Poesia Xinesa.indd 2
10/15/12 09:59
CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS SEGONA ÈPOCA
PEDRA I PINZELL ANTOLOGIA DE LA POESIA XINESA CLÀSSICA
BARCELONA
Poesia Xinesa.indd 3
10/15/12 09:59
Poesia Xinesa.indd 4
10/15/12 09:59
PEDRA I PINZELL ANTOLOGIA DE LA POESIA XINESA CLÀSSICA
PRÒLEG, TRIA I TRADUCCIÓ DE
MANEL OLLÉ
EDITORIAL ALPHA Barcelona, 2012
Poesia Xinesa.indd 5
10/15/12 09:59
Primera edició: novembre del 2012 © del pròleg, la tria i la traducció: Manel Ollé, 2012 © d’aquesta edició: Editorial Alpha, 2012 © Institut Cambó, 2012 www.editorialalpha.cat Disseny de la coberta: Pau Santanach Fotocomposició i impressió: Fotoletra, s.a. ISBN: 978-84-9859-210-8 dipòsit legal: B-26.976-2012 Prohibida qualsevol mena de còpia. Reservats tots els drets.
Poesia Xinesa.indd 6
10/15/12 09:59
TAULA
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Dinastia Zhou (1046-256 aC) Vent del nord (Shijing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Cauen els fruits del pruner (Shijing) . . . . . . . . . . . 23 Un cérvol mort a l’obaga (Shijing) . . . . . . . . . . . . 25 Sis Dinasties (220-589) Bevent (Tao Qian / Tao Yuanming) . . . . . . . . . . 27 A la manera d’un poema antic (Tao Qian / Tao Yuanming) . . . . . . . . . . . . . . 29 Seus a cantar de nit (Bao Zhao) . . . . . . . . . . . . . . 31 Dinastia Tang (617-907) Cançó per pujar al Youzhoutai (Chen Zi’ang) . . . . El pavelló de la cigonya (Wang Zhihuan) . . . . . . . Allotjat en el riu Jiande (Meng Haoran) . . . . . . . . Matí de primavera (Meng Haoran) . . . . . . . . . . . . Lament de cambra (Wang Changling) . . . . . . . . . . Comiat a la muntanya (Wang Wei) . . . . . . . . . . . Piuladissa al congost (Wang Wei) . . . . . . . . . . . . . Poema espars (Wang Wei) . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pavelló entre els bambús (Wang Wei) . . . . . . . .
Poesia Xinesa.indd 7
33 35 37 39 41 43 45 47 49
10/15/12 09:59
8
pedra i pinzell
La riba de pedra blanca (Wang Wei) . . . . . . . . . . . Faig nit en recers amagats (Han Shan) . . . . . . . . . . Assegut a la muntanya Jingting (Li Bai) . . . . . . . . . Inscrit al temple del cim (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . Ebri als cims d’aram (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . Cançó de Qiupu (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Amb l’oncle a l’estany de Dongting, tots dos beguts (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De viatge (Li Bai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Busco l’ermita del mestre Yang (Li Bai) . . . . . . . . Trobo refugi en una nit de neu al Puig del Lotus (Liu Changqing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Enfilo el rierol del sud per visitar el mestre Chang (Liu Changqing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Records d’una nit de viatge (Du Fu) . . . . . . . . . . . Dalt de tot (Du Fu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Per a Li Bai (Du Fu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Per a Li Bai (Du Fu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . En el desert (Cen Shen) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cançó de frontera (Lu Lun) . . . . . . . . . . . . . . . . . Flauta de nit a Shouxiang (Li Yi) . . . . . . . . . . . . . Ancorat sota el pont de l’arç (Zhang Ji) . . . . . . . . . Pensament de tardor (Zhang Ji) . . . . . . . . . . . . . . Cita amb el vent (Liu Yuxi) . . . . . . . . . . . . . . . . . Per a l’estimada, des d’una barca de nit (Bai Juyi) . . Llegeixo el Zhuangzi (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . Forçat a beure (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lament de la cambra buida (Bai Juyi) . . . . . . . . . . Prop de l’estany (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . Canto a pler (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La cítara (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Flor que no és flor (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . Neu de nit (Bai Juyi) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vell pescador (Liu Zongyuan) . . . . . . . . . . . . . . . Neu al riu (Liu Zongyuan) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Poesia Xinesa.indd 8
51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 71 73 75 77 79 81 83 85 87 89 91 93 95 97 99 101 103 105 107 109 111 113
10/15/12 09:59
taula
9
Busco l’ermità i no el trobo (Jia Dao) . . . . . . . . . . 115 Després d’acabar un poema (Jia Dao) . . . . . . . . . . 117 Cançó de l’aigua verda (Li He) . . . . . . . . . . . . . . . 119 Fondejo a Qinhuai (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Comiat (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Camí de muntanya (Du Mu) . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Sentiment del temps al pavelló del riu (Zhao Gu) . 127 Perfum d’encer de jade (Wen Tingjun) . . . . . . . 129 Al so de Somni del riu del sud (Wen Tingyun) . . . 131 Pluja de nit des del nord (Li Shangyin) . . . . . . . . 133 Un consell (Yu Wuling) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Enviat a Feiqing (Yu Xuanji) . . . . . . . . . . . . . . . 137 Al pavelló del sud del temple de Chongzhen, on es pengen els resultats dels exàmens imperials (Yu Xuanji) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Al so de La papallona a la flor (Feng Yansi) . . . . . 141
Dinastia Song (960-1127) Al so de La papallona a la flor (Yan Shu) . . . . . . . Quan Yu Ke pinta bambús (Su Shi / Su Dongpo) . Inscrit en el mur del temple Xilin (Su Shi / Su Dongbo) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pavelló del sud (Su Shi / Su Dongpo) . . . . . . . . Brindo amb Liu Ziyu al temple Jinshan, m’adormo begut del tot sobre l’estora de meditació del monjo Bao Jue. A mitja nit em desperto i esgrafio això en el mur (Su Shi / Su Dongpo) . . . . . . . . . . . . Al so de Viatge de joventut (Zhou Yangban) . . . . . . Al so de Com si somiés (Li Qingzhao) . . . . . . . . . . Al so de Primavera a Wuling (Li Qingzhao) . . . . . . . Al so de Branca de prunera (Li Qingzhao) . . . . . . . . Al so de L’orgull dels pescadors (Li Qingzhao) . . . . . Al so de Cel de les perdius (Li Qingzhao) . . . . . . . . Al so de L’orgull dels pescadors (Li Qingzhao) . . . . .
Poesia Xinesa.indd 9
143 145 147 149
151 153 155 157 159 161 163 165
10/15/12 09:59
10
pedra i pinzell
Dinastia Yuan (1271-1368) El mirall de l’estany (Zhang Kejiu) . . . . . . . . . . . . 167 Índex d’autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169
Poesia Xinesa.indd 10
10/15/12 09:59
PRÒLEG
S’apleguen en aquesta antologia setanta-quatre poemes xinesos d’un període llarg, que va des de la dinastia Zhou (1046-256 aC) fins a la dinastia Yuan (1271-1368). Més de la meitat de les composicions corresponen al període daurat de la poesia xinesa, la dinastia Tang (617-907), però no ens hem volgut estar de posar-n’hi de períodes anteriors i posteriors, com ara alguna mostra del Shijing, compilació fundacional de la poesia xinesa que aplega cançons arcaiques, lligades als ritus i a les tradicions orals dels diferents pobles que van confluir en la civilització xinesa. També s’ha donat espai a una mostra de poemes del gènere ci: composicions líriques destinades a ser cantades sobre els patrons mètrics