Història (vol. IX), d'Heròdot

ESCRIPTORS GRECS

HERÒDOT

HISTÒRIA VOL. IX

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXII

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 2

04/10/12 08:27

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

HERÒDOT

HISTÒRIA, IX

BARCELONA

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 3

04/10/12 08:27

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes © Joaquim Gestí, 2012 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2012 © Institut Cambó, 2012 ISBN 978-84-9859-213-9 (Volum IX) Rústica ISBN 978-84-7225-765-8 (Obra completa) dipòsit legal:

B. 26.979-2012

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 4

04/10/12 08:27

HERÒDOT

HISTÒRIA Vol.

ix

[LLIBRE IX]

TEXT GREC REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

JOAQUIM GESTÍ

BARCELONA BERNAT METGE 2012

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 5

04/10/12 08:27

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 6

04/10/12 08:27

La pena més terrible de totes les que hi ha entre els homes és aquesta: entendre moltes coses, però no dominar-ne cap.

(Heròdot IX 16) A la Montserrat, en Joan i l’Andreu, que m’han ajudat a arribar a port, i a en Raül i la Noemí per la seva paciència i consideració.

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 7

04/10/12 08:27

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 8

04/10/12 08:27

SIGLA

A B

= Laurentianus LXX, saec. x. = Romanus bibliothecae nunc Angelicanae Augustinorum, olim Passioneus, saec. xi.

C = Laurentianus Conventi soppressi 207, saec. xi.

D = Vaticanus 2369, ex bibliotheca Mureti, saec. xi uel xii.

E = Parisinus Supplem. 134, saec. xiii, ex codice saec. x ut uidetur descriptus.

P = Parisinus 1633, saec. xiv.

R = Vaticanus 123, saec. xiv.

S = Cantabrigiensis Collegii S. Emmanuelis 30, ex bibliotheca Sancrofti, saec. xiv.

V = Vindobonensis LXXXV, saec. xiv.

Const. = Excerpta Constantini Porphyrogenneti.

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 9

04/10/12 08:27

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 10

04/10/12 08:27

HERODOTI

HISTORIAE LIB. IX

CALLIOPE

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 11

04/10/12 08:27

01 PLEC HERODOT IX (1-12).indd 12

04/10/12 08:27

NOTÍCIA PRELIMINAR

El llibre novè i últim de la Història, Cal·líope en la classificació alexandrina,1 continua el relat dels esdeveniments finals de la Segona Guerra Mèdica, interromputs als darrers capítols del llibre vuitè, i que inclouen les batalles de Platea i Mícale. A banda aquests temes principals, el llibre conté també una breu digressió sobre els amors de Xerxes, la crueltat de la seva esposa Amastris i la mort de Masistes, germà del rei, episodis que precedeixen els esdeveniments del setge atenès de Sestos i l’anècdota sobre el consell de Cir el Gran als perses, amb la qual s’acaba la Història herodotea. Aquest final suggereix que l’obra va quedar inacabada, una hipòtesi a favor de la qual hi ha, sobretot, la promesa incomplerta, formulada al llibre primer,2 de narrar la història d’Assíria i l’anunci que més endavant es relatarà la mort d’Efialtes, el traïdor de les Termòpiles, cosa que tampoc no s’acaba produint.3 Tanmateix, si acceptem que el setge de Sestos marca el final simbòlic de les Guerres Mèdiques, aleshores Heròdot assoleix l’objectiu principal expressat en el preàmbul de la seva obra: relatar els esdeveniments i les causes que van portar a l’enfrontament entre grecs i bàrbars. A més, la digressió final que clou la Història, el consell de Cir el Gran als perses sobre la recerca de terres millors,4 és un colofó magistral del pensament herodoteu, d’una concepció de la història que considera l’esdevenidor dels pobles des d’una perspectiva èpica, sotmès a la voluntat dels individus, els quals estan supeditats, al seu torn, a les vicissituds del destí i a la intervenció divina. Des d’aquest punt de vista, Heròdot, com la majoria dels seus contemporanis, estava convençut que els perses havien estat amos i senyors del món en època de Cir i Cam1. Com ja hem comentat en volums anteriors, la divisió que els alexandrins van fer de l’obra d’Heròdot a finals del segle iii aC no correspon a cap criteri cronològic sobre els esdeveniments relatats.

2. Cf. I 106; 184.

3. Cf. VII 213.

4. Cf. IX 122.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 13

04/10/12 08:28

14

NOTÍCIA PRELIMINAR

bises gràcies al fet que no s’havien acomodat, ni havien sucumbit al luxe de les terres fèrtils, les riqueses i la pau que va comportar l’expansió aquemènida; així, si els grecs van ser capaços de derrotar-los fou, no sols per l’anhel de llibertat, omnipresent en tota l’obra, sinó perquè vivien en una terra pobra i inhòspita que els obligava a lluitar per la supervivència.5 Sumàriament, doncs, el llibre novè relata els preparatius bèl·lics de grecs i bàrbars després de la negativa atenesa a acceptar un pacte amb els perses: la invasió de l’Àtica i l’ocupació d’Atenes per part de Mardoni (1-5), les exigències ateneses davant els aliats per tal de fer front comú contra els invasors i la mobilització militar dels contingents grecs en direcció a Beòcia (6-12), la crema d’Atenes per part de Mardoni com a represàlia i el replegament de l’exèrcit a Beòcia (13-17), la disposició tàctica de tots dos bàndols a Platea (18-21), les hostilitats prèvies a la batalla i la situació de cada exèrcit (22-58), la batalla final i el seu desenllaç, amb la mort de Mardoni, la retirada d’Artabazos amb els supervivents perses i el setge aliat de Tebes (59-89), l’arribada de la flota grega a Samos procedent de Delos (90-97), la batalla de Mícale (98-106) i el retorn dels aliats a les seves ciutats, amb l’excepció dels atenesos, que inicien una campanya de càstig contra les ciutats gregues aliades dels perses a l’Hel·lespont, en particular contra Sestos (114-121). Abans, però, hi ha la digressió sobre els amors de Xerxes i la mort de Masistes (107-113) i, finalment, el consell de Cir el Gran als perses, que clou l’obra (122).

Moviments militars abans de Platea La derrota naval a Salamina havia obligat Xerxes a retirar el gruix de l’exèrcit de terra cap a l’Hel·lespont. Al mateix temps, el rei ordenava als seus almiralls que fessin rumb cap a aquesta regió i protegissin la costa oriental de l’Egeu i el pas de les tropes cap a Àsia.6 Tot i que Heròdot presenta aquesta retirada com una penosa derrota,7 des d’un punt de vista tàctic la decisió de Xerxes sembla encertada: un cop aconseguits part dels objectius de la campanya contra Grècia –el més important, sens dubte, la devastació de l’Àtica i la destrucció d’Atenes–,8 la impossibilitat de continuar l’avanç cap al Pelopon-

5. Cf. IX 82, a propòsit de les paraules que el lacedemoni Pausànias pronuncia davant els seus generals: «Grecs, heus ací per què us he convocat, per mostrar-vos la insensatesa del rei meda, el qual, tot i disposar d’aquests mitjans de vida, ha vingut a la nostra terra per privar-nos dels nostres, que són tan minsos.»

6. Cf. VIII 97.

7. Cf. VIII 117.

8. Cf. VIII 53.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 14

04/10/12 08:28

NOTÍCIA PRELIMINAR

15

nès sense l’ajuda de la flota fa que el rei decideixi replegar els seus efectius als campaments d’hivern de Tessàlia, dirigir les naus cap a l’Hel·lespont per controlar el pas a Àsia i iniciar una retirada ordenada d’una part de les tropes, primer cap a Sardes i posteriorment a Susa, deixant a Tessàlia i Beòcia un nombrós exèrcit sota el comandament de Mardoni per tal de mantenir el control del nord de Grècia i prosseguir la conquesta del Peloponnès.9 Mardoni, per la seva banda, seguint ordres de Xerxes, inicia una ofensiva diplomàtica, a través del seu aliat Alexandre I de Macedònia, per arribar a un pacte amb els atenesos, amb la clara intenció de dividir les forces aliades i sembrar la dissensió entre les ciutats gregues.10 Tanmateix, quan Mardoni rep la notícia que els atenesos no estan disposats a arribar a cap acord, mobilitza el seu exèrcit des de Tessàlia, on havia passat l’hivern, i després d’una breu estada a Beòcia, es dirigeix ​​contra Atenes.11 Com en el cas de la invasió de Xerxes, l’estiu del 480 aC, els perses troben la ciutat deserta: els atenesos s’han traslladat en massa a Salamina, tot seguint l’estratègia defensiva que havien adoptat poc abans de la batalla naval12 i, al mateix temps, han enviat emissaris a Esparta per denunciar davant els èfors l’incompliment dels acords convinguts amb els ambaixadors lacedemonis presents a Atenes durant la visita d’Alexandre.13 A canvi de rebutjar el pacte, i davant la imminent invasió de Mardoni, els atenesos havien exigit a Esparta l’enviament immediat d’un exèrcit aliat a l’Àtica i l’abandonament de l’antiga estratègia de defensar exclusivament el Peloponnès, amb la construcció d’un mur a l’istme de Corint.14 Els ambaixadors atenesos, però, no es limiten a denunciar l’actitud dels aliats, sinó que manifesten la seva disposició a acceptar el pacte amb Xerxes si no són escoltades les seves exigències. Finalment els espartans, conscients que la construcció d’un mur a l’Istme no servirà de res si una força naval com l’atenesa s’uneix als perses, decideixen enviar un exèrcit de deu mil hoplites a l’Àtica, comandats per Pausànias, el fill de Cleòmbrot.15

