Esquema de la unitat
Recorda't de seleccionar el material de treball d'aquesta unitat per al teu dossier d'aprenentatge.
T’oferim un esquema on trobaràs els conceptes essencials que hem vist en aquesta unitat per tal que t’ajuden a l’hora d’estudiar. 1. Història de la llengua i de la literatura: orígens lingüístics i literaris La Romània i les llengües romàniques
• La Romània designa les terres de l’imperi Romà on el llatí es va convertir en la llengua de la població. • A la fi de l’imperi, el llatí vulgar es va fragmentar i va donar lloc a les llengües romàniques.
• El segle viii: el català preliterari
• Textos on es mescla llatí i català. • Glosses o expressions llatines traduïdes.
Naixement de la llengua • Primers textos en prosa
• Forum iudicum (Llibre jutge) a mitjan del segle xii. • Homilies d’Organyà a final del segle xii.
Primera literatura: poesia trobadoresca (s. xii i xiii)
• Tema dominant: l’amor cortés. • Escrita en occità (amb catalanismes) per trobadors i trobairitz: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera, Comtessa de Dia, Reina de Mallorques (Constança d’Aragó), Cerverí de Girona. • Interpretada i difosa per joglars al servei d’un trobador, o pel mateix trobador.
Continuació de la tradició trobadoresca (s. xiv i xv)
• Escrita en català (amb provençalismes) per seguidors de la tradició trobadoresca o influïts per la lírica italiana: Jaume i Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi. • Perviu gràcies als consistoris de la Gaia Ciència com el de Tolosa i el de Barcelona.
2. Comunicació: la comunicació La comunicació
• És la transmissió d’informació entre un emissor i un receptor. • Altres elements de la comunicació són el missatge, el canal, el codi i el context. També convé tenir en compte el soroll i la retroalimentació. • El codi pot ser lingüístic (el llenguatge) o no lingüístic. • El llenguatge és la capacitat exclusiva de l’ésser humà de comunicar-se mitjançant signes lingüístics. • Pot usar dos canals: l’oral i l’escrit.
El codi. El llenguatge • El signe lingüístic, base del llenguatge
Funcions del llenguatge
36
• És la unió d’un significat (una idea de la realitat o concepte) i d’un significant (uns sons articulats voluntàriament). • Evoca un referent (objecte de la realitat). • Es relaciona amb el referent de manera simbòlica, arbitrària i generalitzadora.
• En són sis: expressiva, conativa, referencial, poètica, metalingüística i fàtica. • Cadascuna està relacionada amb un element de la comunicació.
