Fenòmens d’Arat

ESCRIPTORS LLATINS

RUF FEST AVIÈ

FENÒMENS D’ARAT

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXII

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS LLATINS TEXT I TRADUCCIÓ

RUF FEST AVIÈ

FENÒMENS D’ARAT

BARCELONA

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: febrer del 2012 © de la introducció, la revisió del text llatí, la traducció i les notes, Pere Villalba Varneda, 2012 © de l’index nominum rerumque notabilium, Enric Mallorquí Ruscalleda, 2012 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2012 © Institut Cambó, 2012 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-202-3 (Rústica) DIPÒSIT LEGAL:

B. 7.514-2012

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

RUF FEST AVIÈ

FENÒMENS D’ARAT INTRODUCCIÓ, TEXT REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

PERE VILLALBA VARNEDA PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

INDEX NOMINVM RERVMQVE NOTABILIVM

D’ENRIC

MALLORQUÍ RUSCALLEDA

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2012

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

PARENTIBVS DILECTISSIMIS FIRMAMENTI SIGNIS MEI

Carminis incentor mihi Iuppiter. Auspice terras

TITVLI : RVFI FESTI AVIENI VIRI CLARI ARATI PHENOMENA Gudianus 132 : Rufi festi auienii VC : Rufi. festi. Arati. incipit liber primus de positione syderum V : Ruffi Festi Arati liber primus de positione syderum A : arati phaenomenon Liber incipit E || 1 Iuppiter V : iupiter AE; Auspice terras VpcAE : aussic&erras Vac

PROEMI

D’aquest cant22 meu, Júpiter n’és l’acompanyant!23

22. Carminis indica les ambicions del poeta: si hom volgués qualificar aquesta obra per la seva extensió i per les visions macrocòsmiques, s’aproparia al gènere èpic; si ens atenem als continguts, però, aquest carmen pertany al gènere de la poesia didàctica, esquitxada de tant en tant del rou del lirisme, amb una concepció teosòfica del món, que indueix el poeta al panteisme.

Júpiter, doncs, serà l’instigador o l’entonador del seu cant, aquell qui li donarà el to acompanyant-lo: clara al·lusió, així, al mestre de cor que donava el to, mentre que el poeta és el cantor sota la batuta de l’etern director. Vegeu H. ZEHNACKER, «D’Aratos à Avienus: astronomie et idéologie», Illinois Class. Stud. 4, 1989, 317-329. Sobre la presència de Júpiter en el primer vers, vegeu la Notícia preliminar corresponent a aquest Proemi. Per a l’estudi de l’ús de les fonts dels vv. 1-366, 618-635 (sobre la Lira) i 1170-1193 (mite d’Orió), vegeu la tesi doctoral de Dorothea WEBER, Aviens Phaenomena, eine Arat-Bearbeitung aus der lateinischen Spätantike, Untersuchungen zu ausgewählten Partien, Viena 1986.

23. Incentor, «acompanyant» musical. Aviè comença a aplicar aquí el principi retòric de la introductio, en la mesura que dedica els setenta-sis primers versos a homenatjar Júpiter i a invocar les Camenes (v. 72) perquè l’assisteixin en la seva singladura poètica: és el proemi del seu discurs elevat. Arat de Solos només li havia dedicat divuit versos. Els quatre primers versos, doncs, explanen i matisen l’expressió d’Arat κ ∆ι ς ρχ µεσθα (Phaen. 1), la presència de la qual es mantindrà al llarg de tot el Proemi. L’expressió, d’altra banda, té una llarga tradició poètica (cf. TERPANDRE, frag. 2 Page; ALCMÀ, frag. 29 Page; PÍNDAR, N. II 1-5; TEÒCRIT XVII 1; CICERÓ, Arat., frag.

1; GERMÀNIC, Arati Phaen. 1). Sobre l’ús i l’expansió de l’expressió aratea, vegeu I. OPELT, «In Gottes Namen beginnen», Rom. Barb. 1, 1976, 181-194; M. FANTUZZI, « Εκ ∆ι ς ρχ µεσθα: Arat. Phaen. 1 e Theocr. XVII 1», Material e Discuss. V, 1980, 163-172. Vegeu, també, la Notícia preliminar corresponent a aquest proemi.

47

ARATI PHAENOMENA

linquo Ioue: excelsam reserat dux Iuppiter aethram, imus in astra Iouis monitu, Iouis omine caelum et Iouis imperio mortalibus aethera pando.

Hic statio, hic sedes primi patris. Iste paterni principium motus, uis fulminis iste corusci,

2 excelsam VE : et celsam A; reserat VpcAE : rexerat Vac : Iuppiter Vpc : iupiter AE : iussiper Vac || 4 imperio Vpc : imserio Vac; pando E : sando Vac : scando VpcA || 5 primi patris E : primis atris VA : primus sacris Apc; paterni : saterni V (forsan s- = p- sicut in 4 imserio/sando; idem in u. 28, 59, 60, alibi atque alibi) : saturni A : aeterni Beaujeu

5

PROEMI

47

Amb la protecció de Júpiter,24 les terres abandono!25 Júpiter és el guia26 que em revela la pregonesa del firmament.

Amb el consell de Júpiter, faig via devers l’estelada.

Jo revelo la volta27 celeste als mortals, sota el bon averany de Júpiter, i, sota el comandament de Júpiter, l’èter. És aquí, en l’èter, on es troba el reialme del creador, ell, el primer;28 aquí, el seu estatge.

Júpiter és el principi del moviment generador.

