11 minute read

Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat

34 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta

Advertisement

del segle XX fins a l’actualitat làmines 5 a 10

A partir dels treballs promoguts des de la Diputació de Barcelona als anys seixanta del segle XX, dirigits per Josep Barberà, el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel s’afegeix a la llista d’assentaments laietans coneguts i a tenir en compte. Les dades que ofereix són força parcials però suficients perquè aparegui sovint a la bibliografia especialitzada, sobretot en aquells treballs de síntesi que volen presentar l’estat de la qüestió sobre el poblament ibèric a la zona (en aquest sentit, vegeu: Barberà i Dupré 1984; Sanmartí 1987 i Zamora et alii 2001).

No obstant això, i de l’evident rellevància i entitat de les troballes efectuades, la recerca oficial en aquest jaciment s’aturà l’any 1964 i, d’aleshores ençà, mai més no se n’ha plantejat la represa. En canvi, el que mai ha quedat interrompuda és la freqüentació del jaciment per part d’aficionats a l’arqueologia, que amb tota probabilitat segueixen furgant il·legalment entre les restes. Prova d’això és el petit lot de materials arqueològics conservats als magatzems de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montornès del Vallès, recollits i donats per excavadors clandestins locals, l’actuació dels quals es deu haver desenvolupat en els darrers deu o vint anys. No cal dir que de la procedència precisa d’aquest lot de materials tan sols se’n sap que vénen del jaciment ibèric de la munta nya de Sant Miquel, raó per la qual han estat inventariats unitàriament (làmines 5 a 7). Únicament es pot separar una petita bossa de materials en la qual unes etiquetes especifiquen que provenen de l’àrea del castell de Sant Miquel, és a dir, que cal pensar que es van localitzar a la banda del cim del turó, a tocar de les restes del castell medieval (làmina 8). Aquest petit lot de peces ha estat, doncs, inventariat a banda de la resta.

Davant d’aquests materials hem optat per donar una primera referència per ubicar els diferents lots conservats a l’Ajuntament de Montornès. A aquesta primera agrupació, formada per material gairebé del tot descontextualitzat, li hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica 1 (UE 1), assimilable a un estrat superficial, general de tot el jaciment2 (làmines 5 a 8). Això permet diferenciar-lo dels materials provinents d’una intervenció clandestina recent, molt més limitada i coneguda, que tractarem en l’apartat següent (i a la qual hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica 2; UE 2). Aquesta vinculació a unes primeres unitats estratigràfiques teòriques del jaciment resol el problema de com

2. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest primer lot de materials es conservava sota una referència interna que deia «Fase 1».

siglar aquestes peces. En procedir a estudiar-les, ha estat necessari siglar-les per tal que disposin d’una referència bàsica que permeti ubicar-les en tot moment.

Així doncs, les peces més significatives dels diferents lots dels dipòsits de l’Ajunta ment de Montornès s’han siglat amb la següent referència: abreviació del nom del jaciment (MSM) – número de la unitat estratigràfica teòrica assignada (UE 1 o UE 2) – número de referència de peça de l’inventari. Aquest senyal o sigla és el que apareix com a referència també en els dibuixos dels materials que apareixen tot seguit. Cada peça té un número d’identificació propi que és el que li ha correspost en el nostre inventari (no n’hi ha cap altre, ni tampoc cap número de referència d’un museu, com en el cas dels materials del MAC).

Finalment, hem optat per incloure dins d’aquest apartat dos petits lots de materials que provenen amb tota seguretat del jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, però que s’han conservat en dues institucions museístiques diferents. El primer està dipositat als magatzems del Museu de Granollers, i tot sembla indicar que es generà a partir de les activitats de prospecció i les visites ocasionals que l’historiador local Josep Estrada realitzava al jaciment (làmina 9). Molt més incerta és la procedència dels pocs materials guardats als dipòsits del Museu Municipal de Nàutica del Masnou. De tots dos n’hem realitzat l’inventari i la classificació i n’hem dibuixat les peces més significatives i interessants (làmina 10).

Inventari i dibuix del primer lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 1 – Fase 1

Ceràmica àtica de figures roges

1 1 fragment informe de la part inferior d’un crater.

Ceràmica àtica de vernís negre 2 1 fragment del peu d’una copa de la forma Castulo Cup.

Taller de Roses

3 1 fragment de base d’un bol, amb decoració de roseta central estampillada (pasta beix).

