Rosa Regàs, l’il·lustrador Nazario Luque, la restauradora Ada Parellada, la fotògrafa Colita i el psiquiatre Josep Toro, especialitzat en anorèxia i bulímia.

Pediatres britànics qüestionen els beneficis de la lactància materna exclusiva Un nou estudi mèdic britànic assenyala que alimentar el nadó exclusivament amb llet materna durant els primers sis mesos de vida no és beneficiós per al nen, segons la investigació publicada a l’últim número de la revista mèdica British Medical Journal.

Un equip de pediatres de l’Institut de Sanitat Infantil de l’University College London (UCL) qüestiona així l’actual directriu de les autoritats sanitàries britàniques, que recomanen que els nadons únicament han de començar a

ser alimentats amb sòlids a partir dels sis mesos. No obstant, els metges a càrrec de l’estudi estan a favor d’introduir papilles als quatre mesos, ja que endarrerirles pot incrementar les al·lèrgies a certs aliments i falta de ferro.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar fa 10 anys que les mares haurien d’alimentar els seus nadons exclusivament amb llet materna durant els sis primers mesos. L’estudi considera que aquesta recomanació només s’hauria de referir als països en vies de desenvolupament, ja que en molts casos en aquests països l’accés a l’aigua potable i als aliments en bon estat pot ser limitat, raó per la qual hi ha un risc de mort o malaltia del nadó.

Després de conèixer-se aquest estudi, una portaveu del Ministeri britànic de Sanitat ha ratificat les directrius donades per aquest departament. "La llet materna aporta tots els nutrients que el nadó necessita fins als sis mesos i recomanem alletar exclusivament durant aquest temps", ha insistit. "Les mares que vulguin introduir sòlids abans dels sis mesos sempre haurien de parlar primer amb professionals de la sanitat", ha remarcat.

El nou govern suprimeix el programa d’Interior contra la violència masclista De manera sorprenent, el nou conseller d’Interior, Felip Puig, ha dissolt el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, una de les iniciatives que més consens va recollir. Tot i la supressió del programa, qualificada com un pas enrere pels antics responsables d’aquest organisme, el nou equip d’Interior s’ha compromès a mantenir el pressupost, el personal i les polítiques que des d’aquí es portaven a terme.

La decisió s’ha conegut amb la publicació el 4 de gener al Diari Oficial de la Generalitat del decret d’estructuració d’Interior.

Al text s’hi avança que altres òrgans de la Secretària de Seguretat desenvoluparan les tasques del programa. Arran de l’enrenou que ha generat la supressió del

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:18

Página 7

projecte, la conselleria s’ha esforçat a enviar un missatge de tranquil·litat.

El secretari general d’Interior, Xavier Gibert, va insistir que la decisió és un pas endavant. “No té sentit mantenir-lo com un programa, sinó que s’ha de fer un pas més i incorporar la lluita contra la violència masclista com una política permanent”, va dir Gibert, que va insistir: “L’important no és la denominació, sinó els continguts i les accions”. A més, va garantir que es mantenen els llocs de treball del programa, amb excepció del de la directora. Gibert va destacar com una novetat l’adscripció d’aquestes polítiques a la Secretaria de Seguretat. Tot i això, des que el programa es va crear, el 2007, ja estava adscrit a aquest òrgan.

Arriben a Girona més dones que homes immigrants Segons les estimacions de la població actual que ha publicat recentment l'Instituto Nacional de Estadística (INE), el flux d'immigració exterior a les comarques gironines va ser l'any passat de 12.301 persones, respecte a les 11.756 emigracions.

Això representa un saldo migratori positiu de 545 persones mentre que l'any 2009 s'havia registrat un saldo negatiu de 1.565 persones. L'arribada de població estrangera es va frenar el 2010 principalment per la crisi, però els moviments migratoris registrats mostren que aquest fre hauria estat molt més accentuat si no hagués estat pel comportament de la immigració femenina.

L’any passat van arribar a la demarcació de Girona més dones de l'estranger (5.861) de les que van marxar (4.438), amb un saldo positiu de 1.422 dones. En el cas dels homes es va registrar un saldo negatiu de 878, pel fet que en van arribar 6.640, però en van marxar 7.318. Si s'analitzen les dades amb més detall s'observa que la causa d'aquesta recuperació del saldo migratori són les dones, a causa del reagrupament familiar.

L'estadística de l'INE també inclou altres dades com ara l'índex de fecunditat, que l'any passat es va situar en una mitjana d'1,62 fills per gironina, mentre que la mitjana era d'1,63 l'any abans. L'edat mitjana de maternitat de les dones gironines també va registrar un lleuger des-

cens fins a situar-se en els 30,03 anys, a diferència dels 30,10 de l'any abans. Girona es va convertir en la demarcació catalana en què les dones són mares més aviat.

Homenatge a la tasca científica i docent de la dona en l’educació superior El llibre "Doctes, doctores i catedràtiques", una iniciativa de la Comissió dona i ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) editat per la Generalitat, commemora el centenari de l’accés lliure de la dona a la universitat de l’Estat espanyol.

Divuit expertes i experts de les universitats i d’institucions implicades en les polítiques d’igualtat de gènere participen en aquest volum, que revisa el paper i l’aportació de les dones al món científic i docent. L’anàlisi d’aquests experts serveix per explicar el paper i l’aportació de les dones al món científic i docent en els darrers 100 anys, però també per recordar les desigualtats de gènere que encara existeixen. Per exemple, les dones representen un 54% dels estudiants de nou accés i un 59% dels titulats. Llegeixen la meitat de les tesis, però ocupen un 37-38% de les places de professor titular i només un 19% de les càtedres. Les diferències també es veuen en la carrera investigadora, on les dones tenen més presència en els primers nivells, però, a partir del doctorat, la proporció de dones baixa. Entre els investigadors que fan una estada postdoctoral, hi ha un 40% de dones i només un 25% de grups de recerca estan coordinats per dones. ■

Apunts d'agenda MUJERES de Nicole Gulau EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA La Bonbonniere de Ninon (C. Juli Garreta, 25) Un recull d’imatges mostren situacions, moments i dones úniques a través de fotografies que evoquen feminitat des del primer cop d’ull.Nicole Gulau ens demostra la seva habilitat fotogràfica prenent com a models dones anònimes en situacions ben diverses.

27/1/11

ENTREVISTA

GiDONA Nº 39

12:18

Página 8

Judit Arroyo Redacció

ELENA RIBERA DIPUTADA AL PARLAMENT (CIU) I ADVOCADA

“En la política, hi ha moltes persones bones”

E

l seu accent la delata. No és nascuda a Girona, però és una d’aquelles gironines d’adopció que sent la terra a flor de pell. Es revela contra el desprestigi de la política. Ella hi és “per convicció i per obligació moral” i assegura que en el seu àmbit “hi ha molt de bo”. La dona, en sentit general, ha marcat la seva trajectòria vital i professional.

Com sorgeix la teva implicació política?

La visió política l’he tingut des que tinc ús de raó. Sóc del Pirineu de Lleida, de Pont de Suert, i recordo que amb una amiga de l’escola ja parlàvem de Catalunya. Aquestes coses es “mamen” a casa.

adoctrinar perquè quan passéssim la frontera no digués que l’anàvem a visitar a Toulouse. Després em vaig assabentar que el meu oncle era comunista i estat, al costat de la Pasionaria, un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya.

I a casa els Ribera Garijo es parlava de política?

Així, no podem dir que l’oncle Sisquet ha estat el seu referent polític...

No massa. Jo creia que la meva família no tenia cap vinculació política fins que vaig lligar caps. El meu avi havia participat en la vida de l’ajuntament del poble amb els republicans i havia patit les conseqüències de la Guerra Civil, com tantíssimes persones dels dos bàndols. Va estar tancat a la presó de Lleida i va deixar sola la meva àvia i els seus 5 fills. De petita, en plena dictadura, el sentia parlar de les atrocitats de la Guerra i el franquisme. També recordo un oncle, el germà del meu avi, que havia hagut de marxar a l’exili. En una ocasió, de petita, la meva tia em va anunciar que aniríem a veure l’oncle Sisquet a França. Em va

No! Però sí que podem dir que això de la política ho porto a la sang. En plena dictadura i en un poble no es parlava massa de política. Hi havia por i la gent preferia mirar cap a un altre costat. A casa, m’advertien que quan marxés a estudiar a Barcelona no em “posés” en problemes.

8 GiDONA

I la nena va marxar a estudiar dret a Barcelona.

Efectivament, vaig llicenciar-me en dret a la Universitat de Barcelona.

Però aquesta no era la meva intenció inicial. Les matemàtiques eren el meu fort i hauria volgut estudiar Ciències Exactes, però la vida anava marcada d’una altra manera.

Què la va fer canviar d’opinió?

Una dona. Es diu Encara Roca, és magistrada al Tribunal Suprem, va ser la primera dona membre de l’Acadèmia Judicial de Catalunya i la primera catedràtica de dret civil català. Ella va marcar la meva vida a nivell professional. A casa, al Pont de Suert, teníem un petit hostal i una dia va arribar ella. L’havien traslladat a tribunal de Lleida i, durant uns dies, es va allotjar a casa amb el seu fill. La meva mare em va dir que hi havia una senyora molt interessant i que l’havia de conèixer. I així va ser.

Vam tenir una conversa molt interessant. Em va explicar que a Catalunya la dona ja tenia més prerrogatives que a la resta d’Espanya, fruit del dret civil català, i que aquest dret s’havia mantingut a pesar que s’havien volgut anorrear els nostres drets com a poble i les nostres institucions... La xerrada va entroncar amb l’àmbit social i em va fer ballar el cap. Jo era molt bona estudiant i em va generar un interrogant. Quan estava davant la finestreta per matri-

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:18

Pรกgina 9

27/1/11

12:18

Página 10

ENTREVISTA ELENA RIBERA

GiDONA Nº 39

cular-me i estudiar el COU a Barcelona, m’ho vaig jugar a cara i creu. Havia d’estudiar ciències o lletres i tocava decidir. Hi havia dues opcions: Ciències Exactes o Dret. El destí va fer que guanyés la cara del dret.

Així va escollir la seva opció política?

Vaig revisar la ideologia política del Partit Socialista, d’Esquerra Republicana, de Convergència i d’Unió, i vaig veure clar que el meu partit era Unió Democràtica de Catalunya.

pensava que aquella plaça no era per a mi i ja estava donada. El gerent em va preguntar com articularia l’assessoria jurídica amb un pressupost marcat. Li vaig respondre que el pressupost era cosa seva i em van contractar.

Tocava traslladar-se a Girona.

Com van ser aquells anys d’estudis?

El primer any de carrera em vaig espantar una mica amb el dret romà i la teoria del dret, però després ho vaig anar trobant interessant. Quan realment m’he adonat que les coses passen, perquè han de passar, és quan vaig entrar en el món de la política. La llicenciatura en dret em va donar una base important per conèixer com funcionen les institucions, sobretot el legislatiu.

Fa 18 anys, l’any 1992 va començar a militar a Unió Democràtica de Catalunya. Per què?

A banda de l’avi republicà i de l’oncle comunista, que no podien ni veure els capellans, jo tenia una àvia molt religiosa. Per tant, a la meva família hi havia dos visions diferents del món. Quan es va fer la nova organització de les comarques a Catalunya, a principi dels anys 90, es va crear l’Alta Ribagorça.

En aquell moment, el meu territori, el poble on jo havia nascut, necessitava una bona empenta i qui ens va recolzar va ser CiU i, en concret, Unió Democràtica.

10 GiDONA

Comença la seva militància política i un bon dia arriba a Girona. Com va anar?

Treballava a la Universitat de Barcelona i l’any 1992 es va constituir la Universitat de Girona. Aleshores, la catedràtica Encarna Roca, era la secretària general del la UB i jo era professora de dret civil en el seu departament. Em va dir que la UdG necessitaven una persona per dirigir l’assessoria jurídica. Com que jo les classes de dret civil les havia compaginat amb l’assessoria jurídica dels òrgans de govern de la Universitat de Barcelona, mentre la responsable estava de baixa maternal, tenia experiència en aquest àmbit. Com sol passar a la vida, les coses provisional són les que més duren... Només per creure-la, per no contradir-la, vaig decidir presentar la sol·licitud per ocupar aquesta plaça.

Recordo el dia que vaig venir a Girona a fer l’entrevista. Va ser un periple. Vaig arribar tard a causa d’un retard en la línia de tren Barcelona-Girona i, per sort, estava al final de la llista. Just quan vaig arribar em tocava entrar a l’entrevista. Estava tranquil·la, perquè

Sí, sense cap recança. Jo sóc de poble i Barcelona em superava. Així que, quan el meu fill gran tenia 3 anys, vam instal·lar-nos aquí. Ara ja he superat la majoria d’edat, fa 18 anys que visc aquí i em sento gironina.

L’any 2000 pren la seva primera responsabilitat política. Com es sentia?

D’entrada fa respecte. Era l’última etapa del govern Pujol. Jo sóc persona de reptes i d’ajudar, sobretot als febles.

Em van proposar ser delegada territorial de justícia i vaig acceptar. Els meus fills ja eren grans i creia que tenia una obligació moral amb la societat i amb la meva terra d’adopció.

Obligació moral en quin sentit?

Des de feia un temps, abans d’ocupar el càrrec a la delegació de justícia, havia fet xerrades a noies universitàries sobre el compromís que té la dona en la nostra societat, respecte allò que pot fer i no fa. Amb el contacte amb immigrants, m’havia adonat com pot canviar la vida d’una dona pel simple fet d’haver nascut

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:18

Página 11

ENTREVISTA ELENA RIBERA uns quilòmetres més amunt o uns quilòmetres més avall. Vaig conèixer una marroquina molt intel·ligent que ho tenia tot molt difícil. Em vaig preguntar quina diferència hi havia entre ella i jo.

Simplement haver nascut en indrets diferents.

Calia predicar amb l’exemple...

Fins al moment havia vist la política des de la barrera i tenia una altra concepció, però valia la pena apostar-hi. Aleshores jo veia el món polític com un àmbit perillós i fosc, on la gent perdia la seva “puresa virginal” per culpa del poder.

I ho va confirmar?

No. Ho pensava en aquell moment, però després vaig veure que no era, ni és així. En la política hi ha moltes persones bones, de tots els colors polítics.

Moltes persones que fan del servei la seva vocació, que no van a guanyar, sinó a donar el millor d’ells mateixos per servir als ciutadans i ciutadanes.

Què recorda de l’etapa com a delegada territorial de justícia?

Em quedo amb el col·lectiu humà boníssim amb el que vagi tenir oportunitat de treballar a la delegació. Va ser difícil afrontar les problemàtiques dels menors, una competència que compartíem amb Benestar i Família. Va ser dur veure als menors que estaven en centres i vaig haver de ser forta per no donar una imatge de feblesa. Però veure la cara dels nens i les famílies que aconseguien superar una problemàtica, ho compensava tot. També va ser molt gratificant treballar amb tot l’àmbit judicial de les comarques gironines i veure que tenim molts professionals amb talent. Cal reconèixer allò bo que tenim, ho hem d’agrair i hem de lluitar perquè sigui millor.

Per ser dona ha hagut d’esforçar-se més per demostrar la seva vàlua?

Quedaria molt bé si digués que no, però sí!

Si la política està tant desprestigiada, perquè hi segueix apostant?

Ara el seu lloc és al Parlament de Catalunya més paritari de la història, amb 56 diputades, entre elles, Elena Ribera. Bona notícia?

Molts polítics podríem guanyar-nos millor la vida en altres àmbits laborals més tranquils, amb més temps per gaudir de la família i els amics, però continuem per ideals. Ho vull reivindicar, perquè hi ha moltes persones bones que es dediquen a la política perquè estimen el seu país i han tingut l’oportunitat i la vocació de fer-ho. Això és bo!

Sí, però hauria de ser així sense que haguéssim de complir la Llei de la Paritat que obliga a tenir un 40% de dones.

Si no hi hagués la llei, no sé que hauria passat, però crec que no estaríem tant bé. Sigui com sigui, benvinguts els avenços i benvingudes la Núria de Gispert, com a primera Presidenta del Parlament de Catalunya, i la Joan Ortega,

com a primera vicepresidenta del govern de la Generalitat.

I com treballarà perquè les comarques gironines avancin, essent diputada de la coalició que governa?

Han canviat els instruments i les possibilitats. Des del govern tenim més possibilitats per fer les coses. El “Girona, rai!” ja està gastat, ara rai que haurem de treballar! Hi ha molt per fer per aixecar la moral col·lectiva que ha quedat tant colpejada per aquesta crisi que estem patint. Com a diputada gironina treballaré per fer que avancem en infraestructures, per recolzar i potenciar les empreses, per millorar la justícia, per garantir la seguretat i coordinar els cossos policials i tenir més efectius, per millorar l’educació... Per fer que les comarques gironines avancin.

Quins són els seus reptes personals?

Amb els anys he après que cal viure el dia a dia. Les fites estan bé, però ningú no ho té tot controlat i assegurat. El futur encara s’ha d’escriure. Els meus reptes són genèrics. Vull viure en pau, però per fer-ho cal lluitar per la justícia i sovint s’ha de perdre la pau de manera momentània. Aquest món continua perquè hi ha més de bo que de dolent.

El dolent fa més soroll i és més notori, però la bondat existeix i ens ajuda a avançar. ■

Fotos: Martí Artalejo

MARTÍ ARTALEJO Fotògraf freelance Tel. 629 73 25 30 martalejo@gmail.com www.martiartalejo.com

27/1/11

12:19

Página 12

VIVÈNCIES

GiDONA Nº 39

ELENA CORDOVA MISS BELLESA LLATINA GIRONA 2010

“Els inicis són durs i em va costar integrar-me” 12 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 13

VIVÈNCIES ELENA CORDOVA

lena Córdova és, des d’aquest gener, Miss Bellesa Llatina Girona 2010. Encara no ha complert els 20 anys, els farà el pròxim 28 de maig, i va néixer al petit poble hondureny de Talánga. De ben petita, la seva família es va traslladar a la capital d’Hondures, a Tegucigalpa, on va estudiar primària i secundària. La seva mare havia marxat del país temps enrere i vivia a Girona. El destí la va portar fina aquí per reunir-se amb la seva família i ara l’ha convertit en la millor bellesa llatina de Girona.

E

Com et sents a Girona, a tants quilòmetres de distancia del teu país?

Ara ja conec una mica més la ciutat i m’agrada. Em sembla una ciutat ideal, perquè és petita i bonica i a prop hi ha la Costa Brava. És una ciutat on pots escollir on vols viure amb varietat: als barris més moderns o bé en un entorn rural. Quan vaig arribar aquí la gente em va sembla més tancada, però ara he comprovat que només calia trencat el gel i els gironinsi gironines són bona gent.

Què et va sorprendre de Girona i de Catalunya en general?

El primer que em va sorprendre va ser la ciutat de Girona, amb tants edificis, els carrers, la vida comercial... Quan vaig trepitjar Girona per primera vegada, vaig pensar que m’encataria viure en aquest país.

Després, el clima va ser un cop fort! Unes temperatures tant baixes qua aturaven el meu cervell, la neu…

Realment no venia preparada per aguantar aquest clima. A Hondures les temperaturas són molt altes durant tot l’any.

Integrar-te a Catalunya i parlar la llengua catalana t’ha resultat difícil?

La veritat és que al principi va ser difícil, perquè tot era molt diferent d’allò que jo conexia. Per a mi va ser un autèntic canvi; va ser com passar del dia a la nit.

Semblava que estigués en un altre món. Quan vaig arribar a Girona, em costava sortir al carrer i relacionar-me amb la gent. La majoria de persones que em trobava parlaven en català i jo, pobre de mi, en aquells primers moments no entenia res de res. Ho vaig passar força malament! Els inicis són durs i em va costar integrar-me. La gent aquí a Girona, i en general a Catalunya, és reservada, però, poc a poc, he sabut situar-me. Tinc amics i amigues i estic molt feliç vivint a Girona. El català l’entenc, però encara em costa parlar-lo. El meu accent em delata i em fa vergonya, però no és cap problema.

T’agrada el món de la moda?

M’encanta! Sempre estic pendent de les noves tendències. La meva mare no ho acaba d’entendre, en broma però amb un punt de seriositat, em diu que no em posi aquestes compres de “moda” quan vaig amb ella.

13 GiDONA

27/1/11

12:19

Página 14

VIVÈNCIES ELENA CORDOVA

GiDONA Nº 39

Quins objectius professionals tens?

De moment estic fent feinetes. Ara mateix faig de cambrera els caps de setmana i estic intentant trobar una feina a temps més complert, per poder estalviar. Vull anar a la universitat i em vull pagar jo mateixa els estudis. Però no em queixo! Estic convençuda que la situación millorarà, que estudiaré i que els que m’envolten se sentiran orgullosos de mi.

catequesi que es feien al nostre poble.

Ara no hi vaig tant, però allò que vaig aprendre m’ha servit molt.

Com et defineixes?

Practiques algun esport?

Sí! En general m’agraden tots els esports: el volei, el bàsquet, el futbol…

No en practico cap, però cada dia vaig al gimnàs per intentar estar en forma. És una bona manera de tenir una disciplina i mantenir la línia!

Penses tornar a Hondures?

T’agrada la gastronomia catalana?

No! De moment no he tingut l’oportunitat de tornar al meu país. Plantejar-me tornar a viure a Hondures de moment no em passa pel cap. Sé que no vull oblidar les meves arrels, però ara mateix no em veig vivint en un altre continent que no sigui l’europeu o, fins i tot, l’asiàtic.

Menjo de tot i la justa mesura. M’agrada molt la gastronomia d’aquí, però si haig de ser sincera em quedo amb un plat tradicional del meu país: Carn rostida, mogetes vermelles, arròs, vegetals i formatge. Quina delicia! És potser una manera de no perdre les meves arrels i això em fa sentir feliç. Només de pensar-hi, se’m fa la boca aigua…

Quines són les teves aficions?

Sóc una fanàtica del cinema. També escolto molta música, m’agrada veure la televisió, ballar i… també dormir!

M’agrada molt la música “house”, tot i que escolto de tot. He crescut en una família molt religiosa, católica, creient i practicant. Quan era a Hondures, la meva àvia em portava a les classes de

14 GiDONA

príncep blau, estic soltera i sense compromís!

Tens algun somni?

Ser model profesional. M’agradaria també poder crear una ONG i contribuir a eliminar la pobresa del món. Ja sé que és una fita imposible, però m’agradaria aportar el meu gra de sorra.

Em considero molt aventuirera però també molt romántica. Busco el meu

Sóc una noia alegre i perseverant, amb ganes d’assolir les fites i els somnis que em proposi. Admiro molt els meus pares i també la meva àvia paterna.

Sempre han intentat que mai ens faltés res i, venint d’una família humil i lluitadora com la meva, això té molta importancia.

On t’agradaria viatjar?

Als Emirats Àrabs per veure els seus edificis futuristes, les seves platges, i per descobrir una cultura totalment diferent a la nostra.

