Presentació

Totes les administracions, les estatals, les autonòmiques i les legals, tenen responsabilitat sobre la protecció i la difusió del patrimoni cultural en general, i sobre el patrimoni arqueològic en particular. Ho diuen les lleis vigents, començant per la mateixa Constitució, i és també una cosa ben lògica, considerant que tan sols les grans administracions poden disposar dels serveis tècnics necessaris per afrontar aquesta responsabilitat en conjunt, però tan sols els ajuntaments tenen la proximitat directa amb aquest patrimoni.

Per protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural, en primer lloc s’ha d’identificar i conèixer. Altrament, és molt fàcil causar-hi danys per acció o per omissió que, en el pitjor dels casos, poden arribar a comportar la completa desaparició d’un dels testimonis de l’activitat humana que han resistit fins al temps present.

Malauradament, els recursos que les administracions tenen per al coneixement del patrimoni cultural són extremament escassos en relació amb l’abundància de jaciments i altres elements patrimonials. I si això és vàlid per a totes les administracions, ho és especialment per als ajuntaments, que no reben cap finançament específic per fer-hi front.

D’altra banda, les universitats disposen dels millors especialistes per recuperar i millorar aquest coneixement, però sovint orienten les seves activitats a projectes que tenen objectius de recerca pura, moltes vegades desconnectats de les necessitats immediates de la societat i del territori i, fins i tot, de la conservació mateixa del patrimoni.

Desgraciadament, són pocs els projectes de col·laboració i de transferència de coneixement en matèria de patrimoni nascuts de la col·laboració entre les universitats i els ens locals. És per això que ens enorgulleix haver donat suport, des de la Diputació de Barcelona, al projecte d’estudi del poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, a cavall dels termes municipals de Montornès del Vallès i de Vallromanes. És un bon exemple de com

10 |El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes

es poden establir vincles de cooperació entre universitat i ajuntaments en aquesta matèria, que acaben resultant beneficiosos per a totes dues parts.

Gràcies a la cooperació entre institucions, disposem avui d’un estudi de conjunt de tot el que se sap sobre aquest important jaciment, que en el seu moment hauria estat un dels nuclis destacats del territori laietà, immediatament subordinat a la seva capital, que se situa on avui hi ha Cabrera de Mar.

Això ens diuen les conclusions de l’estudi que avui publiquem, i molts altres aspectes interessants per a la història, com ara que el poblat sembla que es va abandonar com a conseqüència de la campanya de pacificació empresa el 195 aC pel cònsol Marc Porci Cató, però també interessants per a la gestió del monument, com és el cas de la delimitació de tres perímetres entorn del jaciment, el primer dels quals, d’1,5 ha, correspon a la superfície mínima ocupada amb seguretat pel jaciment arqueològic, mentre que el tercer, de 7,5 ha, defineix quina pot ser l’extensió màxima de les restes.

Com a conseqüència lògica i immediata de l’estudi, els ajuntaments de Montornès del Vallès i de Vallromanes han impulsat i aconseguit en un temps rècord la declaració del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Local, la qual cosa li dóna un alt nivell de protecció legal.

Totes les institucions implicades han tingut ben clara la necessitat de publicar els resultats de les recerques per tal que quedin a l’abast dels investigadors i del públic en general. I és per això que la Diputació de Barcelona ha editat aquest llibre, amb el qual esperem recuperar de l’oblit el poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, i posar-lo al seu lloc dins la història del país.

José-Manuel González Labrador Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona