22/2/11
11:38
Pรกgina 1
40
GiDONA
portada 40 muntada
portada 40 muntada
22/2/11
11:38
Pรกgina 2
Jamonmania date un gustazo...
GiDONA Nº 40
22/2/11
11:53
Página 3
El Pernil Ibèric, la nostra raó de ser. Satisfem els paladars dels clients més exigents. Els productes més exclusius del porc ibèric. Àmplia selecció de formatges i carns de porc ibèric Bodega selecta amb els grans “caldos” de Rioja i Ribera del Duero, caves i una petita selecció de xampagnes francesos. Tots els productes de delicatessen: les millors conserves, foies, salses i fumats.
Assessorem als clients sobre els millors productes de pernil i oferim cursos de tall del pernil.
C/ Emili Grahit, 25 · 17002 Girona · jamonmania@jamonmania.es · www.jamonmania.es
Tel. 699 14 14 14
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:28
Página 4
62
VIATJAR
38 EMPRENEDORES
102 LA RECEPTA
16
VIVÈNCIES
GiDONA Sumari GiDONA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries de les comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona. Edició: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com) Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco Baso Han col·laborat en aquest número: Yasmina Sánchez Ramón, Sílvia Bellido Duran, Pilar Auguet Agustí, Dolors Hortal, Jordi Barris Ruset, Jaume Guillem, Estívaliz Herranz, Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, Silvia Torrella Clavé, Maria Vidal i Fortià, Estel·la Nevado, Dr. Rafael Galvez, Dr. Josep Joan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Anna Cortés, Marta Brugulat, Sònia Busquets, Carme Fontacaba, Gemma Teixidor, Joana Reverter, Íngrid Teixidor, Paco Baso, Enric Herce i els fotògrafs Joan Fradera i Martí Artalejo Publicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau (comercial@gidona.com) Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll / 972 22 01 54 Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18, 17455- Caldes de Malavella Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor. Dipòsit legal: GI-672-2007
GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial 4 GiDONA
editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 l’entrevista NAUSICA MASÓ. Orfebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 10 vivències NÚRIA RUIZ GÓMEZ. Diplomada en infermeria i estudiant de Psicologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 posa’t guapa... Moda. Primavera a tot color . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Moda creativa. Visca el carnaval! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Perruqueria. Tendència primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Estètica i Benestar. Estètica masculina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 ...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 món infantil Les pautes educatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 El poni, una atractiva influència per al nens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 drets i deures Què és reforma? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 coaching i desenvolupament personal Dones i mares creatives i emprenedores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 emprenedores M. ROSA DACHS PEITIVÍ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 la sexualitat humana Quan la parella es trenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 salut Psicologia. Relació de Parella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Viure bé. Educats per viure malament? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:28
Página 5
DECORACIÓ
84
22 MODA
decoració Catifes. Vestint el terra amb caliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 consells per a la llar Parlem d’estalvi a la llar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 secrets de jardí Plantes en moviment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 relats en femení Una excusa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 apunts de cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 enoteca Experiències en l’exportació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 el perfil Les cuineres de Sils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 el restaurant La Tasqueta. Excel·lent cuina a bon preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 ...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 la recepta “La Peuada” un antic plat de carnestoltes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
72 GIRONINES AL MÓN
en
SI T’AGRADA LA GiDONA, T’ENCANTARÀ
www.gidona.cat
En portada: Núria Ruiz Gómez Foto: Joan Fradera Casadellà
portada
Medicina natural. La teràpia sacrecranal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 El racó de Genciana. Els beneficis de la Gelea Real . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 Osteopatia. Disfuncions psicosomàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Medicina i cirurgia estètica. Pròtesis de mama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Salut i nutrició. Alimentació i embaràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Estètica. Elimina les arrugues d’expressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 viatjar I si viatgem a les illes Lofoten . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Notícies de viatges. Hautes-Pyrénées . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Notícies de viatges. Carnaval a Malta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Carnaval a Platja d’Aro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 gironines al món ANNA MONERRIS FORROY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 el reportatge L’adopció. Un somni fet realitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 dones en la història Ava Gardner a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
10 ENTREVISTA
I TAMBÉ AL FACEBOOK 5 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:28
Página 6
EL VALOR DE LA DEMOCRÀCIA
30
anys d’autoritarisme; tres dècades de manca de llibertat; 11.000 dies de poder absolut imposat és massa temps, massa. El poble egipci ha dit prou. Ni les dones, ni els nens, ni els joves, ni els més ancians que al llarg de 18 dies han omplert la plaça Tahir d’El Caire s’han volgut rendir sense veure fet realitat el seu somni: viure en llibertat.
editorial
Judit Arroyo Directora de continguts
Quan a casa nostra ens estrenàvem amb la democràcia parlamentària, després de gairebé 40 anys de dictadura franquista, a Egipte es gestava el malson d’un règim que s’ha reproduït nit rere nit fins arribar als nostres dies. Els que avui i aquí estem en la primera franja dels “30” vam néixer en temps de democràcia. A 3.000 quilòmetres de distància els nostres contemporanis, els joves egipcis que superen la trentena, han crescut i conviscut amb la repressió des del seu primer dia de vida. Hosni Mubarak va ser nomenat vicepresident d’Egipte l’any 1975, el mateix any que aquí moltes persones començaven a imaginar l’escletxa de la democràcia amb la mort de Franco. Mentre a Espanya la dictadura començava a ser història, a Egipte el règim es seguia perpetuant en altres mans. L’any 1981 aquí fiançàvem la democràcia evitant un cop d’estat, allà el dictador Mubarak era nomenat president. Són dues històries paral·leles amb una mateixa generació i dues visions de futur ben diferents. Per als joves egipcis de 30 anys ara comença la veritable vida, la que es viu amb llibertat i amb oportunitats. Als d’aquí, per contra, ens sembla que tenim un futur totalment emboirat per culpa de la crisi. Nosaltres tenim desitjos materials, mentre ells persegueixen ideals. Els seus són somnis intangibles, volen allò que no es toca amb les mans i els dits, però es percep amb el cap i el cor. Anhelen una vida en llibertat on tot sigui un tornar a començar ple d’oportunitats. Nosaltres ens lamentem i ens enroquem amb plantejaments pessimistes, com si aquest fossin els pitjors temps de la nostra història. Si fem un exercici de record col·lectiu i ens servim de les experiències del passat, si escoltem aquells que van viure els temps difícils de la dictadura i llegim a aquells que van lluitar per la llibertat, si fem una mirada retrospectiva en la nostra història més recent, ens adonarem que tenim l’honor, el privilegi i el dret fonamental de viure en democràcia. I el nostre deure és valorar-ho.
-TE U I SCR N A B U S DO y a Gi l’an per
a r 30€ ades bé pe d s ve ,o
te a: om t les dona.c djunta n a i env na@gi tlleta a gido u, la bu NA, O e corr STA GID lla lave I a V E 8 M R 1 s de ord, C. N 5 Calde 5 174
Tens una opinió? La vols compartir? AQUEST ÉS EL TEU ESPAI Envia'ns allò que penses i ho publicarem
DONES AMB OPINIÓ gidona@gidona.com
CADA MES SORTEJAREM UN REGAL ENTRE TOTES LES OPINIONS REBUDES
dones amb opinió
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:28
Pรกgina 7
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:28
Página 8
gidonaldia
NOTÍCIES ACTUALITAT
Facebook tanca un compte per una foto de lactància La xarxa social Facebook ha cancel·lat el compte d’una psicòloga infantil xilena, Leslie Power, de 37 anys, perquè ha publicat en el seu perfil una foto en què apareix alletant la seva criatura de tres mesos. Power ha explicat que, abans del tancament del compte, va rebre un missatge de Facebook per informar-la que la imatge era ofensiva i violava les condicions d’ús. La professional va respondre amb la petició que el seu cas fos revisat, i la xarxa social li va contestar que aviat es posaria en contacte amb ella i que, mentrestant, llegís les normes de la web. La psicòloga ha destacat que les condicions de Facebook només restringeixen la publicació de "nus", i ha subratllat que feia servir el compte per a fins laborals, publicant notícies i investigacions en relació amb estudis de neurociència i lactància. Power, que treballa com a psicòloga clínica des de fa més de 14 anys i és experta en desenvolupament infantil, ha denunciat que sap que hi ha altres dones a tot el món a qui s’està censurant a la xarxa social amb les fotos de lactància. La psicòloga xilena ha publicat la mateixa imatge en el seu perfil de Twitter, sense que hagi tingut cap mena de problema. El seu compte en aquest servei mostra nombrosos tuits de suport davant la decisió de Facebook. L’ICD demana la implicació de les associacions de dones per avançar cap a la igualtat La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, s’ha reunit per primera vegada amb la Comissió Permanent del Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan consultiu de l’ICD amb representació de 386 associacions de dones de tot el territori català. En la seva intervenció, la presidenta
8 GiDONA
de l’ICD demana a les representants del teixit de les associacions de dones “la seva màxima implicació i col·laboració per assegurar que el progrés cap a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes no s’atura a causa de l’excepcional situació econòmica”. Montse Gatell ha assegurat que “sortirem de la crisi gràcies a noves maneres de pensar i fer, i en l’aportació d’aquestes noves mirades sobre el món, les dones som un actiu fonamental per reactivar l’economia del país”. A través d’aquest Consell, les entitats de dones esdevenen interlocutores de les polítiques que fa el Govern de la Generalitat per a la igualtat d’oportunitats de dones i homes, i de les normatives legals relacionades amb l’abordatge de la violència masclista. Actualment hi ha formats vuit grups de treball que fan seguiment de les polítiques del Govern. Aquest organisme també compta amb la participació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, que representen l’equilibri territorial i impulsen la participació de les dones a tot el territori. Els i les internautes d’entre 45 i 64 anys estrenyen l’escletxa digital L’escletxa digital entre generacions entesa com la diferència per edat de la utilització de les noves tecnologies es va estrenyent. En el seu últim informe, Telefónica conclou que la població d’entre 45 i 64 anys és el sector que més va contribuir a l’avanç de la societat de la informació el 2010, amb taxes d’incorporació superiors a la mitjana. Això contribueix a pal·liar la soledat que alguns pateixen i els manté intel·lectualment actius. La preocupació actual no té tant a veure amb la incorporació a la xarxa sinó amb la diferència d’usos que fan els joves i els adults de les possibilitats d’Internet.
Més enllà del fet que aquests usuaris encara mostren reticències a sumar-se a les xarxes socials, normalment tampoc treuen el màxim partit que ofereix la xarxa per relacionar-se amb l’administració i comprar articles sense haver de desplaçar-se. La majoria es conforma a buscar informació i comunicarse, "però no van més enllà", explica. Núria Amat s’endú el Ramon Llull amb la novel·la “Amor i Guerra”
La novel·lista, poeta i articulista barcelonina Núria Amat (1950) ha rebut el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva novel·la Amor i guerra, una reconstrucció hipotètica de la figura de Ramon Mercader, el militant comunista que va assassinar a Trostky, durant la seva joventut a Barcelona i la guerra civil, a través de les seves relacions familiars i sentimentals amb personatges amb tant pes com ell en la trama com la seva mare o una imaginària miliciana anarquista que participava en la fallida expedició republicana a Mallorca. Amat, parent de Mercader, ha bolcat les al·lusions que es murmuraven en el si de la seva família en una novel·la en la que gairebé tot és inventat, encara que molt documentat i de la que ha escrit dues versions, en català i castellà. El Premi Ramon Llull, concedit per la Fundació Ramon Llull i per l’Editorial Planeta i dotat amb 90.000 euros, és un
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:28
Página 9
dels premis literaris més importants de l’àmbit català. És l’equivalent català del Planeta. Permís de residència per a les immigrants maltractades Les immigrants en situació irregular que disposin de mesures de protecció judicial per violència masclista, o bé que hi hagi indicis que estan rebent maltractaments a mans de la seva parella o exparella, obtindran automàticament una autorització provisional de residència i treball, que s’estendrà als seus fills/es si en tenen. Aquesta és una de les principals mesures que inclou el nou reglament de la llei d’estrangeria. La llei, aprovada el desembre del 2009, ja va obrir la porta perquè les dones en situació irregular poguessin obtenir un permís de residència i treball mentre dura la tramitació de la seva denúncia, i mantenir-lo si la sentència és condemnatòria respecte al seu agressor. El reglament, encarregat de detallar i desenvolupar la llei, obrirà encara més aquesta porta davant d’indicis sòlids de l’existència d’agressions. D’entrada, el text garantirà que a la víctima no se li incoarà un expedient d’expulsió per estar en situació irregular quan vagi a les autoritats a denunciar la situació. Entitats s’impliquen en el grup de lluita contra la mutilació genital femenina El Departament de Benestar Social i Família, en la voluntat de sumar esforços i d’implicar la societat civil en les polítiques socials, dóna entrada a noves entitats i institucions en el màxim òrgan de coordinació de la lluita contra la mutilació genital femenina. El Grup de Treball de Prevenció de la Mutilació Genital Femenina, integrat a la Comissió Nacional per una intervenció coordinada contra la violència masclista, es troba en aquests moments en procés d’obertura cap a noves entitats i institucions. L’Associació Catalana de Llevadores, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya o el Circuit Barcelona contra la Violència vers les Dones, són
algunes de les entitats que han demostrat el seu interès per participar. Fins ara, aquest grup ha estat constituït pels diferents departaments i unitats orgàniques de la Generalitat més implicades en la prevenció i abordatge de la mutilació genital. Aquest grup de treball té com a objectiu aplicar el protocol específic de prevenció d’aquesta pràctica, que bàsicament consisteix en promoure mesures específiques per prevenir les mutilacions genitals femenines, impulsar mesures per a l’actuació en els casos on s’ha produït la mutilació, així com en aquells casos on hi ha risc de patir-la i garantir el desplegament de les taules locals de prevenció de les mutilacions, vinculant-les als circuits territorials contra la violència masclista.■
Apunts d'agenda DÓNA CURSA I Cursa per la dona – Ciutat de Girona Diumenge 13 de març de 2011 Aquest joc de paraules ha donat nom a la nostra cursa, de la que enguany se’n fa la primera edició. Aprofitant la Diada Internacional de la Dona (8 de març) hem vist oportú realizar aquesta activitat i donar una empenta a la participació de la dona en l’esport. No obstant això no és una cursa restrictiva, és oberta a tothom. La I Cursa per la Dona Ciutat de Girona “Dóna Cursa” neix per fomentar la participació de la dona en l’esport amb l’objectiu d’incentivar i potenciar el públic femení en la pràctica de l’esport. És una cursa oberta a TOTHOM: Homes, dones, nens, nenes, pares, mares.... El recorregut de la cursa és de 5 km. La sortida (10 h.) i l’arribada serà al Parc de les Ribes del Ter (al costat del pavelló de Fontajau). Organitza: ASSOCIACIÓ ULTIMATE GIRONA Més informació: www.donacursa.org
22/2/11
ENTREVISTA
GiDONA Nº 40
08:28
Página 10
Judit Arroyo Redacció
NAUSICA MASÓ ORFEBRE
L'ART DE LES MANS PETITES
“Tot m'inspira i puc fer mil i una peces”
E
ra el seu desig i a casa la van saber entendre. Nausica Masó no era una estudiant modèlica, no volia fer una gran carrera amb un futur prometedor. A ella li entusiasmava l'art. Potser el seu pare ja li havia deixat aquesta empremta artística posant-li el nom d'una de les protagonistes de l'Odissea d'Homer; un nom que després també va inspirar el poeta Joan Maragall. Potser havia heretat l'esperit creatiu del seu avi Rafel Masó que, d'alguna manera, ja li havia deixat feina encarregada en alguna làmina de paper.
10 GiDONA
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:29
Pรกgina 11
22/2/11
08:29
Página 12
ENTREVISTA NAUSICA MASÓ
GiDONA Nº 40
“L'art ha estat sempre l'eix de la meva existènOrfebre i joier comparteixen procia. Tant se val el camí que emprengui, -i n'he fessió? resseguit prou de camins!-, constantment em Sí, de fet és el mateix. Jo vaig condiciona. He obert el cor amb les mans, escollir la paraula “orfebre” tothora cercant la poesia, la bellesa i l'equilibri. perquè a nivell fonètic m'agrada és, però fan la mateixa acti- Fa temps que els meus dits tempten d'abasvitat. Potser l'orfebre treballa tar-ho treballant l'or i l'argent. Fonent-los al altres objectes que no fa el gresol, martellejant, llimant, soldant i vorejant joier, com les capces d'orfebre- gemmes, esmalts i fustes precioses, com si ria, i el joier es centra única- d'alquímia es tractés. Els meus dits dibuixen i ment en les joies. Després hi revelen al paper, somnis i quimeres, no sé si ha la figura de l'argenter que amb gaire encert, que després van prenent formes tangibles” només treballa amb l'argent. Vas escollir dedicar-te a l'orfebreria per herència familiar? No. Des que tinc ús de raó, tenia clar que em volia dedicar a l'art i he tocat moltes tecles. Vaig començar pintant, vaig fer ceràmica, escultura... No hi ha ningú de la família que s'hagi dedicat anteriorment a l'orfebreria i a casa tampoc hi havia cap referent artístic, tret de l'avi Rafel Masó que era arquitecte.
Dona, això sí que és un referent artístic...Ho va ser per a tu? D'alguna manera, sí. He tingut l'oportunitat de crear una joia que ell mateix va 12 GiDONA
dibuixar per a la meva àvia i que mai es va fer. Quan l'avi va morir vam trobar una làmina amb el dibuix d'unes arracades que l'àvia mai va portar. Només les havia dibuixat i jo en vaig fer una sèries de 10 peces.
Així que vas estudiar arts aplicades? Sí, perquè a l'institut ja es veia que era mala estudiant, que no m'agrada. Només m'interessava l'art. Vaig començar a estudiar belles arts però m'encallava amb les matèries clàssiques. Els meus em van saber entendre, cosa que els agraeixo molt, i em van dir que, si volia plegar,
me'n podia anar a aprendre oficis. Vaig anar a pintura amb en Domènec Fita, vaig aprendre ceràmica a la Bisbal d'Empordà... Així anava tocant tecles i em vaig adonar que la miniatura era allò que més m'agradava treballar, les peces petites. Així vaig arribar a La Llotja de Barcelona, on vaig estudiar l'ofici durant 5 anys.
Quina és la base d'un bon joier?
El primer que has d'aprendre és dominar la serra. Per construir cal fer bé els encaixos i els escaires de cada peça. També és bàsic aprendre a soldar bé... No és senzill.
Els clients són conscients de la complexitat de crear una joia? Gens, molts pensen que és bufar i fer ampolles. Ara he fet un petit vídeo que posaré a l'aparador de la botiga-taller on es podrà veure la complexitat del procés de creació d'una joia. Els clients em demanen que enganxi això amb allò i moltes vegades els he d'explicar que així, tant senzill com ells ho veuen, no es pot fer.
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:29
Página 13
ENTREVISTA NAUSICA MASÓ
Quins materials utilitzes? Or, plata, fustes, marfil, corall i pedres... Utilitzo els materials més convencionals, però també puc utilitzar altres materials poc habituals com pedres rares que em porten de països de tot el món, fil o altres més “exòtics” com unes banyes de cabra. Un dia en un mercat de Lleida vaig trobar un senyor que venia banyes de cabra salvatge i les vaig comprar. El resultat va ser un collar que m'encanta i que, com la majories de peces, és únic.
Quina va ser la teva primera joia? Joies que fèiem en les pràctiques de l'escola, on també apreníem tot el procés. Però la primera joia amb els estudis acabats va ser a casa. Abans d'acabar els estudis de joieria, vaig estar un temps treballant i fent pràctiques amb el joier Ayuso. Després vaig muntar un petit taller a casa i anava fent peces per a amigues de la mare i altres coneguts. Poc a poc, vaig crear una línia de joies que es venien a Can Tarrés, al carrer Nou, fins que la cosa va anar tirant tant que vaig decidir muntar el taller botiga amb l'ajut dels meus pares, que una
vegada més em van donar tot el seu suport. Ara ja fa 10 anys que sóc aquí.
Com comença el procés de creació d'una peça?
no t'agrada ho canviem”? Bé, una mica sí. Si una joia no agrada es poden fer modificacions perquè cap peça és estàtica. Però jo creo peces a mida i quan són per fer un regal, sempre hi ha un petit risc que no agradi. Però generalment sempre és la persona que l'ha de portar la que fa l'encàrrec i, en aquest cas, ja treballo amb tota seguretat.
Primer arriba un client amb o sense idea. Hi ha qui té una petició concreta i, fins i tot, hi ha qui porta el material per poder-lo incloure en la peça. Recullo totes les preferències, si n'hi ha, i si és per fer un regal a algú, m'assabento com és la persona que l'ha de rebre. Aquí • TRACTAMENTS FACIALS comença el procés de • TRACTAMENTS CORPORALS disseny i creació. Hidratació i peeling corporal Dibuixo diverses proBalneoterapia postes i recopilo les LPG -Endermologia pedres i el material Tractaments anticelulitics i que vull proposar reafirmants incorporar a la joia. • DEPILACIÓ / FOTODEPILACIÓ Després ho revisem • MICROPIGMENTACIÓ Sempre al amb el client fins que • MANICURA / PEDICURA Servei de la ell tria un disseny i els • ÀMPLIA LÍNIA COSMÈTICA Teva Imatge materials definitius. QUE RESPON A LES TEVES L'últim pas és la creaNECESSITATS ció de la peça fins que PREUS ESPECIALS EN ABONAMENTS queda acabada.
PROMOCIONS MENSUALS
I aquí no si val allò de “si
Plaça Poeta Marquina, 9, 1r A - 17002 Girona - Tel. 972 20 43 61 totesteticaelece@hotmail.com 13 GiDONA
ENTREVISTA NAUSICA MASÓ
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:29
Página 14
Així, estem parlant de mesos de treball per fer una peça? Sí, jo sempre demano als clients que, si m'han de fer una encàrrec, que vinguin dos mesos abans perquè jo em pugui programar la feina. És un procés totalment artesanal i necessita el seu temps.
Hi ha inspiració a l'hora de dissenyar i crear uns joia?
“Creo petits objectes poètics que engloben, al meu entendre, moltes de les expressions d'art plàstica: el dibuix, la pintura i per tant la màgia del color, l'escultura i la miniatura, una de les meves obsessions. Però hi ha, malgrat em dolgui, un terme inassolible: la perfecció. I sé, que en el tros de camí que em resta per recórrer, serà un triomf si puc arribar a besar, només, el contorn de la seva ombra.”
A mi m'inspira qualsevol cosa. Potser allò que més m'inspira és l'arquitectura, l'obra del meu avi... També la lectura... Tot m'inspira i puc fer mil i una peces, no hi ha límits!
Recordes especialment el procés de creació d'una peça en el que hagis gaudit molt? N'hi ha moltes peces que m'han fet gaudir! M'ho passo molt bé treballant perquè faig tot el que m'agrada: el color, el dibuix, l'escultura... Totes les arts englobades en una sola.
T'agraden portar joies? M'agradaven més quan era adolescent, que no pas ara. No porto arracades, ni collarets, ni braçalets... Només porto anells. M'agrada més veure-les posades que portar-les jo mateixa.
És difícil per a un orfebre donar a conèixer la seva obra com a peça artística? A mi sovint em diuen que em promo-
ciono poc, que podria obrir més botigues... Però jo sóc feliç treballant i, en aquest sentit, no aspiro a més. A mi m'interessa més que se'm reconegui la feina ben feta, més que el meu nom sigui conegut.
Els que et venen a veure saben què els pots oferir? És una cadena. Ho saben perfectament perquè tots arriben a la botigataller després d'haver vist alguna peça meva. Alguns repeteixen i altres s'estrenen perquè han vist una joia feta per mi i els ha agradat.
Quins és el millor moment del procés de creació? Tots. Potser, quan veig la joia acabada... La meva millor paga és que el client marxi entusiasmat amb la peça. També m'agrada veure com llueix la joia quan la porta la persona.
La crisi també la noteu els orfebres? Fins l'any passat jo seguia treballant com sempre, però aquests últims mesos he començat a fer reciclatge de joies. Alguns clients em porten peces d'or que volen fondre per fer-ne una nova peça. I la botiga, la venda de peces acabades, està més tranquil·la.
Com han de ser les mans d'un orfebre? Per anar bé, petites com les meves, per poder manipular més bé les peces. Sigui com sigui, en el procés de creació la mans en surten ben perjudicades...
El taller d'un orfebre tampoc és gran... No, fem art petit. Ferrem, fonem, serrem, soldem i esmaltem... No fa falta massa espai.
Tens alguna peça pendent? M'encantaria que m'encarreguessin un calze. És la peça que la majoria de joiers han fet i m'agrada molt l'art litúrgic.