Que representa per a tu ser portada de la GiDONA? Sense cap mena de dubte ser portada de la revista GIDONA és la millor oportunitat que de moment he tingut.

Espero molt i, encara que en sóc conscient de totes les dificultats, és una manera d’anar creixent en aquest món de la moda i poder-me obrir les portes en un futur proper. ■ Fotos: Joan Fradera Casadellà

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

14:39

Pรกgina 15

EL REPORTATGE

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 16

Redacció

MISS BELLESA LLATINA GIRONA 15 candidates i un somni

La Revista GIDONA ha apostat pel concurs de Miss Bellesa Llatina Girona 2010, convertint-se en un dels seus patrocinadors. Malgrat que els concursos de bellesa molt sovint són criticats, creiem que són una bona plataforma de promoció per a aquelles dones que volen dedicar-se al món de la moda o a la publicitat. Defensem concursos de l passat 7 d’octubre es van obrir les inscripcions per participar en el primer certamen de bellesa llatina que es fa a les comarmiss, però també de ques de Girona. En total, els organitzadors van rebre 72 insmísters i no volem cripcions i van fer una primera selecció de candidates. Se’n caure en el fals arguvan escollir 24 que complien amb els requisits de la convocament que un concurs tòria i així començava l’aventura. de bellesa és sexista.

El següent pas era començar la selecció amb una primera prova. Les

E

candidates havien de superar una entrevista que es va emetre per antena a les emissores llatines America Fm, Son Latino i Tropicana. Amb aquest primer pas superat van arribar a la presentació oficial només 15 candidates definitives que ja prenen part en el concurs de bellesa.

Finalment la corona de guanyadora va recaure a Elena Córdova, (Hondures), què, a part dels premis dels patro-

16 GiDONA

Organitzadors de Miss Bellesa Llatina www.multievents.org

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 17

EL REPORTATGE

Sussy Vindel - Hondurenya

Elena Cordova -Hondurenya

Eliana Ortega - Colombiana

Ana María Lazar - Rumana

Begoña Sánchez - Espanyola

Carolina Castro - Colombiana

Simona Trimbitas - Rumana

Elia Borjas - Hondurenya

Giovanna Zuluaga - Colombiana

Marina Rodriguez - Espanyola

Marlen Hernández - Espanyola

Massiel Rodriguez - Dominicana

Roxana Chavarría - Hondurenya

Sendy Rodriguez - Hondurenya

Merary García Hondurenya 17 GiDONA

27/1/11

12:19

Página 18

EL REPORTATGE MISS BELLESA LLATINA GIRONA

GiDONA Nº 39

cinadors, és la portada d’aquest mes de la revista GIDONA. La segona classificada van ser Susana Martinez (Honduras) a dalt i la tercera Eliana Ortega (Colombia), a l’esquerra.

La festa es va celebrar a la discoteca Scandal de Girona el passat 7 de gener, que es va omplir de públic per veure en directe aquest concurs pioner a Girona. ■ Les fotografies de les candidates a Miss Bellesa Llatina es poden veure al web: www.multievents.org.

Fotos Miss Bellesa Llatina:

18 GiDONA

677 891 986 606 220 892

GiDONA Nº 39

27/1/11

13:51

Página 19

ECONÒMICA · PERMANENT · SENSE DOLOR Comença aquest hivern el tractament de cames senceres i et regalem una sessió de microdermoabrasió per sentir-te més guapa.

30€ Axil·les 30€ Tòrax 30€ Engonals brasileres 25€ 1/2 cames 49€ 1/2 braços

Av. Jaume I, 35 · 17001 GIRONA · Tel. 972 22 81 61

www.byebyepelos.com

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 20

Yasmina Sánchez Ramón Estilista de moda

...MODA

Et cases aquesta primavera?

Per a una dona el dia del seu casament és un dels moments més importants de la seva vida; un esdeveniment vital tant transcendental que vol sentir-se bonica com una princesa.

Si el dia del teu enllaç ets el centre de totes les mirades voldrà dir que has escollit bé el teu vestit. Així tot resultarà perfecte, però abans, has de triar! l vestit i els complements varien depenent de l’estil de la núvia, de l’època de l’any, de les tendències que marca la moda... Però sempre hi ha un comú denominador: totes les núvies volen estar radiants i espectaculars el dia del seu casament.

Aquesta primavera i estiu del 2011 el colors per excel·lència continuarà essent el blanc pur, si bé hi ha dissenyadors que han introduït el negre i el bordeus en blondes i en detalls per aquelles núvies que volen reivindicar-se contra la el vestit més tradicional.

E

20 GiDONA

L’última tendència...

Els vestits de núvia a l’estil vintage amb encaix i tall de sirena teixeixen uns dissenys femenins i sofisticats i són la novetat d’aquesta temporada. També es veuran vestits d’estil “origami” amb tall a sota el pit i tota la faldilla prisada.

Seducció, elegància i exotisme són las claus principals per encertar amb el vestit ideal aquesta primavera. I és que les tendències faran possible que les núvies deixin de ser princeses per convertir-se en reines de la bellesa.

L’escot paraula d’honor en forma de cor, els escots molt sensuals a l’esquena, el coll halter amb llaçada, l’escot cor amb mànigues d’encaix, els brodats subtils, la pedreria i els fils de tonalitats brillants, les blondes i els brocats amb estampats florals, els llaços, les cascades de volants en delicat encaix, els fermalls de pedres precioses en forma de flors, els volums molt estudiats... Tot és possible per assolir la feminitat extrema i perquè cada núvia trobi el seu estil ideal.

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 21

MODA

Tipus de vestits Aquesta temporada hi ha vestits per a tots els cossos. Els dissenyadors presenten uns patrons elegants i uns talls elaborats que van des del vestit amb tall imperi, fins al vestit arrapat fins als malucs, passant pel vestit amb cintura marcada estil princesa.

La cua de sirena i els talls asimètrics en faldilles on els talls de teixit creen formes sorprenents són els dissenys que més enamoren. Hi ha tota una gamma de vestits molt elegants i naturals. Els dissenyadors ha apostat

per la naturalitat i la frescor de les núvies.

Els escots més vistos seran els paraula d’honor amb forma de cor o rectes. També veurem l’escot asimètric amb una sola màniga i l’escot halter; tots tres estils amb diversos detalls en el teixit i amb ornaments.

Trencant la tendència més tradicional i per a les núvies més atrevides, aquesta temporada veurem vestits de núvia curts, alguns amb pantalon i, per a les núvies més xic també hi ha dissenys amb clara inspiració en la moda dels anys 20.

Els complements Seran els acompanyants indispensables del vestit. Aquest 2011 la moda nupcial aposta per les tiares, les forquilles de pedres precioses i els tocats a l’estil anys 40; amb flors, plomes i tul. I, si vols portar vel, que aquest sigui llarg fins al terra i voli amb força.

Les sabates sempre han de ser còmodes. Poden portar detalls com un llaç a la part davantera, una sandàlia amb swarovski o simplement estar recobertes de seda blanca. ■

Els teixits Els reis d’aquesta temporada són la seda, l’encaix, el teixit més femení i delicat que ve amb més força que mai, i el xantillí. Veurem vestits on l’encaix és l’únic teixit i en altres hi trobarem un delicat treball de frunzits i superposicions de seda per cobrir el cos marcant la silueta femenina.

yasminapourpel@hotmail.com

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 22

Sílvia Bellido Duran Professora de costura i patronatge Creadora de l'Espai de Qstura

...MODA CREATIVA

Crea el teu propi ninot T’

de peluix!

UNA FOQUETA DE FELPA Només necessites: ● ● ● ● ● ● ●

30 cm. de roba de vellut de pèl curt Guix per a roba Tisores Fil de cosir Agulles de cap Màquina de cosir o cosir a mà Ulls o complements

22 GiDONA

agradaria fer una mascota única i divertida per al teu fill o filla? Ara pots trobar moltes opcions fàcils, entretingudes i amoroses per crear un personatge imaginari que entri a formar part de la família.

Nosaltres te’n proposem una.

Ens hi posem?

Comença copiant el patró de la foca amb la mida que necessitis (utilitza el patró). Després col·loca la roba doble, posa el patró al damunt amb agulles per subjectar-ho tot, i amb un guix per a roba o semblant ressegueix el patró.

Ara ja pots retirar el patró i retallar per la línia del guix. Atenció, recorda que has de deixar 1 centímetre al voltant per després poder cosir.

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 23

MODA CREATIVA

Agafa el patró que has tallat doble del perfil de la foca, passa una embasta des del nas, passant per l’esquena i fins arribar just abans de les potes del darrera. Cus a màquina la part de dalt, o fes-ho a mà amb molta paciència.

I ara toca fer la “panxona”! Col·loca-la amb agulles per sota amb compte, obrint la peça que ja has cosit.

Torna a cosir... Ja sé que aquest es el pitjor moment!

Recorda deixar uns 10 centímetres sense cosir per poder donar la volta a l’animaló i deixar-lo del dret. Ara sí, ja podem farcir la foca de buata ben apretadeta.

Quan estigui plena, tanquem el foradet amb un punt invisible i li fem uns ulls ben simpàtics.

Això només és el principi, pensa el que pots arribar a fer! ■

CONSELLS ÚTILS • Per començar, tria l’animaló que et faci més gràcia.

• Pots combinar colors, teixits i textures.

• Introdueix un esquellerinc dins el farcit.

• L’interior de les orelles d’un gosset poden ser de bossa de plàstic, paper d’alumini... Així els infants descobreixen textures noves.

• Talla la roba en el sentit del fil (direcció recta de la roba).

• Si vols modificar les mides del projecte que fas, pots fer-ho ampliant el patró amb les fotocòpies.

• Aquest és un regal ideal per a grans i petits.

• No et preocupis si no ets una experta, recorda que sovint els models més senzills són els més bonics.

• Pensa que aquesta és una opció, però amb una mica d’originalitat trobaràs un munt d’idees per triar i remenar.

✃

I si encara et quedes amb ganes de més coses, et passo algunes adreces web i blocs perquè xafardegis una mica! http://www.goodjujubears.de http://g0anna.blogspot.com http://elmundoflowerpower.blogspot.com

info@qstura.cat 972 00 31 66

COSTURA · PATRONATGE · MANUALITATS ALGUNS CURSOS I TALLERS Qstura de supervivència · Qstura per homes · Curs de patronatge · Curs matinal per mares amb nadons de 0 a 9 mesos · Cosir a màquina · Reciclatge de roba · Carnaval · Feltre · Bijuteria · Taller d'estampació de samarretes · Taller Infantil i juvenil Tallers a la carta per grups

Horaris de matins, tardes i vespres . Pregunta'ns i t'informarem!

Av. Lluís Pericot, 33 - 17003 Girona - Tel. 972 00 31 66 - www.qstura.cat - info@qstura.cat - BUS línies 1 i 8

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 24

Pilar Auguet Agustí Estilista i creativa en perruqueria

...PERRUQUERIA

TEMPS DE TRANSICIÓ Prepara’t per la primavera

l febrer és un mes de transició. És la recta final del hivern i el pas cap a una esperada primavera. Hem deixat les festes de Nadal enrere, tots estem tips amb uns quilets de més i molts tenim les butxaques escurades. Un bon record i l’esperança de viure un bon any ocupa els pensaments d’aquest febrer fred. És un bon mes per fer un parèntesi i aprofitar per aprendre a tractar el nostre cabell.

E

Prepara’t El febrer és un bon mes per començar a preparar el cabell per lluir-lo quan esclati la primavera. També pots aprofitar per fer un curs d’automaquillatge i per aprendre a pentinar-te a casa. Així tindràs unes nocions bàsiques que et permetran anar ben pentinada i ben maquillada cada dia gràcies a l’assessorament del teu perruquer/a o del teu centre especialitzat. Això sí, confia en les recomanacions d’un bon professional i garanteix que t’aconsellen correctament.

24 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 25

A punt pel Carnestoltes Si el carnaval el vius en primera persona i ja tens pensada la teva disfressa, també deus tenir previst com serà el pentinat que hi haurà de lligar. Si has decidit pintar-te el cabell amb esprais de color, cal que tinguis una bona mascareta hidratant a punt per quan et rentis el cabell, ja que els aerosols el ressequen molt.

Els anys de creativitat i els artístics pentinats de carnaval gairebé han passat a la història i els han substituït les perruques. En podem trobar de qualsevol preus, de totes mides, colors i models. Així és més pràctic i ràpid disfressar-se. Però si vols lluir amb un toc

d’elegància i distinció, i tens clar que el pentinat és important i s’ha de veure ben treballat, posa’t en mans d’un professional.

PERRUQUERIA / ESTÈTICA

Moda de pas La moda aquest mes és transitòria; continuem amb les tendències de l’hivern i hem d’aprofitar els últims dies de fred intens per lluir les gorres, els barrets i les boines que tant ens acompanyen en aquesta temporada. El cabell recollit i les melenes ondulades són la gran aposta per acompanyar aquests complements. Si no apostes pels barrets, els pentinats han de tenir volums alts i formes molt marcades i atrevides.

Tendències primaverals Les rosses estan de moda. Aquesta primavera la tendència serà aclarir el cabell jugant amb diferents tons daurats, amb un toc de contrast, acompanyat d’un maquillatge molt sensual. Per a les morenes el look de moda pren de referència el romanticisme; suavitzant les faccions i jugant amb els contrastos i els maquillatges suaus. Les mitges melenes i els curts seran més agressius, divertits, de formes molt marcades i tindran colors mes variats.

Energia positiva El febrer és un mes baix des del punt de vista energètic; un mes de transició energètica, perquè s’està acabant una estació per entrar en una altra plena d’explosions: la primavera. Aquest canvi el nostre cos, humor i estat d’ànim l’acusa de manera conscient i inconscient. La nostra imatge transmet el nostre estat i desprèn ones positives o negatives. Per això hem de mirar de canalitzar sempre l’energia positiva i una de les millors maneres de fer-ho és lluint ben guapes!

Pensa que amb “cap i peus ben arreglats, tot està controlat.” Ho deia sempre la meva àvia quan en veia esperrucada i amb les sabates brutes.

I les àvies sou un pou de saviesa! Si el febrer estic bé, tot l’any bo tindré!!! ■ a@metodea.com - www.metodea.com

Som diferents, inexplicables, màgics...

Només cal conèixer-nos !!!

Av. Lluís Pericot, 72 · 17003 Girona · Tel. 972 22 11 12 · a@aperruqueriaestetica.com · www.aperruqueriaestetica.com

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 26

Dolors Hortal Assessora de bellesa i psicòloga

...ESTÈTICA I BENESTAR

MADURESA TAMBÉ ÉS BELLESA Cuida’t i llueix la teva pell A certa edat sentim a dir que les dones QUAN I COM? cap de nosaltres ens tornem “invisibles” perquè no desens agrada que prenem bellesa, perquè no som prou En quin moment i de quina ens falti l’alè boniques per atreure mirades, perquè manera podem començar a quan apaguem sempre recordem o ens recorden com cuidar-nos a nivell estètic? la desfilada d’espelmes del érem de joves. Avui això ja ho podem Sempre hi ha un punt de parnostre pastís d’aniversari. considerar un fals mite, una idea equivo- tida en el que ens plantegem Res no pot aturar el pas del cada, que es pot revocar en primera millorar la nostra persona. temps, però sí podem persona. Els tractaments estètics pro- Potser avui “he descobert millorar en gran mesura els fessionals, les ganes de cuidar-nos i les arruguetes que abans no canvis psíquics i morfolòcures quotidianes cosmètiques que fem tenia” o “tinc un pneumàtic a gics propis d’aquesta nova a casa, ens ajuden a mantenir la bellesa la panxa que no m’agrada etapa. És cert que cada arribada la maduresa. gens”... Podríem respondredècada deixa la seva marca ’ns que “això és cosa de l’esobre la pell. “Els quarandat i ja no hi podem fer res”, ta” són l’edat madura de la Adoptar actituds positives, estar joventut i “els cinquanta”, la joventut disposats a fer petits canvis i prendre pensar que “em faig gran”, o bé se’ns en la edat madura. No hi ha una edat nous hàbits que fins ara no necessita- pot despertar el “cuc” i ens posem a que podem definir com a “jove” o ven és una bona manera d’encarar el buscar informació d’eficaços segui“vella”. Més aviat existeixen “actituds pas del temps. Buscar l’assessora- ments cosmètics i d’aparatologia que i estats d’ànim” que defineixen la ment dels professionals ens carregarà pensem que ens poden ajudar a tronostra edat depenent de com la vivim d’energia i noves il·lusions en les eta- bar solucions estètiques per a allò que volem millorar. En tot cas, l’èxit pes futures de la nostra vida. i sentim en aquell moment.

A

26 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 27

ESTÈTICA I BENESTAR

de lluir una pell i un cos fantàstic a qualsevol edat, radica en la prevenció i en l’aplicació de nous tractaments “antiaging” adaptats a cada necessitat.

CANVIS METABÒLICS I PSICOLÒGICS En general, la mitjana d’edat entre la pre-menopausa i la menopausa es situa entre els 45 i el 55 anys. En aquest període la dona experimenta canvis morfològics i psicològics deguts a canvis hormonals.

part inferior del rostre. Hi ha menys fermesa perquè les fibres de col·lagen es degraden.

• La pell perd la seva lluminositat, el to deixa de ser uniforme, ja que hi ha una dificultat en la renovació cel·lular.

• Apareixen taques fosques en la pell.

ACTUAR I COMBINAR COSMÈTICA ANTIAGING Per combatre aquests senyals que ens deixa l’edat, els professionals de la cosmètica recomanem:

El principal efecte és la reducció de la producció d’estrògens i progesterona, que provoca la pèrdua d’elasticitat, de col·lagen tipus 4 i la deshidratació de la pell. La figura canvia i es sol augmentar de pes, amb gran dificultat per perdre’l.

L’irratibilitat també és molt freqüent, i això li segueixen els mals de cap i la fatiga, juntament amb alteracions de l’estat d’ànim i amb tendència a sentir tristesa, apatia, dificultat en la concentració i disminució de la libido.

• Protegir les defenses naturals de la pell contra les agressions externes, limitar l’acció dels raigs UVA-UVB i dels radicals lliures que provoquen l’envelliment de la pell.

• Exfoliar la pell realitzant pílings cosmètics per afavorir l’eliminació de les cèl·lules mortes.

• Hidratar amb cosmètica antiaging.

• Estimular la renovació tissular i cel·lular de la pell (cèl·lules mare).

EL ROSTRE

Si a la pauta cosmetològica personalitzada li afegim els efectes de l’electroestètica, els resultats contra l’envelliment són molt més profunds i duradors. Els aparells d’alta tecnologia que tenim al nostre abast són:

En aquesta etapa, ben entrada la maduresa, el rostre és un punt d’interès molt important a l’hora de cuidarnos i evitar que la nostra cara sigui una evidència del pas del temps.

• La pell es deshidrata i es torna seca i més rugosa.

• La pell s’afina, es torna més fràgil i perd la seva elasticitat.

• Les arrugues són més profundes. La pell de la cara i el coll es relaxa en la

• L’ELECTROLIFTING. Produeix una estimulació profunda de la musculatura facial i un refermament de la pell.

• El FOTOREJUVENIMENT. Accelera la creació de col·lagen i elastina millorant l’aspecte visual de la pell.

La combinació de la cosmètica científica i l’aplicació d’aparatologia “antiaging” ens proporciona un resultat de rejoveniment cutani a llarg termini.

Amb la regeneració del col·lagen, l’estimulació cel·lular, l’oxigenació i la mobilització dels teixits la conseqüència visible és la disminució dels porus oberts, la reducció de taques, la disminució d’arrugues i la recuperació de la lluminositat i l’elasticitat.

L’última tendència en estètica no radica en els tractaments que busquen un efecte immediat, sinó que la trobem en l’espectacularitat de l’efecte perdurable en el temps, encara que no sigui immediat. ■

APARATOLOGIA ANTIAGING

• La MESOTERÀPIA. Ens permet introduir principis actius en capes més profundes de la pell.

• La RADIOFREQÜÈNCIA. Accelera la producció de les proteïnes elàstiques de col·lagen i elastina, regenerant teixits.

El meu consell Tinguis l’edat que tinguis, la garantia de millorar i preservar la teva pell al llarg del temps la trobaràs en la prevenció i en l’aplicació de cosmètics i tractaments “antiaging” amb l’assessorament d’un bon professional. info@institutdh.com

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 28

...ELS MILLORS TRUCS Cabell lluent i natural Per aconseguir que el teu cabell estigui ben brillant posa en una ampolla unes fulles d'ortiga ben seques i afegeix vinagre de vi o de poma fins que quedin ben cobertes. Guarda aquest preparat 15 dies en un indret fosc i remou-lo bé cada dia per tal que es barregi. Passada la quinzena, cola el contingut i posa el líquid restant en una altra ampolla neta. Torna a deixar que reposi dues setmanes més i després només caldrà que afegeixis un doll d'aquesta barreja a l'aigua de l'última esbandida del rentat. El vinagre conté àcid acètic que ajuda a extreure i a conservar els ingredients essencials de les herbes i l'ortiga té propietats astringents i millora la circulació sanguínia del cuir cabellut.

Potencia i allarga el teu maquillatge Si vols que el teu maquillatge resulti més natural i estigui més lluminós, només cal que vaporitzis el teu rostre amb aigua termal després d'aplicar-te la crema hidratant. Si el què vols és fixar bé el teu maquillatge, pots optar per vaporitzar-te la cara amb aigua termal quan ja estiguis maquillada. D'aquesta manera, estaràs perfecte durant més hores.

Un remei per l'acne Prova aquest remei per eliminar l'antiestètic acne. Agafa tres maduixes i renta-les bé. Després tallales en forma de quadrets, posa-les en un recipient i afegeix una mica de vinagre blanc. Deixa reposar la barreja durant dues hores i després cola-la. A la nit, abans d'anar a dormir, renta't bé la cara amb un cotó xopat d'aquest líquid. Aplica'l només en la zona on hi hagi punts negres i evita els ulls. Quan t'aixequis l'endemà, renta't bé la cara amb un sabó neutre. Repeteix aquesta operació tres vegades a la setmana i veuràs que els resultats són evidents.

Potencia el teu pit Vols guanyar una talla de pit i portar la roba més sexy de la temporada? Només cal que optis per un top amb escot paraula d'honor i amb una banda frunzida. Aquest tipus d'acabat del top t'arrodonirà el pit i, alhora, crearà un efecte visual que el farà més voluminós. Un truc senzill per lluir més pit sense passar pel quiròfan.

Cinturons per reduir malucs Els cinturons, a més de donar vida a un pantalon o a una faldilla, estilitzen la figura. Si vols que l'efecte òptic d'un cinturó et redueixi els malucs, opta pels que són d'estil riñonera o bé pels de blonda que creen formes desiguals sempre que els pantalons o la faldilla surtin per la part de dalt. Si el què vols és reduir cintura, escull un cinturó extrafí d'un color més clar que el pantalon o la faldilla i veuràs l'efecte.

