L´agricultura protòhistorica a través de l´arqueobotánica

L’AGRICULTURA PROTOHISTÒRICA TRAVÉS DE L’ARQUEOBOTÀNICA.

A

Per Daniel Lopez, Francisco Cantero, Alfredo Cano

L’AGRICULTURA PROTOHISTÒRICA A TRAVÉS DE L’ARQUEOBOTÀNICA. PER DANIEL LOPEZ, FRANCISCO CANTERO, ALFREDO CANO 0.- Introducció.

Les pràctiques agrícoles formen part de la base de l’alimentació humana en les societats de la Mediterrània occidental des del neolític antic i el seu estudi és fonamental per al coneixement de les diferents cultures del passat.

Els materials que disposem per realitzar aquesta aproximació i que anirem presentant en diferents capítols són les restes de llavors i fruits arqueològics conservats a través de la carbonització i la mineralització, entre altres estats de conservació. Aquests apareixen en el registre arqueològic i són una evidència arqueològica inqüestionable d’una manipulació de productes vegetals. Les espècies que apareixen amb més freqüència són els cereals, les lleguminoses i els fruits, en canvi la conservació d’altres com verdures, arrels, bolets i hortalisses, per exemple, són excepcionals.

En aquest primer apartat de l’agricultura a través de l’arqueobotànica s’exposa, breument, les diferents disciplines que conformen l’arqueobotànica i com és conserven les macrorestes vegetals, llavors i fruits, en jaciments arqueològics. Finalment, s’adjunta una bibliografia essencial de l’arqueobotànica, que s’anirà ampliant en els diferents apartats de forma especialitzada.

1.- Què és l’arqueobotànica?

L’arqueobotànica o paleoetnobotànica és el conjunt de disciplines amb mètode i tècniques propis que analitzen i interpreten les restes vegetals arqueològiques, que proporcionen infor-

mació sobre les interaccions entre les poblacions humanes i el món vegetal. És una ciència instrumental que utilitza fonts materials, que descriurem més endavant, analitzades segons la metodologia d’investigació pròpia de la història, i mes especialment, de l’arqueologia. Tradicionalment aquest tipus d’estudis s’han aplicat en aquells períodes de la Història que tenen més mancances d’informació, com és el cas de la prehistòria. Actualment, es comença a integrar aquests estudis a projectes d’investigació d’altres períodes històrics com la història antiga i la medieval, gràcies a l’important volum d’informació que proporciona .

L’arqueobotànica està formada per un conjunt de disciplines amb mètode i tècniques propis, que estan agrupades segons el tamany i la naturalesa de les restes. Per una banda, les macrorestes vegetals amb l’antracologia (carbons de fusta) i la carpologia (llavors i fruits) i, per l’altre, les microrestes vegetals amb la palinologia (pol•len fòssil) i la fitolitologia (fitòlits de silici i d’oxalat de calci i midons).

- L’antracologia s’ocupa de la identificació taxonòmica de la part llenyosa de les plantes en estat carbonitzat a partir de les característiques anatòmiques dels diferents grups per tal de conèixer el paisatge vegetal i l’explotació dels recursos forestals.

Aquests carbons provenen de la combustió incompleta de les fustes (que no han esdevingut cendres) recollides per l’home, ja sigui com a combustible, com a matèria primera per a la fabricació d’útils, com a material constructiu, etc.

- La carpologia, analitza les restes de llavors i fruits carbonitzats, mine-

2

L’AGRICULTURA

PROTOHISTÒRICA A TRAVÉS DE L’ARQUEOBOTÀNICA.

ralitzats o sota altres formes de conservació, com veurem més endavant.

Permet estudiar les plantes de la vegetació del passat que van ser utilitzades directa o indirectament per les poblacions antigues. Ens aporta valuoses dades sobre l’agricultura, l’entorn vegetal, el clima i les relacions home-medi.

- La palinologia, estudia els pol•lens i les espores fòssils, és a dir, aquells grans de pol•len que foren dispersats per la flor i que mai van complir la seva funció reproductora.

Aquesta disciplina ens informa de la composició de l’entorn vegetal i dels canvis efectuats en el medi ambient a l’antiguitat. A banda, de l’arqueologia i la paleontologia, aquesta disciplina s’estudia des de diferents perspectives com l’enginyeria agrària, l’alimentació, la farmacologia i la medicina.

