Fragments de Comèdia Nova

ESCRIPTORS GRECS

ESCRIPTORS GRECS DÍFIL I APOL·LODORS

FRAGMENTS DE COMÈDIA NOVA

DÍFIL APOL·LODOR DE CARIST APOL·LODOR DE GELA

TEXT I

FRAGMENTS DE COMÈDIA NOVA

TRADUCCIÓ

V OL . II

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE FUNDACIÓ BERNAT METGE

MMXII

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 2

22/06/12 10:18

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

DÍFIL APOL·LODOR DE CARIST APOL·LODOR DE GELA

FRAGMENTS DE COMÈDIA NOVA

BARCELONA

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 3

27/06/12 12:13

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: juny del 2012 © de la introducció, el text grec revisat, la traducció i les notes, Jordi Pérez Asensio, 2012 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2012 © Institut Cambó, 2012 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-208-5 Rústica dipòsit legal:

B. 21.547-2012

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 4

27/06/12 09:18

DÍFIL APOL·LODOR DE CARIST APOL·LODOR DE GELA

FRAGMENTS DE COMÈDIA NOVA INTRODUCCIÓ, TEXT GREC REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

JORDI PÉREZ ASENSIO

BARCELONA BERNAT METGE 2012

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 5

27/06/12 12:13

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 6

22/06/12 10:18

A Alícia

01 PLEC DIFIL 001-007.indd 7

22/06/12 10:18

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 8

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

I. LA COMÈDIA NOVA EN EL MARC DE LA COMÈDIA GRECOROMANA Períodes

i cronologia

Els estudiosos de la comèdia grega divideixen aquest gènere dramàtic en tres períodes diferents, que responen també a diferents moments de la història grega.1 El primer període rep el nom de Comèdia Antiga i s’estén durant la segona meitat del segle v i el començament del segle iv aC,2 els últims anys gloriosos de l’Atenes clàssica i tota la guerra del Peloponnès.

Hom tendeix a identificar-lo amb la comèdia política d’Aristòfanes, perquè ens és la més coneguda, però, al seu costat, es desenvolupà també una comèdia de caire costumista3 que el mateix Aristòfanes va adoptar en les seves últimes obres i que és la que va sobreviure en les etapes posteriors.

1. Això no obstant, hi ha hagut, des de l’època grega i fins a la moderna, una prolongada discussió sobre la divisió bipartida o tripartida de la comèdia grega. Vegeu Jordi Sanchis Llopis, Rubén Montañés Gómez & Jordi Pérez Asensio, Fragmentos de la Comedia Media, Madrid, Gredos, 2006, 1215.

2. Meineke n’estén la cronologia fins al 393/392 aC. 3. Giuseppe Mastromarco, «La commedia antica fra tradizione e innovazione», en J. A. López Férez (coord.), La comedia griega y su influencia en la literatura española, Madrid 1998, 23-42.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 9

22/06/12 12:13

10

INTRODUCCIÓ

La segona etapa és la Comèdia Mitjana, que comença amb les últimes obres d’Aristòfanes, Les assembleistes (391 aC) i Plutus (382 aC),4 i abasta, si més no, fins al 330 aC. La Comèdia Mitjana representa una mena d’etapa de transició entre la primera i la tercera; al marge de les obres aristofàniques esmentades, en conservem només fragments de diversos autors, entre els quals podem destacar Alexis, Antífanes, Eubul i Anaxàndrides, principals encarregats de generar comicitat en el període de transició entre el món clàssic i l’hel·lenístic, un moment caracteritzat per la caiguda de la πόλις i els seus valors polítics i socials.

La tercera etapa rep el nom de Comèdia Nova (338-200 aC) i té com a màxim representant Menandre; es desenvolupa en la nova estructura social i política del món hel·lenístic, més urbà i cosmopolita. En conservem només una comèdia sencera, El misantrop de Menandre, i restes papiràcies importants d’altres com ara La dona de Samos, L’arbitratge, L’escut, El fantasma o La rapada; a part d’això només comptem amb nombrosos fragments del mateix Menandre i dels altres autors, entre els quals destaquen els Apol·lodors, Dífil i Filèmon.

A partir de la segona meitat del segle iii i durant gairebé tot el segle ii aC,5 és a dir ja des dels últims anys de la Comèdia Nova, algunes obres de la Μέση (o Mitjana) i la Νέα (o Nova) van ser adaptades al llatí per autors de la comèdia romana de tema grec, la denominada comoedia palliata. Plaute i Terenci en són els principals representants, els únics dels quals conservem adaptacions senceres. Aquest fet uneix inextricablement l’estudi de la Νέα al de la comoedia palliata, essent com és la palliata una simple adaptació de la Νέα; la Nova, per tant, ens és molt més ben coneguda gràcies a les adaptacions 4. També hi podem afegir els fragments de Còcal i Eolosicó.