Rostre descansat Si has treballat tot el dia i tens una cita a la nit voldràs estar esplèndida. Per relaxar el teu cutis i aconseguir que recuperi la seva esplendor omple un bol amb glaçons de gel i deixa que es desfacin una mica mentre prens una dutxa. Quan estiguis seca, introdueix la cara dins el bol i aguanta uns segons. Eixuga't amb una tovallola i repeteix la operació dues vegades més. La teva cara tornarà a estar esplèndida!

Xarol net i polit El xarol està de moda i sempre serà un clàssic. Si vols mantenir en bon estat les peces de roba i els complements de xarol, només cal que agafis un drap i li afegeixis margarina. Després l'extens bé per tota la superfície de la peça que vols netejar, la fregues suaument i retires la margarina aplicada amb un altre drap net. El xarol et quedarà perfecte.

28 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 29

Sabates al congelador per evitar el dolor Quan arriba el bon temps i pugen les temperatures els nostres peus estan més delicats que mai. Si has comprat unes sabates noves i et molesten, posa-les en una bossa de plàstic i deixa-les dins el congelador un parell de dies. Quan te les tornis a posar ja no et faran mal!

Més espai a l'habitació Si dorms en una habitació més aviat petita i vols tenir més sensació d'amplitud pots optar per pintar la paret principal de l'estança d'un color més intens. D'aquesta manera, guanyaràs en profunditat visual perquè la vista es centrarà en aquest punt i s'ampliarà l'espai per un efecte òptic.

Cafetera sense pudor Sol passar que, quan fa temps que no utilitzem una cafetera casolana, la obrim i percebem una olor desagradable. Per evitar que això passi, si tenim previst no usar la cafetera durant un temps, el millor que podem fer és guardar-la amb un terròs de sucre a l'interior. Quan la tornem a fer servir ja no farà mala olor.

La nevera en bon estat Si alguna vegada has detectat que el teu frigorífic no acaba de refredar com ho hauria de fer, cal que tinguis en compte la següent recomanació. No és aconsellable omplir-lo completament perquè es redueix la circulació d'aire fred en el seu interior i aleshores és quan no refreda prou. Evita sobrecarregar-lo, sobretot a l'estiu, i aconseguiràs que sempre estigui en bon estat.

Roba destenyida Has barrejat una peça de color amb una altra peça blanca i ha destenyit? Si vols recuperar les peces que s'han tacat posa-les dins d'una barreja d'aigua i fulles de llorer que prèviament hauràs bullit.

Deixa les peces dins aquest líquid una hora, com a mínim, i després renta-les sense barrejar colors.

Envia’ns el teu truc! gidona@gidona.com

27/1/11

MÓN INFANTIL

GiDONA Nº 39

12:19

Página 30

Jordi Barris Ruset Psicòleg clínic Col·legiat 8.828

EL DOL INFANTIL l sofriment del fill per la mort d’un progenitor és especialment intens, sobretot quan les coses es tornen més difícils del que eren abans.

Davant la notícia de la mort d’un pare o una mare alguns nens responen plorant i altres no. La tendència a plorar es manifesta poc en els menors de cinc

E

anys, mentre que en el cas dels majors de 10 anys es perllonga. Quan les condicions són favorables, el dol es caracteritza per records i imatges de la persona morta, a més de tristesa. En el dol patològic el nen té dificultats per expressar allò que sent i, sovint, el pare o mare no sap com ajudar a l’infant perquè pugui superar aquesta situació.

perquè així el dol pren un camí més sa. Quan aquest realitzi el procés es podrà incloure al fill en la situació de dol amb garanties.

A partir d’aquí, es pot potenciar que el pare i el fill expressin en comú els seus sentiments. Cal considerar que només apareix patologia i confusió quan s’oculta informació sobre la mort o quan es reprimeixen els sentiments.

COM ACTUEM? Si es produeix la mort d’un dels progenitors cal estar atents a les conductes del nen o nena per ajudar a temps i evitar que algun tipus de conducta negativa. Cal tenir en compte diversos aspectes importants a l’hora de gestionar amb èxit aquesta situació i evitar que el dol de l’infant sigui patològic.

COM EXPLICAR LA MORT?

QUÈ I QUAN LI DIEM? En la majoria dels casos la informació es sol donar de forma immediata, però en altres pot arribar a posposar-se setmanes i fins i tot mesos, argumentant que el pare o mare que ens ha deixat és de viatge o està a l’hospital. En moltes ocasions també s’acostuma a dir que el progenitor desaparegut ha anat al cel i, si la família no és creient, l’infant acostuma a pensar que el cel és un lloc concret i espera

30 GiDONA

que el pare o mare mort torni aviat.

També es sol dir, en sentit metafòric, que el difunt a marxat a dormir, però aquesta és una explicació perillosa.

La informació que cal donar al fill o filla és que el pare o mare que ha mort no tornarà i que el seu cos reposa per sempre. Aquesta explicació és difícil d’entregar perquè es vol protegir al nen.

Cal facilitar al pare que resta que pugui expressar els seus sentiments,

Els nens comencen a preguntar sobre la mort quan viuen experiències ocasionals com ara la mort d’un animal.

Cal aprofitar aquests moments per respondre els seus dubtes i per formar una adequada idea de mort. L’infant ha de saber que tots tindrem una fi i que, quan això succeeixi, és natural sentir pena i estar tristos per aquella persona que ens ha deixat.

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 31

COM PORTAR MILLOR EL DOL? Perquè el procés sigui favorable és important que l’infant hagi mantingut una relació segura i afectuosa amb el seu pare o mare abans de la mort, que se li doni informació precisa sobre allò ocorregut, que se li permeti realitzar tota classe de preguntes i se li responguin de forma honesta, que participi de l’aflicció de la família, que conti amb la presència del pare o mare viu o en el seu defecte d’un substitut de confiança per tal de garantir que continua la relació. Però, en moltes ocasions, s’observa que el fill experimenta una sensació de la presència de la persona desapareguda; pot tenir episodis de còlera i moments de culpabilitat; també tem que el pare que resta pugui morir i sol estar ansiós i amb conductes difícils de comprendre. Quan els infants són menors i les condicions són favorables, el dol dels nens es caracteritza per records i imatges persistents de la persona i per repetits excessos d’anhel i tristesa.

COM RESPONDRE A LA PÈRDUA? Algunes de les respostes són l’ansietat, la còlera i la culpa. L’ansietat esdevé perquè el nen que ha tingut una pèrdua tem sofrir-ne una altra i això el farà molt sensible a tota separació de la figura que resta i a qualsevol indici que sembli indicar una nova pèrdua; pot buscar objectes compensadors (mantes, ninos,...). La còlera és l’expressió d’alguns nens davant la pèrdua d’un pare; en ocasions passen desapercebuts perquè la còlera s’expressa de forma indirecta. La culpa pot aparèixer perquè l’infant culpa a algú o a ell mateix de la mort d’un dels pares; els motius són perquè el nen no té idees clares sobre què causa la mort i assignen gran importància al que veuen, escolten, se’ls diu i diuen.

Quan el dol es converteix en una situació patològica cal intervenir psicològicament amb aquestes pautes: • Rectificació de les fantasies sobre la mort.

• Treballar la idealització del pare mort.

• Teràpia familiar: es parlarà sobre l’elaboració del dol, acceptar al nen pel que és i no assignar-li papers parentals, eliminar beneficis secundaris del nen en relació a la pèrdua i acceptar les emocions que es viuen en relació al pare mort. ■

MÓN JUVENIL

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 32

Jordi Barris Ruset Psicòleg clínic Col·legiat 8.828

L’ADOLESCÈNCIA Comunicació pares-fill impossible?

Sovint els pares es mostren preocupats perquè no veuen la manera d’apropar-se als seus fills adolescents i mantenir-hi una comunicació estable. Es senten angoixats i perduts davant una situació nova, que en moltes ocasions no saben com encaixar: passen de conviure amb nens i nenes amb un contacte de pares i fills regular a conviure amb joves adolescents que “no volen escoltar res del que els dic”. Es senten impotents perquè els rols canvien; aquella dependència dels fills vers els pares esdevé intents desesperats d’autonomia dels adolescents davant del nucli familiar i sembla que tot el que abans comptava ara ha deixat de fer-ho.

uan es produeix aquesta situació els pares adopten postures que emfatitzen la rigidesa i augmenten el control per deixar clar quina és la seva posició. D’altra banda, hi ha pares que busquen aliances perilloses perquè prefereixen apropar-se als seus fills i convertir-se en “col·legues”. Ambdues actituds són perilloses i, a llarg termini, poden resultar perjudicials. Adoptar postures rígides amb fills adolescents dificultarà més l’objectiu proposat, que no és altre que aconseguir una millor vinculació amb el nostre fill adolescent, millorant la comunicació.

L’opció de convertir-se en “un bon amic” no és recomanable perquè no es poden combinar dos papers tant diferents, pares i amics, i això és contraindicat per exercir amb èxit les funcions paternals.

Els pares de fills adolescents han d’entendre aquest període com un nou cicle vital del seu fill, amb unes característiques i necessitats completament diferents a les que havien expressat fins aquell moment.

En l’adolescència també es produeixen canvis a nivell psicoafectiu i l’estructura de pensament esdevé com la dels adults. Els joves passen a tenir la mateixa lògica de pensament dels adults, però les preocupacions són completament diferents, ja que

Q

32 GiDONA

es regeixen pel principi d’immediatesa i encara no veuen la necessitat de planificar a llarg termini. És per això que en que, en ocasions, un bon estudiant a primària pot començar a fracassar a secundària. També és l’època de fortes turbulències sentimentals, d’amors i desamors, que fan que un dia estiguin eufòrics i amb un estat d’ànim molt positiu i el dia següent mostrin un fort descontent i, fins i tot, molta irritabilitat.

Totes aquestes situacions deixen els pares desorientats. NO saben com posicionar-se davant el seu fill adolescent i actuen amb inseguretat, la qual cosa té efectes negatius en la comunicació que s’estableix amb el fill adolescent.

QUÈ PODEM FER PER APROPAR-NOS AL NOSTRE FILL ADOLESCENT? • Tractar-lo de la mateixa manera que ens agradaria ser tractats a nosaltres. Evitar renyar-lo com si fos una criatura i mai col·locar-lo en la posició d’amic confident. Cal adoptar una actitud que demostri que li tenim confiança i el tenim en consideració.

Intentar mantenir converses relaxades i disteses habitualment, no només quan sorgeixen situacions de conflicte. La comunicació amb el fill adolescent no ha de servir només per

solucionar problemes, també serveix perquè sàpiga que l’escoltem i li fem costat.

• Evitar la crítica sempre que sigui possible. Moltes de les situacions conflictives entre pares i fills es generen perquè la relació entre ambdós es produeix exclusivament a través de la crítica. Criticar la forma de vestir, la música, l’estètica personal, els gustos i les aficions és un “atac” mal tolerat pels adolescents. Aquests elements són un dels seus mitjans d’autoafirmació i cal respectar aquesta parcel·la d’autonomia.

• Deixar que el nostre fill aprengui a través de la pròpia responsabilitat i de les conseqüències dels seus actes, sempre que sigui possible.

• Si el nostre fill ens fa confiança i ens explica els seus dubtes, cal aprofitar la situació per mostrar-li els pros i els contres, però sempre deixant-lo lliure perquè esculli.

• Cal que les normes de convivència a casa quedin ben establertes i el nostre fill les conegui perfectament.

Amb tot, és important que aquestes regles que fixen els pares puguin ser consensuades per tots els membres de la família, perquè això reforçarà el seu compliment. ■

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:19

Pรกgina 33

DRETS I DEURES

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 34

Carolina Ullastres Franch Advocada Col·legiada 2571

El 2011 ens ha portat una novetat legislativa important en el dret de família català. El passat 1 de gener va entrar en vigor la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre II del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Una de les principals novetats d’aquesta norma és la nova regulació de la custòdia compartida. D’entrada, es substitueix la denominació “custòdia compartida” per “guarda compartida”, i s’introdueix un nou concepte: el pla de parentalitat.

GUARDA CUSTÒDIA COMPARTIDA

Una opció preferent ins el passat 1 de gener, quan una parella amb fill o fills es separava o divorciava, el règim de custòdia compartida preveia que, en els casos on hi havia acord i amb un informe previ i favorable del Ministeri Fiscal, el jutge donava validesa a l’acord de les parts, si això no perjudicava als fills menors d’edat.

Però, quan no hi havia acord entre els pares, el jutge decidia i la guarda compartida només s’atorgava si un dels progenitors ho demanava i hi havia una informe favorable a aquesta opció per part dels fiscal.

F

DE CUSTÒDIA A GUARDA COMPARTIDA Des de l’inici del 2011, la llei substitueix la custòdia per la guarda compartida i preveu que el fill o fills de pares separats o divorciats han de conviure amb cada progenitor per períodes alterns o successius, de manera que, el guardador serà el pare o la mare, depenent del període de que es tracti. Així, amb la nova regulació l’excepcionalitat passa a ser preferent. Es dóna preferència a la guarda compartida i, quan no hi ha acord entre els progenitors, el jutge ha de determinar la manera d’exercir la guarda, acordant preferentment la guarda compartida, sense que sigui necessari l’informe favorable del fiscal. No obstant això, la guarda compartida no s’atorga per defecte, perquè

34 GiDONA

la llei estableix un seguit de condicions, però s’elimina la normativa que permetia a un jutge concedir-la de manera excepcional quan un dels pares la demanava. Fins ara, en els casos de ruptura on no existia acord entre les parts, difícilment es concedia una guarda compartida, i només es donava llum verd a la compartida quan amdós pares estaven d’acord.

EL PLA DE PARENTALITAT Perquè el jutge decideixi quin tipus de guarda i custòdia és la més convenient, haurà de tenir en compte, entre altres factors, l’anomenat “Pla de Parentalitat”. El Pla de Parentalitat consisteix en una proposta per escrit que hauran de presentar els pares davant del jutge de manera conjunta o separada en tots els casos de ruptura, sigui o no de mutu acord, on concretaran la manera en que exerciran les seves responsabilitats parentals. És a dir, un document on els pares detallaran la manera com es relacionaran amb els seus fills quan no estiguin amb ells, com exerciran les seves responsabilitats, com adoptaran les decisions que afectin a la seva atenció, salut i educació, en definitiva, aspectes de la vida diaria dels fills.

La nova llei també estableix que la forma d’exercir la guarda i cura dels fills menors d’edat en una situació de ruptura no altera l’obligació de fixar una

pensió d’aliments pel sosteniment dels fills comuns, tot i que s’haurà de ponderar el temps de permanència dels menors amb cada un dels progenitors i les despeses que cada un d’ells hagi assumit pagar directament.

CAP A LA CORESPONSABILITAT La reforma és un pas endavant en la legislació vigent fins el passat 1 de gener, però no s’equipara a la recent i pionera normativa aprovada a la Comunitat Autònoma d’Aragó. Aquesta última va un pas endavant i admet per llei la guarda i custòdia compartida en casos de separació i divorci dels pares, essent els jutges els que decideixen per defecte la guarda i cura compartida en benefici de l’interés dels fills menors.

La nova Llei 25/2010, de 29 de juliol és una novetat legislativa que pretén trencar amb l’esquema clàssic que atribueix la guarda i custòdia dels fills i l’ús de la vivenda a la dona i, alhora, imposa a l’home el pagament d’una pensió i un règim de visites amb els fills de caps de setmana alterns. La nova regulació parteix de la coresponsabilitat dels progenitors cap als fills en situacions de ruptura de la convivència i manté que el caràcter compartit, en la mesura en que això sigui possible, s’han d’exercir conjuntament.■

carolina.ullastresfranch@icag.cat

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 35

APROFITA AQUESTA OFERTA EXCEPCIONAL PER A LA TEVA EMPRESA:

450 càpsules de cafè

+

450 gots 450 paletines 450 sucres

160 €

Càpsula biodegradable de 7gr. de cafè 100% natural, sense greixos ni aditius afegits.

i et regalem

aquesta cafetera valorada en 170 € A la cafetera Princess podrà fer serveir més de 4 marques de cafè. D’aquesta manera podrà triar la marca de cafè o infusions que més li agradi sense canviar de cafetera.

Comprant aquesta càpsula col·labora amb Rainforest Alliance, que treballa per conservar la biodiversitat i assegurar mitjans de vida sostenibles.

C/ Ansem Clavé, 10 - GIRONA (A prop de la Plaça Independència) - Tel. 664 77 23 07 necapcatalunya@hotmail.com

COACHING I DESENVOLUPAMENT PERSONAL

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:19

Página 36

Anna Freijomil Art-terapeuta i coach personal creativa

En la meva pràctica privada professional en sessions d’artteràpia i coaching, la majoria de les meves clientes són dones. Dones amb idees de negoci, amb projectes originals i únics, dones que a pesar de tot el que ja emprenen en la seva vida (una família, una llar, una parella, etc) volen a més, autorealitzar-se personal i professionalment.

DONES: EMPRENEDORES PER NATURALESA ctualment les dones tenim molts rols, no només som dones, companyes, amigues, germanes, mares i treballadores, sinó que volem diferenciar-nos dins el món laboral amb les nostres virtuts que ens diferencien de la resta. I és que parteixo del pensament que totes som úniques i valuoses.

Només ens cal ajuda i orientació personal i professional per saber on hem de dirigir els nostres esforços, com fer-ho i que ens motiva a fer-ho. En les sessions d’artteràpia i coaching, la persona fa un procés d’autoconeixement i pot arribar a descobrir les respostes a aquestes i moltes altres preguntes.

Aquest procés creatiu i d’autoanàlisi facilita molt el camí de la persona emprenedora, fent-la més conscient de les seves emocions, desitjos, anhels i reconeixent els seus propis valors.

Ajudar a emprendre no és tasca fàcil, no ens enganyem. Sovint apareixen en la persona les pors que fan trontollar o aturar el projecte durant un

A

36 GiDONA

temps o, fins i tot, els temors que la poden portar a abandonar. Poden aparèixer els dubtes, la falta d’autoestima o la impaciència –per citar algunes de les emocions més comuns–, que actuen com barreres del nostre projecte de negoci. Una bona guia i un bon acompanyament en aquets moments difícils, t’ajudarà a superar-ho i a marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs.

Hem d’entendre, però, que l’error o el fracàs forma part del procés d’aprenentatge. És natural que no tot ens surti sempre bé a la primera, i no per això ens hem de desanimar. La voluntat i la nostra actitud enfront les adversitats és el que realment importa.

Aprendre dels errors, és tant important com l’èxit. Aprendre del nostre passat és fer cas de l’experiència, això ens aportarà més confiança en nosaltres mateixes, més seguretat perquè la pròxima sigui la vençuda. Cal aprendre també a obrir la nostra ment i veure que no estem soles. Hi ha altres dones amb projectes interessants que poden

ser possibles sòcies, col·laboradores i companyes d’aventura. Hem d’obrirnos a treballar en xarxa. Allò que una sola no pot aconseguir, ho podem aconseguir entre totes. La unió fa la força.

A través dels següents articles mensuals utilitzaré exemples reals amb els que us sentireu identificades, us aniré compartint les experiències de dones emprenedores que han volgut que els acompanyés en un nou camí professional i com aquest camí s’ha anat perfilant, dibuixant i ha anat agafant forma a mida que hem anat creant, reflexionat i extraient conclusions. Són testimonis de dones com nosaltres, amb somnis, amb idees innovadores, amb la voluntat d’aportar al món el seu granet de sorra i d’aquesta manera, millorar-lo, encara que només sigui una mica. I es que nosaltres som per naturalesa, emprenedores. Endavant! ■

www.annafreijomil.com

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:19

Pรกgina 37

EL REPORTATGE

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:20

Página 38

Redacció

13 dones d’avui i 13 dones d’ahir Quan passat i present s’emmirallen En cada capítol, un tema i dues dones. Una d’elles és present. L’altra ja és història, però ha deixat empremta. El 19 de gener la Xarxa de Televisions Locals va estrenar el primer capítol d’una sèrie documental dirigida per la periodista i productora Judit Porta. Sota l’empara de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, aquesta lleidatana amb una llarga trajectòria en mitjans de comunicació, ha volgut establir analogismes entre les dificultats i les fites assolides per dues dones en moments temporals diferents. Una mena de mirall històric, a través del qual podrem veure l’avenç important, però no definitiu, de la dona fins al dia d’avui. iralls de dones” és una minisèrie documental de 13 capítols que té 26 dones com a protagonistes. Cada capítol enllaça la vida de dues dones, unides per l’exercici de la mateixa professió, però separades pel temps, és a dir, pertanyents a diferents espais i èpoques. La sèrie retrata dones actuals que destaquen en algun àmbit professional i que s’emmirallen en una dona del passat.

Entre les dones que participen a la sèrie hi ha l’actriu i directora escènica, Rosa Novell que evoca la figura de Margarida Xirgu o la política Carme Chacón, que rememora el llegat de Federica Montseny. El dret, la igualtat, l’educació, la ciència, el món rural, l’economia i l’empresa, el sindicalisme, les arts escèniques, l’esport, el periodisme, la literatura, l’arquitectura i la política són els 13 eixos temàtics d’aquesta minisèrie que es va estrenar el passat 19 de novembre i s’emetrà setmanalment a les televisions locals adherides a la XTVL, entre les quals hi ha Televisió de Girona, i també es podrà veure al bloc de la sèrie http://xtvlblocs.cat/mirallsdedones.

Us presemtem els primers capítols.

“M

CAPÍTOL 1. DRET I DONES Montserrat Comas i Clara Campoamor En els darrers anys, a Espanya i a Catalunya, s’ha aprovat un gran nombre de lleis per garantir la igualtat de gènere. Són les lleis contra la violència, o la llei d’igualtat.

Però, abans de totes elles, l’aprovació del sufragi femení va fer possible que les dones fossin considerades, finalment, ciutadanes de ple dret.Montserrat Comas és Jutgessa de l’Audiència Provincial de Barcelona. Clara Campoamor (Madrid 1888 - Lausana 1972) és una de les mares del sufragi femení i fou una de les tres diputades de les corts constituents de la II República. Defensora de la igualtat de les dones i una de les impulsores de l’aprovació del sufragi universal a Espanya.

38 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:20

Página 39

EL REPORTATGE 13 DONES D’AVUI, 13 DONES D’AHIR CAPÍTOL 2. LES DONES A LA CONQUESTA DE LA IGUALTAT Mary Nash i Francesca Bonnemaison

CAPÍTOL 4. CIÈNCIA I DONES Lina Badimón i Dolors Aleu

El llarg camí a la conquesta del dret a la igualtat de les dones i homes s’inicià fa segles. Dones com Mary Wollstonecraft o Olympe de Gouges en ple segle XVIII en són bons exemples. Un procés que ha significat obrir espais (reals i metafòrics), línies de pensament, noves maneres de fer política. Mary Nash és Catedràtica d’Història contemporània a la Universitat de Barcelona. Francesca Bonnemaison, (Barcelona 1872- 1949) va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona al 1909 que va esdevenir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona un any més tard.