9. Segons Heròdot, amb un exèrcit de tres-cents mil homes (cf. VIII 113).

10. Cf. VIII 136-144.

11. Cf. IX 1-4.

12. Cf. VIII 41.

13. Cf. IX 7s.

14. Cf. VIII 71-72.

15. Cleòmbrot era el fill petit d’Anaxàndrides i el pare de Pausànias (cf.

V 39-48; VI 51-86; VII 204-205). Deprés de la mort del seu germà gran, el rei Leònidas, esdevingué regent d’Esparta per la minoria d’edat de Plistarc, el fill de Leònidas. Va morir, però, l’octubre d’aquell mateix any 480 aC, i Pausànias el succeí en la regència.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 15

04/10/12 08:28

16

NOTÍCIA PRELIMINAR

En conèixer la notícia d’aquesta mobilització, Mardoni, que fins aleshores havia mantingut l’esperança d’aconseguir un acord amb els atenesos,16 ordena la destrucció d’Atenes. Destruïda la ciutat,17 ell i el seu exèrcit es retiren cap a la plana de Beòcia, amb la intenció de cercar un indret més favorable per a les operacions militars del seu exèrcit i preparar-se per a un combat definitiu contra les forces gregues que, a través de l’Istme, avancen cap a Eleusis per reunir-se amb la infanteria atenesa. Els atenesos, per la seva banda, han mobilitzat vuit mil hoplites, comandats per Aristides,18 als quals s’han d’afegir sis-cents exiliats plateus. A l’exèrcit espartà, a més, se li han unit contingents de gairebé totes les ciutats gregues. Un cop a Eleusis, la força conjunta marxa cap a Beòcia, a través de les muntanyes del Citeró, arriba a Èritres de Beòcia, s’assabenta que els bàrbars han acampat a les ribes de l’Asop i, tenint en compte aquesta circumstància, pren posicions just al davant, als contraforts del Citeró.

La batalla de Platea La batalla de Platea tingué lloc molt probablement entre el 15 i el 27 d’agost del 479 aC. Segons Heròdot, l’exèrcit de Mardoni estava format per tres-cents mil homes, mentre que els aliats grecs n’havien reunit un total de cent deu mil.19 Tanmateix, ja hem vist, en parlar del nombre d’efectius perses

16. Fins al punt d’enviar un nou emissari, Muríquides, possiblement un hel·lesponti d’ascendència atenesa, amb la mateixa proposta que Alexandre (cf. IX 4).

17. Les restes arqueològiques trobades a finals del segle xix al turó de l’acròpolis corroboren el relat herodoteu sobre la destrucció d’Atenes, primer per part de Xerxes i posteriorment de Mardoni. El dipòsit conegut com a Perserschutt conté gran quantitat d’estàtues del període arcaic, trencades i cremades parcialment. La majoria representen sacerdotesses. Quan els atenesos van poder retornar a la seva ciutat i començar les obres de reconstrucció, aquestes estàtues sagrades van ser enterrades solemnement en el mateix recinte sagrat de l’acròpolis.

18. Cf. IX 28. Es tracta d’un dels personatges polítics atenesos més importants de l’època. Va participar en la batalla de Marató (cf. VI 109), fou arcont epònim l’any 489-488 aC, va patir l’ostracisme el 482 aC i el 480 aC, ja en plena invasió persa, va tornar del seu exili a Egina a l’empara de l’amnistia general promulgada amb el decret de Trezè (cf. VIII 41) i va prendre part en la batalla de Salamina. Per a una informació més detallada, cf. VIII 79 i n. 218.

19. Cf. IX 30 i 33.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 16

04/10/12 08:28

NOTÍCIA PRELIMINAR

17

que van prendre part en la campanya de Xerxes, que les xifres que aporten les fonts antigues no són versemblants i que tenen l’objectiu de donar dimensions èpiques al relat, tot mostrant la magnitud de l’exèrcit persa i glorificant, així, el comportament dels grecs i el seu triomf final. Molt probablement, a Platea es van enfrontar un exèrcit de setanta-cinc mil perses i una coalició grega no superior als cinquanta mil.21 Tal com ja havia passat a Marató,22 l’inici de les hostilitats es demora, en concret, onze dies, per decisió dels comandaments de tots dos exèrcits. Les raons d’aquest ajornament semblen de caràcter estratègic. Pel que fa als grecs, condicionava la seva estratègia la preocupació per la cavalleria persa, una tropa de combat que no era de xoc, sinó formada per arquers muntats a cavall que impedien les evolucions de la infanteria hoplita grega disparant els arcs a distància.23 Davant la por de veure’s envoltats per aquestes forces, la infanteria grega pren posicions vora els turons i espera l’arribada de nous contingents. Per la seva banda, els perses són conscients que la seva infanteria lleugera és molt inferior a la força de combat de la falange grega, de manera que una lluita a camp obert els representa un perill.

Tot i que Heròdot manifesta que Mardoni estava ansiós per lliurar una batalla decisiva que decantés la guerra a favor seu,24 la historiografia moderna considera, en canvi, que l’estratègia de Mardoni a Platea no perseguia precisament aquest objectiu. Ben al contrari: és molt probable que les operacions perses anteriors a la batalla no anessin destinades a atraure els grecs a una lluita a camp obert, sinó a forçar-ne la retirada, objectiu que, de fet, van aconseguir.25 Això explicaria també les obres de fortificació que Mardoni havia ordenat en arribar a Beòcia, amb la idea de no arriscar-se a una batalla final i esperar que la coalició grega es desfés26 per culpa de les dissensions internes i els interessos enfrontats d’atenesos i espartans, tal com li suggerien, 20

20. Cf. VII, Notícia preliminar 17s.

21. Cf. John Francis Lazenby, The Defence of Greece, 490-479 B.C., Warmister, Aris & Phillips, 1993, 227-228.

22. En el cas de Marató, Milcíades esperava l’arribada dels espartans, que no s’havien pogut mobilitzar abans per culpa de la celebració de les Carnees (cf. VI 106; 110).

23. Cf. IX 17-18, a propòsit de l’episodi protagonitzat per la cavalleria persa i els foceus.

24. Cf. IX 37.

25. Cf. IX 51.

26. Cf. IX 15. Segons el relat herodoteu, Mardoni ordena talar bona part del territori beoci per tal de construir una muralla defensiva, amb la intenció que la fortificació esdevingui un lloc per a refugiar-se si el resultat de la confrontació no li és favorable.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 17

04/10/12 08:28

18

NOTÍCIA PRELIMINAR

de fet, els oligarques tebans que havien abraçat la causa meda i el seu lloctinent Artabazos.27 Mardoni, però, opta per una guerra psicològica destinada a minar la moral dels grecs: de primer envia la cavalleria per atacar per sorpresa les línies gregues, possiblement amb la finalitat d’atraure’ls a camp obert i apartar-los dels turons.28 Encara que aquesta maniobra li procura inicialment un cert èxit, la mort de Masisti, el comandant de la cavalleria, provoca la retirada dels perses.29 Aquest inesperat triomf esperona la moral dels grecs, fins al punt que els comandants decideixen avançar posicions, baixar a la plana de Platea i apropar-se a les línies perses.30 La nova disposició tàctica genera una forta discussió entre tegeates i atenesos per veure qui ha d’ocupar l’ala esquerra.31 Un cop decidit per aclamació que l’ocupin els atenesos, els espartans i els tegeates se situen al voltant d’un turó a la dreta de la formació, els atenesos sobre un pujol a l’esquerra i la resta dels contingents a la part central, en un terreny lleugerament inferior respecte als flancs.32 Com a resposta tàctica, Mardoni fa avançar els seus homes fins al riu i els disposa per a la batalla. Tanmateix, cap del dos bàndols no es decideix a prendre la iniciativa. D’acord amb el seu concepte d’intervenció divina en els moments decisius de la Història, Heròdot afirma que la raó per la qual cap dels dos contendents no es decidia a presentar combat era la manca d’auguris favorables en els sacrificis previs a la batalla.33 D’aquesta manera, els exèrcits romanen en les seves posicions durant vuit dies, temps que permet l’arribada de noves tropes gregues.34 Per evitar que augmenti el nombre de tropes enemigues, Mardoni pren la iniciativa: aconsellat pels tebans, envia novament la cavalleria a atacar els passos del Citeró i aquesta acció li permet capturar un comboi de provisions gregues.35 Transcorren dos dies més en què les línies de subministrament gregues continuen en constant amenaça, i llavors Mardoni llança finalment un

27. Segons els quals «s’havien de repartir aquestes riqueses entre els grecs, sense fer-ne estalvi, sobretot entre els líders de les ciutats, que de seguida renunciarien a la seva llibertat, evitant així als perses els riscos del combat» (cf. IX 41).