Quina és la joia que més t'ha impressionat? L'antològica de Cartier que vaig veure a París. M'agraden les joies antigues. ■
Fotos: Martí Artalejo
MARTÍ ARTALEJO Fotògraf freelance Tel. 629 73 25 30 martalejo@gmail.com www.martiartalejo.com
14 GiDONA
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:29
Pรกgina 15
22/2/11
08:29
Página 16
VIVÈNCIES
GiDONA Nº 40
NÚRIA RUIZ GÓMEZ DIPLOMADA EN INFERMERIA I ESTUDIANT DE PSICOLOGIA
“Vull educar a la població des de la sanitat i la psicologia” 16 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:29
Página 17
VIVÈNCIES NÚRIA RUIZ GÓMEZ
ecordo els meus primers amics de parvulari, que ho van seguir sent durant l'etapa escolar en el Cor de Maria, l'educació religiosa que ens va transmetre l'escola amb les seves creences i valors per créixer d'una manera agradable i feliç, els diumenges cantant a la coral de la parròquia del barri, el naixement de la meva germana petita amb qui al llarg dels anys d'infantesa he compartit tardes llargues jugant o molestant al meu germà gran, l'espera de la meva mare cada tarda al portal de l'escola per anar a la plaça de l'ajuntament a berenar i compartir jocs amb els amics, els play-backs de les Spice Girls que feia amb amigues a les representacions de les festes escolars on ens divertiem moltíssim i compartiem moments de riures, els primers “amors”, els viatges anuals amb la família a Cadis on estiuejàvem i visitàvem els nostres familiars... Quan hi penso tinc nostàlgia i voldria tornar a ser petita, alliberant-me per uns instants de les responsabilitats de la vida adulta.
R
Vaig néixer a Cadis fa gairebé 25 anys però em considero ben catalana, tot i haver estat criada en una família andalusa. Amb un any vaig arribar a Figueres on vaig passar la meva infantesa i als 12 anys, per motius de feina del meu pare, ens vam traslladar a viure a Girona on vull quedar-me molts anys més, si la meva professió m'ho permet. DE L’ADOLESCÈNCIA A LA VIDA ADULTA En aquesta “petita” ciutat he fet el pas d’adolescent a adulta i on realment he anat creixent a nivell personal i arribar a ser la persona que sóc avui dia. Al principi, la gent que coneixia la veia com molt reservada, costava establir conversa, per dir d’alguna manera, podia afirmar el tòpic que es sol dir erròniament sobre els gironins, que són molt tancats, i suposo que al viure amb una família d’andalusos que solen ser més extrovertits i d’anar a una escola on la majoria eren fills de gent castellano-parlant, doncs ho podies percebre més. Però deixant de banda això, em vaig adaptar molt bé al nou canvi.
17 GiDONA
VIVÈNCIES NÚRIA RUIZ GÓMEZ
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:29
Página 18
Vaig anar a l’institut Santiago Sobrequés i Vidal on vaig conéixer al grup d’amics que durant anys hem compartit moments com aniversaris, excursions, sortides nocturnes, el temps d’esbarjo i anècdotes que només passen dins de l’aula. Tot i que quan et despedeixes de l’institut per entrar a la universitat i possiblement la gent es distancia, encara conservo les meves millors amigues que encara que no ens veiem sovint, sé que sempre ens tindrem pel que faci falta. INFERMERA DE VOCACIÓ Un dels grans esdeveniments vitals que m'han marcat va ser l'entrada a la universitat. Vaig estudiar la diplomatura en Infermeria per la Universitat de Girona, professió que des de ben petita tenia en el cap, potser no exactament la d'infermera, però sí una professió d'atenció a les persones. Em considero altruista i de vegades he pecat per això, per ser “tan bona”. Si em preguntessin anys enrere què voldria ser de gran, diria infermera, és la meva vocació i no em veig exercint una altra professió diferent. Tot i que estic al 4rt curs de la llicenciatura en Psicologia, crec que sempre em consideraré abans infermera que psicòloga, ja que vaig començar aquesta llicenciatura per tal de poder ampliar els meus coneixaments previs adquirits en la diplomatura però pel meu futur professional crec que és necessari saber analitzar les demandes i les necessitats clíniques de persones, grups o organitzacions en diferents contextos relacionats amb la salut per poder treballar d'una manera més idònia i encertada. EXERCINT Treballo en un centre d'atenció primària de Girona, vaig fent substitucions com a infermera i la majoria de temps exerceixo a la consulta de pediatria. Tot i que depenent l'època de l'any hi pot haver més demanda de la població i, per tant, acabo cansada
18 GiDONA
de la jornada laboral, em satisfà poder treballar del què m'agrada i transmetre tot el que puc als pacients, en aquest cas, als pares primerencs. M'agrada apreciar com van creixent els infants que has vist amb pocs dies de vida, poder resoldre els dubtes que els pares tenen respecte els seus fills i, per mi molt important, poder educarlos de tal manera que puguin portar una vida saludable i sense riscos. Per tant, estudiant dues carreres que poden compartir la branca de la salut, cada vegada més tinc la sensació que vull dedicar-me a educar a la població, especialment als infants i adolescents, des de l'àmbit sanitari i psicològic. La gent del meu voltant, quan em pregunten si no visc estressada per fer tantes coses alhora (durant el que porto de llicenciatura he fet ja dos postgraus i treballant jornada completa la majoria de mesos com a infermera en atenció primària) els contesto sempre el mateix: possiblement sí però m'agrada fer coses noves, aprendre nous coneixements que pugui utilitzar a la llarga tant en la meva vida professional com personal i a més, de base, l'estrès és positiu, t'ajuda a estar activat, a tenir motivació en aquesta vida tot i que sempre que no sigui en excés, que és quan ja comporta problemes en tots els nivells, com fisiològics, comportamentals, emocionals, etc.
vida i que quan acabo una cosa m'agrada començar una altra. El que sí que solen coincidir és que m'agrada xerrar molt i mira que de petita era la més tímida de la classe! Respecte les meves aficions podria dir que m'encanta viatjar, conèixer noves cultures, admirar monuments i petits racons del món, ja que crec que no fa falta anar a l'altra punta de la Terra per poder trobar-ne, tot i que un dels meus somnis és anar a Nova York per nadal, és un desig pendent que algun dia sé que faré realitat. M'agrada llegir encara que siguin 10 pàgines abans d'anar a dormir, tant de llibres de narrativa com “La sombra del viento” de Ruiz Zafón, que per cert, és el meu llibre favorit, els de Marian Keyes o llibres de psicologia positiva com Bucay, Walter Riso, entre d'altres. Durant el poc temps lliure que tinc, intento anar al gimnàs, ja que fer exercici físic amb moderació és imprescindible per portar una bona qualitat de vida, conjuntament amb una dieta sana, anar al cinema, anar a sopar a tot tipus de restaurants, ja que per a mi el menjar és un plaer i ho hauria de ser per a tothom! Compartir moments amb la parella i amb els amics. El que ja no està dins de les meves activitats en la vida quotidiana és veure la televisió, ja que cada vegada més es podria dir que hi ha una programació nefasta i espero que es replantegin els programes que inunden els canals del país.
OPTIMISTA I ALTRUISTA UN PUNT CRÍTICA Em considero una noia extrovertida, que cada vegada pensa amb més optimisme, altruista, responsable, amiga dels meus amics, més segura amb mi mateixa, una mica ambiciosa i competent en el meu treball. Però el que seria interessant seria remarcar una frase que un dia em va dir un psicòleg: “ets el que tu penses”. Així, que sent més positiva en aquesta vida fa que la teva qualitat de vida sigui millor. La gent del meu voltant i que em coneix em defineix com la “super-woman” perquè faig moltes coses a la vegada però saben que a mi ja m'agrada portar aquesta
Un punt que m'afecta en la meva situació laboral és com està el sector sanitari actual català. Tot i que hi ha crisi en molts àmbits, personalment, i només puc parlar del que conec, és que hi ha dèficit ecònomic en la sanitat pública de Catalunya i això fa que, tot i haver una gran demanda d'infermers i infermeres en la població catalana per poder portar a terme una assistència sanitària com hauria d'haver, no hi ha prou diners per donar feina a tots aquests professionals que tenim contractes eventuals d'un dia,
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:29
Pรกgina 19
22/2/11
08:29
Página 20
VIVÈNCIES NÚRIA RUIZ GÓMEZ
GiDONA Nº 40
riorment “surrealista” amb la intenció de no donar places a tothom, ja que no els interessa tenir infermers/es funcionàries i així estalviar-se els diners. El que més greu em sap és que hauríem de tenir més reconeixement com el que tenen altres professionals sanitaris, perquè cada vegada tenim més responsabilitats però els sous no pugen, al contrari. Tot i així, espero que la situació millori perquè, sinó, els meus companys infermers/es que fa poc que han acabat la carrera ens hauríem de fer un replantejament i anar a treballar a Anglaterra, que almenys allà infermeria està més reconeguda i pots portar una qualitat de vida millor. MIRANT EL FUTUR
de dos, d'una setmana o un mes i que et limita molt en poder organitzar el teu dia a dia perquè has d'estar disponible a la mínima trucada per cobrir un lloc de treball. El mes de desembre vaig realitzar l'examen d'oposicions de primària de l'ICS i, dels més de 4.000 professionals sanitaris que ens presentàvem, només han cobert 352 places
20 GiDONA
de 607 ofertades. Va ser un examen tan surrealista que, fins i tot, el cas va arribar a TV3, diaris nacionals i a la creació d'un grup Facebook per la indignació que tenim tothom els no aptes. Tant els que estan aprovats, als qui des d'aquí felicito, i els que no ho estan, considerem que han fet un examen tan complicat i com he dit ante-
Per acabar, m'agradaria fer moltes coses en el futur: espero poder seguir dedicant-me com a infermera amb un contracte més estable, poder treballar com a psicòloga amb infants i adolescents donant educació en temes de sexualitat i prevenció, treballar en temes de violència de gènere...i sens dubte, poder formar una família. Però com a futur pròxim m'agradaria l'any que ve fer unes “vacances solidàries” com a infermera a Àfrica o Nicaragua, que organitza una associació d'infermeria especialitzada en temes de cooperació i és allò que tinc tan pendent per poder sentirme realment realitzada. ■
Fotos: Joan Fradera Ajudant: Juan Olmo
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 21
ECONÒMICA · PERMANENT · SENSE DOLOR Comença aquest hivern el tractament de cames senceres i et regalem una sessió de microdermoabrasió per sentir-te més guapa.
30€ Axil·les 30€ Tòrax 30€ Engonals brasileres 25€ 1/2 cames 49€ 1/2 braços
Av. Jaume I, 35 · 17001 GIRONA · Tel. 972 22 81 61
www.byebyepelos.com
POSA’T GUAPA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 22
Yasmina Sánchez Ramón Estilista de moda
...MODA
Primavera a tot color! es tendències de primavera arriben farcides d'alegria i color. Les noves col·leccions que ja podem començar a veure en alguns aparadors prenen un aire càlid i segueixen les claus de la moda que ens han preparat les grans firmes. N'hi ha 5 i te les mostrem amb tot detall!
L
EL BLANC MINIMALISTA El minimalisme d'aquest hivern es manté de cara a la primavera. Aquesta vegada el protagonista d'aquesta tendència serà el blanc pur. Qualsevol combinació serà bona sempre que el rei segui el blanc i segueixi la tendències dels grans dissenyadors. Stella McCartney, D&G, Calvin Klein i Alexander Wangya ja ha apostat pel minimalisme i el poder del blanc aquesta temporada que ens arriba. L'avantatge és que aquest blanctotal et permetrà jugar amb els complements i aquests seran els encarregats de posar el color.
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 23
ANYS 70 Els 70 es mantenen i continuen essent la dècada d'or de la moda del 2011. Els pantalons XXL de tall alt són el millor exemple per veure reflectida aquesta tendència en les propostes de primavera. Dissenyadors com Hermès, Derek Lan i Michel Kors ja hi aposten i marcaran tendència aquesta primavera.
COLOR A DOJO El contrast de look blanc serà el color en totes les seves variants i expressions. Aquesta primavera no ens arriba amb un color dominant, perquè tots els colors entraran en escena amb mil i una combinacions. Els tons nude i terra no ens abandonaran, els autèntics protagonistes seran els jocs cromàtics més intensos, tal com marquen les tendències de firmes com Miu Miu, Loewe i Michael Kors.
ESTIL ORIENTAL La influència d'orient també es podrà visualitzar els pròxims mesos en la moda. Els estampats, les sedes, les puntes i els colors potents s'integraran amb força en les col·leccions de totes les marques. Serà inevitable no caure en la temptació d'aquesta moda que tant ha inspirat als grans com Louis Vuitton.
PRINT I MÉS PRINT Els estampats es multipliquen. El print floral serà líder de la primavera, però aquesta vegada prendrà un aspecte especial, un tint boho que ja hem pogut veure aquest hivern i que encara agafarà més força. També tornaran les ratlles horitzontals amb una amplia varietat de colors; algunes més gruixudes i altres més primes. Prada i Etro ja ens ho ha mostrat. Aquest primavera no et perdis aquesta estil floral i ètnic. ■
yasminapourpel@hotmail.com
23 GiDONA
POSA’T GUAPA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 24
Sílvia Bellido Duran Professora de costura i patronatge Creadora de l'Espai de Qstura
...MODA CREATIVA
Visca el carnaval! CREA UNA DISFRESSA-CAPA i encara no has decidit quina disfressa et posaràs per gaudir un any més del carnaval, et proposo una opció divertida, per a grans i petits, que podràs fer amb les teves pròpies mans. Si et poses samarreta, pantalons i sabates negres, només et farà falta una capa de marieta i un bon maquillatge. Amb creativitat, tisores i roba ja t’hi pots posar!
S
Necessites: • Roba amb “topets” vermella i negra. (Recorda que els centímetres de roba varien depenent de la talla) • Guix per pintar roba • Tisores • Fil de cosir vermell • Agulles de cap • Màquina de cosir (o cosir a mà) • Cinta de biaix negre
24 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 25
MODA CREATIVA
Ens hi posem? Comença agafant un jersei amb caputxa de la teva talla. Col·loca el jersei doble, sobre la roba també doble. Ara només has de dibuixar per la part de les mànigues i el cos i arrodonir de baix, tot fent la forma de capa. Després retirar el patró i retalla per la línia de guix. Recorda que aquí no cal deixar 1 cm al voltant per poder cosir, perquè la cinta de biaix no es menja roba. Seguim endavant. Ara toca tallar la caputxa i també ho pots fer prenent la mida del jersei. Agafa la roba de la capa que has tallat doble i encara-la, és a dir, ajunta el davant amb el darrera del dret. A continuació, passa una embasta a la part del braç i cus a màquina o a mà i amb molta paciència.
CONSELLS ÚTILS • Pots combinar colors, teixits i textures. • Ideal per fer contents a grans i petits. • No et preocupis si no ets una experta, recorda que sovint els models més senzills són els més divertits! • Si tens algun dubte, passa per l’Espai de Qstura i et donarem un cop de mà!
Si ets perfeccionista, també s’ha de sobrefilar. Som-hi, que això no serà res! Col·loquem la caputxa, desprès d’haver cosit pel cap una costura. Ara toca posar la cinta de biaix a tot el voltant i això ja és més divertit. Fes-ho amb molt de compte a tot el voltant amb molt d’Amor, ja que es pot escapar de l’altre costat. Per acabar la disfressa, recorda posar una cinta a la part de dalt, a la zona del coll, per poder lligar la capa. I el toc final seran els complements. Tants com vulguis. Pensa que aquesta capa de marieta també es pot fer amb diferents tipus de roba i convertir-la en una capa de Batman, Cat Women, de Caputxeta, de Superman, de princesa i de bruixa, entre moltes altres opcions. TAMBÉ POTS FER LA CAPA AIXÍ... Agafa roba i doblega-la per la meitat, i després altre cop per la meitat. Compta els centímetres que necessites de la llargada de la capa i arrodoneix per baix tallant amb la roba doble. Ara només et cal fer el forat per posar la caputxa. ■
info@qstura.cat 972 00 31 66
COSTURA · PATRONATGE · MANUALITATS ALGUNS CURSOS I TALLERS Qstura de supervivència · Qstura per homes · Curs de patronatge · Curs matinal per mares amb nadons de 0 a 9 mesos · Cosir a màquina · Reciclatge de roba · Carnaval · Feltre · Bijuteria · Taller d'estampació de samarretes · Taller Infantil i juvenil · Tallers a la carta per grups
Horaris de matins, tardes i vespres . Pregunta'ns i t'informarem! Av. Lluís Pericot, 33 - 17003 Girona - Tel. 972 00 31 66 - www.qstura.cat - info@qstura.cat - BUS línies 1 i 8 25 GiDONA
POSA’T GUAPA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 26
Pilar Auguet Agustí Estilista i creativa en perruqueria
...PERRUQUERIA
TENDÈNCIA PRIMAVERA L’ hivern cueja i estem a punt de donar pas a l’esperada primavera. Ha arribat el moment de preparar-nos per viure un festival òptic que ens permetrà lluir una bellesa espectacular. Les ganes d’alliberar-nos de l’abric, de començar a posar-nos roba més lleugera i de lluir el cabell són desitjos que la majoria compartim. Els aparadors renovats comencen a respirar aire fresc. La tendència és la primavera i ens toca renovar-nos. Per on comencem: per l’armari o pel cabell? Canviar el cabell abans que la roba no funciona i canviar la roba sense fer res al cabell tampoc. Toca fer un canvi de look global. Pas a pas. Si ja tens clar quin és el teu estil i com et vestiràs aquesta primavera, et toca anar al teu perruquer o perruquera de confiança ben aviat i deixar que t’assessori. Si primer decideixes canviar primer el look quan surtis de la perruqueria, inevitablement, sentiràs la necessitat de canviar la roba.
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 27
PERRUQUERIA
TENDÈNCIES 2011
nos assessorar amb els cursos i tallers d’autopentinat i automaquillatge.
Les propostes d’imatge d’aquesta temporada que estrenarem és molt variada. Així, és segur que trobaràs el teu estil sense cap problema. Hi ha tot un ventall de combinacions que ens permeten barrejar, variar i jugar amb el cabell. Veurem melenes ondulades amb tons rossos i melenes molt llises amb tons més foscos. Les mitges mides seran més atrevides, amb formes marcades i punts de color trencadors. Els curts seran dolços i sensuals però, alhora, tindran un punt de duresa i masculinitat. I els recollits faran acte de presència per aportar-nos un aire desenfadat, còmode i un toc de glamour. La tendència primaveral serà atrevida i ens aportarà il·lusió i alegria. El look perfecte serà aquell que ens permeti combinar tots els estils; des del més sensual fins al més tirat, passant per l’elegància i un estil rock ben atrevit. El secret sempre és adaptar el look a la nostra manera de ser i a cada moment, així ho podrem portar tot. Els recollits fan presència per aportarnos un aire desenfadat, còmode i un tot de glamour. El març és un mes on l’activitat social és reactiva. Aquest any tenim el Carnestoltes, les fires i festes es destapen i fem el compte enrere de la Setmana Santa. Amb aquesta agenda hem d’estar a punt per pentinar-nos per a cada ocasió, però primer hem de deixar-
PENTINATS ADAPTABLES
PERRUQUERIA / ESTÈTICA
Les ganes de bon temps fan que el març sigui un mes de contrastos. Alguns dies encara fa fred i volem lluir primaverals. Els dies encara no són lluminosos del tot, tenim la cara pàl·lida i ja portem un color de cabell primaveral. Aquest mes, si el pentinat té bona forma, et posis el que et posis és adaptable, només cal una mica de gràcia. El gust està en la bona combinació.
L’ÈXIT Un bon pentinat depèn, en primer lloc, de la qualitat i de l’estat del cabell: la brillantor, la flexibilitat i la suavitat són factors molt importants per aconseguir un bon resultat. Si et manca algun d’aquests prinicipis, demana consell a un professional que et guiarà perquè puguis partir d’una bona base. Busca sempre grans professionals que donin una bona forma. Així, quan te’l rentis el pentinat es posarà bé tot sol. Tallar el cabell no és simplement passar les tisores. Hi ha unes tècniques i unes bases. Un bon tallat es fa evident quan tu el poses a prova. Encara que tinguem molta gràcia a l’hora de pentinar-nos o quan ens fem un bon acabat, quan això desapareix, si no hi ha bona base, no sabem com
dominar els cabells. Per tant, no hi ha mals cabells, sinó cabells que s’han d’esculpir. No et conformis pensant que tens un mal cabell, busca assessorament.
SENSACIÓ, EMOCIÓ I PENTINAT És important recordar que la nostra imatge va totalment lligada al nostre estat emocional. Un dels últims experiments que hem realitzat és l’alliberament a través del pentinat: amb un tall de cabell, un nou color o algun altre canvi. En la perruqueria sensitiva es treballen les emocions a nivell de benestar i d’autoestima per sentir-nos bé i veure a través del pentinat les nostres mancances o necessitats. El mes de març és un mes difícil a nivell emocional. Tal com diu el refrany “amb la primavera la sang s’altera”. L’eufòria brota, les ganes d’alliberar-nos de l’hivern, els canvis de color, etc. Tot plegat ens provoca un impacte emocional que incideix en la nostra vida quotidiana. Quan ens mimem, sentim una sensació positiva que ens provoca una gran emoció i ens genera un sentiment de benestar molt importat per assolir el camí de la felicitat. Així doncs, posa’t guapa, renova’t per dins i per fora i veuràs con t’alliberes i resplendeixes des del teu interior cap a l’exterior. El teu pentinat és molt important! ■ a@metodea.com - www.metodea.com
Som diferents, inexplicables, màgics... Només cal conèixer-nos !!!
Av. Lluís Pericot, 72 · 17003 Girona · Tel. 972 22 11 12 · a@aperruqueriaestetica.com www.aperruqueriaestetica.com 27 GiDONA
POSA’T GUAPA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 28
Dolors Hortal Assessora de bellesa i psicòloga
...ESTÈTICA I BENESTAR
ESTÈTICA MASCULINA Qui ha dit que als homes no els agrada cuidar-se? En l’època actual, l’home ha deixat enrere els convencionalismes antics, en el que la cura de la seva persona era exclusivament cosa de dones. Avui dia l’home es preocupa més de la salut i del seu cos, fa esport, cuida la seva alimentació, utilitza cosmètics i visita els instituts de bellesa. Tot per sentir-se més jove i millor i per potenciar la seva imatge i la seva estabilitat emocional.
28 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 29
ESTÈTICA I BENESTAR
Els homes també passen mals moments a causa de la seva imatge. A vegades una panxa més pronunciada del normal, una pèrdua de cabell, les arrugues o un acne els preocupa, ja que la por a lluir un físic poc atractiu els provoca malestar i poca confiança en si mateixos. Cada vegada hi ha més homes que es converteixen en usuaris de centres d’estètica i no dubten en deixar-se assessorar i buscar tractaments que els ajudin a millorar el seu aspecte físic. Malauradament, encara hi ha un determinat segment masculí que es sent incòmode i no troba el seu lloc als centres especialitzats per por o vergonya a allò que opinaran d’ells. Tot i així, l’oferta per a homes en els centres d’estètica evoluciona constantment amb una gran diversitat de tractaments específicament pensats per a ells:
A
TRACTAMENTS FACIALS PER A L’HOME Les diferències estructurals de la seva pell fa que aquesta sigui més dura, més resistent i més rica en col·lagen. La secreció sebàcia és aproximadament el doble que la dona, habitualment la pell masculina sol ser grassa o mixta. Els porus dels fol·licles pilosos pilosebàcies estan molt dilatats i l’acne i els punts negres són més freqüents. • La suor és més àcida que la femenina. • Aquestes diferències estructurals
hormonodependents expliquen la diferència en el procés d’envelliment cutani, que és menys marcat i amb tendència a manifestar-se més tard. • Les higienes facials, per eliminar punts negres, tractaments d’acne, hidratacions, oxigenacions i tractaments “antiaging” per homes són els serveis més demanats per aquest col·lectiu.
TRACTAMENTS CORPORALS MASCULINS Generalment l’objectiu primordial dels homes és aconseguir i lluir una figura molt més atlètica, amb uns músculs ben definits en conjunt i amb una pell molt més tonificada. Els tractaments més innovadors són: VELA-SMOOTH És un dels tractaments no quirúrgics més efectius contra el greix i la reducció de volum generalitzat. Incorpora en un mateix equip tres tecnologies: la vacumteràpia, els infrarojos i la radiofreqüència. CAVITACIÓ És una alternativa no quirúrgica a la liposucció: serveix per desfer greixos localitzats, en poques sessions i amb molt bons resultats. RADIOFREQÜÈNCIA CORPORAL Estimula els fibroblastos a través de la calor intradèrmica, aconseguint una regeneració del col·lagen i millorant els teixits i l’elasticitat de la pell.