- L’anàlisi de fitòlits, fitolitologia, és la disciplina més jove de l’arqueobotànica i estudia els materials d’origen biològic i de natura mineral (fitòlits de silici i d’oxalat de calci) i els hidrats de carboni (midons), totes biomineralitzacions d’origen vegetal. S’ha aplicat a problemes diversos com ara la reconstrucció del macro i microentorn, els patrons de dieta animal i humana, la utilització no alimentària dels vegetals, l’origen de l’agricultura, la tecnologia agrícola i a la funció dels útils.

2.- La carpologia: l’estudi de les llavors i fruits.

2.1.- Com es conserven les restes vegetals?

Normalment les plantes i els objectes fets amb matèria vegetal es podreixen i es descomponen amb el pas del temps, els seus components són ràpidament reutilitzats per una gran quantitat d’organismes i no queden restes visibles. En canvi existeixen unes condicions excepcionals que poden permetre la conservació d’aquest tipus de restes: - La carbonització: es duu a terme quan alguna resta vegetal ha estat ex-

posada a una escalfor superior als 200º C sense oxigen suficient per a que cremi per complet i esdevinguin cendres (Fig. 1-5). Els components orgànics de la planta esdevenen materials rics en carbó i resisteixen la descomposició, perquè aquest material no es veu afectat per bactèries, fongs ni altres agents.

La carbonització és l’estat més abundant de conservació de llavors i fruits a la conca del mediterrani. Moltes d’aquestes restes es troben in situ, concentrats en llars de foc, en abocadors (per exemple a les sitges en la seva funció secundària), en fosses, etc. L’acció del foc altera la morfologia externa de la llavor o del fruit i, de vegades, dificulta la seva identificació carpològica.

- La mineralització: aquest tipus de conservació es dona quan les llavors o fruits es presenten sota la forma d’esquelets de sílice (diòxid de silici, mineral que ocorre en la natura tant en forma pura com impura) (Fig. 6-7). Aquests han sofert un procés de mineralització que s’impregna a les parets de cel•lulosa de la llavor, formant dipòsits de sílice, de tal manera que, quan aquesta mor, l’esquelet de sílice sobreviu i es presenta com una rèplica idèntica de la superfície de la llavor. No s’ha confondre aquest tipus de conservació amb el conegut com fossilització.

- Altres formes de conservació: són les menys freqüents i necessiten d’unes condicions extraordinàries. En medis humits o inundats quan es tracta de jaciments arqueològics preservats en una atmosfera anaeròbica, on el procés de putrefacció dels microorganismes es veu molt limitat. En contextos arqueològics extremadament freds o secs es poden conservar restes vegetals, per congelació o dessecació respectivament.

Bibliografia ALONSO, N. De la llavor a la farina.

Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental, Monographies d’Arqueologie Meditéranéenne,

3

Per Daniel Lopez, Francisco Cantero, Alfredo Cano

Vol. 4, CNRS, Lattes, France, 1999.

ALONSO, N. “Cultivos y producción agrícola en época ibérica”, in MATA, C., PÉREZ, G.,(ed.) Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia del Món Ibèric, Saguntum, Extra 3, València, 2000, p. 25-46.

ALONSO, N.; BUXÓ, R. Agricultura, alimentación y entorno vegetal en la Cova de Punta Farisa (Fraga, Huesca) durante el Bronce medio, Col. Espai/Temps, núm. 24, Universitat de Lleida, 1995.

BOURQUIN-MIGNOT, C. [et al.].

La Botanique, Collections Archéologiques, Ed.: Errance, Paris, 1999.

BUXÓ, R. “Metodología y Técnicas para la recuperación de restos vegetales (en especial referencia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos”, a Cahier Noir, Vol. 5, Girona, 1990.

BUXÓ, R. “Cuillete et agriculture à Lattes: les reeources végétales d’après les semences et les fruits”, a Lattara Vol. 5, 1992, p. 45-90.

BUXÓ, R. Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica, Ed. Crítica, Barcelona, 1997.

