Operació món: Valencià: llengua i literatura 1º Batxillerat (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Índex Els sabers bàsics del curs DESAFIAMENTS QUE MARQUEN ............................................................................................... I

1 Els orígens lingüístics i literaris Cronologia. Del segle ix al xiii .............................................................................. 11 1. Història de la llengua i de la literatura: els orígens lingüístics i literaris...................................................................... 12 1.1. La Romània i les llengües romàniques.......................................12 1.2. El naixement de la llengua (segles viii-xiii)..........................12 Taller de recursos literaris: el llenguatge connotatiu o figurat.........................................................................................................15 1.3. Els trobadors i els joglars............................................................................ 16 1.4. L’amor cortés................................................................................................................ 16 1.5. La poesia entre els trobadors i Ausiàs Marc (segles xiii-xv)................................................................................21 Activitats complementàries................................................................................21 2. Comunicació: la comunicació........................................................................23 2.1. Els elements de la comunicació....................................................... 23 2.2. El codi lingüístic i el no lingüístic. El llenguatge.............................................................................................................................24 2.3. Les funcions del llenguatge..................................................................26 Activitats complementàries.............................................................................. 27 3. Estudi de la llengua: la fonologia............................................................ 28 3.1. Fonologia i fonètica............................................................................................28 3.2. El sistema vocàlic. Vocals obertes i tancades...........29 3.3. El sistema consonàntic............................................................................... 30 4.Comentari de text: presentació, resum, tema i finalitat.......................................................................................................................................... 33 «Amor», Diccionari per a ociosos. J. Fuster.............................. 34 Tancament de la unitat ................................................................................................36

2 La historiografia medieval Cronologia. Segles xiii i xiv ................................................................................... 43 1. Història de la llengua i de la literatura: la historiografia medieval.....................................................................................44 1.1. L’expansió de la llengua entre els segles xiii i xiv..... 44 Taller de recursos lingüístics: el llenguatge solemne........................................................................................................................................... 45 1.2. La literatura èpica: les cançons de gesta.......................... 46 1.3. La prosa historiogràfica: les quatre grans cròniques...................................................................................................................................... 46 Activitats complementàries.............................................................................. 55 2. Comunicació: la variació lingüística......................................................56 2.1. La variació lingüística.........................................................................................56 2.2. Llengua i dialecte...................................................................................................56 2.3. Variants diastràtiques o sociolectes..........................................56 2.4. Variants diafàsiques o registres....................................................... 57 2.5. La norma i la varietat estàndard.....................................................58 2.6. Els prejudicis lingüïstics............................................................................... 60 Activitats complementàries................................................................................. 61

3. Estudi de la llengua: la morfologia....................................................... 64 3.1. Morfologia........................................................................................................................ 64 3.2. Les categories gramaticals....................................................................65 4.Comentari de text: l’estructura del text (I) ............................. 70 «Crònica esportiva», Ara...........................................................................................71 Tancament de la unitat ................................................................................................ 75

3 Prosa religiosa, didàctica i satírica Cronologia. Segles xiv i xv ...................................................................................... 81 1. Història de la llengua i de la literatura: prosa religiosa, didàctica i satírica......................................................... 82 1.1. Naixement de la prosa literària...........................................................82 1.2. Funció de la prosa literària......................................................................83 1.3. Prosa didàctica, religiosa i moralitzant................................ 84 Taller de recursos literaris: els gèneres didàctics............. 84 1.4. Autors més destacats.....................................................................................88 1.5. Literatura satírica.................................................................................................. 96 Activitats complementàries............................................................................. 98 2. Comunicació: el text................................................................................................ 100 2.1. Àmbits d’ús i grau de formalitat.................................................. 100 2.2. Llengua oral i llengua escrita.......................................................... 100 2.3. Text i comunicació.............................................................................................101 2.4. Les propietats del text.............................................................................. 103 Activitats complementàries........................................................................... 105 3. Estudi de la llengua: la sintaxi (I).......................................................... 107 3.1. L’oració................................................................................................................................ 107 3.2. El sintagma................................................................................................................. 107 3.3. Les funcions sintàctiques...................................................................... 108 4.Comentari de text: l’estructura del text (II) ............................. 111 «L’interrogant: una proposta». Vicenç Pagès Jordà.......................................................................................................112 Tancament de la unitat ................................................................................................117

4 Prosa humanística i narrativa Cronologia. Segles xiv i xv .................................................................................. 123 1. Història de la llengua i de la literatura: prosa humanística i narrativa....................................................................... 124 1.1. Crisi del feudalisme i de la cultura medieval.................124 Taller de recursos literaris: el prehumanisme i la llengua: la Cancelleria Reial...................................................................125 1.2. L’esperit humanista.......................................................................................... 126 1.3. La literatura narrativa.....................................................................................132 1.4. La novel·la cavalleresca..............................................................................135 Activitats complementàries........................................................................... 146 2. Comunicació: la tipologia textual...........................................................147 2.1. Tipologia textual i comunicació......................................................147 2.2. Àmbits d’ús i tipus de text...................................................................147 Activitats complementàries........................................................................... 150

3. Estudi de la llengua: la sintaxi (II).......................................................... 151 3.1. Oracions simples.................................................................................................... 151 3.2. Oracions compostes...................................................................................... 152 4.Comentari de text: recapitulació ......................................................... 154 «L’estratègia de Tirant». Joanot Martorell................................. 154 Tancament de la unitat .............................................................................................. 157

5 La poesia del segle d’or Cronologia. Segle xv .................................................................................................... 163 1. Història de la llengua i de la literatura: la poesia del segle d’or..........................................................................................164 1.1. La normalitat plena de la llengua................................................. 164 1.2. Els valencians, la cultura i la llengua...................................... 164 1.3. La modernització de la poesia........................................................ 166 Taller de recursos literaris: mètrica i estrofisme.............. 166 1.4. La poesia a la València del segle xv ......................................178 Activitats complementàries............................................................................187 2. Tècniques d’estudi: la definició, el resum i l’examen........................................................................................ 189 Activitats complementàries............................................................................192 3. Estudi de la llengua: la lexicologia...................................................... 193 3.1. Components bàsics del lèxic. La doble articulació del llenguatge................................................................................... 193 3.2. La creació lèxica................................................................................................. 193 3.3. Les locucions........................................................................................................... 195 3.4. El lèxic i el diccionaris................................................................................ 195 4.Comentari de text: anàlisi fònica de la forma. Mètrica, rima i estrofisme (II) ...................................................................... 198 «Balada de la garsa i l’esmerla». Joan Roís de Corella.................................................................................................................. 205 Tancament de la unitat ............................................................................................207

6 La Decadència literària Cronologia. Segles xvi, xvii i xviii ................................................................ 213 1. Història de la llengua i de la literatura: la Decadència literària ........................................................................................... 214 1.1. La llengua als segles xvi, xvii i xviii. El procés de substitució lingüística.................................................................................... 214 1.2. El concepte de Decadència................................................................ 216 Taller de recursos literaris: formes literàries de la Decadència.............................................................................................................. 217 1.3. La literatura dels segles xvi i xvii....................................................218 1.4. El segle xviii................................................................................................................. 224 1.5. La literatura popular i populista................................................... 225 Activitats complementàries.......................................................................... 227

3.1. La situació i els participants en la comunicació......................................................................................................... 233 3.2. La dixi. Classes..................................................................................................... 233 3.3. La impersonalitat.............................................................................................. 237 4.Comentari de text: caracterització del text (I) ............. 239 Rondalla de rondalles. Lluís Galiana..................................................239 Tancament de la unitat ............................................................................................243

7 La Renaixença Cronologia. Segle xix ................................................................................................ 249 1. Història de la llengua i de la literatura: la Renaixença ................................................................................................................... 250 1.1. La llengua al segle xix................................................................................... 250 1.2. El Romanticisme.................................................................................................. 252 1.3. La Renaixença......................................................................................................... 258 Activitats complementàries......................................................................... 264 2. Tècniques d’estudi: la recerca i la planificació del treball .................................................................................................................................265 3. Estudi de la llengua: les veus del text ........................................ 268 3.1. Les veus del text: la polifonia...........................................................268 3.2. El discurs citat.......................................................................................................268 4.Comentari de text: caracterització del text (II) ............ 272 «La música». Ignasi Albors.............................................................................. 272 Tancament de la unitat ............................................................................................ 275

8 La prosa i el teatre de la Renaixença Cronologia. Segle xix ................................................................................................ 280 1. Història de la llengua i de la literatura: la prosa i el teatre de la Renaixença ...............................................282 1.1. Les polèmiques lingüístiques............................................................. 282 1.2. La prosa de la Renaixença.................................................................. 284 Taller de recursos literaris: els tipus de narrador..........286 1.3. El teatre de la Renaixença................................................................... 294 1.4. Conclusió: valoració de la Renaixença.............................. 302 Activitats complementàries......................................................................... 302 2. Tècniques d’estudi: l’elaboració d’un treball...................... 303 3. Estudi de la llengua: la subjectivitat en el text............... 305 3.1. La modalització................................................................................................... 305 3.2. Marques lingüístiques de la modalització.................. 305 4.Comentari de text: caracterització del text (III) ..........309 «Oleguer». Narcís Oller........................................................................................ 309 Tancament de la unitat ..............................................................................................312

2. Tècniques d’estudi: tècniques de síntesi................................... 228 3. Estudi de la llengua: la dixi...........................................................................233

Glossari

........................................................................................................................................... 319

Així és el llibre DESAFIAMENTS QUE MARQUEN Situacions d’aprenentatge que et faran activar els coneixements, les destreses i les actituds que treballaràs en el llibre, i que contribuiran a l’adquisició i el desenvolupament de les teues competències.

16 pau, justícia i institucions sólides

Tasques de comunicació, reflexió i compromís social relacionades amb algun aspecte treballat en la situació d’aprenentatge.

Educació de qualitat

També et pot ser útil llegir les cròniques de fets de la teua localitat. A la majoria de poblacions hi ha una persona que es dedica a recopilar i redactar els esdeveniments més destacats i dignes de ser recordats. Potser, fins i tot, podríeu convidar aquesta persona a la vostra aula perquè us explique en què consisteix la seua tasca. De segur que, a més, té un munt d’anècdotes per contar i que us poden suggerir aspectes a desenvolupar en les vostres cròniques. Amb tot el treball que realitzaràs en aquesta situació d’aprenentatge consolidaràs els coneixements sobre les quatre grans cròniques medievals i la importància que van tenir en la seua època i en la història de la nostra llengua i la nostra cultura; també aprendràs a buscar, seleccionar i contrastar informació, organitzar-la i redactar textos argumentatius expressant les teues opinions de manera raonada.

Propostes d’instruments de diagnosi, que et pots baixar d’anayaeducacion. es, per tal que autoavalues l’adquisició de competències assolides, la planificació de les tasques i el desenvolupament del treball en equip al llarg de la seqüència d’aprenentatge.

A més, reflexionaràs sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles 4 i 16 establits per l’ONU, i els que es relacionen amb el contingut de la teua crònica.

DEIXA LA TEUA MARCA A més de presentar les vostres cròniques a l’aula, podeu publicar-les en la pàgina web del centre, en la revista o el periòdic de la localitat o en l’emissora municipal de ràdio (si n’hi ha). També en podríeu fer un recull i oferir-los a la biblioteca perquè passe a formar part del fons de documentació local.

Tota la informació que tenim a l’abast fent només un clic des del sofà de casa, fa només uns anys resultava tremendament complicat, llarg i laboriós d’aconseguir. T’imagines, doncs, com devia ser aquest procés durant l’edat mitjana? Com degué documentar-se, per exemple, Bernat Desclot per a escriure la seua Crònica?

Us suggerim, a més, que creeu un blog de l’aula perquè hi deseu tots els projectes que realitzeu durant el curs.

EL DESAFIAMENT: Et proposem que realitzes un treball d’investigació i que redactes la crònica d’un fet (actual o passat) que consideres que té un interés públic.

REVISA LES TEUES COMPETÈNCIES I EL TREBALL EN EQUIP Revisa les competències que has treballat i l’acompliment del teu grup en aquest projecte emplenant la rúbrica que trobaràs en anayaeducacion.es.

La crònica és un subgènere textual que relaciona el periodisme amb la historiografia, en el qual, a més d’informació, l’autor hi sol incloure comentaris o judicis personals sobre els fets exposats, de manera argumentada. És per això que hauràs d’investigar diverses fonts per a obtenir, seleccionar i contrastar la informació i per a formar-te’n una opinió.

PERFIL D’EIXIDA Consulta i descarrega el perfil d’eixida en anayaeducacion.es.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

Escollim un tema que ens interessa

Investiguem i ens documentem

Quina idea volem defensar?

Busquem models de cròniques

Analitzem una crònica

Ens trobem amb el o la cronista local

Redactem la crònica

Presentem la crònica a classe

Enviem la crònica als mitjans de comunicació locals

III

ESTRUCTURA DE LA UNITAT Cada unitat s’estructura en quatre apartats: Història de la llengua i de la literatura, que inclou nombrosos fragments literaris de l’època estudiada, Comunicació o Tècniques d’estudi, Estudi de la llengua i Comentari de textos, un treball acumulatiu al llarg de les unitats que gradualment es fa més complex i complet.

Història de la llengua i de la literatura: orígens lingüístics i literaris 1.1. La Romània i les llengües romàniques El nostre domini lingüístic i cultural forma part de l’anomenada Romània. Aquest nom designa les terres que van formar part de l’imperi Romà (s. vi aC - s. v dC) i on el llatí es va convertir en llengua pròpia de la població. No s’hi parlava el llatí literari o culte dels textos que ens han arribat escrits, sinó una varietat popular anomenada llatí vulgar. A la fi de l’imperi Romà, el llatí vulgar va evolucionar a poc a poc en cada territori de forma diversa fins a convertir-se en llengües diferents, anomenades romanç en contraposició amb el llatí, i que tenien un ús eminentment oral. Aquestes llengües, passat el temps, van rebre el nom dels diferents territoris on s’havien format: gallec (o portugués), lleonés, castellà, aragonés, català, occità (o provençal), francés, sard, rètic, italià i romanés. Les llengües que provenen del llatí s’anomenen llengües romàniques.

Activitats 1 Escriu el nom de la llengua romànica que correspon a cada nombre.

CE À 8

LÀ NT IC

12 Mar

Negr

11 4

En l’apartat de Comunicació déiem que el signe lingüístic està format per sons articulats voluntàriament que formen una seqüència acústica que anomenem significant, el qual s’associa a un significat. En aquesta associació hi ha una xarxa molt complexa de relacions que fan possible les accions de codificar i descodificar missatges:

/ U 1

2.1. Els elements de la comunicació

La comunicació és el procés de transmissió d’inform no). Perquè es ació entre uns produïsca, calen éssers (human aquests elemen so ts:

• La combinació d’un nombre reduït de sons que formen les paraules.

• Emissor: qui transmet la informa ció. • Receptor: qui

• La forma diferent de les paraules classificades en categories que, combinades se-

gons un ordre establert, formen sintagmes, enunciats i oracions.

rep la informació.

• La relació que fa que les paraules ens facen evocar realitats concretes i idees, és a

• Missatge: la informació transme sa en el procés comunicatiu. • Codi: el sistema

de signes compar

tit que permet

• Canal: el mitjà físic que vehicul a la informació. • Context: les

dir, el significat de les paraules, les oracions i els textos. La llengua, doncs, és un gran sistema de signes, organitzat solidàriament i articulat per subsistemes que s’ocupen d’aquests tres tipus de relacions complexes: la pronúncia (fonologia i fonètica), la forma i l’ordre (morfologia i sintaxi) i el significat (lexicologia i semàntica).

emetre i interpre

tar missatges.

circumstàncies en què es produe ix la comunicació. ció: en el cas dels diàlegs, la informa a resposta al missatg ció procedent e rebut i que permet del receptor com a l’emissor assegur A més a més, s’ha ar la comunicació. de tenir en compte el soroll que envolta pot dificultar la comunicació. els actes comuni catius i que En tot aquest procés, hi ha dues accions essencials: codifica • Codificar és r i descodificar. l’acció mitjançant la qual un emissor de signes concret elabora un missatg (codi). e en un sistema • Descodificar és l’acció que fa el receptor de comprendre el missatge perquè comparteix el mateix codi amb l’emissor. • Retroalimenta

– El grau d’obertura de les vocals diferencia les paraules deu (numeral, 9 + 1, amb e semioberta) i deu (del verb deure, amb e semitancada). – La vibració de les cordes vocals diferencia les paraules gas (les cordes vibren molt) i cas (les cordes vibren quasi imperceptiblement). – El punt de contacte dels òrgans de la boca diferencia gos (la part de darrere de la llengua amb el paladar) i dos (la punta de la llengua amb les dents).

Activitats

Sardenya

1 Imagina aqueste s situacions comuni catives i contest plantegen per a a les qüestions cada una. que es

I. Balears

M a r

Sicília

M e d i t e r r à n i a

1 …

LA COMUNICAC IÓ

Còrsega

Estudi de la llengua: la fonologia

Com unic ació: la comu nica ció

4 aragonés.

7 …

10 …

2 lleonés (o bable)

5 …

8 …

11 dàlmata (desaparegut)

3 …

6 …

9 …

12 …

1.2. El naixement de la llengua (segles

viii-xiii)

El llatí era la llengua de l’administració, de l’Església, de la literatura culta, de la ciència, etc. Les llengües romàniques van començar a passar a l’escriptura quan es distanciaren tant del llatí que resultava incomprensible per al poble (segles viii-ix). Hi ha un període, que coneixem com època preliterària, on trobem mostres de català escrit en glosses, és a dir, traduccions de paraules o d’expressions llatines que el lector no entenia, i juraments feudals (text 1), textos que incloïen paraules i expressions en català, bé per error, bé perquè els escrivans no sabien com s’escrivien en llatí. 12

Situació 1 Després de la mort de Jaume I, el trobado r i joglar Cerverí davant la cort el de Girona interpre poema que apareix ta en la pàgina 20, angoixa». Entre els «Si per tristor, per cortesans, hi ha un dol i per vell cavaller que, de València, va quedar ferit durant la conque sord d’una orella sta i, per l’edat, començ Molts assistents ploren a a sordejar de l’altra. durant la interpre tació i el cavaller perquè alguns assisten no veu bé el trobado ts li’n tapen parcialm r ent la visió. a) Qui n’és l’emisso

Cada fonema es pot pronunciar amb unes variacions mínimes sense que això afecte a la distinció del significat de les paraules —per bé que pot dificultar la descodificació—: són els al·lòfons. Aquestes variacions depenen de les condicions fisiològiques de cada persona, de les diferents zones geogràfiques dels parlants, de la influència d’altres llengües, etc. Per exemple: la a final de la paraula artista es pronuncia generalment [a], però hi ha llocs on es pronuncia e oberta ([ərtístɛ]) i llocs on es pronuncia e neutra ([artístə]). S’ha de tenir en compte que aquestes variacions de pronúncia o al·lòfons poden ser incomptables. En les transcripcions, els al·lòfons es representen entre claudàtors ([]) i els fonemes es representen entre barres (//).

r? I els recepto rs? Quin canal s’hi fa servir? b) Quins sorolls dificulten la descod ificació? Quins retroalimentació elements del context poden ajudar el i quina cavaller sord a descodificar el missatge?

La fonologia estudia els fonemes, les unitats que diferencien significats, mentre que la fonètica analitza els al·lòfons, les diverses realitzacions de cada fonema.

Situació 2

Abans d’estudiar els fonemes cal aclarir que les lletres (o grafies) són representacions gràfiques dels fonemes. No és correcte, doncs, dir que algú «pronuncia malament les lletres» o que «parla menjant-se algunes lletres» perquè les lletres no es pronuncien, s’escriuen. Són els fonemes —els al·lòfons, en realitat— allò que pronunciem. Per això cal distingir:

La selecció espanyo la de futbol juga un partit molt importa francesa. Com que nt contra la selecció no t’agrada el futbol, passeges pels carrers sobte, sents uns crits de la teua ciutat. que ixen des de De diferents edificis: a) Pots dir quin «Goooool!».

equip ha marcat ? Per què ho saps? pels carrers de I si et trobares París? passejant b) Quin elemen t de la comunicació t’hauria ajudat a descodificar el missatge?

• El sistema fonològic o conjunt de fonemes d’una llengua que diferencien significats

entre paraules i ajuda a codificar missatges. 28

OBERTURA DE LA UNITAT CRONOLOGIA. SEGLES XIV I XV

Per mitjà del test Idees prèvies activaràs els coneixements que tens sobre els continguts que es treballaran unitat. Si no en saps les respostes en aquest moment, les trobaràs desenvolupades al llarg de la unitat.

Regnat Segle xiv

• Expedició dels almogàvers a Orient: Roger de Flor (1302) • Annexió del sud d’Alacant (concòrdia de Torrellas, 1304)

Alfons III el Benigne (1327-1336)

Pere III el Cerimoniós (1336-1387)

Fets literaris • Crònica de Ramon Muntaner • Francesc Eiximenis • Continuació de la tradició trobadoresca

• Conquesta de Sardenya sent infant (1323)

• Guillem de Torroella

• Annexió de Mallorca i Sicília

• Jaume Marc

• Crònica de Pere III

• Pere Marc

• Pèrdua de les possessions gregues

Literatura universal • Literatura castellana: – Juan Manuel – Juan Ruiz, Arcipreste de Hita – Pero López de Ayala • Literatura italiana: – Francesco Petrarca – Giovanni Boccaccio – Antonio Pucci • Literatura anglesa: – Geoffrey Chaucer

Joan I el Caçador (1387-1396)

Cada unitat inclou una cronologia en què es destaquen els fets històrics, culturals i literaris fonamentals del període estudiat.

Prosa religiosa, didàctica i satírica Prova de respondre les preguntes que tens a continuació. Si no pots, al llarg de la unitat trobaràs tota aquesta informació, i algunes coses més, i veuràs com al final seràs capaç de respondre-les.

Segle xv

Martí I l’Humà (1396-1410)

IDEES PRÈVIES 1 Qui és el creador de la prosa literària en català? a) Jaume I el Conqueridor. b) Ramon Llull. c) Sant Vicent Ferrer.

2 Què et suggereix l’expressió «literatura didàctica»? a) Textos de creació que tenen la finalitat de transmetre coneixements, normalment de caràcter moral. b) Textos científics que tenen la finalitat de transmetre coneixements, normalment de caràcter tècnic i especialitzat. c) Textos redactats per pedagogs amb la finalitat de transmetre coneixements sobre com ensenyar.

3 Quins són els principals gèneres de la literatura didàctica medieval? a) La cançó, el sirventés i la pastorel·la.

Jaume II el Just (1291-1327)

Fets històrics

4 Quina diferència hi ha entre «text» i «discurs»? a) Són la mateixa cosa.

Ferran I d’Antequera (1412-1416)

ser insofrible, tant si és llegit com si és escoltat.

5 Què són els àmbits d’ús? a) El territori geogràfic i administratiu que ocupa una

• Prehumanisme:

• Entronització dels Trastàmara (dinastia castellana)

• Jacob Xalabín

Alfons IV el Magnànim (1416-1458)

• Literatura castellana:

– Francesc de la Via

– Juan de Mena

– Bernat Metge

– Marqués de Santillana

– Antoni Canals

• Andreu Febrer • Jordi de Sant Jordi

• Conquesta de Nàpols (1443)

b) El text és escrit mentre que el discurs és oral. c) El text és agradable de llegir i escoltar, el discurs sol

• Plet dinàstic perquè el rei mor sense fills legítims, és resolt amb el compromís de Casp (1412)

• Ausiàs Marc • Joanot Martorell: Tirant lo blanc • Isabel de Villena • Curial e Güelfa • Jaume Roig: Espill

– Diego de San Pedro – Amadís de Gaula – La Celestina • Literatura italiana: – Lorenzo de Mèdici – Lorenzo Valla • Literatura francesa: – François Villon – Antoine de la Salle

llengua. b) El nombre de parlants que fa servir una llengua. c) Qualsevol situació comunicativa en què es pot usar una llengua.

6 Quins són els constituents bàsics de l’oració? a) Significant i significat.

b) Les cròniques i les cançons de gesta.

b) El monema i el morfema.

c) La faula i el conte moral.

c) sn (subjecte) i sv (predicat).

Els continguts i les activitats d’aquesta unitat poden ser útils per a realitzar el projecte multidisciplinari «L’ofici de cronista» que es proposa en l’annex.

Referència a la situació d’aprenentatge en què pots aplicar els aprenentatges associats a la unitat.

SABERS BÀSICS Els sabers bàsics es presenten de manera rigorosa i s’acompanyen d’activitats d’aplicació per a fixar els continguts. Unes altres formes de presentació de la informació, com ara els termes definits en el glossari final, l’enregistrament de textos, els tallers de recursos literaris o les biografies breus d’alguns personatges rellevants, t’ajudaran a comprendre-la, a millorar la teua expressió i a oferir-te experiències que et motiven a participar en el teu aprenentatge.

Recursos relacionats amb LES CLAUS del projecte. LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL / U 2

Història de la llengua i de la literatura: la historiografia medieval 1.1. L’expansió de la llengua entre els segles

xiii

En aquell context d’eufòria nacional, de prestigi de la monarquia i d’expansió militar, la nostra llengua es va convertir en idioma d’ús formal i oficial.

xiv

Com has vist en la unitat anterior, els nostres primers autors lírics conreaven la poesia trobadoresca en llengua provençal pel prestigi que aquesta literatura tenia aleshores i perquè molts senyors d’Occitània, al sud de França, eren vassalls de la corona d’Aragó. Ara bé: el 1213, Pere I va perdre aquests territoris (i la vida) a la batalla de Muret.

Aprenentatge cooperatiu

TIC

Avaluació

Reprendrem l’anàlisi d’aquest estil solemne en la unitat 4 quan tractem el paper de la Cancelleria Reial en la introducció de l’Humanisme en les nostres terres.

1 Relaciona cada recurs retòric amb la definició corresponent.

Llemotges

paral·lelisme

1. Parella de mots de sentit complementari.

enumeració

2. Repetició d’una o de diverses paraules al començament de diverses clàusules successives.

anàfora

3. Repetició d’una estructura sintàctica. 4. Relació detallada, una per una, de les coses que formen un conjunt, una sèrie, etc.

estructura bimembre

REGNE

Lió

DE FRANÇA

C O L’Alguer València R O N A Palma BALEARS

Cartagena

Màlaga Almeria Alger Bugia Orà

Desenvolupament del pensament

El model de llengua que la Cancelleria Reial va crear amb el pas del temps destaca per aquesta solemnitat i una retòrica molt elaborada.

Jaume I el Conqueridor va dotar la Corona d’Aragó d’una estructura administrativa per a governar els seus regnes, la Cancelleria Reial, i l’Arxiu de la Corona, amb seu a Barcelona. El 1264 va disposar que tota la documentació judicial del regne de València fora redactada en romanç, de manera que el català es va convertir (junt amb l’aragonés) en llengua nacional. Així, els Furs de València, redactats primerament en llatí el 1261, foren traduïts el 1266.

REGNE DE GRANADA

Orientació acadèmica i professional

Els textos jurídics, legals i administratius es caracteritzen per la solemnitat. Aquest estil solemne s’aconsegueix amb l’ús del plural majestàtic, amb fórmules de tractament i de cortesia diverses i amb altres recursos (com ara el paral·lelisme, l’anàfora, l’enumeració i les estructures bimembres) que veuràs tot seguit.

La llengua, alhora que s’ampliaven els territoris on es parlava, va accelerar la seua presència, en detriment del llatí, en tota mena de textos escrits, especialment els de caràcter jurídic i administratiu (Taller de recursos literaris), però també de temàtica històrica i religiosa, com veurem en aquesta unitat i en la següent.

CASTELLA

Educació emocional

El llenguatge solemne

L’ampliació dels dominis dependents de la Corona d’Aragó va portar l’expansió del català. Els repobladors van portar la llengua a les Balears i a la major part del regne de València. Sardenya també va ser colonitzada i encara en l’actualitat s’hi parla català a la ciutat de l’Alguer.

Sevilla

Pla lingüístic

Taller de recursos literaris

Aquesta política va continuar el segle xiv amb l’expedició dels almogàvers a Grècia, sota les ordres de Roger de Flor, que comportà l’annexió dels ducats d’Atenes i Neopàtria (del 1303 al 1388), i amb la conquesta de l’illa de Sardenya (1324).

SAC R E I M PE R I R O M AN O G E R M ÀN I C Milà Venècia HONGRIA Gènova Senj ESTATS Avinyó Arles DE Niça Florència REGNE DE Montpeller L’ESGLÉSIA CORONA Pisa NAVARRA Marsella Ragusa Liorna Ancona (Dubrovnik) SÈRBIA Siena Ais de Provença Saragossa Perpinyà AigüesBarcelona DE CÒRSEGA mortes Roma Manfredònia Toledo ALBÀNIA

Compromís ODS

Juntament amb els textos jurídics i legals es va començar a conrear una literatura de marcat caràcter heroic, que tenia com a principal finalitat recrear els orígens com a poble amb una motivació política clara: fomentar la identitat nacional pròpia i legitimar els governants en el poder. Naix la literatura èpica, de la mà dels joglars, i la literatura historiogràfica, de la mà dels cronistes.

Aquest fet va canviar la política d’expansió del seu fill i successor Jaume I, que la va dirigir cap a la Mediterrània i cap al sud: va conquistar Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238). L’expansió militar al segle xiii va culminar amb la incorporació de Sicília per Pere II (1282) i la de Menorca per Alfons II (1287).

REGNE Nàpols DE Salern NÀPOLS Òtranto

SARDENYA

Oristany Càller

a r

BULGÀRIA IMPERI BIZANTÍ

Salònica DUCATS D’ATENES I NEOPÀTRIA

D ’ A R A G Ó Trapani Palerm Messina Marsala Siracusa REGNE DE SICÍLIA

Tunis

Constantina

(Iacobus I rex.) Atorgam que els pobladors de la ciutat e del terme de València hagen1 pastures franques2 e lliures pels térmens de les viles, dels cavallers e dels clergues e dels religioses, d’era a era e de séquia a séquia. E hagen un abeurador sobre la vila, e altre dejós3 la vila. E si faran tala en blats o en vinyes, esmenen4 aquella. E si talaran arbres, donen V sous, esmenada primerament la tala.

OTOMANS Al·leàs (Ayas)

Atenes Rodes

Modó

Famagusta

Creta (VENÈCIA)

Malta MALTA

REGNES ISLÀMICS

Llig aquest text i fixa’t en l’estil reiteratiu que té. També pots escoltar-lo en el banc de recursos d'anayaeducacion.es. En acabant, respon les qüestions següents. Text 1. Privilegi reial: «De les pastures e del vedat»

Constantinoble

Quios

Catània

Agrigent

Col·lo

Furs de València. Beirut

Hagen: tinguen. 2Franques: gratuïtes. 3Dejós: davall. 4Esmenar: restituir.

Tir

Càndia

M e d i t e r r à n i a

Damasc

a) Qui és l'emissor del text? I el tema? b) Per què fa servir la primera persona del plural? Com es diu aquest recurs?

Trípoli Alexandria

Bengasi

Expansió màxima de la corona d’Aragó Territoris de la corona d’Aragó Ciutat amb consolat de mar de la corona d’Aragó (segles XIII-XV)

REGNES ISLÀMICS

3 Extrau del text exemples d’estructures bimembres, paral·lelismes, anàfores

El Caire

i enumeracions. ➜

Estructura bimembre: «de la ciutat e del terme».

La corona d’Aragó va controlar la navegació i el comerç en la Mediterrània entre els segles xiii i xv. 44

Les icones incloses en algunes activitats suggerixen la clau del projecte que es pot aplicar en cada cas.

ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES I COMENTARI DE TEXTOS 1

Història de la llengua i de la literatura

Comen tari de text: recap itulac ió

Activitats complementàries Per a reflexionar

1 Redacta un resum de l’apartat seguint aquest guió. 1. Literatura humanística 1.1. Definició i característiques de l’humanisme 1.2. Relació amb la prosa administrativa de la Cancelleria Reial

a) Quin dels dos personatges pren la iniciativa en la previsible relació amorosa?

1.3. Autors i obres

b) Podríem qualificar aquesta relació d’amor cortés? Raona la resposta tenint en compte la discreció de Güelfa, el diferent rang social dels personatges i que la relació no arriba a bona fi fins que Curial aconsegueix l’equiparació social.

2. Literatura narrativa 2.1. En vers: tipus i característiques diferencials 2.2. En prosa: definició de novel·la medieval i obres més significatives

Activitats complementàries en molts apartats especialment dissenyades per a desenvolupar les competències de l’alumnat per mitjà de xicotets projectes d’investigació.

Aquest apartat el dedicarem a recapitular el que hem vist fins ara per l’anàlisi del contingut assimilar millor . En aquesta ocasió, analitzarem un fragment rant lo Blanc. En farem actualitzat del Tiel resum, en concretar em el tema i la finalitat s’estructura. i analitzarem com

No fallia: no faltava. 2Frare: germà. 3Puix que: de manera que. 4 No havent esguard a: No preocupant-se per. 5Assats: molt, bastant. 6Per què: per la qual cosa, raó per la qual. 7Avançar-lo: promoure’l, patrocinar-lo. 1

El pots escoltar en el

c) Creus que aquesta prosa és «humanista»? Repassa’n el concepte i raona la resposta.

3. La novel·la cavalleresca 3.1. Diferències amb les narracions cavalleresques anteriors

Per a investigar

3.2. Curial e Güelfa: autoria i característiques

3.3. Tirant lo Blanc: autoria i característiques

Per a practicar

2 A continuació, t’oferim un fragment de Curial e Güelfa. Llig-lo atentament i respon les qüestions. Text 14. Güelfa

La Güelfa, la qual jove e fresca era, e a la qual cosa alguna sinó marit no fallia,1 trobant-se molt bella e molt lloada, rica, favorida, e ociosa, requerida e per molts sollicitada, veent que son frare2 no es curava de donar-li marit, ni a ella paria cosa honesta demanar-lo, no podent resistir als naturals apetits de la carn, que amb continus punyiments incessantment la combatien, pensà que si per ventura ella amàs secretament algun valerós jove, puix que3 ningú no se n’apercebés, no seria deshonestat, e que ja havia esdevingut a més de mil altres; e posat que alguns, per via d’indicis, volent endevinar ço que no saben, se n’apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. E així donà llicència als ulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare. E no havent esguard a4 claredat de sang ni a multitud de riqueses, entre els altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, assats5 gentil de cor, e molt savi segons la sua edat, pensà que seria valent home si hagués amb què. Per què6 imaginà avançar-lo,7 e d’aquí avant començà’l-se a acostar, e cridava’l sovint e parlava amb ell molt volenterosament. Anònim. Curial e Güelfa. Ed. 62.

El Comentari de textos inclou l’anàlisi dels diversos tipus de text, recupera continguts treballats en la resta d’apartats de la unitat i els aplica al comentari lingüístic i literari d’un text representatiu o al· lusiu a l’època històrica estudiada.

banc de recursos d'anayaed

ucacion.es.

Text

16. L’estratègia de Tirant En fer-se de nit, Tirant es feu acompanyar per dos homes de la ciutat xien molt bé el país i caminaren que coneifins que arribaren en una gran planícia plena de bèsties que hi havien dut per por als enemics. Tirant feu agafar totes les egües que hi trobà, i les va lligar les unes amb les altres, conduïdes per homes. Els ordenà que dos-cents es dirigissen cap on es trobava el camp dels enemics, i que totes les egües que poguessen capturar les col·locassen amb les altres. Quan les egües arribaren […] a l’entrada del campame nt, tots els homes de entraren amb elles i en peu feren dues parts, l’una cap al Soldà i l’altra cap al Gran Turc. Aleshores els cavalls del campament sentiren les egües: els uns se taven, els altres trencaven solels dogals o arrancaven les estaques. Allò va ser gran desgavell: uns cavalls un corrien cap ací, els altres cap allà, uns altres darrere les egües. En veure els cavallers del campame nt els seus rossins solts, els uns amunt, els altres corrent avall, tots eixien de les tendes, alguns en camisa, altres en gipons, però tots uns desarmats. Dormien amb tanta tranquil·litat, que ven desarmats com si anaestiguessen en el castell més fort del món. Al cap d’una estona d’aquell disbarat, quan tot el campame pels cavalls, arribà Tirant nt estava avalotat i atacà un dels flancs amb la meitat de la gent, mentre el duc de Pera amb la resta atacava l’altre, invocant el gloriós cavaller Jordi. En poc de temps sant les tendes anaren per terra i molts homes foren o ferits. […] morts

Busca informació sobre la vida dels cavallers Roger de Flor i Joan (o János) Hunyadi. Després de llegir-la, tria’n un dels dos i, aplicant la tècnica Pense, m'interessa, investigue…, redacta un text d’unes dues-centes paraules on expliques en què se li assembla Tirant lo Blanc. Procura que el text estiga dividit en quatre o cinc paràgrafs ben equilibrats i que seguisca una estructura que responga a aquest guió: – Lloc i data de naixement. – Breus dades biogràfiques. – Fets militars i personals que té en comú amb Tirant.

Per a llegir

Aquell dia Tirant obtingué una gran victòria. Ell i els seus deien que aquella glòria l’havien aconsegui da més per obra divina que no humana, però és que Tirant demostrà la veritat tenir un gran enginy.

4 Si hem aconseguit despertar el teu interés per la lectura de novel·les cavalleresques, te’n recomanem alguna versió actualitzada i, fins i tot, resumida. Ací en tens alguna:

Joanot Martorell. Tirant lo Blanc.

– Curial i Güelfa. Ed. Bromera. Versió de Salvador Vendrell. Es tracta d’un resum de la història amb una adaptació al llenguatge actual. Compta amb un bon estudi introductori.

Ed. Bromera.

Activitats Pas previ: text i comunica

– Tirant lo Blanc. Ed. Columna. Versió de Joan Sales. Actualització i resum de la història, encara que ha canviat aspectes importants de l’original.

ció

1 Respon en el quadern aquestes

qüestions relacionad es amb la situació comunicativa del text. Així, actualitzarem els aspectes comunicatius vistos anteriors. a les unitats

– Tirant lo Blanc. Ed. El Temps. Versió de Joan Pellicer i Rosa Giner. Es tracta d’una actualització del llenguatge, ja que la història no està resumida. Hi ha una edició de butxaca de l’editorial 3 i 4 en diversos volums.

a) Quina funció del llenguatg

e domina tot el text? b) Concreta’n el tipus de text. A quin àmbit d’ús pertany? c) Quin n’és el gènere textual? d) En quina variant està escrit?