Si unim ciència i dones segur que Marie Curie apareix en l’imaginari de la majoria. Però moltes altres dones, sovint anònimes, han fet aportacions a la ciència. Lina Badimón és Directora del Centre d’Investigació Cardiovascular, premi Fundació Lilly i la medalla de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Dolors Aleu, (Barcelona 1857- 1913) va ser la primera llicenciada en medicina i doctora de l’Estat als anys vuitanta.

CAPÍTOL 3. EDUCACIÓ I DONES Pilar Benejam i Rosa Sensat Actualment, en el món occidental ningú dubta que l’educació de dones i homes és un dret i una obligació d’una societat avançada.

Però fa 100 anys les portes de les universitats es van obrir per a les dones, mentre les escoles encara estaven segregades per sexe no fa tantes dècades enrere, per no parlar del nivell d’analfabetisme de les dones arreu del món, encara avui, molt més elevat que el dels homes. Pilar Benejam és Doctora en pedagogia i Catedràtica de didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Rosa Sensat, (El Masnou 1873 - Barcelona 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l’escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.

CAPÍTOL 5. EL MÓN RURAL I LES DONES María Rovira i Caterina Albert Unes de les grans oblidades sovint són les dones que viuen i treballen al món rural i el seu paper ha canviat molt els últims anys. María Rovira és una sindicalista agrària catalana, l’única dona dins la comissió permanent de la Unió de Pagesos, on és la responsable de Política Territorial i coordinadora territorial de les comarques de Barcelona. Caterina Albert, (L’Escala 1869-1966), coneguda amb el sobrenom de Víctor Català, fou una escriptora catalana autora d’una de les obres literàries cabdals, la novel·la Solitud.

39 GiDONA

EL REPORTATGE 13 DONES D’AVUI, 13 DONES D’AHIR

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:20

Página 40

JUDIT PORTA PERIODISTA-PRODUCTORA-DIRECTORA

leidetana de naixement i periodista de professió, Judit Porta va rebre l’encàrrec de dirigir aquest projecte de mans de Pere Gibert, director de Continguts Culturals i d’Entreteniment de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona va fer una proposta molt específica en contingut, però molt oberta i lliure en qüestions de format. Com que la XTVL ja havia coproduït amb Judit Porta un parell de documentals, Gibert va apostar per la combinació periodística i artística de la lleidatana.

Judit Porta es va llicenciada en periodisme per la UAB. Formada en el

L

40 GiDONA

món de la informació local, va començar a treballar a la delegació de Televisió de Catalunya a Lleida i posteriorment va presentar l’informatiu matí de la Cadena SER a Lleida dins l’espai

“Hoy por Hoy”. Temps després va treballar a COMRàdio-freqüència Lleida, en la realització d’espais informatius i de programes. L’any 2000 s’incorporà als serveis informatius de COMRàdio a Barcelona i treballà en la redacció i presentació del programa “Crònica d’una setmana”. Porta ha cursat dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett i ha realitzat estudis de guió cinematogràfic a l'Escola de Cinema i Televisió de Sant Antonio de los Baños, Cuba.

L'any 2007 co-dirigí, junt amb Jesús Muñoz, el curtmetratge de ficció "Nada en la línea". També ha fet d'ajudant de direcció de les obres "La Màquina de Parlar", Sala Beckett i "El meu avi no va anar a Cuba", Festival Grec 2008. ■

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:23

Pรกgina 41

27/1/11

PUBLIREPORTATGE

GiDONA Nยบ 39

42 GiDONA

12:23

Pรกgina 42

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:23

Pรกgina 43

43 GiDONA

LA SEXUALITAT HUMANA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 44

Núria Tió i Rotllan Psicòloga clínica d'adults Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella Autora de la novel·la eròtica L'Aurora, edicions Bromera

L’ejaculació precoç Els homes sense problemes d'ejaculació saben retardar l'orgasme i, fins a cert punt, fer-se'l venir quan desitgen. En canvi, l'home que pateix d'ejaculació precoç ejacula d'una manera incontrolada quan arriba a un nivell crític d'excitació. L’ejaculació precoç és un trastorn sexual que afecta l’home a l’hora de realitzar el coit. Sol angoixar-lo molt, perquè nota que no té cap control sobre el reflex ejaculador i l’ejaculació s’esdevé d'una manera automàtica davant d'una sèrie d'estímuls sexuals. Sovint, l’home que pateix d’ejaculació precoç és incapaç de detectar les sensacions premonitòries de l'orgasme (no n'és conscient) i per això ejacula d'una manera involuntària. eneralment, la precocitat ejaculatòria es dóna o bé quan la parella està fent el coit o bé a l'inici del coit. Ara bé, no és estrany trobar homes que ejaculin abans de la penetració o bé quan l'intenten. I fins i tot n'hi ha que ejaculen mentre estan fent el joc sensual, durant les carícies prèvies a l'acte sexual. L'ejaculació precoç més freqüent és de tipus primari, és a dir que l'home que la pateix l'ha patida sempre; en canvi, la de tipus secundari,

G

la de l'home que havia controlat l’orgasme i que a partir d’un moment perd el control ejaculador, és infreqüent. En aquests casos, cal suposar l'existència d'algun trastorn de tipus orgànic, sobretot quan no hi ha una situació d’estrès important o no hi ha hagut cap variació en la relació sexual o de parella del pacient. Les causes orgàniques en una ejaculació precoç primària solen ser rares, i el que és normal és que a un home jove i sa, que presenta una història mèdica normal, no se li hagi de fer cap mena de prova física.

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 45

LA SEXUALITAT HUMANA

En canvi, sí que podem parlar d’una causa biològica. S’ha constatat que pertot arreu el gruix de la població masculina ejacula ràpid. Què vol dir això? Doncs que l’evolució de la nostra espècie ha primat els homes ràpids en detriment dels homes lents.

Com també s’ha constatat que les dones triguen més a arribar a l’orgasme (respecte dels homes) i, a diferència d’ells, hi ha un percentatge important de la població femenina que no ha assolit mai l’orgasme. També, en aquest cas, l’evolució ha primat el retard orgàsmic en les dones. Per entendre-ho, hi ha un fet que no hem d’oblidar: som animals. Animals humans. Compartim amb la resta d’espècies unes pautes innates de conducta de les quals depèn la vida i que tenen a veure amb la continuïtat de l’espècie: les posseïm pel sol fet de néixer i, en el cas dels humans, aquestes pautes venen modelades per l’educació, la cultura, etc. Una d’aquestes pautes bàsiques és la sexualitat. En aquest cas l’evolució ha premiat l’ejaculació ràpida en detriment de la lenta. Per dir-ho d’una altra manera: biològicament parlant, els homes ràpids són normals, ja que la norma biològica és la rapidesa.

Aquest és un fet que explico als homes que venen a la consulta. Quan el senten fan una ganyota i tot seguit expressen una queixa: “doncs per a mi és un càstig!”. Vull que entenguin aquest argument perquè voler “assolir o tenir competència ejaculatòria” forma part d’aquest component cultural de la sexualitat (ara, la norma cultural implícita sobre l’ejaculació és “saber-la controlar”, o, per dir-ho en els termes dels joves d’avui, “ara, el que és porta és aguantar fins que la noia ha acabat”). Fins fa cinquanta

anys, cap home es preocupava per la seva precocitat ejaculatòria. El canvi va començar a mitjan segle XX, quan la dona va descobrir el costat plaent de la sexualitat (fins aquell moment la sexualitat es reduïa a genitalitat/coit/reproducció). Ara, l’objectiu de les relacions sexuals és el de compartir una intimitat, des del joc dels sentits i des d’una confiança i una entrega plaent. Aquest canvi en la vivència de la sexualitat ha comportat, entre altres coses, que fos l’home el responsable de controlar l’ejaculació.

Podia haver estat la dona l’encarregada de millorar la seva competència orgàsmica, però no ha estat així. Vull dir que res no priva a les dones de venir a la consulta i dir: “trigo massa a arribar a l’orgasme i això em neguiteja: vull ser ràpida!”. (L’ejaculador precoç diu: “sóc molt ràpid ejaculant i això em neguiteja molt: vull ser més lent!”). On vull arribar, dient això?

Doncs que tot allò que és cultural és, en principi, susceptible de veure’s sota prismes diferents, i que tan correcta és una visió com l’altra. És més, si a l’hora del treball terapèutic es té en compte la rapidesa ejaculatòria d’un i la lentitud orgàsmica de l’altra, el tractament és molt més ràpid i eficaç. El tractament avança molt de pressa quan la dona també s’hi implica perquè, al mateix temps que l’home aprèn a retardar l’orgasme, ella aprèn a potenciar-lo (a ser més ràpida).

Sovint, la rapidesa ejaculatòria de l’aspecte biològic queda consolidada amb la pràctica masturbatòria. Quan l’home comença a masturbar-se (en l’etapa de l’adolescència) l’objectiu és l’orgasme. L'objectiu del control no hi és.

Hi ha més aspectes que incideixen en la rapidesa ejaculatòria: unes primeres relacions sexuals que requerei-

xen una ejaculació ràpida (amb prostitutes, en llocs incòmodes o bé en llocs que hi ha el perill de ser descoberts); la utilització de mètodes inadequats de control de l'embaràs; que la companya estigui afectada de disparèunia (dolor al coit) i vulgui un acabament ràpid de la relació, o bé la inapetència de la dona. En tots aquests casos ens trobem amb el mateix: l'home es veu impel·lit a acabar ràpid i, per tant, inicia un mal aprenentatge del control voluntari de l'ejaculació. Aquest mal aprenentatge potencia l'ansietat, que es va incrementant per l'obsessió de controlar l'ejaculació: com que l'obsessió va dirigida a controlar l'ejaculació, no s'adonen de com va augmentant la seva excitació ni que estan apareixent unes sensacions que són premonitòries de l'orgasme, i acaben ejaculant d'una manera inevitable. Alguns ejaculadors precoços intenten el control mitjançant mètodes propis, que sempre són maniobres de distracció destinades a disminuir l'excitació i per tant, a retardar l'ejaculació. Però molts dels homes que ho fan comproven que aquest mètode no els funciona, ans al contrari: no només no controlen, sinó que l'angoixa per aconseguir aquest control pot acabar afectant-los l'erecció (així, un nombre considerable d'ejaculadors precoços presenta un trastorn erèctil secundari).

El tractament sexològic destinat al control de l'ejaculació és un dels tractaments amb més èxit terapèutic: va destinat a fer que l'home vagi reconeixent els nivells d’excitació que són els que garanteixen el control de l’orgasme. ■

sexologia@nuriatio.cat Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G DTelèfon 972 20 10 84 / 972 20 48 82

SALUT PSICOLOGIA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 46

Sílvia Congost Psicòloga - Terapeuta - Coach Personal Especialista en Autoestima - Relació de Parella - Èxit Personal i Professional

Fa uns anys gairebé ningú parlava d’autoestima i, des que ha començat a fer-se popular, cada vegada més persones aposten per potenciar-la i actuen per assolir un major autoconeixement, per generar més consciència, viure més presents i treure el màxim partit de les seves vides, cadascú amb el seus propòsits.

LA MENTIDA PERSONAL algrat això, tota cara té la seva creu i, en aquest cas, la part fosca de l’autoestima és allò que alguns anomenem mentida personal.

Es tracta del pensament més negatiu que cada un de nosaltres tenim sobre nosaltres mateixos. És una creença limitant, que ens impedeix avançar, ens bloqueja i ens marca unes barreres difícils de deixar enrere.

Per suposat, aquestes creences són absolutament falses, ja que els éssers humans tenim un potencial il·limitat, i qualsevol pensament que ens marqui el contrari no és més que això: un producte creat per la nostra ment.

M

NO PUC...

Cada persona té la seva mentida personal. Aquesta s’incorpora en nosaltres com a resultat de les experiències viscudes en la nostra infància: dels episodis que vivim com a fracassos i, principalment, a partir de la desaprovació que rebem per part dels nostres pares i cuidadors.

Algunes de les més freqüents són

“no puc”, “no sóc capaç”, “no sóc suficientment...” o “sóc dolent/a en...”

Al néixer tots som iguals, ens sabem complets i, com que ningú ens ha dit encara que no podíem aconseguir certes coses, ens sentim capaços de tot.

Però, quan ens fem grans, aquestes creences falses comencen a ser un problema. Tots tenim un propòsit, tenim desitjos, il·lusions, però quan renunciem perquè no ens sentim capaços d’aconseguir una fita és quan hem de fer un canvi.

1. Primer cal ser conscients que aquestes creences estan en nosaltres, que habiten dins la nostra ment.

2. Després hem de veure si estem apostant per tot allò que volem aconseguir, si perseguim cada un dels nostres somnis o si, al contrari, els deixem anar sentint que mai podríem atrapar-los.

3. Per últim, cal fer un treball per transformar aquests pensaments negatius i limitants en afirmacions que ens connectin amb tot el nostre potencial i que ens empenyin amb força cap a cada un dels nostres propòsits. Sense mirar enrere. I si mirem enrere no passa res, sempre que seguim caminant endavant.

Es tracta de conèixer quina és la nostra mentida personal, saber que és falsa i identificar-la cada cop que s’activi a la nostra ment. Sabrem que s’ha fet present perquè, quan això passa, ens sentim malament i connectem amb emocions negatives. Igual que si una altra persona ens digués “no veus que no ets capaç d’aconseguir això?”, quan ens diem quelcom semblant a nosaltres mateixos, tot i ser de manera inconscient, el mal que ens fem és el mateix, la mateixa frustració, ràbia, impotència i tristesa.

JO PUC! De la mateixa manera, quan ens diem “jo puc” i ho sentim de veritat dins el cor, activem emocions de força, èxit, il·lusió i alegria. No penseu que val la pena apostar i fer un petit treball personal per conèixer la nostra mentida i potenciar la nostra afirmació? ■

www.silviacongost.com silviacongost10@hotmail.com

TRANSPORTS DES DEL 1896

C. Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 Girona Tel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

46 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 47

CAVITACIÓ PLUS La cavitació és un dels tractaments estètics més demanat actualment. Aquest tractament consisteix en la generació controlada de micro-bombolles de buit que trenquen les cèl·lules grasses sense alterar les estructures adjacents, respectant així la integritat del sistema sanguini i limfàtic.

Així, aconseguim dos efectes: • Transformació del greix en una substància líquida que s’elimina fàcilment a través de les vies urinàries i limfes.

• Afermament de la zona tractada a causa de l’activació del metabolisme cel·lular que, a la vegada, augmenta la creació de noves fibres de col·lagen, elastina i àcid hialurònic. Tot això gràcies a l’augment d’energia.

Això sí, cal recordar que per evitar efectes secundaris i per garantir un resultat òptim del tractament s’ha de beure 2,5 litres d’aigua cada dia amb preses regulars.

El nostre cos elimina el greix alliberat mitjançant processos metabòlics com l’orina i la suor. Els resultats es veuen des de la primera sessió, ja que la cavitació permet actuar en aquestes zones on no s’aconsegueix arribar amb una dieta i exercici físic.

No obstant això, cal combinar aquesta tècnica amb altres tractaments com la pressoteràpia, l’endermologia i la mesoteràpia virtual que ajuden a eliminar, refermar, drenar i modelar. Si, a més, associem aquests tractaments a unes recomanacions dietètiques i un exercici regular aconseguirem resultats espectaculars.

Els intervals entre cada sessió seran d’un mínim de 72 hores, perquè aquest és el temps que necessita l’organisme per eliminar el greix líquid. El temps d’emissió ultrasònica no podrà superar els 35 minuts per sessió. La cavitació està pensada sobretot per eliminar cel·lulitis de tot tipus i greix localitzat. Els efectes col·laterals mínims que poden aparèixer són: • Eritema local • Micropunts transitoris • Sensació de brunzit a les orelles durant la sessió Hi ha pacients que han de rebre el consentiment del seu metge abans de sotmetre’s a aquest tractament. És el cas de pacients amb cardiopatia o epilèpsia, embarassades i mares en època de lactància, persones amb marcapassos i amb patologies auditives, amb càncer i amb pròtesis metàl·liques zonals. Les persones amb problemes hepàtics i/o renals (pedres, trasplantaments, etc) no poden rebre un tractament de cavitació.

27/1/11

SALUT VIURE BÉ

GiDONA Nº 39

12:23

Página 48

Sílvia Torroella Claver Biòloga i psicòloga Col·legiada 10.905

Fa uns anys es va posar de “moda” l’autocontrol emocional. La no expressió de les emocions bàsiques negatives i pròpies de l’espècie animal, com la por i la ràbia. La societat ens deia que quan expressàvem por o ràbia ens comportàvem de manera salvatge i animal i, així, perdíem el nostre estatus humà. Per tant, calia aplicar “autocontrolar-se”.

CONTROL O REPRESSIÓ?

Quan les emocions s’expressen i haguéssim estat capaços de no generar aquestes emocions, no les hauríem amagat ni reprimit. Però no som capaços de fer-ho, perquè no és la nostra naturalesa. El nostre cervell engloba tres tipus de cervells; de més antic o primitiu a més modern: el reptilià, el mamífer o emocional i el racional o humanitzat. Els tres cervells estan coordinats i NO anul·lats, per tant, parlem d’incorporació cerebral, no d’anul·lació de l’estructura més antiga.

Moltes de les nostres conductes estan modulades i regulades pel nostre cervell mamífer, la zona límbica, amb el seu conductor de les emocions: l’amígdala. La conclusió que s’extreu d’a-

S

questa forma estructural del nostre cervell és que no podem “apagar” allò que sentim quan es converteix en alguna emoció com la por i la ràbia. Quan, amb molt d’esforç, “ho apaguem” o “ho neguem” estem reprimint les nostres emocions. NO les estem controlant. És en aquest moment quan apareixen els problemes: quan inflem un globus per “amagar” l’aire a dins. I ho aconseguim fins a cert punt, perquè quan traspassem el límit, el globus esclata sense control. El mateix passa amb la resta d’emocions quan aquestes s’amaguen, es reprimeixen i es neguen com a pròpies.

Som éssers humans, éssers vius amb un cervell força estructurat i

actuem com a persones. Per això, en comptes de reprimir les emocions, cal que les posem al nostre servei de forma positiva. Les emocions són potents activadors que podem utilitzar en benefici propi. Només cal modular la seva intensitat, direccionar la seva expressió i canviar el concepte social de “cosa negativa”.

No existiríem sense por i sense ràbia, de la mateixa manera que ambdues emocions de forma desproporcionada tampoc són bones.

En les polaritats del tot i el res, el millor sempre és el centre. ■

www.viure-be.bloc.cat

SETMANA BLANCA TOT EL DIA: de 9 del matí a 6 de la tarda 40 euros ● MATÍ: de 9 del matí a l’1 del migdia 25 euros ● FAMILIAR: TOT EL DIA: 35 euros / MATÍ: 20 euros (Per a totes les edats) ●

CASAL DE SETMANA SANTA CENTRE HÍPIC I PARC D’ACTIVITATS SANT GREGORI-GIRONA Tel. 685 821 502 / 639 359 083 Sr. Jaume jaumegc68@gmail.com

48 GiDONA

ACTIVITAT S ● JOCS DE CAVALL ● MANEIG ● CLASSES D’EQUITACIÓ

27/1/11

12:23

Página 49

Elisabeth Toro Barea

QUAN EM MIRO AL MIRALL, ESTIC TAN BELLA QUE CRIDO D'ALEGRIA!

SESS IÓ

PREPARA’T no

s de

s e ssi o n s

f ot

i la

ra

bo

od

fotodepilació ●

C

ada dona defineix la seva pròpia bellesa. La bellesa enforteix la confiança… i la confiança amplifica la bellesa. Bellesa + Confiança + Èxit = Felicitat!

Tota dona mereix ser valorada, respectada i admirada.

Quan una dona millora la seva aparença personal ocorre alguna cosa sorprenent. La gent comença a prestar-li atenció, a escoltar-la, a buscar-la, a demanar la seva opinió,.... ella està més segura que mai de si mateixa! Quan creixi la seva confiança, creix el respecte a casa, al treball, en el seu cercle social, pertot arreu, mentre decau la seva inseguretat.

Es transforma més atrevida, divertida, audaç, valenta; descobreix que pot fer qualsevol cosa, que es capaç de transformar-ho tot. La vida millora en tots els aspectes i formes.

Es diu que no importa la bellesa física en la societat, que l'important són els sentiments i els valors de les persones i tot allò que forma la personalitat i el caràcter de la dona, però... qui realment porta això a la pràctica? Donada la situació actual de la societat on vivim, en la qual fins i tot per omplir una sol·licitud et demanen foto i una excel·lent presentació, la resposta a la pregunta és "gairebé ningú".

Dia a dia som milers les dones que ens sotmetem a algun tractament per millorar el nostre aspecte físic, tractant d'endarrerir una miqueta els reflexes de l'edat, aprimar-nos per aconseguir el cos desitjat, per així poder disposar d’una vida social activa, o bé per obtenir el treball desitjat, fins i tot algunes dones per aconseguir un marit ric, …

El món de la bellesa tot ho pot, tot ho transforma. Un millor aspecte físic ens obre les portes del cel, del treball, de l'amor, de l'amistat, …. No obstant això, fins a quin punt tot això es cert? Existeixen diverses teories sobre fins a quin punt la bellesa pot conduir a la felicitat o a l'èxit. Molts diuen que la bellesa és només un complement, no obstant les seves parelles són la màxima representació de la bellesa física, encara que els seus escrits i conferències diguin tot el contrari. Llavors ens enganyem? o no acceptem la realitat.

Així que no cal espantar-nos; la vida té oportunitats per a totes nosaltres, és qüestió d'aprofitar-les. Per tant sigues bella, única, femenina, sensual, bonica, estimada i apreciada,.... sigues dona! Ja saps el que diuen: No hi ha segones oportunitats per a les primeres impressions! ■ girona@d-pilate.com www.d-pilate.com

ci ó

A ON IZ

*p e

Sempre recordeu dues coses: cada dona ja és bella, i cada dona pot ser encara més bella! És qüestió d'apreciar-se un mateix, ressaltar i potenciar la bellesa per projectar la nostre pròpia autoimatge, i llavors esperar i veureu el que passa!

ep

SALUT BELLESA

GiDONA Nº 39

fototerapies

remodelació ultracavitació ● pressoteràpia ● cabina estètica tradicional ●

3

bellesa

1

6

2

8 10

4 5

9

7

13

11 12 14

fotorejoveniment, ● tractaments facials i corporals ● tint i permanent de pestanyes ●

DURANT AQUEST MES DE FEBRER... d-pílate amb els preus de les nostres rebaixes:

al

eci p s e o

s e x i eba

Bon

R

0 €rior 6 = e nes vi sup

a es i ll l i 6 zo x a s, ingle u

inclo

Estalvia de veritat amb els nostres bonos i gaudeix de la fotodepilació més econòmica

Gran Vía de Jaume I, 36 · 17001 Girona · Tel. 972 21 90 46 girona@d-pilate.com ·

www.d-pilate.com

SALUT MEDICINA NATURAL

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 50

Maria Vidal Fortià Naturòpata i terapeuta

El dia que estudiava anatomia i fisiologia vaig pensar que el cos humà és una autèntica obra d’art. És impressionant la perfecció amb la qual està dissenyat i funciona, i el que veiem és només una part, la complexitat del cos es prolonga cap a estructures que la nostra visió limitada no pot percebre, totes elles dissenyades amb la mateixa perfecció.