ELECTROLIPÓLISI FÈNIX Tractament que s’aplica per reduir greixos localitzats i augmentant la tonificació muscular. THERMOSUDACIÓ Tractament ideal per millorar la silueta, eliminant líquids i toxines. Molt indicat per perdre pes generalitzat, acompanyat de dieta. PRESSOTERÀPIA És una tècnica de drenatge limfàtic en que s’eliminen líquids i cèl·lules grasses activant també la circulació. RITUALS DE BENESTAR PER A ELLS Els massatges de benestar, juntament amb els de quiromassatge, els proporciona poder descontracturar tensions i desconnectar de l’estrès quotidià.
DEPILACIONS AMB CERA I FOTODEPILACIÓ Són els serveis més demanats pels homes, per gaudir d’una pell fina i sana. ■
El meu consell Si ets home, aposta per la teva imatge. Cuidar-se no és vanitat, és prolongar la joventut per sentir-te bé amb tu mateix. info@institutdh.com
29 GiDONA
POSA’T GUAPA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:31
Página 30
...ELS MILLORS TRUCS El coco, un aliment amb moltes propietats El coco és un dels fruits que té més aplicacions. A banda de ser un aliment molt fresc per al nostre paladar, posseeix una gran varietat de vitamines, sals minerals, àcid fòlic i vitamina B. Les característiques del coco fan que sigui un producte amb un alt contingut de colesterol, però és molt bo per corregir problemes d’estrenyiment i disfuncions digestives, gràcies al seu alt contingut en fibra. També és un bon aliat per prevenir problemes ossis.
Plata neta i lluent El truc infalible per netejar la plata que està molt bruta consisteix en utilitzar un drap de cotó humitejat amb una mica d’alcohol de 96º. A continuació, estén un petita dosi de pasta de dents blanca al damunt de la part humitejada del drap i frega la peça de plata. A mesura que es vagi assecant la pasta, cal retirar-la amb un altre drap de cotó net, intentant no toca la plata amb els dits. És un tècnica senzilla i molt eficaç.
Pinta i tapa foradets Si has decidit posar-te a pintar algun racó de casa teva i, quan ja estàs en plena tasca, descobreixes que hi ha petits foradets que cal tapar, prova d’aplicar aquesta barreja. Agafa cola blanca i barreja-la amb una mica de maicena fins que obtinguis una barreja molt espessa. Farceix el forat amb aquesta pasta i deixa que s’assequi. Després ja podrà pintar sense forats.
Reviu el color de la roba Quantes vegades hem hagut de conformar-nos en veure que una peça de roba ben acolorida va perdent la seva intensitat després de les rentades, encara que ho fem amb molta cura. Si vols que la teva roba mantingui el seu color original més temps, afegeix una mica de vinagre en un recipient i barreja-hi unes gotes de llimona. Mou el líquid uns segons i afegeix aquesta barreja a l’aigua de la rentadora quan aquesta arribi al final del rentat. D’aquesta manera, les peces de roba de colors delicats no es destenyiran.
Vinagre per netejar el vidre Els objectes de vidre, com ara el gerros, els cendrers o les ampolles decoratives es poden netejar de manera molt senzilla amb un ingredient bàsic a qualsevol cuina, el vinagre. Si volem que el vidre ens quedi ben net agafem un gibrell i li afegim una quantitat de vinagre que ens permeti submergir els objectes que volem netejar. Els deixem dins el vinagre entre 20 i 30 minuts i després, si tenen taques difícils, els freguem molt suaument amb un raspall. Aquest truc també el podem utilitzar al rentaplats afegint una tasseta de vinagre en cada rentat.
Roba destenyida i groguenca Si després de fer una rentada de roba a màquina descobreixes que has barrejat roba blanca amb roba de color i se t’ha tacat alguna peça no et preocupis, encara pots provar de salvar-la. Posa a coure aigua amb unes fulles de llorer i quan bulli uns minuts ho retires i introdueixes la peça de roba blanca que s’ha tacat. La deixes una hora i mitja i després la tornes a rentar amb tota normalitat. Si la taca no és molt important veuràs que el problema s’ha arreglat.A més, si tens alguna peça de roba blanca que ha quedat groguenca prova de posar una mica d’alcohol i una mica d’aiguarràs a la rentadora abans que comenci el programa de centrifugat i la roba et quedarà perfecta, però atenció, perquè no ho pots fer molt sovint.
Mascareta antiencrespament del cabell Si se t’encrespa molt el cabell i no ho pots controlar prova aquesta mascareta natural. Necessites una fulla d’àloe vera i dues cullerades mitjanes de mel. El procés per preparar la barreja és senzill; pela la fulla d’àloe vera i posa-la a la liquadora amb les dues cullerades de mel fins a obtenir una pasta homogènia. Quan estigui preparada, aplica-la a tot el cabell amb un pinzell, insistint en les parts més danyades. Cobreix el cabell amb una gorra tèrmica i deixa-la actuar durant 20 minuts. Després renta’t el cabell amb el teu xampú habitual per eliminar les restes. Si no tens accés a una planta d’àloe vera per obtenir la polpa pots utilitzar qualsevol gel pur comercial que estigui fet amb aquesta planta i obtindràs els mateixos resultats. (Erola Pons /Font: www.pluscabello.com) 30 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 31
Salsa beixamel sense grumolls Per fer la salsa beixamel sense grumolls cal afegir a poc a poc la llet quan ja hem daurat la farina. D’aquesta manera, la massa adquireix una consistència que ens permet passar-la a la batedora durant uns minuts. Amb aquest procediment els grumolls desapareixeran i la beixamel quedarà força líquida. La salsa beixamel líquida és ideal per cuinar pastes i altres plats gratinats, però no és tan adequada per preparar croquetes.
Aigua d’Hongria casolana L’Aigua d’Hongria és una barreja aromàtica que, segons explica la història, té propietats que van aconseguir rejovenir una reina hongaresa del segle XIV quan tenia 70 anys. A casa podem preparar aigua d’Hongria amb quatre cullerades de romaní fresc triturat, tres cullerades de menta fresca triturada, tres cullerades de pètals de rosa triturats, una cullerada de pela de llimona ratllada, 150 ml. d’aigua de flor de taronger (azahar) i 150 ml. d’alcohol. Posem tots els ingredients junts i els deixem reposar 15 dies tancats en un recipient hermètic. Quan hagi passat aquest temps, filtrem el líquid que s’obté, el posem en una ampolla i el guardem tres setmanes més. Finalitzat aquest procés ja podrem aplicar-nos la nostra pròpia aigua d’Hongria i comprovar els seu poder rejovenidor.
Un col·liri ben natural Si els teus ulls s’assequen amb facilitat pots preparar a casa un remei ben natural. Al mercat trobaràs diferents gotes que ajuden a corregir aquesta disfunció, però a casa també pots trobar la solució. Només necessites unes fulles de carxofa i aigua. Posa a bullir les fulles assecades amb aigua. Deixa-les coure de 10 a 12 minuts i, quan ja hagin bullit prou, filtra l’aigua i utilitza el líquid que obtindràs com si es tractés d’un col·liri.
Frena l’aparició de taques a la pell Amb l’edat solen aparèixer taques a la pell que poden ser antiestètiques. Et proposem una mascareta per frenar la seva aparició. Necessites farina de sègol, mel i 2 ous. Per preparar-la cal que separis les clares dels ous i et quedis amb els dos rovells. Els posem en un recipient i afegim dues cullerades petites de cafè amb mel i també dues cullerades soperes de farina de sègol. Ho barregem bé fins que obtinguis una barreja homogènia i ja estarà apunt per aplicar. Reparteix bé la mascareta per tot el rostre i deixa que actuï de 10 a 15 minuts. Per retirar-la utilitza uns discos de cotó.
Figues per eliminar berrugues Les berrugues poden aparèixer a qualsevol part del nostre cos, però sovint surten al coll com una possible reacció de la pell al fregament amb les cadenes i collars. Hi ha molts trucs per eliminar-les, si bé cal ser prudents a l’hora de posar-los en pràctica. Un bon consell natural per eliminar les berrugues és utilitzar la llet que extreuen les figues. L’apliquem a la berruga diverses vegades i, si la berruga no és massa gran, aconseguirem eliminar-la.
Envia’ns el teu truc! gidona@gidona.com
MÓN INFANTIL
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 32
Jordi Barris Ruset Psicòleg clínic Col·legiat 8.828
Amb qui hem de deixar els nostres fills quan nosaltres no podem estar amb ells? Si els deixem amb els avis els malcriaran? Podem estar tranquils si els deixem amb una persona que els cuida? Són preguntes que tots els pares es fan quan no poden compartir totes les hores de lleure d’un fill i han de delegar la seva cura a una altra persona.
LES PAUTES EDUCATIVES Com les hem de transmetre? questa és una situació habitual. Hi ha moltes pares i mares que ha de deixar els fills amb algú quan ells tenen obligacions professionals. El ritme de vida actual sovint imposa aquesta situació i, més encara, quan a casa els dos membres de la parella treballen. Així, cal buscar un recurs que ens proporcioni seguretat i confiança a l’hora de deixar els fills en bones mans. Si nosaltres ens sentim segurs i els fills també s’hi sentiran i ningú viurà aquest fet de forma negativa. També hi ha moments en què els pares tenen la necessitat de mantenir la seva relació de parella, amb independència del seu rol de pares, i és llavors quan apareix la disjuntiva de si actuen correctament deixant els seus fills amb una altra persona per tenir moments de lleure personal. És evident que cal fomentar les actituds educatives i, per tant, cal ser pares, però també és important mantenir la parella amb independència de les nostres obligacions com a pares. En aquest context els avis són un excel·lent recurs per deixar la mainada amb plena confiança. El vincle afectiu amb els seus néts fa que hi hagi una responsabilitat afegida i això genera confiança a totes les parts. Als avis els fa il·lusió gaudir els seus néts. Però és important que l’estil educatiu que aquests adoptin s’ajusti al que els pares apliquen als seus fills, per tal d’evitar situacions d’incoherència i discrepància. Els avis han de complementar
A
32 GiDONA
la funció dels pares quan se’ls delega la cura dels infants. Els punts clau que han de tenir en compte els pares, els avis i els cuidadors de mainada per fomentar pautes educatives adequades i eficients són: LA RELACIÓ Estar en relació és fer conjuntament la mateixa cosa. Fer allò mateix separats no és estar en relació i estar junts sense fer res tampoc és estar en relació. La relació suposa una activitat conjunta i simultània. La relació educativa suposa el grau màxim d’intimitat; suposa l’obertura total que permet a l’educador deixar la seva “empremta” personal i les seves actituds sobre l’infant que educa. IDENTIFICACIÓ La relació educativa exigeix la màxima intimitat; és entrar dins l’altre i deixar entrar a l’altre. Només així és possible la transmissió educativa. D’altra forma es pot ensenyar, ensinistrar, entrenar però no educar. PRESÈNCIA Per tal d’educar cal ser-hi, viure i conviure. Per tal d’educar cal estar present, però cal ser-hi per transmetre seguretat i no per descarregar angoixa o per traslladar els problemes personals als “educants”. RESPECTE La presència és important, però no suficient. L’infant ha d’estar obert a l’educador. Però, què és allò que fa que el
nen o nena pugui obrir-se a l’educador i pugui descobrir la seva forma de ser, valorar les actituds i identificar-se amb la seva escala de valors? Quin és el secret de la relació educativa? El respecte, que significa mirar amb interès, amb insistència, amb afecte, amb amor. El respecte és una relació que inclou dos components: amor i temor. L’amor es basa en el desig de fer feliç a l’altre. El temor no és la por sinó el reconeixement de la superioritat de l’altre; un sentiment de valoració positiva que li desperta admiració i desig d’identificació. El respecte i l’autoritat ens els hem de guanyar. SEGURETAT És la sensació que “jo puc”. Les persones es senten segures en la mesura que es senten importants per als altres. L’infant necessita sentir-se important i valorat per les persones grans i fortes que ell admira. El reconeixement d’una força superior a ell el porta al reconeixement de l’autoritat, que engendrarà el sentiment de respecte i el desig d’imitació i d’identificació, en especial si la persona forta i autoritària és afectuosa i raonable amb ell. Amb relació, identificació, presència, respecte i seguretat tenim les pautes bàsiques per fer que els nostres fills s’eduquin de forma adequada. Si tots els que intervenen en la seva educació prenen de base aquestes pautes de manera unitària no caldrà que els pares pateixin per delegar la cura dels seus fills a avis o cuidadors, perquè els infants estaran en el camí segur. ■
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 33
Jaume Guillén
L'equitació amb ponis abasta les principals disciplines que desenvolupen els equins de més alçada: salt, ensinistrament, concurs complet d'equitació, concurs de cadira, etc. L'objecte de l'equitació de poni és formar nens amb cavalls a la seva escala. Un petit genet requereix d'un petit cavall per iniciarse en l'art de l'equitació.
EL PONI, UNA ATRACTIVA INFLUÈNCIA PER ALS NENS n nen de 3 o 4 anys ja pot començar a muntar en poni. Al contrari del que es pugui pensar, no és gens perillós, degut al bon tarannà de l'animal. En aquesta etapa els petits desenvolupen una activitat recreativa en la qual, a través de jocs, aniran aprenent certs conceptes bàsics que després, si els agrada l'equitació i volen continuar aprenent, podran aplicar en els cavalls grans. Al cap de poques classes ja es trobaran muntant sols. A més, aquestes primeres classes serveixen de presa de contacte del nen amb l'animal: potser al principi el nen tingui por d'apropar-se al poni, però aviat aquesta por desapareix, quan comprova com d’afectuosos, mansos i plàcids són aquests animals. Aquestes primeres classes serveixen perquè tant el nen com el cavall es familiaritzin l'un amb l'altre. Muntar en poni reporta als petits més beneficis dels imaginables. La metodologia de l'aprenentatge és molt simple i didàctica, mitjançant jocs ideals per mantenir l'atenció en alumnes de tan curta edat. D'aquesta manera, s'aconsegueix que els nens es diverteixin mentre aprenen. Els jocs estimulen la capacitat de sociabilització de l'infant, que entra en contacte amb altres nens de la seva edat, aprèn a relacionar-s'hi, a compartir experiències i a treballar en equip. A més, el nen guanya en autoestima, ja que "ferse amic" de l'animal i compartir jocs amb els companys confereix als nens seguretat i la sensació de pertinença, tan important per al desenvolupament afectiu dels nens d'aquesta edat. En muntar en poni, el nen a més d’exercitar alguns músculs que no s'activen d'una altra forma, guanya en reflexos i en coordinació. L'objectiu és utilitzar l'equitació amb el poni no només per ensenyar al nen l’"art de cavalcar", sinó també com a eina d'estimulació i formació del caràcter. A partir de l'exercitació de funcions com l'atenció, la concentració, la memòria, l'equilibri, la coordinació oculomanual, la lateralitat del moviment, el sentit de la distància, la velocitat o el temps, es contribueix al desenvolupament de l'àrea intel·lectual del petit. Tot allò que s'ha de buscar en tota iniciació esportiva pròpia i adequada per a l'edat.■
U
jaumegc68@gmail.com
DRETS I DEURES
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 34
Estíbaliz Herranz Plaza Advocada Col·legiada 2527
La Llei 35/2010 va veure la llum el passat 18 de setembre transformant, de nou, la normativa laboral i social. La crisi econòmica, marcada per l’incessant descens de la producció i l’augment de la desocupació, ha propiciat una reforma laboral que no ha satisfet ni a empresaris ni a sindicats. Però, què es reforma? Hi ha quatre novetats principals: la contractació temporal, l’extinció del contracte de treball, les mesures per afavorir la flexibilitat interna en les empreses i les mesures per a la intermediació laboral, les ETT i les Agències de Col·locació.
QUÈ ES REFORMA? CLAUS PER ENTENDRE LA REFORMA LABORAL 2010 LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL En aquest àmbit la principal novetat és la limitació dels contractes per obra o servei, que no poden superar els 3 anys i només es poden ampliar dotze mesos més per conveni col·lectiu. Transcorregut aquest termini, el contracte de treball ha d’esdevenir fix. La indemnització per finalització del contracte temporal s’amplia de 8 a 12 dies de forma gradual. També en aquesta modalitat es modifica l’encadenament de contractes temporals. Els treballadors que hagin estat contractats temporalment i de manera encadenada al llarg de 30 mesos han d’adquirir la condició. També ha de complir-se aquesta modificació en el supòsit de successió o subrogació empresarial, que sigui pel mateix o diferent lloc de treball, amb la mateixa empresa o grup d’empreses diferents, contractats directament per l’empresa o per una ETT. Si el treballador adquireix la condició de fix, pot demanar a l’empresa un document acreditatiu de la nova condició i aquest està obligada a lliurar-li. Si no ho fa, incorre en una infracció administrativa. En aquesta matèria els dubtes interpretatius que sorgiran són evidents i caldrà veure com els resolen els tribunals. L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL La reforma laboral modifica la forma i els efectes de l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, tècniques organitzatives i de producció. Si bé continua establint una indemnització de vint dies per any treballat, amb la modificació de la llei s’ha rebaixat de 30 dies a 15 dies el termini de preavís que l’empresa està obligada a atorgar, guanyant agilitat en l’extinció. Però la novetat més destacada 34 GiDONA
la trobem en la restricció dels supòsits que permeten qualificar com a nul un acomiadament, punt que ampliarà els casos en què la decisió extintiva serà improcedent. En aquest cas, igual que abans, el treballador tindrà dret a la indemnització de quaranta cinc dies per any treballat: per tant, si l’empresa no compleix les formalitats a l’hora d’acomiadar per causes objectives, aquest acomiadament serà improcedent, però no nul com abans. Quan es parla de l’abaratiment dels acomiadaments es fa referència a la baixada del nivell d’exigència perquè l’empresa extingeixi el contracte de treball. Abans de la reforma, la decisió extintiva havia de contribuir a superar la situació econòmica negativa; ara només s’exigeix una mera situació negativa, és a dir, unes simples pèrdues actual, fins i tot futures pèrdues, i només s’exigeix una justificació mínimament raonable. Així, el control extintiu passa a mans de l’empresa, deixant poc marge al poder judicial. Malgrat tot, haurem de veure quina serà la interpretació judicial a partir d’ara i haurem d’esperar força temps per aconseguir una jurisprudència consolidada i determinant. En aquests casos el FOGASA (Fons de Garantia Salarial) abonarà directament 8 dies per any de servei en contractes amb una antiguitat d’un any mínim. La resta l’abonarà l’empresari i, en els contractes de menys d’un any, l’empresa l’abonarà íntegrament. En els contractes indefinits anteriors a la reforma continuarà regint l’abonament del 40% per part del FOGASA i el 60% per part de l’empresa. MESURES PER AFAVORIR LA FLEXIBILITAT INTERNA En matèria de mobilitat geogràfica i modificació substancial de les condicions de
treball col·lectives, el període de consultes passa a ser d’un màxim de 15 dies, en comptes del mínim de 15 dies anterior. Una altra novetat està en poder aplicar el contingut salarial del conveni col·lectiu, mentre abans s’havia de preveure la clàusula en el propi conveni. També s’amplia el marge de reducció de jornada per causes no imputables al treballador entre un 10% i un 70%, tenint dret a la prestació de desocupació parcial. També s’amplia de 4 a 5 anys la durada dels contractes en pràctiques. LES AGÈNCIES DE COL·LOCACIÓ I ETT El camp d’actuació de les ETT s’amplia arribant a sectors on fins ara no tenien permís per intervenir. Tanmateix es regula el dret dels treballadors contractats per una ETT a percebre una indemnització de 12 dies per any treballat quan finalitza el seu contracte. Per primera vegada es regula la creació d’Agències de Col·locació amb ànim de lucre, fins ara agències sense ànim de lucre, que col·laboraran amb els serveis públics d’ocupació sotmeses a control administratiu, actuaran d’intermediació laboral fent tasques de reconciliació de treballadors afectats per un ERO, facilitaran la recerca de feina als treballadors desocupats, controlaran les prestacions que rep el treballador, la formació professional, la selecció de personal, etc. Les agències no contractaran els treballadors per cedir-los a les empreses usuàries, i aquesta tasca només la faran les ETT. La reforma laboral modifica l’actual marc normatiu dels drets del treball i reformarà la jurisprudència actual. ■
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:32
Pรกgina 35
COACHING I DESENVOLUPAMENT PERSONAL
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 36
Anna Freijomil Art-terapeuta i coach personal creativa
La creativitat és essencial en el procés d'emprendre. Les sessions d'artteràpia ajuden a explorar les pròpies capacitats creatives que potser tenim amagades o poc desenvolupades. L'artteràpia la podem definir breument com l’ús de diferents disciplines artístiques amb finalitats terapèutiques, on importa molt més el procés creatiu i allò que li succeeix a la persona mentre està creant, que no pas el resultat estètic final.
DONES, MARES, CREATIVES I EMPRENEDORES es sessions d’artteràpia es desenvolupen amb consignes simples com ara fer un collage entorn el tema que et preocupa amb materials que tenim a l'abast: cartolines, ceres, tisores i revistes. Sovint les imatges i formes generades en les obres plàstiques ens aporten una nova mirada respecte el problema, ens poden donar pistes sobre on és el veritable obstacle i també ens ajuda a verbalitzar aquelles emocions a les que abans no sabíem posar nom. Això ens ajuda a prendre consciencia de la nostra situació i, en conseqüència ens permet prendre decisions més assertives. Desenvolupar la nostra creativitat ens ajudarà sigui quina sigui la nostra activitat professional: ajuda a trencar la rutina i a pensar com podem fer les coses de forma diferent i millor, ajuda a tots en algun moment del nostre projecte, quan no sabem per on avançar. Aquest últim fet és sovint el que normalment em trobo en algunes dones emprenedores, per diferents motius. A vegades són dones molt creatives, tant, que es dispersen en múltiples projectes, amb la conseqüència que acaben concretant-ne cap o pocs, i es senten insatisfetes. En aquests casos en els que la creativitat ja està molt desenvolupada (qualitats que pertanyen a l'hemisferi dret del nostre cervell), interessa fomentar les qualitats del nostre hemisferi esquerre (el pragmatisme, la concreció i el realisme). Això ho fem a través del coaching, per tal que la persona estableixi un ordre de prioritats, se centri en aquells projectes que per temps i
L
36 GiDONA
energia ara mateix pot assumir i, pas a pas, tot es va posant a lloc. Ja que si passa el temps i els projectes no es concreten, això genera un desànim que dificulta molt la tasca a emprendre. Altres casos són aquells en els que la persona porta anys pensant en una idea d'emprenedoria, però mai sent que és el moment de fer el pas i fer-la realitat, perquè creu que està poc preparada, per molt bona que sigui la idea i per molt preparada que estigui aquesta dona. A vegades, són dones que després de tenir fills han abandonat la seva carrera professional i, uns anys després volen reprendre el seu camí, però quan ho intenten es troben desorientades i no se senten amb prou confiança per continuar on ho van deixar. En aquests casos el millor és el reciclatge professional i, poc a poc, es recupera l'autoestima, per sentir-nos de nou capaces. Ho he vist en algunes clientes: després, quan s'atreveixen a donar el pas d'emprendre diuen que és el millor que han pogut fer. Però, per fer aquest pas, és imprescindible un bon acompanyament psico-emocional per vèncer aquelles emocions que podrien fer que nosaltres mateixes ens poséssim pals a les rodes. La maternitat és un fet que a les dones ens aporta moltes capacitats que ens ajuden a l'hora d'emprendre. Amb la maternitat i amb el fet d’emprendre aprenem què significa el sacrifici. Ho donem tot pel nostre fill o projecte, no existeixen horaris, ens aboquem a fer allò que faci falta amb amor i desig de fer-ho el millor possible. La maternitat aporta a la dona capacitat d'organitza-
ció, habilitat de fer diverses coses alhora de forma creativa i aprenem a ser pràctiques per sobre de tot, ja que hem de gestionar el temps d'una forma molt efectiva a causa de les múltiples tasques que hem de fer, no només pels fills, sinó per a totes les altres coses de les que ens responsabilitzem. Moltes persones em pregunten, com faig tot el que faig amb una filla petita? Jo els contesto que tinc clars els meus objectius, que m’organitzo en l’àmbit familiar i professional i que no miro el rellotge quan són les dotze de la nit i estic treballant. La meva professió és la meva passió i, quan sóc més creativa, tinc més energia disponible. No sóc una “superwoman”, faig el que puc i de vegades em fallen també les forces, però no desisteixo i sempre tiro endavant, cultivant la voluntat, la ment positiva i l'alegria. Per això entenc molt bé a dones que, igual que jo, són mares, creatives i emprenedores. Entenc allò que poden arribar a passar i tinc la delicadesa i l’habilitat d’acompanyar-les en aquestes etapes tan úniques i emocionants. Tens clar el que vols aconseguir professionalment? Tens un projecte innovador i emprenedor i no t'atreveixes a dur-lo a terme? Et falten ànims i un suport puntual per tirar-lo endavant? Vols tenir èxit en la teva empresa, créixer i consolidar-te? L’oportunitat és a les teves mans. ■
www.annafreijomil.com
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:32
Pรกgina 37
22/2/11
08:32
Página 38
EMPRENEDORES
GiDONA Nº 40
M. ROSA DACHS PEITIVÍ AUTORA DE “ECLIPSI. UNA MANERA DE VIURE EL CÀNCER”
“Sempre vaig ser molt optimista” 38 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 39
EMPRENEDORES
L
a Maria Rosa és una dona de 48 anys que desprèn coratge, humilitat i unes ganes de viure immenses. Amb senzillesa, naturalitat i, sobretot, amb optimisme i fortalesa, ha superat la seva malaltia. “La recordo com una etapa feliç de la meva vida”. Amb aquesta energia positiva i amb la perspectiva que dóna el temps, l’autora d’“Eclipsi. Una manera de viure el càncer” va escriure un relat breu explicant l’experiència de superar un càncer de mama. El seu desig és compartir-lo amb les persones que en algun moment de la seva vida puguin patir aquesta malaltia. Com vas reaccionar quan et van diagnosticar el càncer de mama? Quan el metge et dóna els resultats no és gens agradable. No obstant, per mi va ser pitjor el moment en que hem vaig trobar l’embalum, va ser quan hem vaig emportar un gran espant i, en part, gràcies a les campanyes de divulgació d’informació sobre el càncer de mama en les dones. Així que aquell moment va ser dur perquè tenint en compte la nombrosa quantitat de persones que el pateixen...