BUXÓ, R. [et al.]. “Archaeobotanical remains of hulled and naked cereal in the Iberian Peninsula: implication for the role of plant foods and ecological context”, a Vegetation History and Archaeobotany, núm. 6, 1997, p.15-23.

BUXÓ, R.; PIQUÉ, R. La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Encuentro del Grupo de Trabajo de Arqueobotánica de la Península Ibérica, Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2003.

CANAL, D. “Dieta vegetal y explotación agraria en el mundo ibérico a través del análisis de semillas y frutos: El Mas Castellar de Pontós”, en Saguntum-Plav, Extra-3, III Reunió sobre Economia en el Món Iber, València, 2000, p. 125-131.

CANAL, D.; ROVIRA, N. “La agricultura y la alimentación vegetal de la Edad del Hierro en la Catalunya oriental”, in BUXÓ, R., PONS, E. (dir.) Els

productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del ferro de l’Europa occidental: de la producció al consum. Actes del XXII Col•loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro, Sèrie Monogràfica, Vol. 18, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, 2000, p. 139-150.

CANAL, D. “L’explotació dels recursos vegetals: les anàlisis carpològiques”, in PONS, E. Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excavacions 1990-1998), Sèrie Monogràfica, Vol. 21, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, 2002, p. 443-476.

CARAMIELLO, R.; AROBBA, D. (Cord.) Manuale di archeobotanica. Metodiche di recupero e studio. Ed.: FrancoAngeli, Milano, 2003.

CUBERO, C. La agricultura durante la Edad del Hierro en Cataluña. A partir del estudio de las semillas y los frutos. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, núm.

2. Universitat de Barcelona, 1998.

ENRICH, J. [et al.]. (Cord.) I Congrés d’analítiques aplicades a l’arqueologia, Arqueocat SL, Igualada, 2005.

MARINVAL, PH. L’alimentation vegetale en France , CNRS, 1998.

LÓPEZ, D. “Primers resultats arqueobotànics (llavors i fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona) segles VII – III a. n. e.”, Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 14, Universitat de Lleida, 2004, p. 149-177.

PÉREZ, G.; ALONSO, N.; IBORRA, M. P. “Agricultura y ganadería protohistóricas en la Península Ibérica: Modelos de gestión”, in RODRÍGUEZ, A., PAVÓN, I. (ed.) Arqueología de la tierra, Càceres, 2007, p. 327-373.

RENFREW, J.M. Palaeoethnobotany. The prehistoric food plants of the Near east and Europe, Columbia University Press, New York, 1973.

ZOHARY, D.; HOPF, M. Domestication of Plants in the Old World, third edition (1988), Oxford University Press, England, 2000.

4

L’AGRICULTURA

ANNEX

PROTOHISTÒRICA A TRAVÉS DE L’ARQUEOBOTÀNICA.

FOTOGRÀFIC

Fig. 1.- A l’esquerra, cariopsis de blat comú actual. A la dreta, exemplar carbonitzat de blat un comú/dur (Triticum aestivum/durum) del jaciment romà d’El Vinyet (Sitges, El Garraf) (Fot.: Dani López).

Fig. 2.- Cariopsis de blat nu comdú/dur (Triticum aestivum/durum) del jaciment ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 3.- Cariopsis carbonitzades d’ordi vestit (Hordeum vulgare) del jaciment protohistòric del Turó de la Font de la canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 4.- A la part superior, llavors modernes de raïm (Vitis vinifera ssp vinifera). A la part inferior, llavors carbonitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) del jaciment romà d’El Vinyet (Sitges, El Garraf) (Fot.: Dani López).

5

Per Daniel Lopez, Francisco Cantero, Alfredo Cano

Fig. 5.- Fruit carbonitzat d’aranyó (Prunus spinosa) amb restes de la polpa del jaciment ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 6.- Vista de conjunt i detall de les llavors mineralitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) de la fase medieval del jaciment de Can Gambús-2 (Sabadell, Vallès Occidental) (Fot.: Dani López).

Fig. 7.- Detall dels pinyols mineralitzats de cirerer/guinder (Prunus cf. avium/cerasus) de la fase medieval del jaciment de Can Gambús-2 (Sabadell, Vallès Occidental) (Fot.: Dani López).

6