DE L’INCONSCIENT A LA MALALTIA questes estructures invisibles estan impregnades en el cos i quan s’hi produeix algun desordre o desequilibri, sempre s’acaba manifestant en el pla físic, o sigui, en el cos.

Quasi tot està en l’inconscient. La consciència és el mar però la inconsciència és l’oceà, aquesta massa amorfa amb un flux constant que governa les nostres vides i a on nosaltres ens costa tant accedir-hi. Només despunta cap al conscient a través de pensaments, emocions o somnis estranys que la gran majoria de les vegades no arribem a entendre. Aquesta inconsciència grava tota la nostra experiència i la gran majoria de les vegades és la que provoca les coses bones i dolentes que passen a la nostra vida i la que regeix el nostre comportament.

Es filtra cap al conscient a través de subtileses o manifestacions del seu llenguatge que nosaltres hem d’aprendre a interpretar. Moltes vegades es manifesta a través del cos, dels pensaments i de les emocions, del que intuïm, ens revela el seu missatge a través de mals o plaers que sentim, a través de sensacions que no sabem perquè les tenim però les sentim amb força, ens fa bategar el cor i sentir ansietat quan hi ha alguna cosa a la nostra vida que no funciona i ens fa sentir plens d’energia quan tot està en ordre.

Aquesta inconsciència al principi és subtil, i amb les seves subtileses ens intenta fer prendre consciència del que volem en realitat, però vivim en un món

A

50 GiDONA

tan racional, on la raó predomina sobre l’instint i la intuïció, que hem perdut la capacitat de sentir-les com un missatge important per a la nostra vida i no el tenim en compte perquè no hi sabem trobar el significat.

Llavors, l’inconscient intenta fernos prendre consciència dels seus missatges de manera no tan subtil, i aquí és quan comença a manifestar-se en la funció del nostre cos o de la nostra ment, que aparentment sembla que d’aquesta manera sí que l’hi farem cas, però no, encara no podem entendre que hi ha alguna cosa en el nostre cos que no funciona i és precisament perquè una part de nosaltres vol canviar alguna cosa. No entenem perquè tenim algun òrgan que se’ns ha debilitat o congestionat, no entenem perquè la nostra immunitat està fluixa i ens posem malalts amb freqüència, no entenem perquè sentim ansietat, angoixa, tristesa, depressió, no entenem res, no entenem l’origen d’aquestes manifestacions. I això va a més.

L’arquitectura de la malaltia, de la manera que comença i cap a on evoluciona, és tant personal que això ens fa pensar que la malaltia no és independent del cos, que ara hi és i ara no hi és, la malaltia és un estat. Quan la persona està malalta, tot el cos, ment i esperit està malalt. Encara que la manifestació física només es produeixi en una de les parts, el cos és un, i tot està lligat. Si una sola cèl·lula del nostre cos pateix, totes les altres se n’assabenten perquè tot està íntimament

relacionat a través de les estructures visibles i invisibles.

El disseny de la malaltia té molt a veure amb l’estat de salut del cos, l’edat, l’estil de vida i l’actitud de la persona davant la vida. Però el que fa que la patologia es desenvolupi en un òrgan o en un altre i el grau de desenvolupament, és la inconsciència qui ho provoca, depenent del contingut del missatge que empeny cap al conscient.

La gènesi de la salut consisteix en trencar amb el que ens congestiona la vida i el cos. La guia del nostre cor és vital, i només podem saber si estem en el nostre lloc en el món si sentim pau a dins, la pau proporciona alegria i l’alegria ens fa sentir plaer, i aquesta pau, alegria i plaer és el millor nutrient per augmentar les defenses del nostre cos, enfortir-lo i així qualsevol desequilibri transmutarà en equilibri, perquè el nostre cos, quan té força física i emocional té la infinita capacitat de generar salut.

La vida és com una carrera d’obstacles i la malaltia no és res més que un obstacle més. Comprenem, doncs, la manera de superar aquest obstacle, i la salut sempre ens sustentarà. ■

MARIA VIDAL FORTIÀ Naturòpata Terapeuta sacre-cranial Flors de Bach c/ Joan Maragall, 19 ent.D GIRONA Tel. 972 208 208 mariavidalfortia@gmail.com

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 51

el racó de GENCIANA

Els beneficis de la Gelea Reial

L

a Gelea reial es tracta d’un producte secretat per les glandules faringes de les abelles obreres nodrices. És d’aspecte blanquinós, de consistència gelatinosa i amb un gust àcid i ,lleugerament, dolç. Consistitueix l’alimentació exclusiva de les larves fins el tercer dia de vida de les futures reines.

La gelea reial conté: • Aigua en un 66% • Proteines en un 12%, de les quals una gran part són aminoàcids lliures.

• Hidrats de carboni en un 9% • Grasses un 6 % • Rica en vitamina B1, B2, B3, B5, B6, biotina, àcid fòlic i en menor quantitat B12, A,C,D i E. • Aporta minerals i Oligoelements: Calci, coure, ferro, fòsfor, potasi i silici.

La qualitat de la gelea reial es pot determinar segons el contingut en 10-HDA (àcid 10 hidroxidecenoic).

En major quantitat de 10-HDA de millor qualitat serà la gelea.

• Indicada en situacions molt variades: •La persona sana mantindrà un rendiment físic i mental adecuat, sobretot en èpoques d’estress.

•En cas de malaltia, sempre ajudat per altres tractaments, contribuirà a reesteblir la salud.

Molt aconsellable en casos de: Anorèxia Úlcera gastroduodenal Anèmia Hipotensió Arterioesclerosi Impotència i manca de desig sexual Estats depresius Transtorns de la memòria Nens amb Síndrome de Down Certes malaties de la pell (manifestacions quiratosiques o seborreiques)

osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa tractaments infantils flors de bach dietètica

La gelea reial no presenta cap contraindicació. És acosnsellable per el bon manteniment de la salud realitzar dues cures a l’any una a la primavera i l’altra a la tardor de 30 dies cada una. ■

PROPIETATS La gelea reial és un superaliment natural que estimula l’organisme i en millora l’estat general tot facilitant l’activitat celular, reforçant les defenses,actuant com a preventiu de les malalties infeccioses i augmentant també la resistència física.

La gelea reial és: • Tonificant i dinamitzant • Un equilibrant de l’organisme que restableix el bon funcionament dels òrgans vitals i del metabolisme.

la vostra botiga a Internet

www.genciana.es

Promoció

3x2

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona

Tel. 972 20 87 87

SALUT OSTEOPATIA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 52

Estel·la Nevado Fisioterapeuta i Osteòpata Col·legiada 2523

L’art de l’osteopatia pediàtrica consisteix en conèixer quina és l’afectació que presenta el nadó o l’infant, la seva causa i com tractar-la. En el cas dels bebès l’osteopatia és una disciplina molt reconeguda per la seva eficàcia i perquè fa prevenció de futurs trastorns.

PLAGIOCEFÀLIA I OSTEOPATIA a plagiocefàlia és un aplanament del crani i juntament amb altres problemes com l’otitis, la torticolis congènita, les regurgitacions, la irritabilitat, els còlics i el retard psicomotriu, entre altres, forma part de les patologies més comuns que afecten als nonats.

Aquesta situació pot produirse abans o després del part. Les que es formen abans de néixer són especialment severes i creen majors asimetries en el crani i en la cara, fets que les fa més difícils de corregir que les plagiocefàlies que són degudes per causes posteriors al naixement.

L

CAUSES D’APARICIÓ NEONATAL ● Posició intrauterina: posició transversa o de natges. ● Restricció d’espai uterí: pelvis maternes petites, miomes uterins, fetus amb el cap gran, alteracions de la quantitat de líquid amniòtic i embaràs múltiple. ● Encaix i expulsiu perllongats o molt ràpids. ● Alteracions congènites associades com sinostosis (ossificació d’una articulació entre dos ossos del crani) o torticolis congènites.

En el cas de l’embaràs múltiple, el

52 GiDONA

bessó més afectat és el que ha estat sota el germà, en la part més baixa de l’úter, sense massa espai, sobretot en l’últim trimestre, quan la deformitat per compressió en el cap contra la pelvis materna és més important. En la foto de suport, s’està tractant en Biel, que presenta una plagiocefàlia esquerra, causada per un embaràs múltiple com acabem d’explicar.

CAUSES POSTERIORS AL NAIXEMENT Utilització d’instrumentació per ajudar en el part com ventosa, fòrceps o espàtules. ● Que el nadó dormi sempre amb el cap ●

en la mateixa posició o estances perllongades en les UCI de nonats. És important saber que en molt pocs casos hi ha una correcció espontània i que tant aviat com es pugui s’hauria d’iniciar tractament d’osteopatia. La seva correcció, no sols millorarà la seva estètica, sinó que el més important és que evitarà l’aparició de futurs símptomes clínics a curt o llarg termini. Per exemple: retràs psicomotriu, problemes d’enfocament visual, afectacions auditives, problemes de lacrimal, sinusitis, mals de cap, malaoclusió i altres que es poden manifestar en edat escolar com trastorns de llenguatge, aprenentatge, comportament i dèficits d’atenció.

Amb l’osteopatia el treball es fa sobre les fibres del teixit ossi que estan desenvolupant-se en una direcció incorrecte i disminuint les tensions de les membranes que envolten el sistema nerviós. La manera d’aconseguir-ho és mitjançant suaus pressions sobre els ossos que formen el crani.

Paral·lelament a això els pares hauran de procurar que el cap no es recolzi sempre sobre el costat aplanat, ja que això agreujarà la deformitat. ■

GiDONA Nº 39

27/1/11

14:36

Página 53

MODATENDÈNCIES

LLUITA I GUANYA LA BATALLA A LA FLACIDESA I AL GREIX!

EXILIS

LA NOVA TECONOLOGIA SINÈRGICA

QUÈ ÉS EXILIS? És un sistema de tractament no invasiu, que sinergisa de forma simultànea ones ultrasòniques i radio-freqüència, obtenint excel·lents resultats en la reducció de dipòsits de greix i la reordenació de les fibres de col.làgen INDICACIONS • Reducció de greix • Estirament de la pell • Estries • Lifting • Moldejat Corporal • Rejovenement facial • Cel·lulitis

DEPILACIÓ INDOLORA, PER A TOTES LES PELLS I PER TOT L’ANY

LA NOVA FOTODEPILACIÓ Tecnologia mèdica desenvolupada i patentada per Alma Làsers AFT és l’última tecnologia en fotodepilació desenvolupada per poder-te depilar al llarg de tot l’any.

Gràcies a la seva aplicació In-Motion i al seu sistema integrat de refredament, la depilació AFT és indolora, fins i tot en les pells més sensibles i en les zones més bronzejades.

Depilem tot tipus de pèl, sempre que estigui pigmentat, del més clar al més fosc.

PROMOCIÓ FEBRER • Engonals i aixelles 90€ • 1/2 cames i engonals 190€ • cames 120€ • Esquena d’home 175€ • Pit i abdomen 175€

Durant aquest mes de febrer sol.licita informació i prova gratuita!

La Salle, 23 · 17002 Girona · Tel. 972 226 269 · sinergia_gi@hotmail.com

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 54

de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 41 fisiomedicgirona@hotmail.com www.fisiomedicgirona.cat

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 55

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERA FISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR I EFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC? Són uns impulsos acústics generats pneumàticament, mitjançant una ona bolística. El tractament s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transforma l’energia cinètica en mecànica.

Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava per trencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha adaptat a la traumalologia.

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC? Estimulen el metabolisme en la regió del dolor, intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen els estímuls dolorosos i activen la capacitat de curació espontània.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT? • Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...) amb calcificació o sense.

• Epicondilitis - colze de tenista.

• Eperó calcani-fascitis plantar.

• Bursititis trocanterea i periostitis.

• Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis.

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

Fisioterapeutes i Osteòpates.

D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT? És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) i només calen 4-5 sessions de curta durada, no requereix anestèsia, no és invasiu i pràcticament sense efectes secundaris. És l’alternativa a les infiltracions i a la intervenció quirúrgica.

PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓS TRACTAMENT? El principi actiu d’aquestes ones és completament diferent al de qualsevol teràpia física d’un centre de rehabilitació. Les ones de xoc permeten tractar unes patologies que costen molt de solucionar amb les teràpies convencionals. És una aposta de futur del centre, ja que voliem oferir noves teràpies als nostres pacients i som l’únic centre mèdic que aplica aquest tractament en tota la província.

27/1/11

SALUT MEDICINA I CIRUGIA ESTÈTICA

GiDONA Nº 39

12:23

Página 56

Dr. Rafael Gálvez Director mèdic de Giro-Klinic

UN ROSTRE NOU SENSE CIRURGIA AMB BIOPLASTIA I/O RINOMODELACIÓ La bellesa del rostre depèn fonamental-

ment d'un joc de proporcions i de l'harmonia entre tots els elements que ho formen.

Ara la medicina estètica ens permet remodelar el rostre i possibles imperfeccions fins a aconseguir equilibri i atractiu. La bioplàstia és una nova tècnica que serveix per a modificar el perfil, el volum i la silueta d'algunes parts del rostre i del cos.

especialista en bioplàstia actua com un escultor aplicant implants de farciment fins a aconseguir l'aspecte desitjat.

Aquestes substàncies són biocompatibles i s'implanten profundament a través d'un petit orifici realitzat en la pell amb una agulla, sense talls ni punts, s'utilitzen microcànules, que tenen la punta arrodonida; per no lesionar els vasos sanguinis ni els nervis.

L'

La tècnica de rinomodelació consisteix essencialment en el desplaçament dels segments nasals mitjançant la meticulosa introducció de materials, en punts específics del nas.

En cap cas es pot corregir defectes funcionals de respiració que corresponen avaluar i tractar a l'especialista en Otorinolaringologia.

Tot es realitza amb anestèsia local, en el propi ambient del consultori mèdic, amb la possibilitat que el pacient acompanyi pas a pas, a través d'un mirall, el procediment. El resultat es veu inmediatament. ■

56 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 57

Dr. R. Gálvez

salut, estètica i antienvelliment

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona Tel. 972 22 19 28 www.medicinaycirugiaestetica.com

Per a més informació: www.medicinaycirugiaestetica.com www.bioplastia.es

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950

27/1/11

12:23

Página 58

Doctor

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS Especialista en Endocrinologia Diabetis i Nutrició Col·legiat Número 1699 MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

EL BALÓ INTRAGÀSTRIC LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTA PART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT. UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈ DURANT TOT EL TRACTAMENT PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓN POSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª 17001 Girona Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

SALUT NUTRICIÓ

GiDONA Nº 39

Dr. Josep Joan Carreras Fígols Endocrí

DIABETIS I OBESITAT

L’obesitat és una malaltia en expansió que està present en tots els fòrums mèdics per la repercussió que té en ella mateixa i per la seva incidència en el desenvolupament d’altres malalties com la diabetis Mellitus de tipus II. obesitat és un factor de risc determinant en la expansió la diabetis Mellitus de tipus II, que en la majoria de casos està directament relacionada amb un augment de pes. Precisament, entre els efectes de l’obesitat hi ha l’augment de la resistència a la insulina, que pot derivar amb el desenvolupament de la diabetis. Si hi afegim un augment de la tensió arterial, el colesterol, els triglicèrids, el consum de tabac i el sedentarisme, tenim moltes probabilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular, que pot esdevenir severa i amb un desenllaç fatal.

Els estudis més recents han demostrat sense marge d’error que és mot important perdre pes per mantenir sota control la diabetis de tipus II i evitar els seus efectes secundaris. Els estudis han comparat els resultats dels tractaments de l’obesitat emprant tres mètodes: la cirurgia bariàtrica, la banda gàstrica i el baló gàstric, en front els mètodes més tradicionals.

El baló gàstric està indicat a aquelles persones que tenen un excés de pes superior als 18 quilos amb comorbilitats afegides, o bé persones amb un índex de massa corporal que supera el 30.

També és una opció vàlida per a obesos que han fracassat amb altres alternatives de reducció de pes més conservadores i que no han aconseguit canviar el seus hàbits.

El baló fabricat amb silicona s’introdueix en el transcurs d‘una gastroscòpia amb sedació. Quan el baló arriba a l’estómac, s’omple amb sèrum fisiològic marcat amb blau de metilè, per tal que ens avisaria si hi ha alguna pèrdua de líquid. Aquest baló redueix a una tercera part la capacitat del estómac i permetrà modificar els hàbits alimentaris del pacient de manera pausada. El resultat és la pèrdua de 15 a 30 quilos de pes.

L’

El baló es retira sis mesos després, mitjançant una endoscòpia. Aquesta tècnica va a càrrec d’un equip format per especialistes en medicina interna, digestòlegs especialitzats en gastroscòpies, anestesistes, especialistes en endocrinologia i nutrició, psicòlegs i personal auxiliar convenientment format.

La pèrdua de pes amb el baló associada al tractament de la diabetis pot arribar a normalitzar els nivell sanguini de glicèmia i també de la hemoglobina glicada. En alguns casos es pot arribar a remetre per complet la simptomatologia de la malaltia. La dieta supervisada regularment i la modificació de la conducta amb exercici físic pausat són una alternativa a tenir en conte pe millorar les perspectives de futur en aquests pacients.

Una pèrdua important de pes sempre serà beneficiosa. Si, en principi, no va acompanyada de cap altre malaltia, ens ajudarà a eliminar un factor de risc i, si a l’obesitat ja hi tenim altres patologies associades, ens pot ajudar a guarir-les.

En conclusió la pèrdua del 10 % de l’excés de pes pot: • Reduir a la meitat el risc de contraure una diabetis.

• Rebaixar el nivell del colesterol LDL (dolent) • Augmentar el nivell de colesterol HDL(bo) • Baixar els nivells de la tensió arterial (sistòlica i diastòlica) • Baixar el nivell de triglicèrids • Reduir el risc de patir una malaltia cardiovascular.

Menys pes és més salut. No ho pensis, comença a treballar-hi des d’ara mateix.

Una ingesta assenyada i uns hàbits correctes amb la pràctica d’exercici són fonamentals per gaudir d’una vida saludable. ■ info@carrerasfigols.com www.carrerasfigols.com

SALUT ESTÈTICA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 59

Dr.Maged Haj-Younes Ortega Diplomat en Medicina i Cirugia Cosmètica i en Medicina de l’Envelliment Col·legiat 4711

DIETA PROTEINADA (PROTÉIFINE®)

VOLS PERDRE PES? Es tracta d'un mètode científic validat que permet perdre pes de manera eficaç. En aquest tipus de dieta es redueix la ingesta de lípids i glúcids i es manté l'aportació de proteïnes. No és cap dieta hiperprotèica perquè no s’excedeix el límit diari màxim d’ingesta de proteïnes. Amb aquesta dieta obliguem l’organisme a consumir les seves pròpies reserves, primer de glúcids i després de lípids. Així s’aconsegueix una pèrdua de pes dirigida a l’acumulació de teixits greixosos respectant la massa muscular.

AVANTATGES DE LA DIETA PROTEINADA VERS ALTRES DIETES ● Baixa de pes de manera ràpida; de 3 a 4,5 quilos la primera setmana i 2 quilos de mitjana la resta de setmanes durant la primera fase de la dieta. ● S'elimina greix i no múscul. ● Sense passar gana. ● Sense sensació de tristesa, debilitat o manca de vitalitat. ● Es protegeix la tonicitat de la pell perquè es conserva la massa muscular. ● Amb seguretat perquè el tractament es fa sota control mèdic.

COM FUNCIONA LA DIETA? La dieta es divideix en fases i es comença en una fase o en una altra depenent dels quilos que es vulguin perdre i la rapidesa que volem.

1. FASE ESTRICTA. Gran pèrdua de teixit greixós i la dieta es basa en preparat de proteïnes i verdures.

2. FASE MIXTA. S’introdueixen les proteïnes animals i es segueixen cremant greixos de forma una mica més lenta.

3. FASE DE TRANSICIÓ. Es van incorporant gradualment a la dieta altres aliments com les fruites, les llegums i altres hidrats de carboni.

4. FASE DE MANTENIMENT. L'objectiu és mantenir el pes assolit i evitar les malalties que puguin tenir el seu origen en el sobrepès. Perquè la dieta sigui un èxit és molt important seguir-la de manera disciplinada en la fase estricte i també en la fase mixta. Els preparats de proteïnes estan elaborats amb proteïnes d'un elevat valor biològic i provenen d’aliments com la llet, soja, ous i pèsols.

Hi ha una gran varietat de sabors i textures que satisfan tots els paladars. Aquests productes no tenen res a veure amb les barretes i els batuts que podem trobar en qualsevol establiment. Són productes elaborats específicament per a dietes que es fan sota control mèdic i només els pot prescriure un professional després de realitzar un examen clínic i una analítica completa al pacient que desitja perdre pes. ■ visita@clinicanezar.com www.clinicanezar.com

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC ODONTOLOGIA • Odontologia general i preventiva • Estètica dental i emblanquinament • Implants dentals • Cirurgia oral i maxil·lofacial • Ortodòncia infantil i per a adults • Pròtesi dental i estètica

MEDICINA ESTÈTICA Làser mèdic (plataforma d'última generació) • Fotodepilació mèdica • Rejoveniment facial • Làser de varius • Eliminació de taques facials i cuperosi Tractaments facials • Botox-VISTABEL® AZZALURE® (Novetat) • Taques facials • Peelings químics • Mesoterapia facial d'hidratació i Vitamines. Nanoroller (Novetat) • Farciment d'arrugues i llavis amb àcid hialurònic • Tractament flaccidesa amb ATLEAN® (Novetat) • Bioplàstia (correcció del nas sense cirurgia, pòmuls, mentó i solcs nasogenians) RADIESSE® o AQUAMID® Tractaments corporals • Dieta mèdica proteifine • Tractament cel·lulitis amb mesoterapia • Esclerosi de varius • Intralipoterapia AQUALYX® (Novetat)

DERMATOLOGIA I CIRURGIA DERMATOLÒGICA CIRURGIA ESTÈTICA • Augment, reducció i/o elevació de pits • Liposucció i lipoescultura • Dermolipectomia (reducció abdominal, eliminació de pell sobrant) • Cirurgia dels ulls, nas i orelles

CIRURGIA GENERAL I LAPAROSCÒPICA CARDIOLOGIA CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC PRIMERA VISITA GRATUÏTA EN ODONTOLOGIA, MEDICINA ESTÈTICA I CIRURGIA ESTÈTICA MUTUES CONCERTADES EXCEPTE EN MEDICINA I CIRURGIA ESTÈTICA

Per a més informació: Plaça Poeta Marquina 3, baixos - 17002 Girona Tel. 972 221 222 - www.clinicanezar.com

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:23

Página 60

guia de salut APRIMAMENT Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals Com aprimar-se i mentenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durador. Es poden perdre de 15 a 18 Kg. en 9 setmanes

Estudi de la marxa per al tractament de patologies del aparell locomotor i columna Pere Navarro Contreras Fisioterapeuta colegiat 3448 c/ Barcelona, 12, 2on 1a 17002 Girona Tel. 972 204 082 girona@ergodinamic.com www.ergodinamica.com

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions.