5. Potser és el 240 o, a tot estirar, el 235 aC, l’any en què es fa la primera representació d’una obra grega adaptada al llatí (Gel·li XVII 21, 44). El 160 aC és la data de la representació d’Els germans de Terenci, l’última comoedia palliata de què tenim notícia, i el 104 o 103 aC es produeix la mort de l’últim comediògraf important conegut, Turpili (Jeroni, Chron. 148 Helm).

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 10

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

11

de la palliata,6 que ens mostren els arguments desapareguts, els quals resultarien impossibles d’esbrinar a partir dels fragments.

La Comèdia Nova7 D’acord amb la tendència dels estudis de literatura a identificar un moment històric significatiu amb el canvi d’etapa d’un gènere, el començament del període de la Comèdia Nova s’ha fet coincidir amb la fita històrica de la batalla de Queronea, esdevinguda el 338 aC,8 o amb el començament del regnat d’Alexandre Magne, que tingué lloc dos anys més tard.9 D’altra banda, com que Menandre, a hores d’ara, és l’autor que més bé coneixem, s’ha proposat que la Comèdia Nova comenci també amb l’inici de la seva etapa de producció, el 321/320 aC. Trobem aquí una clara prova de la tendència a considerar Menandre l’epicentre de qualsevol estudi de la Νέα.

Si volem defugir la necessitat de cenyir-nos a fites històriques puntuals o al particularisme de fer servir l’autor més conegut, podem seguir la proposta d’Arnott,10 segons la qual les últimes obres dels autors de la Comèdia Mitjana es van representar en l’últim terç del segle iv aC, temps en què començaren també a dur-se a escena les obres dels autors de la Comè 6. Vegeu, sobre aquesta qüestió, Carmen Morenilla, «De la Nea a la Palliata. Formas de recrear comedia», Minerva. Revista de Filología Clásica 19, 2006, 85-110.

7. Oferim una bibliografia bàsica sobre aspectes generals de la Comèdia Nova: Thomas B. L. Webster, Studies in Later Greek Comedy, Manchester 1953, 98-124; Francis H. Sandbach, The Comic Theater of Greece and Rome, Londres 1977, en traducció a l’italià Il teatro comico in Grecia e a Roma, 1979, 61-88; Richard L. Hunter, The New Comedy of Greece and Rome, Cambridge 1985.

8. A. Meineke, CGF, vol. i 271.

9. D. Fedele, La commedia greca nel periodo attico di mezzo, Reggio Calabria 1938. Vegeu R. L. Hunter, The New Comedy cit., 1.

10. William Arnott, «From Aristophanes to Menander», Greece and Rome 19, 1972, 65-80.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 11

22/06/12 12:13

12

INTRODUCCIÓ

dia Nova. De fet, en molts casos és impossible d’establir una línia divisòria neta entre la Mitjana i la Nova, no solament pel que fa a la cronologia sinó també pel que fa als temes i l’estil. Alexis és un autor que, tant per la cronologia com per l’estil, podria ésser considerat d’una etapa i de l’altra.

Quant a l’acabament d’aquest gènere dramàtic, sabem que durant el segle ii aC hi havia encara comediògrafs grecs en període de producció,11 per bé que cap dels que ens són més coneguts no és posterior al 250 aC.12 Podem comptar, doncs, que a partir del 330 aC entrem en el període de producció de poetes de la Comèdia Nova i que aquesta producció es va estendre més enllà del 250 aC, sense que puguem donar, tanmateix, dates més concretes. És, per tant, una comèdia que s’origina i es desenvolupa en el marc històric de l’hel·lenisme, en el període caracteritzat per les noves formes de la literatura i la cultura urbanes.

Definició L’etiqueta de νέα κωμῳδία, Comèdia Nova, recull, doncs, un tipus determinat de comèdia que es va forjar a Atenes, però que, una vegada fixada, es va internacionalitzar per tota la Grècia hel·lenística, fins a estendre’s, després, al món romà, entre els segles iii i i aC. Era una comèdia amb una estructura argumental ja ben establerta, segons que mostren les obres de Menandre i les adaptacions romanes de la palliata, amb uns personatges tipus i un esquema d’escenari prefixat, tot producte de l’evolució del gènere còmic; constava de cinc actes dividits per interludis aliens a l’acció dramàtica, sense el cor propi de la Comèdia Antiga, i es representava en els festivals de teatre d’Atenes i els que organitzaven les diverses ciutats de l’Àtica i d’altres indrets.

11. A tall d’exemple, Timòstrat va produir una comèdia a Atenes el 189/188 aC, segons el testimoniatge epigràfic IG II2 2323, 141; vegeu Adolf Wilhelm, Urkunden dramatischer Aufführungen in Athen, Viena 1906, 71.