28. Cf. IX 20s.

29. Sobre la seva mort i el dol públic consegüent, cf. IX 22 i 24.

30. Cf. IX 25.

31. Cf. IX 26s.

32. Cf. IX 28s.

33. Cf. IX 37.

34. Cf. IX 38.

35. Cf. IX 39.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 18

04/10/12 08:28

NOTÍCIA PRELIMINAR

19

atac de cavalleria i aconsegueix bloquejar la font Gargàfia, l’únic subministrament d’aigua potable de l’exèrcit grec,36 atès que no es podien acostar al riu Asop per l’amenaça dels arquers perses.37 La falta d’aliments i aigua fa insostenible la posició grega, per la qual cosa decideixen replegar-se cap a la plana de Platea, des d’on podran vigilar els passos del Citeró i accedir a fonts d’aigua. Per passar inadvertits i evitar l’atac de la cavalleria, els comandants decideixen replegar-se de nit.38 No obstant això, la retirada es fa malament i enmig d’una enorme confusió. Els contingents del centre perden la seva posició i acaben disseminats per la plana.39 Pel que fa als flancs, que s’havien quedat protegint la rereguarda, quan es fa de dia ni tan sols han començat el replegament.40 Enmig d’aquesta confusió, la formació grega es fragmenta i Mardoni, que contempla la maniobra, la considera un intent de retirada; en lloc de permetre la fugida, decideix passar a l’acció i encalçar els enemics.41 Però els grecs no es retiren i planten cara a l’atac de Mardoni. A més, sense voler, han atret els perses a un indret favorable als seus interessos, ja que es troben en una posició més elevada, on el seu desavantatge numèric es veu compensat per la clara superioritat de la seva infanteria pesada.

Doncs bé, mentre Mardoni, amb el bo i millor de la infanteria persa, persegueix els lacedemonis,42 espontàniament la resta de l’exèrcit bàrbar també comença a avançar sense seguir cap consigna.43 Aleshores, Pausànias envia un missatger als atenesos demanant-los ajuda,44 però aquests ja han entaulat combat amb la falange tebana i no poden socórrer Pausànias.45 Els espartans i els tegeates reben en primer lloc l’atac de la cavalleria,46 mentre la infanteria persa segueix avançant i comença a disparar els seus arcs contra els hoplites grecs, parapetats darrere els seus grans escuts de vímet. Segons Heròdot, la situació arriba a tal punt de desesperació que Pausànias ha d’invocar la intervenció divina d’Hera per canviar el signe de la batalla.47 Sigui per intervenció olímpica o per valentia, els grecs es refan i es llancen contra els parapets perses, que deixen estar els arcs i comencen a combatre cos a cos.48 El punt 36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

43.

44.

45.

46.

47.

48.

Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf. Cf.

IX IX IX IX IX IX IX IX IX IX IX IX IX

49.

49.

52.

52-53.

56.

59.

59.

59.

60.

61.

60.

61.

62.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 19

04/10/12 08:28

20

NOTÍCIA PRELIMINAR

culminant de la batalla és la mort de Mardoni. Mentre dirigí les operacions, les seves tropes van resistir amb gran ardit, però quan Mardoni cau, les tropes d’elit que l’acompanyen fugen i abandonen la resta de la infanteria persa.

Mentrestant, la resta de l’exèrcit bàrbar fuig en total desordre cap al seu campament i cap a la fortificació de fusta que havien construït.49 La batalla conclou amb l’assalt de la fortificació per part dels aliats, el saqueig del campament persa, inclosa la tenda de Mardoni, i la retirada d’Artabazos amb les tropes supervivents en direcció, primer, a l’Hel·lespont, i posteriorment a Bizanci, al Bòsfor.50

La batalla de Mícale i la posterior estratègia aliada Segons Heròdot, la batalla de Mícale, el promontori de la costa d’Àsia Menor que es troba davant l’illa de Samos, va tenir lloc la tarda del mateix dia que la de Platea.51 Després de la victòria a Salamina, els aliats havien reagrupat la seva flota a Egina i, en arribar la primavera del 479 aC,52 van enviar cent deu naus a Delos, sota comandament del rei espartà Leotíquides, per encalçar la flota persa supervivent del desastre de Salamina, que s’havia retirat a Samos amb tres-cents vaixells. A Delos, els aliats reben la petició d’uns ambaixadors samis perquè es dirigeixin a la seva illa, on es troba l’armada bàrbara, i hi entaulin combat naval.53 Leotíquides accepta la petició i salpa en direcció a Samos. Tanmateix, els perses, que ja no disposen dels efectius fenicis i tenen, a més, els vaixells malmesos, decideixen no córrer el risc de combatre al mar, abandonen Samos, desembarquen al continent, arrosseguen les naus a terra ferma, a la platja als peus del promontori de Mícale, i s’uneixen als seixanta mil homes que Xerxes ha deixat a la regió amb l’objectiu de mantenir les ciutats jònies sota el seu control.54 Per tal de protegir les naus, els perses aixequen una tanca defensiva al voltant i s’hi parapeten. Aleshores, Leotíquides, després de cridar a la deserció els jonis que formen part de l’exèrcit persa, tal com Temístocles havia fet a Salamina,55 decideix desembarcar totes les tripulacions, uns quaranta-cinc mil homes, i presentar batalla terrestre. Els perses, com a mesura preventiva, desarmen

49. Cf. IX 65 50. Cf. IX 66.

51. Cf. IX 90.

52. Cf. VIII 131-133.

53. Cf. IX 90.

54. Cf. IX 96. Aquestes tropes estaven comandades pel general Tigranes (cf. VII 62).

55. Cf. VIII 23.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 20

04/10/12 08:28

NOTÍCIA PRELIMINAR

21

els jonis del seu exèrcit i envien els milesis, coneixedors de la regió, a controlar els passos de Mícale per tenir garantida una eventual retirada. Un cop a terra, els grecs formen, excepcionalment, amb els espartans i els peloponnesis a l’ala esquerra i els atenesos a la dreta.56 Això fa que els espartans avancin per la part més abrupta del terreny, mentre els atenesos ho fan per la platja, sense oposició, cosa que els permet arribar a les línies defensives perses i entaular combat al voltant del parapet abans que arribin els lacedemonis.

Després d’una lluita incerta, l’arribada dels espartans i la superioritat tàctica i bèl·lica dels hoplites grecs s’imposen a la superioritat numèrica persa i decanten la victòria a favor dels aliats. Tot seguit, els grecs incendien el que queda de la flota persa que havia iniciat la campanya contra Grècia, mentre els perses supervivents, que intenten fugir a través del promontori, són encalçats i exterminats pels mateixos milesis que hi havien destacat per protegir la seva retirada.57 Després de la victòria a Mícale, els aliats deliberen sobre l’estratègia que cal seguir. Per als atenesos, el més important és garantir la seguretat de la regió, la qual cosa requeriria la creació d’una aliança permanent amb les ciutats jònies de la costa i els illencs per continuar fent front a les hostilitats amb Àsia. En canvi, els espartans i la resta dels peloponnesis són partidaris de desallotjar Jònia.58 Finalment es decideix que la flota navegui cap a l’Hellespont per barrar el pas als perses que es retiren del continent. Les passarel· les sobre el mar, però, ja no existeixen: han estat destruïdes pels temporals de la zona, i els contingents perses comandats per Artabazos es dirigeixen cap al Bòsfor.59 Davant aquest fet, espartans i peloponnesis decideixen tornar a les seves ciutats, mentre que els atenesos opten per atacar el Quersonès traci, encara en mans dels perses, i assetjar Sestos, la ciutat més ben fortificada de la regió.60 Després d’un llarg setge, la ciutat cau. Aquest episodi marca l’inici d’una nova fase en el conflicte, la de la contraofensiva aliada, amb Atenes al capdavant, per a foragitar els perses de tots els territoris grecs.

Conclusions Si la batalla de Salamina fou el punt d’inflexió de la Segona Guerra Mèdica, les batalles de Platea i Mícale representen la fi de l’amenaça persa a la 56. Cf. IX 26, a propòsit de la formació de batalla a Platea i la discussió entre atenesos i tegeates per l’ala esquerra de l’exèrcit.