Amb massatges, digipuntura i una alimentació Primera equilibrada visita basada en gratuïta principis energètics

972 20 53 35 Fax: 972 41 01 87 C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a 17002 GIRONA

JOSEP ROMAN

NATURÒPATA, OSTEOPATA TERAPEUTA NATUAL C/ Joan Maragall, 35, 4rt 1a 17002 Girona C/ Balmes, 18, 4rt 2a B 08007 Barcelona

Sanitas Assegurances Gran Via de Jaume I, 31 baixos 17001 Girona Tel. 972 227 736 Fax 872 080 147 avila.pex@sanitas.es

C/ Mare de Deu del Coll, 19 (costat Pl Lesseps) 08023 Barcelona Telèfons de contacte: 972 220 922 / 609 803 292

AUTÒNOMS I TERAPEUTES

www.sanitas.es Un món ple de serveis Tel. 93 601 10 00 www.autonoms.com / www.terapeutes.cat

· Massatges esportius i terapèutics. · Reflexologia podal. · Tractaments facials i corporals · Estètica de peus i mans · Electroestimulació muscular. · Tractaments linfàtic (presoteràpia) · LPG · Acupuntura · Depilació làser (de setembre a juny) · I més...

Avda. Lluis Companys 30 C 17257 Torroella de Montgrí Tel. 972.75.77.88

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 61

TECNOLOGIA DIGITAL 3D PLANIFICACIÓ VIRTUAL DELS TRACTAMENTS IMPLANTOLÒGICS

SALUT ODONTOLOGIA

DR. Albert Barroso Panella Odontòleg - Cirurgia oral i implants col·legiat 5024

Els avenços en el camp de la medicina en els darrers anys són evidents. De la mateixa manera que s’ha avançat enormement en el tractament de les diferents patologies, també s’ha progressat en els mètodes de diagnòstic i la planificació dels tractaments. a radiologia és l’especialitat de la medicina que genera imatges de l’interior del cos mitjançant els raigs X, permetent així fer un diagnòstic de la malaltia.

Avui dia podem dir que la radiologia no només ens permet fer el diagnòstic, sinó que amb el software adequat també podem planificar el tractament mitjançant l’ordinador. En el sector odontològic, i especialment en el de la implantologia oral, la radiologia digital en 3 dimensions (TAC) ens permet, en els casos que sigui necessari, planificar la col·locació dels implants de manera

L

molt acurada en funció de la disponibilitat òssia de cada pacient. Bàsicament es fa una cirurgia virtual, una simulació en l’ordinador del tractament que volem realitzar. Això ens permet tenir un coneixement molt detallat de les condicions i de l’anatomia que ens tro-

barem, i es tradueix, indubtablement, en una millor execució del treball i menys riscos de lessió d’estructures veïnes (nervis, vasos sanguinis impor-

tants,…).. La radiologia digital millora la qualitat d’imatge de la radiologia analògica i, a més, la dosi de radiació que rep el pacient és significativament menor. ■ info@clinicabarroso.com - www.clinicabarroso.com

Barroso Clínica Dental

Pujada Creu de Palau, 11-13, baixos - 17003 Girona - Tel Fax 972 208 901 - info@clinicabarroso.com - www.clinicabarroso.com

27/1/11

VIATJAR

GiDONA Nº 39

12:24

Página 62

Jordi Aparicio

MARXEM DE REBAIXES

viatjant! ls mesos de gener i febrer són els mesos tradicionals de les rebaixes d’hivern arreu del món. Els vols barats que ens ofereixen companyies com Ryanair o Transavia des de Girona o mitjançant pàgines webs especialitzades en vols barats com el buscador www.skyscanner.es, permeten fer escapades a ciutats properes on fàcilment es poden trobar grans oportunitats de compres. Et guiarem per descobrir les capitals del shopping i perquè sàpigues què comprar i on comprar.

E Praga (República Txeca)

Lisboa (Portugal)

La capital txeca disposa d’una desena de grans centres comercials amb una molt bona oferta, tot i no tenir les exclusives de Londres, París o Milà. Si busques sabates, els Bata locals són excel·lents i els preus solen estar a meitat de preu respecte els preus d’articles similars a Catalunya. La cosmètica Rior té molt de prestigi i una visita a qualsevol supermercat Tesco et permetrà comprar excel·lents vins com el blanc Ludmila i productes de delicatessen local com el salami poli?an, el formidable i venerat pernil de Praga cuit, les salsitxes koblasa i el formatge curat de Moravia.

Res pot comparar-se a l’encant de recórrer els carrers del centre de la capital portuguesa, a la zona de la Baixa, sobretot a la rua Augusta, on s’han instal·lat les principals cadenes de moda i es mantenen els petits negocis i botigues tradicionals. També és recomanable anar fins els antics molls de Lisboa, les Docas, convertits ara en botigues de disseny, galeries d’art i restaurants. Però com en tota gran capital, les principals compres a Lisboa es concentren en els grans centres comercials, especialment el Colombo i el Vasco da Gama, situat a l’estació d’Orient i el Parc de les Nacions, a la zona on es va celebrar l’Expo de Lisboa.

A les afores de la ciutat s’ha obert un magnífic centre comercial d’outlet, el Freeport, on pots comprar articles i complements de les millors i més prestigioses marques de moda, de temporades passades a preus molt rebaixats.

62 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 63

VIATJAR

Londres (Regne Unit)

Marraqueix (Marroc)

L’oferta de shopping de Londres és tant variada i amb uns articles tan exclusius que es fa difícil decidir per on hem de començar a comprar. Les temptacions són molt variades. Una cita imprescindible és Harrods, on podem trobar de tot i, a vegades, amb descomptes que poden superar el 80%. Però tampoc cal oblidar els magatzems Selfridge’s, a Oxford Street, Liberty, a Regent Street, o Harvey Nichols, que és el preferit pels londinencs, a Knigthsbridge. Fins a final de gener les més de 30.000 botigues de la ciutat abaixen els preus. Carnaby Street, el mític carrer on va néixer la minifaldilla, remodelat i reformat completament, és on es concentren més d’una vintena de locals i boutiques úniques dins la capital. Com sempre, el més cool i novedós es troba en botigues i tallers entre Oxford Street i el Soho.

La ciutat amb més encant del Marroc està sempre de rebaixes, encara que és preceptiu el regateig per aconseguir uns excel·lents preus. Els seus zocos i mercats, d’extraordinària i sempre canviant plaça Jemaa-el-Fna són els llocs per trobar joieria, teles o catifes, però també herbes, perfums i articles de pell. Es poden aconseguir uns pantalons i americana a mida o un vestit-jaqueta en unes hores i copien les millors marques a uns preus irresistibles.

Milà (Itàlia) Quan s’està pensant en moda, es pensa en Itàlia i, naturalment, en Milà. La milla d’or milanesa rep el nom de Quadrilatero d'Oro, i és on es troben les boutiques més xics, exclusives i cares de tot el país: Armani, Gucci, Versace, Fratelli Rossetti, Prada, Cartier, D&G, Sergio Rossi, Tod's, Bulgari...

Està situat entre els carrers Via Monte Napoleone, Corso Venezia, Via Della Spiga i Via Manzoni. En ple centre, a tocar del Duomo, es troba la galeria coberta de Vittorio Emanuele II, també coneguda com el Salotto di Milano, on hi ha els millors restaurants de la ciutat. Una novetat són els tours de compres que s’organitzen des de Milà fins a Suïssa, en els outlets Foxtown, amb més de 130 botigues per escollir que ofereixen descomptes d’entre el 30 i el 70% sobre el preu de venda recomanat.

63 GiDONA

27/1/11

12:24

Página 64

VIATJAR

GiDONA Nº 39

DESTINACIONS DIFERENTS PER AQUEST 2011

mb motiu de la celebració de la Fira de Turisme de Madrid, FITUR 2011, una de les més importants del sector, molts països presenten novetats i incentius addicionals per atraure visitants al llarg d’aquest 2011. Si voleu preparar el vostre pròxim viatge, us proposem destinacions peculiars per la seva idiosincràsia i per les activitats que s’hi poden fer.

A

ESCÒCIA El país del whisky celebra aquest 2011 l’any de les Illes. Escòcia vol commemorar la cultura de les seves 99 illes habitades amb un espai per promocionar les seves tradicions: la música, l’art, la extraordinària naturalesa salvatge i la seva gastronomia. Podeu obtenir més informació a www.scotlandsislands.com.

Escòcia és un país que sorprèn i aquest 2011 també celebrarà l’any del turisme actiu, promocionant la destinació com a indret ideal per fer turisme d’aventura i turisme esportiu, sigui quin sigui el vostre nivell o capacitat física. Des de passejades per les muntanyes, fins a descensos pronunciats. La naturalesa salvatge i extraordinàriament espectacular que ens ofereix Escòcia el converteix en un país molt recomanat per realitzar aquestes activitats.

64 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 65

VIATJAR

IEMEN El Iemen és un país peculiar i diferent que conserva tota la seva autenticitat i viu allunyat del turisme de masses. És una destinació exclusiva, no apte per al turisme individual, però on el viatger pot viure un acolliment extraordinari per part de la tota la seva població, perquè desgraciadament el turisme no és un fet gens habitual. Un paradís per les compres d’artesania en els seus magnífics zocos plens de vida i aliens a conflictes que solen passar en territoris llunyans i abandonats de la capital.

La República del Iemen és membre de l’UNESCO des de 1980, amb 3 ciutats patrimoni de la humanitat: La Ciutat Vella de Sana’a, l’antiga ciutat emmurallada de Shibam i la ciutat històrica de Zabid, patrimoni natural, i un indret únic en l’Oceà Índic: l’arxipèlag de Socotra. Una arquitectura impressionant i un patrimoni cultural molt ric fan del Iemen una destinació per a viatgers adults que busquen l’exclusivitat.

el 5% de descompte en PAQUET VACACIONAL Núm Llicència: GC-001898

C/ Rutlla, 81 - 17002 Girona Tel. 872 982 384 - girona@groupoutlet.es

www.girona.groupoutlet.es

27/1/11

12:24

Página 66

VIATJAR

GiDONA Nº 39

KÈNIA A banda dels seus atractius naturals, els safaris en globus sobre la terra de Massai Mara són una excepcional manera d’observar la gran varietat de colors i formes del parc natural de Kènia. Tots els hotels i resorts propers de Massai Mara inclouen aquesta activitat en la seva oferta. L’ascens al Mount Kenya és un repte per als amants del senderisme. Des del seu cim, a 5.199 metres, es percep una Kènia diferent. És patrimoni mundial de l’UNESCO i reserva de la biosfera. Fer snorkell o busseig a Watamu, la ciutat costera sobre l’Oceà Índic, i on es troba una de les barreres d’esculls de corall més impressionants del món, és una pràctica obligada. Podem veure centenars de peixos de colors, peixos cocodrils, tortugues i dofins. Entre desembre i març és possible observar taurons, balenes i mantes.

PALESTINA Palestina és una destinació poc habitual, però cada any guanya més visitants, atrets pels més de 2.000 anys d’història que ofereix el país. Aquest bressol de civilitzacions fa propostes diferents a aquells viatgers que volen gaudir de la natura, cultura, tradició i aventura. Les destinacions bíbliques han estat des de sempre un dels elements preferits pel turista català i espanyol. De fet, l’estat espanyol és el 5è mercat emissor per a Palestina i l’any passat el van visitar prop de 50.000 turistes.

Aquests turistes busquen els indrets mítics i religiosos, especialment els relacionats amb la fe cristiana. Nadal i Setmana Santa són les temporades escollides per visitar Betlem, Jericó i Jerusalem. Però Palestina té molt més per oferir promocionant noves rutes turístiques. És el cas de les terres més transitades al llarg de la història, una ruta entre la costa mediterrània i el riu Jordà, en una cruïlla de camins entre Àfrica i Orient Mitjà, que és on s’ubica Cisjordània. La seva rica història i la influència de les diferents cultures han dotat aquest país d’un interès peculiar per part dels visitants.

66 GiDONA

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:24

Pรกgina 67

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Judit Arroyo Redacció

Página 68

gironines al món

ALBA MORA ROCA PRODUCTORA ÀUDIOVISUAL Residència actual

Los Angeles (EEUU), la capital del setè art

e Girona a Los Ángeles, passant per la Universitat de Barcelona, Berlín i Califòrnia.

Aquest any 2011, l’Alba en farà 30 i té incomptables experiències viscudes arreu del món. Llegir el seu currículum impressiona. Fins i tot ens pot fer la sensació que la protagonista està a punt d’acabar la seva carrera professional i es podria dir que tot just l’acaba de començar. “I love to work” és el seu eslògan. Després de desobrir la seva experiència vital fins al moment no ho posem en dubte.

D 68 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 69

GIRONINES AL MÓN

Què et va portar fins a Los Ángeles?

Tot va començar el 2008 quan em van donar la beca de "laCaixa" per estudiar el Màster en Cinema Documental a la Universitat de Berkeley, Califòrnia. Després de graduar-me, al maig del 2010, la Academy of Television Arts and Sciences dels Estats Units em va donar una beca per treballar en una productora de Los Ángeles que fa els documentals d'en Werner Herzog i també continguts pel National Geographic i el Discovery Channel. Un cop ja es van acabar les pràctiques em van contractar i així és com he acabat vivint a Los Ángeles!

Quines sensacions vas sentir els primers minuts i hores als Estats Units?

Quan vaig arribar a San Francisco recordo que em va sobtar moltíssim com la natura d'allà s’assembla a la nostra vegetació mediterrània. La costa de la Bay Area (San Francisco) està poblada de pins, de romaní, de vinyes i de farigola. El clima també és força semblant al d’aquí. El mar, però, no té res a veure. El Pacífic és molt més fred que el nostre estimat Mediterrani.

També em va sobtar moltíssim que la gent no va als cafès a conversar, sinó que tots van a conectar-se a Internet i estan ben sols davant els seus portàtils.

Al principi, això, i que sempre demanin el cafè per emportar, se'm feia molt estrany.

Era un propòsit marcat marxar a “fer les amèriques”?

No. De fet la beca em va sorprendre molt. Jo mai havia tingut el somni d'anar als Estats Units. Tot i així, hi va haver un moment en el que realment em vaig adonar que a Nord Amèrica és on hi ha la "indústria" de l’audiovisual i on probablement hi ha les millors escoles de cinema. Laboralment també és un país especialment interessant per la quantitat d’oportunitats que t’ofereix.

Com van rebre a una catalana-gironina als EUA? Molt bé. La veritat és que els americans en general són gent molt amable i oberta.

Quan dius que ets de Barcelona/Girona a tothom se li il·lumina la cara "Oh, Beautiful!" Els que hi han estat n’han quedat meravellats. Ser estudiant de la universitat allà és un privilegi que no tothom es pot permetre. Això significa que la gent que està a una universitat de "primera" com UC Berkeley generalment són gent de molts recursos que han viatjat i han llegit molt. Jo, personalment, no he tingut l’experiència de trobar-me americans que no saben on és Espanya.

Quins són els canvis més importants que has notat en el ritme quotidià?

Crec que mai havia treballat tant a la meva vida com aquests últims tres anys. Fer un Màster als Estats Units és una experiència molt intensa que no deixa temps ni energia per fer cap altra cosa. No té res a veure als Màsters que tenim aquí: són 24 hores “non stop” tota la setmana. A mi em va xocar molt, per exemple, tenir reunions amb els professors els diumenges.

A Los Ángeles et sents com a casa o de pas?

Los Ángeles és una ciutat estranya i difícil. Fascinant per la seva bellesa complex i freaky. Diametralment oposada a Girona. No, ara tornar a casa és el pròxim viatge: “Life in the movement and home in the journey”.

Què és el que més t'ha sobtat de Los Ángeles?

Tothom diu que Los Ángeles és una ciutat lletja i superficial. A mi el que més m'ha sobtat és que és una ciutat extremadament vibrant. Passen mil coses alhora constantment. La gent té

69 GiDONA

27/1/11

13:31

Página 70

GIRONINES AL MÓN ALBA MORA ROCA

GiDONA Nº 39

mil projectes, ja sigui de pel·lícules, El teu web és en anglès...Continues pensant en paleontologia. L’èxit de l’enfoc es basa en el talent extraordinari dels discs, projectes empresarials o artístics. en català?

Tothom està escrivint un guió, fent un Penso en els dos idiomes, m'he tornat artistes involucrats i en la seva capacitat per integrar les últimes investigagrup de música, presentant propostes bilingue. cions científiques presentades en la d’instal·lacions d'art o bé organitzant esdeveniments de tot tipus (tancar les En què treballes actualment a Los Ángeles? sèrie pels paleontòlegs i que finalment vies més grans els primers diumenges Ara estic treballant en una productora recauen en les imatges. La combinació de mes perquè la gent hi pugui circular que fa documentals per a diferents net- del gèner documental amb l’animació en bicicleta, per exemple). Hi ha una works com, per exemple, Animal Pla- és un terreny molt fèrtil. És molt divertit energia creativa brutal que genera al net, Discovery Channel o National Geo- treballar amb artistes com Ricardo Delgado (creador de la novel·la seu torn més i més idees. gràfica “La Edad de los ReptiÉs una ciutat jove on, a She say: “I love to work. Non fiction is my pasles”) per dissenyar i muntar els més de la indústria del sion. I like to shoot edit and produce multimedia personatges i models digitals cinema de Hollywood, hi stories all around the globe. Meet people and de la sèrie. L’equip inclou, per conviu també una escena get to know about their lives. And then share in exemple, artistes de Pixar i Disunderground molt intereswith the world. There are so many diferent ney, como Tom de Rosier (Lilo y sant. worlds within this one”.

Stitch, Mulan), Mishi McCaig Què anyores d'aquí?

Ella diu: “Mencanta treballar. La no ficció és la (Iron Man), Iain McCaig (Star Les tardes de sol a les meva passió. M'agrada gravar, editar i produir Wars 1, 2 y 3), Pete von Sholly terrasses, les converses històries multimèdia d’arreu del món. Conèixer (La Máscara, Darkman) i David interminables amb els persones i descobrir com són les seves vides. I Krentz (Dinosaurio de Disney, amics acompanyades de així puc interactuar i prendre part d’aquest món. John Carter de Marte). També martinis, olives i escopinHi ha molts mons diferents dins d’un sol món”. cal considerar l’enorme compexitat de tots els aspectes tècyes, per exemple. O el mar www.albamora.com nics que comporta una sèrie Mediterrani. O passejar per d’aquesta embergadura. Estem la ciutat sense un rumb massa fix i trobar-me a coneguts pel graphic. En aquests moments estic utilitzant les últimes tècniques en anicarrer. Són coses molt tontes, però que centrada en “Reign of the Dinosaurs”, mació i això per l’equipo de postprotrobo a faltar profundament. que és una sèrie documental d’anima- ducció és una bogeria. ción per a Discovery Channel. És una Com et comuniques amb els de casa? aposta arriscada: no hi ha narrador. La És una estada amb bitllet de tornada a GiroFem servir el mail i el telèfon principal- sèrie es basa purament en la força de la na? ment. Per trucar a casa faig servir l's- narració visual com a motor. En la fas- Aquesta és una pregunta difícil. En kype. El més difícil és coordinar-nos cinació que produeix observar como principi torno aquest estiu un mes, amb el canvi d'horari. A Los Ángeles hi era la terra fa milions d’anys. La sèrie però no pas definitivament. A la llarga, ha 9 hores menys que a Espanya. Ara combina històries dramàtiques i d’hu- vull tornar a viure a Girona, però el gran estem començant a fer servir el xat del mor protagonitzades per diferents repte és trobar una oportunitat laboral google i el twitter! espècies, con les últimes investigacions que s’ajusti al meu perfil. ■ 70 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 71

GIRONINES AL MÓN ALBA MORA ROCA CURRÍCULUM VITAE, VITAE, VITAE...

FORMACIÓ 2010 - Universidat de Califòrnia, Berkeley (Berkeley, CA). Mestratge de Periodisme amb èmfasis en Cine i Vídeo Documental 2005 - Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Llicenciatura en Comunicació i Àudiovisual 2003 - Freie Universität (Berlín, Alemanya). Estudiant t’intercanvi Erasmus.

EXPERIÈNCIA I FILMOGRAFIA ■ CREATIVE DIFFERENCES. Actualitat. Sèrie documental per a Discovery Channel “Reign of the Dinosaurs”.

■ GUESTS OF SPACE (2010). Direcció, càmera i muntatge del migmetratge que explora la troballa dels últims nòmades de l’Amazones amb l’home blanc en la Colòmbia de 1988. Produït com a tesis del Màster en Documental en la UC Berkeley Graduate School of Journalism. Rep el premi California North Gate Hall Award al millor documental el maig de 2010.

■ DE JUGUETES (2010). Mexico Reporting Project de la Universitat de California Graduate School of Journalism. Direcció, producció, càmera i muntatge del curt documental de 9 minuts sobre la família Shimizu i el seu Museu del Joguet Antic de Mèxic.

■ INDIGENAS URBANOS (2009). Projecte independiente financiado por la Universidad de California Berkeley Graduate School of Journalism i l’Obra Social “laCaixa”. Direcció, producció, càmera i muntatge del curt documental de 8 minuts acerca la urbanització i el canvi cultural a l’Amazònia.

■ MEDIASTORM Multimedia Production Studio, Nueva York (verano 2009). Productora associada en “Times of Crisis.

The Year of Global Change.” Una producció Multimedia de Mediastorm per a Thomson Reuters. Participació, amb el

productor Bob Sacha, en la realització d’aquest projecte multimèdia i de vídeo.

■ EL PERDÓN (2008), Nanouk Films SL. Direcció de la segona unitat en el documental d’una hora sobre la vida d’Andrés Rabadán, resident de Barcelona que va matar al seu pare amb una ballesta i va fer descarrilar tres trens quan tenia 19 anys. Responsable de les entrevistes, imatges d’archivo i de l’animació. Emès al Canal Plus el març del 2009.

■ UTOPÍA 79 (2007), Frame Zero Productions i Televisió de Catalunya (TVC). Assistent de direcció del documental de 95 minuts filmat a Nicaragua sobre la revolució sandinista i els seus efectes. Responsable de plans de rodatge, entrevistes i de la gestió d’imatges d’arxiu. Estrenat el 19 de maig de 2009 en sales de cine d’Espanya. Seleccionat pel Festival Internacional de Sao Paulo, el Festival de Cine Latino de Los Ángeles, i el Festival Internacional de Cine Documental de la Ciudad de México (DOCSDF).