24. El poeta es converteix en el mèdium revelador dels secrets de l’empiri, per això considera Júpiter el seu protector (auspice, v. 1), guia (dux, v. 2; imperio, v. 4) i conseller (monitu, v. 3; omine, v. 3). El mot auspex evoca, aquí, la praxi dels endevins romans consistent a donar els seus presagis observant el vol i els costums dels ocells: Júpiter, doncs, és l’àuspex que coneix a la perfecció el vol de les estrelles.

25. Possible al·lusió a les seves obres anteriors, la Descriptio orbis terrae (345 o 348 dC) i l’Ora maritima (350-355 dC), destinades a cantar la terra i la mar, no les altures.

26. És a dir l’inspirador i el mestre del poeta, atès que el mot dux del vers comporta una metàfora que evoca el pla estratègic de tota l’obra; la idea és reforçada per l’imperio del vers 4.

27. El caelum (v. 3) i l’aethera (v. 4) no hi apareixen com a sinònims: el primer es refereix més aviat a l’espai on evolucionen els materials estel·lars.

Per altra banda, no es pot oblidar que l’Èter era nét del Caos, fill de l’Èreb (l’Obscuritat) i de la Nit, germà d’Hèmera (llum del Dia, femení en grec), i que fou pare de la Terra, del Caelus i de la Mar (essent-ne la mateixa Dia la mare), segons unes tradicions (HESÍODE, Th., 124ss.; o bé fou pare de Júpiter i de Caelus, i també avi del Sol: cf. CICERÓ, Nat. III 44); aquest Aether devia ésser pare de Saturn i dels Titans (HIGÍ, Fab., praef.); l’aether, doncs, correspon a la regió superior del cel, en la mesura que és oposada al món inferior o dels inferns, i és considerat superior a l’aire, l’atmosfera, més proper a la Terra. La idea dels contraris s’imposa en l’explicació mitològica a l’hora de precisar l’origen del món: de la foscor (Èreb + Nit), doncs, naixeria la llum (Èter, Cel, Júpiter, Sol).

28. Entenent-hi primi com a primer motor, segons la concepció aristotèlica (ARISTÒTIL, Phys. VII, VIII), atès que Júpiter és motor del món, com diu el poeta tot seguit (v. 6: principium motus).

48

ARATI PHAENOMENA

uita elementorum, mundi calor, aetheris ignis astrorumque uigor, perpes substantia lucis et numerus celsi modulaminis.

Hic tener aer materiaeque grauis concretio, sucus ab alto corporibus caelo; cunctarum alimonia rerum, flos et flamma animae: qui discurrente meatu mentis primigenae penetralia dura resoluens impleuit largo uenas operatus amore,

8 uigor AE : iogori V; perpes VE : praepes A; substantia AE : ubstantia V || 11 alimonia rerum AE : alicmoni arerum V || 12 discurrente meatu AE : discurrent aemeatu Vac : dicurrentae meatu Vpc

10

PROEMI

48

Júpiter és la vigor del llamp29 esclatant, la vida dels elements,30 l’escalf31 de l’univers, el foc de l’èter i la vigoria dels astres, la substància immutable de la llum i el nombre32 de l’harmonia excelsa.

Júpiter és l’aire subtil i la concreció pesant de la matèria, la saba dels cossos que davalla de les altures celestials; ell és el nodriment de tota la natura, la flor33 i la flama de l’ànima.

Júpiter és qui, en el decurs de l’evolució,34 tot obrint els amagatalls impenetrables de la mola primigènia, emplenà, amb un gran esforç, els canals de la matèria amb un amor apassio29. No solament Júpiter és el creador de totes les coses, sinó que també és aquestes mateixes coses. Sobre tals identificacions, vegeu SÈNECA, Nat. II 45, 3 (Ipse enim est hoc quod uides totum), i LUCÀ, Phars. IX 580 (Iuppiter est quodcumque uides, quodcumque moueris).

30. Evocació de la física antiga: la diversitat del foc (vv. 6-8), l’aire (v. 9), la terra (v. 10, materiae... concretio) i l’aigua (v. 10, succus). Zeus/Júpiter és l’aigua que fecunda la terra (PACUVI, Tr. 86-90; LUCRECI, De rer. nat. I 250261; II 992-998; VIRGILI, Georg. II 325-329).

31. Aquest mundi calor provindria de Plató (Tim. 89), segons que esmenta Ciceró (Nat. II 32) tot especulant sobre el moviment eixit de l’ardor del món, l’ardor nascut i mogut sponte, la qual cosa demostra que el món (mundus) és un ésser animat, car la calor (mundi ardor) és necessàriament ànima.

32. Amb el numerus celsi modulaminis s’introdueix una clara referència a les doctrines pitagòriques i platòniques, que apliquen el concepte de nombre al concert musical de l’univers o bé a l’harmonia de les esferes, que Aviè té ara present. En aquest darrer sentit, vegeu CICERÓ, Rep. VI [Somn. Scip.], XVIII; PLINI II 84; MARCIÀ CAPEL·LA, De nupt. II 169-199; MACROBI, Somn.

II 1-4. El nombre, doncs, deslligat de connotacions materialistes significava el Bé suprem, i el número U era la perfecció summa identificable amb la divinitat, d’acord amb les doctrines pitagòrica i platònica.

33. Flos et flamma animae: tres mots usats metafòricament per a indicar l’alè vital (anima = νεµος = πνε µα), sempre jove, amb ufanor i plenitud (flos), i amb energia intel·lectual (flamma), de marcat caire estoic, atès que l’ànima no té res a veure amb els quatre elements. Cf. VIRGILI, Georg. IV 220227; Aen. VI 724-732; MANILI, Astr. I 247-254; II 60-66; IV 886-895; AGUSTÍ, Ciu. VII 6-13.

34. Discurrente meatu (v. 12): entès aquí com una acció genèrica, referida al progrés (meatu) de la matèria naixent en la seva evolució (discurrente).

