Llibret Falles Xàtiva 2020 by Junta Local Fallera de Xàtiva

Falles a

XÃ tiva2020

EDITA

Junta Local Fallera de Xàtiva

Coordinació

Yolanda Pérez i Ferri Ángel José Sánchez i Palop

Ajudants Coordinació

Aleixandra Albiñana i Gallego Álvaro Gil i Medrano

Disseny coberta

José luis Mollà i Rodríguez

Maquetació i disseny Editorial MIC

Fotografies Falleres Majors Xàtiva, Corts d’honor i Acompanyants Estudi Fotogràfic FEDERICO

Imatges Monuments, Comissions, fotografies recolzament i col·laboracions literàries.

Estudi Fotogràfic FEDERICO Arxiu Fotogràfic Junta Local Fallera Arxius Fotogràfics Comissions Arxiu Fotogràfic Antoni Marzal, Miguel Mira i Rafa Tortosa.

Col·laboracions literàries Rafa Tortosa Josep Sanchis Joan Quilis Carmen Anaya Juan Ramon Alcocer Jesús Félix Soler Josep Lluís Fitó Ángel J. Sánchez Jesús Gonzalez Rafa Peinado

Correcció ortogràfica Carmen Anaya i Pérez

Impressió

Tirada

800 exemplars

Dipòsit legal V-480-2011

Falles a

Xàtiva2020 SUMARI Salutacions....................................................................... 6 Programa d’Actes........................................................... 12 Junta Local Fallera.......................................................... 14 Fallera Major de Xàtiva 2020 i Cort d’Honor................. 16 Entrevista: Patricia Viñes i Martínez............................... 26 LLIBRET INFANTIL Fallera Major Infantil de Xàtiva 2020 i Cort d’Honor..... 30 Acompanyants Infantils.................................................. 41 Entrevista: Marives Puchades i Díaz............................... 42 Concursos Portadelles.................................................... 46 Premi Narrativa Curta..................................................... 47 Concurs Postal Nadalenca............................................. 48 LES COMISSIONS El Cid-Plaça de la Trinitat............................................... 50 Tetuan- Porta Sant Francesc........................................... 54 Raval............................................................................... 58 Espanyoleto.................................................................... 62 Plaça Mercat................................................................... 66 República Argentina....................................................... 70 Avgda. Selgas- Planas de Tovar..................................... 74 Ferroviària...................................................................... 78 Benlloch- Alexandre VIé................................................. 82 Sant Jaume..................................................................... 86 Molina- Claret................................................................. 90 Joan Ramón Jiménez..................................................... 94 Sant Feliu........................................................................ 98 Verge del Carme.......................................................... 102 Sant Jordi..................................................................... 106 Abú Masaifa................................................................. 110 Avgda. Murta- Acadèmic Maravall............................... 114 Passeig- Cardenal Serra............................................... 118 Corts Valencianes......................................................... 122 Monuments premiats 2019.......................................... 126 Premis ninots 2019....................................................... 128 Altres premis 2019....................................................... 130 Concurs de Cartells...................................................... 132 Saló fotogràfic.............................................................. 133 Memòria d’un any........................................................ 134 Reconeixements........................................................... 144 ARTICLES Açò, va passar ací?....................................................... 146 Curiositats històriques de les Falles de Xàtiva............. 153 El moviment en les Falles............................................. 156 Quina peculiaritat, serà extraordinari?......................... 160 Quan la JLF de Xàtiva va tenir Falleres del Foc........... 164 La presentació del XXV aniversari d’Argentina............ 167 El anys de la moto........................................................ 170 EN MEMÒRIA En memòria de Hermínia............................................. 177 Al meu amic Miguel Cortes i Barberà.......................... 181 El abuelo...................................................................... 185

6 / Falles a XÃ tiva 2020

ROGER CERDÀ I BOLUDA Alcalde de Xàtiva

idels amb la seua cita amb el calendari, les falles de Xàtiva tornen a omplir la nostra ciutat de color, festa, música i tradició. El treball d’un any sencer als tallers dels artistes prompte ocuparà les nostres places i carrers. Ja ha arribat el moment de la celebració que llargament heu esperat. Les nostres falleres majors, Patricia Viñes Martínez i Marives Puchades Díaz seran les principals protagonistes de la setmana gran de les falles a la ciutat. Les falles de Xàtiva són singulars per molts aspectes. La festa viu un moment d’esplendor a la ciutat, on la presència del col·lectiu cada vegada és més activa i intensa. És el producte de la participació de generacions de xativins enamorats de la seua festa, que han sabut evolucionar després de més de segle i mig d’història. Preservar tot aquest valor cultural és la nostra responsabilitat com a col·lectiu. Però ara és el moment de gaudir de la festa que s’heu guanyat després d’un any d’intens treball. Des de la Corporació Municipal vos desitgem que viviu unes falles inoblidables, plenes d’alegria, harmonia i bona convivència. Visquen les falles de Xàtiva!

7 / Junta Local Fallera

8 / Falles a XÃ tiva 2020

MARÍA BELTRÁN I FERRERO Regidora de Falles Ajuntament de Xàtiva

Xativins i xativines ja estem en Falles!

questes últimes setmanes la ciutat ja fa olor a pólvora, es respira ambient faller en cada un dels casals de les diferents comissions, i els carrers de la ciutat s’engalanen per gaudir de la festa de tots els valencians. És moment de divertir-se i d’unir esforços per poder viure intensament d’una setmana plena d’actes, tradicions i cultura fallera. Una setmana que és conseqüència d’un any ple de dur treball per part de tots els fallers de les comissions de la ciutat, i també de les persones que formen part de la Junta Local Fallera. Units feu que la setmana gran siga possible. Patricia i Marives, les nostres falleres majors. Han arribat els dies tan intensos que estàveu esperant. Viviu cada minut com si fos l’últim, sereu les màximes representants de tot el col·lectiu faller xativí, però també representareu a tota la ciutat. Xàtiva està orgullosa de tenir dues dones que són el present i el futur de la nostra festa fallera. Xàtiva afronta cinc dies molt intensos que comencen amb l’adorn de la ciutat amb els seus monuments fallers, i que acabarà amb el foc i la cendra. El meu més sincer desig és que gaudim i visquem unes falles inoblidables, amb agermanament i convivència, amb l’alegria de la música, l’estrèpit dels petards, i el colorit de la tradició fallera. Bones falles!

9 / Junta Local Fallera

10 / Falles a XÃ tiva 2020

JESÚS GONZÁLEZ I SARIÓN President Executiu de la Junta Local Fallera de Xàtiva

A les falleres i fallers de la ciutat de Xàtiva.

n pocs dies, la festa valenciana per excel· lència envairà el nostre dia a dia i donarà sentit a tot allò que hem esperat durant un llarg any. Primerament, donar l’enhorabona a totes les comissions de la ciutat per continuar fent eixe esforç que fa que any rere any tots els visitants puguen gaudir dels monuments que els artistes han preparat per engalanar els carrers de Xàtiva, però la major recompensa ha de ser deixar de costat el nostre dia a dia i les nostres preocupacions per poder aprofitar tot allò que el calendari faller ens té preparat, com la romeria a Sant Josep, el dinar de germanor, l’exposició del ninot i, sobretot, ajuntar-nos amb aquelles persones que guardem una gran relació al voltant del casal i aprofitar les poques oportunitats que tenim d’esmorzar al peu dels monuments, de fer barri amb les cercaviles, de fer saber a totes les persones que estem en falles amb les despertades i d’omplir de gom a gom els carres de Xàtiva amb la nostra ben cuidada indumentària fallera. En segon lloc, i aprofitant aquest espai agrair a persones com Javier García i Paños i Josep Sanchis, l’esforç que han realitzat al llarg de la seua trajectòria al voltant de les falles per fer més gran aquesta festa si cap, ja que ells dos han rebut les màximes distincions que el col· lectiu de la ciutat pot atorgar, el primer d’ells ha rebut el distintiu d’or que atorga el president de la junta local fallera, perquè ha estat 12 anys al front del col·lectiu faller i que continua encara a dia d’avui treballant en pro de les falles i el segon d’ells, Josep Sanchis ha rebut un dels guardons més especials, ja que és concedit per la totalitat de les comissions falleres, el socarrat d’honor a una persona que fa que la cultura de la nostra festa s’engrandira i es preservarà al llarg del temps amb les seues continues col·laboracions literàries als diferents llibrets de les comissions, a tots dos , enhorabona per a treballar desinteressadament per les nostres falles.

Seguidament aquest any vull recordar a aquestes línies a tres persones que han estat rellevants per a la història de les falles de Xàtiva, Miguel Cortés, l’home etern de la junta i el responsable de les recompenses que de segur tots hem rebut de les seues mans, Hermínia Moltó, una dona centenària , que va ser una de les primeres falleres majors de Xàtiva i Antonio Grau, artesà faller xativí que va deixar a les nostres retines vertaderes obres d’art, tots ells ens han deixat recentment i, de segur que els seus estels ja estan treballant per millorar i engrandir les falles des d’aquell lloc privilegiat que tenen al més alt. Les falles de Xàtiva, estan en constant canvi juntament amb la societat que vivim, per això demostren dia rere dia que són un col·lectiu que lluita per la igualtat, per la no-violència, per la integració de totes les persones, que feia palés amb les contínues campanyes que les comissions falleres han fet seus i que fan dels fallers i de les falleres persones respectuoses que per damunt de tot estimen la societat i les persones. Per anar acabant, parlaré de Patricia viñes i Marives Puchades, màximes representants de les nostres festes josefines, que ja esperen amb moltes ganes l’arribada de les falles juntament amb les seues dames d’honor, Desi, Gema, Kelt, Laura B, Laura P, Amparo, Sofia, Mireia, i els seus acompanyants, Àlvaro, Hugo, Marc, Guillem i Oscar, per això els anime a que gaudiu del calor que la ciutat els té preparats i l’estima que les rebran a tots els llocs. Us desitge a totes les persones que fullegeu aquest llibret uns grans dies i que aquests siguen d’alegria, estima i concòrdia i que passeu unes falles inoblidables. Per últim, agrair a les persones que han fet possible aquest llibret per la seua tasca i tota la gent de l’executiva, així com les diferents regidories per fer de les falles una festa gran i com no a l’Excm. Ajuntament de Xàtiva pel seu suport a aquest col·lectiu. Molt bones falles a totes i a tots. Visca Xàtiva I Visquen les falles!!!

11 / Junta Local Fallera

Falles a

Xàtiva2020 Programa

SETMANA FALLERA

d’actes FALLES 2020 DIA 8 DE MARÇ A LES 9:30 h. ROMERIA A SANT JOSEP des de l’encreuament de Carlos Sarthou amb l’albereda Jaume i fins l’Ermita de Sant Josep.

DIA 16

A les 14 h. III MASCLETÀ AL JARDÍ DE LA PAU disparada per la pirotècnia Nadal Martí.

15:00 h. DINAR OFERIT PER LA JUNTA LOCAL FALLERA A LES FALLERES A les 12 h. MAJORS DE XÀTIVA i Falleres DINAR POPULAR DE GERMANOR al pavelló de vòlei de Xàtiva, amb el Majors Infantils amb els seus fi de festa de l’orquestra “La Fiesta”. corresponents President de la Ciutat, Corts D’honor, Autoritats.

DIA 14

A les 14 h. I MASCLETÀ AL JARDÍ DE LA PAU disparada per la pirotècnia Tamarit.

DIA 15

A les 14 h. II MASCLETÀ AL JARDÍ DE LA PAU disparada per la pirotècnia Tamarit. 17 h. VISITA OFICIAL DE LA JUNTA LOCAL FALLERA a la plantà dels monuments fallers de la ciutat. 23:59 h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les falles de Xàtiva. 12 / Falles a Xàtiva 2020

17:00 h. VISITA A LA LLAR DE JUBILATS. 19:00 h. OBERTURA DE PLIQUES al Saló de Plens de L’ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per procedir al LLIURAMENT DE PREMIS.

DIA 17 A les 14 h. IV MASCLETÀ AL JARDÍ DE LA PAU disparada per la pirotècnia Tamarit. Des de les17:30 h. VESPRADA DE VISITA A LES FALLES.

SETMANA FALLERA

DIA 18 14:00 h. V MASCLETÀ, DES DEL JARDÍ DE LA PAU, disparada per la pirotècnia HNOS CABALLER PIROTÉCNICOS. 18:00 h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. Al finalitzar l’ofrena de les Falleres majors de la ciutat, NIT DEL FOC , al jardí de la pau disparada per HNOS CABALLER PIROTÉCNICOS.

DIA 19 12:00 h. MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB PROCESSÓ des de l’ermita de Sant Josep

Falles a

Xàtiva2020 21:30 h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor. A partir de les 22:30 h. CREMÀ DE LES DIFERENTS FALLES. 00:30 hora aprox, del dia 20 CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d’honor.

DIA 27 A les 20:30 h. ENTREGA DELS PREMIS CADAFAL.

Al finalitzar la processó (14:45 h. aproximadament) VI MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau disparada per HNOS CABALLER PIROTÉCNICOS. 20:30 h. CREMÀ DE LES DIFERENTS FALLES INFANTILS.

13 / Junta Local Fallera

Falles a

Xàtiva2020

Junta executiva 2020

ROGER CERDÀ I BOLUDA President Nat

YOLANDA PÉREZ I FERRI Vicepresidenta 2a Cultura

JESÚS GONZÁLEZ SARIÓN President executiu

JAVIER MOLLÁ I BENET Vicepresident 3er Econòmica

ÁLVARO GIL I MEDRANO Sotsecretari

14 / Falles a Xàtiva 2020

ÁNGEL JOSÉ SÁNCHEZ I PALOP Vicepresident 1er. Protocol

ISABEL NAVAS I SANTIAGO Vicepresidenta 4a Festejos

JORGE SÁNCHEZ I TAPIA Tresorer

CELIA GORRITA I ALBIÑANA Secretària

PABLO BALAGUER I PERIS Comptador

Falles a

Xàtiva2020

INMA ESPARZA I BARBA Delegada Protocol

ALEIXA ALBIÑANA I GALLEGO Delegada Cultura

ADRIÀ PASTRANA I AGUSTÍ Delegat Esports

JUAN ESTEVE I DOMINGUEZ Delegat de protocol

RAIMON TORMO I LLOPIS Delegat JCF

JOSEP PAVIA I PINO Delegat Esports

JOSE LUÍS LLORENS I BORRÁS Delegat de Premsa

SEBASTIÁN CRUZANS I CAMPOS Delegat Jocs de Saló

OMAR MARTÍ I GARCÍA Delegat Activitats Diverses

BLANCA GONZÁLEZ SARIÓN Delegada Activitats Diverses

RECOMPENSA JLF 2020: per a Javier Mollá i Benet

15 / Junta Local Fallera

Fallera Major de Xàtiva

2020

Patricia Viñes i Martínez

Desirée García i Francés

Kaltoum

Idrissi Yahyaoui i Tormo

Cort d’Honor de la

Gema Climent i Estrela

Laura Fallera Major de Xàtiva 2020

Borredà i Gutiérrez

Entrevista a

Patricia Viñes i Martínez

Edat i professió. Tinc 29 anys i les meues titulacions són: tècnic superior en educació infantil i monitora de temps lliure, actualment sóc coordinadora en una empresa que es dedica a fer activitats i acampades per a col·legis principalment. A quina comissió pertanys actualment? Pertany a la comissió Joan Ramon Jiménez des que vaig nàixer. Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor. Em considere una xica responsable, oberta, afectuosa i sincera a la que li agrada passar el temps lliure rodejada d’amics i de familiars. Patricia, com descrius la teua vida fallera? La meua vida fallera la podria descriure molt intensa, ja que des de menuda he ostentat diferents càrrecs i sempre he estat vincula a les falles. Has representat cap càrrec dins la teua comissió? La meua activitat fallera dins de la meua comissió es podria dir que ha sigut prou extensa. L’any 2000 vaig ser fallera major infantil i a l’any següent, 2001, fallera del foc, l’any 2004 vaig passar a formar part de la comissió adulta i des d’aleshores sempre he ostentat diferents càrrecs, com: delegada infantil, secretària, tresorera i festejos, fins als anys 2014 i 2015 en què vaig ser fallera major i l’any 2017 component de la cort d’honor de la fallera major de Xàtiva. Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? Podria dir que tots, ja que cadascun aporta alguna cosa diferent a les falles, però si m’hauria de quedar en algun seria el dia de l’exaltació, perquè per fi et donen la banda que

26 / Falles a Xàtiva 2020

Fallera Major de Xàtiva

2020

t’acredita el càrrec de fallera major i la baixada de Sant Josep, per ser un acte propi de la nostra ciutat, ja que som els únics que realitzem eixa xicoteta romeria al patró de la nostra festa. Castell o mascletà? Difícil decisió, ja que ambdós són una part important de les falles i ni veig ni entenc les festes sense la pólvora. Tant el castell com la mascletà m’agraden les dos, cadascuna dona un sentit diferent. En els castells podem apreciar el color i la llum que dona a una nit fosca del mes de març i les mascletades és com que ens aproxima més a viure el dia. Quin és el millor record que tens de la festa fallera? El millor record, seria difícil perquè cada any em dona algun moment especial, però si que recorde un, l’any 2000, el dia de la meua exaltació com a fallera major infantil de la meua comissió, quan en el moment dels parlaments el meu va ser

27 / Junta Local Fallera

Entrevista a

Patricia Viñes i Martínez

curt però intens i a molta gent se li quedà gravat ja que les úniques paraules que vaig dir foren que donava les gràcies al meu pare per deixar-me ser fallera major infantil sent poc amant de les falles, va ser un moment que hui per hui molta gent encara el recorda i podria dir-te que seria un record molt especial. Quin tema de les falles et preocupa més? Un tema de les falles que em preocupa més, podria ser la imatge que donem els fallers en determinats actes com la correguda o el ral·li i crec que entre tots hem de treballar per millorar aquesta visió que té la gent dels fallers però en cap moment sense descuidar cap acte ja que sempre esta bé millorar cada activitat que es realitza. Per què presentares la candidatura a Fallera Major de Xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? El que em va animar a presentar-me a fallera major de Xàtiva, crec que podria dir-te molts però realment una persona que durant tota la seua vida, les falles són part d’ella, un càrrec com el de representar a la teua ciutat sempre et ronda pel cap i després d’haver representat a la meua comissió i haver format part de la cort d’honor de la fallera major de Xàtiva 2017 Carla Sanchis Boixader, tenia moltes més ganes i il·lusió de poder ostentar el càrrec. La meua família van ser els primers que em van animar a presentar la meua candidatura juntament amb la gent de la meua comissió i dels meus amics.