■ JE NE SUIS PAS MOI MEME (2006), Nanouk Films SL y Televisió de Catalunya (TVC). Co-diriecció, guió i producció del documental de 57 minuts filmat al Camerun sobre el tràfic il·legal d’antiguitats africanes. Emès per Televisió de Catalunya l’11 de desembre de 2007.

■ MIMU (2005). Idea, direcció, co-producció i edició d’aquest taller de vídeo participatiu amb grups d’adolescents immigrants a Barcelona i Viena. A través d’aquest projecte, un grup de nois del Marroc que viuen a Barcelona i un grup de joves turcs i de l’ex- Iugoslàvia que viuen a Viena, aprenen a usar la càmera per expressar-se i mostrar la seva pròpia realitat. Mitjançant videocartes, els adolescents immigrants expressen les seves idees i impressions sobre la seva situació i experiència en els seus nous països d’a-

collida, gravant el seu propi documental.

Emès por TVE (Televisión Española) el 28 d’abril de 2005 en el programa "Gran Angular".

■ MEMORIES WITHOUT REMEMBERERS: THE TRIBE SORA LANJIA DEL ESTE DE LA INDIA (2004). Co-direcció, guió i co-producció de la primera tesis documental sobre los Lanjia Sora, una tribu d’una zona remota de l’índia, que viu un fort canvi cultural després de l’arribada la llegada dels missioners cristians, que posen en perill les seves tradicions xamàniques.

Emès por Televisió de Catalunya el 28 de gener de 2005.

PREMIS I BEQUES 2010 UC Berkeley North Gate Hall Award al millor documental per “Guestst of Space”.

2010 Palma de Plata al Mexico International Film Festival per “De Juguetes”.

2009 Premio 11è Festival Internacional de la RAI de Cine Etnográfico, Leeds, Reino Unido per "Je ne suis pas moi-meme".

2008 Beca d’ampliació d’estudios als EUA, de l’Obra Social "laCaixa" 2006 Nominació al Millor Documental por MIMU, en els Premis de la Setmana Europea de la Joventut organizats per la Comissió Europea.

2005 Beca per Iniciatives Juvenils Comissió Europea 2005 .

2004 Premio Actual atorgat per Televisió de Catalunya per "Memories without Rememberers".

2004 Premi a la Millor Direcció, Categoria Autor Novell, del Festival de Cine Internacional de Sitges per "Memories Without Rememberers".

2004 Beca de Col·laboració atorgada pel Ministerio de Educación per treballar en el Departament de Periodisme i Comunicació Àudiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). ■

BOLSOS, COMPLEMENTS, REGALS I ZONA DISNEY

s e x i eba

R

C/ Sant Joan Bautista de La Salle, 2, o C/ Rutlla, 56 - 17002 Girona - Tel. 972 22 27 56 71 GiDONA

27/1/11

DECORACIÓ

GiDONA Nº 39

12:24

Página 72

Marta Brugulat Col. 1256 Sònia Busquets Col. 1255 Dissenyadores d’interiors

Reformes al bany El bany d’una vivenda és, juntament amb la cuina, l’estança que en més ocasions es reforma i ambdues també són les més complexes de reformar. Això és així perquè són les úniques habitacions de la casa amb preses d’aigua; les superfícies pateixen més l’atac de la humitat i es malmeten amb més facilitat. A més es freguen i desinfecten amb freqüència, el que també contribueix a deteriorar-los. iuen que la decoració de les nostres cases parla de nosaltres com si ens conegués de tota la vida.

Però podríem dir que el bany ens coneix d’una manera especial, així que deixa veure els nostres defectes i virtuts, tant com els nostres gustos i aficions.

El bany ha estat l’espai que més ha evolucionat amb el pas del temps. Fa anys, ni tan sols existien dins les cases, i actualment hi ha diversos banys en una mateixa vivenda.

D’entrada, només era un espai dedicat únicament a la higie-

D 72 GiDONA

ne personal i avui dia s’ha convertit en una estança d’oci, salut i relaxament; tot un spa particular, una zona de relaxació i culte al cos que es pot convertir en el nostre refugi de tranquil·litat.

Per això, si decidim adequar el bany als nostres temps és convenient tenir en compte que farem una petita obra on hi hauran d’intervenir diferents industrials. Per tant, serà molt important saber escollir els materials de la reforma, conèixer i tenir en compte una sèrie de punts.

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 73

DECORACIÓ

SUPERFÍCIES: TERRES, PARETS I SOSTRES La ceràmica és el revestiment més habitual per a terres i parets de banys.

Ho és perquè es tracta d’un material resistent a la humitat i de fàcil neteja.

Actualment, les tendències decoratives imposen el gres porcel·lànic (compte amb els models que imiten fusta o metall oxidat). Reconegudes marques internacionals també han introduït al mercat gresos de només 3,5 mm de gruix que es poden col·locar directament sobre revestiments ja existents (fusta, ceràmica, marbre i pedra, entre altres) sense perdre espai, oferint noves solucions pel disseny i l’arquitectura. Gràcies al seu pes reduït el gres és fàcil de manejar i ofereix grans avantatges econòmiques, de logística i col·locació.

A les parets recomanem aportar alguna cosa més que enrajolar i col·locar sanefes. És preferible fer combinacions de rajoles amb parets pintades amb pintura plàstica rentable i resistent a la humitat.

Els sostres dels banys es solen baixar, mitjançant la instal·lació de falsos sostres o cel rasos en els que es col·loquen lluminàries encastables.

Aquests sostres es realitzen amb planxes de guix laminat collats a perfils metàl·lics i són perfectes per aïllar l’espai tèrmicament i acústicament.

INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA Les parets i terres dels banys estan recorregudes per canonades que por-

ten l’aigua a les preses i punts de sortida. Antigament aquestes canonades estaven fetes de ferro, després van passar a realitzar-se amb plom i posteriorment es va passar al coure, degut a la toxicitat del plom. Ara els materials plàstics com el polietilè i el polibutilè s’estan imposant per ser més econòmics, ecològics i fàcils d’instal·lar i transportar (són lleugers i no necessiten soldadura). Quan hi ha una fuita indica que la canonada pot haver tingut algun problema d’instal·lació (tub blincat, colpejat o punxat) o pot estar deteriorada pel pas del temps. Si una instal·lació de fontaneria té més de 10 anys o les canonades són de plom o ferro, és el moment de plantejar-se una reforma.

73 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 74

DECORACIÓ

ELECTRICITAT AL BANY La presència d’aigua al bany ens obliga a respectar una sèrie de distàncies a l’hora de marcar els punts de llum i els endolls. Dins un espai s’estableixen tres zones: de prohibició, de protecció i una de lliure. La zona de prohibició avarca la totalitat de l’ample de la banyera o la dutxa i els 225 cm d’alçada, per tant, no s’hi poden col·locar endolls, llums, ni termos elèctrics. La zona de protecció, a continuació de la de prohibició, té un metre d’ample i la mateixa alçada.

Aquí tampoc hi pot haver interruptors, però si endolls de seguretat. A la resta de l’espai la instal·lació és lliure, però sempre han de portar presa de terra.

Cal saber també que existeixen lluminàries de tipus estanques que solucionen els banys on no es distingia el gel de bany del xampú o amb les clàssiques zones d’ombres fantasmagòriques si no és l’efecte que desitgem.

SANITARIS I EQUIPAMENTS Els innovadors dissenys de sanitaris han aconseguit tant de protagonisme que han passat a ser els autèntics “mobles” de bany. Es tracta del vàter, la banyera o el plat de dutxa, el rentamans i el bidet. Estan realitzats en porcellana (excepte els rentamans que poden ser de materials com l’acer o el vidre, entre d’altres, i les banyeres/dutxes que poden ser de xapa esmaltada) i amb diversitat de colors i dissenys.

• Els rentamans poden ser de peu, anar encastats a un moble, de paret o integrats. Avui dia hi ha moltíssimes opcions. Els que porten un moble incorporat són sempre una bona elecció, ja que ens permeten aprofitar molt més l’espai per guardar.

• El vàter pot ser de peu o suspès i tenim la possibilitat d’instal·lar la cisterna encastada a la paret. Això significa que caldrà fer una paret on integrar el tanc del vàter i convindrà no caure en abusos ja que hi ha espais que es requereix, tot i que la tassa i la cisterna són sempre de porcellana.

Pel que fa a les tapes n’hi ha amb

molts materials, però recomanem les que tenen caiguda amortida, no baixen soles però faciliten la bona praxi.

• Els bidets cada vegada són menys habituals i són motiu de discussió entre partidaris i detractors, tot i això hi ha models al mercat amb dissenys molt atractius. També podem tenir en compte aquests dissenys pels urinaris de peu per a homes, que no només són útils en els espais públics.

• Les banyeres i les dutxes són mereixedores d’un article complet. Les banyeres passen a ser minipiscines, jacuzzis, etc., autèntics espais de culte al cos i a la ment amb hidromassatges i cromoteràpies, entre altres beneficis. La transformació de la banyera en dutxa pot ser el principal motiu de reforma d’un bany, per tant podríem dir que les dutxes estan en “vogue”. Si es decideix fer aquest canvi, cal fer la dutxa àmplia, si l’espai ens ho permet, i conèixer que al mercat hi ha dutxes que queden perfectament integrades amb el paviment eliminant esglaons i juntes.

• Per a les dutxes i banyeres el millor tancament són les mampares. Més cares i complicades d’instal·lar que les cortines, però sens dubte ofereixen més estanquitat. La varietat és enorme: des dels típics models corredors amb vidres acrílics, a les magnífiques mampares d’última generació en acer inoxidable i vidre temperat de seguretat. Si ens hem preocupat per les dimensions de la dutxa cal que actuem en consonància no fent de la mampara una “barrera arquitectònica”. ■

info@coddigi.com - www.coddigi.com

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:24

Pรกgina 75

www.hipermoble@hipermoble.com

27/1/11

RACONS PER DESCOBRIR

GiDONA Nº 39

12:24

Página 76

Joana Reverter Pujol

SENDERISME A L’ARAGÓ Molt més que caminar!

Des del marc de la finestra em fa l’efecte que l’espai s’engrandeix i que el temps s’allarga. És la diferència d’anar amb horaris o sense. Aquí comença una ruta on la natura, amb el seu gran poder d’atracció, es converteix en la protagonista que cada moment i de cada detall. s matí. La boira deixa pas a la lluminositat d’un paisatge tenyit de tardor. Em deixo amarar per l’aire fred i net del Pirineu Aragonès. Els primers jugadors de golf estrenen l’herba recent aplanada. Al fons, es veu el fum de les fàbriques de Sabiñánigo i es barreja amb algun núvol baix.

El dia és llarg. Hi ha temps de sobra. Ens calcem les botes de muntanya, preparem la motxilla i cerquem una ruta. Un GR o un PR de 2, 3 o 4 hores. És agradable respirar, caminar, escoltar el soroll de l’aigua als barrancs o contemplar un saltant. Un esquirol s’apropa mentre fem una queixalada. Esporuguit s’enfila a un arbre.

É 76 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 77

CALÇOTADA A SARDÀS A Sardàs l’alcalde, un professor d’anglès d'Escòcia afincat al poble des de fa més de 30 anys, ens fa de guia improvisat. Ha restaurat un taller de forja on els veïns s’hi acosten per fer alguna cosa per la casa. També arregla el jardí del cementiri, dóna classes d’anglès i com a curiositat ens explica que al poble es fa la festa de la calçotada. La van instaurar ell i una amiga anglesa que va treballar en un càmping de Mont Roig del Camp. Parlem de l’olor dels calçots i de la salsa romesco. Ensalivem només de pensar-

hi. La salsa la fa el metge perquè la cuina és la seva afició. “Si està ben feta s'acaba el pa”, ens diu...

descuidar els animals ni el dia que et cases!”.

DINAR CASOLÀ

PAISSATGE I PASTURES A Lanuza una veïna ens ven loteria de Nadal i ens explica que els xais que veiem com pedretes al vessant del pantà són seus. Venen el xai a 8 euros el quilo i a l'hivern marxen a Osca.

L'hivern sota Sallent del Gállego és cru. La neu i el fred són els amos del poble. “És massa avorrit viure-hi a l'hivern”, assegura la dona. Ho és igual que fer de pastors perquè “no pots

Baixant de Biescas, després de perdre’ns per una pista forestal, descobrim el “Mesón del Molino”, a Escuer.

L’agulla del rellotge marca més enllà de les quatre de la tarda i tenim fam.

Un menjador petit, cuidat i acollidor.

Per una de les finestres entra el sol que escalfa el local. L’amo cuina per a nosaltres. És un regal després de més de 4 hores de caminada entre pins, on l’obaga ens ha enfredolit el cos.

77 GiDONA

27/1/11

12:24

Página 78

RACONS PER DESCOBRIR

GiDONA Nº 39

LA RECOMANACIÓ...

PER VISITAR A Panticosa el balneari, l'hotel i el casino estan tancats. És un complex fantasmagòric. L’especulació immobiliària a l'Aragó està ben extesa. Als petits pobles és ben evident. La pujada és costeruda i el vent talla com un ganivet esmolat.

L’estació modernista de Canfranc amb el túnel que dóna a França està fora de servei. Només hi ha trens fins a Saragossa. A prop, l’accés fronterer per carretera passa pel Port de Somport. De nit torna la

calma. El silenci esdevé un bàlsam pel cos. Hi ha temps per llegir, per veure com a poc a poc la claror s’esmorteeix. És impossible no brindar amb una copa de vi del Samontano.

Una sopa de bolets i una crema de castanyes molt aromàtica amb un color marronòs ens apropa les olors de bosc.

Preparem la tornada. El temps s’ha allargat en aquest impàs cap a l'hivern. Arriben els dies curts, encongits i atapeïts d’horaris, però les fotos serveixen de finestra per on reviure els records. ■

A prop de Sabiñánigo, a 840 metres d’altitud hi ha l’hotel Margas Golf. Un allotjament de qualitat en un paisatge sorprenent i canviant, on la tardor es tenyeix de totes les tonalitats imaginables i l’hivern estén una gran flassada blanca. Aquest és un indret ideal que crea la necessitat de tornar-hi per continuar descobrint els secrets d’aquesta terra farcida de natura. www.margasgolf.com

CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19 info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

78 GiDONA

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:24

Pรกgina 79

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 80

apuntsdecultura a Espanya, a reinstaurar la República, intent que va quedar reduït en gairebé només 10 dies d’escaramusses a la Vall d’Aran. Inés y la alegría barreja ficció amb fets reals, línia narrativa que també

ESPECTACLES RES La Fura dels Baus OLOT – TEATRE PRINCIPAL Dijous 24 de febrer a les 21.00 h.

RES és un espectacle de petit format que vol ser un homenatge al que després de tres dècades han estat les dues aportacions més importants de La Fura dels Baus: la força actoral i la interacció amb el públic. RES és una reflexió sensilla i contundent sobre el món efímer de les arts escèniques. A RES un ACTOR FURA roman en escena totalment quiet, inactiu entre el públic i en estat de màxima concentració, durant gairebé una hora. L’espectacle es divideix en quatre parts: expectació, sorpresa, xafogor i reacció. El guió de l’espectacle varia en cada funció depenent de la reacció de les poques persones que poden assistir a la sala. Una càmera enregistra i amplifica en una pantalla totes les reaccions del públic i les projecta a la paret dels fons del escenari.

VENTA D'ENTRADES: www.telentrada.com / 902 10 12 12

MÚSICA DAVID KNOPFLER FIGUERES – TEATRE EL JARDÍ Diumenge 27 de febrer a les 19.00 h.

Fundador en 1977 de Dire Straits juntament amb el seu germà Mark, va gravar tres

80 GiDONA

àlbums i va girar extensivament abans d'abandonar la banda tres anys més tard per ampliar els seus horitzons i seguir la seva carrera en solitari. Durant més de dues dècades, David Knopfler ha perseguit fidelment la seva visió musical, escrivint i produint les seves pròpies composicions en deu Cds fins avui. David crea cançons amb substància, profundes i captivadores, elegants i pensades, provocant amb intel.ligència les apassionants i commovedores lletres i el seu sentit exquisit de la melodia que barreja sense esforç.

VENDA ENTRADES ANTICIPADES ONLINE: www.servicaixa.com / 902 33 22 11

LLIBRES INÉS Y LA ALEGRÍA ALMUDENA GRANDES Editorial Tusquets (730 pàg.)

Inés y la alegría és la primera entrega d’un projecte de sis obres, totes elles ja amb títol, que transcorren entre 1939 i 1964, quan el règim va celebrar els seus “25 anys de pau” i són protagonitzades per perdedors, per homes i dones que de diverses maneres van participar en aquella “guerra interminable” que van ser els 40 anys de franquisme. La novel·la arrenca a Toulouse (França) l’estiu de 1939, on es troben dos membres del Partit Comunista d’Espanya (PCE), i continua el 1944 quan ja s’ha format un petit exèrcit disposat a retornar la llibertat

morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

EXPOSICONS I VISITES FORÇA CIÈNCIA! De la mecànica dels objectes a la nanotecnologia GIRONA – CASA DE CULTURA Fins el 26 de febrer de 2011

segueixen els cinc títols d’aquest projecte literari, sis històries independents, però amb personatges comuns.

CINE PA NEGRE Agustí Villaronga Premi Gaudí Millor pel·lícula en llengua catalana 2010

HISTÒRICA

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les

L’exposició “Força Ciència. De la mecànica dels objectes a la nanotecnologia”descriu l’evolució científica i tecnològica dels darrers tres segles i reflexiona sobre el futur immediat.

El recorregut, il·lustrat amb objectes històrics (cotxes, màquines, pantalles...), s’obre amb preguntes sobre el futur i retrocedeix seguint la revolució tecnològica del segle XX i la revolució industrial del XIX fins arribar al naixement del pensament científic en la Il·lustració. L’objectiu és anar del present al passat que explica aquest present. La mostra es pot visitar de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Festius, tancat.

ORGANITZA: Museu de la Tècnica de l’Empordà,Casa de Cultura de Girona i Cambra de Comerç de Girona

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 81

BLANCS I ROSATS DE L’ANY Un bon bodeguer empordanès ha de treure al mercat les noves collites de blancs i rosats a principis d’any; tot un atreviment que a vegades requereix un gran esforç comercial per poder acabar les anyades antigues a temps. n vi blanc jove acabat d’envasar gaudeix de tots els seus atributs principals: joventut, frescor, alegria i bouquet explosiu. Aquestes principals característiques van desapareixent a mesura que l’any avança. Es pot endevinar, a través del color, l’aroma i el paladar, quan un vi blanc o rosat és de l’any o està fora de temps. Un vi jove d’aquestes característiques s’acompanya amb plats de poca elaboració de peix i marisc, formatges suaus i plats de pasta.

Existeixen, però, vins blancs envellits en barrica que, degut al procés de fermentació i repòs en bota, tenen una

U

vida més llarga. Aquest és el cas dels vins elaborats amb varietats com “chardonnay”, garnatxa blanca i “sauvignon” blanc, que passen per un període d’amorosiment i es nodreixen de la fusta que els dóna més cos, més seriositat i perseverança en el temps.

Són vins que s’acompanyen amb plats més elaborats i olorosos com ara “fideuàs”, sarsueles o, fins i tot, la carn blanca.

Regions vinícoles foranies i llunyanes com Austràlia, Argentina i Califòrnia

tenen una política totalment diferent. Els grans vins blancs no són de l’any, sinó que els deixen reposar en ampolla un cert temps per tal que el color es transformi i agafi tonalitats més daurades que converteixen aquell vi blanc que un dia va ser jove en un gran mestre de l’envelliment.

Sigui d’una manera o d’una altra, és important que el vi de l’any no perdi la seva essència i continuï essent un gran vi! ■

ENOTECA

OLIVEDA Íngrid Teixidor Experta en vins

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 82

...EL PERFIL

Paco Baso pacobaso@gmail.com

JOAN ENSESA I ROURA

UN SALTENC ENAMORAT DE GIRONA En Joan va néixer a Salt. Quan només tenia quatre anys ja anava a “Cromats Ensesa”, el taller del seu pare que ell ha mantingut en marxa fins avui. El seu il·lustre cognom gironí emparentat al Sr. Ensesa de la fàbrica d’àcids tartàrics de Palau, ens recorda el xalet on avui hi ha l’Escola Municipal de Música i el record també ens porta fins a l’Hostal La Gavina de S’Agaró. n Joan va ser un bon estudiant. Anava a escola als Maristes de l’Immaculada de Girona i va estudiar-hi fins al batxillerat.

Després va passar per l’acadèmia i va estudiar peritatge mercantil. Va començar a estudiar magisteri, però va conèixer a la seva dona i ho va deixar per dedicar-se al negoci familiar.

E 82 GiDONA

La seva empresa està ubicada en un lloc emblemàtic de la ciutat de Girona, a la pujada de Sant Domènec, un dels racons del barri vell més fotografiats i admirats. El local que acull el seu taller té una llarga història. L’any 1856 es va inaugurar com a sala de festes. Era el Teatre Odeon, on també s’hi feien assalts de boxa de primera divisió. Durant la

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 83

Guerra Civil l’actual taller Ensesa fou un lloc d’avituallament dels rojos. Va ser l’any 1947 quan la seva família va instal·lar-hi el negoci de cromats, el qual havia estat dissenyat per l’empresa del mític Eiffel.

Parlar de Joan Ensesa sense parlar del seu taller no és possible, perquè la seva activitat professional ha marcat la seva vida i l’ha convertit en una persona molt coneguda entre la societat gironina. Ell és un dels promotors de la Nit de poetes, del Show cooking (la cuina al carrer), de la festa del barri (Sant Cornelius) i és un gran enamorat de la ciutat.

L’any 2003 en Joan va rebre un encàrrec molt especial: restaurar l’Àngel de la Catedral. Va treballar un mes sencer dalt del campanar i després va tenir tres mesos més de feina per atendre els mitjans de comunicació que volien explicar aquesta història tant peculiar. També va restaurar el parallamps de l’església de Sant Fèlix i va fer que les agulles del rellotge de la Catedral fossin més boniques.

Li agrada passejar pel barri vell i li sap greu

que la Devesa estigui, segons diu ell, “mal aprofitada”. Voldira que fos un parc per anar-hi a passejar com es feia abans, per prendre un cafè a la Rosaleda. També s’imagina una rambla de la Llibertat sense tantes taules i cadires i pateix pels aldarulls que darrerament ocorren a la seva vila natal, a Salt. Joan Encesa recorda com era abans la Festa Major de Salt. Era una de les més populars de la província i venien els millors cantants i les millors orquestres.

L’Ensesa és un gran afeccionat al cinema i Avatar és una de les estrenes recents que més li ha agradat.