El terme resoluens (v. 13) és evident que presenta un Júpiter entestat en la seva creació, a qui no es resisteix cap engruna de matèria. Vegeu H. SCHWABL, s. u. «Weltschöpfung», RE, Suppl. IX, 1962.

49

ARATI PHAENOMENA

ordinis ut proprii foedus daret. Iste calorem quo digesta capax solidaret semina mundus inseruit. Rite hunc primum, medium atque secundum uox secreta canit: sibi nam permixtus utrimque et fultus sese geminum latus, unus et idem est

15 foedus VAE : fetus Breysig, Holder || 16 quo VA : quum E || 17 secundum VAE : supremum Grotius || 18 utrimque V : utrinque E : utrumque A || 19 sese AE : se V; unus VA : unum E

15

PROEMI

49

nat,35 per tal de conferir-li la cohesió36 de l’ordenació que li convenia: ell és qui li inserí la calor, perquè l’univers fos capaç de consolidar els elements37 dispersos.

Un clam38 que arriba dels indrets més recòndits proclama Júpiter, amb bona llei, principi, mitjà i fi:39 car ell, unit amb ell mateix40 des d’un costat a l’altre i recolzant sobre les dues extremitats del pol, és l’únic i immutable fonament de tot el

35. En aquesta imatge, no es pot deixar de veure que Aviè estableix un paral·lel entre la fecundació de la terra o de la massa de l’univers per part de Júpiter i l’acte generador de l’espècie animal, corroborat pel largo... operatus amore del vers 14.

36. Empèdocles d’Agrigent (c. 483-423 aC), un dels darrers grans filòsofs de la natura sense caure en el panteisme, concebia, influït per Heraclit, el món com quelcom dinàmic: els quatre elements eren eterns, eternes eren les dues forces que es contraposen, la φιλ α (‘amistat’) i el νε κος (‘discòrdia’), en la mesura que les coses homogènies s’atreuen, i les contràries se separen, teoria aplicable al predomini d’uns elements o d’uns altres, a la constitució i l’activitat de l’ànima humana, a la percepció externa i el coneixement, i a l’alliberament de l’ànima de la presó del cos. Un cert pessimisme, fruit de la contemplació de la realitat, fa que Empèdocles pensi en un predomini de la discòrdia. Cf. ARISTÒTIL, Nic. VIII 6; CICERÓ, Amic. 24.

37. Semina, és a dir la sement o el semen, gèrmens de la generació, que fan referència a les substàncies primordials o bé als àtoms segons la concepció epicúria del cosmos.

38. Vox secreta, això és, una veu inarticulada del cosmos que declara Júpiter com a senyor de l’univers: introducció per part del poeta d’un element misteriós, per al coneixement del qual cal tot un procés d’iniciació, atès que la ment humana s’acara a l’impalpable, al món metafísic; clara al·lusió a la recompensa òrfica. Cf. WEBER, Aviens Phaenomena cit., ad loc.

39. El secundum és el terme final, com en el cas de mensa secunda, és a dir les postres, darrer plat d’un banquet; significat, doncs, no copsat per Soubiran (p. 177). En realitat, aquí Aviè vol atribuir a Júpiter tota la paternitat de l’univers i de les coses vivents, alhora que ell és l’univers i les mateixes coses vivents, panteisme (permixtus, v. 18; fultus, v. 19) a ultrança d’un déu que no s’oblida del món que ha creat (patrator, v. 20; pater, v. 21).

40. L’expressió sibi nam permixtus... geminum latus (vv. 18-19) evoca la possible creença en l’esfericitat de l’univers, en els dos hemisferis, i fa pensar en l’antiquíssim déu romà Janus, bifrons, amb qui es confon sovint el mateix Júpiter (OVIDI, Fast. I 63-288; AGUSTÍ, Ciu. VII 7-10; MACROBI, Sat. I 9ss.) i a qui escauen les paraules auctor agendorum (v. 20), com a previsor de les coses futures. Els dos hemisferis, és a dir les dues cares de Janus, podrien simbolitzar el llevant i el ponent, i alhora indicar que Janus seria un déu còs-

50

ARATI PHAENOMENA

auctor agendorum propriique patrator amoris et mundi uere fusus sacer. Hic chaos altum lumine perrupit, tenebrarum hic uincula primus soluit et ipse parens rerum fluitantia fixit;

20 auctor VA : autor E : actor Grotius; propriique VpcAE : &propriique Vac; patrator VpcAE : fatrator Vac || 21 fusus sacer V : fusus pater Vpc : factus pater A, edd. : pastor sacer E : sanctus pater Soubiran || 22 perrupit VA : perrumpit E

20

PROEMI

50

que ha de venir a la vida i l’autor de l’amor perdurable,41 així com també és, justament, el fus42 sacrosant de l’univers. És Júpiter qui, amb el seu raig de llum, ha fendit les profunditats del Caos.43 Ell ha estat el primer que ha deslligat les cadenes de les tenebres i és, també, com a creador efectiu del món, qui ha fixat els elements que quedaven flotant. mic identificable amb Júpiter (en els versos 26-28 es completa aquesta idea), la figura esfèrica essent considerada perfecta: PLATÓ, Tim., 33b-c; CICERÓ, Nat. II 47-48, 115-116; PLINI II 5. Cf. A. P. ORBAN, Les dénominations du monde chez les premiers auteurs chrétiens, Nimega 1970.

41. L’adjectiu proprii (també en el vers 15), en la mesura que significa ‘allò que és d’un mateix’, adquireix per extensió el significat d’‘allò que és propi per sempre’, altrament l’amor, en aquest cas, seria quelcom finit, i aquí l’autor lloa precisament l’amor infinit de Júpiter pel món que ha creat.