I el següent pas va ser un canvi de plantejament de la vida quotidiana? En un primer moment és un cop fort i realment et fa replantejar la vida. Per contra, els primers dies passen tan ràpid que sembla que no tens temps d’assimilar la situació. La incertesa et provoca un neguit constant, fins que finalment et donen els resultats de totes les proves. En aquest moment em vaig tranquil·litzar. Quan vaig començar els tractaments és quan vaig passar la part més dura de la malaltia i quan realment em vaig plantejar com viure la vida.
I et vas recolzar en tres pilars fonamentals... Sí, principalment en la meva família, els amics de veritat i l’equip mèdic que em va tractar. La família en primer terme és molt evident, tot i que són les persones a les quals et costa més transmetre la notícia. No sé com, però la situació em va fer forta i la transmetia amb la màxima naturalitat possible, perquè per a ells també és un cop molt
fort. El moment de dir als meus pares i a les meves filles que tenia càncer va ser el més difícil. La persona que ho va saber des del primer moment va ser el meu marit. Els amics de veritat, aquells que estan allà en tot moment, també són una font de fortalesa i d’ajuda a la superació diària. Finalment l’equip mèdic és molt important, perquè passes moltes hores amb ells, durant les sessions de quimioteràpia i de radioteràpia, ells et tracten d’allò més bé i també t’ajuden en la ressolució dels teus dubtes.
Vas deixar de treballar? El càncer me’l van diagnosticar el 4 de març de 2008 i vaig treballar fins el dia abans de l’operació, perquè tampoc em trobava malament i no feia res a casa. Després vaig estar un any i mig de baixa laboral. Primer, perquè els tractaments són molt forts i realment et trobes molt malament. Així que durant el primer any em vaig sotmetre als tractaments i durant el posterior mig any, vaig fer la pertinent recuperació. Un cop superat aquest període i la malaltia, em vaig reincorporar a la feina amb una reducció de jornada perquè és el que et recomanen després d’una baixa tan llarga.
I en quin moment neix la idea d’escriure el llibre? Quan encara estava fent el tractament. Quan s’acaba la “quimio” et deixen un mes per recuperar-te i començar la
“radio”. Va ser en aquest impàs quan vaig començar a escriure, però ho feia de manera molt personal, com a teràpia, perquè em venia de gust escriure. Mai vaig arribar a pensar que allò arribaria a ser un llibre, ja que allò que escrivia no ho explicava a ningú. De fet, ho feia les estones en què estava sola a casa. Acabada la “radio” em vaig trobar molt malament i no tenia ganes d’escriure i ho vaig deixar un temps. Però quan van culminar el tractament, un o dos mesos després, vaig tornar a recuperar el text i de nou em vaig posar a escriure.
Com et vas animar a fer públics aquests escrits personals? Els vaig ensenyar a un parell de persones molt properes i em van dir que el text estava molt bé i que podria ajudar a algú si el publicava. A banda de ferlos cas, també em venia molt de gust tirar el projecte endavant i poder explicar la meva experiència, la d’una persona que ha patit càncer però que, alhora, també l’ha superat afrontant-lo amb molt optimisme. 39 GiDONA
EMPRENEDORES
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:32
Página 40
I ara ja has fet 4 reimpressions... D’entrada no va ser fàcil impulsar el llibre. Sóc una persona anònima i no em dedico a aquest món. Així que vaig decidir fer una autoedició que es va publicar per primera vegada fa just un any, el març de 2010.
On es puc trobar “Eclipsi. Una manera de viure el càncer”? A totes les llibreries de Girona i de la província. Fins i tot a alguna llibreria de Barcelona. També es pot adquirir el llibre per Internet, a través del meu blog: http://mrosadachspeitivi.blogspot.com/.
Els teu lectors són només malalts de càncer? Diria que és tota la gent implicada en la malaltia: persones que tenen algun familiar que pateix càncer o que tenen una situació familiar semblant a casa. Tothom podria llegir-lo perquè el relat és molt curtet i està redactat amb un estil molt lleuger per a que no resulti carregós.
En el llibre dius que és important seguir el ritme quotidià... Sí, tant com et permeti fer-ho la malaltia. És important continuar la vida quotidiana: sortir a passejar, quedar amb els amics, compartir moments amb la família... Has d’obligar-te a fer-ho, encara que no en tinguis ganes, perquè t’ajuda a superar el dia a dia. La veritat és que la meva actitud sempre va ser molt optimista.
Ara intento aprofitar tot el temps que passo amb la família, amb els amics... Valoro les petites coses de cada dia i resto importància a petites coses que són insignificants.
L’esport ajuda?
Com et planteges el futur?
I tant. Jo abans de patir el càncer de mama feia la volta a l’estany de Banyoles caminant o amb bici i també feia spinning. Després ho vaig haver de deixar i només passejava o sortia amb bici una estona, a un ritme molt suau. Actualment, faig Pilates i vaig a córrer cada dia, en comptes de fer-ho dos o tres dies com feia abans. De fet, ara, el cos hem demana fer esport cada dia.
De moment penso en el present i estic immersa en el projecte de difondre el llibre. Penso seguir col·laborant amb associacions d’ajuda al malalt de càncer i amb les institucions, fent xerrades i explicant la meva experiència interactuant amb el públic.
La Maria Rosa Dachs ha canviat després de patir la malaltia? La Maria Rosa d’ara és diferent. El caràcter no et canvia. Canvia la manera de veure la vida i allò que t’envolta.
40 GiDONA
més esport i cuido més la meva alimentació.
Què diries a algú que pateix càncer de mama? Primer de tot que no s’espanti, perquè hi ha molta gent que el supera, seguidament que es posi en tractament el més aviat possible, que s’escolti al metge i en cas de qualsevol dubte que acudeixi a ell. També li diria que s’ho prengui com una part de la seva vida que es pot viure i que li tregui profit, en definitiva que estigui molt actiu i optimista.
Has aprofitat per fer alguna cosa que tenies pendent?
Que et fa sentir feliç?
Quan ets jove penses en fer moltes coses, però quan formes una família hi ha altres prioritats. Així que, ara que les meves filles són grans, faig reducció de jornada, he aprofitat per anar a pintar, que ho tenia pendent, i també faig molt
Moltes coses, en general tot, fins i tot em sento afortunada d’anar a treballar. Faig realment tot el que em ve de gust, sense saltar-me les obligacions, evidentment! En definitiva, viure la vida al màxim. ■
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:33
Pรกgina 41
22/2/11
PUBLIREPORTATGE
GiDONA Nยบ 40
42 GiDONA
08:33
Pรกgina 42
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:33
Pรกgina 43
43 GiDONA
LA SEXUALITAT HUMANA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 44
Núria Tió i Rotllan Psicòloga clínica d'adults Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella Autora de la novel·la eròtica L'Aurora, edicions Bromera
Quan la parella es trenca EL DOLOR DE LA SEPARACIÓ Per a dues persones que es van unir, enamorades, és difícil constatar que no queda cap altre camí que la separació. L’enamorament i la ruptura són dos camins antagònics, contraris. En canvi, l’enamorament i la crisi són dos moments diferents d’un mateix camí. enamorament és com una cola molt potent que uneix dues persones en els seus aspectes més profunds: físics, emocionals i, en certa manera, biològics. Aquesta unió té la força del desig i s’expressa amb la certesa de poder tirar endavant un projecte comú. Mentre dura l’enamorament és difícil imaginar que, tard o d’hora, vindrà una crisi que qüestionarà, en major o menor mesura, els lligams que l’enamorament va crear. L’enamorament crea el miratge d’haver trobat la mitja taronja. La crisi s’expressa des del des-
L’
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 45
LA SEXUALITAT HUMANA
engany, la desil·lusió, l’esgotament del projecte comú, esborrant el dolç miratge de la mitja taronja per crearne un altre, de miratge, que té l’aspror de la llimona. Aquesta crisi pot ser prou forta perquè un dels membres de la parella, o tots dos alhora, es plantegin la separació. És un període difícil, dur, dolorós. Algunes parelles decideixen consultar per posar remei a allò que els enfronta. En altres parelles, un dels dos decideix separar-se, o bé ho decideixen tots dos, de mutu acord. En aquest article parlaré de les parelles que trenquen la relació. Gairebé es pot afirmar que totes les ruptures són doloroses, si bé de diferents maneres i, a vegades, en moments diferents. Si una parella trenca de mutu acord, sembla que no hi ha d’haver dolor. Doncs, sovint n’hi ha. Hi ha el dolor del fracàs, de no haver estat capaç de materialitzar el somni que s’havia projectat. L’altre tipus de ruptura, la que és decidida per un sol membre de la parella, sol provocar un dolor molt intens a l’altre, el que no ha pres la decisió de trencar. Qui deixa també sol sentir el dolor de la culpa: pel seu propi fracàs dins la relació i per haver provocat tant de dolor amb la ruptura. Qui és deixat, sol sentir el dolor de l’abandó, de la pèrdua, del caos: ell no ha pres aquella decisió i, prenent-la l’altre, es veu obligat a recórrer un camí que no ha triat, un camí en que tot allò que era habitual es torna estrany. El dolor s’expressa sovint amb un seguit d’interrogants que es tornen obsessius, perquè no se saben contes-
tar: per què m’ha deixat? Per què no em deia que les coses no anaven bé? Per què no em dóna una segona oportunitat? Com pot ser que ja no m’estimi? O bé: per què em deixa si diu que encara m’estima? Són algunes de les preguntes que el torturen dia i nit. Hi ha una frase feta que expressa molt bé aquest dolor de la ruptura: “tenir un clau al cor”. Aquest dolor és comparable, físicament, al que provoca un accident de cotxe en què la persona s’ha trencat unes quantes coses. Si bé la vida no corre perill, la persona accidentada farà un altre tipus de vida en la que la cosa prioritària serà la recuperació física –i també psíquica- de la patacada. La recuperació sovint és plena d’alts i baixos fins que la persona no es reintegra a la vida que portava abans de l’accident. La patacada psicològica també sol ser física (la persona es pot aprimar de cop, patir d’insomni, tenir dolors musculars aguts, etc). Llavors és quan es fa molt aconsellable seguir un assessorament psicològic, perquè la recuperació és més ràpida i els alts i baixos, més suaus. És important pensar que, així com en la recuperació física és bo tenir en compte les recomanacions mèdiques, en l’aspecte emocional són d’un gran valor les recomanacions psicològiques. La recuperació psicològica passa per una etapa de dol que és important fer-la com més saludable millor. En aquest sentit significa que s’ha mort una relació de parella, i les emocions que emergeixen d’un dol poden ser semblants a les d’una ruptura. La incredulitat, la pena, la desesperança, la inseguretat, però també
la ràbia, l’odi, l’aversió, la rancúnia, el ressentiment, es van guarint quan la cura és l’adequada, tal com van cicatritzant les ferides físiques quan els remeis són els apropiats. No hi ha remeis per estalviar-se el dolor, però sí que hi ha dreceres per fer-lo més suau, més curt. Recordo una dona que va venir a la consulta amb el dolor de la ruptura. M’explicava que de joveneta havia patit un trencament terrible, tant que el dolor li havia trigat mesos a marxar. I que havia après una cosa: que el dolor, per molt que semblés impossible, marxava. Ara podia passar pel costat d’aquell noi, saludar-lo i no sentir res. Em va dir: “ja sé que el dolor no me’l pots treure, però vinc perquè m’ajudis que sigui més suportable i se’n vagi abans”. Igual que un metge ens ajuda a fer que el dolor físic sigui més suportable i la ferida es curi abans, així també el psicòleg ens ajuda amb el dolor emocional. A diferència, però, de la teràpia mèdica, la teràpia psicològica ens ofereix sovint un regal: adquirim el coneixement de saber-nos calmar, d’entendre’ns a nosaltres mateixos. També ens permet saber de quin tipus de persones ens enamorem. Amb la teràpia solem aprendre coses de la ruptura que ens fan madurar, créixer com a persones, fent que aprenguem a escollir una nova relació més convenient que no pas l’anterior. ■
sexologia@nuriatio.cat Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G DTelèfon 972 20 10 84 / 972 20 48 82
SALUT PSICOLOGIA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 46
Sílvia Congost Psicòloga - Terapeuta - Coach Personal Especialista en Autoestima - Relació de Parella Èxit Personal i Professional
“Amor no és mirar-se l´un a l´altre sinó mirar els dos cap a la mateixa direcció”. Antoine de Saint-Exúpery va escriure un dia aquesta coneguda frase sobre l´amor.
RELACIÓ DE PARELLA Quan estimar, no és suficient irar cap a una mateixa direcció és un requisit imprescindible per ser feliços en una relació de parella. És cert que hi pot haver amor amb objectius i punts de vista diferents i també podem mirar cap al mateix punt sense amor. No obstant, imagino que estarem d’acord que amb amor no n’hi ha prou. Hi ha moltes parelles que s’han estimat moltíssim, que han posat molta il·lusió, moltes ganes, molts propòsits en la seva relació però que, malgrat això, arriba un moment en el que les seves mirades no es troben. És molt dur viure una situació com aquesta, i ens costa molt admetre que hem arribat a aquest punt, però si volem seguir el nostre camí, seguir endavant creixent i aprenent, sovint no tenim una altra opció que deixar anar l’altra persona.
M
ELS SÍMPTOMES Sabem que estem en aquesta situació
perquè els pensaments que tenim constantment sobre la nostra parella estan relacionats amb tot allò que no ens agrada d’ella. Tot allò que no encaixa amb els nostres valors, que ens allunya dels nostres objectius, del nostre propòsit, tot allò que l’altra fa i que ens treu energia, que ens fa sentir cada cop més tristos, més buits... I al final ens preguntem: val la pena? Realment em compensa? Què m’aporta? I això, no m’ho podria aportar una altra persona, un amic, un familiar...? Llavors... per què segueixo aquí? Segurament hi hagué un temps en el que ens compensava, però si la nostra parella no creix a la nostra mateixa velocitat i no compartim un mateix punt de mira, ens anirem allunyant cada cop més fins que arribarà un moment en el que ja no trobarem resposta quan ens preguntem per què encara no hem fet cap canvi. És possible que sigui per pors, per records, per emocions com la culpa o la soledat, o perquè ens seguim dient a nosaltres mateixos que l’estimem. Tot i que, si és així, cal que tor-
nem a recordar un cop més que l’amor no és suficient. ESFORÇ, INFELICITAT I ESTANCAMENT Quan estem immersos en aquesta situació, cap dels dos membres de la parella és feliç. Pot ser que un lluiti amb tota la seva ànima per aconseguir que allò funcioni i que l’altre es deixi portar. O pot ser que tots dos estiguin lluitant. És possible que, si els dos en són conscients, facin una teràpia de parella i això els pot ajudar a retrobar-se o a separar-se definitivament. En qualsevol cas, el que cal tenir molt clar és que, quan ens sentim així, és perquè estem totalment estancats en la relació i, si seguim sense fer res, potser serà massa tard per solucionarho quan ens adonem que ens hem oblidat de viure i hem perdut molt temps. ■
www.silviacongost.com silviacongost10@hotmail.com
TRANSPORTS DES DEL 1896
C. Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 Girona Tel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info
46 GiDONA
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
11:13
Pรกgina 47
22/2/11
08:33
Página 48
SALUT VIURE BÉ
GiDONA Nº 40
Sílvia Torroella Claver Biòloga i psicòloga Col·legiada 10.905
Hi ha antics, o no massa antics, preceptes socials que avui en dia encara ens condicionen: “la vida és un patiment”, “el que pateix està viu”, “qui pateix aprèn de la vida”, etc. Sota aquests conceptes tan negatius, que portem gravats a l’inconscient en forma de dogma, es desenvolupa el nostre estil de vida, el nostre “modus vivendi”.
EDUCATS PER VIURE MALAMENT? uan tot ens va bé, ens sentim feliços, estem contents … Però apareix el fantasma de la por i pensem que tot rutlla massa bé i, que en qualsevol moment, passarà algun fet negatiu. El nostre estat natural és saludable i positiu: l’estat del benestar. Tot allò que no concorda amb això no es correspon a la nostra naturalesa. Estem sotmesos a informacions negatives sobre la vida, sobre el dia a dia. Només cal mirar les notícies! El nostre entorn ens crea un estat de malestar que nosaltres alimentem amb els comentaris sobre els temes del dia (que si la crisi, que si la violència, que si les desgràcies, que si el món està com està, etc). Hem perdut l’esperança per la vida, per les persones i per la Terra. Actualment s’estan produint canvis a nivell general. Ens adonem que podem provocar l’efecte contrari a la informació catastrofista i negativa que rebem. Per tal cosa cal que cadascú posi el seu granet de sorra.
Q
Si parlem en positiu de nosaltres mateixos i dels altres, contagiarem el nostre entorn i la gent que ens envolta també ho farà. Si vivim la realitat d’una forma més beneficiosa, els altres també ho faran. Cada persona és un individu actiu dins la societat, amb la seva influència i amb el seu pensament. Les formigues són animals que cal admirar. Funcionen amb unió i ordre, encara que la situació siguin desbordant. Són capaces de travessar un riu sense saber nedar, es cohesionen i uneixen entre elles formant una espècies de “balsa formiguera” que els facilita surar dins l’aigua. En cap moment, cap formigueta es pregunta si s’ofegarà i és la unió de totes la que fa possible superar les dificultats. Hem d’entendre que arribar al benestar no és una lluita, sinó que és un dret que ens pertany de forma natural com a persones que som. Només hem de deixar de lluitar en contra d’aquest estat ideal i aconseguir ser formigues. Si elles poden, nosaltres també! ■
www.viure-be.bloc.cat
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 49
SESS IÓ
no
s de
s e ssi o
ot ns f
ep
ra
PREPARA’T
ila
ci ó
A ON IZ
*p e
bo
od
fotodepilació •fototerapies 3
remodelació •fotorejoveniment, •tractaments facials i corporals •tint i permanent de pestanyes
1 2
8
6
10
4 5
9
7
13
11 12 14
bellesa •ultracavitació •pressoteràpia •cabina estètica tradicional
Gran Vía de Jaume I, 36 • 17001 Girona • Tel. 972 21 90 46 •girona@d-pilate.com • www.d-pilate.com
PORTA UNA AMIGA
...i també Si et fotodepiles els angonals i les aixelles
DESCOMPTE EN LA TEVA PRIMERA SESSIÓ
i aconsegueix la teva sessió completament gratuïta
et regalem la cera de les cames
SALUT MEDICINA NATURAL
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 50
Maria Vidal Fortià Naturòpata i terapeuta
El ritme és una de les grans lleis de la naturalesa. A l’univers tot palpita, tot flueix amb un moviment rítmic i constant que es va repetint sense descans de forma cíclica i infinita. Tot s’eleva i després cau per tornar a elevar-se, s’expandeix i després es contrau per tornar a expandir-se, la oscil·lació es manifesta en tot i a tots nivells, absolutament tot està en moviment constant, no hi ha res que estigui en repòs absolut.
LA TERÀPIA SACRECRANIAL l nostre cos, evidentment, no s’escapa d’aquesta gran llei. Els ritmes també es manifesten dins nostre; el batec del cor, la respiració pulmonar i la més íntima i profunda de totes, el ritme del sistema sacrecranial. Aquest ritme el provoca el bombeig del líquid cefalorraquídic dins el sistema que es troba hermèticament tancat per les nostres meninges. El sistema conté: encèfal, medul·la espinal i glàndules cranials. El líquid cefaloraquidi amb un moviment cíclic d’entrada i sortida al sistema provoca una respiració íntima i constant que mou absolutament totes les estructures del nostre cap. El líquid es produeix en els plexes coroïdals i, quan les cavitats cranials s’omplen d’aquest, les estructures li deixen espai i s’expandeixen subtilment; frontal, parietals i occipital s’eleven; els temporals roden cap enrere; i l’esfenoides, el rei de tot el sistema sacrecranial (os cranial que s’ubica al centre del crani, articula amb tots els altres ossos cranials i sosté la hipòfisi (mare de tot el sistema endocrí) i es balanceja incansable provocant un massatge a importantíssimes estructures unides a ell. Després el líquid baixa per la columna vertebral fins arribar al sacre, al qual també li provoca un moviment de balanceig, i torna a pujar. Quan el líquid surt del sistema per la meninge aracnoides, totes les estructures es contrauen per tornar a expandirse en el pròxim cicle. La freqüència és
E
50 GiDONA
de 6 a 12 cicles per minut, i el líquid aporta l’aliment al sistema. Aquest ritme es perllonga fins a totes i cadascuna de les nostres terminacions nervioses, arriba a tots els racons del nostre organisme i afecta les seves funcions. Des de qualsevol part del nostre cos podem sentir el moviment rítmic i profund d’aquesta respiració primària. El nostre cos, quan està ple de salut i vitalitat, oscil·la com un tot al so d’aquesta respiració. És imprescindible per a la nostra salut que totes les estructures cranials s’acomodin al ritme d’aquesta respiració. Totes han de fer el seu moviment cíclic sense cap tipus de restricció ja que, quan s’hi produeix algun bloqueig, poden aparèixer símptomes, tant directes (relacionats amb la zona cranial) com indirectes (el sistema conté els directors de tot l’organisme, sistema nerviós central i hipòfisi). El més comú dels símptomes és el mal de cap (el 90% de les persones que pateixen mal de cap el tenen perquè les seves estructures cranials no s’adapten als canvis de pressió que produeix aquest bombeig), però importants símptomes poden trobar la seva causa en restriccions d’aquesta poderosa respiració. Sistema nerviós i endocrí comuniquen la nostra part física amb la nostra part psíquica i emocional, connecten i enllacen el nostre ser de cap a peus i des del físic a l’energètic. La teràpia sacrecranial és una exquisida teràpia que no només relaxa
profundament, sinó que torna el moviment i l’equilibri a tot el que no flueix en el nostre cos. A nivell cranial palpa cada un dels ossos i els torna la seva oscil·lació i a nivell corporal desfà les restriccions i torna l’ordre i l’harmonia al conjunt del nostre organisme. El ritme balanceja totes i cadascuna de les nostres cèl·lules, totes ballen al so d’aquesta respiració. Els fluids han de córrer; com l’aigua, que si s’estanca esdevé putrefacta. Igual passa al nostre cos: quan els fluids s’estanquen, la congestió prepara la zona perquè aparegui el símptoma. El fluid és l’expressió de la pròpia vida. No hi ha res al nostre cos que estigui completament quiet. Si alguna estructura està bloquejada i no pot ballar al so dels tres grans ritmes corporals, aquí és on començarà la molèstia i, amb el pas del temps, esdevindrà una disfunció física. La teràpia sacrecranial eleva la consciència. ■
MARIA VIDAL FORTIÀ Naturòpata Terapeuta sacre-cranial Flors de Bach c/ Joan Maragall, 19 ent.D GIRONA Tel. 972 208 208 mariavidalfortia@gmail.com
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 51
el racó de GENCIANA
Els beneficis de la Gelea Reial
L
a Gelea reial es tracta d’un producte secretat per les glàndules faringes de les abelles obreres nodrices. És d’aspecte blanquinós, de consistència gelatinosa i amb un gust àcid i, lleugerament, dolç. Constitueix l’alimentació exclusiva de les larves fins el tercer dia de vida de les futures reines.
La gelea reial conté: • Aigua en un 66% • Proteïnes en un 12%, de les quals una gran part són aminoàcids lliures. • Hidrats de carboni en un 9% • Greixos un 6 % • Rica en vitamina B1, B2, B3, B5, B6, biotina, àcid fòlic i en menor quantitat B12, A,C,D i E. • Aporta minerals i Oligoelements: Calci, coure, ferro, fòsfor, potasi i silici. La qualitat de la gelea reial es pot determinar segons el contingut en 10-HDA (àcid 10 hidroxidecenoic). En major quantitat de 10-HDA de millor qualitat serà la gelea.