57. Cf. IX 99-104.

58. Cf. IX 106.

59. Cf. IX 89.

60. Cf. IX 115; Tucídides I 89.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 21

04/10/12 08:28

22

NOTÍCIA PRELIMINAR

Grècia continental. Aquestes victòries permetran, a més, que, de mica en mica, altres regions gregues, com Tràcia i Macedònia, es revoltin contra el domini bàrbar i que en els següents trenta anys les illes de l’Egeu i, finalment, la Jònia d’Àsia Menor, s’alliberin definitivament del jou aquemènida.

Cap d’aquestes dues batalles, però, no ha tingut la transcendència històrica, cultural i espiritual que han tingut les de Marató, Salamina o les Termòpiles, un fet que cal interpretar per les circumstàncies concretes que van envoltar aquests esdeveniments dins del marc general del conflicte entre grecs i perses.

La batalla de Marató ha estat, sens dubte, un dels episodis més lloats i recordats de la Història Universal. La significació política i cultural del triomf dels atenesos sobre els perses ha convertit aquest enfrontament en un símbol de la lluita d’un poble per la seva llibertat. Els mateixos protagonistes de seguida van copsar el caràcter èpic d’aquest triomf, fet que dificulta extraordinàriament l’anàlisi objectiva d’allò que realment va passar a la plana de Marató. Cal tenir en compte que les fonts històriques de què disposem són majoritàriament gregues. Tanmateix, que el triomf fos exclusiu d’atenesos i plateus també va posar de manifest que, tot i la victòria, l’única sortida de les ciutats gregues era la unitat d’acció, una circumstància que, com sovint llegim en el relat herodoteu, no sempre fou fàcil d’aconseguir per culpa dels recels i els enfrontaments territorials.

Les Termòpiles, deu anys després de Marató, el 480 aC, representen la voluntat dels grecs de no renunciar a la seva llibertat. Cal no obviar, però, que la valentia d’un grapat d’homes per defensar fins a la mort el congost que deixava la porta oberta a la invasió persa, magnificada a posteriori per la historiografia oficial, fou, en realitat, el resultat de la desunió i de les dissensions a l’interior de la coalició grega, que no havia estat capaç d’arribar a un acord sobre la manera, el moment i el lloc adequats per a fer front a l’exèrcit invasor.61 Una desunió que va portar a la batalla de Salamina.

Molt probablement, les desesperades circumstàncies en què es produí el combat naval, amb l’Àtica ocupada, Atenes saquejada i els perses avançant cap a l’Istme, i la poca fe en la victòria de la resta dels grecs,62 expliquen la importància que els atenesos van donar a aquest triomf i que ràpidament esdevingués un nou símbol de la lluita per la llibertat. Tanmateix, si analitzem aquells esdeveniments de manera objectiva, trobarem uns atenesos abandonats per uns aliats que, encapçalats per Esparta, van decidir una estratègia, la defensa de l’Istme, que només beneficiava els interessos de les ciutats del Peloponnès.63 Per aquesta raó, la victòria atenesa a Salamina, contra tot pro61. Cf. VII 148-169.

62. Cf. VIII 40.

63. Cf. VIII 71s.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 22

04/10/12 08:28

NOTÍCIA PRELIMINAR

23

nòstic, més enllà de la visió heroica i romàntica que la nostra tradició cultural li ha atorgat, és crucial per a entendre els esdeveniments posteriors de la història grega, que conduiran al naixement de l’hegemonia atenesa, la Lliga de Delos i, finalment, a la Guerra del Peloponnès.

Platea i Mícale, en canvi, són dues batalles on les forces aliades, novament després de molts esforços per a aconseguir la unitat,64 s’enfronten per primera vegada als perses en condicions d’igualtat. Tot i que la seva inferioritat numèrica segueix essent notable, militarment totes dues batalles demostren la clara superioritat dels hoplites i les falanges gregues sobre una infanteria lleugera persa incapaç de resistir l’embranzida de l’armament pesant grec i el seu ordre tàctic. Una superioritat que a partir d’aquell moment, i amb Alexandre el Gran de Macedònia i la seva conquesta de l’Imperi Aquemènida com a punt culminant, quedarà palesa en posteriors campanyes militars, fins al punt que els mateixos perses començaran a reclutar hoplites grecs en qualitat de mercenaris per solucionar conflictes dins les fronteres del seu imperi.65

Referències bibliogràfiques: Barron, John Penrose, «The liberation of Greece», en The Cambridge ancient History, 2a ed., vol. iv, 592-622.

Bengtson, Hermann, Griechische Geschichte. Handbuch der Altertumswissenschaft, III, 4, Munic 1969.

Burn, Andrew R., Persia and the Greeks. The Defence of the West, c. 546478 B.C., Londres 1962, 423-447.

—, «Persia and the Greeks», en Ilya Gershevitch (ed.), The Cambridge History of Iran, vol. II: The Median and Achaemenian Periods, Cambridge 1985, 547-552.

Fehling, Detlev, Herodotus and his sources: citation, invention and narrative art, Cambridge, Francis Cairns, 1989.

Glotz, Gustave, Pierre Roussel & Robert Cohen, Histoire Grecque, vol. i-iv, París 1948.

Green, Peter, The Greco-Persian Wars, University of California Press, 1996.

Hammond, N. G. L., «The expedition of Xerxes», en The Cambridge Ancient History, 2a ed., vol. iv, 518-590.

Hignett, Charles, Xerxes’ Invasion of Greece, Oxford 1963, 149-288.

Holland, Tom, Persian Fire: The First World Empire and the Battle for the West, Londres, Abacus, 2006.

64. Cf. IX 6s., a propòsit de l’amenaça atenesa davant els èfors espartans d’acceptar un pacte amb els perses.

65. Com ara l’expedició dels Deu Mil, que Xenofont narra a l’Anàbasi.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 23

04/10/12 08:28

24

NOTÍCIA PRELIMINAR

Lazenby, John. F., The Defence of Greece, 490-479 B.C., Warmister, Aris & Phillips, 1993.

Meier, Christian, Athen. Ein Neubeginn der Weltgeschichte, Berlín, Siedler, 1993.

Müller, Dietram, Topographischer Bildkommentar zu den Historien Herodots, Tubinga 1987.

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 24

04/10/12 08:28

02 NOTICIA PRELIMINAR (13-25).indd 25

04/10/12 08:28

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι ΚΑΛΛΙΟΠΗ

[1] Μαρδόνιος δέ, ὥς οἱ ἀπονοστήσας Ἀλέξανδρος τὰ παρὰ Ἀθηναίων ἐσήμηνε, ὁρμηθεὶς ἐκ Θεσσαλίης ἦγε τὴν στρατιὴν σπουδῇ ἐπὶ τὰς Ἀθήνας· ὅκου δὲ ἑκάστοτε γίνοιτο, τούτους παρελάμβανε. Τοῖσι δὲ Θεσσαλίης ἡγεομένοισι οὔτε τὰ πρὸ τοῦ πεπρηγμένα μετέμελε οὐδὲν πολλῷ τε μᾶλλον ἐπῆγον τὸν Πέρσην, καὶ συμπροέπεμψέ τε Θώρηξ ὁ Ληρισαῖος

5

6 Ληρισαῖος ABCD : Ληρισσαῖος PRSV

03 TRADUCCIO (26-106).indd 26

04/10/12 08:46

LLIBRE IX CAL·LÍOPE

[1] Aleshores Mardoni,1 després que Alexandre, en tornar,2 li notifiqués la decisió dels atenesos, va partir de Tessàlia3 i, a marxes forçades, menà l’exèrcit contra Atenes. I, arreu per on passava, feia lleva de tropes. Els dirigents tessalis, per cert, no sols no es penedien gens de la seva manera d’actuar d’abans,4 sinó que encara apressaven més el persa; i Tòrax de Larisa,5

1. El llibre novè reprèn, sense solució de continuïtat, el darrer capítol del llibre vuitè, que acaba amb la negativa d’Atenes al tractat d’aliança que Xerxes presenta als atenesos, a través d’Alexandre I de Macedònia. Sobre la divisió alexandrina de la Història, cf. VIII 1 i n. 1.

2. Alexandre es presentà davant els atenesos el gener del 479 aC (cf. VIII 140). Sobre la genealogia d’Alexandre I, cf. VIII 139; sobre el seu paper ambigu al llarg de tot el conflicte, cf. VIII 34 i n. 116; VII 173; VIII 140 i IX 44-45.

3. Mardoni i les tropes que Xerxes deixà a Grècia després de la seva retirada van passar l’hivern del 480-479 aC en aquesta regió del nord de Grècia (cf. VIII 113).

4. Entre els més actius cal comptar, sens dubte, els Alèvades, el clan aristocràtic descendent del mític rei Alevas (cf. VII 6 i n. 25; VII 130 i Píndar, P. X 1-6).

5. Tòrax, un dels oligarques d’aquesta important ciutat de Tessàlia, era en aquell moment el cap dels Alèvades i tágos, comandant de la temible cavalleria tessàlia (cf. V 63; VII 6 i VIII 29). És esmentat en la primera oda que conservem de Píndar (cf. P. X 64).