12. Hunter, The New Comedy cit., 1.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 12

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

13

Vida privada i paradigma universal Un dels canvis més significatius de la Comèdia Nova respecte de l’Antiga és que el seu univers temàtic se centra en l’οἶκος, l’àmbit domèstic,13 dels ciutadans de classe mitjana i alta, i no en la πόλις, l’àmbit polític, com havia succeït en la major part de la comèdia aristofànica. Els personatges anònims no es veuen pas reduïts a cap particularisme costumista, sinó que, des del seu context atenès, esdevenen paradigmes universals amb què hom identifica no solament el públic atenès contemporani, per al qual havien estat creats, sinó també el d’altres ciutats gregues o romanes de segles posteriors, d’una manera similar a com va succeir, salvant les distàncies, amb alguns gèneres del cinema nord-americà durant bona part de la segona meitat del segle xx. Aquesta evolució no s’atura en la comèdia sinó que tindrà una profusa extensió en el gènere de la novel·la.14 La universalització de la Comèdia Nova, com mostren les notícies de representacions15 i construccions de teatres per tota l’Hèl·lada, era una conseqüència més dels profunds canvis socials experimentats per la societat grega16 i de l’extensió de la cultura grega a immensos territoris durant l’imperi d’Alexandre Magne, de la creació de grans ciutats, com ara Alexandria, i de la transformació d’algunes polis clàssiques en nuclis urbans cosmopolites on ja s’havia format una classe social de tipus burgès que gaudia amb una comèdia de cert nivell.

13. Vegeu Luis Gil, «Comedia ática y sociedad ateniense II. Tipos del ámbito familiar en la Comedia Media y Nueva», Estudios Clásicos 72, 1974, 151-186.

14. John Morgan & Stephen Harrison, Intertextuality, en Tim Whitmarsh (ed.), The Cambridge Companion to Greek and Roman Novel, Cambridge 2008, 219.

15. Arthur Pickard-Cambridge, Theater of Dionysus in Athens, Oxford 1946, 240-241.

16. Darío Del Corno, «Vida ciudadana y comedia burguesa», en La crisis de la polis. Historia, literatura, filosofía, volum v d’Historia y civilización de los griegos, dirigida per R. Bianchi Bandinelli, Barcelona 1981 (original italià, Milà 1979), 261-291.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 13

22/06/12 12:13

14

INTRODUCCIÓ

De fet, la immensa majoria dels comediògrafs d’aquest període no eren pas atenesos, sinó que procedien de ben diverses contrades: Dífil era originari de Sinope, una ciutat al sud del mar Negre; un dels Apol·lodors, de Carist, a l’illa d’Eubea; un altre, de Gela, a Sicília, com també Filèmon, originari de Siracusa. Tots ells, però, continuaven escrivint per a un públic atenès, i en general reproduïen en les seves obres una atmosfera, normalment atenesa, que havia esdevingut l’estàndard còmic; ara bé, hi desenvoluparen també arguments i motius ben atractius per al públic d’altres ciutats i èpoques.

Els principals personatges de la Comèdia Nova eren una selecció dels que hom podia trobar caminant pels carrers o a l’àgora d’Atenes, o els qui romanien a casa: el jove (adulescens), el vell (senex), l’esclau (seruus), el soldat (miles), l’hetera (concubina) i el seu proxeneta (leno); la jove (uirgo), totalment passiva segons les convencions socials i sense intervenció en el conflicte amorós; la mare, com a dona grega, també poc activa (mater). Tots ells posseïen clars trets definitoris dins dels quals podien adoptar diversos subtipus i caracteritzacions. El seruus, a tall d’exemple, podia esdevenir ara un cuiner (coquus), ara un paràsit (parasitus), o ser el personatge central de la trama, a la manera del seruus currens o esclau intrigant (Mostellaria). L’adulescens, per la seva banda, podia encarnar tant un jove enamorat i molt assenyat com un adulescens dilapidans, un cràpula malcriat que s’encarregava de dilapidar la fortuna paterna entre festes i amants (Trinummus). El vell esdevenia ara el prototípic avar misantrop (Euclió en l’Aulularia), ara un perseguidor d’heteres joves (Lisidam en Casina), ara un comerciant adinerat o un pare exemplar i generós.

Tots aquests personatges es veien obligats a seguir els tripijocs de la intriga, l’element més característic de la Comèdia Nova, especialment l’embolic amorós. La sentència del gran poeta Ovidi, segles després, fabula iucundi nulla est sine amore Menandri (Tr. II 369), posa de manifest la importància d’aquesta intriga en el més conegut dels autors. Ara bé, l’amor

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 14

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

15

de la Comèdia Nova, que excloïa dels seus arguments17 les relacions homosexuals idealitzades pels intel·lectuals del segle iv aC, com ara Plató, se centrava únicament en l’amor heterosexual, normalment entre un adulescens i una virgo (o falsa hetera), tot i que també entre un senex i una hetera. L’embolic amorós tendia a resoldre’s feliçment amb el matrimoni entre els joves, que semblava en aquesta època l’ideal de l’imaginari de la burgesia grega.18 En altres ocasions, una parella estable amb una hetera noble era una alternativa no gens menyspreada (La dona de Samos). L’esquema més senzill d’aquest embolic seria el d’un jove enamorat d’una jove que ha de superar alguns obstacles per tal d’aconseguir-la, amb l’ajuda o no d’un col·laborador,19 i que acaba amb el final feliç del casament. Tanmateix aquest senzill esquema solia esdevenir molt més complicat segons la voluntat del comediògraf,20 que tendia a barrejar diversos embolics en una mateixa obra.