28 / Falles a Xàtiva 2020

Fallera Major de Xàtiva

2020

Què esperes d’aquest càrrec? D’aquest càrrec espere poder viure un any intens junt a la meua cort, eixos 10 xicotets terratrèmols com són Marives, la seua cort i acompanyants, la junta local fallera, les falleres majors i presidents de les 19 comissions de la ciutat, familiars, fallers i veïns de la ciutat i gent que ens visite, i que tots gaudisquen amb nosaltres de cada pas que donem. Descriu amb dues paraules les teues dames... Desi: Tranquil·litat i exigència. Gema: Responsabilitat i optimisme. Kelt: energia i vitalitat. Laura: Felicitat i Nerviosisme. Com es viu a ta casa l’ambient faller? Molt intensament ja que sempre som molts per a vestir-nos de fallers tant de casa com amics, la setmana de falles i durant l’any, a vegades és un caus tots al mateix temps intentant vestir-se de fallers, fins que arriba ma mare posa ordre i un darrere de l’altre eixim tots de casa a punt per a l’acte. Com han anat els actes als que has assistit fins ara? La veritat que els actes que he realitzat fins ara m’he sentit com a casa, perquè la gent per poc que et coneix sempre està pendent que no et falte de res i que gaudisca de cada acte al qual he assistit tant siga a la meua ciutat o a qualsevol altra població. Quins són els teus desitjos per a aquest any? El desig per a aquest any, crec que tot faller i fallera demanem el mateix que no ploga i, sobretot, que tots junts podem gaudir d’un gran any faller. Un missatge per a Marives, la teua Fallera Major Infantil. A Marives li podria dir moltes coses ja que per a mi des de fa uns mesos és una xiqueta molt especial, com ella bé sap és la meua xicoteta floreta, una personeta que sempre que la he necessitat l’he tinguda al meu costat per a qualsevol cosa siga per a donar-te una abraçada com per a fer-te sonriure, però sobretot li diria que gaudisca de cada segon d’aquet any, juntament a totes eixes persones que l’estimen i li fan viure les falles intensament, i que sempre que em necessite vull que sàpiga que vaig a estar al seu costat, t’estime xicoteta princesa.

29 / Junta Local Fallera

Fallera Major Infantil de XĂ tiva

2020

Marives Puchades i DiĚ az

Laura Palet i Gimeno

Sofía

Cucó i Torregrosa

Cort d’Honor de la

Amparo Sánchez i Agustí

Fallera Major Infantil de Xàtiva

2020

Mireia Barberà i Cucarella

Acompanyants de la

Fallera Major Infantil de Xàtiva 2020

HUGO PERALES I QUILES

ÓSCAR SÁNCHEZ I GOZÁLBEZ

ÁLVARO PASTOR I MOLINA

GUILLEM BOU I CAZAURANG

MARC VICTORIA I BENAVENT

Entrevista a

Marives Puchades i Díaz

Edat i col·legi on estudies: 10 anys , Ntra Sra. de la Seu (les Dominiques) Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor m’agrada molt ballar, estar amb les meues amigues fer vídeos de tik tok que és una aplicació al mòbil, pintar, viatjar, la xocolata... Bé, el dolç en general. Diu la meua família i en el cole que soc molt madura per a la meua edat i és cert que em prenc les coses amb molta serietat, i no m’agrada gens que en mormolen, encara que tinguen raó... Tinc bones notes al cole i m’he de preparar perquè de major vull ser moltes coses, vull ser ballarina però també volia ser veterinària el que passa és que m’agrada tant els animals que no sé si podré ficar-los una injecció o pitjor encara operar-los, professora també en ronda pel cap i últimament m’encanta pintar-me les ungles i pentinar a les barbies. Marives com descrius la teua vida fallera? Fallera de casal quan era menuda de casal i de petards de bombeta, una vegada ma mare em va contar que anava en el carro i baixarem a la carpa de la falla i uns xiquets sense voler em tiraren dins del carro un munt de bombetes, ma mare es va preocupar moltíssim i va mirar al carro i jo estava amb cara de uauuu, què ha passat? Sense plorar... en cara de... em tireu més??? Quan va ser president el meu germà Tonet de la comissió va ser per a mi un abans i un després, em vestia a tots els actes i m’agradava moltíssim de fet va ser quan vaig començar a demanar-li a ma mare que volia ser fallera major de la comissió. A quina comissió pertanys actualment? A la Falla Ferroviària

42 / Falles a Xàtiva 2020

Fallera Major Infantil de Xàtiva

2020

Has representat cap càrrec dins de la teua comissió?: No, volia ser FMI però en el sorteig no va eixir la boleta. Quin és l’ acte que esperes amb més entusiasme? L’exaltació sens dubte i més després d’anar a les exaltacions de totes les falleres majors de les comissions tinc moltes ganes de viure i sentir allò que veig que estan sentint elles. Castell o mascletà? Mascletà encara que al principi pegue un bot, el bot que no vaig pegar quan era xiqueta de bressol al carro, en les bombetes... Quin és el millor record que tens de la festa fallera? No tinc molts, el primer gelaet de l’any després de dinar al casal amb les meues amigues, el d’entrar a la Seu a donar-li les flor a la Verge, el del cercle que fem al voltant de la falla

43 / Junta Local Fallera

Entrevista a

Marives Puchades i Díaz

quan es crema que cantem plorem i en sent molt unida als xiquets de la meua comissió, però recorde l’emoció que vaig viure aquest dos últims anys al baixar de Sant Josep quan ens detinguérem per a rebre aplaudint a les falleres majors, a l’Albereda. Quin tema de les falles et preocupa més Encara que soc xicoteta fa poc li vaig preguntar a ma mare que era això de la germanor fallera i m ho va explicar, em preocupa que els xiquets no sàpiguen que és allò que és, i els majors no els expliquen, que competim en els premis però tots junts formem una mateixa família, la família fallera. Per què presentares la candidatura a Fallera Major Infantil de Xàtiva? Qui et va animar a fer ho? Jo en un primer moment volia ser fallera major de la Ferroviària i a l’any següent quan tinguera més falla viscuda presentar-me a ser fallera major infantil de Xàtiva, però com al sorteig no va eixir la meua boleta, a la falla em van proposar que em presentara al càrrec. Recorde el dia que ma mare em va preguntar; Maruja la presidenta de la meua comissió li va tocar a ma mare per telèfon, estàvem a Irlanda veient al meu germà acabàvem de trobar-nos amb ell, i ma mare em va dir davant de tots... vols que te presentem a fallera major infantil de Xàtiva?? Ella si sabia allò que portava el càrrec, jo no tenia ni idea de la dimensió, però vaig començar a xillar síííííííí.

44 / Falles a Xàtiva 2020

Fallera Major Infantil de Xàtiva

2020

Que espere d’aquest càrrec? Al principi passar-m’ho molt bé, però a mesura que vaig vivint més actes a més de fer més amics, espere viure amb més intensitat i conèixer millor la festa fallera, em diuen que és un Màster el que estic fent i és cert, jo i la meua família. Descriu amb dues paraules les teues dames Amistat i rialles Com es viu a la teua casa l’ambient faller? La meua família en general però, sobretot, la meua família materna ha sigut molt fallera, però sols se vivia amb intensitat la setmana de falles, en el càrrec que estic ostentant la meua família està gaudint tant o més que jo, acompanyant-me a cada acte. Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Al principi amb nerviosisme i amb por de fer-ho mal, després vaig començar a relaxar-me i cada vegada em trobe més a gust, coneixent als membres de la junta, a les falleres majors infantils i presidents vam fer un grup de whatsapp al primer minut. Quins són els teus desitjos per a aquest any? Tot el món que ha viscut aquest càrrec em diu que serà un any inoblidable, estic amb moltes ganes de comprovar-ho. Sols desitge que pense el mateix quan acabe. Un missatge per a Patricia, la teua Fallera Major De segur que compartirem molts moments inoblidables... Espere que aquest any que estem vivint juntes ens unisca molt més i gaudiu de la nostra companyia i que sigues el meu referent de fallera major.

45 / Junta Local Fallera

Falles a

Xàtiva2020

Concurs de

Portadelles2020

“La Fallera Major” SARA HABRI BARBAR 1º premi de 3 a 7 anys.

“La Fallera Julia” JULIA PAMIES FERRER 2º premi de 3 a 7 anys.

“El Passacarrer” POL MALLEA ALBELDA 3º Premi de 3 a 7 anys.

“Les meues falles divertides” AITANA GONZÀLEZ BERTOMEU 1º premi de 8 a 12 anys.

“El faller i la fallera” DANIELA BELLVER CARMONA 2º premi de 8 a 12 anys.

“La fallera cadaver visita Xàtiva” DANIELA CHOQUE VIROQUE 3º premi de 8 a 12 anys.

46 / Falles a Xàtiva 2020

Falles a

XÃ tiva2020

Premi

Narrativa Curta 1 premi concurs de narrativa falles 2020 AINARA SANCHIS I PRATS

47 / Junta Local Fallera

Falles a

Xàtiva2020

Concurs de

Postal Nadalenca

“Un camell de má” DAVID GARCÍA TORREGROSA 1 premi de 3 a 7 anys.

“La Fallera Nadalenca” MARTINA VALOR GOZALBES 1º premi de 8 a 12 anys.

48 / Falles a Xàtiva 2020

“Ho Ho HO” ERIK GRAS PAYA 2º premi de 3 a 7 anys.

“El ninot de neu” DANIEL BELLVER CARMONA 2º premi de 8 a 12 anys.

“L’abre i el regal” ROCIO MARTINEZ ROSELLÓ 3º premi de 3 a 7 anys.

“La bola fallera” ANNA FERRER TOMÁS 3º premi de 8 a 12 anys.

Comissions

Falleres 2020

49 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

EL CID PLAÇA DE LA TRINITAT

RECOMPENSA JLF Ángel Borreda Gutiérrez

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Ariadna Oltra Burgos Lucía Romero Llanderal DISTINTIU D’OR Aroha Borreda Rico BUNYOL D’OR F.LLORER Enrique Bosch Sanchis Reme Burgos Soro Beatriz Mª de La Esperanza Soro Piera Neus Solis Albert Mª Victoria Cardos Lluch BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Angel Borreda Gutiérrez Mº Ángeles Remon Cáceres Rosa Emilia Vidal Roca

Junta Gestora Miguel Mira i Piqueres Alexander Enguix i Llopis Beatriz Soro i Ferri Jorge Gómez i Martínez

Un any més, la comissió de la falla El Cid-Pl. de la Trinitat porta al carrer la seua il.lusió i el seu esforç per tal de fer la festa fallera més gran si cap. La nostra intenció, com sempre, no és altra que disfrutar les falles durant tot l’any, ja que pensem que és la millor forma de mantindre viva la il.lusió per la festa. Així, preparem activitats lúdiques i culturals per a que tots, fallers i no fallers, puguen participar del nostre ambient, per a acabar plantant en la històrica plaça de la Trinitat dos monuments fallers que ens donen peu a disfrutar al màxim de la setmana fallera, des-de la plantà fins la cremà.

50 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran NAVEGANT@NAVEGANT Secciรณ TERCERA Artista JOSE RAMร N ESPUIG ESCRIVA

51 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

EL CID PLAÇA DE LA TRINITAT

PREMIS 2020 • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 3º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 1º PREMI ESCACS

52 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil UNA VISITA MOLT ESPACIAL Secciรณ SEGONA Artista JOSE ANGULO CUENCA

53 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

TETUAN PORTA DE SANT FRANCESC

RECOMPENSA JLF Noelia López i Pérez

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Josep Pérez Burdeos Pascual Pérez Burdeos Martin Torres Conca Daniela Marzal Jordan DISTINTIU D’OR Rocío Merino Martin Gema Grau Girones BUNYOL D’ARGENT Belén Moreno Rodríguez Juan Bautista Estrela Blasco Toni Lopez Pérez Mireia Vidal Remon BUNYOL D’OR Jorge Martínez Ferrando Sandra Colomer Aparici BUNYOL D’OR FULLES LLORER Rafa Calvo Pastor BUNYOR D’OR F.BRILLANTS Eva Martínez García

President

David Gil i Tormo La comissió de la falla Tetuan Porta de Sant Francesc es troba ubicada al centre de la nostra ciutat, concretament al nucli antic de la mateixa. La nostra comissió va naixer l’any 1955, i fou creada per un grup d’amics que eren comerciants del barri. Des d’eixe any plantem monuments fallers de forma continuada fins l’actualitat, siguent la segona més antiga de la Ciutat de Xàtiva. I en quant a falles infantils portem plantant de forma ininterrompuda des de l’exercici 72/73. En aquest curs complim 64 anys, i a dia de hui amb poc més de 100 falleres i fallers censats, formem una gran familia, que segueix endavant amb estima i passió per la festa gran de tots els valencians. Durant l’any organitzem multitud d’events (sopars, excursions, festes temàtiques, torneig de truc...), a banda de participar activament de cadascún dels actes programats al calendari faller de la Ciutat. Tenim somnis complits, altres que estan per arribar, però sempre amb els peus a terra i la satisfacció de la tasca ben realitzada per seguir millorant. Des d’ací aprofitem per animar a tota la ciutadania a que participen de la millor festa del món, que són.