42. No tinc cap mena de dubte que la lectura que han fet els editors d’aquest vers 21 no es correspon amb la lliçó del manuscrit V: et mundi uere fusus sacer... El ms. A presenta la lliçó factus i totes les lectures posteriors són també incorrectes, començant per la de l’editio princeps, que tots els editors posteriors s’apropiaren; llegir-hi pastor sacer (E) o sanctus pater (Soubiran) resulta improcedent i innecessari; de fet, la uox secreta (v. 18) declara Júpiter, a més de creador i conservador (auctor... patrator, v. 20), fus o destí de l’univers (v. 21); cal no oblidar la força copulativa de la conjunció et (v. 21) que uneix patrator (v. 20) amb fusus (v. 21). El poeta és coherent: acaba d’anomenar Júpiter primum, medium atque secundum (v. 17), i en correspondència amb aquests tres conceptes el qualifica ara d’auctor.. patrator... fusus (vv. 20-21). Aquesta idea tripartida es correspon amb la idea de les tres Parques, la primera de les quals fa el fil (= primum – auctor), la segona l’enrotlla (= medium – patrator) i la tercera executa el destí dels homes (= secundum – fusus), mentre que el fus indica precisament l’acompliment de les lleis de la naturalesa, i Júpiter resulta ésser el destí (= fusus sacer), no precisament dels homes, sinó de l’univers sencer. Per aquesta raó, el qualifica de sacer, reconeixent-li així la inviolabilitat, en la mesura que és un destí propietat exclusiva de Júpiter. L’altre destí, en canvi, el dels homes, escapava a l’autoritat divina. La idea del destí últim és present en el poeta, i així ho expressa més avall en els versos 208-223. No cal insistir, aquí, en el mite del «fus de la Necessitat» platònic com a element subjacent en aquest ús que en fa Aviè (PLATÓ, Rsp. 614a-621d).

43. Aviè enalteix, amb un cert paroxisme, el seu déu, tot capgirant les dades del mite, segons les quals el Caos fou el complex material inicial de què prové tot el cosmos, molt abans del naixement de Júpiter (HESÍODE, Th. 116).

No hi ha dubte que Aviè ha parat orelles als corrents religiosos judeocristians de la seva època, no sense l’additiu d’un cert racionalisme i apuntant a la idea d’un déu incontestable, no altre que el déu de sempre.

51

ARATI PHAENOMENA

hic dispersa locis statuit primordia iustis, hic digestorum speciem dedit; iste colorem imposuit rebus, sexuque immixtus utroque atque aeui pariter gemini simul omnia lustrans, sufficit alterno res semine. Rerum opifex hic, hic altor rerum, rex mundi, celsa potestas aetheris atque Erebi, pigra inclinatio nodi, insociabilium discretio iusta deorum, cuius et extremum Tellus opus. Ignea cuius

27 lustrans AE : lustrarum V || 28 semine VA : saemina E; opifex VpcAE : os.ifex Vac || 29 altor V : alter A : aliter E || 30 Erebi A : herebi VpcE : hereui Vac; pigra VpcAE : prigra Vac : rapida Grotius : bigrada Barth; nodi VAE : mundi Grotius : caeli Buhle

25

30

PROEMI

51

És Júpiter qui ha situat els elements primordials dispersos en estatges apropiats. És ell qui ha disposat la forma dels cossos esparsos;44 ell ha assignat el color als objectes i, immiscuït en ambdós sexes45 i essent alhora de doble temporalitat,46 embolcallant ensems totes i cada una de les coses, proveeix la natura de l’un i de l’altre gènere. És ell, Júpiter, l’artífex del món, ell és el nodridor de la natura, el sobirà de l’univers, l’excelsa potestat de l’èter i l’Èreb,47 la inclinació del node48 que s’alenteix, la justa separació entre déus49 d’atributs incompatibles. I d’ell és també la Terra, la seva darrera obra.

44.

45.

Cf. OVIDI, Met. I 21-31.

Concepció hermafrodita de Júpiter. Cf. AGUSTÍ, Ciu. VII 9; M. DELCOURT, Hermaphroditea. Recherches sur l’être double promoteur de la fertilité, Brussel·les 1966. En el vers 18, ja ha insinuat aquesta idea.

46. És a dir en Júpiter es donen ensems la sincronia (en l’espai) i la diacronia (en el temps), amb la qual cosa Aviè evoca la intemporalitat i l’omnipresència divines. L’assimilació de Júpiter a Janus evoca també les dues o quatre (bifrons i quadrifrons) cares d’aquest darrer, que li permeten de conèixer el passat i el futur (cf. MACROBI, Sat. I 9, 4 i 13; AUSONI, Eclog. VII 10, 1-2). Sobre la idea del Ianus geminus: PLINI XXXIV 33; ESTACI, Silu. IV 1, 11ss.; MARCIAL X 28, 1.

47. Aviè predica el poder absolut de Júpiter en el cel (aetheris, v. 30; vegeu el v. 4) i en els inferns (Erebi).

48. És a dir la intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste en l’equinocci, amb un angle de 23°27'30'', fent que el dia i la nit siguin d’igual durada en tots els punts de la Terra (equinoccis de primavera i de tardor).

Aquesta duració fa la impressió als mortals d’un alentiment d’uns quants dies de duració: d’aquí que el poeta digués que «s’alenteix». Vegeu A. BREYSIG, «Zu Avienus», Hermes X, 1876, 247ss.; i, sobretot, SOUBIRAN, Avienus cit., 179-180, que aporta tres propostes més.

