Revisió i estudi de la documentació existent

L’existència d’un jaciment ibèric als vessants de la muntanya de Sant Miquel és un fet conegut almenys des dels anys vint del segle passat. Així ho demostra la cita més antiga que en fa referència, apareguda en un treball de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols publicat al final d’aquella dècada a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Serra Ràfols 1927-1931). Poc després, el jaciment torna a aparèixer esmentat al Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Badalona, aquesta vegada per part de l’estudiós local Joaquim Font i Cussó (Font i Cussó 1933). La referència antiga més significativa és la realitzada l’any 1942 pel mateix Serra Ràfols en un dels primers estudis de síntesi sobre els laietans al Maresme, publicada a la revista Ampurias (Serra Ràfols 1942). En aquest article, l’autor assenyala que ha visitat el jaciment personalment i és interessant notar que, ja des d’aquest moment, considerà que es podria tractar d’un nucli de certa importància en el marc del poblament preromà de la zona.

Tot i aquest coneixement d’antic, les primeres excavacions oficials no es van realitzar fins molt temps després, amb una primera campanya promoguda per l’antic Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputació de Barcelona, duta a terme l’agost de l’any 1963. Tanmateix, hi ha evidències clares d’excavacions clandestines, incontrolades, amb anterioritat a aquesta data. De fet, durant la campanya del 1963-1964 una de les tasques realitzades fou la neteja i l’ampliació dels talls d’una profunda cala o sondeig clandestí preexistent. Concretament, els autors de les excavacions oficials esmenten que, en una visita al jaciment efectuada l’any 1941, el sondeig furtiu ja era visible, tot i que amb unes dimensions sensiblement inferiors a les que es van trobar l’any 1963. No cal dir que d’aquestes actuacions incontrolades no ens n’ha arribat documentació de cap mena ni sabem que se n’ha fet dels materials exhumats.