54 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran LA VIDA ร S UN CIRC Secciรณ TERCERA Artista XAVI TUR

55 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

TETUAN PORTA DE SANT FRANCESC

PREMIS 2020 • 5º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • PREMI ENGUINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI CARROSSA DE LLOGUER CAVALGATA INFANTIL • 2º PREMI PARXIS • 1º PREMI FIFA INDIVIDUAL • 2º PREMI TRUC

56 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Rocio

Merino i Martín Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil ÉS REAL? O ÓPERA? Secció TERCERA Artista XAVI TUR

57 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

RECOMPENSA JLF Kaltoum Idrissi Yahyaqui I Tormo

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Carles Guerrero Ortega Carles Lomas Rendon Dafne Armero Perona Gabriel David Sala Mora Izan Arenas Pérez Izan Hernan Marti Laura García Arenas Martin Hernán Marti Mateo Roca Fernandez Paola Ortega Calvo Paula Domene Cayuela DISTINTIU D’OR Ángela Llacer Martienz Asier García Valero Pablo Sanz Rodríguez Saray Armero Perona BUNYOL D’ARGENT Clara Belda Martinex Manuel Alumbreros Rodrígez Neus Fernandez Ibáñez Sara Terol Miralles BUNYOL D’OR Flavia E.mora Pascual BUNYOL D’OR FULLES LLORER Fernando Molla Castells BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Pepe García Del Caño Fernando Sisternes Adria

58 / Falles a Xàtiva 2020

Falla

RAVAL

President

President Infantil

Santamargarita i Pino

Tur i Sisternes

Javier

Miquel

La comissió de la falla del Raval situada en la plaça pintor Tudela, en el barri del Raval de Xàtiva va ser fundada l’any 1.936 encara que anys després la seua continuació va ser interrompuda. Va ser a partir de l’any 1972 quan el Raval va començar de nou i ininterrompudament va formant-se com la comissió que és huí. Comissió d’un barri treballador formada per famílies, en les quals es ressalta pel treball dels fallers en el casal. Té els seus exemples en presentacions tant en primera com en segones parts de presentació realitzant obres de teatre de tant abast com: La bella i la bèstia , El fantasma de l’òpera, Annie, El rei lleó , “El jorobado de Notre Dame “, Grease , Fama , Aladin, la tenda del horrors… Cavalcades i carrosses de confecció pròpia en les quals està present el treball , imaginació i el bon fer de la comissió. Pioners en realitzar cotxes de ral·lis arribant a fer qualsevol tipus de bogeria com : Tancs, helicòpters, tramvies , carruatges, Vaixell pirata , el Batmóvil , un formula 1… En el Raval sempre ens hem esforçat per estar present en totes les seccions i intentar destacar en el major nombre possible d’elles. Falla de gent de casalet , de cercaviles, de divendres al casal , de treball, constància, imaginació i esforç sense deixar de costat els monuments que són part indispensable per a la nostra festa. Sempre hem apostat per monuments, però especialment, en els últims anys la nostra falla torna a apostar per estar en la secció especial i recordar al Raval de la dècada dels 70 i 80. I així en el 2018 , 31 anys després de l’últim premi en secció especial , la nostra comissió fa història i s’alça amb el màxim guardó a les mans de l’artista alzireny Ferni Llopis. Aquest any la comissió torna a estar a secció especial en monument major i per primera vegada a la nostra història,en infantil. Any rere any la comissió de la falla del Raval continua treballant per fer més gran la nostra comissió i per a fer d’aquesta festa el que és: LA MILLOR FESTA DEL MÓN

COMISSIONS

FALLERES 2020

Andrea

Castells i Monrรณs Fallera Major

Lema Monument Gran SACRIFICIS Secciรณ SECCIร ESPECIAL Artista FERNI LLOPIS

59 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

RAVAL

PREMIS 2020 • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI GRUP ESCENIC • 1º PREMI CARROSSA PROPIA • 2º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 2º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • 2º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE

60 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

María

Arenas i Pérez Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil VIATJANT Secció SECCIÓ ESPECIAL Artista RAMÓN OLIVARES

61 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

ESPANYOLETO

RECOMPENSA JLF Javier Salas Fernández

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Abel Soler Tormo Blanca Tormo Bravo Enzo Boils Rus Katia Tormo Martínez Pablo Iborra Diego Quim Ripoll Perigüell DISTINTIU D’OR Luis Gregori Grau BUNYOL D’ARGENT Andrea Soler Gómez BUNYOL D’OR Alfredo Falco Borras Azucena Perales Morales Jose Mas Such BUNYOL D’OR F.LLORER Alberto Ordiñana Gil BUNYO D’OR F.BRILLANTS Emilio Jose Mira Soriano Jordi Edo Moreno Pilar Esparza Canto Rosa Bru Murillo

President

President Infantil

Tormo i Vázquez

Pla i Lomas

Sergio

Javier

La falla ESPANYOLETO va nàixer en 1965, en la plaça que li va donar el seu nom,fruit d’unió i esforç. Som una de les falles més importants de la nostra ciutat,una família fallera, que amb obstinació i dedicació, ha aconseguit estar en el més alt. Una falla compromesa amb la festa fallera,que no oblida les seues arrels,ja que gràcies a ells hem pogut fer encara més gran aquesta comissió. Enguany portarà les regnes de la falla Espanyoleto, un faller que porta prop de 20 anys en la comissió, no és un altre que Sergio Tormo Vázquez, que ha tingut diversos càrrecs abans de presentar-se a president, del qual va ser triat per unanimitat. Com tots els anys,apostem fort per cavalcades i presentaciò, també continuarem apostant pels 2 monuments, que estaran en secció especial, amb grans artistes que ens faran somiar. Això és el nostre adn faller, i que intentem contagiar a tot aquell que s’acoste al nostre casal, perquè aquest casal és la nostra segona casa. Visca València, visca Xativa, i visca la falla ESPANYOLETO. #sempreespanyoleto

62 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Vicen

Solves i Montรณn Fallera Major

Lema Monument Gran CREANT FANTASร A Secciรณ ESPECIAL Artista PERE BAENAS

63 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

ESPANYOLETO

PREMIS 2020 • 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • PREMI ENGINY I GRACIA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 1º PREMI COMPARSA INFANTIL CAVALGATA • 3º PREMI GRUP ESCENIC • 1º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • 3º PREMI CARROSSA LLOGADA INFANTIL • PREMI MILLOR DISFRESSA DE RALLY • 1º PREMI DOMINÓ

64 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lluna Edo i Bru

Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil PLUMA, PICO, PATA Secciรณ ESPECIAL Artista JOAQUร N RUBIO

65 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

PLAÇA MERCAT

RECOMPENSA JLF

Estefanía Marti Sanjuán

RECOMPENSES

SOCARRADET D’ARGENT Laia Catala Estornell Malena Ferri Pastor Leyre Ferri Pastor Marían Giner Samit Carlos Albero Martínez Victor Albero Martínez SOCARRADET D’ARGENT Feliu Montagud Taengua Carlota Arnau Marti SOCARRADET D’OR Laia Gosalbes Marti DISTINTIU D’ARGENT David Estornell I Pardo DISTINTIU D’OR Sergi Perales García Izan Palop García SOCARRAT DE COURE Adrian Velazquez Catala Efren Palop García Rafael Taengua Rico Josep Moya Vela Pablo Climente Álvarez Ismael Chani Tomas Alejandro Vidal Soler Julia Pastor Molina Lucia Perales Alventosa Laura Vila Fenollar Tomas Marin Martínez Miguel Santarremigia Albuxech SOCARRAT D’ARGENT Jose Luis Ferri Cortes SOCARRAT DE BRILLANTS Faynes García Vidal Antonio Marti Sanjuan Jesus Palop Gil Alba Marti Sanjuan BUNYOL D’OR Aurora Tanegua I Rico BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Fina Carpintero I Calatayud

66 / Falles a Xàtiva 2020

President

President Infantil

Taengua i Fasanar

Perales i García

Rafael

Sergi

Un any més la nostra comissió fa front a un nou exercici faller ,amb molta il·lusió i ganes de gaudir amb la resta del nombrós col·lectiu faller de la nostra ciutat d’aquestes esperades festes tant estimades per tots nosaltres. Estos dies seran el remat final d’un any ple d’activitat fallera i cultural, els carrers arrebossaran de llum i colors amb els nostres monuments i desfilades, xarangues i pólvora per tot arreu per tant de fer la nostra festa cada any més gran i millor per a tots. Que gaudiu d’unes bones dies de falles

COMISSIONS

FALLERES 2020

Sonia

García i Sanz Fallera Major

Lema Monument Gran

DELS TEMPS PASSATS A L’ACTUALITAT

Secció SEGONA Artista VENANCIO CIMAS

67 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

PLAÇA MERCAT

PREMIS 2020 • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • PREMI ENGUINY I GRACIA MONUMENT GRAN • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI MAQUETA • 2º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 2º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 1º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 1º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ SANT AGUSTI • 1º PREMI PLAYBACK INFANTIL • PREMI AL MILLOR VESTUARI DEL PLAYBACK

68 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Nerea

Medina i Guerola Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil JOCS DE SEMPRE Secciรณ TERCERA Artista MATIAS ALMELA

69 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

RECOMPENSA JLF

Sergio Estarlich i Sanz

RECOMPENSES

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER Cristina Gozalbes Tormo Sandra Perucho Beneito Isabel Vidal Bernabeu BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Sergio Barberà Garcia Eduardo Francés Sanchis M. Carmen Fuster Monfort Patricia Garcia Beltrán Tomàs Mateu Vinaches Guillermo Molina Almiñana María Pérez del Pino Raquel Sánchez Toledo BUNYOL D’OR Sergi Castellote Millet Celia Colomer Fuentes Mónica Gallego Torregrosa Ignacio Martín Garcia Andrea Sanjurjo Bañuls Isabel Talens Vidal Nuria Tejero Álvarez BUNYOL D’ARGENT Gladys Gallego González Raquel Hernández Ferrando Tatiana Moreno Martínez Lidia Navarro Camuñas Patricia Sanjurjo Bañuls Javier Uribe Albiñana José Ramón Vidal Martínez Pilar Vinaches Ballester SOCARRAT DE BRILLANTS Remedios Alventosa Tormo Pepita Casanova Terol Carmen Pla Martínez Montiel Ruiz Valls Rosario Sánchez Bolinches SOCARRAT D’OR Anna Duet Garcia Mar Naval Merino Carmen M. Pallàs Ortega SOCARRAT D’ARGENT Pilar Camacho Gosálvez Blanca Oltra Almiñana Vicenta Sanchis Galea

70 / Falles a Xàtiva 2020

Falla

REPÚBLICA ARGENTINA

President

President Infantil

Banyuls i Enguix

Peris i García

Ximo

Toni

La Falla República Argentina naix el 1964 i, des de llavors, té un clar compromís pel que fa a la dignificació de la nostra festa. Ha sigut la capdavantera en la lluita pel redreçament cultural de la festa de les falles. Cinquanta-sis anys fa que tenim aquesta fal·lera que ha guiat el quefer de la comissió, a la recerca de nous referents pel que fa al renaixement cultural de la festa valenciana, com per exemple l’edició anual del llibre explicatiu, que ha esdevingut punt de referència obligat per als estudiosos de la festa. No deixem de banda que la comissió ha aconseguit premis en pràcticament tots els concursos que ha organitzat la Junta Local Fallera de Xàtiva. I en competicions tan diverses que cobreixen un ventall amplíssim, des de campionats de futbol, fins al premi a la millor crítica local. I les xifres impressionen. A tall d’exemple: 30 primers premis en la comparsa de la Cavalcada del Ninot. Podem dir ben cofois que República Argentina ha obert camí en molts dels aspectes que envolten la falla: decoració dels monuments, canvis de format del llibre, potenciació de l’aspecte lúdic i satíric de la literatura fallera. Sense oblidar l’esforç per retornar a la veritable indumentària dels valencians. La gent jove, el grup més nombrós de la falla, ha sabut contribuir amb el seu esforç a continuar fent gran República Argentina, sempre amb el recolzament dels veterans, que des d’un principi han estat capficats en la recuperació de la festa. Tots aquests esforços han fet palesa la veritable naturalesa de les falles. Cal recordar que la comissió de la Falla República Argentina ha estat guardonada amb 27 primers premis de monuments en els seus 56 anys d’existència. Però tot açò no haguera estat possible sense la formidable tasca que han dut a terme els 2223 fallers i falleres que han format part de la gran família de República Argentina, fallers i falleres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comissió.

COMISSIONS

FALLERES 2020

Silvia

Amorós i Rubio Fallera Major Lema Monument Gran MITOLOGIA SOCARRADA Secció ESPECIAL Artista QUE CALOR FA EN FALLES C.B

SOCARRAT DE COURE Adrián Benito Sánchez Alberto Bernabeu Santamargarita Elisa Casesnoves Chirivella Manuel Casesnoves Chirivella Augusto Colomer Ballester Jorge Garcia Martínez Eva Gozalbes Julià Susana Auria Guillem Sanchis Alexandre Vicent Hervás Andrés Santiago Moya Sáez M. Isabel Pla Vercher Norma Vidal Escalante INFANTILS SOCARRADET D’OR Alicia Ballester Martínez Allende Cabezón Cuenca Andreu Casesnoves Andrés Guillem Casesnoves Andrés Quique Ferrer Esplugues SOCARRADET D’ARGENT Amada Ballester Sanhipólito Pep Ballester Sanhipólito Cesc Duet Moreno Maria Lloret Herrero Nieves María Pla Pardillos Victòria Serra Barberà Anna Torregrosa Perucho Javier Vidal Blesa SOCARRADET DE COURE Ana Gallego Agustí Manuela Gasó de Sousa Martina Pallàs Beltrán Adriana Rizo Bonora Paula Sanz Vidal DISTINTIU D’OR Pasqual Ballester Sanhipólito Carlos Chornet Pallàs Toni Peris Garcia Martina Pitarch Sánchez Paco Serra Barberà Martina Valor Gozalbes DISTINTIU D’ARGENT Berta Ventura Esplugues

71 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

REPÚBLICA ARGENTINA

PREMIS 2020 • MILLOR FALLA DE XÀTIVA 2019 • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL • 2º PREMI CRÍTICA LOCAL • 3º PREMI LLIBRET • 1º PREMI TRUC • 3º PREMI FUTBET FEMENÍ • 1º PREMI PADDEL MASCULÍ • 3º PREMI FUTBET MASCULÍ

72 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Alicia

Ballester i Martínez Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil OZ 2.0 Secció PRIMERA Artista QUE CALOR FA EN FALLES C.B

73 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SELGAS-TOVAR

RECOMPENSA JLF Paqui Terol Mena

RECOMPENSES

DISTINTIU D’ARGENT Mateo Diez Agudo Aaron Lara Zorraquino DISTINTIU D’OR Paula Rosello Terol Rafa Rosello Terol Adriana Diez Agudo BUNYOL D’ARGENT Clara Carbonell Aldabero Ana Arnau Orts Amanda Borras Tormo Violeta Sanchis Ballester Montserrat Serra Sanchis BUNYOL D’OR Laia Quiles Navas Paola Tormo Álvarez Belen Carbonell Aldabero Cintia Sanchis Cristina Merino Roncero Josep Lluis Lagardera Ventura

President

Enrique

Mora i Tortosa La Falla Selgas Tovar té 49 anys d’història i de cor valent. Estar ubicats al barri de Planas de Tovar contribueix a que la humilitat siga una de les nostres senyes d’identitat. Al llarg de l’any, la comissió realitza moltes activitats per als més menuts, treballant especialment en actes com la cavalcada infantil, el playback i el mig any. A més a més, la falla s’ha caracteritzat sempre per apostar pel monument infantil, aconseguint nombrosos premis i reconeixements com a Millor Falla Infantil de Xàtiva. D’altra banda, Selgas Tovar també té en compte la vessant més cultural. En els darrers anys s’està apostant pel llibret, ja que és l’únic element que queda quan es crema el cadafal. Són ja quatre anys consecutius aconseguint entrar a formar part dels premiats per la Promoció i l’Ús del Valencià esta ulima edició sise premit, i sent guanyadors de la portda premis de les Lletres Falleres. Sols ens queda emplaçar a totes les veïnes i veïns de la ciutat -especialment als del nostre barri- a que gaudisquen d’aquestes Falles 2020, i a que es passen per la nostra comissió per compartir amb nosaltres aquests intensos dies. Tots junts fem unes millors Falles de Xàtiva.

74 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran SALVEM LA NATURA Secciรณ SEGONA Artista RAFA CHELI

75 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SELGAS-TOVAR

PREMIS 2020 • 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 2º PREMI COMPARSA CAVALGATA INFANTIL • 2º PREMI CARROSSA DE LLOGUER INFANTIL • 1º PREMI MILLOR LLIBRET DE XÀTIVA • 3º PREMI ESCACS

• 1º PREMI MANILLA • 1º PREMI PADDEL FEMENÍ • 3º PREMI PADDEL MIXTE

76 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil EL TEATRE DE LA VIDA Secciรณ PRIMERA Artista J.J GARCร A

77 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

FERROVIÀRIA

RECOMPENSA JLF

Daniel Pastor Cuquerella

RECOMPENSES

DISTINTIU D’ARGENT Alexia Masip Madrid Angela Martínez Ferrer Cosme Camarasa Iborra Daniel Pastor Miñana Diego García Lerchi Elsa Langa Cucarella Jose González Frances Luca Balaguer Márquez María Ruiz Sanfelix Mateo Morena Luna Pau Mayans Fuentes Salma Fernández Huerta Sergi Márquez Pérez DISTINTIU D’OR Amaia Gil Huerta Maite Frances Gómez Rafa Capuz Zamorano Ricardo Pérez Beltrán Vega Caballer Suarez BUNYOL D’ARGENT Ana María Vila Aparici Carolina Llara Carrasco Roca Gema Cambra Rubio Laura Aranda Chulia Andrea Pla Rosello Joanna Frances Gómez Blanca González Blesa BUNYOL D’OR Jose Miguel Mateu Tudela Mónica Torregrosa Cabanes Sandra Sanfelix Gramaje Toni Marti Sanz Jessica Llinas Carreton Maen Llinas Carreton Ana María Gómez Tomas Mªde Las Nieves Esplugues Barbera Carla González Gracia María Climent Pascual BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Alfonso Gosalvez Roca Susana Benavent Signes

78 / Falles a Xàtiva 2020

Junta Gestora David Sánchez i Sánchez Maruja Ortolà i Morant Anna LLuch i Ortolà Dani Pastor i Cuquerella

President Infantil

Dani

Pastor i Miñana

Som una comissió amb més de 45 anys d’història en els que la falla ha anat creixquent, fins al día, de hui amb la col·laboració de tots el integrants de comissió. Integrants que treballen any rere any per fer grans les falles a Xàtiva. Som una falla molt familiar que tenim sempre el mateix objectiu gaudir de les falles amb la compañía de familiars, amics i qualsevol persona que desitge adherir-se. Ens encanta participar a tots els actes que organitza la Junta Local Fallera a més d’actes que promou la nostra comissió, com per exemple la matinal motera i la ferrocurva. Aquest any de segur que serà molt especial per als nostres representants María la nostra Fallera Major, Pilar, la nostra Fallera Major Infantil i Dani el seu President Infantil. Ademés en la nostra comissió estem d’enhorabona perque Marives Pujades i Diaz es la Fallera Major Infantil de Xàtiva i estará acompanyada per alguns membres de la nostra comissió Amparo Sánchez i Agustí, Sofía Cucó i Torregrosa, Mireia Barberà i Cucarella i finalment Hugo Perales i Quiles. Esperem que gaudiu molt d’aquest any 2020 que de segur será inolvidable per a vosaltres.