146 154

La unitat es tanca amb tres pàgines dobles. Un esquema de la unitat acompanyat d’una avaluació per tal de comprovar el grau d’assoliments dels sabers bàsics. Norma i ús, una bateria d’activitats per a consolidar continguts ortogràfics i gramaticals d’una manera pràctica. Assaborim la lectura, en què s’analitza d’una manera guiada un text per tal de gaudir-ne.

TANCAMENT DE LA UNITAT Assaborim la lectura Esquema de la unitat

Recorda't de seleccionar el material de treball d'aquesta unitat per al teu dossier d'aprenentatge.

Norma i ús

T’oferim un esquema on trobaràs els conceptes essencials que hem vist en aquesta unitat per tal que t’ajuden a l’hora d’estudiar.

Els fonemes palatals

En aquest apartat repassarem la representa ció gràfica dels sons palatals africats, tant el sonor [ʤ] (jove, viatge) com el sord [ʧ] (xocolate, despatxar), i el palatal fricatiu [ʃ] (Xàtiva, reixa, dibuix). Els parlants de la variant apitxada o central troben la principal dificultat en el fet que neutralitzen els fonemes africats i els pronuncie n sords (xove, viatxe). Per a evitar problemes ortogràfic s és important mantenir-ne la distinció en la pronúncia . 1 Completa aquestes paraules en el quadern amb g, j, tg o tj.

1. Història de la llengua i de la literatura: la historiografia medieval Funció de la prosa didàctica

• Controla ideològicament els cristians • Lluita contra l’heretgia • Pretén convertir al cristianisme els musulmans i els jueus.

• Gèneres

– Exemples i faules. – Hagiografies. – Tractats doctrinals i polítics. – Sermons i poemes didàctics. – Proverbis i sentències. – Diàlegs i debats. – Arnau de Vilanova (s. xiii). Reformador religiós.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant • Autors

– Ramon Llull (s. xiii-xiv).

– Creador de la prosa literària i constructor d’un primer model de llengua estàndard. – Autor de més de 200 obres sobre temàtica molt variada. – Destaquen Arbre de ciència, Llibre d’Amic i Amat, Cant de Ramon (poema autobiogràfic), Llibre d’Evast i Aloma i Blanquerna son fill i Fèlix o Llibre de meravelles.

à…il

…irafa

…eroglífic

tar…eta

gran…a

desi…os

mi…a

ma…estat

pu…ar

…eroni

passe…ar

na…a

pa…e

…aqueta

pro…ecte

mi…es

plu…es

…u…ar

estiue…ar

plu…a

gara…e

…esús

enu…ar mare…ar …ersei

– Francesc Eiximenis (s. xiv): Lo Crestià. – Vicent Ferrer (s. xiv-xv): sermons aplegats per reportadors. – Isabel de Villena (s. xv): Vita Christi. Literatura satírica

2 Copia les oracions i ompli els buits amb tg, tj, g o j, segons correspon.

• Moralitza des de la ironia i la burla.

– La ima…e era tan lle…a

• Autor: Anselm Turmeda (s. xiv-xv). Autor didàctic i satíric: Llibre de bons amonestaments (en vers) i La disputa de l’ase (en prosa).

– El paisa…ista anà a

2. Comunicació: el text • És el missatge codificat que integra els nivells:

• S’interpreta eficaçment gràcies:

– Fònic i prosòdic. – Morfològic i sintàctic. – Lèxic i semàntic. – Pragmàtic.

– Al context. – A propietats textuals com:

E…ipte a estudiar …eolo…ia.

– La cohesió lèxica i gramatical. – La coherència estructural i temàtica. – L’adequació a l’àmbit d’ús.

3 Completa la norma ortogràfica del so palatal africat sonor [ʤ].

• Funció sintàctica dels sintagmes

– Complement del nom.

– Predicat: ➜ complements verbals.

– Predicat verbal.

Text 16. Foc d’amor (Burning love)

Oh, Senyor, sento com una escalfor va cremant més i més el meu jo. Noia, noia, noia, tu vols encendre el meu cos.

– g davant de les vocals … i … (gener, gitano). – tg davant de les vocals … i …, només …; normalment en les terminacio ns -atge, -etge (passatge , metge).

La ment em bull. No sé quin camí agafar. Em beses i m’enlairo com el dolç cantar del foc.

– Les grafies g i j i els dígrafs tg i tj s’alternen en mots de la mateixa família lèxica segons la vocal que precedeixen. Així, tenim monja i monges; viatge i viatjar.

Enlluernes el cel de l’alba amb foc d’amor. Ooh, ooh, ooh, l’escalfor encara em puja. Ajuda’m, nena, la febre em passa dels cent.

4 Completa aquestes paraules en el quadern amb x, tx o ig.

Cremo, cremo, cremo! I res pot refredar-me; em torno fum, però ja em sento molt millor.

…ad

guer…o

du…a

…iprer

mar…a

co…e

…op

an…ova

plan…a

…èquia

fi…a

…e…ènia

Em beses i m’enlairo

…iulet

…ec

pon…

El…

ba…illerat

com el dolç cantar del foc.

ca…erulo

milo…a

apa…e

…ocar

pon…o

roman…

salsi…a

Enlluernes el cel de l’alba amb foc d’amor.

quí…ua

5 Copia la graella i completa-

T’acostes massa, les flames em llepen la pell.

la com en l’exemple.

Nom

Infinitiu

mareig

marejar

ell / ella

marege

mareja

Vols ajudar-me? Sento com si em desfés. Es fa molt dur respirar sense angoixa. Déu! Pietat! Estic cremant tot avui!

passe…ar

Em beses i m’enlairo com el dolç cantar del foc.

feste…e

– Predicat nominal: atribut. – – – – – –

1 Llig atentament aquest text.

Escrivim

rode…

– Subjecte.

En el Comentari de text de la primera unitat, Joan Fuster insistia en la importància dels poetes medievals (trobadors, dolce stil nuovo, Petrarca, etc.) en l’educació sentimental de la joventut actual. Ara tindrem ocasió de comprovar-ho amb la lectura (o l’audició) d’una cançó d’Elvis Presley, el rei del rock durant els anys 60 i 70. La versió que t’oferim la va fer en la nostra llengua el grup musical Sangtraït.

– j davant de les vocals …, … i … (jugar, Jordi, menjar), davant de la vocal e en els grups … i … (injecció, projecte) i en alguns noms … o paraules d’origen estranger (Jesús, jersei). Pot aparéixer a principi de paraula, entre vocals o darrere de consonan t. – tj davant de les vocals …, … i …, només entre vocals (viatjar).

– Unitat bàsica de la sintaxi, no inclosa en cap forma lingüística major, amb sentit complet i corba d’entonació única. – Té dos constituents: un sn (subjecte) i un sv (predicat). – S’articula en sintagmes: nominal, verbal, adjectival, preposicional i adverbial. – Constituents de l'oració.

116

que es va mare…ar.

– Uns …oves …ugaven malgrat la lle…or de l’ora…e. – Setze …u…es d’un …u…at men…en fe…e d’un pen…at. – Ima…inar …ocs d’en…iny és cosa de …enis. – Desi…ar és pi…or que tenir. – …eremies va rebu…ar afe…ir més ob…eccion s. – A …ericó han trobat el se…ell d’una secta d’here…es. – En arribar a …erusalem va sub…ectar l’equipa…e al sostre del cotxe.

3. Estudi de la llengua: la sintaxi • L’oració

anayaeducacion.es Trobaràs dictats amb buits per a treballar aquests continguts en el banc de recursos.

Enlluernes el cel de l’alba amb foc d’amor.

estiue…a

rebu…

Complement directe. Complement de règim verbal. Complement indirecte. Complements circumstancials. Complement predicatiu. Complement agent.

desi…ar

Elvis Presley. Versió de Sangtraït. Tributo al Rey. Ed. PICAP. trepi…e enu…a

despa…

210

encapri…ar

Castell de Xàtiva. 208

empa…e escabe…a

Així és el projecte digital

Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Història de la llengua i de la literatura

Les primeres manifestacions literàries

Taller de recursos literaris

Els textos més antics escrits en català, doncs, daten de final del segle xii. Fins aleshores, els nostres avantpassats escrivien en llatí al nord del territori, en àrab al sud i, com veurem en el punt següent, en occità a la cort. Cal dir que tant el llatí com l'àrab tenien ja una llarga tradició literària.

El llenguatge connotatiu o figurat

El llenguatge denotatiu, utilitzat, per exemple, en textos dèmic, és unívoc, és a dir que només es pot entendre d’ llenguatge connotatiu (o figurat) és un llenguatge no li més significats dels que aparenta en una primera lectura El llenguatge figurat s’aconsegueix amb recursos retòric metonímia, la hipèrbole, la personificació i el símil. Aqu també són freqüents en el llenguatge de cada dia per cer, intimidar, impressionar, etc. La diferència amb els r aquests són intencionats, originals i, sobretot, elaborats. Els poetes musulmans de l'època medieval van arribar a i sofisticació que es pot constatar en l’ús del llenguatge conno

El conreu de la literatura en llatí estava vinculat als cercles monàstics, que eren els autèntics focus de cultura de l’època. Els poetes versificaven en llatí, llengua que es mantingué per als usos religiosos, acadèmics i internacionals durant molts segles. Als monestirs solien ingressar els fadristerns de les famílies aristocràtiques i hi assolien

una formació cultural que els permetia fer carrera eclesiàstica, o bé exercir funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques. Entre els poetes o autors de versos en llatí, cal destacar els goliards, que eren monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica i fugien dels convents per a fer vida errant. Vivien gràcies a la sòlida formació cultural que havien adquirit i componien versos dedicats a l’amor, al vi i a la natura.

Com hi accedixes? Tens totes les indicacions necessàries per a accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

D’altra banda, arran de l’expansió de l’imperi musulmà per la península Ibèrica a partir del s. viii, l’àrab era la llengua de cultura al sud de Catalunya, a les Illes Balears i a les comarques valencianes fins la conquesta de Jaume I. Els àrabs, a més de la important influència lingüística sobre la nostra parla, van conrear una excel·lent literatura (Taller de recursos literaris).

2 Relaciona en el quadern cada concepte amb la definició corresponent.

Hipèrbole, metàfora, metonímia, personificació, símil. 1. Designació d’una cosa amb el nom d’una altra a la qual s’assembla.

Després de la incorporació del regne de València a la corona d’Aragó per Jaume I (1238), les terres valencianes passaren a formar part de l’òrbita de les literatures romàniques. La cultura i la llengua dels musulmans, reclosa a la ruralia i als ravals, va anar desapareixent a poc a poc.

2. Designació d’una cosa amb el nom d’una altra, no perquè s’assemblen, sinó per una certa proximitat en el sentit, és a dir, es pren la causa per l’efecte, el continent pel contingut, el lloc de procedència per l’objecte que en procedeix, etc. 3. Comparació.

Miniatura del manuscrit de Poblet (datat el 1343) del Llibre dels feits de Jaume I que representa un dinar reial.

4. Atribució d’accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. 5. Exageració.

3 Relaciona cada expressió col·loquial d’aquestes amb un recurs retòric de l’activitat anterior.

– Tenir molta barra – Anar de copes – Estar com una rosa – Ser una barbie – Dir-ho els diaris – Petar-se de riure – Ser sord com una tàpia – Tenir el cervell de mosquit – Ser de colors cridaners – Tenir més cara que esquena ➜

Tenir molta barra: metonímia.

Llig els textos 4 i 5, o escolta’ls en el banc de recursos d’anayaeducacion.es, i comprova que els habitants de les comarques valencianes de fa

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers Intuïtiu Fàcil d’utilitzar.

Multidispositiu Podràs utilitzar-lo amb qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...).

Descarregable Pots treballar sense connexió a internet i descarregar-lo en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

s explicatius d’àmbit aca’una manera. En canvi, el iteral i suggeridor, que té a.

Conté diversitat de recursos, és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Per a l’activitat 4 pots consulta el vídeo sobre les metes 10.7 i 13.1 en anayaeducacion.es

cs com ara la metàfora, la uests recursos expressius cridar l’atenció, convénrecursos literaris és que .

Amb aquests recursos podràs:

una alt nivell d’elegància notatiu en els seus poemes. gairebé mil anys tenien unes preocupacions molt semblants a les nostres. Text 4. La riuada Onades de fang, el mar de la riuada. El cel no pot parar de plorar llàgrimes. Badats, humiliats, els edificis són captius caient als peus del tirà. Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138). Trad. Josep Piera.

Text 5. Nostàlgia Amics que aneu, germans de passió, porteu el meu trist cor a la pàtria llunyana, València, de la qual guarde el nom, talismà de la pena, el meu cor tan distant. Com amnistiats d’un exili us veig quan en arribar allí direu a tots la pena d’un nostàlgic que pateix. Com n’heu fet comiat sense besades a les sandàlies que han de xafar el meu pont de Maan, a la Russafa!

Exercitar activitats interactives Estudiar resums interactius, esquemes... Aprendre àudios, vídeos...

Abú Abd Allàh Muhammad ibn Galib al-Rusafí (segle xii). Trad. Josep Piera.

Què t’oferix?

Els canvis que faces se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què treballes.

Aplicant la tècnica Viatges en l’espai i en el temps (VET) i a partir de les expressions subratllades, digues de què tracten els poemes de l’activitat anterior.

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

6 Quin recurs retòric s’usa en cadascun d’aquests fragments dels poemes anteriors?

– Com amnistiats d’un exili us veig. – Plorar llàgrimes (el cel). – El cel no pot parar de plorar llàgrimes. – El meu cor tan distant. – Onades de fang, el mar de la riuada.

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Abans de començar Coneix els teus desafiaments COM SÓN?

Són tres propostes de situacions d’aprenentatge. • Pensades per a mobilitzar coneixements, actituds i destreses i fomentar l’in-

tercanvi de sabers i el desenvolupament de les teues competències.

• Compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030. • Pròximes i respectuoses amb l’entorn real i les teues experiències. • Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i activitats que hauràs de

dur a terme.

COM ELS TREBALLARÀS?

A L’INICI DEL LLIBRE TROBARÀS:

A L’INICI DE CADA UNITAT TROBARÀS: CRONOLOGIA. SEGLE XV

4 Educació de qualitat

de ficció i permetre-vos algunes “llicències” (espais diferents als reals, roba de l’època o no, la manera de parlar, etc.).

Regnat

També podeu triar el punt de vista de la narració, és a dir, pot ser el mateix autor qui ens conta la seua vida o poden ser personatges de les seues obres els que expliquen coses de l’autor o dialoguen amb ell. Penseu, per exemple, què dirien les dones a Jaume Roig, o què podrien preguntar Tirant o Carmesina a Joanot Martorell sobre el final de l’obra, o com serien Lliri entre cards o Plena de seny, enamorades d’Ausiàs Marc, i quines qüestions tractarien amb el poeta.

igualtat de gènere

Segle xv

També podeu presentar-vos a concursos de vídeos escolars organitzats per diverses entitats.

1 Quina ciutat del nostre domini lingüístic esdevingué

Revisa les competències que has treballat i l’acompliment del teu grup en aquest projecte emplenant la rúbrica que trobaràs en anayaeducacion.es.

hegemònica durant el segle xv? a) Barcelona. b) València.

PERFIL D’EIXIDA

c) Palma.

2 Qui va ser el primer poeta que abandonà definitivament el provençal en la poesia lírica de creació? a) Jordi de Sant Jordi. b) Jaume Roig. c) Ausiàs Marc.

3 Quin grup de poetes es va caracteritzar per conrear una poesia humorística i crítica?

Busquem informació sobre la seua vida i sobre l’obra

Identifiquem els aspectes més destacables de la seua vida

Consensuem i elaborem un esquema amb allò que volem tractar U5

Elaborem el guió del biopic U5

Repartim els papers tècnics i interpretatius U5

Fem el rodatge del vídeo

Mostrem el biopic a classe

Presentem la pel·lícula a un concurs de vídeos escolars

a) Estil de valenciana prosa. b) Corrent satíric valencià. c) Estil de valenciana sàtira.

4 Què són els versos estramps? a) Els versos lliures, és a dir, els que tenen mides diferents.

• Un text motivador que et descobrirà un marc

de desafiaments relacionats amb les unitats del trimestre.

• Un plantejament del desafiament vinculat a un

o a uns quants ODS en el qual es concreta la situació d’aprenentatge.

• La seqüència d’aprenentatge de la situació

• Conquesta de Nàpols (1443)

• Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

– Domenico di Giovanni – Pietro Bembo

• Revolta dels remences

• Curial e Güelfa

– Antonio Cornazzano

Ferran II el Catòlic (1479-1516)

• Casament amb Isabel de Castella • Unió dinàstica amb Castella • Inquisició i expulsió dels jueus

• Literatura francesa: – Charles d’Orleans – François Villon

• Estil de valenciana prosa: – Joan Roís de Corella • Escola satírica valenciana:

• Literatura anglesa: – Thomas Occleve – William Dunbar

– Jaume Roig: Espill

b) Els versos blancs, és a dir, els que no rimen. c) Els que tenen llicències mètriques, com ara sinalefes i elisions.

5 Què és un hiat quan parlem de comptar versos? a) La pronunciació en una mateixa síl·laba de dues vocals pertanyents a síl·labes diferents. b) La supressió d’una vocal en contacte amb una altra vocal, però d’una síl·laba diferent. c) La pronunciació en dues síl·labes diferents de dues vocals que haurien de formar una sola síl·laba (diftong).

6 Què és la polisèmia? a) La coincidència de dos o més significants en un significat. b) La coincidència de dos o més significats en un significant.

Els continguts i les activitats d’aquesta unitat poden ser útils per a realitzar el projecte multidisciplinari «Fem un biopic» que es proposa en l’annex.

c) El fet que una paraula només tinga un significat. 163

Les propostes de desafiament que inclouen:

proposada.

– Marqués de Santillana

• Literatura italiana:

– Bernat Fenollar

162

– Juan de Mena

– Jaume Gassull

Consulta i descarrega el perfil d’eixida en anayaeducacion.es.

Triem l’autor o l’autora

– Jorge Manrique

• Andreu Febrer

• Joan Esteve

IDEES PRÈVIES

REVISA LES TEUES COMPETÈNCIES I EL TREBALL EN EQUIP

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Joan II Sense Fe (1458-1479)

Prova de respondre les preguntes que tens a continuació. No passa res si no saps contestar-les, però intenta-ho perquè tot això, i algunes coses més, ho aprendràs en aquesta unitat i hauràs de ser capaç de respondre-les quan acabes.

Podeu penjar les obres a la pàgina web del centre, en les xarxes socials, etc.

A partir de la informació que hàgeu trobat anotareu les idees o els aspectes que voleu recrear i escriureu el guió per a la pel·lícula. Podeu introduir alguns elements

Literatura universal • Literatura castellana:

• Isabel de Villena

La poesia del segle d’or

Cada grup presentarà la seua pel·lícula a l’aula. En acabar podreu fer un col·loqui sobre com s’ha creat, quins problemes han sorgit al llarg de la producció, etc.

T’has plantejat com degué ser la vida dels escriptors de la nostra literatura?

• Entronització dels Trastàmara

• Ausiàs Marc Alfons IV el Magnànim (1416-1458)

DEIXA LA TEUA MARCA

EL DESAFIAMENT: Et proposem que realitzes, amb el teu grup, un biopic, és a dir una pel·lícula biogràfica sobre una de les figures de la nostra literatura que apareixen en el llibre (Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Ramon Llull, Anselm Turmeda, Isabel de Villena, Jaume Roig, etc.). Per a fer-ho, haureu d’investigar sobre la seua vida i llegir-ne textos diversos. A més, en Internet trobareu vídeos sobre alguns d’aquests autors.

– Francesc de la Via – Bernat Metge – Antoni Canals

A més, reflexionareu sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles 4 i 5 establits per la ONU, i els que es relacionen amb el contingut del vostre biopic.

Les biografies també són un gènere tractat en el cinema. Recentment hem pogut veure pel·lícules que relataven aspectes de la vida pública i privada de figures de la música com el cantant Elton John, la directora d’orquestra Antonia Bricco, personatges de la reialesa com Isabel I o Victòria d’Anglaterra, el científic Stephen Hawking, la matemàtica Andrea Casamayor o les escriptores Virginia Woolf o Maria Mercè Marçal.

Fets literaris • Prehumanisme:

• Jordi de Sant Jordi

Amb tot el treball que realitzareu en aquesta situació d’aprenentatge consolidareu els coneixements sobre els autors del període estudiat, la seua rellevància literària i el seu estil. Aprendreu, a més, a buscar, seleccionar i organitzar la informació, a emprar tècniques narratives i cinematogràfiques. D’altra banda fareu un pas més en el descobriment de la relació entre literatura i cinema.

La vida personal i la trajectòria professional de persones conegudes solen despertar el nostre interés. El gènere biogràfic s’ha conreat des de temps antics. Així, en la nostra literatura en trobem exemples en les vides de sants, en les cròniques, en l’obra d’Isabel de Villena i més recentment en la de Josep Pla o Elisenda Albertí, autora aquesta última de la biografia de 24 dones nascudes a l’edat mitjana que van tenir un paper important en l’àmbit cultural, polític, científic i comercial.

Fets històrics • Plet dinàstic perquè el rei mor sense fills legítims, és resolt amb el compromís de Casp (1412)

• Jacob Xalabín Ferran I d’Antequera (1412-1416)

Quant al temps podeu escollir si la pel·lícula comença amb el naixement del protagonista, o si ho fa en el moment àlgid de la seua vida, o bé al final d’aquesta o inclús després de mort, de manera que els fets van succeint fent salts cap arrere en el temps.

FEM UN BIOPIC?

Martí I l’Humà (1396-1410)

• Una referència a la situació d’aprenentatge

corresponent.

QUINS SÓN?

• L’ofici de cronista. • Fem un biopic. • Vigilants de la llengua.

A MÉS A MÉS, EN ANAYAEDUCACION.ES

Nom i cognoms: __________________________________________________________________

Curs: ________

Data: ______________

5. RÚBRICA PER AVALUAR LA REDACCIÓ I PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS MOLT AVANÇAT

SATISFACTORI

El treball està ben estructurat i presenta introducció, desenvolupament i conclusió.

EXCEL·LENT

El treball està ben estructurat en un 80 % i presenta introducció, desenvolupament i conclusió.

El treball està ben estructurat en un 50 % i presenta introducció, desenvolupament i conclusió.

El treball està ben estructurat en un 50 % però no presenta introducció, desenvolupament i conclusió.

El treball no està estructurat ni té introducció, desenvolupament i conclusió.

ORTOGRAFIA

El text no presenta errors ortogràfics (puntuació, accentuació i gramàtica).

El text té menys de 3 errors ortogràfics (puntuació, accentuació i gramàtica).

El text té entre 4 i 6 errors ortogràfics (puntuació, accentuació i gramàtica).

El text té entre 6 i 10 errors ortogràfics (puntuació, accentuació i gramàtica).

El text té més de 10 errors ortogràfics.

EXTENSIÓ

L’exercici escrit s’adapta a l’extensió exigida (2, 3 o 4 pàgines).

L’exercici escrit té mitja pàgina més de l’extensió exigida.

L’exercici escrit té una pàgina més de l’extensió exigida.

L’exercici escrit té dues pàgines més de l’extensió exigida.

L’exercici escrit té més de dues pàgines de més de l’extensió exigida.

Aborda el contingut que s’ha demanat.

Alguns paràgrafs no tenen relació amb el contingut que s’ha demanat.

Un 60 % del text no té relació amb el contingut que s’ha demanat.

Alguns paràgrafs fan al·lusió al tema demanat.

Només esmenta el tema demanat, però no l’aborda.

Presenta idees ben argumentades sense errors.

Presenta idees ben argumentades però amb algun error.

Presenta idees que argumenta amb debilitat.

Presenta idees sense argumentar.

No presenta idees i les que presenta no estan argumentades.

El treball està presentat amb pulcritud i netedat.

El treball està presentat amb pulcritud però té un esborrall.

El treball està presentat amb pulcritud però té dos o tres esborralls.

El treball té algun doblec i més de tres esborralls.

El treball està rebregat i presenta molts esborralls.

El lliurament es realitza en la data indicada.

El lliurament es realitza amb un dia de retard.

El lliurament es realitza amb dos dies de retard.

El lliurament es realitza amb tres dies de retard.

El lliurament es realitza després de passats tres dies de la data indicada.

REDACCIÓ

CONTINGUT

ARGUMENTACIÓ D’IDEES

PRESENTACIÓ I NETEDAT

TEMPS DE LLIURAMENT

BÀSIC

ESCÀS

• Les explicacions necessàries per a abordar cada pas

• Unes altres propostes de desafiament que et poden

• Una reflexió sobre els avançaments realitzats en la

• Propostes d’instruments de diagnosi, que podràs

de la seqüència d’aprenentatge.

situació d’aprenentatge al llarg de la unitat.

interessar.

• Una proposta d’avaluació de les teues competènci-

es que podràs descarregar-te del web d’anayaeducacion.es.

descarregar-te del web d’anayaeducacion.es, perquè autoavalues la planificació de les tasques i el desenvolupament del treball en equip al llarg de tota la seqüència d’aprenentatge.

• Tasques de comunicació i de compromís social rela-

• Una rúbrica de perfil d’eixida, que podràs descarre-

cionades amb algun aspecte treballat en la situació d’aprenentatge.

gar-te del web d’anayaeducacion.es, per a autoavaluar l’adquisició de competències assolides amb la situació d’aprenentatge.

16 pau, justícia i institucions sólides

4 Educació de qualitat

L’OFICI DE CRONISTA Alguna vegada has pensat dedicar-te al periodisme? Observar, preguntar, investigar, analitzar i… redactar per tal d’informar sobre els fets més diversos. En la nostra societat actual, en què quasi tot el món té accés a un dispositiu i a xarxes a través de les quals la informació circula a una velocitat vertiginosa, és relativament senzill publicar o fer circular notícies, opinions, dades, però… realment la persona que les ha redactades ha fet els passos previs? És a dir, ha observat els fets o ha preguntat a fonts relacionades?, ha investigat sobre l’assumpte? i, finalment, ha analitzat i contrastat la informació? Tota la informació que tenim a l’abast fent només un clic des del sofà de casa, fa només uns anys resultava tremendament complicat, llarg i laboriós d’aconseguir. T’imagines, doncs, com devia ser aquest procés durant l’edat mitjana? Com degué documentar-se, per exemple, Bernat Desclot per a escriure la seua Crònica? EL DESAFIAMENT: Et proposem que realitzes un treball d’investigació i que redactes la crònica d’un fet (actual o passat) que consideres que té un interés públic. La crònica és un subgènere textual que relaciona el periodisme amb la historiografia, en el qual, a més d’informació, l’autor hi sol incloure comentaris o judicis personals sobre els fets exposats, de manera argumentada. És per això que hauràs d’investigar diverses fonts per a obtenir, seleccionar i contrastar la informació i per a formar-te’n una opinió. SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Escollim un tema que ens interessa

Investiguem i ens documentem

Quina idea volem defensar?

Busquem models de cròniques

Analitzem una crònica

Serà interessant que, abans de començar la tasca, lliges diferents cròniques dels àmbits que més t’interessen. En trobaràs en tots els mitjans de comunicació (premsa escrita, ràdio i televisió) i dels temes més diversos: cròniques esportives, de successos, polítiques, de guerra, de qüestions socials, sanitàries… Et serviran per a conéixer estils de redacció, maneres d’organitzar i presentar la informació, etc. També et pot ser útil llegir les cròniques de fets de la teua localitat. A la majoria de poblacions hi ha una persona que es dedica a recopilar i redactar els esdeveniments més destacats i dignes de ser recordats. Potser, fins i tot, podríeu convidar aquesta persona a la vostra aula perquè us explique en què consisteix la seua tasca. De segur que, a més, té un munt d’anècdotes per contar i que us poden suggerir aspectes a desenvolupar en les vostres cròniques. Amb tot el treball que realitzaràs en aquesta situació d’aprenentatge consolidaràs els coneixements sobre les quatre grans cròniques medievals i la importància que van tenir en la seua època i en la història de la nostra llengua i la nostra cultura; també aprendràs a buscar, seleccionar i contrastar informació, organitzar-la i redactar textos argumentatius expressant les teues opinions de manera raonada. A més, reflexionaràs sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles 4 i 16 establits per l’ONU, i els que es relacionen amb el contingut de la teua crònica.

PERFIL D’EIXIDA Consulta i descarrega el perfil d’eixida en anayaeducacion.es.

Ens trobem amb el o la cronista local

Redactem la crònica

Presentem la crònica a classe

Enviem la crònica als mitjans de comunicació locals

III

4 Educació de qualitat

igualtat de gènere

FEM UN BIOPIC? La vida personal i la trajectòria professional de persones conegudes solen despertar el nostre interés. El gènere biogràfic s’ha conreat des de temps antics. Així, en la nostra literatura en trobem exemples en les vides de sants, en les cròniques, en l’obra d’Isabel de Villena i més recentment en la de Josep Pla o Elisenda Albertí, autora aquesta última de la biografia de 24 dones nascudes a l’edat mitjana que van tenir un paper important en l’àmbit cultural, polític, científic i comercial. Les biografies també són un gènere tractat en el cinema. Recentment hem pogut veure pel·lícules que relataven aspectes de la vida pública i privada de figures de la música com el cantant Elton John, la directora d’orquestra Antonia Bricco, personatges de la reialesa com Isabel I o Victòria d’Anglaterra, el científic Stephen Hawking, la matemàtica Andrea Casamayor o les escriptores Virginia Woolf o Maria Mercè Marçal. T’has plantejat com degué ser la vida dels escriptors de la nostra literatura? EL DESAFIAMENT: Et proposem que realitzes, amb el teu grup, un biopic, és a dir una pel·lícula biogràfica sobre una de les figures de la nostra literatura que apareixen en el llibre (Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Ramon Llull, Anselm Turmeda, Isabel de Villena, Jaume Roig, etc.). Per a fer-ho, haureu d’investigar sobre la seua vida i llegir-ne textos diversos. A més, en Internet trobareu vídeos sobre alguns d’aquests autors. A partir de la informació que hàgeu trobat anotareu les idees o els aspectes que voleu recrear i escriureu el guió per a la pel·lícula. Podeu introduir alguns elements SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Triem l’autor o l’autora

Busquem informació sobre la seua vida i sobre l’obra

Identifiquem els aspectes més destacables de la seua vida

Consensuem i elaborem un esquema amb allò que volem tractar U5

Elaborem el guió del biopic U5

de ficció i permetre-vos algunes “llicències” (espais diferents als reals, roba de l’època o no, la manera de parlar, etc.). També podeu triar el punt de vista de la narració, és a dir, pot ser el mateix autor qui ens conta la seua vida o poden ser personatges de les seues obres els que expliquen coses de l’autor o dialoguen amb ell. Penseu, per exemple, què dirien les dones a Jaume Roig, o què podrien preguntar Tirant o Carmesina a Joanot Martorell sobre el final de l’obra, o com serien Lliri entre cards o Plena de seny, enamorades d’Ausiàs Marc, i quines qüestions tractarien amb el poeta. Quant al temps podeu escollir si la pel·lícula comença amb el naixement del protagonista, o si ho fa en el moment àlgid de la seua vida, o bé al final d’aquesta o inclús després de mort, de manera que els fets van succeint fent salts cap arrere en el temps. Amb tot el treball que realitzareu en aquesta situació d’aprenentatge consolidareu els coneixements sobre els autors del període estudiat, la seua rellevància literària i el seu estil. Aprendreu, a més, a buscar, seleccionar i organitzar la informació, a emprar tècniques narratives i cinematogràfiques. D’altra banda fareu un pas més en el descobriment de la relació entre literatura i cinema. A més, reflexionareu sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles 4 i 5 establits per l’ONU, i els que es relacionen amb el contingut del vostre biopic.

DEIXA LA TEUA MARCA Cada grup presentarà la seua pel·lícula a l’aula. En acabar podreu fer un col·loqui sobre com s’ha creat, quins problemes han sorgit al llarg de la producció, etc. Podeu penjar les obres a la pàgina web del centre, en les xarxes socials, etc. També podeu presentar-vos a concursos de vídeos escolars organitzats per diverses entitats.

PERFIL D’EIXIDA Consulta i descarrega el perfil d’eixida en anayaeducacion.es.

Repartim els papers tècnics i interpretatius U5

Fem el rodatge del vídeo

Mostrem el biopic a classe

Presentem la pel·lícula a un concurs de vídeos escolars

16 pau, justícia i institucions sòlides

VIGILANTS DE LA LLENGUA A mitjan segle xiii, el rei Jaume l va crear la Cancelleria Reial, un organisme administratiu que s’encarregava de gestionar tota la burocràcia de la Corona d’Aragó, i va decretar que tota la documentació es redactara en la nostra llengua i no en llatí. A partir d’aquest moment tots els escrits de les diferents administracions de la corona van seguir un mateix model de llengua, un estàndard sense varietats dialectals. Des d’aquells primers temps fins els actuals la llengua ha evolucionat, ha patit períodes d’expansió, d’esplendor, de prohibició i persecució del seu ús públic i ha tornat a ser llengua de cultura i a ocupar els àmbits públics i privats. Però… quin serà el futur de la nostra llengua? Saps en quines èpoques històries es va prohibir usar el valencià? Coneixes les lleis i els organismes que s’encarreguen en l’actualitat de regular l’ús de la llengua? EL DESAFIAMENT: Et proposem que realitzes un treball d’investigació i comparació de la situació de la llengua en diversos àmbits al llarg del temps. Per grups, escollireu un període històric i buscareu informació que us permeta respondre les preguntes que us proposem relatives a cada època. Etapes històriques Edat mitjana, Renaixement, segles xvi i xvii, segle xviii, Renaixença i primera meitat del segle xx, la dictadura franquista i dels anys 80 a l’actualitat.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Triem un període de la història

Busquem informació que responga les preguntes

Preguntes • Amb quines llengües conviu el valencià? • Quina llengua s’empra en l’administració? • Quina és la llengua que parla la gent? • Quina és la llengua de prestigi i cultura? • Quin document legal s’encarrega de regular o prohibir l’ús de la llengua? • En quins àmbits s’usa la llengua? • Quines obres o organismes es poden consultar per a fer un bon ús de la llengua?

Per a complementar l’estudi fareu una predicció sobre quin penseu que serà el futur del valencià durant aquest segle. Reflexionareu sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16 establit per l’ONU.

DEIXA LA TEUA MARCA Exposeu el vostre treball a l’aula mitjançant una presentació de diapositives, un còmic o una auca. Amb les dades extretes a partir de la investigació de tots els grups podreu crear una línia del temps de l’ús de la nostra llengua i la deixareu exposada a l’aula o en un corredor del centre perquè la resta de la comunitat educativa puga conéixer aquesta evolució.

PERFIL D’EIXIDA Consulta i descarrega el perfil d’eixida en anayaeducacion.es.

Preparem la presentació del treball

Elaborem la línia del temps col·laborativa

Exposem la línia del temps

VII

1 Orígens lingüístics i literaris Prova de respondre les preguntes que tens a continuació. Si no pots, al llarg de la unitat trobaràs tota aquesta informació, i algunes coses més, i veuràs com al final seràs capaç de respondre-les.

IDEES PRÈVIES 1 En què es diferenciaven un trobador i un poeta? a) El trobador era noble i el poeta era plebeu. b) El trobador escrivia en llengua «vulgar» i el poeta escrivia en llatí. c) El trobador cantava i el poeta recitava.

2 Què era un joglar? a) Un artista que feia jocs malabars. b) Una mena de pallasso que feia riure els cortesans. c) L’intèrpret de les cançons que componien els trobadors.

3 Quina relació tenen les llengües «vulgars» o romàniques amb el llatí? a) Són llengües producte de l’evolució i fragmentació del llatí parlat, com el català, l’occità, el castellà, el francés, l’italià, etc. b) Són llengües del nostre territori, però totalment diferents del llatí, com l’eusquera i l’àrab. c) Són llengües peninsulars barrejades: àrab i mossàrab; llatí i català; occità i francés, etc. 10

4 De què tractaven els primers textos escrits en el nostre idioma? a) De temàtica amorosa en vers i de gestes guerreres. b) De temàtica jurídica i religiosa. c) De temàtica científica i de difusió cultural.

5 En què consisteix el procés conegut com comunicació? a) A conéixer una persona per establir-hi una relació d’amistat. b) Enl’intercanvid’informacióentreunemissoriunreceptor. c) És el procés pel qual un emissor envia a un receptor un missatge en un codi que ambdós coneixen a través d'un canal.

6 Quins elements són necessaris perquè es produïsca la comunicació? a) Emissor, receptor, canal, missatge, codi i context. b) Càmera, antena, micròfon, periodistes, espectadors i plató. c) Una parella, un bon sopar, uns ciris encesos, una música suau, un oratge primaveral i una conversa agradable.