49. En una concepció geocèntrica de l’univers, aquests déus de natura ígnia (VITRUVI IX 1, 12; CICERÓ, Nat. II 39-40, 42-44, etc.) foren els planetes Saturn, Júpiter, Mart, Mercuri i Venus, que graviten entorn de la Terra, voltada aquesta pel Sol i la Lluna (cf. SOUBIRAN, Avienus, Les Phénomènes cit., ad loc.). Júpiter establiria entre ells un equilibri amb intervals apropiats dins òrbites concèntriques, atès que ells no s’intersequen (insociabilium, v. 31). O bé també es pot entendre la divisió en cel (Zeus), mar (Posidó) i inferns (Hades): cf. HOMER, Il. XV 184ss.; CICERÓ, Nat. II 66. Aquest ordre aniria de l’exterior cap a l’interior, i seria el que seguirien Plató, Eudoxos, Aristòtil i Eratòstenes (que permuta Mercuri i Venus), tot i que l’ordre caldeu, molt estès a Roma per obra dels estoics, col·locava el Sol al mig del grup. Vegeu W.-H. GUNDEL, s. u. «Planeten», RE.

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Conspectus siglorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

33

I. PROEMI

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39 46

II. CONSTEL·LACIONS

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59 62

III. PLANETES

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 IV. CERCLES

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 V. PRONÒSTICS

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 Index nominum rerumque notabilium . . . . . . . . . . . . . . .

210

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ PRIMERS DIRECTORS: JOAN ESTELRICH († 1958) - CARLES RIBA († 1959) MIQUEL DOLÇ († 1994) CONSELL

DE

DIRECCIÓ:

FRANCESC J. CUARTERO, MONTSERRAT ROS, ANTONI SEVA, JAUME MEDINA, JOAN ALBERICH, JAUME PÒRTULAS, PERE LLUÍS FONT, PERE J. QUETGLAS, RAMON GUARDANS, JORDI PÀMIAS I MASSANA, ÀLEX BROCH Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - BARCELONA

VOLUMS 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

PUBLICATS

LUCRECI. De la natura (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

CORNELI NEPOS. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

XENOFONT. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

CICERÓ. Discursos (vol. I). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

SÈNECA. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

PLATÓ. Diàlegs (vol. I). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

CICERÓ. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

AUSONI. Obres (vol. I). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

SÈNECA. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

XENOFONT. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

TIBUL. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PROPERCI. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PLATÓ. Diàlegs (vol. II). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

31.

32.

33.

34.

35.

36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. I). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PLINI. Història natural (vol. I). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

SÈNECA. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

TÀCIT. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

PLUTARC. Vides paral·leles (T. I). Vol. I, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

ARISTÒTIL. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. II). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. II). Vol. I, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

SÈNECA. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

HORACI. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

PAL·LADI. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

PLINI EL JOVE. Lletres (vol. I). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

CATÓ. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. III). Vol. I, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

PLINI EL JOVE. Lletres (vol. II i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

OVIDI. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. IV). Vol. I, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

LUCRECI. De la natura (vol. II i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

CATUL. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

AUSONI. Obres (vol. II i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

PLATÓ. Diàlegs (vol. III). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. I). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. V). Vol. I, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

VARRÓ. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. II). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

POLIBI. Història (vol. I). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

LÍSIAS. Discursos (vol. I). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre.

Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. X). Vol. III, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

43.

44.

45.

46.

47.

48.

49.

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56.

57.

58.

59.

60.

61.

62.

63.

64.

65.

66.

67.

68.

69.

70.

CICERÓ. De l’orador (vol. I). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

ST. CEBRIÀ. Epistolari (vol. I). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. III). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

POLIBI. Història (vol. II). Llibres II-III, I-LIX. Per Dom Antoni Ramon.

TÀCIT. Annals (vol. I). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

ISEU. Discursos (vol. I). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. II). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

APULEU. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. I). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XI). Vol. III, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba.

APULEU. Les metamorfosis (vol. II i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

CICERÓ. De l’orador (vol. II). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

ST. CEBRIÀ. Epistolari (vol. II i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

ISEU. Discursos (vol. II i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. IV i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

APULEU. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XII). Vol. III, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. I). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

PLINI EL JOVE. Panegíric. Per Marçal Olivar.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. III i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

PLINI EL JOVE. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. I). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

CICERÓ. De l’orador (vol. III i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. III, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. II). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

SÈNECA. Dels beneficis (vol. I). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. III, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

LÍSIAS. Discursos (vol. II). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

PLAUTE. Comèdies (vol. I). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. III i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. II). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VI). Vol. II, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

POLIBI. Història (vol. III). Llibres III, LX-CXVIII - IV, I-XXXVII. Per Dom Antoni Ramon.

PLAUTE. Comèdies (vol. II). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. III i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

PLAUTE. Comèdies (vol. III). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

POLIBI. Història (vol. IV). Llibres IV (XXXVIII-LXXXVII) i V. Per Dom Antoni Ramon.

TERENCI. Comèdies (vol. I). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VII). Vol. II, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

PLAUTE. Comèdies (vol. IV). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. II, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

CICERÓ. Dels deures (vol. I). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

PLUTARC. Vides paral·leles (T. IX). Vol. II, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

CICERÓ. Dels deures (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

PLAUTE. Comèdies (vol. V). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

CICERÓ. Discursos (vol. II). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

CICERÓ. Tusculanes (vol. I). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

PLAUTE. Comèdies (vol. VI). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

MARCIAL. Epigrames (vol. I). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

TÀCIT. Històries (vol. I). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

CICERÓ. Tusculanes (vol. II). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

TÀCIT. Històries (vol. II). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

96.

97.

98.

99.

100.

101.

102.

103.

104.

105.

106.

107.

108.

109.

110.

111.

112.

113.

114.

115.

116.

117.

118.

119.

120.

121.

122.

123.