COMISSIONS

FALLERES 2020

María

Bautista i Mollà Fallera Major

Lema Monument Gran MALÈFICS Secció ESPECIAL Artista PALACIO I SERRA

79 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

FERROVIÀRIA

PREMIS 2020 • 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 3º PREMI DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 3º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • 1º PREMI GRUP ESCENIC • 2º PREMI CARROSSA PROPIA • 3º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 1º PREMI RALLY COMPARSA • PREMI VEHÍCLE DEL RALLY • 2º PREMI ESCACS • 3º PREMI MANILLA • 1º PREMI FUTBET FEMENÍ • 3º PREMI PADEL FEMENÍ • 3º PREMI FIFA INDIVIDUAL

80 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Pilar

Perales i Carabella Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil ARTISTES Secció ESPECIAL Artista JOSEP ALMIÑANA GARCÍA

81 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

BENLLOCH ALEIXANDRE VIé

RECOMPENSA JLF Carla Sanchis Boixader

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Héctor Gisbert Benet Joan Benages Carballo DISTINTIU D’OR Sara Pérez Sanvictorino BUNYOL D’ARGENT Joffre David Valero Collahuazo Johana Marcela Valdivieso Ruiz Sergio Olmedo Sancho BUNYOL D’OR Alejandro Borreda Alventosa Alicia María Saez Aleixandre Ana Martínez Agusti Ester Cosme Juan Laura Barron Renau Marcos Cosme Juan María Josefa Martínez Duet Francisco Gabriel Gómez Hervas Rebeca Colomer Ferrer BUNYOL D’OR FULLES DE LLORER Jose Manuel Belda Diaz

82 / Falles a Xàtiva 2020

President

Francisco Gabriel Gómez i Hervas

En 1973 va nàixer la nostra comissió, fa 46 anys va començar la il.lusió per aquesta festa. A l’any 1933 al lloc actual on plantem el nostre cadafal, ja hi havia activitat, és dir, més de 80 anys plantant falles a un barri amb molta història, sobretot història fallera. Avuí en dia, els temps han canviat, però els fallers de Benlloch-Aleixandre Vié continuen treballant amb la mateixa força i ganes que els nostres avantpassats per poder seguir complint anys de falla al barri. Esteu convidats a gaudir de la nostra festa fallera amb els fallers de la nostra comissió.

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran EL SOLDADET DE PLOM Secciรณ PRIMERA Artista QUE CALOR FA EN FALLES!!

83 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

BENLLOCH ALEIXANDRE VIé

PREMIS 2020 • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • PREMI ENGUINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI MAQUETA • 2º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 4º PREMI LLIBRET • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ SANT AGUSTÍ

84 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil ELEMENTS Secciรณ PRIMERA Artista XAVIER UREร A

85 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT JAUME

RECOMPENSA JLF

Carmen Bernabeu Sanvictorino

RECOMPENSES

SOCARRADET COURE Alba Fasanar Cerda Alex Bernabeu Molla Axel Jorge Tudela Julio Sánchez Cerda Marc Garrido Pueblas Nela Garrido Pueblas Sara Gil Pérez SOCARRADET D’ARGENT Emma Momparler Gimeno Martina Alcover Gil Uriel Rodríguez Cabezas DISTINTIU D’ARGENT Daniela Carrion Gil Emma Jorge Tudela Lucía Girones Mompo Marc Baraona Beltrán Martina Alcover Gil Goya Feo Girones Rafael Perales De Luna Uriel Esplugues Sousa DISTINTIU D’OR Ruierl Rodríguez Cabezas Noa Esplugues Sousa SOCARRAT DE COURE Adrian Estelles Hereu Aitor Rfuentes Lopez Alfredo Martínez Lopez Angel Murcia Soler Martin Murcia Pelluch Pilar De Luna Esparza SOCARRAT D’OR Cristina Lopez Descals BUNYOL D’ARGENT Aitor Fuentes Lopez Jose Francisco Gallego Arias Sonia Marti Barbera BUNYOL D’OR Iván Girones Martínez Trinidad Cerda Montagud Pilar De Luna Esparza

86 / Falles a Xàtiva 2020

Junta Gestora Aitor Fuentes i López Mayra Martí i Barberà Ivan Gironés i Martínez

President Infantil

Mateo

López i Juan

La comissió de la Falla Sant Jaume és una gran família que, any darrere any, continua cresquent, però sempre sense perdre les seues majors virtuts: companyonia, humilitat i sentiment faller. Gràcies a aquestes actituds hem aconseguit mantenir un clima d’alegria i benestar, en el qual tant xiquets com adults senten la il·lusió del món faller com el primer dia, i ens permeten anar complint tots i cada u dels objectius que ens marquem. Són molts els actes que realitzem durant l’any, però de tots ells, cap destacar els que fem per tal de reconéixer l’importància dels que seran el futur de la nostra comissió: els santjaumerets i les santjaumeretes. Algunes activitats de les quals poden gaudir al llarg de l’any són les visites a la granja, tallers de manualitats i de cuina, festes de l’aigua, castells inflables i jocs populars. Parlant de l’aspecte cultural, estem fent un gran esforç en donar-li al llibret explicatiu l’importància que es mereix, aconseguint l’any passat, per primera vegada, ser guardonats en els premis valencians per la promoció i l’ús del valencià. Aquest any, a més a més, comptem amb l’orgull de tindre els representants al complet, amb María i Noa com a falleres majors, i a Mateo com a president infantil. Des de la nostra comissió esperem que sempre regne la germanor, la música, les flors i la pólvora, demostrant un any mes, que les falles són la millor festa del món.

COMISSIONS

FALLERES 2020

María

Pérez i Prats Fallera Major

Lema Monument Gran CANVI CLIMATIC Secció TERCERA Artista XAVI HERRERO

87 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT JAUME

PREMIS 2020 • 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI SEGONA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 2º PREMI BAC • 2º PREMI PADDEL MASCULÍ • 2º PRMEI PADDEL MIXTE • 2º PREMI FIFA PER PARELLES

88 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Noa

Esplugues i Sousa Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil UN DIA DE FALLES Secciรณ TERCERA Artista RAMร N OLIVARES

89 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

MOLINA - CLARET

President

President Infantil

Lloret i Fuentes

Garrigós i Bru

Marcos

RECOMPENSA JLF Javier Ferrero i Català

RECOMPENSES DISTINTIUS D’ARGENT Bianca Padilla Llacer Carlota Vercher Mallol Paula Victoria Benavent Valeria Vidal Sanz DISTINTIU D’OR Miriam Relea Such BUNYOL D’ARGENT David Alcañiz Richart Júlia Ferrandis Boluda Javier Ferrero Catala Alba Pedro Calabuig BUNYOL D’OR Gustavo Juanes Esplugues BUNYOL D’OR F.LLORER Ernesto Fasanar Selles María Morales Alcalde BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Asunción Marques Vera

Andreu

Aquest any la falla Molina-Claret 2020 compta amb Marcos Lloret al capdavant de la nostra comissió com a president. Juntament amb ell tenim a María Tormo Garrigós, la nostra Fallera Major, a Ana Climent i Giner com a Fallera Major Infantil i Andreu Garrigós i Bru, el nostre President Infantil. Pel que fa als monuments d’aquest any, d’una banda, tornem a apostar per l’artista xativí Xavier Herrero en la falla gran, artista que ja forma part de la marca Molina-Claret i qui ens plantarà un cadafal molt creatiu i original que ens transportarà a l’art de la pintura. D’altra banda, en la falla infantil l’artista José Angulo, també de la nostra ciutat, ens plantarà una didàctica falla amb temàtica animal. Tant la falla gran com la infantil competiran en Secció Primera i ambdues amb crítica i explicació de Guillem Alborch. La Falla Molina Claret va nàixer l’any 1976, una falla que va començar amb un cens menut i que ha anat creixent a poc a poc amb el pas del temps. Actualment, el nostre cens és de 163 adults i 67 infantils. Durant els primers anys de vida, aquesta comissió va plantar al carrer grans monuments, tant majors com infantils de la mà d’artistes amb renom. No obstant això, som una comissió que es caracteritza per ser molt creatius amb els decorats i les escenografies de les nostres presentacions, dels nostres teatres, dels grups escènics a les cavalcades del ninot, entre moltes altres coses. A més a més, aquest any és especial, ja que el nostre musical “Persones de Cartró Pedra” compleix 25 anys d’història i amb aquest motiu, a l’exaltació de les nostres Falleres Majors vam gaudir d’una adaptació dirigida per Jorge Pascual. Així mateix, participem en tots els actes fallers que es realitzen durant tot l’any, com per exemple, les cavalcades, el mig any tant adult com infantil, el ral·li humorístic, el playback infantil, el futbet sala, danses, jocs de saló, etc.

90 / Falles a Xàtiva 2020

Per últim, convidem a tot el món per tal que s’acoste als nostres monuments a la nostra gran setmana fallera, llegisca les crítiques dels nostres monuments, se submergisca en la lectura del nostre llibre explicatiu escrit en la nostra llengua, gaudisca i es divertisca amb l’humor del nostre ral·li, balle al ritme de la nostra xaranga i vibre amb la pólvora de les nostres despertades, ja que hem obtingut el millor segell que les falles podríem tenir: SOM PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER La UNESCO!

COMISSIONS

FALLERES 2020

María

Tormo i Garrigós Fallera Major

Lema Monument Gran QUIN QUADRE! Secció PRIMERA Artista XAVIER HERRERO

91 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

MOLINA - CLARET

PREMIS 2020 • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • PREMI ENGUINY I GRACIA SECCIÓ PRIMERA • 6º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI MAQUETA • 1º PREMI CRÍTICA LOCAL FALLERA • 5º PREMI LLIBRET • 1º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 3º PREMI BAC • 2º PREMI FUTBET MASCULÍ • 3º PREMI PADDEL MASCULÍ • 1º PREMI FIFA PER PARELLES

92 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Ana

Climent i Giner Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil +COTAS Secciรณ PRIMERA Artista JOSE ANGULO

93 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

JOAN RAMÓN JIMÉNEZ

RECOMPENSA JLF María Belda i Sanchis

RECOMPENSES

DISTINTIU D’ARGENT Alison Ferrus Perez DISTINTIU D’OR Neus García Ibáñez Julio César Ibáñez Rengel SOCARRADET DE COURE Claudia Catala Hernández Berto Ciscar Climent Marta Jiménez Tomás Ferran Olivares Martínez Martín Ordiñana Gramaje Candela Tortosa Balaguer Gabriela Viñes Ruiz Jean Pierre Vizquerra García SOCARRADET D’ARGENT Naroa Ansio Ricart Ximo García Ibáñez SOCARRADET D’OR Óscar Sánchez Gozalbez SOCARRAT DE COURE Andrea Cuquerella Tortosa Pablo Jornet Gomez Susana Olivares Martinez Marisol Ricart Tolosa Andrés Rubio Elena Marta Sanchez Gozalbez Alba Valverde Grau SOCARRAT D’OR Gemma Climent Estrela SOCARRAT DE BRILLANTS Francisco Manuel Roca Sanchis Jorge Sánchez Tapia Bunyol D’argent Iván Benavent Torregrosa Magdalena Canet Borreguero Érica Gramaje Victoria BUNYOL D’OR Ángela Gil Borreguero Patricia Jornet Gómez BUNYOL D’OR FULLES LLORER Cristina Gramaje García Patricia Viñes Martínez

94 / Falles a Xàtiva 2020

Presidenta

President Infantil

Jornet i Gómez

Ibáñez i Rengel

Patricia

Julio César

Comissió menuda, familiar i treballadora. Lluitant dia a dia per poder ser tan gran com les persones que la formen. En la Falla Joan Ramón Jiménez ens plantegem nous reptes, nous objectius i metes que a poc a poc anem aconseguint gràcies al treball i dedicació de totes i tots els que la componem! L’ajuda de cadascun és important, els nostres infantils ens aporten alegria, rialles i l’esperança de que l’estima per la nostra comissió perdure. Els joves són fallers actius de ment oberta disposats a ampliar horitzons i animar la nostra festa. Els adults, amb eixa unió i dedicació, també treballen perquè cada any la nostra comissió siga una de les 19 de la ciutat. Perquè, independentment de l’edat, per a nosaltres les falles són festa, pólvora, tradició, indumentària i sentiment, i d’açò en la JRJ en tenim molt!!! Barri, fallers i xativins, les portes del nostre cassal estan obertes a totes i tots vosaltres, vingueu a conéixer-nos de més a prop, vos esperem! Visquen les Falles! Visca Xàtiva! I visca la falla Joan Ramón Jiménez!!

COMISSIONS

FALLERES 2020

Alba

Valverde i Grau Fallera Major

Lema Monument Gran LLUITA DE Dร US, LLUITA DE PODERS Secciรณ PRIMERA Artista BERNAT I ESTELLER

95 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

JOAN RAMÓN JIMÉNEZ

PREMIS 2020 • 5º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • ENGUINY I GRACIA MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • ENGUINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ SEGONA • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 2º PREMI LLIBRE • MILLOR PUNTUACIÓ RALLY

96 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Neus

García i Ibáñez Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil SAPS PER QUÈ...? Secció PRIMERA Artista BERNAT I ESTELLER

97 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT FELIU

Junta Gestora

RECOMPENSA JLF María Soriano i Gil

RECOMPENSES SOCARRADET COURE Eric García Pavia Cesc Mari Ballester SOCARRADET D’OR Ariadna Gil Vidal Neus Pla Bataller DISTINTIU D’OR Dani Pavia Pinos Amelia Saez Roca Pau Serrano Navarro SOCARRAT DE COURE Sergio Giménez López Noemi Sanchis Giménez Neus Castello Martínez Carmen Chafer Guinart Paco Esplugues Barbera Blanca Gil Vidal Laura Orduña Pérez Andreu Roca Chapi Raul Terol Bolinches Marta Zorraquino Sanchis SOCARRAT D’ARGENT Fco.javier Pla Moscardo BUNYOL D’OR Borja Martínez Sinisterra BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Lucia Sinisterra Cariñena

98 / Falles a Xàtiva 2020

José Mª Cortell Ladosa Luís Marí i Pardo Susana Roca i Aliaga Sergio Giménez i López Ivan Vidal i Perez

President Infantil

Carles

Pla i Bataller

Els feliuets i feliuetes que formem part d’aquesta falla, la sentim nostra, ja que som una gran família. La falla Sant Feliu va començar l’any 1974, i al mes de març plantarem el nostre primer monument, i aquest any plantarem el que fa 46. Sant Feliu som una comissió menuda, encara que ens sentim grans quan ens unim per afrontar reptes, nous projectes, activitats en col·lectiu... Ens agrada sentir-nos com a casa, i això és el nostre casal, la nostra casa tot l’any, on vivim cada dia amb la il·lusió i l’esforç de continuar endavant. Durant els darrers anys ens hem embarcat en diferents projectes, que a poc a poc anem consolidant, per poder visualitzar la nostra comissió a la ciutat. L’anterior any ens comprometérem amb els vehicles clàssics, i realitzarem la Iª Concentració de cotxes antics. Aquest any realitzarem la segona, i esperem amb entusiasme que siga, si és possible, encara millor. Una altra de les activitats que comencen a representar-nos, és la realització del “SARAO” que es desenvolupa durant la setmana fallera, que any rere any, ens sorprén la gran participació i acceptació que té aquest acte al nostre barri i ciutat. Activitats culturals com el Concurs de Fotografia, també s’ha consolidat a la nostra comissió, i ja ens és inimaginable un any sense aquest. Com veieu, Sant Feliu és una falla que no està quieta, ens agrada comprometre’ns amb tot el que ens proposem, som casolans i amb poques mans, però amb un gran entusiasme i esforç, intentem que la nostra falla siga gran. Per tot açò, volem convidar a gaudir un any més del nostre barri, monument, activitats... de la nostra falla, ja que les portes del casal estan obertes de bat a bat. Molt bones falles a totes les persones, i esperem que puguem gaudir junts de la millor festa del món.

