3
Estudi de la llengua
• Davant el grup consonàntic -ndr- (tendra, gendre), sempre que no siga una termina-
ció d’infinitiu (vendre, entendre). • En molts diftongs -eu (Prometeu, peu, fideu), però amb moltes excepcions com ara
els possessius (meu, teu, seu) i les formes verbals de 2a persona del plural (torneu, parleu, entreu). Algunes paraules habituals contenen e semioberta com ara Josep, Vicent, complex, llenç, sexe, zero, etc. Recorda que es posa accent greu en els interrogatius què, per què i perquè, així com en el relatiu precedit de preposició (He llegit el llibre de què em parlares).
Distinció entre entre o semioberta /ɔ/ i o semitancada /o/ En general, la o és semioberta a les paraules esdrúixoles: retòrica, nòmada, còmplice, etc. Entre les escassíssimes excepcions podem esmentar: fórmula, góndola, tórtora, tómbola i pólvora. També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (demagog, ròtula, amorf). Tanmateix les terminacions -forme (uniforme) i -oma (glaucoma) tenen la o semitancada. En els contextos següents també trobem o semioberta: • Davant de síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant de i (Eulogi, supositori, memò-
ries) o de u (fòrum, mòdul, cònjuge). • En les terminacions següents:
– els infinitius acabats en -oldre i -pondre: moldre, resoldre, compondre, respondre, etc., i els participis corresponents: molt, molta, molts, moltes; resolt, resolta, resolts, resoltes; compost, composta; resposta, etc. – -ot i -ota: pilota, assot, clot, cabota, etc.; amb algunes excepcions: bot, nebot, bota i gota. – -oc i -oca: albercoc, joc, roca, lloca, etc.; amb algunes excepcions: boca, boc o moca. – -oig i -oja: roig, goig, soja, boja, etc.; amb alguna excepció com ara estoig. – -ol i -ola: sol, sola, vol, vola, etc.; amb algunes excepcions com ara bola, cola i gola. – -ort i -orta: fort, morta, torta, esport. – -ofa: carxofa i estrofa. • En moltes paraules amb els diftongs ou (sou, bou, nou) i oi (heroi, Alcoi, almoina).
Algunes excepcions són sou (del verb ser), coix i moix. • En algunes paraules acabades en -os (terròs, arròs, Ambròs) i -osa (rosa, cosa, nosa),
però amb moltes excepcions, com els adjectius derivats (vanitós, oliós, verdosa) i d’altres com rabosa, glucosa o sosa. Algunes paraules freqüents tenen o semioberta com ara els demostratius neutres açò, això i allò, i la conjunció però. Tingues en compte que la o semioberta se sol correspondre amb el diftong castellà ue en paraules que tenen el mateix origen etimològic: cova / cueva, força / fuerza, pont / puente, sou / sueldo, costa / cuesta, etc.
3.3. El sistema consonàntic Els fonemes consonàntics del català es distingeixen per tres trets pertinents: segons si les cordes vocals vibren molt o poc (sonoritat/sordesa), segons el lloc on es produeixen físicament (punt d’articulació) i segons com es produeixen (mode d’articulació). 30