03 TRADUCCIO (26-106).indd 26

04/10/12 08:46

27

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

Ξέρξην φεύγοντα καὶ τότε ἐκ τοῦ φανεροῦ παρῆκε Μαρδόνιον ἐπὶ τὴν Ἑλλάδα.

[2] Ἐπεὶ δὲ πορευόμενος γίνεται ὁ στρατὸς ἐν Βοιωτοῖσι, οἱ Θηβαῖοι κατελάμβανον τὸν Μαρδόνιον καὶ συνεβούλευον αὐτῷ λέγοντες ὡς οὐκ εἴη χῶρος ἐπιτηδεότερος ἐνστρατοπεδεύεσθαι ἐκείνου, οὐδὲ ἔων ἰέναι ἑκαστέρω, ἀλλ’ αὐτοῦ ἱζόμενον ποιέειν ὅκως ἀμαχητὶ τὴν πᾶσαν Ἑλλάδα καταστρέψεται. Κατὰ μὲν γὰρ τὸ ἰσχυρὸν Ἕλληνας ὁμοφρονέοντας, οἵ περ καὶ πάρος ταὐτὰ ἐγίνωσκον, χαλεπὰ εἶναι περιγίνεσθαι καὶ ἅπασι ἀνθρώποισι· «εἰ δὲ ποιήσεις τὰ ἡμεῖς παραινέομεν, ἔφασαν λέγοντες, ἅξεις ἀπόνως πάντα τὰ ἐκείνων ἰσχυρὰ βουλεύματα. Πέμπε χρήματα ἐς τοὺς δυναστεύοντας ἄνδρας ἐν τῇσι πόλισι, πέμπων δὲ τὴν Ἑλλάδα διαστήσεις· ἐνθεῦτεν δὲ τοὺς μὴ τὰ σὰ φρονέοντας ῥηιδίως μετὰ τῶν στασιωτέων καταστρέψεαι.»

5

10

1 Ξέρξην καὶ ABCP : Ξέρξεα DRSV || 6 ἑκαστέρω ABCP : ἑκατέρω CRSV || 7 καταστρέψεται Steger : καταστρέψηται codd. || 11 ἅξεις coniecit Legrand : ἕξεις codd. : ἕξ A¹; πάντα ABCP : ἅπαντα DRSV || 14 στασιωτέων ABCP : στρατιωτέων DRSV; καταστρέψεαι ABCPD² : καταστρέψε D¹ : καταστρέψαι CRV : καταστρέψεις S

03 TRADUCCIO (26-106).indd 27

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

27

que havia escortat Xerxes en la seva retirada,6 llavors va permetre a Mardoni el pas franc cap a Grècia.

[2] Doncs bé, quan l’exèrcit, en el seu avanç, arribà a Beòcia, els tebans van intentar retenir Mardoni amb els seus consells,7 tot dient-li que no hi havia un indret més adequat per a acampar que aquell,8 i no el deixaven avançar més enllà, sinó que li insistien que s’hi establís i que intentés sotmetre tot Grècia sense lluita; perquè imposar-se als grecs per la força de les armes, si aquests presentaven un front comú, com ja havien fet en altres circumstàncies, seria difícil fins i tot per a tots els homes d’aquest món.9 «En canvi, si segueixes els nostres consells», li deien, «malmetràs sense esforç tots els seus plans: envia diners a les persones més influents de cada ciutat, perquè, si ho fas, sembraràs la discòrdia a Grècia;10 i a continuació, amb l’ajuda dels teus partidaris, destruiràs aquells que no combreguin amb la teva causa.»

6. Sobre la retirada de Xerxes del territori grec, cf. VIII 115s. La presència de Xerxes i el seu exèrcit a Sardes, capital de la satrapia de Jònia, devia tenir com a objectiu evitar la revolta dels grecs de la regió, encoratjats per les notícies que arribaven del desastre persa a Salamina.

7. A excepció de Platea i Tèspies, que van ésser incendiades per no haver fet costat als perses (cf. VIII 50), totes les ciutats tebanes, membres de la Lliga Beòcia, donaven obertament suport a la política dels perses amb la intenció de contrarestar el poder d’Atenes. Els tebans eren enemics dels atenesos per raons geogràfiques i polítiques: d’aquí que no veiessin amb mals ulls un acord amb els perses. Tanmateix, havien fet costat a Leònidas a les Termòpiles (cf. VII 205).

8. La posició estratègica de Tebes permetia a Xerxes el control dels passos de muntanya del Citeró. Acampar més al sud podia representar un perill per a Mardoni pel que fa a l’abastiment de les tropes.

9. És possible que els tebans pensin en el resultat de la batalla de Salamina i exagerin la invencibilitat dels grecs. En el rerefons polític de la seva actitud, però, sembla que hi ha l’interès per a arribar a un acord negociat amb els seus rivals atenesos.

10. El suborn era una pràctica política habitual entre els grecs (cf. V 51 i n. 145; cf. III 56; Tucídides I 131; V 16). En qualsevol cas, els tebans intenten convèncer Mardoni perquè arribi a un acord polític amb els grecs, en especial amb els atenesos.

03 TRADUCCIO (26-106).indd 27

04/10/12 08:46

28

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

[3] Οἱ μὲν ταῦτα συνεβούλευον, ὁ δὲ οὐκ ἐπείθετο, ἀλλά οἱ δεινός τις ἐνέστακτο ἵμερος τὰς Ἀθήνας δεύτερα ἑλεῖν, ἅμα μὲν ὑπ’ ἀγνωμοσύνης, ἅμα δὲ πυρσοῖσι διὰ νήσων ἐδόκεε βασιλέϊ δηλώσειν ἐόντι ἐν Σάρδισι ὅτι ἔχοι τὰς Ἀθήνας. Ὃς οὐδὲ τότε ἀπικόμενος ἐς τὴν Ἀττικὴν εὗρε τοὺς Ἀθηναίους, ἀλλ’ ἔν τε Σαλαμῖνι τοὺς πλείστους ἐπυνθάνετο εἶναι ἔν τε τῇσι νηυσί, αἱρέει τε ἔρημον τὸ ἄστυ. Ἡ δὲ βασιλέος αἵρεσις ἐς τὴν ὑστέρην τὴν Μαρδονίου ἐπιστρατηίην δεκάμηνος ἐγένετο.

[4] Ἐπεὶ δὲ ἐν Ἀθήνῃσι ἐγένετο ὁ Μαρδόνιος, πέμπει ἐς Σαλαμῖνα Μουρυχίδην ἄνδρα Ἑλλησπόντιον φέροντα τοὺς αὐτοὺς λόγους τοὺς καὶ Ἀλέξανδρος ὁ Μακεδὼν τοῖσι Ἀθηναίοισι διεπόρθμευσε. Ταῦτα δὲ τὸ δεύτερον ἀπέστελλε προέχων μὲν τῶν Ἀθηναίων οὐ φιλίας γνώμας, ἐλπίζων δέ σφεας ὑπήσειν τῆς ἀγνωμοσύνης, ὡς δοριαλώτου ἐούσης πάσης

5

10

3 διὰ νήσων codd. pl. : δρὰν ήσων B || 4 δηλώσειν codd. pl. : δηλώσει RV; τὰς om. ABCP || 7 ὑστέρην codd. pl. : ὑστεραίην CPS || 9 ἐν om. DRSV || 10 Μουρυχίδην codd. pl. : Μουριχίδην R : Βουγίδην C || 11 τοὺς PDRSV : οὕς ABC || 13 ἐλπίζων ABCP : ἐλπίσας DRSV || 14 πάσης om. ABCP

03 TRADUCCIO (26-106).indd 28

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

28

[3] Aquest fou el consell dels beocis, però Mardoni no es deixà convèncer;11 ans al contrari, el dominava un irresistible desig de conquerir Atenes per segona vegada, en part, per entossudiment i, en part, perquè esperava comunicar al rei, que aleshores era a Sardes,12 mitjançant senyals de fogueres d’illa en illa, que s’havia apoderat d’Atenes. Tanmateix, quan arribà a l’Àtica, aquest cop tampoc no va trobar-hi els atenesos, sinó que s’assabentà que la majoria eren a Salamina, a bord de les naus,13 de manera que ocupà una ciutat deserta. Entre la presa d’Atenes per part del rei i la posterior invasió de Mardoni van transcórrer deu mesos.14 [4] Un cop a Atenes, Mardoni envià a Salamina Muríquides, un hel·lesponti,15 amb les mateixes propostes que el macedoni Alexandre havia plantejat als atenesos. Envià aquesta segona ambaixada, tot i saber que la predisposició dels atenesos no era precisament amistosa, amb l’esperança que deixessin estar la seva obstinació, tenint en compte que tot el terri-

11. Potser pensant en la desunió que imperava entre els atenesos i els aliats peloponnesis, que no havien respectat l’acord de situar la línia defensiva a Beòcia per protegir tant l’Àtica com el Peloponnès i havien començat a bastir un mur a l’Istme per bloquejar l’accés dels perses a les seves terres, tot abandonant els atenesos a la seva sort (cf. VIII 41).