• Indicada en situacions molt variades: • La persona sana mantindrà un rendiment físic i mental adequat, sobretot, en èpoques d’estrès. • En cas de malaltia, sempre ajudat per altres tractaments, contribuirà a restablir la salut. Molt aconsellable en casos de: Anorèxia Úlcera gastroduodenal Anèmia Hipotensió Arterioesclerosi Impotència i manca de desig sexual Estats depresius Transtorns de la memòria Nens amb Síndrome de Down Certes malaties de la pell (manifestacions queratòsiques o seborreiques)
osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa tractaments infantils flors de bach dietètica
La gelea reial no presenta cap contraindicació. És aconsellable per al bon manteniment de la salut realitzar dues cures a l’any, una a la primavera i l’altra a la tardor, de 30 dies cada una. ■
PROPIETATS La gelea reial és un superaliment natural que estimula l’organisme i en millora l’estat general tot facilitant l’activitat cel·lular, reforçant les defenses, actuant com a preventiu de les malalties infeccioses i augmentant, també, la resistència física. La gelea reial és: • Tonificant i dinamitzant • Un equilibrant de l’organisme que restableix el bon funcionament dels òrgans vitals i del metabolisme.
la vostra botiga a Internet
www.genciana.es
Promoció
3x2
Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona
Tel. 972 20 87 87
SALUT OSTEOPATIA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 52
Estel·la Nevado Fisioterapeuta i Osteòpata Col·legiada 2523
Amb el ritme de vida que portem i amb els condicionants que ens envolten i ens afecten, el nombre de pacients que pateixen mals d’origen psicosomàtic segueix augmentat. El terme “psicosomàtic” es refereix a les manifestacions que apareixen en el cos com a desencadenant d’una situació d’estrès traumàtic o emocional.
DISFUNCIONS PSICOSOMÀTIQUES ls factors estressants poden ser situacions breus en el temps però d’una gran intensitat emocionals (la mort d’un familiar, un accident, una mala notícia...). També poden ser de baixa intensitat però molt perllongats en el temps (malestar a la feina, problemes a casa, problemes existencials, malestar amb la parella...). Ambdós casos provocaran reaccions locals o globals en l’organisme quan es sobrepassi la capacitat d’adaptació del cos a la situació d’estrès. En aquests casos, les persones que ho pateixen parlen de símptomes com cefalees tensionals, cansament, pressió al pit, mal d’esquena, dolor als braços, migranya, contractures, problemes respiratoris, problemes digestius, neuràlgies, sistema immunitari deprimit i dificultat per a dormir. En el treball d’osteopatia aprofitarem els símptomes físics com a porta d’entrada per tractar aquest eix cosment. És molt important l’empatia amb el pacient, perquè això ens facilitarà el treball amb aquests teixits que estan somatitzant. També haurem d’ajudar a
E
52 GiDONA
la persona perquè entengui que el problema físic actual és el mirall d’algun problema que no està solucionat. El cos és la via d’expressió de processos del subconscient i, per això, cal aconseguir que el pacient tingui plena consciència de la situació per poder-la superar. Les parts del cos que sovint reflecteixen l’impacte emocional són el crani, les cervicals altes i el pericardi. La retracció del pericardi provoca una reacció del sistema nerviós vegetatiu i tot plegat evoluciona en la simptomatologia que hem esmentat. D’altra banda, la influència d’aquestes tensions en el mediastí (part anterior toràcica) mantingudes en el temps condicionen la postura i el caràcter. Donada la importància d’aquesta regió en el tractament mostrem una visió lateral del mediastí. Mitjançant la nostra palpació podem sentir els teixits afectats per l’estrès, els xocs emocionals, els patiments, les infeccions o els accidents.... Amb diferents tècniques facilitarem que les estructures es relaxin, s’alliberi el patiment contingut i així millorarem la vascularització per reforçar la salut
dels teixits. El cos guarda memòria d’allò que li ha passat, reté el trauma i aquest estancament l’anomenem “quiste” energètic. En relació als canvis que experimenten les molècules del nostre cos davant les emocions, si tenim en compte que el 70% del nostre cos és aigua, és un bon moment per fer esment del curiós estudi del doctor Masaru Emoto. Aquest investigador s’ha centrat en les energies subtils relacionades amb la consciència i ha presentat un gran estudi elaborat amb fotos de cristalls d’aigua. En ell s’observa com els cristalls d’aigua canvien en funció de les emocions que s’hi han projectat. Emocions bones donen lloc a cristalls preciosos i les dolentes deriven en cristalls lletjos i deformats. A més del tractament dd’osteopatia i, en funció de cada cas, és beneficiós visitar el psicòleg, i optar per altres tècniques i teràpies com l’acupuntura, l’homeopatia i les flors de Bach. Portar una alimentació sana, fer exercici físic amb regularitat i arteràpia per expressar el patiment són bons aliats per resoldre aquests símptomes.■
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 53
QUI SOM LIPOCERO és una cadena de centres d’estètica especialitzats en el tractament de la cel·lulitis, eliminació de greix localitzat i remodelatge corporal.
EL MOTIU DEL NOSTRE ÈXIT L’èxit de LIPOCERO es deu principalment a la combinació de dos factors: per una banda l’aplicació de les més avançades tecnologies amb les que s’obtenen resultats immediats i duradors i per l’altre un cost a l’abast de totes les butxaques.
LES TÈCNIQUES UTILITZADES • CAVITACIÓ Actua a partir de la generació controlada i repetida de micro-bombolles de vuit a l’interior d’un líquid, fluid o material fisiològic, seguit de la seva pròpia implosió. Aquest mètode es caracteritza per aconseguir trencar les difícils estructures dels dipòsits grassos localitzats, sense risc ni dolor. • TERÀPIA SUBDÈRMICA Màquina que combina per primera vegada les dues fonts d’energia; llum més radiofreqüència. La vacum teràpia i el massatge amb rodets s’uneixen a aquestes, creant l’acció conjunta de les 4 tecnologies: vacum teràpia + massatge + infrarojos + radiofreqüència, convertint-la en la millor solució NO quirúrgica per a la cel·lulitis i el remodelatge corporal • PRESSOTERÀPIA Basa la seva acció en aconseguir una compressió externa que origina un augment del pas del líquid intersticial per l’interior dels capil·lars i vasos limfàtics, afavorint la reabsorció d’edemes i activant la circulació de retorn: amb tot això aconseguim tractar la cel·lulitis, les adipositats, afavorir la circulació, etc. • PLATAFORMES VIBRATÒRIES Optimitzen el sistema de micro-circulació i embelleixen la pell. La vibració forta ajuda a expandir els vasos sanguinis i millorar la circulació i el metabolisme, mentre activa el moviment de greix per mantenir-se en bona forma tot tonificant la musculatura.
EL NOSTRE OBJECTIU Assessorar als nostres clients ajudant-los a escollir els tractaments més adients a les seves necessitats, això ho aconseguim amb l’ajut del nostre ANALITZADOR CORPORAL D’ÚLTIMA GENERACIÓ, que juntament amb el nostre personal permetrà que cada tractament sigui personalitzat per a cada client. L’àmbit d’aplicació dels nostres tractament no es limita a l’aprimament i eliminació de cel·lulitis, si no que pot resultar molt efectiu en la millora de la circulació àdhuc amb dones embarassades i en la recuperació post part o en el cas de petites imperfeccions de greix localitzat. Ens pots trobar al carrer Migdia nº1 local 7, o trucar-nos de 8h a 20h al telèfon 972 48 66 52 i reservar hora.
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 54
de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA
Tel.972 21 47 41 fisiomedicgirona@hotmail.com www.fisiomedicgirona.cat
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 55
LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERA FISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR I EFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS
QUÈ SÓN LES ONES DE XOC? Són uns impulsos acústics generats pneumàticament, mitjançant una ona bolística. El tractament s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transforma l’energia cinètica en mecànica. Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava per trencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha adaptat a la traumalologia. QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC? Estimulen el metabolisme en la regió del dolor, intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen els estímuls dolorosos i activen la capacitat de curació espontània. PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT? • Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...) amb calcificació o sense. • Epicondilitis - colze de tenista. • Eperó calcani-fascitis plantar. • Bursititis trocanterea i periostitis. • Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis.
Tractament de l’espatlla Tractament del colze
Fisioterapeutes i Osteòpates. D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura
QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT? És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) i només calen 4-5 sessions de curta durada, no requereix anestèsia, no és invasiu i pràcticament sense efectes secundaris. És l’alternativa a les infiltracions i a la intervenció quirúrgica. PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓS TRACTAMENT? El principi actiu d’aquestes ones és completament diferent al de qualsevol teràpia física d’un centre de rehabilitació. Les ones de xoc permeten tractar unes patologies que costen molt de solucionar amb les teràpies convencionals. És una aposta de futur del centre, ja que voliem oferir noves teràpies als nostres pacients i som l’únic centre mèdic que aplica aquest tractament en tota la província.
SALUT MEDICINA I CIRUGIA ESTÈTICA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 56
Dr. Rafael Gálvez Director mèdic de Giro-Klinic
PRÒTESIS DE MAMA
Una de les cirurgies més destacades en estètica és la de l'augment mamari. El pit és l'atribut femení per excel·lència i pot crear inseguretat i baixa autoestima a la dona que no se sent cómoda per la seva grandària, que pot ser deguda a una falta de desenvolupament genètic, perquè ha perdut volum després d'una lactància o per una pèrdua important de pes.
É
s una cirurgia d'excel·lents resultats, molt demanada ja que s'aconsegueix la mida desitjada mitjançant les pròtesis de gel de silicona, que són trilaminars (tres capes) i existeixen diferents perfils, nombroses talles. La pacient, juntament amb el seu cirurgià, podrà escollir la forma, mida i nivell de projecció més adequats tenint sempre en compte la seva morfologia.
56 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:33
Página 57
La situació de l'implant és sempre per darrere de la glàndula, podent fer la butxaca d'ubicació davant del múscul pectoral o darrere, segons els casos. És una cirurgia que produeïx cicatrius mínimes i discretes, requereix un dia d'ingrés, i la recuperació per a tornar al ritme normal de vida és d'entre una i dues setmanes. Segons la via d'accés de l'implant, axilar, periareolar o en el solc submamari i la situació del mateix es pot garantir una futura lactància. Cada pacient és única, per la seva anatomia, pels seus gustos, per la seva història. A cada pacient li correspon una elecció diferent de tipus de pròtesi, de volum, de projecció, localització i de via d'accés per a col·locar-la aconseguint així el volum i la turgència apropiats i desitjats. El nostre objectiu és aconseguir uns pits naturals, tant en la seva forma, grandària, simetria i mobilitat. ■
Per a més informació: www.medicinaycirugiaestetica.com www.bioplastia.es
Dr. R. Gálvez
salut, estètica i antienvelliment
c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona Tel. 972 22 19 28 www.medicinaycirugiaestetica.com
Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950
22/2/11
08:34
Página 58
Doctor
JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS Especialista en Endocrinologia Diabetis i Nutrició Col·legiat Número 1699 MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT
SALUT NUTRICIÓ
GiDONA Nº 40
Dr. Josep Joan Carreras Fígols Endocrí
ALIMENTACIÓ I EMBARÀS El període gestacional comporta una sèrie de canvis en els processos biològics de la dona, degut a una situació de sobreesforç fisiològic.
al, doncs, modificar la aportació d’aliments? Què hi ha de cert en la frase “la dona embarassada ha de menjar per dos”? És veritat que al llarg del embaràs les necessitats energètiques augmenten: així, en el primer trimestre necessitarem aportar un suplement d’unes 150 kilocalories per dia i, en el segon i tercer trimestre, aquesta estarà entre 300 i 350 kilocalories. Aquestes aportacions extres s’hauran de sumar a les necessitats diàries de la dona entre 20 i 45 anys, que estan al voltant de les 2500 kilocalories al dia. La dona, embarassada o no, hauria de seguir una alimentació que li asseguri un bon estat de nutrició i, en aquest sentit, caldria adoptar bons hàbits abans de la concepció. És normal que, durant els nou mesos de gestació, el pes de l’embarassada augmenti entre vuit i onze quilos, el que representa un quilo guanyat cada mes. És molt important adequar la ingesta a les necessitats: així doncs, haurem d’augmentar un 30% l’aportació de proteïnes, també seran necessaris suplements de calci, iode, àcid fòlic, vitamina D, zinc ... Amb una alimentació que mantingui l’aportació equilibrada entre
C EL BALÓ INTRAGÀSTRIC LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT
ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTA PART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT. UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈ DURANT TOT EL TRACTAMENT PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓN POSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT
Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª 17001 Girona Tel. 972 21 25 06
www.carrerasfigols.com
hidrats de carboni, greixos, proteïnes i els suplements vitamínics i minerals necessaris, programarem la pauta dietètica que anirà variant mes a mes segons les necessitats. Hem de tenir en compte que, un augment excessiu de pes en aquest període incrementa substancialment els riscos mèdics, tant per a la mare com per al fetus.
És imprescindible seguir en tots els casos el control del nivell de la glicèmia (diabetis gestacional ) i de les hormones tiroïdals (hipotiroïdisme). Si bé les pautes que acabem de recomanar són de caire general, és imprescindible individualitzar i personalitzar cada cas. ■
info@carrerasfigols.com www.carrerasfigols.com
22/2/11
SALUT ESTÈTICA
GiDONA Nº 40
08:34
Página 59
Dr.Maged Haj-Younes Ortega Diplomat en Medicina i Cirugia Cosmètica i en Medicina de l’Envelliment Col·legiat 4711
ELIMINA LES ARRUGUES D’EXPRESIÓ AMB EL DARRER EN MEDECINA ESTÈTICA:
BOCOUTURE El prestigiós laboratori MERZ AESTHETICS ha comunicat que BOCOUTURE, la nova toxina botulínica tipus A, a Espanya ja està disponible.
OCOUTURE és la nova generació de toxina composta únicament per neurotoxina activa lliure de proteïnes complexants i destinada a la millora temporal en l’aspecte de les línies d’expressió.
B
AVANTATGES PEL QUE FA A LA SEVA COMPETÈNCIA El fet de no portar proteïnes complexants evita els casos de resistència al tractament a llarg termini que poden generar altres marques. En altres paraules, amb altres marques es poden crear anticossos que neutralitzen l’efecte de la toxina botulínica, tenint com a conseqüència un tractament sense resultat. El segon avantatge és que no cal conservar-ho en frigorí-
fic, el que redueix el risc de fracàs terapèutic per trencament de la cadena de fred i permet una major comoditat d’ús, emmagatzematge i confiança en l’eficàcia clínica. En els assajos clínics realitzats, BOCOUTURE ha demostrat ser eficaç i segur, ofereix un ràpid inici d’acció i una gran estabilitat. La distribució de BOCOUTURE es realitza a través de les oficines de farmàcia autoritzades a subministrar el dipòsit de medicaments dels centres o establiments sanitaris degudament autoritzats d’acord amb la normativa vigent en les respectives Comunitats Autònomes per a la seva utilització. A Clínica Nezar, els nostres clients ja poden disfrutar d’aquest nou producte, per a disminuir les arrugues d’expressió. ■
CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC ODONTOLOGIA • Odontologia general i preventiva • Estètica dental i emblanquinament • Implants dentals • Cirurgia oral i maxil·lofacial • Ortodòncia infantil i per a adults • Pròtesi dental i estètica
MEDICINA ESTÈTICA Làser mèdic (plataforma d'última generació) • Fotodepilació mèdica • Rejoveniment facial • Làser de varius • Eliminació de taques facials i cuperosi Tractaments facials • Botox-VISTABEL® AZZALURE® (Novetat) • Taques facials • Peelings químics • Mesoterapia facial d'hidratació i Vitamines. Nanoroller (Novetat) • Farciment d'arrugues i llavis amb àcid hialurònic • Tractament flaccidesa amb ATLEAN® (Novetat) • Bioplàstia (correcció del nas sense cirurgia, pòmuls, mentó i solcs nasogenians) RADIESSE® o AQUAMID® Tractaments corporals • Dieta mèdica proteifine • Tractament cel·lulitis amb mesoterapia • Esclerosi de varius • Intralipoterapia AQUALYX® (Novetat)
DERMATOLOGIA I CIRURGIA DERMATOLÒGICA CIRURGIA ESTÈTICA • Augment, reducció i/o elevació de pits • Liposucció i lipoescultura • Dermolipectomia (reducció abdominal, eliminació de pell sobrant) • Cirurgia dels ulls, nas i orelles
CIRURGIA GENERAL I LAPAROSCÒPICA CARDIOLOGIA CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC PRIMERA VISITA GRATUÏTA EN ODONTOLOGIA, MEDICINA ESTÈTICA I CIRURGIA ESTÈTICA
visita@clinicanezar.com www.clinicanezar.com
MUTUES CONCERTADES EXCEPTE EN MEDICINA I CIRURGIA ESTÈTICA
Per a més informació: Plaça Poeta Marquina 3, baixos - 17002 Girona Tel. 972 221 222 - www.clinicanezar.com
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:34
Página 60
guia de salut APRIMAMENT Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals Com aprimar-se i mentenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durador. Es poden perdre de 15 a 18 Kg. en 9 setmanes
Estudi de la marxa per al tractament de patologies del aparell locomotor i columna Pere Navarro Contreras Fisioterapeuta colegiat 3448 c/ Barcelona, 12, 2on 1a 17002 Girona Tel. 972 204 082 girona@ergodinamic.com www.ergodinamica.com
JOSEP ROMAN
NATURÒPATA, OSTEOPATA TERAPEUTA NATUAL C/ Joan Maragall, 35, 4rt 1a 17002 Girona C/ Balmes, 18, 4rt 2a B 08007 Barcelona
Sanitas Assegurances Gran Via de Jaume I, 31 baixos 17001 Girona Tel. 972 227 736 Fax 872 080 147 avila.pex@sanitas.es
C/ Mare de Deu del Coll, 19 (costat Pl Lesseps) 08023 Barcelona Telèfons de contacte: 972 220 922 / 609 803 292
AUTÒNOMS I TERAPEUTES
www.sanitas.es Un món ple de serveis Tel. 93 601 10 00 www.autonoms.com / www.terapeutes.cat
• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació Primera equilibrada visita basada en gratuïta principis energètics
972 20 53 35 Fax: 972 41 01 87 C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a 17002 GIRONA
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:35
Pรกgina 61
22/2/11
VIATJAR
GiDONA Nº 40
08:35
Página 62
Jordi Aparicio
I si viatgem a les illes...
LOFOTEN?
créditos: AuroraBorealis.no/Innovation Norway
2011, ANY DE L’SKREI I DE LES AURORES BOREALS AL NORD DE NORUEGA Les Illes Lofoten, situades al nord de Noruega, reben amb els braços oberts l’arribada de l’Skrei, el bacallà de “pota negra”, considerat una delícia gastronòmica perquè només es pesca al mar de Noruega. Però l’hivern nòrdic també ofereix altres grans atractius. És el cas de les màgiques aurores boreals i de les activitats a l’aire lliure que deixen impressionats als seus visitants, tant si són amants dels esports com de la natura. 62 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Página 63
VIATJAR
Fotógrafo: Alf Børjesson. © Norwegian Seafood Export Council.
Fotógrafo: Jean Gaumy. © Norwegian Seafood Export Council
Fotografo: Kjell Ove Storvik. © Norwegian Seafood Export Council
quest 2011 és un any màgic al nord de Noruega. I és que el sol en aquesta zona té períodes de tranquil·litat i sovint es fa difícil veure’l, i en altres ocasions té una major activitat. Són cicles que solen anar de dècada en dècada i, tenint en compte que l’últim període més actiu de sol es va produir l’hivern del 2001, es preveu que aquest 2011 serà únic per contemplar les màgiques aurores boreals, que només es poden percebre quan hi ha unes característiques determinades. Aquest any tot sembla indicar que així serà.
A
DELÍCIA NÒRDICA Tanmateix, enguany l’Skrei, el peix estrella del mar nòrdic, és abundant i la seva qualitat és insuperable. Entre els mesos de gener i abril les aigües més càlides de les Illes Lofoten reben expectants el millor bacallà del món. L’Skrei (el nòmada), és un bacallà d’hivern que prové del Mar de
Créditos: Andrea Giubelli/Innovation Norway
63 GiDONA
22/2/11
08:35
Página 64
VIATJAR
GiDONA Nº 40
Créditos: Bjørn Jørgensen/Innovation Norway
Barents, de l’Oceà Àrtic al nord de Noruega i Rússia, i que després de 6 anys de creixement, quan arriba el moment de la seva reproducció, migra fins a les Illes Lofoten per reproduir-se en aquestes aigües més temperades i pures. L’Skrei noruec està instaurat en l’alta gastronomia per les seves característiques. El bacallà nòmada ha desenvolupat uns muscles que el converteixen en una carn amb una textura ferma, molt tendre i blanca. A la cuina és també molt versàtil i els seus ous, el fetge o, fins i tot, la seva llengua són molt apreciats pels gourmets.
més sol·licitades, perquè permet veure el corall blanc que farceix les parets dels penya-segats submarins. El ràfting que es practica a l’oceà és una atracció idònia per als més atrevits i aventurers. Una llanxa porta als seus tripulants per mar obert, passant pel costat de muntanyes molt altes, per estrets penyasegats i per exuberants illots. Però l’activitat per excel·lència de les Illes Lofoten és el passeig amb caiac per les aigües d’un blau fosc penetrant que trobem en aquest arxipèlag tan muntanyós. CABANES D’ALT NIVELL
AIRE LLIURE I AVENTURA Lofoten és una destinació d’hivern única. La seva situació per sobre el Cercle Polar Àrtic, permet als seus visitants gaudir d’una natura agresta i salvatge, amb una fauna autòctona i una flora imponent. El busseig a profunditat i a la superfície és una de les activitats 64 GiDONA
Una altra característica molt popular de les Illes Lofoten és el seu exclusiu allotjament. Les tradicionals rorbu o cabanes de pescadors estan totalment restaurades i la demanada d’aquests tipus d’allotjament ha crescut tant que convé fer reserves amb molt temps d’anel·lació. ■
Per a més informació sobre les Illes Lofoten: http://www.visitnorway.com/es/Articulos/Articulos-tematicos/Esta-es-Noruega/Historia/Los-exploradores-polares/ Per a més informació sobre l’allotjament en les rorbu: http://www.visitnorway.com/es/Articulos/Articulos-tematicos/Donde-alojarse/Estancia-en-una-cabana-de-pescadores-en-Noruega/ Per a més informació sobre Noruega en general: http://www.visitnorway.es
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:35
Pรกgina 65
22/2/11
VIATJAR
GiDONA Nº 40
08:35
Página 66
notícies de viatges
MARÇ: ESQUÍ DE REBAIXES ALS
HAUTES – PYRÉNÉES
partir del 12 de març hi ha uns preus de bogeria per gaudir de les últimes setmanes d’esquí en un indret on les activitats “après-ski” són moltes i molt variades. El relax als balnearis i als centres termals, la bona gastronomia, l’encant i la singularitat dels seus allotjaments i els millors paisatges per gaudir de passejades i senderisme.
A
BON ESQUÍ, BONA TAULA I TERMALISME A LUZ ARDIDEN 2 díes / 1 nit a partir de 114 € per persona En hotel 3* en 1/2 pensió • 1 dia d’esquí • sopar especial + Balneoterapia. Plaer per a dos amb esquí a Luz Ardiden, relax en aigua calenta i bombolles al centro de balneoteràpia Luzea i allotjament en una residència típica del Pririneu amb molt encant on el xef ens delectarà amb els millors productes. 66 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Página 67
notícies de viatges
CAP DE SETMANA AERI A HAUTACAM CAP DE SETMANA D’ESQUÍ PER A 2 A SAINT LARY 2 díes / 2 nits a partir de 153 € por persona En hotel 2* (1 nit amb esmorzar i una altra amb sopar • Forfet d’esquí per a adult de 2 dies a St. Lary.
2 dies/ 2 nits a partir de 152 € per persona Casa d’hostes+ baptisme en parapent + 2 descensos en “Mountain Luge”.
CAP DE SETMANA D’ESQUÍ I BALNEOTERÀPIA PER A PETITS I GRANS
CAP DE SETMANA A PIAU ENGALY 3 DIES D’ ESQUÍ A MEITAT DE PREU! 3 díes / 2 nits a partir de 113 € per persona (basat en ocupació per a 4 persones) En apartament • forfet d’esquí per a 3 dies a Piau-Engaly. *Oferta vàlida de divendres a diumenge o de dissabte a dilluns.
Per a informació i reserves: 00 33 (0) 562 56 70 00 laboutique@cg65.fr Per a més informació sobre els hautes pyrenées: www.pirineos-vacaciones.com
2 díes / 2 nits a partir de 365 € per família (basat en 2 adults i 2 nens) Allotjament en estudis Lagrange prestige • forfet d’esquí per a 2 dies a 2 dominis (Val Louron – Peyragudes) • 1 passi familiar (2h) a Balnéa, centre de balneoteràpia.