COMISSIONS

FALLERES 2020

María

Casanova i Richart Fallera Major

Lema Monument Gran QUEDARÀS COM CAMOT Secció SEGONA Artista JUANE CORTELL

99 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT FELIU

PREMIS 2020 • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 2º PREMI PLAYBACK INFANTIL1º PREMI PARXIS

100 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Amelia Sรกez i Roca

Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil TITELLES Secciรณ TERCERA Artista MATIAS ALMELA

101 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

RECOMPENSA JLF Belén Soriano i Megías

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Diego Martínez Bernat Sebastán Mihai Calota Carla Almiñana Sanz Itziar Rodríguez Albal DISTINTIU D’OR Sofía Torres Sancho BUNYOL D’OR Rubén Ramos Borreguero BUNYOL D’OR F.LLORER Mirella Ferrero Ballester BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Alfonso Almiñana Benavent

Falla

VERGE DEL CARME

Junta Gestora Ximo Correa Ventura Ferran Morant De Lamo Rosa Tormo Lorente Belén Soriano Megías La Falla Verge del Carme és una comissió familiar que des de l’any 1961/1962, amb l’unió i l’esforç d’un grup d’amics, vam voler que aquest barri també gaudira de la millor festa valenciana per excel· lència. Encara que l’any passat vam celebrar el 50 aniversari de falles plantades als nostres carrers, la nostra comissió continua omplint-se d’anècdotes, moments, fets i persones. ANÈCDOTES que ens van marcant i que ens fan seguir endavant; FETS inoblidables que mai podrem esborrar i, per últim, PERSONES que sempre formaran part de la història de la lostra comissió. Aquestos sentiments estan presents en els fallers i falleres de la nostra benvolguda comissió, ja que tenim un fum d’anècdotes que vos podríem contar i que sempre ens arranquen un somriure, i ens fan oblidar situacions difícils. Grans moments bons, però també roïns que ens fan més forts i ens donen ganes de continuar fent falla. Per a la nostra comissió el que és molt important és la gent que la forma, ja que som poquets però valents i faeners, amb ganes de seguir avant i seguir fent història.

102 / Falles a Xàtiva 2020

Per a nosaltres és un plaer seguir treballant per una festa que no és tan sols festa, sinó la nostra Festa Fallera. Som gent jove i gran, amb molta estima pel sentiment faller, on cadascú aporta el granet d’arena necessari per a que no s’acabe i no es perguen els valors pels quals es va fundar la nostra falla, símbol d’identitat Faller.

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran SEBATIS NEWS Secciรณ TERCERA Artista MIGUEL BANACLOCHA

103 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

VERGE DEL CARME

PREMIS 2020 • 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • 2º PREMI PARXIS • 1º PREMI FUTBITO MASCULÍ • 2º PREMI FIFA INDIVIDUAL

104 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil “EL ANIVERSARI DE LA IAIA” Secció TERCERA Artista LA COMISSIÓ

105 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT JORDI

RECOMPENSA JLF Merce Tomás Pastor

RECOMPENSES

SOCARRADET D’ARGENT Valeria Giner Molina Daniela Iñiguez Molina Paula Iñiguez Molina Leire Juan Villa Melinda Melero Moreno Julia Pelegero Pérez Isis Pla Samit SOCARRADET D’OR Martina Melero Moreno DISTINTIU D’ARGENT Blai Gracia García SOCARRAT DE COURE Francisco Alaman Gilabert Celia Castells Monros Paula Climent Robles Nuria Diaz Montagud Sergio Guerola Oltra Mar Llorens Borras Rafael Marti Blesa Natalia Marti Ramos Axel Martínez Ruiz Verónica Molina Marti Ángela Mulet Ribelles Patricia Pavia Gozalbes Rafael Penades Pla Belen Silva Bellver Alba Tormo Climent SOCARRAT D’OR Laura Alcaraz Gallego SOCARRAT DE BRILLANTS Sandra Arce Tomas BUNYOL D’ARGENT Noel Tomas Arnau BUNYOL D’OR Álvaro Climent Soler Luis Enrique Llorens Alonso Lorena Molina Marti Antonio Juan Navalon Martínez Paula Pastor Boluda BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Mªjose Suñer Tormo

106 / Falles a Xàtiva 2020

Junta Gestora María Jose Suñer i Tormo Laura Alcaraz i Gallego

President Infantil

Jesús

Signes i Monfort

Emplaçada en el casc antic de la nostra ciutat, concretament en la Plaça Sant Jordi des de fa 33 anys. L’any 1987 un grup d’amics propiciaren la fundació de la falla Sant Jordi, prenent relleu de la falla San Jorge. Som una falla en la que conviuen varies generacions d’una mateixa família, aportant experiència els més majors i força i dinamisme els més joves. Aquests últims anys estan siguent molt intensos per a nosaltres, uns anys que estan unint a tota la comissió. Aquest any els nostres monuments competeixen en secció primera, cosa que ens suposa molt d’esforç al llarg de tot l’exercici faller. Per açò, aprofitant que s’apropen les nostres festes, vos convidem a que vingueu a veure’ls i que ens acompanyeu al llarg d’aquestes falles 2020, les portes del nostre casal estan obertes per a totes i tots. Bones falles 2020!

COMISSIONS

FALLERES 2020

Amparo

Villa i Morales Fallera Major

Lema Monument Gran QUE QUร VOLEM? VOLEM BATALLA Secciรณ PRIMERA Artista JUANE CORTELL

107 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

SANT JORDI

PREMIS 2020 • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA

• 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 3º PREMI CRÍTICA FALLERA

• 3º PREMI CARROSSA PROPIA • PREMI CLIMENT MATA

• 2º PREMI SEGONA PART PRESENTACIÓ • 3º PREMI PARXIS

• 3º PREMI FIFA PER PARELLES

108 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Aitana

Pelegero i Pérez Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil DEGUSTAREM PAELLA Secció PRIMERA Artista VICENTE FRANCISCO LORENZO

109 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

ABÚ MASAIFA

RECOMPENSA JLF Laura Sierra I Sanchis

RECOMPENSES

DISTINTIU D’ARGENT Leyre Benito Sanchis Mac Cerda Álvarez Daniela García Nadal Adrian Pavia Solves Alvaro Signes Quiles Carla Taengua Saez BUNYOL ARGENT Inmaculada Cabanes Martínez Lara Fuster Fabra Vicent García Pons Lorena Gonzaler Morell Laura Hernández Fernández Ana Jiménez Toribio Andrea Pascual Pardo Remedios Pla Perucho BUNYOL D’OR Gerard Aparicio Martínez Carlos Julbe Serrano Juan Pedro Luzon Gozalbes María Sanchís Chafer BUNYOL D’OR FULLES LLORER Eduardo Cervero Adria Nolia Tomás Vileu

President

President Infantil

Benito i Climent

Santamaría i García

Pablo

Marc

La falla Abú Masaifa va ser fundada a l’exercici faller 1985-1986. Portem 35 anys anys d’història a les Falles de Xàtiva. Any darrer any hem estat guanyant protagonisme a les falles. Actualment, el nostre cens és de 140 adults i 60 infantils. Des dels primers anys de vida aquesta comissió va plantar grans falles infantils i hui per hui continuem amb la mateixa línia intentant superar-se dia a dia amb la falla gran. Som una falla jove, treballadora i amb molta il·lusió. Aquest any dirigida per un nou president, Pablo Benito i Climent. Aquest any seguim confiant amb els nostres artistes, Xavier Gamez en la Falla Infantil, on esperem seguir aconseguir grans premis junt a ell en la secció especial. I en Rafa Cheli per a la Falla Gran, que ens hem animat a pujar un escalafó en les seccions i anar a per totes en secció primera. Des de la Falla Abú Masaifa continuem amb el repte d’any rere any ser més gran, més falla, i un poc més si cal, una gran família. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la Falla Abú Masaifa.

110 / Falles a Xàtiva 2020

#ituquevols?

COMISSIONS

FALLERES 2020

Laura

Hernรกndez i Fernรกndez Fallera Major

Lema Monument Gran NO ME FARONETGES Secciรณ PRIMERA Artista RAFA CHELI

111 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

ABÚ MASAIFA

PREMIS 2020 • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • PREMI MILLOR FALLA DE XÀTIVA 2019 • PREMI ENGUINY I GRACIA SECCIÓ ESPECIAL • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI CRÍTICA LOCAL • 2º PREMI CRÍTICA FALLERA • 3º PREMI COMPARSA CAVALGATA INFANTIL • 3º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • PREMI COBERTA LLIBRET • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 3º PREMI PLAYBACK INFANTIL • PREMI INTERPRETACIÓ PLAYBACK INFANTIL • 3º PREMI DOMINÓ • 2º PREMI FUTBITO FEMENÍ

112 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Paula

Martí i Iniesta Fallera Major Infantil

Lema Monument Gran HARA HACHI BU MENJAR SA PER A VIURE MÉS Secció ESPECIAL Artista XAVIER GAMEZ

113 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

RECOMPENSA JLF Susanna Colomer Camús

RECOMPENSES DISTINTIU D’ARGENT Elsa Oltra Peris Distintiu D’or Adria Ballester Cerda Lucia Aibar Frances Marc Martorell Gimenez BUNYOL D’ARGENT Ximo Sanchis Bacete Raquel Horcajuelo Sanchis Raquel Guerrero Perucho María Deseada Pérez Llorens BUNYOL D’OR Francisco Mari Rescalvo BUNYOL D’OR F.LLORER Susana Colomer Camus Cristina Peris Argudo Jose Ramón Llorens Belda Neus Giménez Esteve BUNYOL D’OR F.BRILLANTS Eva Cerda Richart Silvia Fenollar Sanchis

Falla

MURTA MARAVALL

Junta Gestora Susana Colomer i Camús Xelo Díez i Vañó Sílvia Fenollar i Sanchis Mayte Palomares i Castellano

President Infantil

Adrià

Ballester i Cerdà

El 1989 és l’any d’inici de La Falla Murta Maravall, formada per gent molt jove del barri i dels carrers del voltant. Amb falleres i fallers amb ganes de traure endavant el projecte de comissió fallera amb esforç, il·lusió i molt de treball. Any rere any i sense adonar-se ‘n, es va establir les bases per al futur de la mateixa. Ens caracteritza les idees innovadores tals com: desfilades no tant convencionals als actes, desfilar sense banda, eliminar la figura de la fallera del foc, i introduir el format de Junta Gestora (fórem una de les primeres comissions) i un llarg etc. El formar un gran equip de murteres i murters ens ha ajudat a guanyar premis esportius, jocs de saló, presentació, cavalcades , i a organitzar, amb èxit, diferents iniciatives com concerts, excursions, campionat de futbet i defensors de les tradicions i cultura valenciana que ens marquen com a poble. Com la nostra dansà popular, festa de les paelles i l’exhibició de pilota valenciana. Per això sols desitgem, que com any rere any, gaudim d’aquesta gran festa, amb la vostra companyia d’aquesta família fallera.

114 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran A QUร JUGUEM? Secciรณ SEGUNDA Artista PALACIO I SERRA

115 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

MURTA MARAVALL

PREMIS 2020 • 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • NINOT GRAN INDULTAT • 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI DECORACIÓ INFANTIL • PREMI IGUALTAT • 3º PREMI TRUC

116 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Martina

García i Santamargarita Fallera Major Infantil

Lema Monument Infantil PLUS ULTRA Secció PRIMERA Artista JUAN CARLOS BANACLOY

117 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

PASSEIG CARDENAL SERRA

Junta Gestora RECOMPENSA JLF Yasmina Guerola Revert

Yasmina Guerola i Revert. Ángel Patiño i González. Fele Miralles i Vitores. Manuel Exposito i Ruiz

“La comissió de la Falla Passeig - Cardenal Serra més que un grup de fallers es com una familia. Siguem una falla inclusiva, rebem amb els braços oberts a les persones que volen formar part de la nostra comissió o simplement volen passar una estona gaudint de la festa en la nostra companyia.”

118 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Gran FUTURUM EST Secciรณ TERCERA Artista XAVIER HERRERO

119 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

PASSEIG CARDENAL SERRA

PREMIS 2020 • 6º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA

120 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil DE QUE TENS POR? Secciรณ TERCERA Artista XAVIER HERRERO

121 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

CORTS VALENCIANES

RECOMPENSA JLF

Lorena Gozalbes Soler

RECOMPENSES

SOCARRADET COURE Bianca Ballester Cerda Alan Martínez Hellin Lia Ramírez Navarro Nora Ramírez Navarro Mark Todorov Ramírez Sergio Vidal Ansio SOCARRADET D’ARGENT Ximo Molla Martínez DISTINTIU D’ARGENT Aaron Ortega Benlliure Alvaro García Torres Tanya Ortega Sanchis Gloria Mancebo Escobar Dayana Blasco Hernan Alma Amoros Pérez Samara Ortega Benlliure SOCARRAT DE COURE Neus Benlliure Moral Emili Chafer Llorens Idelfonsos Ortega Ortega Demelsa Martínez Genoves Almudena Martínez Rubio Neus Mayor Sanchis SOCARRAT D’OR Vicente Tortosa Roca BUNYOL D’ARGENT Tomas García Oltra Gloria Escobar Ocaña Jennifer Villa Reguillo Ana María Valero Pavia BUNYOl D’OR María Carmona Solves Ricardo Ortega Fernandez Marta Labrador Belenguer BUNYOL D’OR F.LLORER Federico Javier Molla Benet BUNYOL D’OR F.BRILLANTS M.dolores Mayor Tormo Rubén Amorors Martínez

122 / Falles a Xàtiva 2020

President

Manuel

Requena i Jiménez Fundada l’any 2014. Som una comissió de pocs anys d’història però que amb esforç i dedicació compta amb diversos 1ers premis. La nostra localització és a l’Avinguda Corts Valencianes, al costat del monument. Ens agrada fer festa, la nostra festa, la millor festa del món! Tenim una xicoteta però gran família que, poc a poc, va sent nombrosa. Huí en dia ja hem aplegat als 100 membres entre grans i menuts. Som una comissió orgullosa del gremi que, amb la resta de comissions de la ciutat, formen. Si no coneixes les falles de Xàtiva, anima’t. De segur que tots junts farem de l’exercici 2020 un any magnífic!! Visca les falles!! Visca Xàtiva! Visca la falla “Corts Valencianes”!!

COMISSIONS

FALLERES 2020

Laura

Almahano i Muñoz Fallera Major

Lema Monument Gran PRESIDENT A LA FUGA!!!! Secció TERCERA Artista ART DE FOC

123 / Junta Local Fallera

COMISSIONS

FALLERES 2020

Falles a

Xàtiva2020

Falla

CORTS VALENCIANES

PREMIS 2020 • 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • MILLOR NINOT INFANTIL DE XÀTIVA 2019 • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI CRÍTICA FALLERA • 1º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • 1º PREMI BAC • 2º PREMI MANILLA • 2º PREMI PADDEL FEMENÍ • 1º PREMI PADDEL MIXTE

124 / Falles a Xàtiva 2020

COMISSIONS

FALLERES 2020

Lema Monument Infantil MIAU, MIAU, MIAU ... Secciรณ TERCERA Artista ART DE FOC

125 / Junta Local Fallera

Monuments

premiats2019

MONUMENTS INFANTILS

MONUMENTS GRANS

1ER PREMI SECCIÓ ESPECIAL FALLES INFANTILS

1ER PREMI SECCIÓ ESPECIAL MILLOR MONUMENT DE XÀTIVA 2019

MILLOR MONUMENT INFANTIL DE XÀTIVA 2019

COMISSIÓ FALLA ABU MASAIFA ARTISTE XAVIER GÀMEZ LEMA ÀFRICA

COMISSIÓ FALLA REPÚBLICA ARGENTINA ARTISTE QUE CALOR FA EN FALLES LEMA QUINA POR!!