Posteriorment, gran part de les novel·les gregues hel·lenístiques continuaren desenvolupant aquest esquema argumental encunyat per la Comèdia Nova i que encara perdura, de fet, en la cultura cinematogràfica, especialment en algunes obres de la comèdia pura.

Durant aquesta etapa del gènere hi va haver tot tipus de condicionants intel·lectuals. La classe mitjana i alta que apa17. Luis Gil, «Comedia ática y sociedad ateniense III. Los profesionales del amor en la Comedia Media y Nueva», Estudios Clásicos 74-76, 1975, 5988; Jordi Pérez Asensio, «El tratamiento cómico del παιδικὼς ἔρως en la comedia griega», Studia Philologica Valentina 9, 2006, 209-229.

18. Sobre aquest tema i els canvis que s’esdevenen en el motiu de l’amor, vegeu M. Brioso, «El amor, de la comedia nueva a la novela», en M. Brioso Sánchez & A. Villarrubia Medina (eds.), Consideraciones entorno al amor en la literatura de la Grecia antigua, Universidad de Sevilla, 2000, 145229.

19. Fritz Wehrli, Motivstudien zur griechischen Komödie, Leipzig 1933, 30.

20. Una bibliografia bàsica sobre aquesta qüestió podria ser: P. G. McC. Brown, «Plots and Prostitutes in Greek New Comedy», Papers of the Leeds International Latin Seminar 6, 1990, 241-266; Vincent. J. Rosivach, When a young man falls in love. The sexual explotation of women in New Comedy, Londres 1998; William S. Anderson, «Love plots in Menander and his Roman Adapters», Ramus 13, 1984, 124-134.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 15

22/06/12 12:13

16

INTRODUCCIÓ

reixia en els arguments era un reflex de l’ideal del públic per al qual havien estat escrits aquests textos, un públic burgès educat21 i, per tant, sensible als corrents de pensament contemporanis. A final del segle iv aC i durant el iii aC continuaren la seva activitat filosòfica l’escola de Plató, la d’Aristòtil, la dels cínics i, a més, s’hi afegiren l’escola d’Epicur i l’estoïcisme. Els filòsofs formaven part de la vida d’Atenes, eren intel·lectuals reconeguts i es veien influïts pel món en què vivien. A tall d’exemple, Menandre va ser deixeble de Teofrast, i Bató, d’Arquesilau, director de l’Acadèmia a mitjan segle iii aC. Aquest fet va contribuir molt fermament, sens dubte, a l’evolució de l’última etapa de la comèdia, que tot reduint la gatzara rocambolesca va anar adoptant uns arguments més reflexius i àdhuc seriosos (Epitrepontes, Heautontimorumenos, Trinummus); s’arribà, d’aquesta manera, a capgirar totalment la sensibilitat que hi havia hagut en el segle v aC sobre la comicitat.

La Comèdia Nova, un gènere sorgit en una època de crisi social i política, amb una gran inestabilitat social i un allunyament real dels ciutadans respecte del poder polític, va centrar els seus objectius en l’entreteniment i la distracció, sense perdre mai, però, el seu vessant didàctic.22 Realisme idealitzat En aquest mateix sentit, la comèdia va esdevenir realista i aspirava a l’ideal d’imago ueritatis definit per Ciceró.23 Tot el que succeïa a escena podia haver-se esdevingut en la realitat, era versemblant en el sentit aristotèlic (Poètica 1451a-b). Així, els déus perdien el protagonisme anterior o els fantasmes de

21. Del Corno, «Vida ciudadana...» cit., 263.

22. Brigitte Le Guen, en «Théâtre et cités à l’époque hellenistique», Revue des Études Grecques 108, 1995, 59-90.

23. Rep. IV 13, transmès per Donat, Excerpta de comoedia V 1.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 16

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

17

la tragèdia havien de ser, en la comèdia, fingits o falsos.24 Ara bé, aquest realisme, de tarannà més o menys costumista, estava també còmicament idealitzat, ja que sempre s’imposava un final feliç, congruent amb les normes morals de la classe benestant i benpensant: hom evitava sistemàticament les causes d’infelicitat, com ara un divorci25 o la mort.

Màscares i indumentària Els personatges de la Comèdia Nova vestien si fa no fa com els ciutadans reals de l’Atenes del moment. Els homes lliures duien el χιτών, la llarga túnica que arribava fins als turmells, mentre que els esclaus en portaven una de curta fins als genolls.