CRONOLOGIA. DEL SEGLE IX AL XIII

Regnat Segle ix

Guifré el Pelós (870?-897)

Literatura universal

Fets històrics

Fets literaris

• Unificació dels comtats catalans (876)

• Glosses i juraments feudals

• Kharges mossàrabs

• Literatura escrita en llatí o no conservada

• Poesia goliardesca a tot Europa

Segle x

Borrell II (947-992)

• Independència del domini franc (986)

Segle xi

Ramon Berenguer I (1035-1076)

• Supremacia del casal de Barcelona sobre la resta dels contats

• Cançó de santa Fe

• Poesia andalusí: – Ibn Hazm de Còrdova – Ibn Khafaja d’Alzira

Segle xii

Ramon Berenguer III (1096-1131)

• Annexió de Provença (1112)

• Llibre jutge (Forum iudicum)

Ramon Berenguer IV (1131-1162)

• Casament amb Peronella d’Aragó. Creació de la confederació catalanoaragonesa (1137)

• Poesia trobadoresca en provençal

• Poesia andalusí: – Ibn Jubair de València

Segle xiii

Alfons I el Cast o el Trobador (1162-1196)

• Conquesta del sud de Catalunya • Annexió del sud de França

Pere I el Catòlic (1196-1213)

• Derrota de Muret i pèrdua del sud de França (1213)

Jaume I el Conqueridor (1213-1276)

• Conquesta de Mallorca (1229) • Conquesta d’Eivissa (1235) • Conquesta de València (1238) fins a Biar i Aigües de Busot (tractat d’Almirra, 1244)

Pere II el Gran (1276-1285) Alfons II el Liberal o el Franc (1285-1291)

• Conquesta de Sicília (1282) • Conquesta de Menorca (1287)

• Homilies d’Organyà • Època daurada de la lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó: – Guerau de Cabrera – Guillem de Cabestany – Guillem de Berguedà

• Vides de sants rosselloneses • Usatges de Barcelona • Cerverí de Girona • Ramon Llull • Arnau de Vilanova • Costums de Tortosa • Furs de València • Llibre dels feits de Jaume I • Crònica de Bernat Desclot

• Poesia provençal: – Jaufré Rudel – Marcabrú – Giraut de Bornelh • Literatura francesa: – Roman de Renart – Chrétien de Troyes • Literatura castellana: – Cantar de Mío Cid

• Literatura castellana: – Gonzalo de Berceo – Libro de Alexandre – Alfons X, el Savi • Literatura gallega: – Martín Codax • Literatura francesa: – Trouvères – Roman de la Rose • Literatura italiana: – Dante Alighieri – Cecco d’Ascoli

Els continguts i les activitats d’aquesta unitat poden ser útils per a realitzar el projecte multidisciplinari «L’ofici de cronista» que es proposa en l’annex.

Activitats 1 Escriu el nom de la llengua romànica que correspon a cada nombre.

O AT

CE À 8

LÀ NT IC

12 Mar

Negr

11 4

Còrsega

Sardenya

I. Balears

M a r

Sicília

M e d i t e r r à n i a

1 …

4 aragonés.

7 …

10 …

2 lleonés (o bable)

5 …

8 …

11 dàlmata (desaparegut)

3 …

6 …

9 …

12 …

1.2. El naixement de la llengua (segles

viii-xiii)

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

No és fins al segle xii que trobem els primers textos íntegres en català conservats. Aquests textos tracten dos àmbits diferents: el jurídic i el religiós. • Els textos de caràcter jurídic sorgeixen per la necessitat de regular la vida social

i administrativa de la confederació catalanoaragonesa, que comença l’expansió cap al Mediterrani (regne de Mallorques) i cap al sud (regne de València) a principi del segle xiii. El text més antic és una traducció del Forum iudicum de principi del segle xii (text 2). Altres textos jurídics de l’època són els Furs de València (1266), que es considera el primer document valencià escrit en català i ja no en llatí, els Costums de Tortosa i els Usatges de Barcelona. • Els textos de caràcter religiós apareixen per la necessitat de l’Església de predicar en la llen-

gua del poble (decisió presa en el concili de Tours, 813). Així, tenim les Homilies d’Organyà de final del segle xii (text 3), un conjunt de sermons que respon a aquesta necessitat. Altres textos religiosos són les Vides de sants rosselloneses, en prosa, i el Cant de la Sibil·la, en vers, tots dos del segle xiii.

Treballa amb els textos Text 1. Època prelitària: jurament feudal (1035-1055)

Text 2. Text jurídic: Forum iudicum (mitjan del

segle Per a entendre el text: fixa’t en les paraules destacades d’aquest jurament feudal, que estan a mitjan camí entre el llatí i el romanç. Homenatge del vassall al seu senyor

xii)

Volontat d’aquel o d’aquela que testa en sa vida, depós sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada, e per scriptura, davant qualque sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela volontat del defunt tant compona de so propri haver.

Juro ego Ramonde, fili Estefania, ad ti Ramonde, fili Ermesende.

Text 3. Text religiós: Homilies d’Organyà (final

Fideles ti seré de ista ora ad avante per drecta fed senes engano, con omo debet esser a son sengore ad qui se comanda. De esta ora ad avante non ti deceberé, ni deceber non ti faré de tua vita ni tua membra qui in corpore vestro si tene, ni de tua onore quod abes ui et ad avante per meum consel achaptaràs.

Senniors, audir e entendre devem lo sent evangeli perquè aisò vol dir e mostrar que el Nostre Sèiner grans penes e grans trebals e grans dolors soferí per nos, per aisò car El nos volc salvar e trer de poder de Diable. Car enaixí trobam que El dejunà quaranta dies e quaranta nuits, que anc no bec ni menjà, e enaprés sí hac fam.

del segle

xii)

Història de la llengua i de la literatura

Les primeres manifestacions literàries Els textos més antics escrits en català, doncs, daten de final del segle xii. Fins aleshores, els nostres avantpassats escrivien en llatí al nord del territori, en àrab al sud i, com veurem en el punt següent, en occità a la cort. Cal dir que tant el llatí com l'àrab tenien ja una llarga tradició literària. El conreu de la literatura en llatí estava vinculat als cercles monàstics, que eren els autèntics focus de cultura de l’època. Els poetes versificaven en llatí, llengua que es mantingué per als usos religiosos, acadèmics i internacionals durant molts segles. Als monestirs solien ingressar els fadristerns de les famílies aristocràtiques i hi assolien una formació cultural que els permetia fer carrera eclesiàstica, o bé exercir funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques. Entre els poetes o autors de versos en llatí, cal destacar els goliards, que eren monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica i fugien dels convents per a fer vida errant. Vivien gràcies a la sòlida formació cultural que havien adquirit i componien versos dedicats a l’amor, al vi i a la natura. D’altra banda, arran de l’expansió de l’imperi musulmà per la península Ibèrica a partir del s. viii, l’àrab era la llengua de cultura al sud de Catalunya, a les Illes Balears i a les comarques valencianes fins la conquesta de Jaume I. Els àrabs, a més de la important influència lingüística sobre la nostra parla, van conrear una excel·lent literatura (Taller de recursos literaris). Després de la incorporació del regne de València a la corona d’Aragó per Jaume I (1238), les terres valencianes passaren a formar part de l’òrbita de les literatures romàniques. La cultura i la llengua dels musulmans, reclosa a la ruralia i als ravals, va anar desapareixent a poc a poc.

Miniatura del manuscrit de Poblet (datat el 1343) del Llibre dels feits de Jaume I que representa un dinar reial.

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

Taller de recursos literaris El llenguatge connotatiu o figurat El llenguatge denotatiu, utilitzat, per exemple, en textos explicatius d’àmbit acadèmic, és unívoc, és a dir que només es pot entendre d’una manera. En canvi, el llenguatge connotatiu (o figurat) és un llenguatge no literal i suggeridor, que té més significats dels que aparenta en una primera lectura.

Per a l’activitat 4 pots consulta el vídeo sobre les metes 10.7 i 13.1 en anayaeducacion.es

El llenguatge figurat s’aconsegueix amb recursos retòrics com ara la metàfora, la metonímia, la hipèrbole, la personificació i el símil. Aquests recursos expressius també són freqüents en el llenguatge de cada dia per cridar l’atenció, convéncer, intimidar, impressionar, etc. La diferència amb els recursos literaris és que aquests són intencionats, originals i, sobretot, elaborats. Els poetes musulmans de l'època medieval van arribar a una alt nivell d’elegància i sofisticació que es pot constatar en l’ús del llenguatge connotatiu en els seus poemes.

2 Relaciona en el quadern cada concepte amb la definició corresponent.

gairebé mil anys tenien unes preocupacions molt semblants a les nostres.

Hipèrbole, metàfora, metonímia, personificació, símil.

Text 4. La riuada

1. D esignació d’una cosa amb el nom d’una altra a la qual s’assembla.

Onades de fang, el mar de la riuada. El cel no pot parar de plorar llàgrimes. Badats, humiliats, els edificis són captius caient als peus del tirà.

Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138). Trad. Josep Piera.

Text 5. Nostàlgia

3. Comparació.

Amics que aneu, germans de passió, porteu el meu trist cor a la pàtria llunyana, València, de la qual guarde el nom, talismà de la pena, el meu cor tan distant. Com amnistiats d’un exili us veig quan en arribar allí direu a tots la pena d’un nostàlgic que pateix. Com n’heu fet comiat sense besades a les sandàlies que han de xafar el meu pont de Maan, a la Russafa!

4. Atribució d’accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. 5. Exageració.

3 Relaciona cada expressió col·loquial d’aquestes amb un recurs retòric de l’activitat anterior. – Tenir molta barra – Anar de copes – Estar com una rosa

Abú Abd Allàh Muhammad ibn Galib al-Rusafí (segle xii). Trad. Josep Piera.

– Ser una barbie – Dir-ho els diaris – Petar-se de riure – Ser sord com una tàpia – Tenir el cervell de mosquit – Ser de colors cridaners – Tenir més cara que esquena ➜

Tenir molta barra: metonímia.

Llig els textos 4 i 5, o escolta’ls en el banc de recursos d’anayaeducacion.es, i comprova que els habitants de les comarques valencianes de fa

Aplicant la tècnica Viatges en l’espai i en el temps (VET) i a partir de les expressions subratllades, digues de què tracten els poemes de l’activitat anterior.

6 Quin recurs retòric s’usa en cadascun d’aquests fragments dels poemes anteriors? – Com amnistiats d’un exili us veig. – Plorar llàgrimes (el cel). – El cel no pot parar de plorar llàgrimes. – El meu cor tan distant. – Onades de fang, el mar de la riuada.

Història de la llengua i de la literatura

1.3. Els trobadors i els joglars Les diferents llengües romàniques (entre elles, la nostra) van començar a usar-se entre els segles xi i xiii en alguns àmbits d’ús que havien estat reservats al llatí. Així, a la meitat sud de França, a la Corona d’Aragó i al nord d’Itàlia, l’occità es consagrà com la llengua de la poesia per excel·lència i va influir poderosament, per exemple, sobre la poesia gallega medieval, gràcies als pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia. A diferència dels «poetes», que en l’edat mitjana feien versos en llatí, aquesta poesia en provençal, la conreaven els trobadors, freqüentement fadristerns que no professaven com a monjos sinó que vivien a les corts reials i aristocràtiques. Aquests trobadors eren els autors de la lletra i la música de les seues composicions, les quals anaven destinades a ser escoltades en públic. Els encarregats de difondre aquestes obres, acompanyant-se d’instruments musicals, eren els joglars, persones de condició humil. Trobadors i joglars, doncs, serien els equivalents a allò que ara anomenem autors i intèrprets, respectivament. Però el límit entre els uns i els altres no sempre quedava clar. Alguns trobadors van esdevenir autèntics professionals de la composició i de la recitació de les obres pròpies. Això es devia al fet que solien ser nobles de diferents escales socials i, si no podien mantenir joglars al seu servei (o si no es podien mantenir ells mateixos), es convertien en joglars. De la mateixa manera, també hi hagué joglars que compongueren cançons pròpies. Els reis d’Aragó, que dominaven els territoris del migdia francés i hi tenien un intens intercanvi cultural, van convertir la cort en un important focus de conreu trobadoresc. De fet, alguns monarques com ara Alfons I (s. xii) i Pere II (s. xiii) foren reeixits poetes trobadorescos.

1.4. L’amor cortés L’amor cortés és un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates a les corts dels grans senyors medievals. Aquest concepte de l’amor reflectia els dos pilars bàsics de la societat medieval feudal: • Les relacions de vassallatge. La fidelitat amorosa a la dama era un jurament solemne

semblant al que els vassalls feien al senyor. • La religiositat, especialment la devoció mariana. La societat medieval era molt reli-

giosa i la Mare de Déu era la defensora dels pecadors davant el jutge diví. Aquesta idea va canviar totalment el concepte de dona, ja que si, per als moralistes medievals, la dona era l’origen del pecat i la causa de la pèrdua del paradís, per als trobadors, era origen de tota la bondat pel fet que Maria, una dona, va ser la mare de Jesucrist. Quasi tota la poesia escrita pels trobadors versa sobre el tema de l’amor cortés: el trobador (om) dirigeix els seus versos a una senyora (midons), que normalment era la muller del senyor a qui havia jurat lleialtat i a la qual identifica amb un pseudònim (senhal). Sovint es compromet a fer mèrits (pretz) per a aconseguir l’amor de la dama. Però l’amor, encara que innocent, podia anar més enllà de la pura admiració espiritual i, de vegades, el marit (el gilós) no acceptava aquesta situació i els enamorats corrien perill si ho arribava a descobrir, normalment, a través de maldients o difamadors (els lausengiers). Les relacions amoroses que s’establien eren sempre basades en un amor adúlter; per tant, havia de ser secret. Aquesta temàtica influí poderosament en la poesia amorosa posterior i la trobem encara en el nostre poeta més gran, Ausiàs Marc, al segle xv. 16

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

Modalitats poètiques L’amor cortés, però, no fou l’únic tema de què tractaven les composicions trobadoresques. També podien servir de lloança o de crítica a les accions d’un senyor i, per tant, eren molt importants com a arma política. Com que podien ser escampades per joglars entre el poble, però també interpretades a les corts aristocràtiques, les composicions presentaven estils diversos: un llenguatge lleuger, senzill i directe (trobar leu); un llenguatge ornamental, carregat de recursos expressius (trobar ric); o un llenguatge complicat, conceptual, ple de figures retòriques semàntiques i de pensament (trobar clus). Entre els gèneres de les composicions amoroses destaca: • La cançó: poema de lloança i idealització de la dama. • La pastorel·la: explica l’encontre amb una pastora i la conversa que se’n segueix. • L’escondit: excusació davant la dama per haver traït el secret amorós. • L’alba: lamentació dels enamorats que s’han de separar després d’haver passat la nit

junts. Pel que fa a les composicions amb intencionalitat política, cal destacar: • El sirventés: destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira. • El plany (planh): lamentació per la pèrdua d’un gran personatge, les virtuts del qual

s’hi lloaven. Altres gèneres són la tensó o joc partit (debat poètic), la dansa, la balada, etc.

Trobadors i trobairitz Entre els principals autors hem de destacar el vescomte Guerau de Cabrera, autor d’un Ensenhament (cap al 1150) dirigit al seu joglar; Guillem de Cabestany (finals del segle xii), cavaller rossellonés de vida llegendària; Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona. No hem d'oblidar les dones que feien poesia trobadoresca, anomenades trobairitz, entre les quals cal destacar la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (probablement Costança d’Aragó, germana de Pere III el Cerimoniós). El rang de superioritat de què la dona gaudia en les convencions trobadoresques podria explicar el to més carnal i sensual de les seues composicions.

Història de la llengua i de la literatura

Activitats 6

El text 6 és un fragment d’un poema del trobador Guillem de Berguedà. En la columna esquerra, està la versió original provençal (6a) i la pots escoltar en el banc de recursos d'anayaeducacion.es. En la dreta, t’oferim una traducció i adaptació feta per Francesc Ribera, «Titot», el cantant del grup Brams (6b). Llig-los i fes les activitats següents. Text 6a. Qan vei lo temps camjar e refrezir

Text 6b. Quan veig que el temps comença a enfredorir

II.

III.

IV.

VI.

Qan vei lo temps camjar e refrezir, … per q’alz mendics trobadors e savais camja lor votz per l’invern qe.ls tayna, mas eu sui cel que no.m volv ni.m biais, tant ai de joi per freich ni per calina. Amors mi saup plan a os ops chausir qe.m trames joi al cor, per q’ieu suis gais, e saup c’amar sabria e gauzir e gen parlar don midonz valgues mais, e comenssar ardidamen asais, so q’ad amor es veraia mezina; e parec ben qan la bella.m de.l bais, don non envei duchessa ni reina. Ab entresseins qe.m fetz, qu’eu non aus dir, mi fetz plus gauch que qi.m dones Roais; mas non per tant q’ieu no.il aus descobrir, que mandat m’a que no’m hiesca del casi mas en chantan, et d’aisso no m’eslais; que cen chantars n’ai faitz en tremolina, e tals mil motz q’enqer un non retrais, ni no.m sove co.is mou ni cum s’afina. E vos, dompna, c’avetz faich obezir vostre ric pretz als pros et als savais, pensatz de mi, e no.m laissetz morir, e sostenetz una branca dl fais; c’amars ses pros non es fruitz que engrais, c’al plus cortes fai magrezir l’esquina. … E per so prec celliei qe.m fai languir qe.m fassa tant que ma dolor m’abais, dond pert maint jorn lo manjar e.l dormir, alqes per joi et alqes per esmais. … Chansoneta, si.us saupesses formir d’intrar en cort o offrir en palaiset a parlar ab midonz, cui desir, pregera vos, que coit m’es et ais, a la bella, cui soi fis e verais, m’anassetz dir, puois tanta gens l’aclina, qe.il mieiller es del mon e que val mais: meraveil me cum mon cor no devina. Guillem de Berguedà.

II.

III.

IV.

VI.

Quan veig que el temps comença a enfredorir … Els trobadors roïns tornen al cau mudant la veu: l’hivern els amoïna; jo, en canvi, soc aquell que no decau, ni fred ni calor, res no m’acoquina. L’Amor l’ha encertat quan em va escollir per donar-me goig al cor i això em plau, perquè sap que sabré estimar i fruir i parlar d’ella tan bé com s’escau; i per això vaig emprendre gestes braus, que d’amor sn la vera medicina. Va quedar clar que en donar-me aquell bes suau i ara no vull duquessa ni regina. Les senyes que em va fer i no goso dir, les prefereixo a que em dessin la clau d’Edessa, però no les vull descobrir: em va pregar que en parlés sols en clau. I d’aquest silenci en soc esclau; fent-vos cançons el tremolor em domina i d’amagat n’he rimat tal allau que no recordo on mor i on s’origina. I vós, senyora, que heu fet assumir vostre mèrit al savi i al babau, no deixeu que mori, penseu en mi, i planyeu-me el dolor d’aquest afrau perquè amar sense ser amat no complau; al contrari, el més cortés enverina. … Per això prego a aquella que em fa llanguir que em permeti aviat trobar la pau. Sovint no puc ni menjar ni dormir, ara per goig, adés per un rau-rau. … Cançoneta, si trobes el camí per presentar-te a cort o bé a palau i pots parlar a ma dama, li has de dir, donat que això és angoixa que em desplau, que en mi no trobarà ni engany ni frau, que si davant seu tanta gent s’inclina és perquè és la millor sota el cel blau: em sorprén com l’amor no m’endevina. Versió de Francesc Ribera, «Titot».

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

Activitats a) Esmena el text següent de manera que responga aquestes qüestions i s’adapte al contingut del poema de Guillem de Berguedà. • A qui es dirigeix l’autor? • Quins efectes sobre el poeta té l’amor que sent? • Quines coses lloa l’autor en la seua dama? • Què demana a la dama? ➜

’autor diu a la seua estimada que l’amor que sent per ella li ha L fet prendre la decisió de matar el seu marit perquè no suporta veure-la ni imaginar-la al seu costat. De la dama, diu que és molt bonica i molt noble, però que n’hi ha de millors. Com que l’amor és impossible en aquestes condicions, l’autor decideix retirar-se a fer vida religiosa. Per això, li demana que el deixe tranquil en el seu retir espiritual.

