Tancament de la unitat

T’oferim un esquema on trobaràs els conceptes essencials que hem vist en aquesta unitat per tal que t’ajuden a l’hora d’estudiar.

1. Història de la llengua i de la literatura: orígens lingüístics i literaris

La Romània i les llengües romàniques • La Romània designa les terres de l’imperi Romà on el llatí es va convertir en la llengua de la població. • A la fi de l’imperi, el llatí vulgar es va fragmentar i va donar lloc a les llengües romàniques.

Naixement de la llengua • El segle viii: el català preliterari • Textos on es mescla llatí i català. • Glosses o expressions llatines traduïdes.

• Primers textos en prosa • Forum iudicum (Llibre jutge) a mitjan del segle xii. • Homilies d’Organyà a final del segle xii.

Primera literatura: poesia trobadoresca (s. xii i xiii)

Continuació de la tradició trobadoresca (s. xiv i xv) • Tema dominant: l’amor cortés. • Escrita en occità (amb catalanismes) per trobadors i trobairitz: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera, Comtessa de

Dia, Reina de Mallorques (Constança d’Aragó), Cerverí de Girona. • Interpretada i difosa per joglars al servei d’un trobador, o pel mateix trobador.

• Escrita en català (amb provençalismes) per seguidors de la tradició trobadoresca o influïts per la lírica italiana: Jaume i Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi. • Perviu gràcies als consistoris de la Gaia Ciència com el de Tolosa i el de

Barcelona.

2. Comunicació: la comunicació

La comunicació • És la transmissió d’informació entre un emissor i un receptor. • Altres elements de la comunicació són el missatge, el canal, el codi i el context. També convé tenir en compte el soroll i la retroalimentació.

El codi. El llenguatge • El codi pot ser lingüístic (el llenguatge) o no lingüístic. • El llenguatge és la capacitat exclusiva de l’ésser humà de comunicar-se mitjançant signes lingüístics. • Pot usar dos canals: l’oral i l’escrit.

• El signe lingüístic, base del llenguatge • És la unió d’un significat (una idea de la realitat o concepte) i d’un significant (uns sons articulats voluntàriament). • Evoca un referent (objecte de la realitat). • Es relaciona amb el referent de manera simbòlica, arbitrària i generalitzadora.

Funcions del llenguatge • En són sis: expressiva, conativa, referencial, poètica, metalingüística i fàtica. • Cadascuna està relacionada amb un element de la comunicació.

3. Estudi de la llengua: la fonologia

Fonologia i fonètica • Els fonemes i la fonologia

• Els al·lòfons i la fonètica • Són les unitats mínimes del llenguatge que diferencien una paraula d’una altra de significat diferent. • Es defineixen pels trets pertinents. • Constitueixen un conjunt limitat en cada llengua i els estudia la fonologia.

• Són les diferents maneres de pronunciar un fonema, és a dir, la pronúncia real. • No distingeixen significats. • Són estudiats per la fonètica.

Els fonemes del català • Sistema vocàlic: els trets pertinents són l'obertura i el punt d’articulació. • Sistema consonàntic: els trets pertinents són el punt d’articulació, el grau de sonoritat i el mode d’articulació.

• Les grafies • Són la representació gràfica dels fonemes. • Formen un conjunt limitat en cada llengua (alfabet). • L’ortografia ens ensenya com s’han d’usar correctament.

T’examinem

1 Redacta un text on repongues aquestes qüestions. a) En quin segle accedeix la nostra llengua a l’escriptura? b) De què tractaven els primers textos? c) Quins són els dos textos més antics? d) Quin és el primer text valencià escrit en català? De quin segle és?

2 En què es diferenciaven un poeta, un joglar i un trobador? Qui fou el més important dels nostres trobadors?

3 Quins estils van conrear els trobadors? Quines característiques té cadascun?

4 Esmenta i explica tres gèneres poètics que van conrear els trobadors.

5 Aquest enunciat és cert? «L’amor cortés és el reflex de les relacions de vassallatge feudal i del culte a la Mare de Déu». Justifica la resposta explicant les característiques de l’amor cortés. 6 Defineix el concepte de comunicació i enumera’n els elements.

7 Respon aquestes qüestions. a) Què és el llenguatge? b) Quines són les seues funcions? c) Quina funció del llenguatge predomina en el text 11 (p. 34)? Raona la resposta.

8 Què és el signe lingüístic? Quines característiques té?

9 Quins trets pertinents diferencien els fonemes de cada parella?

/l/ – /λ/

/t/ – /g/

/e/ – /ɔ/ /s/ – /ʃ/

[ts] – [ʤ]

/b/ – /ɾ/

10 Digues el tema i la finalitat del poema «Nostàlgia» (text 5, p. 15). Tingues en compte que Muhammad ibn Galib al-Rusafí, l’autor del poema, va viure molts anys allunyat de València, la seua terra natal.