Sembla que en aquesta etapa els elements caricaturescos, com ara el farcit per a la panxa, i el cul que afegien sota la roba, les mamelles artificials o l’obscè fal·lus de drap, 26 van anar desapareixent progressivament de l’escena tot adaptant-se als nous trets del gènere; també les màscares27 van anar matisant els trets marcadament burlescos, més propis de la comè24. Vegeu La comèdia de les aparicions de Plaute o El fantasma de Menandre.

25. Jordi Pérez Asensio, «El motiu del divorci en la comèdia grega», en Jesús Bermúdez, Lluís B. Meseguer, Rubén J. Montañés & Vicent M. Salvador (eds.), Miscel·lània en honor a Joan F. Mira, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2008, 241-255.

26. A partir del testimoni de Plaute en Rudens 419, hom pot suggerir encara la utilització d’aquest phallus en Dífil, autor de l’original grec. Vegeu Franz Skutsch, «Ein Prolog des Diphilos und eine Komödie des Plautus», Rheinisches Museum 55, 1900, 282 n. 2; William Beare, («Slave Costum in New Comedy», Classical Quaterly 43, 1949, 30-31), que nega la utilització d’aquest element en totes les etapes de la comèdia grega, s’hi oposa.

27. Arthur Pickard-Cambridge (The Dramatic Festivals at Athens, Oxford 1953 [1968], 223-231) ofereix, amb il·lustracions, la llista de màscares recollida per Pòl·lux; s’hi troba també la descripció corresponent i la bibliografia més rellevant sobre les màscares de la Nova: Carl Robert, Die Masken der neueren attischen Komödie, Halle 1911; Margarete Bieber, RE XIV 2, 1930, s. u. «Maske», cols. 2072-2105; Thomas B. L. Webster, Greek Theater Production, Londres 1956, 73-92.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 17

22/06/12 12:13

18

INTRODUCCIÓ

dia anterior, i en van anar adquirint de naturalistes, tot permetent la identificació i la caracterització dels tipus còmics.

Situació política i l’ὀνομαστί κωμῳδεῖν En la situació política del moment, els continus canvis produïts per les lluites dels diàdocs després de la mort d’Alexandre van generar un clima polític inestable i perillós, poc apte per a l’enorme llibertat de crítica política de la comèdia aristofànica. Atenes va ser regida durant els anys 317-307 per Demetri de Falèron, deixeble de Teofrast i amic de Menandre; després, entre el 307-301, ho fou pel fill d’Antígon I, Demetri Poliorcetes, que es va instal·lar al Partenó durant l’hivern del 304-303 aC amb Làmia i altres heteres, i va deixar el govern de la ciutat a les mans del polític Estràtocles; després de la batalla d’Ipsos, Casandre es va quedar Grècia i posà Làcares al front dels designis d’Atenes; el 294 aC, Demetri Poliorcetes tornà a assetjar i prendre Atenes.

Molts d’aquests personatges històrics són al·ludits en les comèdies, en tant que formen part de la realitat. En alguns casos, la crítica política era evident, per bé que es devia donar en comèdies representades quan el poder de la persona criticada havia deixat de ser efectiu. En altres casos dubtem si la referència pretén, o no, buscar la crítica: la manca de llibertat política provocà forçosament l’agudització de l’enginy dels comediògrafs, que evitaren l’atac directe. Les lleis sumptuàries de Demetri de Falèron, les γυναικονόμοι, probablement van ser criticades per Dífil (31 K.-A.)28 però situant-les, amb un cert distanciament, a Corint;29 Demetri Poliorcetes va ser censurat a través de les crítiques de Filípides (25 i 31 K.-A.)30 al seu 28. K.-A. és l’abreviatura de l’edició dels fragments de Rudolph Kassel i Colin Austin. Vegeu el capítol IV de la Introducció, corresponent a Edicions i referències.

29. Cf. també Tímocles 33 K.-A., poeta de la Comèdia Mitjana.

30. Vegeu Günther B. Philipp, «Philippides, ein politischer Komik in hellenisticher Zeit», Gymnasium 80, 1973, 493-509 i Italo Gallo, «Note a Filippide Comico», Sileno 10, 1984, 226-223.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 18

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

19

governant Estràtocles i també a la seva amant Làmia (Adespota 698 K.-A.); la censura a Casandre es va veure reflectida en les crítiques a Làcares per part del comediògraf Demetri (1 K.-A.). D’altra banda, la referència de Filèmon a Seleuc (47 K.-A.) no implica una crítica política directa i evident.