1ER PREMI SECCIÓ PRIMERA

1º PREMI SECCIÓ PRIMERA

COMISSIÓ FALLA EL RAVAL ARTISTE RAMÓN OLIVARES LEMA LA PRIMAVERA

COMISSIÓ FALLA SANT JORDI ARTISTE JUANE CORTELL LEMA LA MÀFIA

1ER PREMI SECCIÓ SEGONA INFANTIL COMISSIÓ FALLA JOAN RAMÓN JIMÉNEZ ARTISTE RAMON OLIVARES LEMA UN PAM DE LIMAGINARI

1º PREMI SECCIÓ SEGONA COMISSIÓ FALLA ABÚ MASAIFA ARTISTE RAFA CHELI LEMA QUI PAGA MANA

1ER PREMI SECCIÓ TERCERA INFANTIL

1º PREMI SECCIÓ TERCERA

COMISSIÓ FALLA TETUAN ARTISTE MANOLO BLANCO LEMA ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES

COMISSIÓ PLAÇA DEL MERCAT ARTISTE VENACIO CIMAS I FRANCIS GUERRERO LEMA XATIVA-TE

126 / Falles a Xàtiva 2020

Ninots

premiats 2019

NINOTS INFANTILS

NINOTS GRANS

1ER PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL COMISSIÓ FALLA SELGAS I PLANAS DE TOVAR ARTISTE XAVIER UREÑA

1ER PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL COMISSIÓ EL RAVAL ARTISTE FERNI LLOPIS

1ER PREMI NINOT SECCIÓ PRIMERA 1ER PREMI NINOT SECCIÓ PRIMERA. COMISSIÓ BENLLOCH ALEXANDRE VIÉ ARTISTE XAVIER UREÑA

1ER PREMI NINOT SECCIÓ SEGONA INFANTIL COMISSIÓ EL CID PLAÇA DE LA TRINITAT ARTISTE JOSE ANGULO

MILLOR NINOT DE XÀTIVA 2019 COMISSIÓ AVDA MURTA ACADEMIC MARAVALL ARTISTE PALACIO I SERRA

1ER PREMI NINOT SECCIÓ SEGONA COMISSIÓ VERGE DEL CARME ARTISTE ALFONSO ALMIÑANA

1ER PREMI NINOT SECCIÓ TERCERA INFANTIL MILLOR NINOT INFANTIL DE XÀTIVA 2019 COMISSIÓ FALLA CORTS VALENCIANES ARTISTE GIO ART I COLOR

128 / Falles a Xàtiva 2020

1ER PREMI NINOT

SECCIÓ TERCERA

COMISSIÓ FALLA DEL MERCAT ARTISTE VENANCIO CIMAS I FRANCIS

Altres

premis2019 FALLA FERROVIARIA

• 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 3º PREMI DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL FALLA REPÚBLICA ARGENTINA • 3º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • MILLOR FALLA DE XÀTIVA 2019 • 1º PREMI GRUP ESCENIC • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 2º PREMI CARROSSA PROPIA ARTISTA: QUE CALOR FA EN FALLES • 3º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI RALLY COMPARSA • 2º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL • PREMI VEHÍCLE DEL RALLY • 2º PREMI CRÍTICA LOCAL • 2º PREMI ESCACS • 3º PREMI LLIBRET • 3º PREMI MANILLA • 1º PREMI TRUC • 1º PREMI FUTBET FEMENÍ • 3º PREMI FUTBET FEMENÍ • 3º PREMI PADEL FEMANÍ • 1º PREMI PADDEL MASCULÍ • 3º PREMI FIFA INDIVIDUAL • 3º PREMI FUTBET MASCULÍ

FALLA MOLINA CLARET

• 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • PREMI ENGINY I GRACIA SECCIÓ PRIMERA • 6º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI MAQUETA • 1º PREMI CRÍTICA LOCAL • 5º PREMI LLIBRET • 1º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 3º PREMI BAC • 2º PREMI FUTBET MASCULÍ • 3º PREMI PADDEL MASCULÍ • 1º PREMI FIFA PER PARELLES

FALLA MURTA MARAVALL

FALLA RAVAL

• 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT SECCIÓ ESPECIAL ARTISTA: FERNANDO LLOPIS • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI GRUP ESCENIC • 1º PREMI CARROSSA PROPIA • 2º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 2º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • 2º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE

FALLA SANT JORDI

• 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIO PRIMERA • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 3º PREMI CRÍTICA FALLERA • 3º PREMI CARROSSA PROPIA • PREMI CLIMENT MATA • 2º PREMI SEGONA PART PRESENTACIÓ • 3º PREMI PARXIS • 3º PREMI FIFA PER PARELLES

• 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • NINOT GRAN INDULTAT • 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA ARTISTA: PALACIO I SERRA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI DECORACIÓ INFANTIL • PREMI IGUALTAT • 3º PREMI TRUC

FALLA ABU MASAIFA

FALLA ESPANYOLETO

• 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ ESPECIAL • PREMI ENGINY I GRACIA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI COMPARSA CAVALGATA • 1º PREMI COMPARSA INFANTIL CAVALGATA • 3º PREMI GRUP ESCENIC • 1º PREMI GRUP ESCENIC INFANTIL • 3º PREMI CARROSSA LLOGADA INFANTIL • PREMI MILLOR DISFRESSA DE RALLY • 1º PREMI DOMINÓ

130 / Falles a Xàtiva 2020

FALLA BENLLOCH

• 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA • PREMI ENGINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ PRIMERA ARTISTA: XAVI UREÑA • 1º PREMI MAQUETA • 2º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 4º PREMI LLIBRET • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ SANT AGUSTÍ

• 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA ARTISTA: RAFA CHELI • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • PREMI MILLOR FALLA DE XÀTIVA 2019 ARTISTA: XAVI GÀMEZ • PREMI ENGINY I GRACIA SECCIÓ ESPECIAL • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ PRIMERA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 3º PREMI CRÍTICA LOCAL • 2º PREMI CRÍTICA FALLERA • 3º PREMI COMPARSA CAVALGATA INFANTIL • 3º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • PREMI COBERTA LLIBRET • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 3º PREMI PLAYBACK INFANTIL • PREMI INTERPRETACIÓ PLAYBACK INFANTIL • 3º PREMI DOMINÓ • 2º PREMI FUTBITO FEMENÍ

FALLA SANT JAUME FALLA JUAN RAMON JIMENEZ

• 5º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • ENGINY I GRACIA MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 4º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA ARTISTA: RAMÓN OLIVARES • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • ENGINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 3º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI PLAYBACK INFANTIL • 3º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI PARXIS • 1º PREMI DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 2º PREMI LLIBRET • MILLOR PUNTUACIÓ RALLY

FALLA SANT FELIU

• 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI SEGONA PART PRESENTACIÓ TEATRE • 2º PREMI BAC • 2º PREMI PADDEL MASCULÍ • 2º PREMI PADDEL MIXTE • 2º PREMI FIFA PER PARELLES

FALLA CORTS VALENCIANES

• 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA • MILLOR NINOT INFANTIL DE XÀTIVA 2019 • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ TERCERA ARTISTA: GIO ARTCOLOR • 1º PREMI CRÍTICA FALLERA • 1º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • 1º PREMI BAC • 2º PREMI MANILLA • 2º PREMI PADDEL FEMENÍ1º PREMI PADDEL MIXTE

FALLA VERGE DEL CARMEN

• 3º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ SEGONA ARTISTA: ALFONSO ALMIÑANA FALLA MERCAT • 2º PREMI CARROSSA DE LLOGUER • 1º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI PARXIS • ARTISTA: QUE CALOR FA EN FALLES • 1º PREMI FUTBITO MASCULÍ • PREMI ENGINY I GRACIA MONUMENT GRAN • 2º PREMI FIFA INDIVIDUAL • 5º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA

• 1º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA ARTISTA: QUE CALOR FA EN FALLES • 2º PREMI MAQUETA • 2º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 2º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 1º PREMI CARROSSA PROPIA INFANTIL • 1º PREMI PRIMERA PART PRESENTACIÓ SANT AGUSTI • 1º PREMI PLAYBACK INFANTIL • PREMI AL MILLOR VESTUARI DEL PLAYBACK

FALLA SELGAS TOVAR

• 4º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ ESPECIAL • ARTISTA: XAVI UREÑA FALLA CID TRINITAT • 2º PREMI COMPARSA CAVALGATA INFANTIL • 2º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI CARROSSA DE LLOGUER INFANTIL • 2º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI MILLOR LLIBRET DE XÀTIVA • 1º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 3º PREMI ESCACS ARTISTA: JOSEP ANGULO • 1º PREMI MANILLA • 3º PREMI MILLOR DECORACIÓ MONUMENT GRAN • 1º PREMI PADDEL FEMENÍ • 1º PREMI ESCACS • 3º PREMI PADDEL MIXTE

FALLA TETUAN

• 5º PREMI MONUNMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 1º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ TERCERA ARTISTA: MANUEL BLANCO • PREMI ENGINY I GRACIA MONUMENT INFANTIL • 3º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA • 2º PREMI NINOT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 1º PREMI CARROSSA DE LLOGUER CAVALGATA INFANTIL • 2º PREMI PARXIS • 1º PREMI FIFA INDIVIDUAL • 2º PREMI TRUC

FALLA PASSEIG CARDENAL SERRA

• 6º PREMI MONUMENT GRAN SECCIÓ TERCERA • 3º PREMI MONUMENT INFANTIL SECCIÓ SEGONA • 2º PREMI NINOT GRAN SECCIÓ TERCERA

131 / Junta Local Fallera

Concurs

cartells 2020

Nit de Festa La nit de la plantà és màgica perquè – amb els nervis i l’emoció - travesses la línia entre el disseny en un paper a la realitat de la falla, comparteixes treball amb equip i balles al ritme dels últims compassos que obrin el camí als dies grans de les Falles. Són hores que marquen el tret d’eixida a la Festa. I des d’eixe amalgama de sentiments i de vivències naix aquesta obra amb el lema Nit de Festa. La imatge que fa la crida a les Falles a Xàtiva 2020 està sobre un fons obscur, que representa eixa nit màgica, on destaquen els elements icònics de la festa josefina com és l’orfebreria, la indumentària, la música, la pirotècnia, les flors i, per descomptat, la falla. Uns elements que abracen la nostra ermita de Sant Josep, que dibuixa l’eix principal de la composició. Un disseny gràfic que està fet amb la tècnica del collage, configurada amb fotografies i figures amb vectors. Una paleta de color equilibrada i justificada i textos centrats que sonen a l’uníson per anunciar les Falles a Xàtiva de 2020.

José Luis Mollà Rodríguez

132 / Falles a Xàtiva 2020

Saló fotogràfic

1 premi Autor: Ricardo Climent Barbera Lema: Fallera Major

2º premi Autor: Vicente Bermudez Climent Lema: El món Faller II

3er premi Autor: Vicente Bermudez Climent Lema: El Món Faller I

Menció d’honor Autor: María Bautista i Molla Lema: Incondicional

133 / Junta Local Fallera

Memòria d’un any

134 / Falles a Xàtiva 2020

Memòria d’un any

135 / Junta Local Fallera

Memòria d’un any

136 / Falles a Xàtiva 2020

Memòria d’un any

137 / Junta Local Fallera

Memòria d’un any

138 / Falles a Xàtiva 2020

Memòria d’un any

139 / Junta Local Fallera

Memòria d’un any

140 / Falles a Xàtiva 2020

Memòria d’un any

141 / Junta Local Fallera

Memòria d’un any

142 / Falles a Xàtiva 2020

Memòria d’un any

143 / Junta Local Fallera

Reconeixements d’un any Distintiu d’or 2020 Javier García i Paños Tots els anys, la Junta Local Fallera reconeix la tasca realitzada pel bé de la festa fallera i, en conseqüència, de les arrels de la nostra cultura, atorgant el Distintiu d’or de la Junta Local Fallera. Enguany recau en una persona que ha estat 12 anys al capdavant de l’executiva de les falles d’aquesta ciutat, treballador incansable, que a dia de hui continua col·laborant i recolzant al col·lectiu faller. Com sol dir ell, em teniu ací per al que necessiteu, i ara al col·lectiu toca correspondre amb aquesta alta distinció de la festa de les falles de la seua Xàtiva.

Socarrat d’honor 2020 Josep Sanchis i Martínez. La Junta Local Fallera i les comissions de la ciutat, volen atorgar el seu distintiu més especial, el socarrat d’honor. Aquest any recau en una persona vinculada a l’àrea cultural de la nostra ciutat de Xàtiva, ja que fins enguany ha sigut el responsable de la Casa de la Cultura, lloc on les falles tenim moltíssima presència al llarg de l’any faller i on sempre hem tingut les portes obertes per a dur a terme els actes que proposarem, així com jornades culturals, diferents exposicions, presentacions de llibrets, entre altres, però sobretot l’exposició del ninot. També va ser director del Gran Teatre quan les falles començàrem a fer ús d’aquest espai per a les exaltacions de les seues falleres majors. És un prestigiós investigador sobre l’origen i evolució de la nostra festa a Xàtiva, i és que des de l’any 1976 porta col·laborant amb publicacions literàries, sent autor dels volums sobre la història de les falles de Xàtiva, centenars d’articles amb la seua firma que serveixen per a preservar-la.

144 / Falles a Xàtiva 2020

2020

Articles

Literaris

145 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Rafa Tortosa Garcia, Director d’El Verí del Foc

Açò, va passar ací? 10 curiosos episodis de les falles de Xàtiva Les falles tenen una magnífica qualitat —extensible al poble valencià—, la qual consisteix en transportar l’espurna humorística del seus cadafals fallers a qualsevol activitat o situació present al seu món. L’enginy, la gràcia, l’humorisme absurd, el sentit figuratiu d’allò representat, la comèdia —a vegades transformada en tragicomèdia—, els jocs de paraules perfectament acoblats inclús la magnificació de qualsevol aspecte a criticar elevant l’exageració a cotes desorbitades. Els fallers sobreactuen en qualsevol situació, es transformen en excel·lents ninots, capaços de conformar una autèntica escena satírica de les que estem acostumats a veure cada mes de març. I no només parlem d’esta transformació en apropòsits, obres teatrals o cavalcades falleres. Si analitzen qualsevol actuació al casal, a l’encreuat del barri on es planta la falla o en qualsevol lloc on es reuneix una multitud de falleres i fallers —dos ja ho són—, veiem com sempre està present esta sorna fabricada només a València. I clar, esta sorna, este virtuós despropòsit, amb la magnificació de les coses i enclavant-lo en humorisme descontrolat —en el sentit en què apareix sense que hom és conscient de la parida—, a la fi sembla que les situacions falleres caminen de puntelletes pel traç que separa la realitat de la ficció, de la veritat de la mentida. Transformar situacions reals, aquelles que són de veres, en poc verídiques, per no dir mentideres, és una especialitat dels fallers i de tot allò que els envolta, com per exemple, la premsa. Sense més romanços introductoris, proposem als estimats lectors d’esta publicació un joc per descobrir capítols de la història de les falles de Xàtiva d’una forma amena i divertida. L’entreteniment tracta en esbrinar quins dels següents titulars són de veres i han passat ací, a les falles de Xàtiva. Cal advertir que la data, els titulars i els noms dels periòdics han estat inventats per a l’ocasió.

JORNADA, 28 de febrer de 1948 El cantant Raimon actua en la presentació de la Fallera Major de Xàtiva El cantautor xativí Ramon Pelegero Sanchis Raimon (Xàtiva, 1940), quan tan sols tenia huit anys, es va pujar a l’escenari de l’antic Gran Teatre la nit del 27 de febrer de 1948 i va actuar durant el transcurs de la primera part de la proclamació de la Reina Fallera — fallera major de Xàtiva—, Isabel M. Gozalbes Vera. A esta primera part, dedicada al «Programa ceremonial y de colaboración artística», actuaren diversos fallers i artistes locals amb la interpretació de cançons, poesies o la locució de discursos. Segons ens indica el programa de mà, al punt sisè, «Los niños también hablan.— Ramoncín Pelegero Sanchis, recitará una poesía, por la falla de mayores de la plaza de San Jorge». Raimon, en la seua infància, ja mostrava un cert interès pels escenaris, encara que en este cas, amb la lectura d’una poesia. Raimon, respecte a aquests anys fallers durant la seua infantesa, afirma que «jo era molt xiquet i després van haver temporades que no es van fer, no sé perquè... Els records eren la festa, el que són les falles, les reunions, la gent, totes estes coses... Eren molt menys riques que ara les falles d’aquella època»1. I és que la vinculació de Raimon i les falles ve determinada per son pare José Pelegero Franco, el qual fou president, durant els anys de 1946 i 1948, de la falla de Sant Jordi, cadafals de la qual es plantaven molt a prop de la casa del carrer Blanc on va nàixer, i que esplèndidament ens ha recordat en més d’una de les seues cançons. Raimon recorda les falles al seu llar i com «de quan en quan, hi havia reunions a casa, amb ma mare i parlaven i anaven allà totes les xiques i era bonic...»2. De veres! 1 DD AA (1999): «Conversa amb Raimon», Llibre Falla Sant Jordi 1999, AC Falla Sant Jordi, Xàtiva, pp. 36-39. 2 Op. Cit.

146 / Falles a Xàtiva 2020

Articles

Literaris

Part interior del programa de mà de la Proclamació de la Fallera Major de Xàtiva de 1948, on veiem a la programació l’actuació de Raimon. AMX. El cadafal faller va estar realitzat per a la comissió fallera Foc i Flama, constituïda únicament aquell exercici faller. Després de cadascun dels diversos tours que va patir durant els dies de la festa, la falla estava situada a la plaça de sant Francesc, davant de la seu de la Societat Musical de La Nova, directius de la qual n’eren els promotors de la falla.

Foto de l’actuació de Raimon a una presentació fallera de l’any 1956. Arxiu Falla Espanyoleto.