12. Cf. IX 107.

13. Cal recordar que el gruix de la flota atenesa era encara a Salamina –tret dels contingents que formaven part de les cent deu naus destacades a Delos, sota el comandament de Leotíquides (cf. VIII 131 i IX 90)– perquè els peloponnesis s’havien negat a acceptar l’estratègia plantejada per Temístocles després de la victòria a Salamina. L’estratègia de Temístocles, molt similar a la que adoptà Milcíades després de Marató (cf. VI 132), consistia a atacar les illes que s’havien passat al bàndol persa, revoltar la resta i en particular la Jònia, i dificultar la retirada de l’exèrcit de terra destruint les passarel·les bastides pels perses (cf. VIII 108). Al final, després de la victòria a Mícale, part de la flota aliada, amb els atenesos al capdavant, acabarà fent això mateix (cf.

IX 113).

14. Mardoni ocupà Atenes el juny del 479 aC. 15. És possible que aquest personatge fos d’ascendència atenesa, un d’aquells clerurgs que Atenes va enviar al Quersonès traci sota el comandament de Milcíades, per ordre del tirà d’Atenes Hípias, que volia assegurar el subministrament de blat a la ciutat àtica (cf. VI 34s.). Sobre Milcíades, cf. VI 34 i n. 95.

03 TRADUCCIO (26-106).indd 28

04/10/12 08:46

29

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

τῆς Ἀττικῆς χώρης καὶ ἐούσης ἤδη ὑπ’ ἑωυτῷ. Τούτων μὲν εἵνεκεν ἀπέπεμψε Μουρυχίδην ἐς Σαλαμῖνα.

[5] Ὁ δὲ ἀπικόμενος ἐπὶ τὴν βουλὴν ἔλεγε τὰ παρὰ Μαρδονίου. Τῶν δὲ βουλευτέων Λυκίδης εἶπε γνώμην ὥς οἱ ἐδόκεε ἄμεινον εἶναι δεξαμένους τὸν λόγον τόν σφι Μουρυχίδης προσφέρει ἐξενεῖκαι ἐς τὸν δῆμον· ὁ μὲν δὴ ταύτην τὴν γνώμην ἀπεφαίνετο, εἴτε δὴ δεδεγμένος χρήματα παρὰ Μαρδονίου, εἴτε καὶ ταῦτά οἱ ἑάνδανε· Ἀθηναῖοι δὲ αὐτίκα δεινὸν ποιησάμενοι, οἵ τε ἐκ τῆς βουλῆς καὶ οἱ ἔξωθεν ὡς ἐπύθοντο, περιστάντες

5

1-2 εἵνεκεν RSV : ἕνεκα ABCP || 4 οἱ E : om. cett. || 8 καὶ ταῦτά οἱ codd. pl. : οἱ καὶ ταῦτα E Aldus

03 TRADUCCIO (26-106).indd 29

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

29

tori de l’Àtica havia estat sotmès i es trobava sota el seu control.16 Per això envià Muríquides a Salamina.

[5] Muríquides, doncs, comparegué davant el consell17 i va dir el que Mardoni li havia encarregat. Aleshores, Lícidas, un dels membres del consell, expressà el seu parer en el sentit que la millor opció era acceptar l’oferta que els proposava Muríquides i sotmetre-la a la decisió del poble.18 Lícidas manifestava aquesta opinió, o bé perquè havia rebut diners de Mardoni, o bé perquè realment l’oferta el satisfeia.19 Tanmateix, quan els atenesos, tant els que eren al consell com els de fora, se’n van assabentar, de seguida van encendre’s d’ira, van

16. Paradoxalment, la victòria atenesa a Salamina beneficiava els aliats grecs del Peloponnès, atès que havia fet avortar el pla inicial de Xerxes d’envair aquest territori tant per terra com per mar. En canvi, els atenesos no havien tret cap profit del seu triomf; al contrari, veien l’Àtica novament ocupada per un poderós exèrcit terrestre.

17. El Consell o Bulé era una assemblea restringida de ciutadans que s’encarregaven dels assumptes polítics de la ciutat. Creada en l’època de Soló, inicialment constava de 400 membres, però Clístenes va elevar-ne el nombre a 500 en assignar 50 consellers per any a cadascuna de les 10 tribus. Es reunia al Buleutèrion i els seus membres eren elegits per sorteig cada any. Les seves funcions eren de caràcter deliberatiu, administratiu i judicial. Estudiaven les proposicions de llei dels ciutadans i establien l’ordre del dia de l’Ecclesia, l’Assemblea dels ciutadans. La presidència era rotatòria: l’any es dividia en deu períodes iguals; en cada període de 50 dies corresponia la presidència a una de les 10 tribus i cada dia a un buleuta diferent, de manera que tots els membres del consell eren presidents per un dia (cf. Aristòtil, Ath. 4, 3; 46, 1; 62, 3).

18. L’Ecclesia, l’assemblea constituïda per tots els ciutadans i que era el poder sobirà de la ciutat. Les seves sessions eren convocades per la Bulé, que prèviament estudiava les propostes dels ciutadans, amb les quals confegia l’ordre del dia de l’Ecclesia.

19. Tot i que l’objectiu d’Heròdot és enaltir la gesta, el fervor patriòtic i la unitat dels atenesos enfront del persa, en clara oposició al tarannà canviant i oportunista de la major part dels aliats grecs (cf. VI 115), és molt probable que darrere l’anecdòtic parer discordant de Lícides s’amagui la posició política de sectors aristocràtics atenesos favorables a un acord amb els perses.

Això explicaria la insistència de Mardoni, primer a través d’Alexandre de Macedònia i després amb Muriquíades, d’oferir un pacte als atenesos. A propòsit d’una suposada conspiració dels Alcmeònides durant la batalla de Marató, cf. VI 34.

03 TRADUCCIO (26-106).indd 29

04/10/12 08:46

30

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

Λυκίδην κατέλευσαν βάλλοντες, τὸν δὲ Ἑλλησπόντιον Μουρυχίδην ἀπέπεμψαν ἀσινέα. Γενομένου δὲ θορύβου ἐν τῇ Σαλαμῖνι περὶ τὸν Λυκίδην, πυνθάνονται τὸ γινόμενον αἱ γυναῖκες τῶν Ἀθηναίων, διακελευσαμένη δὲ γυνὴ γυναικὶ καὶ παραλαβοῦσα ἐπὶ τὴν Λυκίδεω οἰκίην ἤισαν αὐτοκελέες, καὶ κατὰ μὲν ἔλευσαν αὐτοῦ τὴν γυναῖκα, κατὰ δὲ τὰ τέκνα.

[6] Ἐς δὲ τὴν Σαλαμῖνα διέβησαν οἱ Ἀθηναῖοι ὧδε. Ἕως μὲν προσεδέκοντο ἐκ τῆς Πελοποννήσου στρατὸν ἥξειν τιμωρήσοντά σφι, οἱ δὲ ἔμενον ἐν τῇ Ἀττικῇ· ἐπεὶ δὲ οἱ μὲν μακρότερα καὶ σχολαίτερα ἐποίευν, ὁ δὲ ἐπιὼν καὶ δὴ ἐν τῇ Βοιωτίῃ ἐλέγετο εἶναι, οὕτω δὴ ὑπεξεκομίσαντό τε πάντα καὶ αὐτοὶ διέβησαν ἐς Σαλαμῖνα· ἐς Λακεδαίμονά τε ἔπεμπον ἀγγέλους ἅμα μὲν μεμψομένους τοῖσι Λακεδαιμονίοισι ὅτι περιεῖδον ἐσβάλλοντα τὸν βάρβαρον ἐς τὴν Ἀττικὴν ἀλλ’ οὐ μετὰ σφέων ἠντίασαν ἐς τὴν Βοιωτίην, ἅμα δὲ ὑπομνήσοντας ὅσα σφι ὑπέσχετο ὁ Πέρσης μεταβαλοῦσι δώσειν, προεῖπαί τε ὅτι εἰ μὴ ἀμυνέουσι Ἀθηναίοισι, ὡς καὶ αὐτοί τινα ἀλεωρὴν εὑρήσονται.