Llengua La llengua de la Comèdia Nova va experimentar també canvis profunds respecte de les etapes anteriors. El trànsit cap a la koiné, ja iniciat en les comèdies d’Aristòfanes31 i que va continuar durant tota l’etapa de la Μέση,32 va seguir el seu curs en la Νέα.33 De la mateixa manera que els arguments i els personatges havien experimentat un profund canvi, així també la dictio comica es va anar transformant. Hom hi detecta una contínua disminució de recursos estilístics,34 paral·lela a la reducció de la varietat d’estructures mètriques, un fet que ve condicionat per la desaparició total de les estrofes corals que es produeix ja en la Mitjana,35 i la generalització del trímetre iàmbic, el més adient per al diàleg. A més, els compostos còmics llargs

31. Vegeu A. López Eire, Ático, Koiné y Aticismo: estudios sobre Aristófanes y Libanio, Universidad de Murcia, 1991.

32. Un treball de referència sobre la llengua en la Comèdia Mitjana és el de Jordi Sanchis Llopis, La Comedia Media griega, tesi doctoral inèdita, Universitat de València, 1986. Vegeu també Sanchis, Montañés & Pérez Asensio, Fragmentos cit., 76-86.

33. Sobre l’estat de la qüestió, vegeu Andreas Willi, The language of Greek Comedy, Oxford 2002, 21-22; en concret, sobre Menandre vegeu Antonio López Eire, «La lengua de Hipérides y Menandro», Habis 33, 2002, 73-94; el comentari de Demetrios C. Beroutsos, A commentary on the Aspis of Menander, Univ. College London, 1997.

34. Sobre les metàfores, com a recurs estètic ocasional en la Nova, vegeu Peter Flury, Liebe und Liebessprache bei Menander, Plautus und Terenz, Heidelberg 1968, 20 i 86-87.

35. Roberto Pretagostini, «I metri de la commedia postaristofanea», Dionisio 57, 1987, 245-265.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 19

22/06/12 12:13

20

INTRODUCCIÓ

i ampul·losos36 van desaparèixer; l’obscenitat, tot i que és present en alguns passatges, esdevé anecdòtica, atès que era poc escaient al bon gust de la nova comèdia. En canvi, la terminologia filosòfica en voga, com ara la distinció entre ἁμάρτημα i ὕβρις,37 penetra amb força; les denominacions i els tecnicismes dels oficis apareixen en les explicacions dels τεχνίται,38 tan presents en les comèdies, i abunden en els diàlegs de cuiners esnobs i grandiloqüents.39 La llengua, talment com els altres elements de la comèdia, reflectia la varietat lingüística de la classe educada de la societat atenesa, un model que evolucionava cap a l’estàndard de la koiné, sense abstenir-se, és clar, dels idiolectes dels diversos personatges de l’escena còmica.40

II. ELS APOL·LODORS Les

referències a

Apol·lodor

a) El nom d’Apol·lodor en les inscripcions Dos testimoniatges epigràfics referits als poetes vencedors de certàmens còmics ens informen sobre l’existència d’un comediògraf denominat Apol·lodor, sense cap més identificació concreta. El primer testimoniatge (IG II2 2325, 162) esmenta 36. Jordi Pérez Asensio, «Compuestos largos en la Comedia Media», Actas del XII Congreso Español de Estudios Clásicos, Madrid 2010, 113-122; Americo da Costa Ramalho, «ΔΙΠΛΑ ΟΝΟΜΑΤΑ no estilo de Aristofanes», Humanitas, Supp. IV, Coïmbra 1952.

37. A tall d’exemple, cf. Filípides 27 K.-A.; Filèmon 63 K.-A.; Menandre 321 K.-A. 38. Nicòmac 1, 12-42; Dífil 17 K.-A.; Filèmon 178 K.-A., entre altres.

39. Cf. Dífil 42 K.-A.; Evàngel 1 K.-A.; Hegesip 1 K.-A.; Linceu 1 K.-A.; Nicòmac 1 K.-A. 40. Luigia Grasso, «Il linguaggio dei vecchi nelle commedie di Menandro (imprecazioni ed esclamazioni)», Rudiae: ricerche sul mondo classico 7, 1995, 231-243.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 20

22/06/12 12:13

21

INTRODUCCIÓ

Apol·lodor com a vencedor de les Lenees, darrere de Menandre i Filèmon, i abans de Dífil, fet que permet datar la seva etapa de producció entorn de l’any 320 aC.42 El segon testimoniatge (IG II2 2325, 73) menciona també Apol·lodor com a vencedor de les Grans Dionísies,43 darrere de Posidip i Satirió, i davant de Filèmon el Jove, fet que ha possibilitat una datació també de la seva etapa de producció entorn del 280 aC.44 Els quaranta anys de diferència entre les dues datacions són una raó suficient per a plantejar que es tracta de dos poetes que pertanyen a generacions diferents.45 41

b) Apol·lodor de Gela Una notícia de la Suda (α 3405) informa que hi va haver un comediògraf anomenat Apol·lodor de Gela contemporani de Menandre, la vida del qual va transcórrer entre els anys 342/341 i 291/292 o 291/290 aC.46 Aquesta dada permetria identificar-lo amb el primer Apol·lodor de la inscripció esmentada, el guanyador de les Lenees entorn del 320 aC. 41. Festival dionisíac que hom celebrava durant el dia 12 del mes de Gamelió, entre els nostres mesos de gener i febrer.