L’apostrofació

1 Posa el, la o l’ segons convinga. … humitat … ira … unió … hui … icona … iaio … essa … hipòdrom … història … o … única … hawaiana … italiana … u … sms … lemen … ianqui … ska … Haia … 11 … hisenda … índia … handbol … host (‘exèrcit’) … institut … hall … hiena … una del migdia

2 Posa la preposició de o d’ en els espais en blanc. bosc … hienes marca … iogurt sessió … ioga davant … ema darrere … a una actriu … Hollywood cotxe … ocasió test … intel·ligència 3 Reescriu correctament en el quadern les oracions següents. – La índia que va venir del Àsia s’està a cal Antoni. – El home del abric no vol saber res de la història. – A la una de el migdia vindrà la Isabel de la illa. – A el final de la etapa van explicar-ho tot a el director. – Treballa a la impremta de el seu amic. – No hi ha ningú a ca el Joan. – Són a el camp. Són a els camps. – Venen de la oficina. Venen de les oficines. – Passen per el hort. Passen per els horts. – Van a la plaça. Van a les places. – Van per la avinguda. Van per les avingudes. – Té por de esvarar per la escala. – Per el armari s’obria una porta de entrada a el passadís secret. – No m’ha volgut donar la agulla del estoig de la iaia. – Aquest és el únic amic del amo del hotel. 4 Completa la norma referida a l’ús de l’apòstrof.

• Els articles en singular i la preposició de s’apostrofen davant … o … . L’article masculí també ho fa davant paraules estrangeres que comencen per … líquida (striptease). • Però no s’apostrofen davant … aspirada (hawaiana) ni davant … o … consonàntica (hiena, huit). • A més, l’article la no s’apostrofa: –Davant … i … àtones. –Davant el nom de … (la o, la ema). –Davant les paraules ira, … (‘exèrcit’), … (‘hora del dia’) i el nom de la ciutat de … .

L’accent i la dièresi

5 Accentua les paraules que calguen. – Enric tenia una harmonica. – El meu boligraf no escriu. – Vaig coneixer un xic que era molt babau. – Lluis va correr cap a casa. – Porta sandalies de color roig. – Lola tambe es una xica bonica. – Anire a treballar a una fabrica de plastic. – Al meu vei li agraden els coloms. – Cada dia voldria jugar als escacs. – Ahir parlarem de musica moderna. – Vosaltres li cantareu una canço dema. – Vosaltres li cantareu el mes passat.

6 Posa accent o dièresi on calga. – Els teus veins van cada dia al mercat a vendre fruita i arros. – En segon curs de diurn no traduiu tant com en nocturn. – Lluisa es una de les linguistes mes eloquents de tots els paisos del mon. – A consequencia de la seua ingenuitat, l’ultim distribuidor ha reduit les vendes de cafe descafeinat. – Soc orgullos i egoista; no pose la ma al foc per ningu ni em trau la son cap problema teu. – Vas trobar la meua veina al jardi de l’esglesia. – Ramon i Anna tornaran a Italia per assistir al congres. 7 Posa accent o dièresi on calga. contribuia segon egoisme erroni gabia paper mon (‘planeta’) obliquitat harmonium finestra maleint veina acabaran filosofia pel (‘cabell’) sol (‘terra’) bustia raim reduir esperaveu justicia construible heroicitat suicidi

8 Posa dièresi, si cal, en les paraules següents. agraies arguir druida aillar ruina suissa

peuc reincidir

heroina agraida autointoxicat coincidència traduible lluiment europeitzar continuitat femineitat egoista

9 Completa la norma referida a l’ús de l’accent gràfic.

• Porten accent gràfic les paraules agudes acabades en … .

• Porten accent gràfic les paraules planes que no acaben en … .

• Les paraules esdrúixoles s’accentuen … .

• L’accent gràfic que porten les paraules que no compleixen aquestes normes s’anomena … , i serveix per a distingir el significat de paraules homògrafes, és a dir, que s’escriuen de la mateixa forma. Porten accent diacrític aquestes 15 paraules: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.

10 Completa ara la norma referida a l’ús de la dièresi.

• Porta dièresi la … dels diftongs creixents en els aplecs güe, güi, qüe i qüi.

• També porten dièresi les vocals i i u quan són la segona vocal d’un hiat, és a dir, quan constitueixen una síl·laba independent (…, …).

• Excepcions a l’ús de la dièresi:

– Perquè … (país).

– Terminacions … i … de paraules derivades (altruista).

