Troballes fortuïtes de l’any 2007

Troballes fortuïtes de l’any 2007

L’any 2007, el Consorci del Parc de la Serralada de Marina va promoure l’obertura de nous camins forestals, un dels quals passava per part del vessant meridional de la muntanya de Sant Miquel, precisament per on s’estén el nucli ibèric. Per aquesta raó, la seva afectació era gairebé inevitable. En efecte, en el tram final del camí, allà on s’eixampla per permetre el canvi de direcció dels vehicles, les màquines van escapçar estructures i nivells arqueològics del poblat ibèric. Aquestes restes van quedar ben visibles en el tall vertical practicat al vessant de la muntanya, al marge intern del camí forestal.

El que encara resta a la vista és la secció del mur d’una estança, amb orientació nordsud, que es conserva en una alçada lleugerament superior a un metre. Per la seva cara oest, el mur està encaixat en un retall artificial practicat al sauló natural, seguint la tècnica constructiva documentada de manera habitual a la major part de nuclis assentats en vessants de turons més o menys abruptes. A la seva cara est, en el que seria l’espai interior d’aquest probable habitatge, va aparèixer un paquet de sedimentació arqueo lògica que conservava una potència d’aproximadament un metre, encara que amb una tendència decreixent vers l’est. A cop d’ull, el que s’apreciava en aquest tall estrati gràfic era un estrat molt homogeni, aparentment únic, format per una capa compacta de runa, amb terres marronoses i gran quantitat de pedres caigudes. Tot plegat té l’apa -

Obertura del camí forestal i sector afectat per excavacions clandestines.

50 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Estructures i nivells tallats pel camí forestal.

rença típica d’un nivell d’enderroc i abandonament definitiu de l’estança. Aquest en der roc reposaria directament sobre un hipotètic paviment (actualment no és evident a simple vista) i aquest directament sobre la roca natural, en aquest punt clarament anivellada per tal de facilitar l’habilitació d’un nivell de circulació intern.

Acabada l’obra, les restes van quedar visibles en el tall del camí, i eren tan evidents que semblava anunciada i inevitable la intervenció d’aficionats o excavadors clandestins, bons coneixedors de l’existència d’un jaciment arqueològic en aquest sector de la muntanya. Un d’ells de seguida va iniciar el buidatge de la sedimentació arqueològica conservada a l’interior de la construcció ibèrica. A mesura que anava traient runa i pedres, va anar «reconstruint» un muret de pedra seca, com si es tractés d’una teòrica extensió de la casa ibèrica, obra que actualment és visible a continuació de les restes arqueològiques. Afortunadament, l’entitat i el volum d’aquest paquet arqueològic no li va permetre exhaurir l’estratigrafia antiga conservada, que en la seva major part encara roman in situ.

No gaire després d’aquesta intervenció incontrolada, aquest mateix aficionat va decidir lliurar els materials exhumats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès, fet que ha permès estudiar-los i incloure’ls en aquest informe. L’anàlisi realitzada confirma la impressió que es tracta de material molt homogeni que prové d’un nivell d’abandonament i destrucció, ja que hi ha una proporció força alta de peces senceres o amb el perfil complet. Es tractaria, doncs, d’un dels sectors del jaciment en el qual totes les restes conservades semblen pertànyer a una mateixa fase constructiva.

A aquest segon lot de materials conservats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès3 li hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica número 2 (UE 2), que es correspondria amb el nivell únic d’enderroc descrit anteriorment (làmines 11 a 14). Tot i provenir d’una excavació clandestina, la seva homogeneïtat fa pensar que gairebé tots els materials provenen d’aquest mateix nivell arqueològic. Els més significatius s’han siglat seguint els criteris exposats en l’apartat anterior. Novament, davant l’absència de cap altra referència anterior, el número assignat a cada peça correspon al del nostre inventari, que presentem tot seguit.

Inventari i dibuix del segon lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 2 - Fase 2

Campaniana A

1 i 2 2 fragments de vora que molt probablement pertanyen a un mateix bol de grans dimensions de la forma Lamboglia 27b. 3 12 fragments de la base completa i cos d’un bol de grans dimensions, de la forma Lamboglia 27b, amb decoració d’una roseta central impresa i bandes d’estries a rodeta, amb molta probabilitat de la mateixa peça que les vores número 1 i 2. 4 9 fragments de la base gairebé completa d’un bol de grans dimensions de la forma Lamboglia 27b, amb decoració de quatre palmetes radials impreses i bandes d’estries a rodeta. 5 1 fragment de la base completa d’un bol de la forma Lamboglia 27 (de variant indeterminable), amb decoració d’una roseta central impresa. 6 4 fragments informes.

Àmfora púnica ebusitana

7 1 fragment informe.

Àmfora itàlica

8 35 fragments que donen el perfil complet d’una peça de tipus grecoitàlic, de la forma Lyding-Will B o C.

3. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest segon lot de materials es conservava sota una referència interna que deia «Fase 2».

52 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Ceràmica ibèrica oxidada

9 77 fragments que donen el perfil complet d’una àmfora. 10 2 fragments informes.

Ceràmica ibèrica reduïda

11 33 fragments que donen el perfil complet d’una gerreta bicònica.

Indústria lítica

12 1 fragment d’una pedra polida amb una cara més ampla amb la superfície molt allisada, tal vegada un polidor de pells, de ceràmica o similar. 13 1 fragment de fulla de sílex, amb els talls aparentment treballats com a fils per tallar.

Material no vascular

14 a 24 11 fragments de sengles exemplars complets de pondera, tots ells de forma quadrangular, set amb els angles arrodonits i quatre que presenten la paret superior semicircular.

Làmina 11

54 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 12

Làmina 13

56 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 14