42. Webster, Studies in Later cit., 205.

43. Festivitat en honor de Dionís que hom celebrava a Atenes en el mes d’Elafabolió, a final de març.

44. Webster, Studies in Later cit., 205.

45. Kaibel, que en el seu article en la Realencyclopädie (I 2, 2852-2853, 1894, Apollodorus n. 57), escrit abans que es conegués el segon testimoniatge epigràfic esmentat, havia identificat un únic poeta en les denominacions d’Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela, va reconèixer anys després que la diferència de quaranta anys era excessiva per a poder postular un sol autor i que s’havia de pensar en dos poetes diferents (Adolf Wilhelm, Urkunden dramatischer Aufführungen in Athen, Viena 1906, 182). Edward Capps («Chronological Studies in the Greek Tragic and Comic Poets», American Journal of Philology, 1900, 38) i Ernst F. Krause (De Apollodoris comicis, tesi doctoral, Berlín 1903) van ser els primers a mostrar que Apol·lodor de Gela era un poeta anterior i que la primera tesi de Kaibel no era pas certa. Malgrat tot, M. Schuster (De Apollodoris poetis comicis, Viena 1907) va tornar a plantejar la possibilitat d’un sol autor, reprenent així la primera opinió de Kaibel, tot i que aquest mateix ja l’havia rebutjada, i sense obtenir gaire seguiment entre els investigadors.

46. D’acord amb la inscripció IG 14, 1184 (ἐπ᾿ ἄρχοντος Φιλίππου).

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 21

22/06/12 12:13

22

INTRODUCCIÓ

Coneixem per diverses fonts antigues vuit títols de les comèdies d’Apol·lodor de Gela i en conservem cinc fragments: la Suda ens ha transmès El qui es deixa morir de gana o els germans enamorats entre si (també citat per Estobeu), El tenyit, La sacerdotessa, Sísif, Escrió, El fabricant de tauletes i El fals Àiax, aquests dos últims també coneguts gràcies a Pòl·lux; Ateneu ens ha transmès La que se separa. c) Apol·lodor de Carist Ateneu de Nàucratis, en la seva obra El banquet dels erudits (XIV 664a), fa Macó47 contemporani d’un comediògraf denominat Apol·lodor de Carist, dada que fa versemblant la identificació d’aquest últim amb el segon Apol·lodor de la inscripció esmentada més amunt.

Sembla que Apol·lodor de Carist va escriure els originals grecs de dues de les comèdies adaptades al llatí per Terenci,48 La sogra i Formió,49 fet que ens permet conèixer millor el tipus de comèdies i arguments que devia desenvolupar l’autor.

47. Autor còmic de datació insegura, com la d’Apol·lodor de Carist. No obstant això, Andrew S. F. Gow (Machon. The fragments, Cambridge 1965, 6), que ha editat i comentat l’obra d’aquest autor, considera escaient situar-la a mitjan segle iii aC. 48. Una de les versions de la Vida de Terenci de Donat, coneguda amb el nom de Vita Ambrosiana (vegeu testimoniatge 5 d’Apol·lodor de Carist) afirma que l’autor dels originals d’aquestes dues obres és «Apollodorus caricio» que també s’ha llegit com a «Apollodorus caritio». El terme «caricio» o «caritio» apareix en les altres versions de la Vida de Terenci convertit en «comico». L’opinió més estesa al respecte és que en l’original perdut d’aquesta obra de Donat apareixeria «Carystio» i que després es va corrompre en ulteriors còpies en «caricio» i «comico».

49. El títol de Formió s’ha adduït com a argument a favor que Apol· lodor de Carist fos l’autor de l’original grec. En efecte, sabem que aquest nom era el de personatges de comèdia d’Apol·lodor de Carist, tant d’El calumniador (frag. 7 K.-A.) com d’un paràsit d’El demandant, segons que ens n’informa Donat (Comentari a Formió 26, cf. El demandant III). No es descarta que el nom estigués inspirat en un paràsit de Seleuc esmentat per Ateneu (VI 244f).

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 22

22/06/12 12:13

INTRODUCCIÓ

23

A més, Eli Donat, gramàtic del segle iv que va fer un comentari de l’obra del comediògraf llatí Terenci tot fent servir la informació de la Vida de Terenci original datada en el 100 dC, ens ofereix comentaris particulars d’aquestes comèdies, que ens permeten també de tenir un coneixement més acurat de la seva adaptació.

