Bibliografia

ASENSIO, D.; PRINCIPAL, J.; SANMARTÍ, J. (1995). «Les ceràmiques d'importació del poblat ibèric de Castellruf». Annex a Pepa GASULL et alii, El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), p. 65-83. (Memòries d’intervencions arqueològiques a Catalunya; 16)

ASENSIO, D.; BELARTE, M.C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple». A: Actes del Congreso Internacional Los Íberos: Príncipes de Occidente, Barcelona, p. 373-385. ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001). «Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània». A: Ter ritori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 227-252. (Monografies d’Ullastret; 2) ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001). «Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)», Pyrenae, 31-32, p. 163-199.

ASENSIO, David; CELA, Xabier; MIRÓ, Carme; MIRÓ, Maria Teresa; REVILLA, Emili (2009). «El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona», Quaderns d’Arqueologia i Història de la ciutat de Barcelona, 5, p. 14-85.

BARBERÀ,Josep; PASCUAL,Ricard (1969-1970). «El poblado prerromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornès (Barcelona)». Ampurias,XXXI-XXXII, 273283.

BARBERÀ,Josep; DUPRÉ,Xavier (1984). «Els laietans: assaig de síntesi». Fonaments, 4, 31-87.

88 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

COLL, Ramon; MONTLLÓ, Jordi; BOSCH, Marc (2003-2004). «El poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, el Maresme). Vuit anys de recerca (1992-2000)». Fonaments, 10/11, 161-212.

FERRER, Conxita; RIGO, Antoni (2003). Puig Castellar, els ibers a Santa Coloma de Gramenet: 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002). Santa Coloma de Gramenet. (Monografies locals; 2)

FONTI CUSSÓ, Joaquim (1933). «Els ibers a Badalona». Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Badalona, 16 (setembre-octubre), 5, nota 1.

GARCIA, Joaquim; ZAMORA, Dolors (1993). «La vall de Cabrera de Mar. Un model d’ocupació del territori a la Laietània ibèrica», Laietània, 8, p. 145-180.

RIPOLL, Eduard; BARBERÀ, Josep; MONREAL,Lluís (1964). Poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornés, Barcelona). Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. (Excavaciones Arqueológicas en España; 28)

ROVIRA, G.; PASCUAL,R. (1970). «Hallazgo de un ánfora romana con inscripción pintada», Información Arqueológica, 2 (maig-agost), 60.

SANMARTÍ,Joan (1987). La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i història. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona (microfitxes).

SANMARTÍ, Joan (2001). «Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segles IV-III aC)». A: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 23-38. (Monografies d’Ullastret; 2)

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1927-1931). «Llocs d’habitació ibèrics de la Costa de Llevant», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII, 41-54.

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1942). «El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana». Ampurias, IV, 69-110.

ZAMORA, Dolors; PUJOL, Jaume; GARCÍA,Joaquim; CELA, Xavier (2001). «El poblament a la Laietània central i septentrional durant el període ibèric ple. Una proposta d’organització territorial». MARTÍN,A.; R. PLANA (dir.). Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània Occidental.Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 203-226. (Monografies d’Ullastret; 2)

Agraïments

No volem acabar aquest treball sense esmentar les persones que hi han tingut una intervenció necessària i important. És el cas d’en Nicolau Guanyabens, de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montornès; de Carme Rovira i Ramon Buxó, del Museu d’Arqueologia de Catalunya; de Josep Muntal, del Museu de Granollers; de la Cristina Espuga, del Museu Municipal de la Nàutica del Masnou i, finalment, d’en Josep Maria Puche i el seu equip, de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya. També han estat clau el seguiment i els consells de la Teresa Reyes, de la Diputació de Barcelona. A tots ells, gràcies per les facilitats que ens han donat i per la seva col·laboració, eficaç i desinteressada.

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la reflexió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, entre Montornès del Vallès i Vallromanes, és conegut des de les primeres dècades del segle xx. Als anys seixanta s’hi van fer les primeres excavacions i d’aleshores ençà la recerca ha estat aturada.

Aquesta publicació presenta un recull exhaustiu de tota la documentació referent al jaciment: excavacions antigues, col·leccions disperses de materials i anàlisi de l’estat actual, delimitació i estat de conservació de les restes, accessos, etc. La revisió de la documentació ha permès formular algunes hipòtesis sobre l’evolució cronològica i els límits físics de l’assentament, les quals permetran planificar i iniciar nous treballs encaminats a un estudi posterior més aprofundit.

Àrea de Cultura

Oficina de Patrimoni Cultural

Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge, 1r. 08036 Barcelona Tel. 934 020 635 · Fax 934 022 825 o.patrimonic@diba.cat

ISBN 978-84-9803-381-6

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 8 1 6