36 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Campaniana A

4 1 fragment de llavi d’un plat de la forma Lamboglia 23. 5 1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27ab.

Àmfora púnica ebusitana

6 1 fragment del pivot d’una àmfora, amb molta probabilitat del tipus T.8.1.3.1. de Ramon. 7 1 fragment informe.

Ceràmica ibèrica oxidada

8 a 12 5 fragments de vora de sengles àmfores. 13 i 14 2 fragments de vora de sengles olles/tenalles de llavi de «coll de cigne». 15 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’un gerrot o olla de dues nanses. 16 1 fragment de vora d’un gerrot. 17 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta o tassa. 18 2 fragments de fons d’una tassa de fons umbilicat. 19 a 23 5 fragments de nanses d’àmfora. 24 i 25 2 fragments de nanses d’olla o gerrot. 25bis 47 fragments informes d’una mateixa àmfora ibèrica. 25ter 1 gran fragment informe d’una àmfora ibèrica (diferent de la peça 25bis). 26 24 fragments informes.

Ceràmica ibèrica reduïda

27 1 fragment de vora d’una olla carenada, probablement de les del tipus de broc superior. 28 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’una gerreta. 29 1 fragment de base completa d’una copa imitació d’un skyphos. 30 a 32 3 fragments de nanses de sengles gerres i gerretes. 33 3 fragments informes.

Ceràmica a mà

34 6 fragments que donen el perfil complet d’una olla de perfil «en essa», amb base plana, una nansa vertical i decoració d’una línia d’incisions. 35 5 fragments de vora i cos d’una olla de perfil «en essa» i petites dimensions, amb una nansa vertical i presència d’un grafit post coctionem en iber ubicat a l’espatlla de la peça (es pot transcriure com: TI KI R (S?) A I , sens dubte un nom propi).

36 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi. 37 1 fragment de vora d’una olla, amb el llavi engruixit. 38 1 fragment de vora exvasada d’una olla de perfil «en essa». 39 1 fragment de vora vertical d’una olla. 40 i 41 2 fragments de vora exvasada de sengles olles petites. 42 1 fragment de vora lleugerament reentrant d’una olla cilíndrica. 43 a 45 3 fragments de bases planes de sengles olles. 46 1 fragment de nansa de secció circular. 47 4 fragments de paret i un mamelló gran horitzontal, amb decoració ungulada. 48 1 fragment informe amb mamelló piramidal. 49 3 fragments informes amb decoració de cordó digitat. 50 12 fragments informes.

Material no vascular

51 a 53 5 fragments de 3 exemplars complets de pondera, de forma quadrangular amb els angles arrodonits.

38 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 5

Làmina 6

40 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 7

UE 1 - Fase 1

Peces trobades al castell de Sant Miquel, lliurades per Piero Martínez, el 4 d’abril de 2006.

Ceràmica ibèrica oxidada

1 i 2 2 fragments de sengles nanses d’àmfora. 3 1 fragment de nansa, de secció circular, d’una gerra o gerrot.

Ceràmica ibèrica reduïda

4 2 fragments de vora i cos d’una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

5 1 fragment de vora i cos d’una olla o urna carenada, amb nansa vertical, un mamelló circular a l’espatlla i la superfície brunyida. 6 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi. 7 i 8 2 fragments de sengles agafadors de tapadora, en forma de nansa vertical semicircular. 9 1 fragment de nansa d’una olla.

Material no vascular

10 1 fragment d’una fusaiola completa de ceràmica a mà, de grans dimensions.

Metalls

11 1 fragment gran d’escòria fèrrica.

42 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 8

Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu de Granollers

Dipòsit 4A

Es tracta d’un lliurament que va fer fa força anys l’estudiós local Josep Estrada. No hi ha cap referència coneguda sobre l’origen precís d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetes amb la seva procedència: Sant Miquel, Montornès, Vallromanes. La referència d’aquest dipòsit concret és SMM R1722, i així estan siglats tots els fragments. Sembla que es tracta de materials procedents de prospeccions del jaciment realitzades pel mateix Sr. Estrada. Alguns fragments tenen una aparença força degradada, típica dels materials de superfície, però d’altres no tant, fet que fa pensar que provenen d’alguna remoció de ter res que es devia trobar.

Campaniana A

1 1 fragment de vora d’un petit bol de la forma Lamboglia 27 ab. 2 1 fragment de base amb peu anular d’un bol de forma indeterminable. 3 1 fragment informe.

