«Per què el Càncer gira entorn dels focs d’Hiperíon amb el retorn de la tardor; per què, sota el gèlid Capricorn, el solstici d’hivern deslliga els tristos jous de l’any cobert de gelada; per què la Balança i l’Àries veloç igualen, un cop han mesurat el pes de l’Olimp, la duració de la llum i la llargada de la nit, amarada de la serena...» Amb aquest estil poètic, Aviè (s. IV dC) exposa els coneixements astronòmics (i també meteorològics) de l’Antiguitat.