Guillem de Berguedà ?, 1138 - ?, 1196. Fill del vescomte de Berguedà, va tenir una vida atzarosa i turbulenta a causa del seu temperament bel·licós. Va lluitar al costat dels vescomtes Arnau de Castellbò i Ponç de Cabrera, revoltats contra el rei Alfons I i els seus partidaris (Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, Pere de Berga, Ponç de Mataplana i Ramon Folc de Cardona, al qual assassinà a traïció). A tots ells dedicà sirventesos de gran virulència, en un llenguatge carregat de sarcasme i obscenitat. Va ser assassinat, fadrí i sense descendència, per un peó.

b) Quina d’aquestes opcions correspon al tema del poema? – L’autor ataca els vicis d’una dama luxuriosa. – L’autor lamenta la mort d’una dona molt bella. – L’autor elogia les virtuts d’una dona i li ofereix fidelitat amorosa. – L’autor narra una història d’amor amb una pastora. c) Quina relació deu haver-hi entre el trobador i la dama? Tria la resposta correcta. – Ella és la seua muller. – Ella és la muller del seu millor amic. – Ella és una idea. No existeix. – Ella és una dama d’elevada posició social. d) Hi apareix el nom autèntic de l’amada? Amb quins noms s’hi refereix l’autor? e) Extrau fragments del text 6b que exemplifiquen cada una d’aquestes característiques de l’amor cortés. –L a dama (midons) és d’una categoria social igual o superior a l’enamorat. – La seua virtut i bellesa són úniques (idealització). – Aquesta bondat la situa per damunt de l’enamorat (om). – La dama inspira una adoració religiosa (devoció). –L ’amor provoca en l’enamorat una sensació mesclada de goig i de dolor. –P er a l’enamorat amar és servir. Es converteix, per tant, en el vassall de la dama. –L ’amador renuncia a tot per fer mèrits (pretz) davant la seua senyora. – L’amada s’amaga darrere d’un «senyal« (senhal) o nom secret.

Història de la llengua i de la literatura

Activitats 7

Llig (o escolta en el banc de recursos d'anayaeducacion.es) els textos següents i digues a quin gènere poètic pertany cada poema. Justifica la resposta explicitant-ne el tema que tracta. Pren com a model aquest comentari sobre el text 6. ➜

El text 6 «Quan veig que el temps comença a enfredorir» és una cançó. L’autor hi lloa la bellesa i les virtuts de la dama, tot idealitzant-la: «perquè és la millor sota el cel blau».

Text 7. Contra Arnau de Preixens

Prou és ben cert que al Berguedà aquell bisbot1 de nas obtús va fer alçar el soler2 d’Avià, amb cent soldats, i més inclús, perquè li vaig dir que s’estira3 damunt dels homes quan són nus. Si el que és amb fets, ell no ho retira, negar-ho fora fer el pallús,4 ja que els minyons5 corba i entoma.6 Té cara d’ase i, pobrissons, dels tres atributs dels barons ja n’ha perdut els dos bessons. Com no vola ocell sense ploma i poc val sella7 sense arçons,8 mal fot9 bisbe sense collons. Guillem de Berguedà. Versió de Francesc Ribera, «Titot».

Text 8. Mon ric tresor

Moltes vegades, senyora, m’he presentat davant vós perquè em digueu clarament qui us ha donat a entendre que vaig dient que soc per vós amat; car mai no he dit semblant bogeria, ni de pensament he pogut presumir mai dient cap malesa de vós, ni consentir res que us ocasionàs deshonor. […] per tot això visc trist i desesperat, imaginant l’enorme mentida que els calumniadors m’han volgut imputar per posar dany i divisió entre nosaltres. […] Mon ric tresor, juntes les mans us suplique que no cregueu maldients ni difamadors, ja que sabeu que soc pur i lleial a vós, a qui estime per damunt de totes. Llorenç Mallol. Adaptació dels autors.

Bisbot: Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. 2Soler: terreny, territori. 3S’estira: es gita, es tomba, jau. 4Pallús: babau, idiota, ridícul. 5Minyons: jovenets, xicons. 6 Entoma: penetra. 7Sella: montura per a anar a cavall. 8 Arçons: estructura corba que manté el genet fix a la sella. 9Fot: del verb fotre. 1

Text 9. Si per tristor, per dol i per angoixa

Si per tristor, per dol i per angoixa, o per dolor, algú penant moria, jo que sospire plorant, lamente i plore, adolorit, m’hauria de desfer per la greu mort, dura i mala d’oir, per la qual mort s’ha d’entristir tothom, del rei en Jaume, que valia més que el mèrit. […] Mare de Déu, digneu-vos a recordar que mai al rei no ha faltat pietat; que en trobe allà, puix ací en tenia. No vull ni desitge tenir Paradís si el rei no hi és, i en Ramon, pels quals plore: enyore el goig i el bé que amb ells tenia. Cerverí de Girona. Adaptació dels autors.

ORÍGENS LINGÜÍSTICS I LITERARIS / U 1

1.5. La poesia entre els trobadors i Ausiàs Marc (segles

xiii-xv)

Després que Jaume I va renunciar a les terres del sud de França en signar el tractat de Corbeil (1258), la poesia provençal deixà de conrear-se a poc a poc, tot i que el seu influx continuà sent tan poderós que els nostres poetes van usar l’occità com a llengua poètica i van mantenir els codis de la poesia trobadoresca fins ben entrat el segle xv. Durant el segle xiv es va crear a Tolosa el Consistori de la Gaia Ciència (1323) en un intent de revitalitzar la poesia de tradició trobadoresca. També en temps de Joan I, a imitació d’aquests concursos literaris, a Barcelona es creà un altre consistori (1393) i els Jocs Florals. Però les obres eren repetitives, gens originals i aquest tipus de poesia era totalment desconegut fora de l’àmbit de la cort. A final del segle xiv es va produir un procés de desprovençalització pel que fa a la llengua poètica, i una creixent influència italiana pel que fa als temes. Entre aquests poetes cal destacar els germans Jaume i Pere Marc, Andreu Febrer, Gilabert de Pròixida i Jordi de Sant Jordi.

Cerverí de Girona

Jordi de Sant Jordi

?, 1259 - ?, 1285. Pseudònim de Guillem de Cervera. Fou el joglar preferit de Jaume I, qui el va promocionar a la noblesa en armar-lo cavaller. Fou el més important dels nostres trobadors i en conservem cent dènou composicions de temàtica i estil molt variats.

? - ?, 1424. Cavaller valencià mort molt jove, fou company d’armes d’Ausiàs Marc i d’Andreu Febrer en l’expedició a Sardenya i Còrsega d’Alfons IV el Magnànim. La seua obra és encara de filiació trobadoresca, però l’actitud més humanitzada i sincera, així com el to trist i nostàlgic, producte de la influència italiana (Petrarca i el dolce stil nuovo) fan que aquesta siga molt original. La bellesa de l’estil i l’habilitat en la versificació, el converteixen en el millor poeta anterior a Ausiàs Marc. En les poesies amoroses, sol usar els senyals «castell d’honor» i «reina d’honor», darrere el qual sembla amagar-se Margarida de Prades, vídua del rei Martí I l’Humà.

Activitats complementàries Per a escoltar

1 Escolteu el disc Xarq Al-Andalus, de poemes d’autors de la València musulmana traduïts per Josep Piera i musicats per Al Tall. Els dos poemes que t’oferim en la pàgina 15 són d’aquest disc.

2 És recomanable el disc Clàssics i no, de Raimon. Hi trobareu poemes cantats d’autors medievals com ara Jordi de Sant Jordi, Mossén d’Estanya i Francí Guerau. També pots escoltar Breviari d’amor de Maria del Mar Bonet sobre textos de trobadors. Especialment interessant pot ser escoltar les poesies de Guillem de Berguedà musicades per Francesc Ribera, «Titot» (Guillem de Berguedà. Obra completa musicada).

El més semblant als trobadors hui dia són els cantautors. Podeu fer una audició de cançons de Miquel Gil, Raimon, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Andreu Valor, etc., i establir semblances i diferències amb els temes dels trobadors.

4 També resulta interessant, i divertida, l’audició i la lectura dels poemes goliardescos de la col·lecció Carmina Burana (per exemple, «In taberna quando sumus»). Carl Orff en va musicar vint-i-cinc.

Història de la llengua i de la literatura

Activitats complementàries Per a llegir

5 Si us agrada ampliar coneixements d’una manera amena podeu llegir les novel· les següents: – L’ocell de foc. Emili Teixidor. Ed. Cruïlla. – Cavallers i pagesos. Oriol Vergés. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. – El mestre de Taüll. Joan Agut. Ed. Cercle de Lectors. – Cercamón. Lluís Racionero. Ed. 62.

Per a reflexionar

Aplica la tècnica Generar – classificar – relacionar – desenvolupar per a completar l’esquema de claus següent a partir de la informació sobre els orígens lingüístics i literaris que has vist en aquest tema.

Naixement de Època preliterària

Llengües literàries

SEGLES viii-xii

Primers rastres escrits

occità juraments feudals glosses

segle xii ➜ Legals Primers textos

segle segle

➜

Furs de València

➜

H omilies d’Organyà

segle xiii ➜ Guillem de Berguedà

Feta pels i les

com ara

Difosa pels

POESIA TROBADORESCA

Escrita en Segles xii-xiii

Segons l’estil Gèneres

Consistoris de la Segles

Escrita en provençal catalanitzat Jordi de Sant Jordi Autors

: : :

amorós Segons el tema

xiv-xv

trobar

satíric ➜ fúnebre ➜

1323 ➜ Tolosa 1393 ➜

LA COMUNICACIÓ / U 1

Comunicació: la comunicació 2.1. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés de transmissió d’informació entre uns éssers (humans o no). Perquè es produïsca, calen aquests elements: • Emissor: qui transmet la informació. • Receptor: qui rep la informació. • Missatge: la informació transmesa en el procés comunicatiu. • Codi: el sistema de signes compartit que permet emetre i interpretar missatges. • Canal: el mitjà físic que vehicula la informació. • Context: les circumstàncies en què es produeix la comunicació. • Retroalimentació: en el cas dels diàlegs, la informació procedent del receptor com

a resposta al missatge rebut i que permet a l’emissor assegurar la comunicació. A més a més, s’ha de tenir en compte el soroll que envolta els actes comunicatius i que pot dificultar la comunicació. En tot aquest procés, hi ha dues accions essencials: codificar i descodificar. • Codificar és l’acció mitjançant la qual un emissor elabora un missatge en un sistema

de signes concret (codi). • Descodificar és l’acció que fa el receptor

de comprendre el missatge perquè comparteix el mateix codi amb l’emissor.

Activitats 1 Imagina aquestes situacions comunicatives i contesta les qüestions que es plantegen per a cada una.

Situació 1

Després de la mort de Jaume I, el trobador i joglar Cerverí de Girona interpreta davant la cort el poema que apareix en la pàgina 20, «Si per tristor, per dol i per angoixa». Entre els cortesans, hi ha un vell cavaller que, ferit durant la conquesta de València, va quedar sord d’una orella i, per l’edat, comença a sordejar de l’altra. Molts assistents ploren durant la interpretació i el cavaller no veu bé el trobador perquè alguns assistents li’n tapen parcialment la visió. a) Qui n’és l’emissor? I els receptors? Quin canal s’hi fa servir? b) Quins sorolls dificulten la descodificació? Quins elements del context i quina retroalimentació poden ajudar el cavaller sord a descodificar el missatge?

Situació 2

La selecció espanyola de futbol juga un partit molt important contra la selecció francesa. Com que no t’agrada el futbol, passeges pels carrers de la teua ciutat. De sobte, sents uns crits que ixen des de diferents edificis: «Goooool!». a) Pots dir quin equip ha marcat? Per què ho saps? I si et trobares passejant pels carrers de París? b) Quin element de la comunicació t’hauria ajudat a descodificar el missatge?

Comunicació

2.2. El codi lingüístic i el no lingüístic. El llenguatge La comunicació, doncs, només és possible si el receptor i l’emissor comparteixen (totalment o en part) el mateix codi, el qual pot ser lingüístic, si fem servir el llenguatge, i no lingüístic, si emprem sistemes de signes gestuals, iconogràfics, etc. Tots els éssers vius ens comuniquem. Així, alguns animals ho fan per mitjà de codis no lingüístics: orinen als arbres o s’hi refreguen per deixar-hi l’olor i marcar el territori; mostren gestos d’ansietat, d’alegria, d’agressivitat o de submissió, etc. També els éssers humans fem servir codis no lingüístics: senyals de trànsit, gestos amb les mans, amb el ventall, amb banderes, etc.

Però el codi lingüístic només és possible en la comunicació entre persones i permet dos tipus de canal: l’oral i l’escrit. L’oral és el canal natural de la comunicació i en permet la immediatesa. Però l’escriptura n’ha permés la durabilitat. El llenguatge, per tant, és la capacitat, exclusivament humana, de comunicar informació, sentiments, etc., mitjançant signes lingüístics.

El signe lingüístic, base del llenguatge La naturalesa del llenguatge és oral, ja que els sons que intervenen en l’acte de parla estan organitzats de manera que formen signes amb caràcter simbòlic que representen convencionalment la realitat. Segons això, el signe lingüístic està construït, d’una banda, per sons articulats voluntàriament —no emesos instintivament—, que formen el significant i, d’una altra, per una idea de la realitat (concepte) que s’hi associa: el significat. El signe lingüístic (és a dir, l’associació del significant i el significat) evoca un referent o objecte de la realitat. Aquesta capacitat de representar mitjançant sons (significant) un objecte de la realitat (referent) dona al signe lingüístic, i per extensió al llenguatge, un caràcter simbòlic. Diem que el signe lingüístic representa convencionalment, de manera arbitrària, la realitat perquè l’associació entre el signe i el referent és producte d’un acord social entre els parlants d’un idioma. El signe lingüístic, a més, té un caràcter generalitzador. És a dir: un conjunt de referents que comparteixen una sèrie de característiques poden ser designats per un 24

LA COMUNICACIÓ / U 1

mateix signe. Així, un mot com ara cotxe serveix per a tots els automòbils de turisme que existeixen. El valor simbòlic del llenguatge es pot transferir a altres codis que també solem considerar sota la denominació de llenguatge: l’escriptura, els codis visuals dels sordmuts, els tàctils dels cecs i l’alfabet Morse. Fora d’aquests casos, el terme llenguatge, el fem servir de manera figurada com, per exemple, quan ens referim al «llenguatge de les plantes» o al «llenguatge dels animals». Finalment, cal dir que la comunicació lingüística sol anar acompanyada de tot de gestos que la recolzen, com ara el moviment de les mans o de les celles. La gestualització és efectiva quan l’emissor i el receptor comparteixen el temps i l’espai de l’acte comunicatiu, i és essencial quan no comparteixen un mateix codi lingüístic.

Activitats 2 Llig aquest text i fes les activitats proposades. Text 10. El llenguatge

El llenguatge és un mètode exclusivament humà, i no instintiu, de comunicar idees, emocions i desitjos mitjançant un sistema de símbols produïts de manera deliberada. […] No hi ha en la parla humana, com a tal, una base instintiva apreciable. […] La comunicació, humana o animal, produïda per crits involuntaris instintius, no té res a veure amb el llenguatge. […] L’essència del llenguatge consisteix en el fet de prendre sons convencionals, articulats de manera voluntària, o els seus equivalents, com a representants dels diversos elements de l’experiència. […] Aquesta associació a què ens referim (entre els «sons articulats» i els «elements de l’experiència») ha de ser purament simbòlica: dit d’una altra manera, la paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la, i no ha de tenir cap altra funció que la d’un paral·lel seu en un altre plànol, i a aquest paral·lel podem acudir cada vegada que siga necessari o convenient. Extret d’El llenguatge. Edward Sapir. Ed. Empúries.

a) Relaciona els conceptes següents referits al llenguatge i al signe lingüístic amb els fragments trets del text, com hem fet en l’exemple. Significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic. – Elements de l’experiència. – Sistema de símbols produïts de manera deliberada. – Comunicació produïda per crits involuntaris instintius. – Sons convencionals articulats de manera voluntària. – Representants dels elements de l’experiència, imatge. – La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. ➜

Elements de l’experiència: referent.

b) A partir del text i de la informació que t’hem donat, elabora una definició de llenguatge i de signe lingüístic que entengues i pugues memoritzar.

Comunicació

2.3. Les funcions del llenguatge Com diu el text 10, «el llenguatge és un mètode (…) de comunicar idees, emocions i desitjos». Mitjançant el llenguatge, els éssers humans podem realitzar, com a mínim, sis actes comunicatius diferents: 1. T ransmetre idees, referir-se a la realitat, explicar-la: funció referencial, denotativa o explicativa. 2. Expressar emocions i sentiments: funció expressiva o emotiva. 3. Cridar l’atenció del receptor per a obtenir-ne una resposta: funció conativa o apel·lativa. 4. Comprovar l’eficàcia de la comunicació: funció fàtica. 5. Crear bellesa amb les paraules: funció poètica. 6. Parlar sobre el llenguatge: funció metalingüística. com

Activitats 3 Observa aquestes imatges i relaciona cadascuna amb la funció del llenguatge que representa. Sí… sí… ja t’escolte, ja… sí, t’escolte perfectament…

Això, ací!

Que bé que m’ho estic passant!

b Trobarà retencions en dos quilòmetres perquè molta gent ha eixit de vacances.

Quan t’he dit que podies posar-te a estudiar, volia dir que havies de posar-te a estudiar!

Toques murs de tenebres que et cremen a les mans. Recordes, perseveres

4 A quina funció del llenguatge correspon cada definició? Copia-les en el quadern al costat del nom corresponent. – Funció que té com a objectiu explicar el codi. – Funció que té com a objectiu informar sobre el context. –F unció que té com a objectiu supervisar el funcionament del canal, és a dir, iniciar, mantenir o posar fi a la comunicació. – Funció que té com a objectiu cridar l’atenció sobre el missatge. – Funció que té com a objectiu provocar una resposta del receptor. – Funció que té com a objectiu expressar les emocions i els sentiments de l’emissor.

5 Com has vist, cada funció del llenguatge incideix sobre un element de la comunicació diferent. Relaciona en el quadern aquests elements. – Funcions: referencial, expressiva, conativa, fàtica, poètica, metalingüística. – Elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, canal, codi, context.

un inútil afany. Creix la nit i tu creixes amarg com un arrap.

LA COMUNICACIÓ / U 1

Activitats complementàries Per a reflexionar

Esquema a quatre bandes Redacta un resum de l’apartat que seguisca el guió següent: – Què és la comunicació? (definició) – Quins elements hi intervenen? – Què és el llenguatge? (definició i relació amb el codi) – Què és el signe lingüístic? (definició i relació amb el llenguatge) – Quins són els components del signe lingüístic? (definició i relació amb el referent) – Quines són les funcions del llenguatge? Sobre quin element de la comunicació incideix cadascuna?

Per a aplicar

2 Llig aquesta situació inventada en què Guillem de Berguedà pogué compondre un sirventés. Fes les activitats següents:

Situació 3

El trobador Guillem de Berguedà s’ha enemistat amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, i compon el sirventés que has llegit a la pàgina 20 (text 7). Tot seguit, el lliura al seu joglar perquè l’aprenga. Com que ha embolicat precipidament el pergamí i la tinta encara era tendra, el manuscrit té algunes taques i el joglar té problemes per a entendre’l. Però el trobador li n’ha fet el lliurament en mà i li’l fa llegir en veu alta. a) Identifica-hi els elements de la comunicació. b) Quins elements dificulten la comunicació? c) Quins elements poden facilitar la correcta descodificació? d) Explica tres funcions del llenguatge que hi ha presents bé en el text o bé en la situació de comunicació entre el trobador i el joglar. e) En el sirventés apareix la paraula ase. Quin n’és el significat? I el significant? I el referent? Segons el context, quin n’és el significat figurat?