– Després dels prefixos com ara re-, ante-, pre-, contra-, anti-, co- (preinstal·lació, reunió). Compte, però, amb reüll, reïx i sobreïx.

– Terminacions dels … (conduir), … (conduiré), … (conduiria) i … (conduint) dels verbs de la tercera conjugació.

– Terminacions cultes -us i -um (pòdium, Màrius).

El guionet

11 Escriu correctament les combinacions de verb i pronom següents. Hi falta el guionet.

aneuvosen portalila

compramela explicantnosel conteunosles llegirvosles imprimirlosho afegirteles 12 Escriu en el quadern la paraula composta que es forma amb cada parella. Posa-hi guionet si cal. mà llarg Bell lloc dalai lama penya segat cap gros vint i cinc guarda roba poca vergonya pèl llarg pèl roig set ciències socio cultural adés i ara tres cents blanc i verd sud americà

sud oest mal llevat fisico químic nord europeu no res tic tac no violència no bel·ligerància gori gori nord est no violents despús ahir zig zag xino xano no alineats despús anit best seller blau grana esclata sang adeu siau sord mut agre dolç aigua ardent no metall all i oli ús de fruit ping pong audio visual cap roig cent peus nyam nyam despús demà Vila real para xocs blanc i blau politico econòmic ➜ mà llarg: mà-llarg.

13 Completa la norma que regeix l’ús del guionet en les paraules compostes amb exemples de l’activitat 12.

No porten guionet les paraules compostes:

• Formades amb mots catalans: … .

• Cultes, és a dir, les que afigen una o al final del primer lexema: … .

Porten guionet les paraules compostes:

• Amb el primer lexema acabat en vocal i el segon començat per r, s o x: … .

• En què la lectura de l’última grafia del primer lexema i la primera del segon lexema pot resultar errònia: … .

• En què el primer lexema té accent gràfic (tot i que les compostes usdefruit i adesiara tenen tradició escrita sense guionet): … .

• Amb un punt cardinal: … .

• Que s’han lexicalitzat amb l’adverbi inicial no: … .

• Repetitives i expressives: … .

• Que són manlleus (paraules que provenen d’una altra llengua) no adaptats: … .

• En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i centena: … .

Et proposem assaborir a fons una cançó actual d’amor. Analitzarem quines paraules ha triat l’autor a fi d’aconseguir commoure els qui l’escolten.

1 Llig atentament el text 12. Es tracta d’una cançó del disc Quina nit del grup Sau. Pots escoltar-lo en el banc de recursos d'anayaeducacion.es. Fesne una lectura en veu alta tenint en compte que presenta una forma versificada, és a dir:

– Llig lentament i vocalitzant. No cal declamar d’una manera exagerada o histriònica. Recita amb naturalitat, però procurant entendre’n el contingut.

– Respecta els signes de puntuació. Al final de cada vers, si no hi ha signe de puntuació, cal fer una pausa breu, equivalent a una coma.

2 Fes aquestes activitats sobre el text 12.

a) Resumeix breument la cançó. Per això hauràs de consultar en un diccionari les paraules que no entengues.

Text 12. Boig per tu

En la terra humida escric: «Nena, estic boig per tu». Em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny? Servil i acabat, boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré. Servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat ebri d’aquesta llum, servil i acabat, boig per tu.

b) Creus que podria haver estat composta per un trobador? Explica per què.

T’oferim algunes idees que t’ajudaran a contestar.

– Parla de l’amor com a sentiment.

– La persona amada apareix bé idealitzada i distant o bé pròxima.

– Hi trobem vassallatge amorós.

– Hi ha expressió de sentiments íntims.

– Hi ha elements que evoquen bé un temps passat o bé un d’actual.

c) Quines expressions fa servir per a cridar l’atenció sobre el missatge (funció poètica)? Fixa’t en les expressions subratllades, anota quin recurs retòric és i explica què hi vol transmetre l’autor.

➜ El sentiment amorós està exagerat per mitjà de la hipèrbole «boig per tu».

d) Redacta la teua opinió sobre si el text 12 dona la raó a Fuster (text 11, p. 34) quan diu: «Les pel·lícules i les narracions ‘amoroses’ constitueixen l’‘educació sentimental’ de la majoria dels joves actuals. I tot això té la seva arrel en el segle xii: en els poemes treballats i conceptuosos dels trobadors».

Aquest punt, pots redactar-lo cenyint-te al que diu la cançó, o bé aportant-hi la teua experiència personal.

➜ Fuster té raó en fer aquesta afirmació perquè els sentiments de la persona enamorada són els mateixos que descriuen els trobadors, com ara…

3 Redacta un comentari de la cançó de Sau d’un full en què inclogues la informació de les activitats anteriors d'una manera estructurada i coherent.