[7] Οἱ γὰρ δὴ Λακεδαιμόνιοι ὅρταζόν τε τοῦτον τὸν χρόνον καί σφι ἦν Ὑακίνθια, περὶ πλείστου δ’ ἦγον τὰ τοῦ θεοῦ

5

10

15

20

1 Λυκίδην ABCP : Λυκίδεα DRSV; βάλλοντες codd. pl. : βάλοντες C¹RV secl. van Herwerden || 2-3 ἐν τῇ Σαλαμῖνι om. Const. || 10-11 ἐν τῇ Βοιωτίῃ ΑBC : ἐς τὴν Βοιωτίην cett. || 12 ἔπεμπον codd. pl. : ἔπεμψαν S || 13 μεμψομένους DRSV : μεμφομένους ABCP || 14 ἐσβάλλοντα C : ἐσβαλόντα om. P² Aldus : ἐμβαλόντα cett. || 17 ἀμυνέουσι Legrand : ἀμυνεῦσι codd. pl. || 19 ὅρταζόν ABDR : ὥρταζόν CPSV

03 TRADUCCIO (26-106).indd 30

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

30

encerclar Lícidas i el van batre a cops de roc;20 a l’hel·lesponti Muríquides, en canvi, el van despatxar sa i estalvi. L’enrenou de Salamina a propòsit de Lícidas arribà a Atenes, i quan les dones ateneses s’assabentaren dels fets, després d’encoratjar-se i d’incitar-se les unes a les altres, es van dirigir espontàniament a casa de Lícidas i van lapidar tant la dona com els fills.

[6] Els atenesos, per cert, havien passat a Salamina per la raó següent: mentre van esperar l’arribada d’un exèrcit procedent del Peloponnès que els vingués a ajudar, van romandre a l’Àtica. Però, com que els aliats avançaven amb força lentitud i amb retard,21 i a més corria la brama que l’invasor ja era a Beòcia, aleshores van posar tots els seus béns a bon recer i es van embarcar cap a Salamina. Al mateix temps van enviar missatgers a Lacedemònia,22 d’una banda per retreure als lacedemonis que haguessin consentit que el bàrbar penetrés a l’Àtica, en lloc d’unir-se a ells per fer-li front a Beòcia i, alhora, per recordar-los tot el que el bàrbar els havia promès com a compensació si canviaven de bàndol, i per advertir-los que, si no defensaven els atenesos, ells mateixos ja trobarien algun mitjà per a protegir-se.

[7] En aquell moment els lacedemonis celebraven les seves festes Jacínties23 i donaven la màxima importància a les cerimò20. Demòstenes (Cor. 204) també esmenta aquest episodi, tot i que la data i els personatges són diferents.

21. Les causes del retard i la indolència cal cercar-les, d’una banda, en el resultat, favorable als interessos peloponnesis, de la batalla de Salamina, que allunyava el perill d’una invasió naval de l’Istme, i, de l’altra, en les dissensions amb els atenesos sobre l’estratègia a seguir després de la batalla naval.

Els atenesos propugnaven una ofensiva terrestre a Beòcia, estratègia que els espartans rebutjaven, perquè preferien acabar el mur a l’Istme i esperar l’atac de Mardoni en aquest indret.

22. O sigui a Esparta, la capital de Lacònia, que també rebia aquest nom en honor del seu heroi epònim, Lacedèmon (cf. VII n. 596).

23. Les Jacínties eren unes celebracions religioses d’origen agrari celebrades cada any a Amicles, una localitat propera a Esparta. Els autors que esmenten la festa no coincideixen a l’hora d’identificar la deïtat a què estava dedicada, si a Apol·lo Amicleà, a Apol·lo Carneu o a l’heroi Jacint, personificació de la vegetació, fill del mític rei d’Esparta Amicles. La dissortada història d’aquest jove està relacionada amb la seva bellesa, tan gran que Apol·lo

03 TRADUCCIO (26-106).indd 30

04/10/12 08:46

31

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

πορσύνειν· ἅμα δὲ τὸ τεῖχός σφι, τὸ ἐν τῷ Ἰσθμῷ ἐτείχεον, καὶ ἤδη ἐπάλξις ἐλάμβανε. Ὡς δὲ ἀπίκοντο ἐς τὴν Λακεδαίμονα οἱ ἄγγελοι οἱ ἀπ’ Ἀθηνέων, ἅμα ἀγόμενοι ἔκ τε Μεγάρων ἀγγέλους καὶ ἐκ Πλαταιέων, ἔλεγον τάδε ἐπελθόντες ἐπὶ τοὺς ἐφόρους·

[α] «Ἔπεμψαν ἡμέας Ἀθηναῖοι λέγοντες ὅτι ἡμῖν βασιλεὺς ὁ Μήδων τοῦτο μὲν τὴν χώρην ἀποδιδοῖ, τοῦτο δὲ συμμάχους ἐθέλει ἐπ’ ἴσῃ τε καὶ ὁμοίῃ ποιήσασθαι ἄνευ τε δόλου καὶ ἀπάτης, ἐθέλει δὲ καὶ ἄλλην χώρην πρὸς τῇ ἡμετέρῃ διδόναι,

5

1 τὸ τεῖχός σφι, τὸ ἐν τῷ Ἰσθμῷ ἐτείχεον, καὶ ἤδη ἐπάλξις ἐλάμβανε codd. uix intelligetur : <ἤνετο> post τὸ τεῖχός σφι add. Stein : τὸ τεῖχός σφι, τὸ ἐν τῷ Ἰσθμῷ ἐτειχέετο καὶ ἤδη coni. Madvig || 2 ἐπάλξις ABD : ἐπάλξεις CPRSV || 3 Ἀθηνέων A : Ἀθηναίων cett. || 4 ἐπὶ ABCP : ἐς DRSV

03 TRADUCCIO (26-106).indd 31

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

31

nies per a honorar la divinitat;24 al mateix temps, la seva muralla, la que construïen a l’Istme, ja disposava de merlets.25 Quan els emissaris enviats pels atenesos van arribar a Lacedemònia, acompanyats d’uns representats de Mègara i de Platea,26 van comparèixer davant els èfors27 i van dir el següent: [α] «Ens han enviat els atenesos per comunicar-vos que el rei dels medes, d’una banda, ens restituirà la nostra terra i, de l’altra, ens vol tenir com a aliats en condicions d’igualtat i paritat, sense fraus ni enganys; i també ens vol concedir, a

se’n va enamorar. Un dia en què tots dos practicaven el llançament de disc, el vent el va desviar –o va topar contra una roca i va rebotar– de tal manera que el disc va colpejar el cap de Jacint. El jove va morir del cop. El disgust d’Apol·lo va ésser tan gran que, per immortalitzar el nom del seu amic, va convertir la sang vessada de la ferida en una flor nova, el «jacint» (cf. Pseudo-Apol·lodor I 3, 3; III 10, 3s.; Pausànias III 1, 3; 19, 4s.; Ovidi, Met. X 162-219). Les festes duraven tres dies, el primer dels quals es feien sacrificis; durant els altres dos no es podien portar flors i no es menjava pa i eren dies d’un cert recolliment, tot i que durant el segon, sembla que el més important, es feien grans celebracions festives amb cants i música de flauta i altres instruments. Finalment, es feien curses de carros i més sacrificis; les cases s’obrien als amics i fins i tot els esclaus hi podien participar (cf. Xenofont, Hell. IV 5, 1; Pausànias III 16, 2-19).

24. Sobre el respecte espartà als deures religiosos, cf. V 63; VI 106; VII 206 i Pausànias III 10; 13; IV 19.

25. Aquests treballs havien començat un any abans, després de la victòria persa a les Termòpiles i de l’avanç de Xerxes cap a Atenes (cf. VIII 71).

26. Ciutats que havien fet front comú amb els atenesos i que, per raons diverses, donaven suport a l’enfrontament a Beòcia. En el cas de Mègara, eren conscients que la seva posició geogràfica la deixava a la mercè dels perses, si els aliats optaven per l’estratègia de recular i esperar l’enemic a l’Istme. Platea, per la seva banda, sempre havia estat aliada d’Atenes per contrarestar el poder de Tebes i de les altres ciutats de la Lliga Beòcia. Cal recordar que fou l’única ciutat els contingents de la qual van lluitar al costat dels atenesos a Marató (cf. VI 108) i que sempre mostrà la seva oposició a la invasió persa (cf. VII 132; VIII 1; 50).

27. Els èfors eren cinc magistrats escollits anualment per l’assemblea del poble –l’apel·la, formada per tots els esparciates de més de trenta anys–, els quals, de mica en mica, van anar assumint l’autoritat que tenien els reis i exercien el poder real a Esparta. Entre les seves tasques hi havia també la de rebre les ambaixades estrangeres (cf. V 39).