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Página 68
especial carnavals
CARNAVAL A MALTA (Del 4 al 8 de març) Els orígens del carnaval de Malta es remunten al segle XVI quan els maltesos i l’ordre dels Cavallers de Sant Joan van començar a celebrar en aquest període de l’any diverses activitats festives que precedien el dimecres de cendra. ctualment, la celebració del carnaval s’ha estès a nombrosos pobles i viles de Malta, però especialment a La Valetta, Floriana i Nadur (Gozo). El carnaval de Malta es caracteritza pel seu color, les carrosses i les disfresses espectaculars. La situació de la illa de Malta, en ple Mediterrani, amb un clima excepcional i unes grans infraestructures hoteleres fa ben especial aquest carnaval. Les connexions amb Malta es poden fer còmodament des de l’Aeroport de Girona amb la companyia Ryanair. Malta és el secret més ben guardat de la Mediterrània. Amb més de 7.000 anys d’història i un dels millors climes d’Europa, l’illa es troba a només 2 hores amb avió des de Girona. Les illes malteses (Malta, Gozo i Comí) ofereixen grans atractius: des de troballes arqueològiques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, fins a infinitat de racons que van ser escollits per filmar pel·lícules com Troia, Gladiator, El Comte de Montecrist, Vicky el Viquing i Àgora. ■
A
Més informació: www.visitmalta.es
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:35
Pรกgina 69
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Página 70
especial carnavals
CARNAVAL DE PLATJA D'ARO Cada any els carnavals de Platja d'Aro són un referent important d'aquesta celebració. Més de 70 colles són les que participen a la Gran Rua de Carrosses i Comparses, així que l'espectacle està assegurat perquè petits i grans el puguin celebrar com cal. Tant de dia com de nit a Platja D'Aro es respira l'ambient d'humor, diversió, festa i transgressió que reflecteix el que és i ha estat ara i sempre l'essència dels autèntics carnavals.
AGENDA INDISPENSABLE DISSABTE 26 DE FEBRER
■ BATUCADA
POPULAR
AMB
LA BAND SAM-
BANT PER DESPERTAR ALS QUE DORMEN
XOCOLATADA POPULAR 11h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró. Gratuït. ■
SOPAR DE COLLES DE CARNAVAL 20.30h. Palau d'Esports i Congressos. Sopar obert a tothom amb la participació activa dels Carnestoltes d'anys anteriors i representants del Carnaval de poblacions veïnes. Preu tiquet: 25 euros Menú infantil: 12 euros. Data límit compra de tiquets: 21 de febrer (Oficina de Turisme de Platja d'Aro).
23h. Palau d'Esports i Congressos. Gratuït.
■
ARRIBADA DE LES COLLES LOCALS 12h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.
XOCOLATADA POPULAR 11.30h. Plaça Poeta Sitjar. Castell d'Aro. Gratuït.
■ PRESENTACIÓ DE
■ PREGÓ DEL
REI I LA REINA CARNESTOLTES 13h. Plaça de l'Ajuntament.
■
ARROSSADA POPULAR 14h. Palau d'Esports i Congressos. Preu: 5 euros. Venda anticipada: Oficina de Turisme de Platja d'Aro. Amenitzat per Disco mòbil.
■
DIVENDRES 4 DE MARÇ
■
BALL DE COLLES - DISCO MÒBIL 23.30h. Palau d'Esports i Congressos. Gratuït.
■
■
COLLES DE CARNAVAL DE CASTELL D'ARO, PLATJA D'ARO I S'AGARÓ 22.30h. Palau d'Esports i Congressos. Cadascuna de les colles realitzarà una actuació coreogràfica còmica / musical. BALL - DISCO MÒBIL. Gratuït i obert a tothom.
■
LUDOTECA MÒBIL LA XARRANCA (JOCS
GEGANTS)
DIJOUS 3 DE MARÇ. DIJOUS GRAS
11 - 14h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró. Gratuït.
RUA DE COLLES LOCALS A S'AGARÓ 10.30h. Av. de Platja d'Aro. ■
■
■
MÚSICA AL CARRER 12h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró. RUA DE COLLES LOCALS 12.30h. Castell d'Aro. MÚSICA AL CARRER 17h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró. ■
DIMARTS 1 DE MARÇ ■
CERCAVILA INFANTIL
AMB LA
COLLA
DEL
CARNESTOLTES 11h. Llar d'Infants de Castell d'Aro.
■
RUA INFANTIL A CASTELL D'ARO 16h. Av. de la Platja.
DISSABTE 5 DE MARÇ
CURSA DE LLITS 17h. Camí Vell.
I
■
■
A
CASTELL D'ARO
■
GRAN RUA DE CARNAVAL COMPARSES
DE
CARROSSES
GRAN TROBADA INFANTIL, ANIMACIÓ AMB AMADEU I COMPANYIA 17h. Palau d'Esports i Congressos. DESFILADA INFANTIL DE DISFRESSES BERENAR I REGAL PER A TOTS ELS INSCRITS. Inscripcions gratuïtes: Oficina de Turisme de Platja d'Aro.
■
TROBADA DE COLLES LOCALS 19h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.
PARSES
DIMECRES 9 DE MARÇ
■
DIMECRES 2 DE MARÇ CERCAVILA INFANTIL AMB LA COLLA CARNESTOLTES 11h. Llar d'Infants de Platja d'Aro. ■
LLIURAMENT DE PREMIS DE LA GRAN RUA DE CARNAVAL DE CARROSSES I COMDEL
0.15h. Palau d'Esports i Congressos. ■ BALL
RUA INFANTIL A PLATJA D'ARO 16h. Av. de S'Agaró. ■
BOTIFARRADA POPULAR 21h. Palau d'Esports i Congressos. Gratuït. ■
70 GiDONA
ENTERRAMENT DE LA SARDINA 20h. Concentració a la Plaça de l'Ajuntament. Tot seguit, SARDINADA POPULAR. Gratuït. ■
POPULAR AMB ELS GRUPS CAYENA THE PATILLAS Palau d'Esports i Congressos. Gratuït.
I
DIUMENGE 6 DE MARÇ ■ TROBADA
- CURSA CICLISTA DE CARNAVAL 10.30h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.
Informació: Oficina de Turisme de Platja d'Aro T 972 817 179 - F 972 825 657 turisme@platjadaro.com www.platjadaro.com
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:35
Pรกgina 71
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Judit Arroyo Redacció
Página 72
gironines al món ANNA MONERRIS FORROY
LLICENCIADA EN RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING
Residència actual
Brussel·les, la capital d'Europa oda el món i torna a Girona. Això ho té claríssim, però no sap quan. Un xic d'aventura i un xic més d'amor l'han portat fins a un país diferent, fins a una ciutat cosmopolita on les costums i la llengua són diferents. L'adaptació a l'entorn ha estat un repte i les experiències i els nous amics han estat i són el premi d'aquesta estada de llarga durada.
R
Què et va portar fins a Brussel·les? Dos factors van ser els desencadenants: la situació laboral a Girona, que en aquell moment començava a veure's afectada per la crisi, i d'altra banda, va ser clau que la meva parella trobés feina a Bèlgica. Tot plegat em va portar a prendre la decisió de començar una nova experiència laboral i personal a l'estranger. Per últim, la possibilitat d'aprendre una nova llengua, el francès, va ser una motivació més.
Et sents acollida a Bèlgica? La veritat és que no és fàcil adaptarse a un nou país. Malgrat tots som europeus, la cultura, la gent i les lleis són molt diferents. Tot i així, Brus-
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:35
Página 73
Atomium, un dels símbols de Brussel·les
sel·les té l'avantatge que és una ciutat cosmopolita i multicultural, i obre les portes més fàcilment als nouvinguts. Inscriure'm a classes de francès i conèixer gent de totes les nacionalitats, va ser el primer pas per començar a integrar-me. D'aquí van sorgir les primeres amistats, que s'han acabat convertint en la meva família belga. És curiós veure com amb poc temps fas una pinya i comprens que no estàs sol en la nova etapa i que, com jo, hi ha molta altra gent amb les mateixes pors, inquietuds, il·lusions i alegries.
La situació laboral és tan complicada com aquí? No és tan difícil trobar feina perquè la situació no està tan crítica com a Espanya. Per contra, és complicat, si es cerca dins un camp concret, i si, a més, tens l'inconvenient d'arribar al país sense dominar cap de les tres llengües oficials (el Francès, l'Holandès i l'Alemany). Per a mi ha estat tot un repte. Vaig arribar amb la intenció de treballar en l'organització d'esdeveniments, però després d'un parell de mesos de decepcions, sobretot per la barrera lingüística, vaig veure que havia d'obrir portes i embarcar tots els camins. Fins que, finalment, després de seguir un curs intensiu de francès, em va sortir l'oportunitat de treballar a Zara, on vaig aprendre molt.
Així, la llengua, en l'àmbit professional, ha estat un inconvenient per a tu? Doncs sí, completament. Per sort, uns anys abans vaig viure dos mesos a Londres i sis mesos a Malta per aprendre l'anglès. Arribar a Brussel·les i parlar anglès va ser
22/2/11
08:36
Página 74
GIRONINES AL MÓN
GiDONA Nº 40
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Festa Nacional Bèlgica, 21 Juliol 2009 Festa de la Música 2010 La neu a Brussel·les - Parc du Cinquantenaire Bruges
una gran ajuda per començar, tenint en compte que és la capital d'Europa, on la majoria de gent també el parla. El més dur de Bèlgica és el flamenc, que no és tan accessible i fàcil d'aprendre, però és requisit indispensable per trobar una bona posició, a menys que treballis per a la Comissió Europea o el Parlament Europeu. Tot i així, després de treballar uns mesos a Zara, una amiga em va dir que a Hewlett-Packard buscaven espanyols que dominessin l'anglès i aquí és on estic treballant actualment, donant suport informàtic, envoltada d'una comunitat espanyola i 15 nacionalitats més. L'anglès és la llengua oficial de l'empresa, però com que és a Flandes, tots els papers oficials són única i exclusivament en Holandès, inclòs el contracte que vaig signar!
74 GiDONA
Què és el que t'ha sorprès del país? La situació estratègica, al mig d'Europa, a un pas de ciutats com Londres, París, Amsterdam, Maastricht, Luxemburg, Colònia, Düsseldorf, entre d'altres, fàcilment accessibles amb tren o amb cotxe, i que potser no les hagués conegut si no estigués aquí. També la multitud d'activitats i vida social que ofereix la capital. Els Apéros Urbains, afterworks i Pikniks Elektroniks, festes a l'aire lliure a un dels mil parcs i places que té la ciutat; impossible d'imaginar-ho a Girona. Com a curiositats i diferències destaquen les deixalles. No hi ha contenidors i només tenim 2 dies a la setmana per deixar-les davant la porta de casa perquè les passin a recollir. Les taxes d'impostos són de les més altes d'Europa. Pagar per anar al wàter d'un bar-
restaurant, representa la meva ruïna! I per últim, el que més em sorpren i més m'enriqueix d'aquest país, i també dels altres on he viscut, és la gent que m'he trobat i em continuaré trobant pel camí, juntament amb les seves experiències, deixar-me meravellar pels seus coneixements i sensacions i així poder aprendre de cada una d'elles.
Quins són els teus llocs preferits de Brussel·les? La Grand Place de la capital belga, en plena nit d'estiu, simplement seure al mig de plaça i admirar-la. Agafar la “Villo”, la Girocleta de Brussel·les, i recórrer la ciutat. Gant, una ciutat amb encant, que viu tant de dia com de nit, amb els seus canals. I Bruges, turísticament molt coneguda i amb raó.
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:36
Pรกgina 75
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:36
Página 76
CURRICULUM EDUCACIÓ Piknik Elektronik
• 2001-2005 Llicenciada en DIRECCIÓ DE RR.PP i MKT Formatic Barna - Barcelona • 1996-2000 Batxillerat Maristes Girona - Girona • 1986-1996 EGB Maristes Girona - Girona
Què trobes a faltar de Girona? Moltes coses. Sempre he estat una enamorada de Girona. Per descomptat enyoro els meus pares i el meu germà... sense ells no seria on sóc. I llavors, com no, els petits detalls del dia a dia: sortir de treballar i trobar-te amb les amigues per fer aquell cafè acompanyat de les nostres llargues converses, passejar i perdre's pels carrerons del Barri Vell, les escapades a la costa i la llum del sol amb el cel blau, que quan no ho tens, te n'adones que és molt important.
Com portes la relació a distància amb la família i els amics? Bé i malament. Per sort, ara disposem de les noves tecnologies que ens permeten tenir a prop la gent que estimem. L'Skype ens ha facilitat la vida a molts dels que
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL vivim fora. És un luxe poder trucar, mantenir converses i veure's gratuïtament. Està a l'abast de qualsevol persona. D'altra banda, el fet de tenir l'Aeroport de Girona que comunica amb Brussel·les és un altre privilegi que permet la flexibilitat de tornar a casa sovint. Veure els meus pares, al meu germà, la meva família i amigues, em dóna ànims per continuar endavant. Em puc sentir privilegiada de tenir el seu suport i saber que, per molt lluny que estiguin, sempre estaran al meu costat.
Tens previst tornar aviat a Girona?
el 5% de descompte en PAQUET VACACIONAL Núm Llicència: GC-001898
C/ Rutlla, 81 - 17002 Girona Tel. 872 982 384 - girona@groupoutlet.es
www.girona.groupoutlet.es 76 GiDONA
Tornar, segur. Quan? Encara és un misteri per a mi mateixa. Podria dir tantes coses que després hauria de desfer, que més val no dir res. Tenim tants de factors externs que ens influeixen diàriament, que és difícil fixar límits. De moment puc dir que visc a Brussel·les i en un futur, llunyà o no tan llunyà, tornaré a casa, Girona. ■
• Juliol 2010 - Actualment Hewlett-Packard - Brussel·les Departament d'Atenció al client, especialitzat en suport infomàtic • Octubre 2009 - Juny 2010 Zara - Brussel·les Venedora i Caixera • Abril 2007 - Juny 2009 Hotel Meliá Girona**** - Girona Comercial i Coordinadora de Convencions, Banquets i Grups Turístics • Novembre 2006 - Març 2007 NxN Esdeveniments - Girona Pràctiques en Organització d'Esdeveniments i Comunicació • Agost 2006 - Març 2007 Transports Seur - Girona Departament d'Atenció al Client • Febrer 2005 - Maig 2005 NH Calderón**** - Barcelona Pràctiques en el Departament de Convencions i Banquets • Juliol 2002 - Setembre 2003 Gas Gas Motos, S.A - Salt (Girona) Auxiliar en el Departament Comercial i Marketing (Pràctiques)
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:36
Pรกgina 77
EL REPORTATGE
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:36
Pรกgina 78
Redacciรณ
L'ADOPCIร Un somni fet realitat
78 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:36
Página 79
EL REPORTATGE LA ADOPCIÓ
Tenir un fill o una filla. Trobar una família. Quan aquests desitjos segueixen dos camins que s'acaben creuant, hi ha un infant que ha trobat la felicitat i uns pares que veuen com el seu somni es fa realitat. L'adopció, malgrat el procés i els possibles entrebancs, ha estat i és l'opció escollida per moltes parelles per poder exercir la paternitat i la maternitat i, alhora, oferir un futur millor als nens i nenes que esperen viure en família, com ho haurien de fer tots els infants. l Departament de Benestar i Família de la Generalitat informa que “l'adopció és un procés legal, psicològic i social d'integració plena i definitiva d'un infant en el si d'una família en la qual no ha nascut. Es tracta d'una mesura de protecció a la infància que proporciona una relació paternofilial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica, alhora que desapareixen els vincles jurídics amb la família d'origen, sempre en interès de l'infant”. Aquesta és la definició institucional d'un desig que tenen moltes parelles. Algunes no poden tenir fills biològics, altres ja els tenen i volen viure aquesta experiència i, en alguns casos, hi ha qui opta per l'adopció, encara que pugui tenir fills biològics.
E
ADOPTAR A CATALUNYA Els infants susceptibles de ser adoptats a Catalunya han patit una situació d'abandó i/o de maltractaments i són escollits per l'organisme responsable de la protecció dels infants, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que resol que la millor mesura de protecció és l'acolli-
ment familiar preadoptiu. Els infants que esperen una adopció a Catalunya són sans amb antecedents familiars de trastorns en la salut mental i/o discapacitació intel·lectual, infants amb malalties cròniques i/o retards lleus del desenvolupament que poden requerir algun tractament, grups de germans o infants amb necessitats especials. El procés jurídic d'adopció a Catalunya comporta possibles visites de la família biològica amb l'infant, l'acolliment preadoptiu abans de l'adopció, possibles oposicions judicials de la família d'origen de l'infant i sentències judicials.
Després, l'assignació d'un infant a una família depèn exclusivament de les decisions sobiranes dels països d'origen dels nens i nenes. Les parelles que volen fer una adopció internacional s'han de preparar per viure un procés llarg que implica, també, uns costos econòmics. En el moment de presentar la sol·licitud d'adopció a l'ICA (l'Institut Català del'Adopció) s'han de complir tots els requisits del país o països per als quals es presenta la sol·licitud. Per tant, és convenient que les parelles estudiïn quines són les condicions que requereix cada país. UNA EXPERIÈNCIA FAMILIAR
L'ADOPCIÓ INTERNACIONAL Adoptar un infant d'un altre país comporta tot un procediment internacional on es conjuguen, com a mínim, dues legislacions diferents i la intervenció dels organismes competents de dos països, els del país originari de l'infant i els del país receptor. Aquest procés es basa en el Conveni relatiu a la Protecció del Menor i a la Cooperació en Matèria d'Adopció Internacional, signat a la Haia el 29 de maig de 1993. Un conveni que vetlla, bàsicament, perquè l'adopció sigui en benefici de l'infant.
“Semblava que ens esperava i ens va regalar un somriure” A casa són 5. No era la família que s'imaginava la Marta Picó, però ara és feliç amb els seus tres fills. Dos, el gran i el petit, són biològics, i el mitjà és adoptat. És en Jaume i té 6 anys. El seu germà gran, en Jan, en té 10 i el petit, l'Enric, en té 4. Ell sap que la seva panxa d'origen no és la de la Marta, però també sap que els seus pares van fer un llarg viatge per anar-lo a buscar.
BOLSOS, COMPLEMENTS, REGALS I ZONA DISNEY
s e x i a b e R C/ Sant Joan Bautista de La Salle, 2, o C/ Rutlla, 56 - 17002 Girona - Tel. 972 22 27 56 79 GiDONA
22/2/11
08:36
Página 80
EL REPORTATGE LA ADOPCIÓ
GiDONA Nº 40
LA FAMÍLIA Pare: Jordi Ferrer Mare: Marta Picó Fills: Jan de 10 anys, Jaume de 6 anys i Enric de 4 anys “Sempre ens havia captivat Etiòpia” Així comença explicant la Marta el per què de l'adopció d'en Jaume. Ella i el seu marit són geòlegs i el país d'origen del seu fill sempre els ha fascinat. “Ja teníem en Jan i volíem ser pares altra vegada, però no arribava”. Va ser aleshores quan es van prendre seriosament una opció que mai havien descartat: l'adopció. En Jordi i la Marta van iniciar els tràmits: sol·licitud, certificat d'idoneïtat i... espera, sobretot espera. Ells havien escollit un país poc convencional i el procés es va allargar 2 anys. En Jaume tenia un 1 any i mig quan aquesta parella de Salt el va anar a buscar. Quan se'ls va assignar el fill, l'IPI, l'associació Iniciativa Pro Infància, es va encarregar de preparar el viatge. Ells havien pagar el diners necessaris per fer l'adopció i, quan van arribar a Etiòpia, tot va anar rodat. “La nostra experiència va ser molt positiva, no hi va haver cap problema”, així ho recorda la Marta, que es mostra molt agraïda amb l'associació que els va acompanyar en tot el procés d'adopció. Quan un nen d'Etiopia s'assigna a una família adoptiva el porten a una 80 GiDONA
casa d'acollida de l'IPI i, allà, espera uns dos mesos fins que es resolen tots els temes judicials i els seus nous pares el van a buscar. Per fi va arribar el dia; després de 2 anys de camí, en Jordi i la Marta van veure per primera vegada el seu fill i el van poder abraçar. “Semblava que ens esperava i ens va regalar un somriure molt bonic”, recorda emocionada la mare. En Jaume de seguida es va agafar als braços dels seus nous pares, no es va fer enrere, i semblava que els agraïa que l'haguessin adoptat. Les condicions en les que viuen els infants a Etiòpia va fer que en Jordi i la Marta haguessin de cobrir unes necessitats molt bàsiques del seu fill amb urgència. Ell no parava de mostrar el seu agraïment amb grans abraçades i amb una alegria contagiosa. La mare adoptiva reconeix que no hi ha cap diferència en la intensitat de felicitat que va sentir quan va tenir el seu primer fill biològic i quan va agafar i veure per primera vegada el seu segons fill. Mentre ho reviu, s'emociona. Després, “em devia relaxar”, diu la Marta, i la família es va tornar a augmentar. Poc després de l'adaptació inicial d'en Jaume, la mare es va quedar embarassada del seu tercer fill, l'Enric. “No és la família que jo m'havia imaginat tenir, però ara estem molt bé”, reconeix aquesta saltenca. Ben aviat, com sol passar, en Jaume es va anar fent més gran, es va
adaptar perfectament al seu nou entorn i a la seva família, però... les preguntes i els interrogants van anar arribant. En Jordi i la Marta sempre li han explicat quin és el seu origen. Li van fer saber que ell no havia sortit de la panxa de la Marta, i això el va mantenir un temps neguitejat. “En Jaume preguntava a totes les mares recents que tenien un nadó, de quina panxa havia sortit aquell bebè. Després ell els explicava que ell no havia sortit de cap panxa”, explica la mare adoptiva. Més endavant va saber que havia sortit d'una panxa que no era la de la Marta. I ara li encanta explicar que els seus pares van voltar tot el món per anar-lo a buscar, fins que el van trobar. En Jaume és un nen normal que viu amb una família normal. Així ho explica la seva mare quan li preguntem si hi ha algun problema d'adaptació. “Com que vivim a Salt en Jaume no es veu tant diferent essent de color”, diu la Marta. Amb els seus germans hi ha la típica relació de germans, amb alguna gelosia de tant en tant, com puguin tenir-la uns germans biològics. “Avancem poc a poc i ell s'alimenta de sensacions”. Així descriu la mare d'en Jan, en Jaume i l'Enric, el dia a dia del seu fill adoptiu. Si mira el futur sap que un dia el seu fill adoptiu voldrà conèixer i descobrir quins són els seus orígens i ells, els seus pares, ho respectaran i l'ajudaran en tot allò que necessiti. Segons aquesta parella de pares biològics-adoptius, “adoptar ha estat una experiència fantàstica. Tant, que quan va néixer l'Enric es van tornar a plantejar una segon adopció, però el pes de la gran família amb 3 fills, de moment, els ha retingut. Sempre són a temps d'augmentar la família. ■ Més informació: www.ipi-coopracio.org www.gencat.cat www.asfaru.orh
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:37
Pรกgina 81
22/2/11
DONES EN LA HISTÒRIA
GiDONA Nº 40
08:37
Página 82
Anna Cortés Empresària
Una fada arribà a Tossa...
AVA GARDNER A GIRONA
Ja de ben joveneta m’impressionava la bellesa de l’Ava. No recordo bé si va ésser a “Pandora” o a “La Comtessa descalça”, però des del primer moment i sempre més l’he vist com una deessa. Amb els anys, he vist totes les pel·lícules que va rodar, he llegit les seves biografies i no m’he perdut ni un documental on hi havia el seu nom. Aquella bellesa provocadora, insultant, enigmàtica, lliure, sobretot, lliure ... em va seduir.
rodava a Espanya, gràcies a l’amistat del propietari de la platja del Castell, el gran mecenes de les arts i els esports Albert Puig Palau, amb el director Albert Lewin. Puig el va convidar a passar uns dies a Castell per conèixer l’entorn. Enlluernat per la naturalitat del paratge, tot un paradís sense el turisme que anys després ho ha envaït tot, Lewin no ho va dubtar: “Pandora” es rodaria a la Costa Brava, a Castell, a Girona i a Tossa. va Gardner va créixer en una comunitat rural de l’Estat de Carolina del Nord. Era la petita de sis germans i la seva família es dedicava a cultivar tabac. Quan tenia 18 va anar a visitar la seva germana a Nova York i el seu cunyat, que era fotògraf, fascinat per la bellesa natural de la jove Ava li proposà fer-li unes fotos. Les instantànies es van fer i es van penjar en l'aparador de l’estudi fotogràfic del seu cunyat a la Cinquena Avinguda. El destí o la casualitat va ser com l’any 1941 la jove del sud va seduir Hollywood amb la seva bellesa innata, salvatge i felina d’ulls verds. “L’animal més bell del món”. Amb aquesta frase la van batejar arreu del país i arreu de món.
A
82 GiDONA
PASSÀ PER TOSSA ... HOLLYWOOD A LA COSTA BRAVA L’Ava va tenir èxits esplendorosos abans i després de la seva visita a Espanya i Catalunya, però jo només em centraré en aquells anys que va passar al nostre país, on es va descobrir a ella mateixa i va ésser ella, tant a la llum de les càmeres, com a la llum d'aquell mar que va descobrir a la nostra estimada Costa Brava. “Res del que vaig fer abans o després de Pandora va tenir un impacte igual en mi. Gràcies a Pandora vaig descobrir Espanya, i a Espanya vaig viure com mai havia viscut”, explica Ava Gardner en les seves memòries. “Pandora i l’holandès errant” era la primera pel·lícula americana que es
El 25 de març de 1950 Hollywood arribà a Tossa de Mar. Us ho podeu imaginar? Potser algun lector o lectora ho va viure, o un familiar us ho ha explicat ... A mi me n’ha donat alguns detalls la senyora Carme Capdevila. Ella tenia 15 anys quan les càmeres van desembarcar a la Costa Brava sud. Recorda l’enrenou que es va muntar mentre es va rodar part de la pel·lícula a Tossa. Descriu l’Ava Gardner com una dona guapa, simpàtica i propera. Tossa era aleshores un petit poble de pescadors on mai havien vist un rodatge, però tots es van bolcar i van col·laborar
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 83
en la pel·lícula, amb els operaris, i van fer d’extres. De fet, les primeres imatges de “Pandora” mostren un grup de pescadors en la seva barca que parlen en català!!! El món va saber per primera vegada que a Espanya es parlava una altra llengua. I a més de difondre l’existència de la nostra llengua, l’estrena de la pel·lícula arreu del món, l’any següent, va donar a conèixer la incomparable bellesa de la Costa Brava. FOTOS AMB TOTHOM La musa apareix a Tossa el 20 d'abril. Va aparèixer perquè per als habitants de Tossa va ésser com una fascinant aparició i tots van quedar encisats amb aquella fada vinguda d’Amèrica. Sentien una gran admiració i la sentien molt propera. Ella es deixava fer fotos amb tothom. Somreia i no semblava que fos una gran estrella de Hollywood. Potser els seus orígens humils la feien tan planera. Deien que era com una reina amb cor de camperola. L’escultora i pintora gironina Emilia Xargay va ser l’assistenta personal d’Ava Gardner. Ella la recordava amb admiració: “Naturalment que em vaig enamorar d'ella, com tothom. Tots l’adoraven, era simpatiquíssima, gens diva i molt, molt desinhibida... i mai estava cansada. Tenia una vitalitat sobrehumana… Treballava tot el dia, però no es perdia cap festa. Ballava, reia i bevia... Mai havia vist a una dona beure tant conyac!”. L’Ava menjava molt. Li agradava molt el pernil, el suquet de peix i bevia molt whisky, vi, sangria, cava, Martini... De fet, l’actriu no parà quieta durant tot el rodatge de “Pandora”. Anava de l’Hotel Àncora de Tossa, a la Gavina de S’Agaró, a les mansions de la família Drapper i a Castell. Un dels personatges masculins de “Pandora” va ser Mario Cabré, company de repartiment, un galant de moda, actor i torero que va quedar seduït per l’actriu. Mai es va aclarir si realment van viure una
hisòria d'amor o una passió irresistible. Sigui com sigui, es va acabar amb l’arribada inesperada de Sinatra. Però ell es va prendre molt seriosament aquell amor i li va dedicar uns versos que va escriure a l’habitació 53 de l’Hotel Peninsular, on s’allotjava durant el rodatge. Tossa, encara encisada per Ava, va veure aparèixer a Frank Sinatra! Carmen Capdevila m’ha mostrat un Fotogramas de l’abril de 1950. Em fixo en una gran imatge on Mario Cabré besa amorosament Ava Gardner. El reportatge parla del seu apassionat amor. Un altre Fotogramas de mes de maig es fa ressó de la notícia de l’arribada de Sinatra i mostra les primeres fotos d’ell preses a Tossa. Es veu que la va fer grossa... Cabré i Ava Gardner van continuar la seva amistat. S’escrivien i es veien de tant en tant. Jo crec que mai sabrem quina va ser autènticament la seva relació. LA MILLOR ETAPA VITAL Tres anys després del rodatge de “Pandora”, l’actriu de Hollywood va decidir traslladar-se a viure a Espanya, fugint de la ciutat del setè art i de la gelosia malaltissa de Sinatra. En aquella Espanya franquista, Ava representava tot el que el règim censurava: bebia, fumava, anava sola als toros, vivia sola, estava divorciada, no era catòlica i, a més, era actriu! Si voleu saber més d’aquests gairebé vint anys de la vida d’Ava Gardner a Espanya, no deixeu de llegir: “Beberse la vida” de Marcos Ordóñez, un impressionant relat, molt ben documentat, sobre aquesta etapa vital de l’actriu. També podeu veure el documental “La Noche que no acaba” del cineasta gironí Isaki Lacuesta, que va tenir una gran acollida de públic i crítica en el Festival de Sant Sebastià i que el Cinema Truffaut estrenarà en breu. I, per descomptat, no us perdeu el documental “Pandora, quan Ava va seduir Girona”, que trobareu al Museu del Cinema de Girona. ■
22/2/11
DECORACIÓ
GiDONA Nº 40
08:37
Página 84
Marta Brugulat Col. 1256 Sònia Busquets Col. 1255 Dissenyadores d’interiors
Catifes VESTINT EL TERRA AMB CALIU
Baixen els termòmetres i busquem l’escalfor i el caliu de la llar. La meteorologia ens fa cercar més estones de confort, a l’empara de casa nostra, protegits i arrecerats del fred. Nosaltres ens hem d’abrigar, però també podem abrigar casa nostra. es catifes són, sense cap dubte, les peces que més calor transmeten a la vista, aïllen del fred i absorbeixen el so. La seva importància ha estat redescoberta els últims anys, en part, perquè actualment hi ha infinites possibilitats en colors, mides, preus i la varietat de materials de fabricació creix constantment. Així, l’elecció només depèn del nostre gust i estil. Posar catifes al terra és una opció força econòmica per fer acollidor un espai determinat o, simplement, per fer un petit canvi a casa. Col·locar una catifa en una posició diferent o ubicar-la en una altra habitació ens ajuda a fer una petita renovació. No sabem amb certesa si hi ha algun tipus de relació vinculada amb la vida nòmada dels nostres avantpassats, però les catifes encara tenen influència sobre la nostra vida urbana i són presents a la nostra llar.
L
84 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 85
DECORACIÓ
Vestir el terra ens ajuda a definir espais. Dins una habitació hi poden haver diferents ambients i les catifes ens ajuden a diferenciar-los perfectament. Quan tenim una sala d’estar menjador en un sol espai, si col·loquem l’estora sota el sofà, ens marca la zona d’estar. Si, pel contrari, la col·loquem sota la taula de menjar ens connecta amb les cadires. En aquest cas sempre cal tenir en compte que la catifa cobreixi totalment l’espai, fins i tot quan la persona està asseguda. Així protegirem el terra de petjades, cops, ratllades; podrem anar descalços i aconseguirem una calidesa indiscutible. Si posem una catifa amb grans dibuixos o colors intensos en una habi-
tació es convertirà en el principal element atraient d’aquest espai. Si ja tenim peces rellevants, és aconsellable ser prudent i optar per catifes llises i colors discrets. En general una catifa ha de ser subtil i no ha de competir amb els mobles. Si és la peça única d’un rebedor ens podem permetre un disseny que capti tota l’atenció. Tot i que freqüentment optem per catifes rectangulars, les rodones o les de formes irregulars poden aportar-nos un toc avantguardista. Com sempre, recomanem no deixar-nos portar excessivament per les tendències. Són més aconsellables les peces “timeless”, si volem evitar cansar-nos ràpidament de l’estora.
MATERIALS I TÈCNIQUES LLANA És el primer material en fabricació de catifes i accepta el tint de qualsevol color. Això fa que sempre hi hagi l’opció adequada per coordinar-la i col·locar-la en qualsevol habitació i adaptar-la a qualsevol estil. La llana és un material durador i de fàcil neteja. Tècnica hand tufted. Procés manual que usa una eina a manera de pistola. Quan s’acciona, empeny i talla una porció de llana i la introdueix en
85 GiDONA
22/2/11
08:37
Página 86
DECORACIÓ
GiDONA Nº 40
PELL És la pell d’animal curtida, el que la fa suau i flexible, permetent la fabricació de catifes i l’entepissat de butaques i sofàs. Podem conservar-les en el seu color natural, que aportarà un estil salvatge i natural o tenyir-les del color desitjat, adaptant-nos a l’estil decoratiu de la casa. BAMBÚ És un material dur, que no es trenca ni es contrau. Es presenta en diferents colors i acabats i encaixa de meravella en ambients d’estil exòtic i colonial. SISAL És una fibra natural dura i resistent. És una de les que millor suporten l’ús continuat, per aquesta raó es col·loca en zones de trànsit. Té l’inconvenient que no és resistent a la humitat i que el seu tacte quan la trepitgem no és especialment agradable.
una base de teixit de cotó on s’ha marcat prèviament el dibuix. La llana es subjecta a la base mitjançant el làtex. Aquest material admet dissenys elaborats però no es poden fer curvilinis de precisió. Tècnica hand loomed. Manufactura feta en un telar accionat manualment. Consta d'un dispositiu per introduir i extreure unes barnilles que fixen la llargada del pèl i també el poden tallar. Utilitza tres ordits i una trama que es lliguen per formar una estructura rígida i resistent que subjecta la llana. Permet el bucle i el pèl tallat. Només admet dissenys simples Tècnica hand knotted. Procés absolutament manual en el que la llana es subjecta fortament a la base mitjançant un nus. La forma de fer el nus i el tipus i gruix d’aquest nus distingeixen els diferents tipus de catifes fetes amb aquest sistema manual tan elaborat. Quan hi ha més nusos, major és el valor i la duració de la catifa. Admet dissenys complicats de tot tipus Tècnica dhurrie. Sistema manual de
86 GiDONA
teixit format només de trama i ordit, sense nusos, anomenat també teixit a la plana. Generalment el disseny el forma només la trama que encobreix l’ordit. No admet dissenys molt elaborats. ACRÍLIC És un material generalment més econòmic que la llana. S’utilitza sobretot en comerços, ja que és resistent a la brutícia, a les arnes, etc. És de fàcil manteniment, es fabrica en multitud de colors i exposat a la llum solar es decolora menys que altres teixits. COTÓ És un material fresc, rentable, resistent a la calor i no acumula electricitat estàtica. S’utilitza sobretot per a ambients naturals, infantils, banys...
YUTE És una fibra natural procedent de l’Índia. Es caracteritza per la seva suavitat, precisament per això es recomana el seu ús en espais en els que es transita descalç.■
info@coddigi.com - www.coddigi.com
CONSELLS PER A LA LLAR
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 87
Carme Fontacaba
PARLEM D’ESTALVI A LA LLAR? L’estalvi és una eina molt important per arribar a final de mes. Com el podem fer des de casa? Encara que sembli un contrasentit invertir per a estalviar, la clau és la Prevenció.
s el nostre pla de futur la prevenció dins de casa, tenint cura dels nostres aparells i de les instal·lacions en general, és a dir, parlem del Manteniment Preventiu.
É
QUE ÉS EL MANTENIMENT PREVENTIU? Les tasques de manteniment preventiu consisteixen en accions planificades sobre les instal·lacions, infraestructures i aparells, que permeten disminuir l’impacte de les avaries i garantir-ne la màxima disponibilitat. El manteniment preventiu permet, entre altres, detectar fallades repetitives, augmentar la vida útil dels equips, disminuir costos de reparacions futures i detectar els punts febles en les instal·lacions. No hem de perdre de vista que, quan els equips treballen eficientment el valor de l’estalvi és molt significatiu. D’altra banda, el servei de manteniment permet complir normatives existents sobre seguretat i mediambientals: en una paraula, consumir l’energia que realment necessitem. Per al seu assessorament no dubti en posarse a mans de bons professionals, ells l’ajudaran a buscar solucions energètiques personalitzades que li permetran consumir l’energia que realment necessita. ■
22/2/11
SECRETS DE JARDÍ
GiDONA Nº 40
08:37
Página 88
Gemma Teixidor i Alba Enginyer Agrònom Especialista en Jardineria gemma.teixidor@gmail.com
Plantes en moviment La majoria de plantes que tenim a casa nostra tenen funció decorativa, però no cal oblidar que són éssers vius i que, com a tals, s’adapten al seu entorn de la millor manera que poden per tal de desenvolupar-se. Les plantes es mouen per adaptar-se al medi i així poder realitzar millor les seves funcions vitals.
E
ls seus moviments són limitats perquè no disposen d’un aparell locomotor com els animals, però en alguns casos el moviment és tan immediat que ens pot sorprendre. Aquest pot ser el cas de les plantes carnívores, o de les mimoses sensitives, les quals amb un lleuger contacte amb algun objecte exterior reaccionen movent-se molt ràpidament. La paraula científica que s’utilitza per anomenar els moviments de les plantes és "tropismes". Aquests moviments de les plantes són totalment involuntaris, i els podem trobar com a resposta a diferents estímuls exteriors. Per exemple, les respostes a la llum o bé a la gravetat són les més conegudes, però també podem trobar respostes a elements sòlids exteriors o a l’aigua. ELS FOTOTROPISMES O MOVIMENTS A CAUSA DE LA LLUM Aquest és el moviment responsable del creixement vertical cap amunt dels vegetals. La majoria de plantes es desenvolupen més en direcció a on hi ha més quantitat de llum. Per això quan tenim una planta al costat d’una finestra pot ser que les seves fulles i tiges es girin cap a la llum i que es desenvolupin molt més d’aquell costat. Aquests moviments es produeixen perquè les plantes tenen uns receptors de llum especials que s’activen per la presencia d’una hormona vegetal anomenada auxina.
88 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 89
SECRETS DE JARDÍ
EL CONSELL
La mimosa sensitiva (Mimosa pudica) la podem trobar a floristeries o centres de jardineria. Obra les fulles durant el dia i quan les toquem, les tanca ràpidament. Les flors en forma de boletes de color lila, apareixen a l’estiu. És un planta molt sensible a les gelades.
Aquest any celebrem el bicentenari del naixement de Charles Darwin. Doncs bé, aquest famós naturalista fou dels primers científics que, juntament amb el seu fill Francis, va estudiar les hormones vegetals. D'aquesta manera va descobrir els moviments de les plantes a causa de la llum. ELS FOTOTROPISMES O MOVIMENTS DEGUTS A LA LLUM El fet que algunes plantes siguin més sensibles a aquest fenomen depèn de la
La venus atrapamosques (Dionaea muscipula) tambè la podem trobar a floristeries o centres de jardineria. És la planta carnívora més coneguda, al final de les seves fulles hi trobem dos lòbuls on atrapa els insectes. S’ha de saber que la cura d’aquestes plantes no és senzilla. Passen un temps hivernant, no necessiten fertilitzants, volen llum i una bona humitat a l’ambient.
seva fisiologia. N’hi haurà algunes en les que gairebé no es percebrà el seu moviment i d’altres que, en qüestió de minuts, giraran les seves fulles buscant la llum. Els gravitropismes o moviments a causa de la força de gravetat Aquests moviments es produeixen sobretot en les arrels. El creixement vertical cap avall de les arrels és fruit de l’atracció de la gravetat de la terra. ELS TIGMOTROPISMES O MOVIMENTS PEL CONTACTE
AMB OBJECTES SÒLIDS Aquests són els moviments que realitzen algunes plantes per enfilar-se cap amunt. Les tiges d’algunes enfiladisses es torcen quan toquen el tutor i s’agafen al pal per continuar creixent. Ho fan, per exemple, les clematis o la mongetera. D'altres plantes, com les heures, presenten petites tiges que s’adhereixen a les parets, i també n'hi ha algunes, com els ceps, que presenten circells que s’entortolliguen als voltants d’un objecte. ■
Existeixen moltes espècies de calatheas que s’utilitzen per la qualitat ornamental de les seves fulles. Algunes d’aquestes espècies són molt sensibles a la llum i, si les tenim en una habitació on la llum està molt focalitzada, pot ser que les fulles es moguin i canviïn de posició buscant la llum. En general són plantes que necessiten una llum difusa. A més, no els agraden ni les corrents d’aire ni els canvis bruscs de temperatura. Cal mantenir-les en un lloc amb bona temperatura i una alta humitat ambiental.
Camí de Sitjar - 17190 Salt- elsitjardesalt@hotmail.com
Tel. 972 244 145 89 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 90
Joana Reverter Pujol
Relats en femeni
A
quell matí de finals de febrer, quan es va llevar, va pensar que era un dia per gaudir de la casa i d’un bon llibre. El seu marit i el petit de la casa (o no tan petit, perquè aquest hivern havia començat a fer el canvi) havien sortit de bon matí per anar a pescar. Ara, anava rumiant, se li ha despertat la vena de “fer de pare” i aprofita les estones que té lliures per ensenyar-li les activitats que a ell li agraden al seu fill. Una de les passions del seu marit era la pesca. Així que aprofitaven els caps de setmana per anar d’excursió i per pescar. Pare i fill tenien tot el dret a dialogar sense que cap ment femenina els destorbés. A ella ja li agradava que xalessin junts. Gaudiria d’un matí relaxat i després dinarien tots junts. Tard. Després de la pesca i de la dutxa. Per tant, tindria temps de fer-se la manicura i de llegir una estona, una de les seves aficions preferides. Abans, però, esmorzaria tot llegint el diari. Enyorava ferho els dies feiners, quan de bon matí el despertador ja marcava el ritme a seguir. L’hivern era càlid i feia bon temps per passejar. A la tarda encara els quedaria temps per a fer un tomb. Es va preparar el cafè. L’aroma li va obrir els sentits. Era una rutina de cada matí. Un regal de “bon dia” que els caps de setmana allargava sense presses. Escalfar la llet, posar-s’hi una cullerada de mel. Ni molt, ni poc dolç. El cafè fort i ben calent. Va agafar un bocí de pa de pessic que havien fet el dia abans amb el seu fill. El va sucar en el cafè amb llet mentre fullejava el diari i la barreja se li desfeia a la boca. Va pensar que hi havia un punt massa de llimona, però tot i així era cuit per dins i cruixent per fora. Mentre esmorzava, de sobte, li va venir al cap que no havien avisat al jove que els dissabtes al migdia donava classes al seu fill. El telefonaria perquè no fes el viatge en va. Hi anava amb bicicleta perquè vivien als extrems de la ciutat. Però alguna cosa la va fer desistir i
90 GiDONA
Una excusa no el va telefonar. Si no l’avisava també podien parlar del seu fill i del progrés de les classes. Li diria que havien oblidat avisar-lo i que igualment li pagarien l’hora. Es va enrogir. Aquell jove, que no passava dels trenta, cada dissabte se la mirava de cap a peus. Ella no en feia cas. Va avergonyir-se dels seus propis pensaments. Potser sí se la mirava… El professor particular era un noi educat i dolç. Físicament bru amb els cabells aristas i negres. Tenia les celles espesses i unes faccions molt marcades. Ella era més clara de pell i de cabells. Continuava pensant que l’hauria d’haver trucat. Després de dutxar-se es va posar un barnús blanc i mentre s’eixugava es va repassar al mirall. Tot i que ja havia fet els quaranta es veia atractiva. Els cabells rossos i la mitja melena li donaven un aspecte jovenívol. Es va posar la crema hidratant i amb el tacte del barnús va notar els pits eriçats. Tenia un pit rodó i dur i tot baixant, una breu corba insinuava una panxeta no ben bé llisa però sense cap marca de l’embaràs. Encara anava a nedar i això la mantenia en forma. De joveneta havia fet competició i no havia deixat mai de nedar. Va tancar els ulls i un suau pessigolleig la va envair. No tenia cap excusa per al jove professor i de nou va notar els colors a la cara. Li va semblar que el timbre de la porta ressonava i ella encara duia el barnús. S’excusaria dient-li que no havia trobat el seu número de telèfon o el faria passar i en uns minuts es vestiria, o el convidaria a un cafè o a un aperitiu… No s’havia adonat de l’hora que era ni del temps que havia passat. Uns ulls negres la varen fitar només obrir la porta. Un cos ajustat dins una samarreta negra i uns jeans gastats, unes bambes blanques i una
alenada de Calvin Klein. Gairebé es va marejar. No sabia com dir-li que el seu fill no hi era. No sabia què dir-li. Si el cos pogués parlar… Mare de Déu quins braços tan musculosos se li insinuaven! Ell se la mirava com aquell qui té un regal per a desembolicar i no sap si treure el llaç a poc a poc o esparracar el paper sense pensar-s’ho. Li va oferir un cafè. En faria de nou. El que quedava estava fred. Li va dir que el seu fill no hi seria aquell matí, que havien oblidat telefonar-li i que els dos homes de la casa eren a pescar… Parlava distreta mentre preparava el cafè sense adonar-se que el jove ja intuïa que sota el barnús no s’hi amagava res més que el seu cos. Anava descalça i lluïa unes ungles d’un vermell intens. Uns peus que ja convidaven a resseguir uns bessons quasi perfectes per perdre’s en unes cuixes apretades fins a arribar a les corbes d’un cos que es desdibuixava sota el barnús i que el jove assaboria carnós i perfumat. Es va asseure al sofà i mentre es disculpava li va dir que es vestiria en un no res. Ell no la va deixar que acabés de parlar i de sobte ajaguda al sofà no veia res més que uns ulls menjantse-la mentre unes mans apressades li anaven desfent el cinturó del barnús. Gairebé no respirava com si el soroll la delatés. No li podia estar passant a ella tot això. Aquell cos fornit i la lluïssor de la pell la feien maldestre per poder acariciar tanta geografia desconeguda. Era musculós però sedós al tacte. Unes mans grans la resseguien i les olors de cafè i Calvin Klein es confonien. Mig emboirada, esbatanada damunt el sofà, despentinada i vermella com un pigot es va sobresaltar quan de cop el timbre de la porta no parava d’insistir. Eren les 12 en punt i el professor acabava d’arribar. Era puntual com sempre i ella com si baixés d’un núvol es va aixecar i tot passant-se la mà pels cabells es va cordar el barnús i descalça va anar a obrir la porta. No tenia esma per donar-li cap excusa. El convidaria a prendre un cafè…■
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:37
Pรกgina 91
www.hipermoble@hipermoble.com
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 92
apuntsdecultura ESPECTACLES DUES DONES QUE BALLEN Teatre Lliure i EL CANAL TEATRE DE SALT Divendres 4 de març 21.00 h. Dissabte 5 de març 21.00 h. Obra de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Xavier Albertí REPARTIMENT: Anna Lizaran (Dona gran) i Alícia Pérez (Dona madura)
menat The House, la cantant d'origen georgià busca noves sonoritats i matisos amb la col·laboració del productor William Orbit, conegut pel seu treball en el brillant Ray of Light de Madonna. Amb només dinou anys Katie va començar la seva carrera discogràfica, i el 2004 fou l'artista femenina amb més discos venuts al Regne Unit. Actualment, la seva seductora mescla de pop, blues i jazz l'està convertint en una de les veus més populars del nou segle. VENDA ENTRADES ANTICIPADES ONLINE: www.servicaixa.com / 902 33 22 11
Dues dones que ballen explica, simplement, la relació gairebé accidental de dues senyores d'edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera potser inesperada.
ressos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder. Amb l’Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d’una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d’esborrar.
ESCOLLIDA PELS DÉUS Maria Carme Roca Columna Edicions (472 pàg.)
BARDENAS REALES Fotografies de Vicenç Rovira GIRONA – CENTRE CULTURAL LA MERCÈ Fins el 5 de març de 2011
CINE SOMNIS ATRAPATS Anna Teixidó/Marc Faro DOCUMENTAL
Els efectes de l’actual crisi econòmica han obligat a molts estrangers a prendre decisions a contracor.
MÚSICA KATIE MELUA AUDITORI DE GIRONA Dijous 17 de març a les 21.00 h.
92 GiDONA
EXPOSICONS I VISITES
LLIBRES
VENTA D'ENTRADES: www.servicaixa.com / 902 33 22 11
La cantant Katie Melua, una de les veus més suggeridores del pop actual, visita Girona amb la versió en directe de la seva darrera aventura discogràfica. En aquest àlbum, ano-
tionar aquest fenomen, s’hi mostra no només com la recessió econòmica està afectant aquest col·lectiu sinó també com els immigrants mantenen les seves tradicions lluny del país d’origen.