LAS PRORANCIAS, 18 de març de 1952 Una falla ambulant, primer premi de les falles de Xàtiva Com bé diu Joan Quilis, la falla guanyadora de les falles de 1952, «possiblement siga una de les falles més curioses i originals de tota la història de les falles de Xàtiva»3. La falla portava per lema Tot fem... i fum, la qual va ser obrada per Antonio Grau Tomàs al porxe de sa casa i muntada a la plaça de bous. La peculiaritat d’esta falla és que va ser plantada sobre la plataforma d’una camioneta Chevrolet, la qual la convertia en ambulant i es va mostrar pels carrers de Xàtiva així com pels pobles de la Costera. La seua arribada era sorprenent i estranya, i gràcies a aquell original emplaçament —el camió— molts pobles tingueren una falla als seus carrers encara que fora per unes hores.

Per cremar-la, es va descarregar i s’ubicà davant del quarter que ocupava el convent de sant Francesc —va haver-hi de demanar permís als militars—, i es va botar foc per la part de dalt on hi havia un ninot en forma de coet. Este esclatà amb dotze eixides i, al fer-ho el mascle, s’encengué la resta de la composició1. Per últim, apuntar que la critica versava sobre el fem i altres components que es qualificaren com a tals: conserves, tabac, etc. De veres!

3 Martinez Segrelles, V. (2007): «Falles en el temps», Llibre explicatiu Falla República Argentina 1982, Falla R. Argentina, Xàtiva, sp.

Tot fem fum, Antoni Grau Tomàs (Falla Foc i Flama, 1952). Arxiu A. Grau Cros.

147 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris LIANTE, 17 de març de 1955 Dos artistes denuncien per plagi a l’artista guanyador del primer premi Hui en dia, estem acostumats a veure una falla igual — en part o en la seua totalitat—, a la plantada en alguna altra localitat durant exercicis anteriors, o fins i tot al mateix, i ningú se sorprèn que açò ocórrega. El nou refrito digital, plasmat en models 3D dels ninots, fa que es puga reproduir una mateixa falla les vegades que s’estime oportú, pràctica actualitzada del refrito original, amb l’ús de motles d’escaiola i l’obtenció seriada de còpies en cartó. Però si aquesta semblança entre uns cadafals fallers la transportem a la Xàtiva de 1952, apreciem que seria tota una situació de sorpresa. En aquella dècada dels cinquanta de la passada centúria, fent un exercici de comparativa d’èpoques, les xarxes socials es reduïen als periòdics que publicaven les fotos de les falles guanyadores de València i el tren Xàtiva–València, on les persones podien desplaçar-se i gaudir de les falles de cap-i-casal. I així és com Antonio Grau Tomàs visità la falla de la plaça del Dr. Collado de València de 1951, que duia per lema L’espill de la veritat, i que fou realitzada pels Germans Fontelles. I d’esta manera el bo de Grau pare intentà reproduir, el 1952 i a la plaça de la Galera o de sant Jordi, este cadafal sota el mateix lema.

148 / Falles a Xàtiva 2020

I clar, no només Antonio Grau va consultar estes xarxes socials del moment. Dos artistes casolans, Ramon Morell i José Camarasa, n’eren sabedors d’esta “còpia” i, una vegada plantades les falles d’aquell any i atorgats els premis, decidiren denunciar per plagi a Grau Tomàs, qui va ser el guanyador amb aquesta falla de l’Espill de la Veritat. Els artistes van al·ludir que aquella falla havia utilitzat motles de falles que ja havien estat plantades a València amb la conseqüent pèrdua d’originalitat i demanaven que s’anul·lés el primer premi. L’ajuntament ho solucionà amb una decisió salomònica i amonestà als tres artistes: «que se sancione solamente a los artistas, uno por el plagio cometido y a los denunciantes por haberlo hecho una vez otorgados los premios, cuando deberían haberlo hecho con anterioridad». A Grau Tomàs, per l’acte de plagi, l’amonestaren per ser contrari a l’art que ha de presidir les festes falleres4. De veres! 4 La primera de les imatges pertany a la falla L’espill de la Veritat, Germans Fontelles (Plaça Dr. Collado, 1951). Després podem observar l’esbós d’Antoni Grau Tomàs de la falla L’espill de la Veritat (Plaça Sant Jordi, 1952), imatge de la qual també mostrem. Podem observar la similitud entre la falla original i l’esbós en quant a proporcions i formes. De la mateixa forma observem la semblança entre l’esbós i la falla en quant a composició d’elements encara que de forma desproporcionada. Una de les curiositats és que al coronament de la falla de 1951 apareix una dona nua mentre que a la de 1952, tant a l’esbós com a la falla, la dona està vestida, un canvi que va estar suggerit per la autoritat encarregada de la censura . Arxiu JJ Coll, AMX i Arxiu A. Grau Cros, respectivament.

Articles

Literaris

LIANTE, 10 de febrer de 1955 L’admissió, per part de la JLF, d’una falla infantil que en principi era gran, causa indignació en la resta de comissions infantils El lema de la falla planta al Portal de València, l’any 1955, ens defineix perfectament allò que va passar: Desespero de la comisión y paso de poderes a los infantiles. El fet comença en què la comissió fallera del Portal de València va sol·licitar la seua baixa per motius econòmics i per no haver recaptat el suficient per fer falla gran, i a la mateixa carta datada el 26 de gener de 1955, indica que lliura a la comissió infantil que s’ha format els diners en metàl·lic per a què esta puga participar al concurs de premis dels monuments infantils. L’acceptació d’aquesta petició va arribar a l’Assemblea de la Junta Local Fallera, i on la resta de presidents de les falles infantils van presentar les seues queixes «por creer nunca podrían competir al premio de estas ya que si bien es infantil en todas sus formas y facetas no dejará de tener la ayuda del principio de ser procedente de falla grande ya que en tal sentido si no podían hacerla como al principio es fácil suponer se pueda hacer una infantil que rebase las posibilidades de los demás, cosa digna de elogio en cuanto a las fallas se refiere, pero no a la posibilidad del premio y creyendo que este apagaría el estímulo a la construcción de las mismas»5. Aquell any de 1955 va resultar ser un èxit de les falles infantils, on el nombre de falles infantils plantades va ser de huit. La falla del Portal de València va estar lluny d’endur-se algun dels tres premis en joc, els quals foren aconseguits per les comissions de les places d’Alexandre VI — que tenia com a president i artista de la falla a José Martínez Mollà—, de la Mercè i la dels Benlloch. De veres!

5 Arxiu Municipal de Xàtiva, LG 2764-4.

LAS PRORANCIAS, 16 de març de 1966 Un pardalot, coronament de la falla de la plaça Enríquez, guanyador del premi al millor ninot Fins el 1972, la cavalcada del ninot de Xàtiva responia al seu nom, atès que cada comissió treia a la desfilada un ninot que pertanyia al cadafal a plantar sobre una plataforma arrossegada per un carro o qualsevol artefacte capaç de transportar la figura. La cavalcada era el primer acte de les falles i es realitzava el 15 de març, dia que a l’actualitat està reservat per a la plantà oficial de les falles, esdeveniment que aquell 1966 es realitzà un dia més tard. A la cavalcada d’aquella edició va ocórrer una situació insòlita atès que la comissió de la falla de la plaça d’Enríquez va presentar sobre un motocarro la figura d’un corb, aleshores coronament del monument faller a plantar al dia següent. Els premis de la falla i de la cavalcada del ninot, tant de la millor comparsa com de la figura, foren donats el dia 17. Cal recalcar que durant aquella època el premi al voltant de la millor figura no era la de ninot indultat sinó millor ninot, amb la qual cosa el pardalot va ser cremat. La figura d’este pardalot va ser obra de J. Martínez Mollà i responia a una reproducció de cartó, aprofitant que va estar modelada l’any 1964 per a formar part del remat de la falla de l’Avinguda de l’Oest, que duia per lema La maja...deria i que va suposar el debut a la secció especial de València, encara que amb poca sort atès que el cadafal caigué. El cadafal faller, que obtingué el segon premi, duia per lema El que no corre, vola i, sobre el caramull, l’explicació ens diu que «En el remat d’esta falla/ la veritat es representa/ de lo que passa avui en dia:/el que no corre vola/i el que molt corre rebenta/ acabant en l’hospital/o en les mans d’alguna fera». De veres! Fallera Major i President de la falla Enríquez durant la cavalcada. Al fons podem observar la figura del pardalot sobre un vehicle.

149 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris LECTURES, 14 de març de 1974 L’estrela del cine Maribel Martín Fallera Major de Xàtiva El 1973 es fundava la falla J. Ramón Jiménez, al barri de l’hort de l’Almúnia, un lloc d’expansió urbanística de la ciutat durant els anys 70 i que en aquell moment estava ple de tallers mecànics. Els membres de la comissió volien que el seu primer any fora d’allò més esplèndid i contractaren a l’artista Manolo Blanco Sancho per a què els fera una falla amb garanties de guanyar el premi, objectiu que es queda molt a prop d’aconseguir el segon. A més a més, com volien que aquell primer any faller de 1974 la comissió fallera tinguera una gran repercussió, van estimar que la Fallera Major fora una persona de renom i coneguda per tots. Així doncs, contactaren amb Maribel Martín, una actriu del cine espanyol que aquells anys hi era considerada una estrela gràcies a les seues aparicions en pel·lícules com Tres de la Cruz Roja (1961), La gran família (1962), La residencia (1969), La novia ensangrentada (1972) i que els lectors la recordaran per la interpretació del paper de Jacinta en la sèrie de TVE, Fortunata y Jacinta. Les gestions del president de la falla Fernando Cuenca Manitas, qui tenia una relació familiar amb l’actriu, van ser fructíferes i Maribel Martín es va convertir en la Fallera Major d’aquell any. La comissió,

Pàgina 51 de l’exemplar de Lecturas del 14 de febrer de 1954, on diu que Maribel Martín va ser la fallera major de Xàtiva de 1974. Arxiu Rafa Tortosa.

150 / Falles a Xàtiva 2020

segons els actes de les assemblees, li va gestionar i pagar els viatges d’avió perquè assistira a la presentació, entre d’altres actes. La premsa rosa no tardà en magnificar la presència de Maribel Martín a les falles. Per a què tot fora encara més exagerat i a la fi de donar-li força a que l’estrela del moment es vestira de fallera, s’inventà: «Maribel Martín, fallera mayor de Játiva». Este era el titular de la notícia apareguda a la pàgina 51 de l’exemplar de Lecturas amb data de 14 de març de 1974. El reportatge incloïa quatre fotografies amb Maribel Martín vestida de fallera, una d’elles amb més falleres i altra pertanyent al dia de la presentació, en el moment en què el president de la falla li imposava la banda acreditativa. Al reportatge, Maribel Martín declarava que «me sentí feliz de que Játiva se acordara de mí. No soy valenciana pero tengo parientes y amigos en esta preciosa región»6. Maribel Martín, que deia que el que més li va sorprendre va ser «lo laborioso que resulta vestirse y aún más, peinarse de fallera», va participar en tots els actes de les falles de 1974, tant a la presentació com al lliurament de premis, l’ofrena de flors, la romeria de sant Josep o la cremà. Mentida! 6 Lecturas, 14 de març de 1974. Arxiu Rafa Tortosa

Maribel Martín, com a fallera Major de la falla J. Ramon Jiménez, desfila junt el president i els vicepresidents el dia de la romeria de sant Josep.

Articles

Literaris LIANTE, 16 de març de 1976 L’artista Josep Varela tira part de la paret del seu obrador per treure la falla

plantà, així com consultar les normes de circulació respecte a càrregues i gàlibs.

Per a les falles de 1976, la falla J. Ramon Jiménez va encarregar la falla a l’artista Josep Varela Martí, resident a la Pobla Llarga. Sobre l’esbós, semblava una gran falla, però les expectatives no es van acomplir, i fent honor al coronament de la falla, a l’artista li agarrà el bou. En proporció al bou, es prevenia un ballarina de tres metres i a la fi va resultar ser una figura de poc més d’1,60 metres. I és que el cap del bou era realment gran, tan gran que l’artista va haver d’arrancar la porta del taller i part de la paret contigua per tal que la figura eixira de l’obrador.

De veres! 7 Testimonis de J. Vicent Tortosa Baldoví

Aquella falla fou un despropòsit rere l’altre. L’artista no sabia quin eren els ninots de cada falla, i conforme anaven les comissions arribant al taller, els anaven carregant sense saber certament quins els corresponien. A més a més, a meitat plantà l’artista fou “raptat” pels fallers de la plaça de Sant Jaume, perquè a les 10 de la nit encara no havia començat a plantar la seua falla, aspecte que provocà que la plantà de la falla l’hagueren de finalitzar els mateixos fallers.7 I és que, encara que parega mentida, bastants casos semblants han ocorregut a la història de les falles. Una mala previsió de les dimensions dels ninots i de les peces que conformen la falla, provoca aquests curiosos episodis. Per a què no els provoque un mal de cap, els artistes fallers cal que siguen previsors, agafar el flexòmetre i construisquen les falles d’acord amb les dimensions de la porta del taller i de la grandària dels camions i plataformes que transportaran les peces fins el lloc de

La fallera major infantil, Isabel Gosálbez, i el president infantil, José Luis Sánchez, replegant el primer premi de les falles infantils aquell 1983. Arxiu I. Gosálbez.

Turisme de garrofer, Josep Varela Martí (Falla J. Ramon Jiménez, 1976). Podem observar les grans dimensions del cap del bou. Arxiu Rafa Tortosa.

LA VEU D’AIXÀTIVA, 16 de març de 1983 La fallera Major infantil de JRJ torna el palet del segon premi i a la fi rep el primer premi de les falles infantils De provocar una situació d’incredibilitat, es revisaren els distints actes amb la pertinent modificació del resultat, atorgant el primer premi de les falles infantils a la falla de Paco Roca que duia per lema El món dels xiquets. El cadafal infantil que primerament havia estat guardonat va ser el de la comissió de República Argentina, que duia per lema Tradicions, signada per l’artista Victor Arastey. La falla estava inacabada per l’artista, pràcticament sense pintar, i van ser els mateixos fallers els que li van donar color durant tota la nit de la plantà. L’atorgament, en un primer moment, del primer premi a esta falla és un aspecte que desconeixem així com ens sorprèn la modificació del resultat després d’una curiosa reacció. I com diem els valencians, qui no plora no mama! De veres!

151 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris LIANTE-EMV, 20 de març de 1996 República Argentina competirà les pròximes falles de València per haver guanyat cinc vegades seguides, segons diuen els estatuts fallers Recorde, quan en la meua infantessa, el premi de la falla n’era una cosa que importava a les xiquetes i els xiquets de la comissió. A banda d’escoltar tot allò que els adults parlaven sobre els cadafals fallers —molts d’ells des d’una posició d’autèntic hooligan—, nosaltres observaven la nostra falla així com la resta de les que amb nosaltres competien pel primer premi, i finalment sentenciàvem les nostres càbales: que si enguany guanyen, tenim la millor falla, cal anar en compte que aquella és més alta, aquella l’han de desqualificar perquè té ferro, la nostra és la millor acabada... i altres més comentaris de caràcter, un tant, subjectiu. I clar, el resultat quasi sempre era el mateix. Nosaltres els segons i ells el primer, és a dir, J. Ramon Jiménez el segon i República Argentina el primer. Sempre estava La República, com li dèiem de xicotets, aquella que era la dels pijos, l’enxufada, la que el Rus li posa diners, la que té comprada al jurat... En definitiva, fal·làcies de xiquets intentant resoldre una frustració que s’acomplia any rere any. Aquesta frustració va fer que algú s’inventara —desconeixem el seu focus—, un article pertanyent a un estatut faller només existent a l’imaginari dels infantils. L’article deia que «si una falla guanya cinc anys seguits el premi de falla, a l’any següent participarà a València». I no només fou una norma que corria entre les xiquetes i xiquets de la Juanramon sinó per altres grups infantils d’altres falles. I el recorregut d’esta inventiva finalitzava en veure la cara de sorpresa d’algun major quan se li preguntava sobre l’extraordinària norma. En definitiva, que l’interès per esta inventiva era el poder llevar-se de damunt a la falla a batre i deixar pas a aconseguir el desitjat primer premi. I encara que parega increïble, el 1997, J. Ramon Jiménez aconseguí el primer premi. República Argentina el segon, participà a Xàtiva i no a València. Missió Complida! Mentida!