Estudi de la llengua: la fonologia En l’apartat de Comunicació déiem que el signe lingüístic està format per sons articulats voluntàriament que formen una seqüència acústica que anomenem significant, el qual s’associa a un significat. En aquesta associació hi ha una xarxa molt complexa de relacions que fan possible les accions de codificar i descodificar missatges: • La combinació d’un nombre reduït de sons que formen les paraules. • La forma diferent de les paraules classificades en categories que, combinades se-

gons un ordre establert, formen sintagmes, enunciats i oracions. • La relació que fa que les paraules ens facen evocar realitats concretes i idees, és a

3.1. Fonologia i fonètica En aquesta unitat estudiarem els «sons articulats voluntàriament» que fem servir per a comunicar-nos. La pronúncia d’una llengua es basa en un nombre reduït de sons que, en combinar-se, formen síl·labes i paraules. Aquests sons s’anomenen fonemes. Els fonemes són les unitats més menudes del llenguatge; no tenen significat, però ens permeten distingir les paraules tant per la forma com pel sentit. Per exemple, roda, roja, rosa, roba només es diferencien mínimament en el significant (en un fonema), però tenen significats molt diferents. Els fonemes es distingeixen per unes diferències mínimes que anomenem trets pertinents. Veurem la classificació dels fonemes del català en les pàgines següents, però fixa’t en aquests trets pertinents que t’oferim com a exemple: – El grau d’obertura de les vocals diferencia les paraules deu (numeral, 9 + 1, amb e semioberta) i deu (del verb deure, amb e semitancada). – La vibració de les cordes vocals diferencia les paraules gas (les cordes vibren molt) i cas (les cordes vibren quasi imperceptiblement). – El punt de contacte dels òrgans de la boca diferencia gos (la part de darrere de la llengua amb el paladar) i dos (la punta de la llengua amb les dents). Cada fonema es pot pronunciar amb unes variacions mínimes sense que això afecte a la distinció del significat de les paraules —per bé que pot dificultar la descodificació—: són els al·lòfons. Aquestes variacions depenen de les condicions fisiològiques de cada persona, de les diferents zones geogràfiques dels parlants, de la influència d’altres llengües, etc. Per exemple: la a final de la paraula artista es pronuncia generalment [a], però hi ha llocs on es pronuncia e oberta ([ərtístɛ]) i llocs on es pronuncia e neutra ([artístə]). S’ha de tenir en compte que aquestes variacions de pronúncia o al·lòfons poden ser incomptables. En les transcripcions, els al·lòfons es representen entre claudàtors ([]) i els fonemes es representen entre barres (//). La fonologia estudia els fonemes, les unitats que diferencien significats, mentre que la fonètica analitza els al·lòfons, les diverses realitzacions de cada fonema. Abans d’estudiar els fonemes cal aclarir que les lletres (o grafies) són representacions gràfiques dels fonemes. No és correcte, doncs, dir que algú «pronuncia malament les lletres» o que «parla menjant-se algunes lletres» perquè les lletres no es pronuncien, s’escriuen. Són els fonemes —els al·lòfons, en realitat— allò que pronunciem. Per això cal distingir: • El sistema fonològic o conjunt de fonemes d’una llengua que diferencien significats

entre paraules i ajuda a codificar missatges. 28

LA FONOLOGIA / U 1

• El sistema fonètic o conjunt d’al·lòfons que pronunciem. • El sistema gràfic o conjunt de lletres (alfabet) que fem servir per a representar per

escrit els missatges. Les normes de representació gràfica correcta formen l’ortografia d’una llengua.

3.2. El sistema vocàlic. Vocals obertes i tancades El sistema vocàlic tònic té set vocals que es distingeixen per dos trets pertinents: el punt d’articulació, o lloc de la boca on es produeix el fonema (anterior, posterior o central), i el grau d’obertura de la cavitat bucal en pronunciar el fonema. Punt d’articulació Part anterior Tancades

Grau d’obertura

Part central

Part posterior

/i/

Semitancades Semiobertes Obertes

/u/

/e/

/o/

/ɛ/

/ɔ/ /a/

Aquestes set vocals es redueixen a cinc en posició àtona, de manera que les semiobertes esdevenen semitancades, és a dir, es produeix una neutralització: guerra ([ɛ]) però guerrer ([e])

històric ([ɔ]) però historicitat ([o])

Distingir el grau d’obertura de e i de o és fonamental per a una bona dicció, però també per a utilitzar correctament l’accent gràfic. Com ja saps, la vocal a sempre porta accent obert o greu (`) i les vocals i i u, agut o tancat (´); però la e i la o el porten agut si són semitancades i greu si són semiobertes. Vegem tot seguit en quines posicions la e i la o tòniques solen tenir timbre obert.

Distinció entre e semioberta /ɛ/ i e semitancada /e/ En general, la e és semioberta en les paraules esdrúixoles: presència, histèria, València, fonètica, pèrdua, etc. Hi ha unes escassíssimes excepcions com ara: església, sénia, séquia, Dénia, sépia, llémena, témpores i cérvola. També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (telègraf, elèctrode, acèfal). Incloem en aquest grup les paraules amb les terminacions cultes -ecte, -ecta (projecte, subjecte, abjecta), -epte, -epta (concepte, excepte, inepta, recepta). Tanmateix la e de les formes verbals de reptar és tancada. En els contextos següents també presenta timbre obert: • Davant de síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant de i (geni, mèrit, premi) o de

u (perpetu, fèmur, ingenu). • Davant de rr: ferro, serra, guerra. • Quasi sempre, davant de l o l·l: cel, gel, vela, mortadel·la, novel·la. Entre les escasses

excepcions hi ha belga i selva. • Davant de r seguida de consonant que no siga labial (/m/, /b/ i /p/) ni velar (/k/

i /g/). Fixa-t’hi: cert, verd, verge, interna, oberta tenen e semioberta, però terme, herba, serp, perca i clergue tenen e semitancada.

El Diccionari Normatiu Valencià indica el timbre obert o tancat de les vocals tòniques de les paraules que aplega (www.avl.gva.es/dnv).

Estudi de la llengua

• Davant el grup consonàntic -ndr- (tendra, gendre), sempre que no siga una termina-

ció d’infinitiu (vendre, entendre). • En molts diftongs -eu (Prometeu, peu, fideu), però amb moltes excepcions com ara

els possessius (meu, teu, seu) i les formes verbals de 2a persona del plural (torneu, parleu, entreu). Algunes paraules habituals contenen e semioberta com ara Josep, Vicent, complex, llenç, sexe, zero, etc. Recorda que es posa accent greu en els interrogatius què, per què i perquè, així com en el relatiu precedit de preposició (He llegit el llibre de què em parlares).

Distinció entre entre o semioberta /ɔ/ i o semitancada /o/ En general, la o és semioberta a les paraules esdrúixoles: retòrica, nòmada, còmplice, etc. Entre les escassíssimes excepcions podem esmentar: fórmula, góndola, tórtora, tómbola i pólvora. També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (demagog, ròtula, amorf). Tanmateix les terminacions -forme (uniforme) i -oma (glaucoma) tenen la o semitancada. En els contextos següents també trobem o semioberta: • Davant de síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant de i (Eulogi, supositori, memò-

ries) o de u (fòrum, mòdul, cònjuge). • En les terminacions següents:

– els infinitius acabats en -oldre i -pondre: moldre, resoldre, compondre, respondre, etc., i els participis corresponents: molt, molta, molts, moltes; resolt, resolta, resolts, resoltes; compost, composta; resposta, etc. – -ot i -ota: pilota, assot, clot, cabota, etc.; amb algunes excepcions: bot, nebot, bota i gota. – -oc i -oca: albercoc, joc, roca, lloca, etc.; amb algunes excepcions: boca, boc o moca. – -oig i -oja: roig, goig, soja, boja, etc.; amb alguna excepció com ara estoig. – -ol i -ola: sol, sola, vol, vola, etc.; amb algunes excepcions com ara bola, cola i gola. – -ort i -orta: fort, morta, torta, esport. – -ofa: carxofa i estrofa. • En moltes paraules amb els diftongs ou (sou, bou, nou) i oi (heroi, Alcoi, almoina).

Algunes excepcions són sou (del verb ser), coix i moix. • En algunes paraules acabades en -os (terròs, arròs, Ambròs) i -osa (rosa, cosa, nosa),

però amb moltes excepcions, com els adjectius derivats (vanitós, oliós, verdosa) i d’altres com rabosa, glucosa o sosa. Algunes paraules freqüents tenen o semioberta com ara els demostratius neutres açò, això i allò, i la conjunció però. Tingues en compte que la o semioberta se sol correspondre amb el diftong castellà ue en paraules que tenen el mateix origen etimològic: cova / cueva, força / fuerza, pont / puente, sou / sueldo, costa / cuesta, etc.

3.3. El sistema consonàntic Els fonemes consonàntics del català es distingeixen per tres trets pertinents: segons si les cordes vocals vibren molt o poc (sonoritat/sordesa), segons el lloc on es produeixen físicament (punt d’articulació) i segons com es produeixen (mode d’articulació). 30

LA FONOLOGIA / U 1

Sonoritat i sordesa –S ón sonors els fonemes que, quan es pronuncien, fan vibrar les cordes vocals notòriament. Ho podem comprovar de manera física prement la gola suaument, tapant-nos les oïdes, o posant-nos la mà damunt del cap mentre els pronunciem: /b/ roba, /m/ mos, /v/ cova, etc. –S ón sords els fonemes que es pronuncien fent vibrar les cordes vocals molt poc, d’una manera quasi imperceptible: /p/ copa, /f/ fila, /t/ taula, etc.

Punt d’articulació Segons el lloc on es produeixen, els sons consonàntics poden ser: – Bilabials, si els dos llavis fan contacte: /b/, /p/ i /m/. – Labiodentals, si es toquen les dents superiors i el llavi inferior: /v/ i /f/. –D entals, si la llengua contacta amb les dents de dalt i les de baix: /t/ i /d/. –A lveolars, si la punta de la llengua toca els alvèols, és a dir, el dors de les genives superiors: /z/, /s/, /n/, [ts] i [dz]. –P alatals, si el dors de la llengua puja i fa contacte amb el paladar: /ʒ/, [ʤ], /ʃ/, [ʧ], /ɲ/ i la i consonàntica [y]. –V elars, si la llengua toca el vel del paladar, prop de la campaneta: /k/, /g/ i la u consonàntica [w].

Semiconsonants i semivocals La i té un valor consonàntic palatal ([y]) en paraules com joia. La u té un valor consonàntic velar ([w]) en paraules com meua. Aquestes vocals, en canvi, tenen un valor semivocàlic ([i̯] i [u̯]) en els diftongs decreixents: rei, bou.

Mode d’articulació Segons la manera en què ix l’aire quan es realitza cada fonema, podem distingir: –O clusius, si l’aire troba el pas obstruït (tancat) i el supera amb violència: /p/, /t/, /k/, /b/, /d/ i /g/. –F ricatius, si l’aire troba el pas lliure i ix amb suavitat: /f/, /v/, /s/, /z/, /ʃ/ i /ʒ/. També són fricatius els al·lòfons [β], [δ] i [γ]. –A fricats, si l’aire troba el pas molt estret o momentàniament obstruït i ix amb una lleugera violència: [ts], [dz], [ʧ], [ʤ]. –N asals, si l’aire aprofita el nas per eixir perquè troba el pas per la boca obstruït: /m/, /n/ i /ɲ/. –V ibrants, si l’aire supera obstruccions successives i momentànies de manera que provoca una vibració (/r/); si es tracta d’una sola obstrucció momentània obtenim un so bategant (o vibrant simple): /ɾ/. – Laterals, si l’aire rodeja la llengua i ix per ambdós costats: /l/ i /λ/.

Col·locació dels òrgans bucals en la pronúncia de la consonant bilabial nasal /m/: com que els llavis impedeixen el pas de l'aire, aquest ix pel nas.

/m/

Col·locació dels òrgans bucals en la pronúncia de la consonant labiodental foicativa /f/: l'aire ix amb suavitat tot i que es toquen les dents superiors i el llavi inferior.

/f/

Estudi de la llengua

En el quadre següent es representen els fonemes consonàntics. Hi hem inclòs també els al·lòfons més freqüents. Uns altres fenòmens que afecten la pronúncia real, els estudiarem el curs pròxim. Per a la transcripció hem usat l’alfabet fonètic internacional que és un sistema de signes que representa de forma unívoca cadascun dels sons del llenguatge. Això permet fer-nos una idea de com sonen les paraules en les diferents llengües, cosa que en facilita l’estudi. Punt d’articulació

Bilabial

Grau de sonoritat/sordesa

sord

sonor

Oclusiu

/p/

/b/

Labiodental sord

sonor

Dental

Alveolar

sord

sonor

/t/

/d/

sord

Mode d’articulació

Africat

[ts]

Fricatiu

[β]

Nasal

/m/

/f/

/v/

[δ]

/s/

sonor

Palatal sord

[dz]

[ʧ]

/z/

/ʃ/

/n/

Vibrant

/r/

Bategant

/ɾ/

Lateral

/l/

sonor

Velar sord

sonor

/k/

/g/

[ʤ] /ʒ/

[γ]

/ɲ/

/λ/

L’alfabet i l’ortografia Com has vist abans, les lletres (o grafies) que fem servir per a representar els fonemes i els sons de la llengua constitueixen el sistema alfabètic. La majoria de les llengües europees utilitzen l’alfabet llatí. Uns altres sistemes alfabètics són el grec, el ciríl·lic (usat pel rus o el serbi), l’aràbic o l’hebraic. L’ortografia relaciona les lletres i els sons seguint unes normes que permeten la uniformitat de la llengua escrita per damunt de les variants de pronúncia individuals (idiolecte) i col·lectives (dialecte). Pompeu Fabra, el 1913, va establir el nostre alfabet i les normes ortogràfiques que, sancionades el 1932 a Castelló (Normes de Castelló), formen el sistema ortogràfic actual.

Activitats 1 Classifica aquestes paraules segons el grau d’obertura de la vocal tònica. Camions, fraudulent, mes, serres, gel, llengua, rebot, europeu, verdes, metgessa, fel, breu, colp, corser, compreu, rossa, indret, oliosa, ferro, bedoll, pont, mestre, albercoc, certa, peça, fosc, foguera, cel, enrenou, brega, font, comprendre, vendre, recer, somoure, bou. e semitancada /e/ e semioberta /ɛ/ o semitancada /o/ o semioberta /ɔ/ fraudulent

serres

camions

colp

2 Seguint els models, escriu els trets pertinents del fonema o de l’al·lòfon que representa la grafia subratllada en cada paraula, la transcripció segons l’alfabet fonètic internacional i, si n'hi ha, quines altres grafies el poden representar. pes

bes

robar

sabó

cara

líquid

radar

canya

mercenari

ingrat

f inal

caixa

carícia

colla

sogall

favor

museu

setze

taula

pèndol

àngel

zero

carrer

roig

Paraula

Trets pertinents

Transcripció

Grafies

pes

oclusiva, bilabial, sorda

/p/

/b/

bes

oclusiva, bilabial, sonora

robar

fricativa, bilabial, sonora

[β]

sabó

fricativa, alveolar, sorda …

/s/ …

s, ss, c, ç …

cara

Pompeu Fabra A més de l’ortografia, Pompeu Fabra va redactar obres gramaticals i lexicogràfiques sobre el català que han esdevingut la base de la normativa actual de la llengua. Quina formació penses que tenia? Investiga un poc perquè potser et sorprendràs!

PRESENTACIÓ, RESUM, TEMA I FINALITAT / U 1

Comentari de text: presentació, resum, tema i finalitat El comentari de text és l’instrument bàsic per a fer una comprensió profunda dels textos. Per això cal dominar unes tècniques que aprendrem de manera progressiva al llarg del curs. Convé que recordes que els textos literaris són actes de comunicació, és a dir, missatges codificats per un emissor que van dirigits a un receptor. Però en el text literari, el codi és molt especial perquè usa un llenguatge figurat o connotatiu i la funció poètica hi adquireix un relleu especial. En aquesta unitat, analitzarem la situació de comunicació en què es produeix el text i les qüestions relacionades amb el contingut del missatge (resum, concreció del tema i finalitat del text).

4.1 Pas previ: lectura i situació de comunicació En primer lloc, has de llegir molt atentament el text i consultar en el diccionari les paraules que no entengues. Després, has d’analitzar la situació de comunicació: identificar-ne l’emissor, el receptor, el canal i el codi que s’hi empra. També has de reconéixer en aquest punt la funció de llenguatge (referencial, expressiva, conativa, fàtica, poètica o metalingüística) que hi predomina.

4.2 Primer pas: presentació i resum En la presentació del text, has d’anotar les primeres impressions que t’ha produït, com ara: – És un text sencer o un fragment? – És un text en vers o en prosa? A quin gènere literari pertany? – Hi predomina la narració, la descripció, el diàleg, etc. – Qui n’és l’autor? En quina època el va escriure? Per a fer el resum del text has de lligar les idees fonamentals que hi apareixen. Normalment, cada paràgraf expressa una idea o un aspecte del tema que es pot resumir en una frase. En acabant, has de revisar totes les idees que has anotat, organitzar-les per apartats i redactar un resum ben cohesionat. No es tracta d’escriure molt, sinó poc i ben redactat.

4.3 Segon pas: tema i finalitat del text El tema és la màxima condensació de la informació, ja que es tracta de resumir en no més de deu o dotze paraules totes les idees del text. Per a extraure el tema d’un text et pot servir d’ajuda pensar a construir una frase del tipus: L’autor + verb (reflexionar, opinar, explicar, exposar, parlar…) + quina és la idea més destacable i freqüent en el text. No digues mai «el tema tracta de…» perquè el tema és allò tractat en un text. És com si concretares el tema del tema. La finalitat del text fa referència a la intenció comunicativa de l’autor, el mar de fons, el que no es veu aparentment. La finalitat comunicativa dels textos, bàsicament, pot ser: – Regular la vida social, com els documents legals i les ordres. – Orientar l’opinió i la conducta, com els articles d’opinió i els debats. – Informar o informar-se, com els llibres de text i les cròniques periodístiques. I encara hi podem afegir una finalitat estètica o de creació de bellesa amb les paraules, pròpia de la funció poètica i dels textos literaris. 33

Comentari de text

Tots aquests punts els treballarem en un text relacionat amb els continguts de literatura d’aquesta unitat: l’entrada «Amor» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster.