També és un enamorat de la música dels Beatles i en té tots els discos, així com molts llibres i records d’aquest grup de Liverpool. Precisament aquesta és una de les ciutats que més li agrada visitar i hi viatja tot sovint amb un seu amic anglès que viu a Roses i que és familiar del Ringo Star, el bateria dels incumbustibles Beatles.

A la seva dona li diu afectuosament “pajarillo” i cada dia li porta una sorpresa tot dient: “Carme et porto un regal”. Acte seguit treu la barra de pa que ha comprat camí de casa per anar a dinar. El seu fill es dedica a la hostaleria i ell encara no s’ha jubilat. ■

TURISME I GASTRONOMIA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 84

...EL RESTAURANT Paco Baso

RESTAURANT CAN QUIM D’ESTANYOL Calçots amb el millor gust En època de calçots em venen a la memòria les trobades fetes per menjar aquest producte del camp, que abans es podien degustar en pocs restaurants.

Un dels meus llocs preferits per menjar calçots és Estanyol, on podem seguir aquesta tradició perquè a Can Quim els segueixen cuinant. n Quim era un home entès en cuina i li agradava anar a comprar al mercat. Al promotor d’aquest restaurant li agradava l’horta i, per això, va plantar els primers calçots que actualment la Cristina, que ha seguit l’herència culinària d’en Quim, cuina i serveix als seus comensals. Els podeu menjar des de final de desembre fins a les acaballes de març o principis d’abril.

El restaurant Can Quim està situat

E

84 GiDONA

al bell mig d’Estanyol, al costat mateix de l’església, amb un ampli aparcament i una esplèndida carpa on podeu celebrar les vostres millors festes, aniversaris, comunions, batejos i petits casaments.

Al migdia, de dimarts a divendres, podeu degustar un menú al preu de 12,60 euros i els dissabtes al migdia el preu es de 15,50 euros. Algunes recomanacions són el farcellet de col amb gambes i bolets, el mil fulls de vedella

amb foie, la torrada amb escalivada i formatge de cabra i no us perdeu les postres casolanes.

A Can Quim tanquen els dilluns i obren les nits de divendres i dissabte. ■

On trobar-lo: RESTAURANT CAN QUIM DE L’ESTANYOL Plaça Església, s/n Estanyol Telèfon 972 44 06 07 hostalestanyol@hotmail.com

GiDONA Nยบ 39

27/1/11

12:24

Pรกgina 85

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 86

...anar de restaurant LA PUJADA

www.lapujada.com

El menú és variat i extens. Per un preu de 10 euros amb bufet de postres i begudes incloses us recomano especialment els dimarts amb las “miga” de Jaén, els dimecres la fideuà i els dijous l'arròs. A la nit només obren per fer sopars privats per a colles i grups a partir de 20 persones i a un preu tancat a partir de 15 euros. Els dissabtes al migdia ofereixen un excel·lent menú a 14 euros.

Les recomanacions de la Magda són les cassoletes de bacallà, els tigres, la graellada de peix amb rap, l'arròs i la fideuà. Una cuina clàssica amb tocs moderns. adreça: C. Aragó, 16 Girona (Sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87

RESTAURANT DON EDUARDO Una autèntica marisqueria i braseria a Platja d'Aro on podeu menjar des d'uns bons peixos de la costa fins a unes delicioses carns de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava Us recomano un arròs de llamàntol que podreu menjar davant del mar en ple passeig Marítim i en qualsevol època de l'any. El Don Eduardo obre cada dia i les nits del cap de setmana. Les seves especialitats són la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla de xai, el secret, les fritures, els peixos al forn i la caldereta, entre altres. adreça: Passeig Marítim,68 - PLATJA D'ARO- tel.972 82 56 70

EL BURG

Aleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

www.elburg.es

Si ens dirigim al barri de Sant Daniel, al carrer Santa Llúcia número 4 de Girona, trobareu aquest restaurant petit i encantador. Ens ofereixen un món gastronòmic modern, amb una bona varietat d’arrossos, que haureu d’encarregar prèviament. També podreu optar pels excel·lents sopars degustació amb maridatges de vins molt recomanats que trobareu al seu web. Disposeu d'un menú diari de dilluns a divendres de 12 euros, i dissabte i diumenge al migdia de 16 euros (amb cafè i iva inclòs). No deixeu de tastar el menú gastronòmic de 25 euros. El Burg tanca el diumenge i el dilluns a la nit, i el dimarts tot el dia. adreça: C. Santa Llúcia, 4 - Girona - Tel. 972 20 96 54

CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol Fem celebracions: batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars, sopars d’empresa, etc. Menú diari amb un estil diferent i, en aquesta època, els calçots són la nostra especialitat, ja que tenim collita pròpia. adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

ELS ESTANYS RESTAURANT

els.estanys@hotmail.com

El nostre restaurant de caràcter familiar, amb la Carme Gruartmoner al menjador i en Santi Garcia a la cuina, els ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon assortiment de les FONDUES més clàssiques, les de formatge, al pebre, bolets, tomàquet, roquefort, tófona, fines herbes o formatge de cabra. També les de carn, la clàssica “bourgignone” al oli, la “vignerole” al vi negre i la “cava” al cava brut. A més els oferim una bona selecció de plats típics de la CUINA ALEMANYA. De postres poden gaudir d’una foundue de xocolata amb fruites o del clàssic strudel de poma “APFELSTRUDEL”. Complementem la nostra carta amb un assortiment de cuina tradicional. adreça: Av. S’agaró, 119 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 72 30 - 605 90 30 11

MARISQUERIA CAN BLANCO

www.hotelpalaudegirona.com

tipus de cuina:mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix, marisc i cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïsses gallegues, cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets de Palamós, pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Tenim un menú de clova a 40 euros amb tot inclòs. No us el perdeu.

Reserves: Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21 adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95 86 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:24

Página 87

LA CARPA DE BANYOLES

www.restaurantlacarpa.com

El menú diari ens ofereix uns excel·lents plats per un preu de 12 euros, de dilluns a divendres, i per 17 euros els caps de setmana i festius. I, si us agrada ballar, no us podeu perdre els sopars ball dels dissabtes nit, amb un menú de 25 euros amb cafès i begudes incloses, mentre escolteu música en directe i balleu. Ara que estem en temporada de CALÇOTS, veniu a menjar-los i us regalarem el pitet de la Carpa adreça: Pg. Darder, 10 BANYOLES - Tel. 972 58 28 25

EL MIRADOR

www.miradoraeroport.com

L'Alfonso és un tot terreny. És un home d’idees i ha creat aquest espai-restaurant convertintlo en un lloc ideal per celebrar-hi festes, comunions, casaments i trobades familiars. El mirador és un lloc tranquil. El restaurant està obert cada dia i tot l'any i és ideal per anar-hi amb mainada, perquè també posa a disposició dels clients un parc de jocs infantils.

CALÇOTS a preus especials. adreça: Aeroport Girona- Costa Brava VILOVÍ D’ONYAR Tel. 972 47 34 08 - Mòbil 609 30 11 15

ELY BEACH Al mateix passeig Marítim de Platja d'Aro, en els baixos de l’edifici Ely Beach, us proposem descobrir aquest amb terrassa vora mar. Us oferiran una cuina de mercat molt variada i adaptada a cada temporada. Si és possible, proveu els seus arrossos de diferents estils. L'Ely Beach és ideal per als amants del mar. A partir d'octubre obren cada dia al migdia i les nits de divendres i dissabtes. adreça: Passeig marítim, 86 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 97 01

LA TAVERNA DE L’ABAT

www.latavernalabat.com

L'interior d’aquest restaurant té una màgia especial. Està ubicat a l’antiga casa de l’abat de l’Abadia de Sant Pere de Galligans, situat a la plaça Santa Llúcia de Girona. La cuina és selecta i totalment casolana. Ofereix un menú diari, de dilluns a divendres, un menú de nit, de divendres a diumenge, i també fan sopars per a colles. Mentre sopeu, podeu gaudir dels partits de futbol amb pantalla gegant. adreça: Plaça Santa Llúcia, 6 - GIRONA - Tel. 972 21 97 04

CAN PIU

www.canpiu.com

La proposta gastronòmica de Can Piu és extensa. Disposa de quatre petits menjadors decorats amb un ambient rústic. Diàriament ofereixen un menú a 12,50 euros. Us recomanem el carpaccio d’ous de reig a l’oli de tòfona, els peus de porc amb cargols i la mitjana de bou de Salamanca que serà millor que el compartiu. El Restaurant Can Piu està obert cada migdia i tanca les nits de diumenge, dilluns i dimarts. El trobareu a la rotonda de l’aeroport en direcció a Riudellots de la Selva i a Franciac. Ara hi podeu anar a degustar el calçots de temporada. adreça: Ctra N-ll Km.705 - Caldes de Malavella - Tel 972 47 87 61

LA BRASA GRILLADA No deixeu de provar els musclos grillé, la carn de Nebrasca, la truita de riu a la cassanenca, els calamars a la romana o la botifarra feta a la casa. Tenen esmorzars de forquilla a partit de les 9 del matí, un menú diari a 10 euros i els cap de setmana un menú de sopar per 20 euros. Els diumenges al migdia ofereixen un menú al preu de 16 euros. A La Brasa Grillada hi ha una bona bodega de caves, vins, whiskys i oruxos casolans fets per en Joan. adreça: Ctra. Provincial, 97 - CASSÀ DE LA SELVA - Tel. 972 46 00 03

87 GiDONA

27/1/11

ANAR DE RESTAURANT

GiDONA Nº 39

12:25

Página 88

BAR RESTAURANT ARTMONIA Restaurant-Bar & Chill-Out ubicat al barri de Pont Major de Girona, que ofereix una àmplia carta de platets de cuina mediterrània i exòtica a 3,5 euros Els vespres, de dimarts a dissabtes, la cuina està oberta de les 8 a les 12 de la nit.

Dijous, divendres i dissabtes obren també com a bar de copes fins les 2.30 h. Local de pedra decorat amb mobiliari reciclat i d’autor, totalment adaptat a persones amb discapacitat i amb carta en braile. El restaurant té un espai destinat a galeria d'art amb exposicions permanents i fa menús per a grups. adreça: Riera Can Camaret 3-GIRONA- Tel. 872 98 22 51

LA SALA DE CANET

www.rlasala.es

A la Sala els esmorzars de forquilla són impressionants: plata d’embotits de Canet d'Adri per tallar al gust, pa torrat, olives i a escollir botifarra amb unes mongetes boníssimes, secret, amb la mateixa guarnició, rostit de l'àvia i mols més plats amb vi i cafè per només 8 euros fins a les 11 del mati.

Diàriament el restaurant ofereix un menú al preu d’11 euros amb 15 primers plats i 15 segons, pa i vi inclòs. També es pot optar pel menú especial a un preu de 16 euros. Us recomano la plata de marisc els musclos la sèpia picant també menús de cap de setmana adreça: Plaça del poble, 1 CANET D’ADRI - Tel. 972 42 82 84 - r-la-sal@hotmail.com

ALTAMIRA A la sortida sud de Girona, a Fornells de la Selva, on hi ha les concessionàries de cotxes hi trobeu aquest restaurant on es menja bé i a bon preu. Els responsables són en David i la Mònica que ofereixen a tots els seus clients un bufet lliure amb una gran varietat de plats per escollir i menjar i a un preu tancat d'11 euros. Els dissabtes al vespre i els diumenges al migdia el menú costa 15 euros. L'Hotel Restaurant Altamira està obert cada dia. Servei d’habitacions. adreça: Ctra. N-ll Km. 710 - Fornells de la Selva - Tel. 972 47 67 09

VIA AUGUSTA

www.restauranteviaaugusta.com

En Paco del Via Augusta, al costat del seu fill Ivan, ens ofereixen aquest multirestaurant obert a tot tipus d’actes culinaris; des d'un menú diari de dilluns a divendres a un preu de 10,50 euros i un menú de cap de setmana a 16 euros, fins al menú a 20 euros que podreu degustar al menjador Ambrosia. També hi trobareu menjadors per a més de 300 persones, aptes per a fer-hi qualsevol celebració. A partir d’aquest mes de gener els dissabtes us preparen uns autèntics sopars ball amb música en directe i un menú a 25 euros amb tot inclòs i amb el cava gentilesa de la casa. Podeu esmorzar qualsevol plat a partir de les 6 de la matinada i tanquen la cuina a les onze de la nit. adreça: Av. Mas Pins (Zona Poligensa) - Riudellots de la Selva - Tel 972 47 81 39

RESTAURANT PIZZERIA KROKERS Al costat del cinemes OCINE de Girona, a quatre passes del centre de la ciutat, hi trobareu aquest excel·lent restaurant- pizzeria. Al Krokers podreu gaudir dels partits de futbol amb una gran pantalla de televisió on es poden veure tots els partits. Per menjar, podreu escollir entre una extensa i variada carta de pizzes i, fins i tot, les podeu encarregar i us les podeu menjar a casa. També us preparen el plat convidat que més us agradi i tota mena d’entrepans. També es fan menús per a colles, per celebrar els vostres aniversaris, comiats de solters o sopars d’empresa. A més, disposeu d’una gran zona d’aparcament. El Krokers està obert a partir de les 12 del migdia i no tanca cap dia de la setmana. adreça: Carrer Pont de la Barca, s/n - Girona - Tel 972 22 51 30

DESRATITZACIONS · DESINSECTACIONS · TRACTAMENTS DE LA FUSTA Contra corcs i tèrmits · Certificats sanitàris per restaurants i empreses · Especialistes en tractaments · Pressupostos sense compromís

PREUS ESPECIALS PER A HOTELS I RESTAURANTS Ctra. de Girona, 34 - 17242 QUART 88 GiDONA

Tel. 617 533 606

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:25

Página 89

la recepta

Enric Herce Xef del Hotel Cala del Pi ***** de Platja d’Aro

Hi ha garotes! es de sempre, les garotes, també anomenades garoines o eriçons, han format part de l’alimentació humana. La seva presència a les millors taules, ja era habitual a l’antiga Roma i a la refinada Grècia, compartint protagonisme amb altres exquisits monstres de la naturalesa marina com les ostres, que al igual que les garotes, eren degustades per dotzenes. Aquets costum gastronòmic estava estès per tota la conca mediterrània. Catalans, espanyols, italians i francesos han caçat des de sempre les garotes de les seves roques; en massa ocasions, sense cap límit raonable, fet que ha provocat la seva desaparició de molts indrets. Tradicionalment, és en el litoral català, i més concretament a la Costa Brava, on la pesca i el consum d’aquests animalots ha estat més estesa. Els mateixos pescadors han comercialitzat directament les garotes en bars i restau-

D

rants. A partir de novembre, quan l’aigua de mar es prou freda, comença la temporada de la garota i als aparadors dels bars i restaurants rústics de la costa podem veure cartells escrits a mà que diuen “Hi ha garotes!”. Els mesos de gener i febrer són els millors per assaborir les més vermelles, plenes i suculentes garotes.

La gent de la costa i tots els veritablement afeccionats a les garoinades, no entenen altra manera de menjar les garotes que no siguin crues, ben vives, acabades d’obrir, si pot ser a prop del mar, i fent servir de cullera tan sols un bocí de pa. No cal res més, ni fa falta. Però, per als afeccionats més tímids, que troben aquesta pràctica massa agosarada, ficar-se a la boca un aliment que a més de cru, és viu, els proposo una recepta senzilla que va la mar de bé per fer un bon aperitiu o un vistós entrant que no deixarà a ningú indiferent.

Garotes Gratinades Ingredients 12 garotes.

250 gr. de nata líquida (35% greix) 3 rovells d’ou 1 copa de cava 2 xalotes (o una ceba tendre) picolades finament.

1 cullerada sopera de julivert trinxat 1 cullerada sopera de porradell trinxat 15 gr. de mantega Elaboració Obriu les garotes amb compte amb unes tisores. Buideu-les sobre un colador i recolliu el suc resultant. Reserveu els coralls en un platet. Poseu totes les cloves en una safata d’anar al forn. En un cassó o paella fonda, escalfeu la mantega i sofregiu les xalotes fins que quedin transparents. Afegiu el cava i deixeu-ho reduir fins que s’evapori l’alcohol. És el moment d’abocar el suc de les garotes. Bulliu cinc minuts i afegiu la nata. Reduïu a foc viu fins a una tercera part, retireu del foc, afegiu les herbes picolades i els rovells d’ou, remeneu bé i tasteu per saber el punt de sal.

Disposeu, ben repartits, els coralls de les garotes en les seves cloves i cobriu-les amb la crema anterior. Fiqueu-les al forn amb el gratinador engegat fins que quedin ben daurades. Ja podeu servir-les.

Bon profit!

89 GiDONA

GiDONA Nº 39

27/1/11

12:25

Página 90

HORÒSCOP... ÀRIES 21 de març - 20 d'abril Tindràs un mes molt mogut ple de noves emocions, energies renovades i bon resultats en allò que més et convé.Vigila perquè hi ha persones que estan essent molt falses amb tu i això et provocarà decepcions.Sorgiran possibilitats per tenir una nova feina.

TAURE 21 d'abril - 20 de maig Tens al cap una persona que no hi ha manera d’oblidar. Intenta desconnectar d’alguna manera, perquè això et fa endarrerir la teva vida. Aquest serà un mes tranquil i podràs gaudir de moments familiars molt bons. Aprèn a prendre decisions i d’aquesta manera aconseguiràs els teus somnis.

BESSONS 21de maig - 20 de juny La vida està plena de sorpreses i per tu n’hi ha més. Aquest mes rebràs notícies d’una persona que fa molt temps que esperes. Serà un mes ideal per enamorar-te i tindràs sort. Si pots, viatja perquè així coneixeràs a algú molt important.

CRANC 21 de juny - 20 de juliol Digues a les persones que estimes que són importants per a tu, ja que a vegades no t’adones que necessiten escoltar aquestes paraules.

Hi ha una persona que està pendent de tu i necessita del teu suport.“Fes bé i no miris a qui” i veuràs que tindràs noves sorpreses agradables.

90 GiDONA

ESCORPÍ 21 d'octubre - 20 de novembre Aquest és un mes de viatges, un mes d’amistats noves. A més, els diners no et faltaran i podràs més.

Estaràs alegre i enamorat, comptant que és el teu mes i tindràs molta sort, encén una espelma blanca el dia del teu aniversari per tenir un any ple de llum i sort.

SAGITARI 21 de novembre - 20 de desembre Les coses no et surten com tu voldries.T’has parat a pensar si tens algú al teu costat que s’està alimentant de la teva energia? Estàs esgotat i tu no ets una persona que sol estar tant enfonsada. Busca solucions, les tens al davant i no les saps veure amb claredat.

LLEÓ 21 de juliol - 20 d'agost Segueixes bastant negatiu.

Encara que creguis que estàs positiu i fort, el teu astral està negatiu i et convé una neteja espiritual o algun tipus de teràpia que t’ajudi a trobar l’equilibri. No ets sincer amb allò que t’envolta i això et perjudica bastant.

CAPRICORN 21 de desembre - 20 de gener Escoltar algun consell no va pas malament. Saps que a vegades tenen raó, però no ho vols reconèixer.

T’espera un mes amb dificultats econòmiques, perquè sempre t’enamores d’allò que no et pots permetre.

Intenta organitzar-te més bé tot, si no vols tenir problemes el mes que ve.

Aquest és un mes bo, però has d’escoltar més.

VERGE 21'agost - 20 de setembre Mes de bones energies i sort amb els jocs d’atzar. Pots trobar feina que et vingui de gust fer.Viuràs canvis que et permetran ser millor.

Has de vigilar allò que menges aquest mes, perquè el teu estómac està bastant delicat. Mira de beure bastant líquid i no mengis greixos.

AQUARI 21 de gener - 20 de febrer Aquest mes els dimarts serà el teu dia predilecte i tindràs molta sort totes els dies que caiguin en dimarts. Posa un got d’aigua a la tauleta de nit cada dimarts i demana un desig a les 11 de la nit. Si te queden bombolletes, tindràs el desig concedit. Els guies t’escolten, aprofita!

BALANÇA 21 de setembre - 20 d'octubre Et guardes molt les coses i no les expliques tal com són. Hi ha persones que no pensen com tu, però es preocupen per tu. Per això, has d’obrir-te més i ser mes pacient amb la vida, si vols que les coses et funcionin.

Aprèn d’aquells que t’envolten i pensa que no sempre pots tenir la raó. Valora mes la vida.

PEIXOS 21 de febrer - 20 de març Seguim amb els despeses que t’estan matant. Has de mirar de buscar una solució ràpida, perquè sinó pots caure amb un estat d’ansietat impressionant. Busca la manera de veure la vida amb tranquil·litat i sobretot comunica’t amb la gent que et pressiona per poder saber com superar millor els problemes. Pensa que tot te solució.

portada 39 muntada

27/1/11

12:16

Página 2

62

VIATJAR

90

LA RECEPTA

12 VIVÈNCIES

GiDONA Sumari GiDONA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries de les comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona.

Edició: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com) Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco Baso Han col·laborat en aquest número:Yasmina Sánchez Ramón, Sílvia Bellido Duran, Pilar Auguet Agustí, Jordi Barris Ruset, Carolina Ullastres Franch, Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, Silvia Torrella Clavé, Elisabeth Toro, Maria Vidal i Fortià, Estel·la Nevado, Dr. Rafael Galvez, Dr. Josep Joan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Dr. Albert Barroso Panella, Marta Brugulat, Sònia Busquets, Joana Reverter Pujol, Íngrid Teixidor, Paco Baso, Enric Herce i els fotògrafs Joan Fradera i Martí Artalejo Publicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau (comercial@gidona.com) Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18, 17455- Caldes de Malavella Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada.

No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial 2 GiDONA

editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 l’entrevista ELENA RIBERA Diputada al Parlament (CiU) . . . . . . . . . . . . . . .. 8 vivències ELENA CORDOVA Miss Bellesa Llatina Girona 2011 . . . . . . . . . .12 el reportatge 16 CANDIDATES I UN SOMNI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 posa’t guapa...

Moda. Et cases aquesta primavera? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Moda creativa. Crea el teu propi ninot de peluix! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Perruqueria. Temps de transició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Estètica i Benestar. Maduresa també és bellesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 ...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 món infantil El dol infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 món juvenil Comunicació pares-fills impossible? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 drets i deures Guarda custòdia compartida; una opció preferent . . . . . . . . 34 coaching i desenvolupament personal Dones: emprenedores per naturalesa . . 36 el reportatge 13 DONES D’AVUI I 13 DONES D’AHIR . . . . . . . . . . . . . . . . 38 la sexualitat humana L’EJACULACIÓ PRECOÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 salut Psicologia. La mentida personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Viure bé. Control o repressió? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Bellesa. Quan em miro al mirall, estic tan bella que crido d’alegria! . . . . . . . . . .49 Medicina natural. De l’insconscient a la medicina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

27/1/11

12:16

Pรกgina 1

39

GiDONA

portada 39 muntada