de cançons tradicionals amb acompanyament instrumental, que van arribar a la seva esplendor en la dinastia Song (960-1127). No es proposa aquí una antologia sinològica ni feta amb voluntat de representativitat històrica. No s’hi antologuen poetes, ni dinasties, ni gèneres, ni tendències. La tria ha mirat de convocar una constel·lació de poemes que es mereixin de ser traduïts, i que tinguin a més la qualitat de ser llegidors a centenars d’anys i milers de quilòmetres de distància, sense notes a peu de pàgina: en definitiva, una constel·lació de poemes que, al marge de les pecu-
Poesia Xinesa.indd 11
10/15/12 09:59
12
pedra i pinzell
liaritats de la cultura, la retòrica, la tòpica, la llengua i la cosmovisió tradicional dels xinesos de les velles dinasties imperials, facin possible el trànsit a través dels segles i dels continents per forjar poemes en la nostra llengua, capaços de transmetre sensacions, brins de saviesa literària, emocions i besllums de bellesa, poemes que al marge de l’exotisme i la chinoiserie siguin capaços d’apel·lar a la nostra condició humana i universal de lectors de poesia. El lector judicarà en quina mesura això ha estat possible. Els poemes xinesos que s’apleguen en aquesta antologia tendeixen a la brevetat, tendeixen a dibuixar escenes sensibles, que es poden capturar amb els sentits; ens parlen de l’exili i la separació, ens parlen de l’ebrietat extàtica, de la mateixa poesia o de la música, de la guer ra, del pas del temps, del comiat i del viatge, de la solitud, de la comunió amb la natura, de l’oblit i de la memòria, de l’amistat i del desig, i sobretot de petits moments singulars: percepcions i sensacions, paisatges, emocions i sorpreses que emergeixen tot d’una i a la impensada. Ens parlen en definitiva de la mena de coses de què parla sovint la poesia, sigui a la Xina imperial, a la Grècia antiga o al París dels cafès de l’absenta. Pedra, pinzell, tinta i paper són els quatre tresors que feien servir els lletrats en el ritual de l’escriptura. Només amb quatre gotes d’aigua ja es pot començar a moldre la barra de pols de tinta sobre la pedra negra. S’hi afegeix encara un rajolí d’aigua lleument salada i es fa girar la barra de tinta fregant-la sobre la pedra del tinter: l’aroma i la textura de la tinta xinesa a poc a poc es fan presents. Al cap d’uns minuts, quan la mixtura ja és prou densa i brunyida, es passeja el pinzell sobre la pedra per amararlo del líquid untuós. Llavors es poden traçar sobre el full de paper d’arròs els caràcters del poema, o bé els núvols i els rocams d’un paisatge més o menys evanescent, o bé les sentències dels mestres antics.
Poesia Xinesa.indd 12
10/15/12 09:59
pròleg
13
Els lletrats destres en les arts del pinzell eren normalment funcionaris, jutges i homes d’estat. Havien accedit als seus càrrecs polítics i administratius a través dels exàmens imperials, justament gràcies al domini de l’escriptura i per la familiaritat amb una cànon de clàssics de la literatura i del pensament moral i polític, de tradició confuciana. La literatura xinesa es desenvolupa sota la fèrula d’una forta tutela institucional. A la Xina imperial hi manaven els lletrats. Aquesta centralitat de la pràctica literària en la continuïtat del cos burocràtic xinès a través del sistema de les oposicions del mandarinatge feia que els corrents centrals de l’escriptura literària tendissin a un estil formulari, hieràtic, imitatiu, moralista, retòric i desproveït d’expressivitat, llagoter i servil. La literatura era central en el sistema polític i cultural xinès, però amb el cost de la rigidesa. Enmig dels milers d’escrits i poemes imitatius i