Àmfora púnica ebusitana

4 1 fragment de vora de la forma T.8.1.1.1. de J. Ramon.

Àmfora púnica de la Mediterrània central

5 1 fragment de vora de la forma T.6.1.2.1. de J. Ramon. 6 1 fragment informe.

Ceràmica ibèrica oxidada

7 i 8 2 fragments de vora de sengles àmfores. 9 1 fragment de vora, amb llavi de «coll de cigne», d’una olla o tenalla. 10 1 fragment de vora exvasada d’un gerrot. 11 i 12 2 fragments de sengles pivots d’àmfora. 13 i 14 2 fragments de base amb fons umbilicat, tal vegada de sengles tasses. 15 1 fragment de la tija del peu, molt probablement d’una copa tipus escif d’imitació àtica. 16 a 20 5 fragments de nanses d’àmfores. 21 a 23 3 fragments de nanses de comunes indeterminades. 24 34 fragments informes.

44 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Ceràmica ibèrica reduïda

25 2 fragments informes, un d’ells del cos del que sembla ser una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

26 2 fragments informes, amb decoració d’un cordó incís, de sengles olles de grans dimensions.

27 3 fragments informes.

Material no vascular

28 1 fragment d’un cercle retallat complet de ceràmica ibèrica oxidada.

Metalls

29 1 fragment amorf d’escòria fèrrica.

Ceràmica vidrada medieval o moderna

30 1 fragment informe, amb vidrat verdós fosc només a la superfície interna.

Material constructiu d’època medieval o moderna

31 3 petits fragments informes de teules.

Dipòsit 4B

Petit lot de peces dipositat recentment al Museu de Granollers, després de la mort d’en Josep Estrada, procedent del conjunt de materials que restaven al domicili particular d’aquest estudiós local. Està embolcallat en un full del diari esportiu Dicen, del dia 5 de setembre de 1966, i els fragments estan siglats amb la paraula «Montornès», tot i que la seva procedència del poblat ibèric de Sant Miquel és segura. Aquest lot, donació de la família Estrada, ha rebut el número 67 del Museu de Granollers.

Àmfora púnica ebusitana

1 1 fragment de vora de la forma T.8.1.2.1. de J. Ramon.

Àmfora púnica de la Mediterrània central

2 1 fragment de vora de la forma T.5.2.3.2. de J. Ramon. 3 1 fragment de vora de la forma T.7.2.1.1. de J. Ramon. 4 1 fragment informe, de la base d’una àmfora de la sèrie T.5.0.0.0. de J. Ramon.

Ceràmica ibèrica oxidada

5 1 fragment del pom, pla i horitzontal, d’una tapadora.

Ceràmic grollera a torn indeterminada 6 1 fragment informe, tal vegada de ceràmica grisa medieval.

46 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 9

Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu Municipal de Nàutica del Masnou (Maresme)

No hi ha cap referència coneguda sobre l’origen d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetes amb la seva procedència: «poblat ibèric de Sant Miquel, Vallromanes».

Ceràmica ibèrica reduïda

1 1 fragment de vora i nansa completa d’una copa tipus imitació d’escif, de petites dimensions.

Ceràmica a mà

2 a 4 3 fragments de vora exvasada de sengles olles. 5 i 6 2 fragments de base plana de sengles olles. 7 1 fragment de l’agafador complet, en forma nansa horitzontal quadrangular, d’una tapadora de grans dimensions. 8 23 fragments de paret, amb dos mamellons aplicats (un de circular i l’altre rectangular), d’una olla o tenalla de grans dimensions. 9 1 fragment informe amb un mamelló rectangular aplicat, d’una olla. 10 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís, d’una olla de grans dimensions. 11 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís. 12 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó digitat. 13 fragment informe, amb decoració d’una franja d’incisions. 14 61 fragments informes, molts dels quals semblen pertànyer a la peça número 8.

Material no vascular

15 1 fragment d’un cercle retallat complet, de ceràmica de vernís negre campaniana A. 16 1 fragment d’un cercle retallat complet, d’àmfora púnica de la Mediterrània central. 17 a 78 61 fragments de sengles cercles retallats, de ceràmica ibèrica oxidada a torn.

Malacologia

79 1 fragment d’una petxina sencera.

48 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

Làmina 10

This article is from: