3.3. El sistema consonàntic

• Davant el grup consonàntic -ndr- (tendra, gendre), sempre que no siga una terminació d’infinitiu (vendre, entendre). • En molts diftongs -eu (Prometeu, peu, fideu), però amb moltes excepcions com ara els possessius (meu, teu, seu) i les formes verbals de 2a persona del plural (torneu, parleu, entreu). Algunes paraules habituals contenen e semioberta com ara Josep, Vicent, complex, llenç, sexe, zero, etc. Recorda que es posa accent greu en els interrogatius què, per què i perquè, així com en el relatiu precedit de preposició (He llegit el llibre de què em parlares).

Distinció entre entre o semioberta /ɔ/ i o semitancada /o/

En general, la o és semioberta a les paraules esdrúixoles: retòrica, nòmada, còmplice, etc. Entre les escassíssimes excepcions podem esmentar: fórmula, góndola, tórtora, tómbola i pólvora. També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (demagog, ròtula, amorf). Tanmateix les terminacions -forme (uniforme) i -oma (glaucoma) tenen la o semitancada. En els contextos següents també trobem o semioberta: • Davant de síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant de i (Eulogi, supositori, memòries) o de u (fòrum, mòdul, cònjuge). • En les terminacions següents: – els infinitius acabats en -oldre i -pondre: moldre, resoldre, compondre, respondre, etc., i els participis corresponents: molt, molta, molts, moltes; resolt, resolta, resolts, resoltes; compost, composta; resposta, etc. – -ot i -ota: pilota, assot, clot, cabota, etc.; amb algunes excepcions: bot, nebot, bota i gota. – -oc i -oca: albercoc, joc, roca, lloca, etc.; amb algunes excepcions: boca, boc o moca. – -oig i -oja: roig, goig, soja, boja, etc.; amb alguna excepció com ara estoig. – -ol i -ola: sol, sola, vol, vola, etc.; amb algunes excepcions com ara bola, cola i gola. – -ort i -orta: fort, morta, torta, esport. – -ofa: carxofa i estrofa.

• En moltes paraules amb els diftongs ou (sou, bou, nou) i oi (heroi, Alcoi, almoina).

Algunes excepcions són sou (del verb ser), coix i moix. • En algunes paraules acabades en -os (terròs, arròs, Ambròs) i -osa (rosa, cosa, nosa), però amb moltes excepcions, com els adjectius derivats (vanitós, oliós, verdosa) i d’altres com rabosa, glucosa o sosa. Algunes paraules freqüents tenen o semioberta com ara els demostratius neutres açò, això i allò, i la conjunció però. Tingues en compte que la o semioberta se sol correspondre amb el diftong castellà ue en paraules que tenen el mateix origen etimològic: cova / cueva, força / fuerza, pont / puente, sou / sueldo, costa / cuesta, etc.

3.3. El sistema consonàntic

Els fonemes consonàntics del català es distingeixen per tres trets pertinents: segons si les cordes vocals vibren molt o poc (sonoritat/sordesa), segons el lloc on es produeixen físicament (punt d’articulació) i segons com es produeixen (mode d’articulació).

Sonoritat i sordesa

– Són sonors els fonemes que, quan es pronuncien, fan vibrar les cordes vocals notòriament. Ho podem comprovar de manera física prement la gola suaument, tapant-nos les oïdes, o posant-nos la mà damunt del cap mentre els pronunciem: /b/ roba, /m/ mos, /v/ cova, etc. – Són sords els fonemes que es pronuncien fent vibrar les cordes vocals molt poc, d’una manera quasi imperceptible: /p/ copa, /f/ fila, /t/ taula, etc.

Punt d’articulació

Segons el lloc on es produeixen, els sons consonàntics poden ser: – Bilabials, si els dos llavis fan contacte: /b/, /p/ i /m/. – Labiodentals, si es toquen les dents superiors i el llavi inferior: /v/ i /f/. – Dentals, si la llengua contacta amb les dents de dalt i les de baix: /t/ i /d/. – Alveolars, si la punta de la llengua toca els alvèols, és a dir, el dors de les genives superiors: /z/, /s/, /n/, [ts] i [dz]. – Palatals, si el dors de la llengua puja i fa contacte amb el paladar: /ʒ/, [ʤ], /ʃ/, [ʧ], /ɲ/ i la i consonàntica [y]. – Velars, si la llengua toca el vel del paladar, prop de la campaneta: /k/, /g/ i la u consonàntica [w].

Mode d’articulació

Segons la manera en què ix l’aire quan es realitza cada fonema, podem distingir: – Oclusius, si l’aire troba el pas obstruït (tancat) i el supera amb violència: /p/, /t/, /k/, /b/, /d/ i /g/. – Fricatius, si l’aire troba el pas lliure i ix amb suavitat: /f/, /v/, /s/, /z/, /ʃ/ i /ʒ/. També són fricatius els al·lòfons [β], [δ] i [γ]. – Africats, si l’aire troba el pas molt estret o momentàniament obstruït i ix amb una lleugera violència: [ts], [dz], [ʧ], [ʤ]. – Nasals, si l’aire aprofita el nas per eixir perquè troba el pas per la boca obstruït: /m/, /n/ i /ɲ/. – Vibrants, si l’aire supera obstruccions successives i momentànies de manera que provoca una vibració (/r/); si es tracta d’una sola obstrucció momentània obtenim un so bategant (o vibrant simple): /ɾ/. – Laterals, si l’aire rodeja la llengua i ix per ambdós costats: /l/ i /λ/.

Semiconsonants i semivocals

La i té un valor consonàntic palatal ([y]) en paraules com joia. La u té un valor consonàntic velar ([w]) en paraules com meua. Aquestes vocals, en canvi, tenen un valor semivocàlic ([i̯] i [u̯]) en els diftongs decreixents: rei, bou.

Col·locació dels òrgans bucals en la pronúncia de la consonant bilabial nasal /m/: com que els llavis impedeixen el pas de l'aire, aquest ix pel nas. Col·locació dels òrgans bucals en la pronúncia de la consonant labiodental foicativa /f/: l'aire ix amb suavitat tot i que es toquen les dents superiors i el llavi inferior.

/m/ /f/

En el quadre següent es representen els fonemes consonàntics. Hi hem inclòs també els al·lòfons més freqüents. Uns altres fenòmens que afecten la pronúncia real, els estudiarem el curs pròxim. Per a la transcripció hem usat l’alfabet fonètic internacional que és un sistema de signes que representa de forma unívoca cadascun dels sons del llenguatge. Això permet fer-nos una idea de com sonen les paraules en les diferents llengües, cosa que en facilita l’estudi.

Mode d’articulació Punt d’articulació Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar

Grau de sonoritat/sordesa sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor Oclusiu /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /g/

Africat Fricatiu Nasal Vibrant Bategant Lateral [β] /f/ /v/ /m/ [ts] [dz] [ʧ] [ʤ] [δ] /s/ /z/ /ʃ/ /ʒ/ /n/ /r/ /ɲ/

/ɾ/ /l/ /λ/ [γ]

L’alfabet i l’ortografia

Com has vist abans, les lletres (o grafies) que fem servir per a representar els fonemes i els sons de la llengua constitueixen el sistema alfabètic. La majoria de les llengües europees utilitzen l’alfabet llatí. Uns altres sistemes alfabètics són el grec, el ciríl·lic (usat pel rus o el serbi), l’aràbic o l’hebraic. L’ortografia relaciona les lletres i els sons seguint unes normes que permeten la uniformitat de la llengua escrita per damunt de les variants de pronúncia individuals (idiolecte) i col·lectives (dialecte). Pompeu Fabra, el 1913, va establir el nostre alfabet i les normes ortogràfiques que, sancionades el 1932 a Castelló (Normes de Castelló), formen el sistema ortogràfic actual.

Activitats

1 Classifica aquestes paraules segons el grau d’obertura de la vocal tònica.

Camions, fraudulent, mes, serres, gel, llengua, rebot, europeu, verdes, metgessa, fel, breu, colp, corser, compreu, rossa, indret, oliosa, ferro, bedoll, pont, mestre, albercoc, certa, peça, fosc, foguera, cel, enrenou, brega, font, comprendre, vendre, recer, somoure, bou.

e semitancada /e/ e semioberta /ɛ/ o semitancada /o/ o semioberta /ɔ/

fraudulent serres camions colp

2 Seguint els models, escriu els trets pertinents del fonema o de l’al·lòfon que representa la grafia subratllada en cada paraula, la transcripció segons l’alfabet fonètic internacional i, si n'hi ha, quines altres grafies el poden representar. pes bes robar sabó cara líquid radar canya mercenari ingrat f inal caixa carícia colla sogall favor museu setze taula pèndol àngel zero carrer roig

Paraula Trets pertinents Transcripció Grafies

pes oclusiva, bilabial, sorda /p/ p

bes oclusiva, bilabial, sonora /b/ b

robar fricativa, bilabial, sonora sabó fricativa, alveolar, sorda [β] /s/ b

s, ss, c, ç

cara … … …

Pompeu Fabra

A més de l’ortografia, Pompeu Fabra va redactar obres gramaticals i lexicogràfiques sobre el català que han esdevingut la base de la normativa actual de la llengua. Quina formació penses que tenia? Investiga un poc perquè potser et sorprendràs!