124.

125.

CICERÓ. Tusculanes (vol. III i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. II). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

CICERÓ. Discursos (vol. III). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

CICERÓ. Discursos (vol. IV). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. I). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

PLAUTE. Comèdies (vol. VII). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. III i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit.

MARCIAL. Epigrames (vol. II). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

PLATÓ. Diàlegs (vol. IV). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

PLAUTE. Comèdies (vol. VIII). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar.

CICERÓ. Discursos (vol. V). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. I). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

CICERÓ. Discursos (vol. VI). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

SÈNECA. Dels beneficis (vol. II i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

PLAUTE. Comèdies (vol. IX). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

PLAUTE. Comèdies (vol. X). Rudens. Per Marçal Olivar.

PERSI. Sàtires. Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. II). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

MARCIAL. Epigrames (vol. III). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

CICERÓ. Discursos (vol. VII). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. III). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

VIRGILI. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

PLAUTE. Comèdies (vol. XI). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

PLATÓ. Diàlegs (vol. V). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

TERENCI. Comèdies (vol. II). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. I). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. II). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

TÀCIT. Històries (vol. III). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

PÍNDAR. Odes (vol. I). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

ESTACI. Silves (vol. I). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

126.

127.

128.

129.

130.

131.

132.

133.

134.

135.

136.

137.

138.

139.

140.

141.

142.

143.

144.

145.

146.

147.

148.

149.

150.

151.

152.

153.

154.

155.

156.

157.

158.

159.

160.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. IV). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

TERENCI. Comèdies (vol. III). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

ESTACI. Silves (vol. II). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

PÍNDAR. Odes (vol. II). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. II). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

MARCIAL. Epigrames (vol. IV). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. III i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

MARCIAL. Epigrames (vol. V i últim). Per Miquel Dolç.

TERENCI. Comèdies (vol. IV). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

ESTACI. Silves (vol. III i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

PLAUTE. Comèdies (vol. XII i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

TERTUL·LIÀ. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

JUVENAL. Sàtires (vol. I). Per Manuel Balasch, Prev.

JUVENAL. Sàtires (vol. II i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. III). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

TEÒCRIT. Idil·lis (vol. I). Per Josep Alsina.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. I). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

CICERÓ. Discursos (vol. VIII). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VII). Fedó. Per Jaume Olives.

BAQUÍLIDES. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

TÀCIT. Històries (vol. IV i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

SAL·LUSTI. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

TEÒCRIT. Idil·lis (vol. II i últim). Per Josep Alsina.

POLIBI. Història (vol. V). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

VIRGILI. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. II). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

SAL·LUSTI. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. IV i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

CICERÓ. Discursos (vol. IX). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés.

TÀCIT. Annals (vol. II). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

XENOFONT. Ciropèdia (vol. I). Llibre I. Per Núria Albafull.

OVIDI. Tristes (vol. I). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. VI). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

EURÍPIDES. Tragèdies (vol. I). Alcestis. Per Josep Alsina.

OVIDI. Tristes (vol. II i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

161.

162.

163.

164.

165.

166.

167.

168.

169.

170.

171.

172.

173.

174.

175.

176.

177.

178.

179.

180.

181.

182.

183.

184.

185.

186.

187.

188.

189.

190.

191.

192.

193.

LLUCIÀ. Obres (vol. I). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Montserrat Jufresa.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. I). Cèsar. Per Joaquim Icart.

XENOFONT. Opuscles (vol. I). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

XENOFONT D’EFES. Efesíaques. Per Carles Miralles.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. II). August. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. III). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. VII). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. I). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. III). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. IV). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. I). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. IV). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. V). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. V). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

HERODES. Mimiambes. Per Carles Miralles.

TÀCIT. Annals (vol. VI i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. II). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. V i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

ISÒCRATES. Discursos (vol. I). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

OVIDI. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. III). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

CAL·LÍMAC. Himnes. Per Pere Villalba.

VIRGILI. Eneida (vol. I). Per Miquel Dolç.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. I). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. IV). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

CÈSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. I). Llibre I. Per Josep M. Morató.

SAL·LUSTI. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

CICERÓ. Discursos (vol. X). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. V). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. II). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

EPICUR. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

VIRGILI. Eneida (vol. II). Per Miquel Dolç.

194.

195.

196.

197.

198.

199.

200.

201.

202.

203.

204.

205.

206.

207.

208.

209.

210.

211.

212.

213.

214.

215.

216.

217.

218.

219.

220.

221.

222.

223.

224.

225.

PALÈFAT. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. III i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. II). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. VI i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

OVIDI. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

VIRGILI. Eneida (vol. III). Per Miquel Dolç.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. II). Per Francesc J. Cuartero.

VIRGILI. Eneida (vol. IV i últim). Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VI). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

HORACI. Odes i epodes (vol. I). Per Josep Vergés.

CÈSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

CAL·LÍMAC. Epigrames. Per Pere Villalba.

OVIDI. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

PRUDENCI. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. III). Per Francesc J. Cuartero.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VII). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

FLORUS. Gestes dels romans (vol. I). Llibre I. Per Joaquim Icart.

ISÒCRATES. Discursos (vol. II). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

PRUDENCI. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

LONGUS. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

FLORUS. Gestes dels romans (vol. II i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

POLIBI. Història (vol. VIII). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

HORACI. Odes i epodes (vol. II i últim). Per Josep Vergés.

PARTENI DE NICEA. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

APÈNDIX VIRGILIANA (vol. I). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. IX). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VIII). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. III). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

PRUDENCI. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VI). El Convit. Per Eulàlia Presas.

POLIBI. Història (vol. X). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

OVIDI. Pòntiques (vol. I). Per Carme Boyé.

226.

227.

228.

229.