Coneixem per diverses fonts de transmissió indirecta 32 fragments i dotze títols de les comèdies d’Apol·lodor de Carist: Amfiaraos, El qui correspon a una bona acció i La muda, conegudes gràcies a Pòl·lux; El calumniador, gràcies a Pòl·lux i Estobeu; Els qui es deixen morir de gana i La que se separa, gràcies a Foci; El fabricant de tauletes, La sacerdotessa, La dotada o la venedora de roba i La degollada, gràcies a Ateneu; La sogra i El demandant, per sengles adaptacions llatines de Terenci. d) Apol·lodor l’atenès Només la Suda (α 3404) afirma que hi va haver un comediògraf denominat Apol·lodor d’Atenes, el qual va compondre quaranta-set comèdies i va vèncer els certàmens en cinc ocasions. No té, però, cap dada identificadora, més enllà de la seva nacionalitat atenesa. Meineke,50 com que Apol·lodor d’Atenes només és citat per la Suda, i en la Suda mai no apareix cap citació d’Apol·lodor de Carist, els va considerar el mateix autor. e) Un o altre Apol·lodor Les diverses edicions de fragments de la Comèdia Nova recullen un grup de fragments i títols atribuïts a Apol·lodor, sense que puguem esbrinar amb certesa si pertanyen a l’un o l’altre dels personatges coneguts amb aquest nom. La nostra edició en recull vint-i-quatre fragments i nou títols: Els ger50. Historia critica 462.

02 INTRODUCCIO 008-064.indd 23

22/06/12 12:13

10 INDEX 193.indd 192

25/06/12 09:30

ÍNDEX

Introducció

9

Bibliografia

65

Títols conservats de comèdies

87

Abreviatures

90

Text i traducció Apol·lodor de Carist Apol·lodor de Gela Apol·lodor (de Carist o de Gela) Dífil

10 INDEX 193.indd 193

93 94 109 113 122

25/06/12 09:30

11 COLECCIO 194-208.indd 194

25/06/12 09:33

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

de

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells ­(2.a ed. a cura de Carles Riba).

11 COLECCIO 194-208.indd 195

25/06/12 09:33

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi ­Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias.

Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

11 COLECCIO 194-208.indd 196

25/06/12 09:33

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon.

47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari.

Aratos. Per Carles Riba.

53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre ­l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització ­financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar.

62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar.

64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba.

67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

11 COLECCIO 194-208.indd 197

25/06/12 09:33

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon.

Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon.

Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i ­Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i ­Josep M.a Casas i Homs.

11 COLECCIO 194-208.indd 198

25/06/12 09:33

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre ­l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de ­Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan ­Petit.

103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal ­Olivar.

106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar.

112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç.

113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

11 COLECCIO 194-208.indd 199

25/06/12 09:33

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç.

134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev.

139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina.

142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives.

145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina.

149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai ­Rabiri. Per Josep Vergés.

155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull.

157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina.

160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

11 COLECCIO 194-208.indd 200

25/06/12 09:33

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont­ serrat Jufresa.

162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart.

163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles.

165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart.

166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles.

176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba.

183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç.

184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató.

187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

11 COLECCIO 194-208.indd 201

25/06/12 09:33

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç.

200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero.

201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç.

202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés.

204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba.

206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero.

209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart.

211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés.

217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas.

224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

11 COLECCIO 194-208.indd 202

25/06/12 09:33

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé.

236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta.

Per Juli Pallí.

243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev.

245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent ­Ferrís i Miquel Dolç.

254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo.

255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

11 COLECCIO 194-208.indd 203

25/06/12 09:33

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès.

257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev.

261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis.

Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès.

265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev.

269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev.

270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès.

277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló.

278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí.

283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

11 COLECCIO 194-208.indd 204

25/06/12 09:33

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella.

287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella.

289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla.

292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla.

293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí.

296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí.

297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí.

298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès.

303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina.

304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González ­Urbaneja.

307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès.

308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla.

312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba.

313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès.

317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar.

319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

11 COLECCIO 194-208.indd 205

25/06/12 09:33

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar.

324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío ­López.

327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès.

330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès.

337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). ­Homilies I-VII. Per Josep Vives.

340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). ­Homilies VIII-XV. Per Josep Vives.

341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). ­Llibres II-IV. Per Jordi Raventós.

342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. ­Per Joan Mariné Isidro.

343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès.

344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós.

347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo.

355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

11 COLECCIO 194-208.indd 206

25/06/12 09:33

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Mont­serrat Ros i Joan Alberich.

359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà.

361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas.

377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau.

383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.

384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.

387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja.

388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.

389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

11 COLECCIO 194-208.indd 207

25/06/12 09:33

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall.

391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio.

E N P R E P A R A C I Ó Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí.

11 COLECCIO 194-208.indd 208

25/06/12 17:34

11 COLECCIO 194-208.indd 209

25/06/12 09:40

11 COLECCIO 194-208.indd 210

25/06/12 09:40