03 TRADUCCIO (26-106).indd 31

04/10/12 08:46

32

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Ι

τὴν ἂν αὐτοὶ ἑλώμεθα. Ἡμεῖς δὲ Δία τε Ἑλλήνιον αἰδεσθέντες καὶ τὴν Ἑλλάδα δεινὸν ποιεύμενοι προδοῦναι οὐ καταινέσαμεν ἀλλ’ ἀπειπάμεθα, καίπερ ἀδικεόμενοι ὑπ’ Ἑλλήνων καὶ καταπροδιδόμενοι, ἐπιστάμενοί τε ὅτι κερδαλεώτερόν ἐστι ὁμολογέειν τῷ Πέρσῃ μᾶλλον ἤ περ πολεμέειν· οὐ μὲν οὐδὲ ὁμολογήσομεν ἑκόντες εἶναι. Καὶ τὸ μὲν ἀπ’ ἡμέων οὕτω ἀκίβδηλον [ἐὸν] νέμεται ἐπὶ τοὺς Ἕλληνας. [β] Ὑμεῖς δὲ ἐς πᾶσαν ἀρρωδίην τότε ἀπικόμενοι μὴ ὁμολογήσωμεν τῷ Πέρσῃ, ἐπείτε ἐξεμάθετε τὸ ἡμέτερον φρόνημα σαφέως, ὅτι οὐδαμὰ προδώσομεν τὴν Ἑλλάδα, καὶ διότι τεῖχος ὑμῖν διὰ τοῦ Ἰσθμοῦ ἐλαυνόμενον ἐν τέλεΐ ἐστι, καὶ δὴ λόγον οὐδένα τῶν Ἀθηναίων ποιέεσθε, συνθέμενοί τε ἡμῖν τῷ Πέρσῃ ἀντιώσεσθαι ἐς τὴν Βοιωτίην προδεδώκατε, περιείδετέ τε ἐσβαλόντα ἐς τὴν Ἀττικὴν τὸν βάρβαρον. Ἐς μέν νυν τὸ παρεὸν Ἀθηναῖοι ὑμῖν μηνίουσι· οὐ γὰρ ἐποιήσατε ἐπιτηδέως. Νῦν δὲ ὅ τι τάχος στρατιὴν ἅμα ἡμῖν ἐκέλευσαν ὑμέας ἐκπέμπειν, ὡς ἂν τὸν βάρβαρον δεκώμεθα ἐν τῇ Ἀττικῇ· ἐπειδὴ γὰρ ἡμάρτομεν τῆς Βοιωτίης, τῆς γε ἡμετέρης ἐπιτηδεότατόν ἐστι ἐμμαχέσασθαι τὸ Θριάσιον πεδίον.»

5

10

15

6 ἀπ’ ἡμέων codd. pl. : ἡμέτερον P || 7 ἐὸν CP : om. cett. || 8 ῾Υμεῖς codd. pl. : ἡμεῖς DV || 10 διότι ABCP : ὅτι DRSV || 11 ἐν τέλεῒ Legrand : ἐν τέλει ἐστὶ AB : ἐντελές ἐστὶ Aldus || 12 τῷ Πέρσῃ Reiske : τὸν Πέρσην codd. || 14 ἐσβαλόντα PDRSV Aldus : προσβαλόντα AB : προσβαλλόντα C || 16 ἡμῖν codd. pl. : ὑμῖν B || 18-19 ἐμμαχέσασθαι DRSV : μαχέσασθαι ABCP

03 TRADUCCIO (26-106).indd 32

04/10/12 08:46

HISTÒRIA - LLIBRE IX

32

part del nostre, qualsevol altre territori que escollim.28 Nosaltres, però, per respecte a Zeus Hel·leni29 i perquè considerem una infàmia trair Grècia, no ho hem acceptat; al contrari, ho hem rebutjat, tot i haver estat injuriats i enganyats pels grecs, i tenir la certesa que ens seria més profitós arribar a un acord amb el persa que estar en guerra amb ell. Així, doncs, no hi pactarem per pròpia voluntat. Tan íntegra es manté la nostra actitud envers els grecs! [β] »En canvi, vosaltres, que en certa ocasió vau experimentar una enorme temença davant la possibilitat que pactéssim amb el persa,30 així que vau saber del cert quina era la nostra posició –que mai no trairem Grècia– i pràcticament enllestides les obres del mur que bastiu a través de l’Istme, ara ja no us importa el que facin els atenesos.31 I, per bé que us havíeu compromès a fer front als perses a Beòcia, ens heu traït i heu permès que els bàrbars envaeixin l’Àtica. En aquestes circumstàncies, doncs, els atenesos estan indignats amb vosaltres, perquè no heu actuat com calia. Per això, ara, us exigeixen que envieu ràpidament un exèrcit amb nosaltres, per tal d’esperar el bàrbar a l’Àtica, perquè, un cop perduda la possibilitat de fer-ho a Beòcia, l’indret més adequat de la nostra terra per a lliurar batalla és la plana Triàsia.»32 28. Els ambaixadors atenesos recorden, en un to d’amenaça, les condicions del possible pacte amb Xerxes, consistent a conservar el seu territori i a poder-ne obtenir qualsevol altre que desitgessin; naturalment es refereixen a Lacònia. Sobre els detalls d’aquest pacte, cf. VIII 140s.

29. Invoquen Zeus Hel·leni, com a déu suprem de tot el poble grec.

30. Es refereix a l’ambaixada d’Alexandre I de Macedònia. Quan els lacedemonis es van assabentar de la seva presència a Atenes i del possible acord amb Xerxes, es van afanyar a enviar una ambaixada per impedir-ho (cf. VIII 140s.).

31. Com ja hem esmentat, un cop segurs de la negativa atenesa, i després de la derrota naval de la flota persa a Salamina, els lacedemonis van optar per l’estratègia de fer-se forts a l’Istme, en companyia de la resta dels aliats peloponnesis, i oblidar-se del compromís de lluitar en territori tebà.

32. La plana a tocar d’Eleusis, on poc abans de la batalla de Salamina l’espartà Demarat, al servei de Xerxes, contemplà un prodigi consistent en un gran núvol de pols acompanyat d’una gran cridòria (cf. VIII 65). Plutarc (Them. 15) també esmenta aquest prodigi i afegeix que el núvol va caure sobre els combatents a Salamina.

03 TRADUCCIO (26-106).indd 32

04/10/12 08:46

ÍNDEX

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Index nominum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

05 INDEX (147).indd 147

04/10/12 08:48

06 COLECCIO (148-162).indd 148

04/10/12 08:48

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

de

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells ­(2.a ed. a cura de Carles Riba).

06 COLECCIO (148-162).indd 149

04/10/12 08:48

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi ­Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias.

Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

06 COLECCIO (148-162).indd 150

04/10/12 08:48

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon.

47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari.

Aratos. Per Carles Riba.

53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre ­l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització ­financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar.

62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar.

64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba.

67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

06 COLECCIO (148-162).indd 151

04/10/12 08:48

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon.

Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon.

Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i ­Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i ­Josep M.a Casas i Homs.

06 COLECCIO (148-162).indd 152

04/10/12 08:48

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre ­l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de ­Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan ­Petit.

103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal ­Olivar.

106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar.

112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç.

113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

06 COLECCIO (148-162).indd 153

04/10/12 08:48

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç.

134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev.

139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina.

142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives.

145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina.

149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai ­Rabiri. Per Josep Vergés.

155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull.

157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina.

160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

06 COLECCIO (148-162).indd 154

04/10/12 08:48

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont­ serrat Jufresa.

162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart.

163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles.

165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart.

166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles.

176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba.

183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç.

184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató.

187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

06 COLECCIO (148-162).indd 155

04/10/12 08:48

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç.

200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero.

201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç.

202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés.

204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba.

206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero.

209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart.

211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés.

217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas.

224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

06 COLECCIO (148-162).indd 156

04/10/12 08:48

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé.

236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta.

Per Juli Pallí.

243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev.

245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent ­Ferrís i Miquel Dolç.

254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo.

255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

06 COLECCIO (148-162).indd 157

04/10/12 08:48

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès.

257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev.

261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis.

Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès.

265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev.

269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev.

270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès.

277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló.

278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí.

283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

06 COLECCIO (148-162).indd 158

04/10/12 08:48

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella.

287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella.

289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla.

292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla.

293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí.

296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí.

297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí.

298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès.

303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina.

304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González ­Urbaneja.

307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès.

308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla.

312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba.

313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès.

317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar.

319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

06 COLECCIO (148-162).indd 159

04/10/12 08:48

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar.

324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío ­López.

327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès.

330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès.

337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). ­Homilies I-VII. Per Josep Vives.

340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). ­Homilies VIII-XV. Per Josep Vives.

341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). ­Llibres II-IV. Per Jordi Raventós.

342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. ­Per Joan Mariné Isidro.

343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès.

344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós.

347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo.

355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

06 COLECCIO (148-162).indd 160

04/10/12 08:48

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Mont­serrat Ros i Joan Alberich.

359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà.

361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas.

377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau.

383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.

384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.

387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja.

388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.

389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

06 COLECCIO (148-162).indd 161

04/10/12 08:48

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón.

391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio.

392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí.

E N P R E P A R A C I Ó Plató. Lleis (vol. i). Llibres I-III. Per Montserrat Camps.

Ciceró. Sobre les lleis. Per Núria Gómez i Salvador Teira.

06 COLECCIO (148-162).indd 162

04/10/12 08:48

06 COLECCIO (148-162).indd 163

04/10/12 08:54