230.

231.

232.

233.

234.

235.

236.

237.

238.

239.

240.

241.

242.

243.

244.

245.

246.

247.

248.

249.

250.

251.

252.

253.

254.

255.

APÈNDIX VIRGILIANA (vol. II i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

ISOP. Faules (vol. I). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. POLIBI. Història (vol. XI). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

PRUDENCI. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

PRUDENCI. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

ST. BASILI EL GRAN. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. I). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. I). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. II). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

OVIDI. Pòntiques (vol. II i últim). Per Carme Boyé.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. III). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

EGÈRIA. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

EGÈRIA. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VIII). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. IV). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

AVIÈ. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. V). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

POLIBI. Història (vol. XII i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

CONSENCI. Correspondència amb sant Agustí (vol. I). Per Josep Amengual, Prev.

QUINTILIÀ. Institució Oratòria (vol. III). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

[CÈSAR]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. II). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. VI). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

TRIFIODOR. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

PLATÓ. Diàlegs (vol. IX). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

[CÈSAR]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. VII i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. III). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç.

CICERÓ. La naturalesa dels déus (vol. I). Per Joan M. del Pozo.

CICERÓ. Discursos (vol. XII). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

256.

257.

258.

259.

260.

261.

262.

263.

264.

265.

266.

267.

268.

269.

270.

271.

272.

273.

274.

275.

276.

277.

278.

279.

280.

281.

282.

283.

284.

SIDONI APOL·LINAR. Poemes (vol. I). Per Joan Bellès.

ISOP. Faules (vol. II i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. PLATÓ. Diàlegs (vol. X). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. I). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

ST. GREGORI EL GRAN. Diàlegs (vol. I). Per Narcís Xifra, Prev.

LLUCIÀ. Obres (vol. II). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

CATUL. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XI). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

APICI. L’art de la cuina (vol. I). Per Joan Gómez Pallarès.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. II). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. III). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

OVIDI. Fastos (vol. I). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

CONSENCI. Correspondència amb sant Agustí (vol. II). Per Josep Amengual, Prev.

ST. GREGORI EL GRAN. Diàlegs (vol. II). Per Narcís Xifra, Prev.

AGUSTÍ D’HIPONA. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

AGUSTÍ D’HIPONA. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

ISÒCRATES. Discursos (vol. III). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XII). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

COL·LUT. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

EUFORIÓ DE CALCIS. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

SIDONI APOL·LINAR. Poemes (vol. II i últim). Per Joan Bellès.

VENANCI FORTUNAT. Poesies (vol. I). Per Josep Pla i Agulló.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XIII). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

CICERÓ. Discursos (vol. XIII). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. III). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. IV). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. V i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera.

Per Juli Pallí.

PÍNDAR. Odes (vol. III). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

PÍNDAR. Odes (vol. IV). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

285.

286.

287.

288.

289.

290.

291.

292.

293.

294.

295.

296.

297.

298.

299.

300.

301.

302.

303.

304.

305.

306.

307.

308.

309.

310.

311.

312.

313.

314.

315.

316.

317.

318.

319.

320.

321.

PÍNDAR. Odes (vol. V). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

[ANÒNIM]. Regla del mestre (vol. I). Per Ventura Sella.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. IV). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

[ANÒNIM]. Regla del mestre (vol. II i últim). Per Ventura Sella.

PÍNDAR. Fragments (vol. VI). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XIV). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

ARISTÒTIL. Ètica nicomaquea (vol. I). Per Josep Batalla.

ARISTÒTIL. Ètica nicomaquea (vol. II i últim). Per Josep Batalla.

CICERÓ. Discursos (vol. XI). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

CLAUDIÀ. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. I). Per Juli Pallí.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. II). Per Juli Pallí.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. III i últim). Per Juli Pallí.

LICÒFRON DE CALCIS. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

ARAT. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XV). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVI). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. I). Per Joan Bellès.

OVIDI. Fastos (vol. II i últim). Per Jaume Medina.

BENET DE NÚRSIA. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVII). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

ARQUIMEDES. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. II). Per Joan Bellès.

CICERÓ. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

ORÍGENES. Tractat dels Principis (vol. I). Per Josep Rius-Camps.

ORÍGENES. Tractat dels Principis (vol. II i últim). Per Josep Rius-Camps.

ARISTÒTIL. Categories. Per Josep Batalla.

CICERÓ. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. ÈSQUINES. Discursos (vol. I). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. ÈSQUINES. Discursos (vol. II i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

ISÒCRATES. Discursos (vol. IV). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. III i últim). Per Joan Bellès.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVIII). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. V). Per Alexandre Olivar.

RUTILI NAMACIÀ. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

[AUTOR DESCONEGUT]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

LÍSIAS. Discursos (vol. III i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

322.

323.

324.

325.

326.

327.

328.

329.

330.

331.

332.

333.

334.

335.

336.

337.

338.

339.

340.

341.

342.

343.

344.

345.

346.

347.

348.

349.

350.

351.

352.

353.

354.

355.

356.

HERÒDOT. Història (vol. I). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. VI i últim). Per Alexandre Olivar.

HERÒDOT. Història (vol. II). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

GREGORI DE NISSA. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. IV). El règim de vida. Per Darío López.

IGNASI D’ANTIOQUIA. Cartes (vol. I). Per Josep Rius-Camps.

IGNASI D’ANTIOQUIA. Cartes (vol. II i últim). Per Josep Rius-Camps.

CICERÓ. Discursos (vol. XX). Filípiques I-II. Per Joan Bellès.

TITUS LIVI. Història de Roma (vol. I). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. IV). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

BOECI. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. V). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

XENOFONT. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

MACROBI. Les Saturnals (vol. I). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

CICERÓ. Discursos (vol. XXI). Filípiques III-IX. Per Joan Bellès.