Any 305 abans de Crist. Empòrion, una petita polis de l’occident de la Mediterrània creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l’interior, les dels ibers indigetes. El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d’Índica però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d’Empòrion aliena als inte-
“Bárdenas Reales” és el projecte personal de Vicenç Rovira, que ha volgut transmetre amb fantàstiques imatges en blanc i negre l'esperit màgic i intemporal d'un indret amb un atractiu fotogràfic ben singular. Es tracta d'un paratge natural semidesert que s'estén al sud-est de Navarra, en plena comarca de Tudela, amb unes 42.500 hectàrees de terreny sense cap nucli urbà. Se situen en un punt equidistant entre la Serralada Pirinenca i la Serralada Ibèrica i conformen un parc natural protegit que, des del 7 de novembre de 2000, forma part de la reserva de la biosfera. Comissari: Martí Artalejo COMISSARI: Martí Artalejo
Molts van emigrar a la vella Europa pensant que trobarien un futur millor però, per la majoria, els seus somnis han quedat atrapats. El teló de fons d’aquest documental són quatre històries que conflueixen a Salt (Gironès), una de les poblacions amb més percentatge d’immigració de Catalunya. En un moment en què les autoritats encara no han trobat la fórmula per ges-
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 93
EXPERIÈNCIES EN L’EXPORTACIÓ De vegades ens preguntem perquè els nostres vins costen de trobar a l’exterior i que, essent productes de tanta qualitat, bona relació qualitat-preu i una imatge immillorable, no els podem beure quan viatgem a països llunyans, però pel contrari degustem vins de la competència a uns preus desorbitats. vegades ens encaparrem en buscar noms exòtics, diferents i que sonin amb força pels nostres vins però resulta que, quan l’ampolla surt a l’exterior, aquella marca que nosaltres trobàvem tan encertada té una altra connotació, o bé que el disseny que ens ha costat tant de decidir és ofensiu per als habitants d’aquell país. Recordo quan vam intentar introduir “el cava” a Colombia, un producte tan català i tan estimat per nosaltres i resulta que per als colom-
A
bians aquesta denominació era una “nevereta per dur els refrescos a la platja”, i vet aquí que fins que no vam entendre la cultura d’aquell país no vam poder vendre ni una ampolla. Els vins de l’Empordà, per exemple, tan característics de la seva zona, s’han d’amorosir fins que surten dolços per poder vendre’ls als països de l’est i no parlem de Mèxic, on la calor fa que tots els vins es beguin freds i els caves tan dolços, que per a nosaltres serien com un vi de postre. A Rússia, per exemple, els daurats i coures fan
vendre un vi per la seva etiqueta i a Holanda el taronja, color de la seva bandera, els encanta. Cal conèixer la cultura de cada país abans de preguntar-se si el nostre producte hi encaixarà. Ara bé, si a l’etiqueta del producte s’hi col·loca un burro català el producte té èxit segur, ja que l’animal és mundialment conegut i és com un plagi de l’autralià “yellow tail”. Veiem doncs, en definitiva, que no és només important el contingut de l’ampolla, sinó també la vestimenta que se li posi! ■
ENOTECA
OLIVEDA Íngrid Teixidor Experta en vins
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 94
...EL PERFIL
Paco Baso pacobaso@gmail.com
LES CUINERES DE SILS
PROMOCIONANT LA CUINA TRADICIONAL La vila de Sils és coneguda pels seus estanys, però ben segur que el seu màxim exponent són les seves cuineres, perquè elles han difòs el nom del poble arreu d’Espanya i també a Itàlia.
94 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:37
Página 95
EL PERFIL
Aquesta aventura gastronòmica va començar l’any 1992. En Xicu (Francesc Anoro) i les “iaies” eren una pinya. Així és com se les coneixia en aquell moment. Un dia, en un sopar d’homenatge a la vellesa, hi havia a la taula uns pebrots del piquillo i els comensals van començar a parlar de la cuina moderna. Algú va recordar que la seva àvia ja cuinava temps enrere pebrots verds farcits de carn de perol. Possiblement aquesta va ser l’espurna que va fer néixer Les Cuineres de Sils. Aquell mateix dia, es va decidir fer trobades quinzenals per parlar de la cuina que es feia en el passat a Sils i, posteriorment, fer-ne un recull gastronòmic en forma de llibre. Les reunions es feien a l’ajuntament i es parlava de totes les receptes heretades. La “pebrada” era un exemple; una recepta feta amb vi, cansalada i molt de pebre que anava molt bé per guarir els constipats. També s’explicava que a cada casa hi
E
havia d’haver un pa per seguir la tradició que diu que “allà on no hi ha pa, Déu no hi habita”. En aquelles primeres trobades Les Cuineres de Sils recordaven l’època de les truites dels pobres, les de farina, anomenades “truites de can poc, molta farina i d’ou ben poc”. Amb totes aquestes xerrades es va fer una gran recull culinari sobre la cuina antiga de Sils i es va decidir fer un llibre. No es tractava de fer un receptari. L’objectiu era transmetre la història gastronòmica del municipi, explicar allò que es menjava a Sils segles enrere. Per veure aquest fruit era necessari tenir un bon pressupost i documentarho amb fotos. Així es va decidir fer el primer sopar gastronòmic de Sils. Cada cuinera feia una cassola i així podien fer les fotos. Era el 1994 i des d’aleshores, cada mes de juliol, es celebra aquest sopar amb gran assistència de públic, uns 600 comensals. Quan el grup es va formar hi havia 18 cuineres i ara ja en són més d’un
centenar, en total 104. Val a dir que en el col·lectiu hi ha 8 homes. Amb els temes aquelles “iaies” es van convertir en cuineres de gran prestigi. Dones de totes les edats, des dels 30 anys fins als 90. La seva bibliografia ja incorpora 7 llibres amb totes les seves receptes, alguns traduïts a l’Italià. Ara Les Cuineres de Sils treballen en un nou títol de cuinats amb mel i postres perquè en el passat, en temps d’abstinència, es cuinaven moltes receptes amb mel. Un exemple era el bacallà a la mel i els ous ferrats amb mel, entre molts altres plats. Era la manera de cuinar sense greix. El producte insígnia del col·lectiu és el salsafí, que mai falta en les seves trobades gastronòmiques. Les Cuineres de Sils han estat l’estendard de Sils a Barcelona, Madrid, Cantàbria, Roma i Bolonya. Aquest estiu ja preparen una altra aventura i estaran presents a les terrasses de Barcelona amb tapes de cuina tradicional. ■
95 GiDONA
TURISME I GASTRONOMIA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:38
Página 96
...EL RESTAURANT Paco Baso
LA TASQUETA Excel·lent cuina a bon preu La primera vegada que vaig menjar a La Tasqueta ho vaig fer de la mà d’un bon amic i coneixedor de la cuina de casa nostra. Aquest restaurant es va obrir el 14 de juny de 2009 en aquest mateix indret i havia estat un dels primers restaurants vegetarians de Girona, “La Til·la”. Ubicat al barri de Sant Narcís, La Tasqueta obre cada dia menys els diumenges de juliol i agost. L’horari és ampli, de 8 del matí a 9 del vespre, a excepció dels divendres i dissabtes nit, que el restaurant obre per servir sopars. e dilluns a divendres La Tasqueta ofereix un menú de migdia a 10 euros, un de 12 euros el dissabte i un de 16,50 euros els diumenges. L’arròs caldós, l’arròs a la cassola, l’arròs negre i diferents varietats de rissotos estan presents en el menú diari. També podreu optar per uns
D
96 GiDONA
plats de verdura diferents i us recomanem que no us perdeu l’hamburguesa amb crema de moniato i la sopa de carbassa. El xef Albert Arumí és l’artífex d’aquesta excel·lent cuina. Un home jove i amb una experiència important que es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Girona i ha treballat al Restau-
rant L’Arcada, al Celler de Can Roca i al Moo de Barcelona. Al xef de La Tasqueta li agrada fer bones postres i també salses. El seu fort, sens dubte, són els arrossos. ■ On trobar-lo: RESTAURAT LA TASQUETA Avda. Sant Narcís, 65 - Girona Tel. 972 40 71 20
GiDONA Nยบ 40
22/2/11
08:38
Pรกgina 97
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:38
Página 98
...anar de restaurant LA PUJADA
www.lapujada.com
El menú és variat i extens. Per un preu de 10 euros amb bufet de postres i begudes incloses us recomano especialment els dimarts amb las “miga” de Jaén, els dimecres la fideuà i els dijous l'arròs. A la nit només obren per fer sopars privats per a colles i grups a partir de 20 persones i a un preu tancat a partir de 15 euros. Els dissabtes al migdia ofereixen un excel·lent menú a 14 euros. Les recomanacions de la Magda són les cassoletes de bacallà, els tigres, la graellada de peix amb rap, l'arròs i la fideuà. Una cuina clàssica amb tocs moderns. adreça: C. Aragó, 16 Girona (Sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87
RESTAURANT DON EDUARDO Una autèntica marisqueria i braseria a Platja d'Aro on podeu menjar des d'uns bons peixos de la costa fins a unes delicioses carns de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava Us recomano un arròs de llamàntol que podreu menjar davant del mar en ple passeig Marítim i en qualsevol època de l'any. El Don Eduardo obre cada dia i les nits del cap de setmana. Les seves especialitats són la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla de xai, el secret, les fritures, els peixos al forn i la caldereta, entre altres. adreça: Passeig Marítim,68 - PLATJA D'ARO- tel.972 82 56 70
EL BURG
Aleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León
www.elburg.es
Si ens dirigim al barri de Sant Daniel, al carrer Santa Llúcia número 4 de Girona, trobareu aquest restaurant petit i encantador. Ens ofereixen un món gastronòmic modern, amb una bona varietat d’arrossos, que haureu d’encarregar prèviament. També podreu optar pels excel·lents sopars degustació amb maridatges de vins molt recomanats que trobareu al seu web. Disposeu d'un menú diari de dilluns a divendres de 12 euros, i dissabte i diumenge al migdia de 16 euros (amb cafè i iva inclòs). No deixeu de tastar el menú gastronòmic de 25 euros. El Burg tanca el diumenge i el dilluns a la nit, i el dimarts tot el dia. adreça: C. Santa Llúcia, 4 - Girona - Tel. 972 20 96 54
CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol Fem celebracions: batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars, sopars d’empresa, etc. Menú diari amb un estil diferent i, en aquesta època, els calçots són la nostra especialitat, ja que tenim collita pròpia. adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07
ELS ESTANYS RESTAURANT
els.estanys@hotmail.com
El nostre restaurant de caràcter familiar, amb la Carme Gruartmoner al menjador i en Santi Garcia a la cuina, els ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon assortiment de les FONDUES més clàssiques, les de formatge, al pebre, bolets, tomàquet, roquefort, tófona, fines herbes o formatge de cabra. També les de carn, la clàssica “bourgignone” al oli, la “vignerole” al vi negre i la “cava” al cava brut. A més els oferim una bona selecció de plats típics de la CUINA ALEMANYA. De postres poden gaudir d’una foundue de xocolata amb fruites o del clàssic strudel de poma “APFELSTRUDEL”. Complementem la nostra carta amb un assortiment de cuina tradicional. adreça: Av. S’agaró, 119 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 72 30 - 605 90 30 11
MARISQUERIA CAN BLANCO
www.hotelpalaudegirona.com
tipus de cuina:mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix, marisc i cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïsses gallegues, cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets de Palamós, pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Tenim un menú de clova a 40 euros amb tot inclòs. No us el perdeu. Reserves: Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21 adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95 98 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:38
Página 99
LA CARPA DE BANYOLES
www.restaurantlacarpa.com
El menú diari ens ofereix uns excel·lents plats per un preu de 12 euros, de dilluns a divendres, i per 17 euros els caps de setmana i festius. I, si us agrada ballar, no us podeu perdre els sopars ball dels dissabtes nit, amb un menú de 25 euros amb cafès i begudes incloses, mentre escolteu música en directe i balleu. Ara que estem en temporada de CALÇOTS, veniu a menjar-los i us regalarem el pitet de la Carpa adreça: Pg. Darder, 10 BANYOLES - Tel. 972 58 28 25
EL MIRADOR
www.miradoraeroport.com
L'Alfonso és un tot terreny. És un home d’idees i ha creat aquest espai-restaurant convertintlo en un lloc ideal per celebrar-hi festes, comunions, casaments i trobades familiars. El mirador és un lloc tranquil. El restaurant està obert cada dia i tot l'any i és ideal per anar-hi amb mainada, perquè també posa a disposició dels clients un parc de jocs infantils. CALÇOTS a preus especials. adreça: Aeroport Girona- Costa Brava VILOVÍ D’ONYAR Tel. 972 47 34 08 - Mòbil 609 30 11 15
ELY BEACH Al mateix passeig Marítim de Platja d'Aro, en els baixos de l’edifici Ely Beach, us proposem descobrir aquest amb terrassa vora mar. Us oferiran una cuina de mercat molt variada i adaptada a cada temporada. Si és possible, proveu els seus arrossos de diferents estils. L'Ely Beach és ideal per als amants del mar. A partir d'octubre obren cada dia al migdia i les nits de divendres i dissabtes. adreça: Passeig marítim, 86 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 97 01
LA TAVERNA DE L’ABAT
www.latavernalabat.com
L'interior d’aquest restaurant té una màgia especial. Està ubicat a l’antiga casa de l’abat de l’Abadia de Sant Pere de Galligans, situat a la plaça Santa Llúcia de Girona. La cuina és selecta i totalment casolana. Ofereix un menú diari, de dilluns a divendres, un menú de nit, de divendres a diumenge, i també fan sopars per a colles. Mentre sopeu, podeu gaudir dels partits de futbol amb pantalla gegant. adreça: Plaça Santa Llúcia, 6 - GIRONA - Tel. 972 21 97 04
CAN PIU
www.canpiu.com
La proposta gastronòmica de Can Piu és extensa. Disposa de quatre petits menjadors decorats amb un ambient rústic. Diàriament ofereixen un menú a 12,50 euros. Us recomanem el carpaccio d’ous de reig a l’oli de tòfona, els peus de porc amb cargols i la mitjana de bou de Salamanca que serà millor que el compartiu. El Restaurant Can Piu està obert cada migdia i tanca les nits de diumenge, dilluns i dimarts. El trobareu a la rotonda de l’aeroport en direcció a Riudellots de la Selva i a Franciac. Ara hi podeu anar a degustar el calçots de temporada. adreça: Ctra N-ll Km.705 - CALDES DE MALAVELLA - Tel 972 47 87 61
LA BRASA GRILLADA No deixeu de provar els musclos grillé, la carn de Nebrasca, la truita de riu a la cassanenca, els calamars a la romana o la botifarra feta a la casa. Tenen esmorzars de forquilla a partit de les 9 del matí, un menú diari a 10 euros i els cap de setmana un menú de sopar per 20 euros. Els diumenges al migdia ofereixen un menú al preu de 16 euros. A La Brasa Grillada hi ha una bona bodega de caves, vins, whiskys i oruxos casolans fets per en Joan. adreça: Ctra. Provincial, 97 - CASSÀ DE LA SELVA - Tel. 972 46 00 03
99 GiDONA
22/2/11
ANAR DE RESTAURANT
GiDONA Nº 40
08:38
Página 100
BAR RESTAURANT ARTMONIA Restaurant-Bar & Chill-Out ubicat al barri de Pont Major de Girona, que ofereix una àmplia carta de platets de cuina mediterrània i exòtica a 3,5 euros Els vespres, de dimarts a dissabtes, la cuina està oberta de les 8 a les 12 de la nit. Dijous, divendres i dissabtes obren també com a bar de copes fins les 2.30 h. Local de pedra decorat amb mobiliari reciclat i d’autor, totalment adaptat a persones amb discapacitat i amb carta en braile. El restaurant té un espai destinat a galeria d'art amb exposicions permanents i fa menús per a grups. adreça: Riera Can Camaret 3 - GIRONA- Tel. 872 98 22 51
LA SALA DE CANET
www.rlasala.es
A la Sala els esmorzars de forquilla són impressionants: plata d’embotits de Canet d'Adri per tallar al gust, pa torrat, olives i a escollir botifarra amb unes mongetes boníssimes, secret, amb la mateixa guarnició, rostit de l'àvia i mols més plats amb vi i cafè per només 8 euros fins a les 11 del mati. Diàriament el restaurant ofereix un menú al preu d’11 euros amb 15 primers plats i 15 segons, pa i vi inclòs. També es pot optar pel menú especial a un preu de 16 euros. Us recomano la plata de marisc els musclos la sèpia picant també menús de cap de setmana adreça: Plaça del poble, 1 - CANET D’ADRI - Tel. 972 42 82 84 - r-la-sal@hotmail.com
ALTAMIRA A la sortida sud de Girona, a Fornells de la Selva, on hi ha les concessionàries de cotxes hi trobeu aquest restaurant on es menja bé i a bon preu. Els responsables són en David i la Mònica que ofereixen a tots els seus clients un bufet lliure amb una gran varietat de plats per escollir i menjar i a un preu tancat d'11 euros. Els dissabtes al vespre i els diumenges al migdia el menú costa 15 euros. L'Hotel Restaurant Altamira està obert cada dia. Servei d’habitacions. adreça: Ctra. N-ll Km. 710 - FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 47 67 09
VIA AUGUSTA
www.restauranteviaaugusta.com
En Paco del Via Augusta, al costat del seu fill Ivan, ens ofereixen aquest multirestaurant obert a tot tipus d’actes culinaris; des d'un menú diari de dilluns a divendres a un preu de 10,50 euros i un menú de cap de setmana a 16 euros, fins al menú a 20 euros que podreu degustar al menjador Ambrosia. També hi trobareu menjadors per a més de 300 persones, aptes per a fer-hi qualsevol celebració. A partir d’aquest mes de gener els dissabtes us preparen uns autèntics sopars ball amb música en directe i un menú a 25 euros amb tot inclòs i amb el cava gentilesa de la casa. Podeu esmorzar qualsevol plat a partir de les 6 de la matinada i tanquen la cuina a les onze de la nit. adreça: Av. Mas Pins (Zona Poligensa) - RIUDELLOTS DE LA SELVA - Tel 972 47 81 39
RESTAURANT PIZZERIA KROKERS Al costat del cinemes OCINE de Girona, a quatre passes del centre de la ciutat, hi trobareu aquest excel·lent restaurant- pizzeria. Al Krokers podreu gaudir dels partits de futbol amb una gran pantalla de televisió on es poden veure tots els partits. Per menjar, podreu escollir entre una extensa i variada carta de pizzes i, fins i tot, les podeu encarregar i us les podeu menjar a casa. També us preparen el plat convidat que més us agradi i tota mena d’entrepans. També es fan menús per a colles, per celebrar els vostres aniversaris, comiats de solters o sopars d’empresa. A més, disposeu d’una gran zona d’aparcament. El Krokers està obert a partir de les 12 del migdia i no tanca cap dia de la setmana. adreça: Carrer Pont de la Barca, s/n - GIRONA - Tel 972 22 51 30
DESRATITZACIONS · DESINSECTACIONS · TRACTAMENTS DE LA FUSTA Contra corcs i tèrmits · Certificats sanitàris per restaurants i empreses · Especialistes en tractaments · Pressupostos sense compromís
PREUS ESPECIALS PER A HOTELS I RESTAURANTS Ctra. de Girona, 34 - 17242 QUART 100 GiDONA
- Tel. 617 533 606 -
info@fulminix.cat
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:38
Página 101
RESTAURANT CAFETERIA L’ILLA Menú diari. Esmorzars. Tapes. Entrepans. Sopars per a colles. Obert de 7 a 21h. Menú diari 9,50 €. Menú dissabte 14,50 € iva inclós.
P
2h. d’aparcament gratuït amb el menú, al parquing Güell-Devesa (davant del Restaurant l’Illa)
adreça: Plaça Prudenci Bertrana, 6 - 17001 GIRONA - Tel. 972 228 419
L’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria
www.lespelma.com
tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d'embotits i pernil ibèric. ESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES: Assortit d'ibèrics i formatges, vi Rioja i torrades. 40 EUROS preu mitjà: Menú diari 10 €. adreça: c/ Major, 260 - 17190 SALT (Girona) - Tel. 972 24 51 90
RESTAURANT L’AVI RAMON
www.restaurantaviramon.com
Excel·lent restaurant situat a Sarrià de Ter, en paral·lel a l’autovia que passa pel municipi. A la cuina hi trobem la xef Adela, una persona enamorada dels productes culinaris. L’avi Ramon ens ofereix un menú diari de qualitat de dilluns a divendres a un preu de 11,50 € amb un entrant, un primer, un segon, postres i beguda. Els dissabtes el menú és més complet i el seu preu és de 14,25 €. En aquesta època també podem optar pel menú de calçots a 18,75 € tot inclòs. Us proposo algunes especialitats com els cargols a la llauna, els canelons de la casa, les carxofes naturals saltejades amb alls tendres, el trencadís de patates i ous amb pernil de “jabugo”, les costelletes de conill als 5 pebres, el bacallà a l’all tendre i el rapet de Llançà. El restaurant tanca els diumenges i els dilluns a la nit. De dilluns a dissabte està obert des de les 7.30h del matí amb bons esmorzars. adreça: C. Josep Flores 13 - SARRIÀ DE TER - Tel. 972 17 08 19
CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19 info@canmonolo.com - www.canmanolo.com
101 GiDONA
GiDONA Nº 40
22/2/11
08:38
Página 102
Enric Herce Xef del Hotel Cala del Pi 5* de Platja d’Aro
la recepta
La peuada, un antic plat de Carnestoltes
l receptari tradicional de la cuina popular, entesa aquesta com la cuina familiar i domèstica, evoluciona durant el transcurs de l'any, de les estacions, com un ajustat calendari gastronòmic. A més, lògicament, de delimitar amb claredat les estacions culinàries i els productes propis i adequats per a cada una d'elles, recomana una o altres receptes seguint criteris que van més enllà del fet alimentari, abastant aspectes propis de l'àmbit cultural, com són les celebracions festives, siguin religioses - gairebé sempre - o paganes. Així, el viatger en
E
Ingredients 10 o 12 persones Una terrina estil plum-cake de 1,5 L • 4 peus de porc partits • 1 orella de porc • 2 galtes de porc • 3 pastanagues • 2 cebes grosses • 1 cap d’alls • 1 got de porto • 10 ous • 200 gr nata líquida • 1 llimona • Llorer, sal, sucre, pebre blanc, mantega, claus d’olor, canyella en pols.
102 GiDONA
el temps gastronòmic troba en el seu periple dates amb un marcat significat gastronòmic, dies en què la família es reunirà inusualment al voltant d'una taula ben parada, per un dia en què serviran aquelles grans receptes tradicionals que evoquen directament a valors socials habitualment desatesos. Així succeeix, per exemple, per Nadal. En altres moments, el calendari indica festes gastronòmiques en què la celebració arriba a un àmbit molt més festiu i desenfadat, més popular i de carrer, més de plaça i multitud. Això passa en Carnestoltes. Les receptes són, en aquesta ocasió, més informals i campestres, molt més de carmanyola i cistella de vímet que de vaixella fina de porcellana. És el moment de les truites de tot tipus; de les caminades a la muntanya i els aplecs mes típics, les botifarres d'ou i els concursos d’all i oli, de les coques de llardons i altres plats greixosos i calòrics que serviran, a més, per preparar els cossos per a la ja propera quaresma. I és que el receptari tradicional és savi com tots els llibres vells i sants. La Peuada és un exemple perfecte per explicar les diferents influències - estacionals, religioses i festives - en el receptari. Aquesta antiga recepta, pròpia de l'Alt Empordà, s'elabora amb les parts menys nobles dels porcs recent sacrificats a la matança i amb aquells ous excedents que, a més, prohibirà l'abstinència quaresmal. El sucre, la canyella i la llimona són el contrapunt folgós, la rauxa.
Elaboració Bulliu els peus amb una ceba, una pastanaga, una fulla de llorer, tres claus d’olor i sal. A mig bullir, afegiu l’orella i deixeu bullir tot fins que quedin les carns ben toves. Rostiu al forn les galtes ben salpebrades, A mitja cocció, afegiu la ceba restant, les dues pastanagues, el cap d’alls i rostiu fins que quedin ben rosses. En aquest moment, aboqueu el porto i deixeu reduir. Una vegada totes les carns cuites, deixeu-les refredar una mica i desosseu-les curosament. Piqueu finament les carns i les verdu-
res de les galtes rostides. Barregeu-ho tot en un bol i afegiu els 10 ous batuts, la nata, un cullerot del suc de rostit de les galtes, un pols de canyella, unes ratlladures de llimona, sal, pebre i una cullerada de sucre. Aboqueu la barreja en un motllo ben untat de mantega i poseu-lo a coure al forn, en bany maria, a 150º durant aproximadament 1’15 h. Deixeu-lo refredar bé abans de desmotllar-lo i serviu-lo fred, tallat a rodanxes no massa gruixudes, guarnit amb una bona amanida d’escarola, que també fa carnaval.
portada 40 muntada
22/2/11
11:38
Pรกgina 2
Jamonmania date un gustazo...
22/2/11
11:38
Pรกgina 1
40
GiDONA
portada 40 muntada