Text 11. Amor

«L’amor? Una invenció del segle xii!» La frase podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria admetre-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut «amor», una forma o altra d’«amor», lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d’ençà que l’home mereix el nom d’home. Però això que nosaltres encara anomenem «amor» —això que inspiraven Beatrice i Laura, i Julieta i Desdèmona, i Margarida Gautier i Mimí— va ser desconegut per l’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat Mitjana —i per l’Orient intricat. Aquest «amor» és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del dolce stil nuovo. Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’«amor» s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura. L’«amor», en tant que sentiment específic com l’expressà el Petrarca i el dramatitzà Shakespeare, és tota una altra cosa. Els «grans enamorats» només han existit en el món de la ficció llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina, les Manon, són éssers de paper. Però l’«enamorat» —l’home i la dona que participen moderadament de l’«amor»— avui és un tipus habitual: no ho era tant fa cent anys, i menys encara fa dos-cents anys. No oblidem que l’«amor», en els seus orígens, era «amor cortès»: afer d’aristòcrates i de paràsits d’aristòcrates. Després, l’«amor» salta aquesta primera barrera classista, però continua incardinant a les minories cultes: escriptors i lectors, que, per molt de temps encara, es recluten entre els sectors benestants. De mica en mica, el teatre primer, i la generalització de la lectura més tard, ensenyaran l’«amor» a les masses. Els lectors de novel·les, cada cop més nombrosos a partir del xviii, hi tindran més oportunitats. El Romanticisme fou l’època en què l’«amor» aconsegueix una fabulosa promoció col·lectiva: no és casualitat que, avui, de l’«amor», se’n digui «amor romàntic», en el vocabulari de les persones ingènues. El cinema, la premsa «du coeur», els reportatges de romance, els serials radiofònics, les publicacions barates, acabaran d’acomplir el procés, en els nostres dies. En l’actualitat, els promesos més rupestres, quan fan el seu ofici, el fan a imitació de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es magregen, intercanvien tendreses, segons els cànons propalats pels films. Les pel·lícules i les narracions «amoroses» constitueixen l’«educació sentimental» de la majoria dels joves actuals. I tot això té la seva arrel en el segle xii: en els poemes treballats i conceptuosos dels trobadors. Extret de Diccionari per a ociosos. Joan Fuster. Ed. 62.

Romeu i Julieta (1870) de Ford Madox Brown.

PRESENTACIÓ, RESUM, TEMA I FINALITAT / U 1

Activitats Pas previ: text i comunicació Reflexiona si el llenguatge t’ha resultat planer i entenedor o bé si hi apareixen mots difícils. Quan conegues el significat de totes les paraules identifica la situació de comunicació.

Segon pas: tema i finalitat del text

6 Identifica quina d’aquestes opcions es correspon amb el tema del text 11. – L’autor explica què és l’amor i quins són els seus símptomes. – L’autor opina sobre la correcta forma d’estimar-se dues persones.

1 Respon aquestes qüestions. a) Qui són l’emissor i el receptor del text?

– L’autor opina que la literatura i el cinema influeixen en les relacions amoroses.

b) Quin n’és el canal? c) Quin codi empra l’emissor?

– L’autor exposa quines són les diferents formes d’amor al llarg de la història.

d) Quina funció del llenguatge hi predomina?

2 Redacta el començament del comentari en què ex-

– L’autor prova de demostrar que l’amor ha desaparegut de la literatura actual.

pliques la situació de comunicació del text 11.

Primer pas: presentació i resum Les primeres impressions poden incloure algun altre aspecte que no hem esmentat més amunt, però que voldries destacar, com ara què saps de l’autor o de l’obra d’on s’ha extret del text.

3 Redacta breument les primeres impressions que t’haja produït el text.

4 L’original del text 11 és més extens, però l’hem extractat i l’hem dividit en paràgrafs perquè et resulte més fàcil la tasca de fer-ne el resum. Localitza les idees fonamentals del text, una per cada paràgraf. Pots fer servir les paraules de l’autor. ➜

’amor és un invent del segle xii, gràcies a l’obra L dels trobadors i, posteriorment, a la dels poetes italians del dolce stil nuovo.

5 Redacta un resum en què apareguen aquestes idees ben relaciones entre si.

Segons el títol del llibre, Diccionari per a ociosos, aquest text presenta la forma d’un diccionari, però Fuster no defineix el terme, sinó que reflexiona sobre tot el que envolta el sentiment amorós a través de la història. Així doncs, no es tracta d’un text acadèmic (explicatiu), sinó d’opinió.

Redacció del comentari de text

Redacta la part del comentari de text que hem treballat en aquesta unitat. Amb unes deu línies en tindràs prou. Dedica el temps, no a escriure molt, sinó a revisar i a redactar unes oracions ben lligades i connectades. Segueix l’esquema següent: – Situació de comunicació. – Presentació del text. – Idees fonamentals i resum. – Tema i finalitat.

Esquema de la unitat

Recorda't de seleccionar el material de treball d'aquesta unitat per al teu dossier d'aprenentatge.

T’oferim un esquema on trobaràs els conceptes essencials que hem vist en aquesta unitat per tal que t’ajuden a l’hora d’estudiar. 1. Història de la llengua i de la literatura: orígens lingüístics i literaris La Romània i les llengües romàniques

• La Romània designa les terres de l’imperi Romà on el llatí es va convertir en la llengua de la població. • A la fi de l’imperi, el llatí vulgar es va fragmentar i va donar lloc a les llengües romàniques.

• El segle viii: el català preliterari

• Textos on es mescla llatí i català. • Glosses o expressions llatines traduïdes.

Naixement de la llengua • Primers textos en prosa

• Forum iudicum (Llibre jutge) a mitjan del segle xii. • Homilies d’Organyà a final del segle xii.

Primera literatura: poesia trobadoresca (s. xii i xiii)

• Tema dominant: l’amor cortés. • Escrita en occità (amb catalanismes) per trobadors i trobairitz: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera, Comtessa de Dia, Reina de Mallorques (Constança d’Aragó), Cerverí de Girona. • Interpretada i difosa per joglars al servei d’un trobador, o pel mateix trobador.

Continuació de la tradició trobadoresca (s. xiv i xv)

• Escrita en català (amb provençalismes) per seguidors de la tradició trobadoresca o influïts per la lírica italiana: Jaume i Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi. • Perviu gràcies als consistoris de la Gaia Ciència com el de Tolosa i el de Barcelona.

2. Comunicació: la comunicació La comunicació

• És la transmissió d’informació entre un emissor i un receptor. • Altres elements de la comunicació són el missatge, el canal, el codi i el context. També convé tenir en compte el soroll i la retroalimentació. • El codi pot ser lingüístic (el llenguatge) o no lingüístic. • El llenguatge és la capacitat exclusiva de l’ésser humà de comunicar-se mitjançant signes lingüístics. • Pot usar dos canals: l’oral i l’escrit.

El codi. El llenguatge • El signe lingüístic, base del llenguatge

Funcions del llenguatge

• És la unió d’un significat (una idea de la realitat o concepte) i d’un significant (uns sons articulats voluntàriament). • Evoca un referent (objecte de la realitat). • Es relaciona amb el referent de manera simbòlica, arbitrària i generalitzadora.

• En són sis: expressiva, conativa, referencial, poètica, metalingüística i fàtica. • Cadascuna està relacionada amb un element de la comunicació.

U 1

Trobaràs un test d'autoavaluació d'aquesta unitat en anayaeducacion.es.

3. Estudi de la llengua: la fonologia

• Els fonemes i la fonologia

• Són les unitats mínimes del llenguatge que diferencien una paraula d’una altra de significat diferent. • Es defineixen pels trets pertinents. • Constitueixen un conjunt limitat en cada llengua i els estudia la fonologia.

• Els al·lòfons i la fonètica

• Són les diferents maneres de pronunciar un fonema, és a dir, la pronúncia real. • No distingeixen significats. • Són estudiats per la fonètica.

Fonologia i fonètica

• Sistema vocàlic: els trets pertinents són l'obertura i el punt d’articulació. • Sistema consonàntic: els trets pertinents són el punt d’articulació, el grau de sonoritat i el mode d’articulació. Els fonemes del català • Les grafies

• Són la representació gràfica dels fonemes. • Formen un conjunt limitat en cada llengua (alfabet). • L’ortografia ens ensenya com s’han d’usar correctament.

T’examinem 1 Redacta un text on repongues aquestes qüestions. a) En quin segle accedeix la nostra llengua a l’escriptura? b) De què tractaven els primers textos? c) Quins són els dos textos més antics? d) Quin és el primer text valencià escrit en català? De quin segle és?

2 En què es diferenciaven un poeta, un joglar i un trobador? Qui fou el més important dels nostres trobadors?

3 Quins estils van conrear els trobadors? Quines característiques té cadascun?

4 Esmenta i explica tres gèneres poètics que van conrear els trobadors.

6 Defineix el concepte de comunicació i enumera’n els elements.

7 Respon aquestes qüestions. a) Què és el llenguatge? b) Quines són les seues funcions? c) Quina funció del llenguatge predomina en el text 11 (p. 34)? Raona la resposta.

8 Què és el signe lingüístic? Quines característiques té?

9 Quins trets pertinents diferencien els fonemes de cada parella? /l/ – /λ/

/s/ – /ʃ/

/t/ – /g/

[ts] – [ʤ]

/e/ – /ɔ/

/b/ – /ɾ/

5 Aquest enunciat és cert? «L’amor cortés és el reflex

10 Digues el tema i la finalitat del poema «Nostàlgia»

de les relacions de vassallatge feudal i del culte a la Mare de Déu». Justifica la resposta explicant les característiques de l’amor cortés.

(text 5, p. 15). Tingues en compte que Muhammad ibn Galib al-Rusafí, l’autor del poema, va viure molts anys allunyat de València, la seua terra natal.

Norma i ús

anayaeducacion.es Trobaràs dictats amb buits per a treballar aquests continguts en el banc de recursos.

L’apostrofació 1 Posa el, la o l’ segons convinga.

L’accent i la dièresi 5 Accentua les paraules que calguen.

… humitat

… ira

… unió

… hui

– Enric tenia una harmonica.

… icona

… iaio

… essa

… hipòdrom

… història

…o

… única

… hawaiana

– El meu boligraf no escriu.

… italiana

…u

… sms

… lemen

… ianqui

… ska

… Haia

… 11

… hisenda

… índia

… handbol … host (‘exèrcit’)

… institut

… hall

… hiena

… una del migdia

2 Posa la preposició de o d’ en els espais en blanc.

– Lluis va correr cap a casa. – Porta sandalies de color roig. – Lola tambe es una xica bonica. – Anire a treballar a una fabrica de plastic. – Al meu vei li agraden els coloms.

bosc … hienes

marca … iogurt

– Cada dia voldria jugar als escacs.

sessió … ioga

davant … ema

darrere … a

una actriu … Hollywood

– Ahir parlarem de musica moderna.

cotxe … ocasió

test … intel·ligència

3 Reescriu correctament en el quadern les oracions següents. – La índia que va venir del Àsia s’està a cal Antoni. – El home del abric no vol saber res de la història. – A la una de el migdia vindrà la Isabel de la illa. – A el final de la etapa van explicar-ho tot a el director. – Treballa a la impremta de el seu amic. – No hi ha ningú a ca el Joan. – Són a el camp. Són a els camps. – Venen de la oficina. Venen de les oficines. – Passen per el hort. Passen per els horts. – Van a la plaça. Van a les places. – Van per la avinguda. Van per les avingudes. – Té por de esvarar per la escala. – Per el armari s’obria una porta de entrada a el passadís secret. – No m’ha volgut donar la agulla del estoig de la iaia. – Aquest és el únic amic del amo del hotel.

4 Completa la norma referida a l’ús de l’apòstrof. • Els articles en singular i la preposició de s’apostrofen davant … o … . L’article masculí també ho fa davant paraules estrangeres que comencen per … líquida (striptease). • Però no s’apostrofen davant … aspirada (hawaiana) ni davant … o … consonàntica (hiena, huit).

– Vosaltres li cantareu una canço dema. – Vosaltres li cantareu el mes passat.

6 Posa accent o dièresi on calga. – Els teus veins van cada dia al mercat a vendre fruita i arros. – En segon curs de diurn no traduiu tant com en nocturn. – Lluisa es una de les linguistes mes eloquents de tots els paisos del mon. – A consequencia de la seua ingenuitat, l’ultim distribuidor ha reduit les vendes de cafe descafeinat. – Soc orgullos i egoista; no pose la ma al foc per ningu ni em trau la son cap problema teu. – Vas trobar la meua veina al jardi de l’esglesia. – Ramon i Anna tornaran a Italia per assistir al congres.

7 Posa accent o dièresi on calga. contribuia

segon

egoisme

erroni

gabia

paper

mon (‘planeta’)

obliquitat

harmonium

finestra

maleint

veina

acabaran

filosofia

pel (‘cabell’)

sol (‘terra’)

bustia

raim

reduir

esperaveu

justicia

construible

heroicitat

suicidi

8 Posa dièresi, si cal, en les paraules següents. agraies

arguir

druida

aillar

ruina

suissa

–Davant … i … àtones.

peuc

heroina

agraida

–Davant el nom de … (la o, la ema).

reincidir

autointoxicat

coincidència

–Davant les paraules ira, … (‘exèrcit’), … (‘hora del dia’) i el nom de la ciutat de … .

traduible

lluiment

europeitzar

continuitat

femineitat

egoista

• A més, l’article la no s’apostrofa:

– Vaig coneixer un xic que era molt babau.

U 1

9 Completa la norma referida a l’ús de l’accent gràfic. •P orten accent gràfic les paraules agudes acabades en … . •P orten accent gràfic les paraules planes que no acaben en … .

12 Escriu en el quadern la paraula composta que es forma amb cada parella. Posa-hi guionet si cal. mà llarg

Bell lloc

dalai lama

penya segat

cap gros

vint i cinc

guarda roba poca vergonya

pèl llarg

pèl roig

set ciències socio cultural

•L es paraules esdrúixoles s’accentuen … .

adés i ara tres cents blanc i verd sud americà

•L ’accent gràfic que porten les paraules que no compleixen aquestes normes s’anomena … , i serveix per a distingir el significat de paraules homògrafes, és a dir, que s’escriuen de la mateixa forma. Porten accent diacrític aquestes 15 paraules: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.

sud oest

mal llevat

fisico químic nord europeu

no res

tic tac

no violència no bel·ligerància

gori gori

nord est

no violents

despús ahir

zig zag

xino xano

no alineats

despús anit

10 Completa ara la norma referida a l’ús de la dièresi. • Porta dièresi la … dels diftongs creixents en els aplecs güe, güi, qüe i qüi. • També porten dièresi les vocals i i u quan són la segona vocal d’un hiat, és a dir, quan constitueixen una síl·laba independent (…, …).

best seller blau grana esclata sang adeu siau sord mut agre dolç

aigua ardent no metall

all i oli

ús de fruit ping pong

cap roig

cent peus nyam nyam despús demà

Vila real

para xocs

➜ mà

blanc i blau

audio visual

politico econòmic

llarg: mà-llarg.

13 Completa la norma que regeix l’ús del guionet en les paraules compostes amb exemples de l’activitat 12.

• Excepcions a l’ús de la dièresi: No porten guionet les paraules compostes:

– Perquè … (país). – Terminacions … i … de paraules derivades (altruista). – Després dels prefixos com ara re-, ante-, pre-, contra-, anti-, co- (preinstal·lació, reunió). Compte, però, amb reüll, reïx i sobreïx. – Terminacions dels … (conduir), … (conduiré), … (conduiria) i … (conduint) dels verbs de la tercera conjugació. – Terminacions cultes -us i -um (pòdium, Màrius).

El guionet 11 Escriu correctament les combinacions de verb i pronom següents. Hi falta el guionet.

• Formades amb mots catalans: … . • Cultes, és a dir, les que afigen una o al final del primer lexema: … . Porten guionet les paraules compostes: • Amb el primer lexema acabat en vocal i el segon començat per r, s o x: … . • En què la lectura de l’última grafia del primer lexema i la primera del segon lexema pot resultar errònia: … . • En què el primer lexema té accent gràfic (tot i que les compostes usdefruit i adesiara tenen tradició escrita sense guionet): … . • Amb un punt cardinal: … . • Que s’han lexicalitzat amb l’adverbi inicial no: … .

aneuvosen

portalila

• Repetitives i expressives: … .

compramela

llegirvosles

explicantnosel

imprimirlosho

• Que són manlleus (paraules que provenen d’una altra llengua) no adaptats: … .

conteunosles

afegirteles

➜ aneuvosen:

aneu-vos-en.

• En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i centena: … .

Assaborim la lectura

Et proposem assaborir a fons una cançó actual d’amor. Analitzarem quines paraules ha triat l’autor a fi d’aconseguir commoure els qui l’escolten.

Llig atentament el text 12. Es tracta d’una cançó del disc Quina nit del grup Sau. Pots escoltar-lo en el banc de recursos d'anayaeducacion.es. Fesne una lectura en veu alta tenint en compte que presenta una forma versificada, és a dir: – Llig lentament i vocalitzant. No cal declamar d’una manera exagerada o histriònica. Recita amb naturalitat, però procurant entendre’n el contingut. – Respecta els signes de puntuació. Al final de cada vers, si no hi ha signe de puntuació, cal fer una pausa breu, equivalent a una coma.

Text 12. Boig per tu

En la terra humida escric: «Nena, estic boig per tu». Em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny? Servil i acabat, boig per tu. Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré. Servil i acabat, boig per tu. Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat ebri d’aquesta llum, servil i acabat, boig per tu.

2 Fes aquestes activitats sobre el text 12. a) Resumeix breument la cançó. Per això hauràs de consultar en un diccionari les paraules que no entengues. ➜

Un enamorat (o enamorada) explica a la persona estimada que…

U 1

b) Creus que podria haver estat composta per un trobador? Explica per què. T’oferim algunes idees que t’ajudaran a contestar. – Parla de l’amor com a sentiment. – La persona amada apareix bé idealitzada i distant o bé pròxima. – Hi trobem vassallatge amorós. – Hi ha expressió de sentiments íntims. – Hi ha elements que evoquen bé un temps passat o bé un d’actual. c) Quines expressions fa servir per a cridar l’atenció sobre el missatge (funció poètica)? Fixa’t en les expressions subratllades, anota quin recurs retòric és i explica què hi vol transmetre l’autor. ➜

El sentiment amorós està exagerat per mitjà de la hipèrbole «boig per tu».

d) Redacta la teua opinió sobre si el text 12 dona la raó a Fuster (text 11, p. 34) quan diu: «Les pel·lícules i les narracions ‘amoroses’ constitueixen l’‘educació sentimental’ de la majoria dels joves actuals. I tot això té la seva arrel en el segle xii: en els poemes treballats i conceptuosos dels trobadors». Aquest punt, pots redactar-lo cenyint-te al que diu la cançó, o bé aportant-hi la teua experiència personal. ➜

uster té raó en fer aquesta afirmació perquè els sentiments de la persoF na enamorada són els mateixos que descriuen els trobadors, com ara…

3 Redacta un comentari de la cançó de Sau d’un full en què inclogues la informació de les activitats anteriors d'una manera estructurada i coherent.

Valencià llengua i literatura 1 Bto. Operació món - Código: 8460019 - ET044642 © Del text: Vicent Berenguer Aznar, Francesc Josep Cabrera i Sogorb, Jeroni Soler i González, 2022. © Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid ISBN: 978-84-143-1104-2 - Dipòsit Legal: M-11038-2022 - Printed in Spain. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Valencià: llengua i literatura 1º Batxillerat (demo)

Articles inside

El llenguatge

Tancament de la unitat

«Amor», Diccionari per a ociosos. J. Fuster

i finalitat

2.3. Les funcions del llenguatge

3.3. El sistema consonàntic

connotatiu o figurat

Activitats complementàries