CICERÓ. La naturalesa dels déus (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

ANTIFONT DE RAMNUNT. Discursos (vol. I). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. I).

Homilies I-VII. Per Josep Vives.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. II i últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives.

MACROBI. Les Saturnals (vol. II). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós.

SÈNECA. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. Per Joan Mariné Isidro.

CICERÓ. Discursos (vol. XXII i últim). Filípiques X-XIV. Per Joan Bellès.

ANTIFONT DE RAMNUNT. Discursos (vol. II i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

ERATÒSTENES DE CIRENE. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

MACROBI. Les Saturnals (vol. III). Llibre V. Per Jordi Raventós.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

CORINNA DE TÀNAGRA. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

CICERÓ. Discursos (vol. XIV). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

HOMER. Ilíada (vol. I). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

ANTIFONT. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

ARISTÒTIL. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

HERÒDOT. Història (vol. III). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

CICERÓ. La República. Per Joan M. del Pozo.

ANDÒCIDES. Discursos (vol. I). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

GREGORI DE NISSA. La virginitat. Per Josep Vives.

357.

358.

359.

360.

361.

362.

363.

364.

365.

366.

367.

368.

369.

370.

371.

372.

373.

374.

375.

376.

377.

378.

379.

380.

381.

382.

383.

384.

385.

386.

387.

388.

389.

MACROBI. Les Saturnals (vol. IV i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

HOMER. Ilíada (vol. II). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

ANDÒCIDES. Discursos (vol. II i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

PSEUDO-CEBRIÀ. Poemes. Per Josep M. Escolà.

HERÒDOT. Història (vol. IV). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

XENOFONT. Ciropèdia (vol. II). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

TITUS LIVI. Història de Roma (vol. XI). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

GREGORI DE NISSA. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

FERECIDES D’ATENES. Històries (vol. I). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

HERÒDOT. Història (vol. V). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

FERECIDES D’ATENES. Històries (vol. II i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

ALEXIS. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

CICERÓ. Discursos (vol. XV). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. VI). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

HERÒDOT. Història (vol. VI). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

ARISTÈNET. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

PLATÓ. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

HOMER. Ilíada (vol. III). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

MARC PACUVI. Tragèdies. Per Esther Artigas.

ESTACI. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

HERÒDOT. Història (vol. VII). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

HOMER. Odissea (vol. I). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

PSEUDO-APOL·LODOR. Biblioteca (vol. I). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

ARQUIMEDES. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

HIGÍ. Faules (vol. I i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.

HIGÍ. Faules (vol. II). Per Antònia Soler i Nicolau.

FLAVI JOSEP. La guerra jueva (vol. I). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

HOMER. Odissea (vol. II). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

HERÒDOT. Història (vol. VIII). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.

TITUS LIVI. Història de Roma (vol. II). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja.

PSEUDO-APOL·LODOR. Biblioteca (vol. II). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.

AVIÈ. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

EN PREPARACIÓ ANTONÍ LIBERAL. Metamorfosis. Per Jaume Almirall.

PLATÓ. Lleis (vol. I). Per Montserrat Camps.

1. Arctos 2. Dragó 3. Agenollat 4. Corona 5. Ofiüc 6. Bover 7. Verge 8. Bessons 9. Càncer 10. Lleó 11. Auriga 12. Taure 13. Cefeu 14. Cassiepea 15. Andròmeda 16. Cavall 17. Àries 18. Triangle 19. Peixos 20. Perseu 21. Plèiades 22. Lira 23. Cigne 24. Aquari 25. Capricorn 26. Sagitari 27. Fletxa 28. Àguila 29. Dofí 30. Orió 31. Sírius [Ca Major] 32. Llebre 33. Argo 34. Balena 35. Riu 36. Estels sense nom [Coloma] 37. Peix austral 38. Aigua 39. Ara 40. Centaure-Llop 41. Hidra-Crater-Corb 42. Proció +20

160

11 Auriga

–20

+40

Lynx

C

Vrsa Minor

M

Y

+60

CM

MY

CY CMY

K

+80 Coma Berenices

6 Bootes

Canes Venatici

4 Corona Borealis Serpens Caput

5 Ophiuchus

Serpens Cauda

20 Scutum

0

Libra

Scorpius

+80

7 Virgo

320

Corvus

Vela

Pyxis

260

Puppis

Lynx

240

35 Eridanus

+40

9 Cancer

8 Gemini

42 Canis Minor

220

–40

200

12 Taurus

30 Orion

Monoceros

31 Canis Major

32 Lepus

36 Columba

Sextans

+60

Leo Minor

Volans

Pictor

Dorado

–60

Caelum

33 Carina

280

Antlia

Hydra

Crater

10 Leo

41

40 Centaurus

Crux

300

Musca

Chamaeleon

Mensa

Reticulum

Fornax

Horologium

Hydrus

Octans

Apus

Triangulum Australe

Circinus

Lupus

Norma

340

Indus

Grus

–80

Phoenix

Tucana

Pauo

39 Ara Telescopium Corona Australis

Sculptor

Microscopium

38

37 Piscis Australis

25 Capricornus

26 Sagittarius

24 Aquarius

Equuleus

28 Aquila

40

3 Hercules

1 Vrsa Major

22 Lyra

60

34 Cetus

29 Delphinus

Vulpecula

23 Cygnus 27 Sagitta

2 Draco

19 Pisces

16 Pegasus

80

13 Cepheus

100

Lacerta 15 Andromeda

14 Cassiopeia

120

Camelopardalis

140 20 Perseus

12 Taurus 21

17 Aries

18 Triangulum

–40

–60 –80

+20

–20