desproveïts d’alè literari de cada temporada, s’hi escolaven de tant en tant brins de literatura genuïna, on hi trobem allò que fa que la literatura sigui literatura: l’art de la paraula com a forma insubstituïble de plaer i de coneixement. Els poemes que hem triat i traduït no ens han d’induir al miratge: pertanyen a les veus singulars que s’han fet sentir enmig d’aquesta salmòdia sotmesa als ritus de la institució literària dominant. Dels que apareixen en aquesta antologia, la majoria eren funcionaris, en alguns casos, exiliats o represaliats, en altres casos obstinats conreadors de vides paral·leles, n’hi havia uns quants de coneguts per la seva destresa musical, també n’hi havia que eren ermitans o simplement lletrats que es van veure abocats a una vida retirada. Encara que per ser lletrat calia ser home, també les dones van conrear la literatura, sempre al marge de la institució i normalment fora de les infinites antologies que han garbellat una tradició ingent com la xinesa. Al
Poesia Xinesa.indd 13
10/15/12 09:59
20
pedra i pinzell
《北风》 诗经〔国风·邶风〕
北风其凉，雨雪其雱。 惠而好我，携手同行。 其虚其邪？既亟只且！ 北风其喈，雨雪其霏。 惠而好我，携手同归。 其虚其邪？既亟只且！ 莫赤匪狐，莫黑匪乌。 惠而好我，携手同车。 其虚其邪？既亟只且！
Poesia Xinesa.indd 20
10/15/12 09:59
dinastia zhou
21
VENT DEL NORD Shijing (segles x~vii aC) Bufa el vent glaçat del nord i el temporal de neu ens envolta. Dic a l’amiga: dóna’m la mà i fugim plegats. ¿Si ens queda temps encara? Apressem el pas. Bufa amb fúria el vent del nord i la neu s’escampa pertot. Dic a l’amiga: dóna’m la mà i marxem per mai més tornar. ¿Si ens queda temps encara? Apressem el pas. Cap roig més roig que el de la guineu. Cap negre més negre que el del corb. Dic a l’amiga: dóna’m la mà i pugem al carro. ¿Si ens queda temps encara? Apressem el pas.
Poesia Xinesa.indd 21
10/15/12 09:59
22
pedra i pinzell
《摽有梅》 诗经〔国风·召南〕
摽有梅，其实七兮； 求我庶士，迨其吉兮。 摽有梅，其实三兮； 求我庶士，迨其今兮。 摽有梅，顷筐塈之； 求我庶士，迨其谓之。
Poesia Xinesa.indd 22
10/15/12 09:59
dinastia zhou
23
CAUEN ELS FRUITS DEL PRUNER Shijing (segles x~vii aC) Cauen els fruits del pruner. Només en queden set. Joves que ens desitgeu: han arribat temps de collita. Cauen els fruits del pruner. Només en queden tres. Joves que ens desitgeu: just ara arriba el nostre temps. Cauen els fruits del pruner. N’hem omplert les senalles. Joves que ens desitgeu: no és ara moment de callar.
Poesia Xinesa.indd 23
10/15/12 09:59
24
pedra i pinzell
《野有死麇》 诗经〔国风·召南〕
野有死麇、白茅包之。 有女怀春、吉士诱之。 林有朴樕、野有死鹿。 白茅纯束、有女如玉。 舒而脱脱兮、 无感我帨兮、 无使尨也吠。
Poesia Xinesa.indd 24
10/15/12 09:59
dinastia zhou
25
UN CÉRVOL MORT A L’OBAGA Shijing (segles x~vii aC) Hi ha un cérvol mort a l’obaga cobert d’herbes i flors blanques. Hi ha una noia èbria de primavera i el caçador que oficia se l’endú. Hi ha una gasela morta coberta de branques d’alzina, i enmig d’un cercle d’herbes blanques una noia pura i de jade: a poc a poc, suau, suaument, que no dringuin collars i polseres, que no se’ns posi a bordar la gossada.
Poesia Xinesa.indd 25
10/15/12 09:59
26
pedra i pinzell
《饮酒》 陶潜 ／ 陶渊明
结庐在人境，而无车马喧。 问君何能尔，心远地自偏。 采菊东篱下，悠然见南山。 山气日夕佳，飞鸟相与还。 此中有真意，欲辩已忘言。
Poesia Xinesa.indd 26
10/15/12 09:59
sis dinasties
27
BEVENT Tao Qian / Tao Yuanming (365~427) Visc just enmig dels tràfecs humans i no em destorben cavalls ni carruatges. Si em demanes com pot ser això possible, et diré que és el cor qui sap com se n’allunya. Cullo crisantems a les prades de l’est i alço la mirada cap als cims del sud, allà on l’aire és net de nit i de dia. A la vesprada els estols tornen plegats als nius. En tot això hi ha alguna cosa certa i pregona, però no em facis dir quina: n’he oblidat les paraules.
Poesia Xinesa.indd 27
10/15/12 09:59
Poesia Xinesa.indd 176
10/15/12 09:59