L’INCORDIADOR DE LA COSTERA, 19 de març de 1997 Furten les figures de dos lleons de la porta d’un restaurant xinès, presents en el primer premi de la secció especial de falles Ser uns autèntics ninots de falla. Aprofitant que un membre de la comissió, Manolo Benítez Cobi, treballava en un restaurant oriental, li demanà a l’amo del restaurant la prestada d’estes figures amb la resposta afirmativa d’este. Així doncs, i després d’estar plantada la falla, i ben entrada la nit, els fallers foren a agafar els lleons daurats i col·locar-los davant de l’escena que representava l’accés d’un restaurant xinés composada per una teulada amb característiques orientals i dos ninots que representaven a dos xinesos. Les figures dels lleons li venien com pa i mel a esta escena que criticava la proliferació de restaurants tant xinesos com italians i mexicans. Encara que els fallers tenien permís per a mantenir-los en la falla durant tots els dies de falles, i per por que patiren actes vandàlics, aquests decidiren retirar-los la primera nit una vegada havia passat el jurat, el qual decidí atorgar el primer premi a la falla J. R. Jiménez. La falla República Argentina, mereixedora del segon premi, publicava els dies de falles una pàgina informativa al diari Levante-EMV, i a un apartat anomenat La Palera, la comissió feia ressò d’esta anècdota preguntant-se: On estan els lleons de la falla Juanramon? Així doncs, els lleons, com pensava molta gent, no hi foren furtats. Mentida! (a mitges)

Final Quantes heu encertat? Heu fet molta pedreta descoberta? I si us dic que tots els episodis són mentida? S’ho creieu? Vaja, no ho emboliquem més. Va, no vacil·lem més. Tot allò descrit, mentre no es demostre el contrari, és correcte. De veres. Aquests Falleros! (dixit).

152 / Falles a Xàtiva 2020

Articles

Literaris Josep Sanchis Martínez

Curiositats històriques de les Falles de Xàtiva La llarga història de la festa de les falles a Xàtiva ha procurat un fum d’anècdotes, succeïts i vivències, de les que ací anem a ressenyar una petita mostra retrospectiva: EVOLUCIÓ DEL COST ECONÒMIC DE LES FALLES

ELS MUNTATGES QUE ES FEIEN ABANS

En dia 12 de setembre de 1934 al periòdic local “El Obrero Setabense” apareix una nota que indicava: “La Comisión de la Falla Méndez Núñez y adyacentes (actualment Sant Jaume) nos ruega pongamos en conocimiento de los artistas, especialmente los de esta ciudad, que desde esta fecha y hasta el 15 de octubre próximo se abre un concurso para adjudicar la construcción de dicha falla, cuyo coste habrá de ser de dos mil pesetas a la baja. Podrán presentarse bocetos y condiciones a la Comisión de dicha falla, calle del Taquígrafo Martí, 28”. Aquelles 2.000 pessetes equivaldrien a 12 euros a l’actualitat, sent construïda per un artista de València amb el lema “Lo més gran del món”, dimitint la primera Junta que es va constituir aquell exercici on Artemina Ramón va ser la presidenta de la Joventut Femenina Fallera mentre José Vidal Calatayud presidia la Comissió.

A Xàtiva, com en d’altres poblacions, en altres temps les falles de gran altura es plantaven posant el tronc d’un pi fortament subjecte a terra en el centre de la plaça o carrer per tal de fer la funció de l’actual cavallet de fusta, al qual se li anaven afegint, de dalt cap a baix les distintes peces que configuraven la falla, lligades al tronc. Cal recordar que no existien les grans grues que hui s’utilitzen als muntatges, sent amb les bastides i les escales les que es feien servir per poder alçar i completar el cos central, de forma totalment manual, i quedaven llestes en una sola jornada i no com actualment que es dediquen més d’un dia a plantar-les recolzats per grues i usant aparells mecàniques com grapadores, pistoles d’aire, coles i, fins i tot, soldadures sobre varilles de ferro que subjecten peces de pes o gran volum. Certament que aquelles falles primeres no tenien el volum ni la quantitat de figures que llueixen les actuals.

ELS NINOTS ANTICS

Falla Mendez Núñez 1933.

Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela i les mans i la cara estaven modelades en cera, però no verge, sinó reciclada dels sobrants dels ciris de les esglésies, sobretot, la qual cosa produïa que els dies de molta calor, quan el sol era fort i els raigs insolaven a sobre de la falla, pareixia que els ninots suaven al fondre’s fàcilment aquella cera de baixa qualitat. Foren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.

153 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris FALLES QUE EMITIEN SONS DE MÚSICA En 1935, la plaça d’Attilio Bruschetti (plaça Sant Pere) planten una falla que duia per lema “La música en decadència”, on la peça central era un aparell de ràdio. La premsa del moment deia “Los músicos setabenses acuerdan convocar a los elementos creadores de aparatos de radio para otorgar un premio a la obra más perfecta”. La falla la va construir Francisco Climent Mata, que estava molt lligat també a la Música Vella d’on va ser president. De tant en tant en la plaça s’escoltava música que semblava eixir de l’aparell de ràdio mitjançant una gramola que tenia instal·lada. Aquesta falla va guanyar el tercer premi atorgat per l’Ajuntament.

MOVIMENTS MANUALS EN ALGUNES PECES DE LA FALLA A l’any 1936 la falla plantada, en la plaça d’Attilio Bruschetti, popularment coneguda aleshores – i actualment – com a Sant Pere, també fou construïda per l’artista plàstic Francisco Climent Mata amb el lema “L’aviació”, trobant-se presidint la comissió José Rizo Sanz. Li van posar moviment a la peça que conformava el seu caramull: un avió de cartró i fusta semblant als d’aquella època, amb hèlices, dues ales i tensors. Per aconseguir que girara en moments determinats per a què gaudira el públic de la novetat, es va idear la forma mecànica de fer-ho possible manualment a base de braços, mitjançant un joc de corrioles on des de l’interior es feia girar sobre un eix. En 1951 la falla que planta la comissió de la Plaça de Sant Jordi, popularment anomenada de la Galera, d’on va ser Fallera Major aquell any Lolita Fuentes Puchades, guanya el primer premi amb un monument d’Antonio Grau Tomás, amb el lema “Problema resolt”, on l’artista, per mitjans manuals feia moure lleugerament les tallades d’un gran meló de tot l’any que ocupava la part central de la falla sota un cofre replet de joies i un dimoni damunt. En altra falla que es va plantar a aquesta mateixa plaça, el mateix artista torna a posar-li moviment a dos braços confeccionats de cartó i fusta que eixien d’una reproducció del campanar de la Seu situat en la part central de la falla. En aquells temps les plataformes o bases eren altíssimes respecte del nivell de terra.

FIASCOS ECONÒMICS EN ALGUNES COMISSIONS En 1934 la comissió constituïda al carrer Atriaca per a plantar una falla en la placeta Bonaire, presidida per

154 / Falles a Xàtiva 2020

Sant Jordi 1951. Joaquin Zorraquino, que va escollir com a Fallera Major a Rafaelita Serra, no va poder dur a terme el projecte, després de recaptar diners per a fer-la. Dos anys després, en 1936, plantaren una altra que duia per lema “10.000 volaren” construïda per Ramon Morell que criticava els fets de la fallida de l’anterior. En 1944 la falleta infantil que es va proyectar en el carrer Caputxins i que duia per lema “Falleros fallats” que havia de construir un tal Vicent, no es va arribar a plantar, i decidí la Comissió tornar els diners de les quotes a les persones del barri que havien estat abonant-les periòdicament. Aquesta no va ser l’única anècdota d’aquesta comissió, perquè uns anys després, en 1948, la comissió infantil de Caputxins presidida per Amador Cano amb el lema “De fallero a còmic” on va ser fallera Major Teresin Gimeno, es va cremar abans del dia 19 de març per desavinences entre els membres de la Comissió. En època més contemporània també es va produir algun succeït d’aquest tipus en comissions, com el cas de la Juan Ramón Jiménez, feliçment superat amb el pas del temps. UNA FALLA MÒBIL A XÀTIVA En 1952, va ser molt anomenada la Falla Foc i Flama perquè va viatjar d’ací cap allà, encara que la seua seu fou la plaça de Tetuan – avui Porta de Sant Francesc – no estan fixa en un lloc determinat, sent encara avui recordada pels xativins de l’època, perquè va estar muntada damunt la caixa d’un camió Chevrolet d’aquells temps. Els promotors de la idea foren unes persones entusiastes de les falles que pertanyien a la Societat Musical La Nova, la qual tenia el seu local social en el Bar Mirabar, situat front a la porta de l’església de Sant Francesc, on quedava aparcat el camionet quan no estava pegant voltes per Xàtiva i diverses poblacions de la comarca de la Costera. Anys després, en 1959, a la mateixa plaça es va plantar una

Articles

Literaris falla que va aconseguir el primer premi, realitzada per l’artista Morell la qual duia per lema Foc i Flama com l’anteriorment citada, però sense relació d’una comissió amb l’altra.

LES BASES DE LES ESCENES Les poques escenes i per tant, escassos ninots que configuraven la part baixa de les falles estaven distribuïdes sobre unes bases molt elevades que obligaven a la gent visitant a alçar el cap per poder aconseguir veure-les. El pis de les escenes no existia, perquè no estava a l’abast dels ulls dels visitants, per això no importava que quedaren a l’aire els entramats de llistons de fusta que componien l’interior de les falles, els quals si es veien des dels balcons i finestres de les cases que envoltaven les falles. Eren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys van superant-se i polint-se per a bé i millora de la seua construcció i, a més a més és plantada enmig de les places o encreuaments de carrers que ho permeten per la seua amplada.

en el barri de les Cases Barates, en 1961 es va plantar una falla construïda per Antoni Grau Tomás, presidint la comissió Ernesto Torres, va ser 9 anys abans que es constituira la comissió de Selgas-Tovar en 1972. La darrera comissió en desaparèixer ha estat la de la falla Albereda Jaume I que va plantar de 1982 a 1986 en l’encreuament amb la Baixada de l’Estació i excepcionalment en la plaça de Santa Tecla per imposició de la J.L.F. d’aquell moment. També s’han plantat falletes infantils en altres temps, en llocs com el carrer Argenteria; la placeta de l’Olm; el carrer Forn de Na Pinyola; el carrer Menor; el carrer Grau; la placeta Roca; el carrer José Espejo, que la ubicava davant del Museu de l’Almodí; la plaça Alexandre VI; el carrer Caputxins; l’avinguda Pablo Iglesias (Albereda) plaça de la Mercé i una falleta en l’avinguda República Argentina situada aprop de l’encreuament amb el carrer Pare Claret en 1963, dos anys abans que apareguera la primera falla de República Argentina.

COMISSIONS QUE HAN CANVIAT DE NOM LLOCS I COMISSIONS QUE ACTUALMENT NO PLANTEN FALLA Diverses comissions falleres de la ciutat de Xàtiva – molt anomenades en altres èpoques – han anat desapareixent a través dels anys, com han estat la de la Falla de la Plaça de la Bassa (inicialment anomenada falla plaça Castelar i després del Caudillo); la de la plaça Sant Pere (que als anys de la II República s’anomenava falla Attilio Bruschetti i també va dur el nom de falla plaça de Bailén, segons les fons escrites a les quals es recòrrega en ser uns d’ideologia monàrquica i altres de republicana, així uns utilitzaven la denominació més antiga i popular i altres la rebatejaven amb la nova denominació dels carrers i les places); la de la Plaça Enríquez, lloc que conserva encara eixe nom actualment; la de la plaça Sant Agustí, que se plantava davant l’antic Ajuntament, avuí Conservatori de Música; la del carrer Sant Domènec (1955) ubicada front al centre parroquial de la Verge de la Seu; la dels carrers Vernissa i Llibertad, avui anomenat carrer Blanc; la del carrer Cebrian, actualment anomenat Sant Jacint Castañeda; la de la plaça del Trinquet; la del Portal de València, que es plantava front a la casa de Vinos Juanito; la de la plaça Hernán Cortés, avui anomenada de Santa Tecla on plantaven la falla de la comissió del carrer José Espejo; la de la placeta Bonaire que corresponia a la comissió del carrer Atriaca; la del carrer Sant Josep (1935 i 1936); la plaça Urios d’on va ser Fallera Major Remedios Laguia i alhora F.M. de Xàtiva;

Algunes comissions falleres de Xàtiva han canviat el nom, perquè les denominacions de les places on es planten també ho han fet per qüestions polítiques amb els canvis de règim. Així ens trobem amb les de la plaça Sant Jaume, que abans en temps del general Franco duia el nom de Mártires de la Revolució i més abans encara en temps de la II República el de Méndez Núñez; la plaça de la Trinitat, aquestes comissions han dut el nom de Blasco Ibáñez i del Cid segons èpoques; la del Mercat, que s’ha denominat de la República i també Unificación; la de la Porta de Sant Francesc que en temps de la II República era la del Doctor Simaro i passà a denominar-se en temps franquista i durant molts anys, de Tetuan; la del Raval també va dur la denominació de plaça de Sant Joan en altres temps.

Falla Plaça Sant Jordi-1956.

155 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Joan Quilis

El moviment en les Falles veure la representació d’una valenciana i un valencià, executant un ball. D’uns anys després podem citar el “Palleter” que en 1973 va realitzar José Azpeitia per a la falla Marqués de Montortal-José Esteve (3). El personatge està representat en el moment en què arenga a la revolta contra els francesos. Un altre exemple molt interessant, és “La dama de l’engronsador”, realitzada per Vicent Agulleiro en 1982, per a la falla Zapadores-Vicente Lleó (4). En aquest cas es representa una versió, en ninot de falla, del quadre del pintor francés del segle XVIII, Jean-Honoré Fragonard, “l’engronsador”. El personatge, de Vicent Agulleiro dona la sensació que vola en l’engronsador. Falla itinerant “Foc i flama”, de 1952. Arxiu Antonio Grau. Llegia en la premsa (1) a final de l’any passat, que la falla municipal de València 2020, anava a levitar de veritat. La figura central representarà a una jove meditant, la idea de Manolo Martín i José R Espuig, autors del projecte, és que aquesta figura gire sobre el seu propi eix i al dia done una volta completa. La representació del moviment, ha sigut una constant a tota la història de l’art i també a les falles. Captar el moment precís en què es fa una acció ha sigut una constant, tant en escultura com en pintura. Recordem, com per exemple, l’escultor Miro en el 450 a.C representa al seu Discòbol, és a dir, en el moment precís de llaçar el disc. Dona la sensació, que d’un moment a un altre va a eixir el disc volant. Recordem també com la pintura i l’escultura barroca estan plens de moviment, són com una fotografia que capta l’acció que s’està desenvolupant. Un exemple molt conegut seria l’èxtasi de Santa Teresa, de l’escultor Lorenzo Bernini on la santa dona la sensació que està levitant. El món de les falles, també ha intentat buscar eixe moviment en els seus ninots i ho ha aconseguit en moltes vegades. Ficarem com a exemples, de les falles de València, el grup “Parella típica de dansa folklòrica valenciana” realitzat per Vicent Benedito, en 1935, per a la falla Mercat Central (2). On podem

156 / Falles a Xàtiva 2020

En les falles de Xàtiva un exemple molt destacat és “El Quixot” que en 1991 va obtindre el premi al millor ninot i que va ser realitzat per l’artista Miguel Ángel Gosálbez Moracho per a la comissió de República Argentina (5). El personatge va ser representat en l’acció de blandar l’espasa. Un altre exemple pot ser el grup de ninots “El futur de la festa” que, també guanyaren el premi al millor ninot, en 2005 i que foren obra dels Germans Colomina, per a la comissió de Joan Ramon Jiménez (6). En aquest cas es representa, en un bressol a uns quants xiquets i xiquetes que no poden estar a l’interior i que intenten eixir d’allí. En aquests casos, s’ha intentat representar el moviment, però ara en el cas de la falla municipal de València es vol avançar un poc més i que eixe moviment no siga una representació sinó verdader. Encara que aquesta idea no és nova i ja s’ha intentat en diverses ocasions. L’origen de les falles amb moviment és prou antic, a València, ja en el segle XIX, en alguns cadafals, els ninots que formaven l’escena estaven proveïts de moviment, per a donar la sensació d’una escenografia teatral (7). En 1849 ja apareix una ressenya, en el periòdic valencià “El Cid” on es fa referència a un ninot amb moviment el qual podia ser vist en la falla que és va plantar en la plaça de Calatrava. El ninot en qüestió era un vell davant un espill arrancant-se els cabells. El

Articles

Literaris ninot girava d’un costat a l’altre, al mateix temps que feia el moviment d’arrancar-se els cabells (8). Aquest moviment estaria creat a partir d’elements com rodes, engranatges, lleves, manovelles... creant engranatges, possiblement amb rodes dentades, que al girar creaven el moviment. Crear ninots de falla que tingueren moviments, no seria complicat, ja que anteriorment a aquestes dades ja existia una tradició per fer ninots amb moviments són els que es coneixen com autòmats els quals a base d’uns mecanismes es podien menejar. Aquests tipus de construccions mecàniques, durant els segles XVIII i XIX va tindre gran popularitat. També hem de tindre en compte la tradició de les marionetes o titelles, la fabricació i la manera d’articular-se, possiblement inspiraria als criadors dels ninots de falla que és menejaven. Ja en el segle XX, en 1929 Carlos Cortina, farà una falla per a la plaça de Mercat Central, on representava una roda de cavallets, la qual pegava voltes (9). Ja en dades més recents, un dels artistes que més han utilitzat aquest recurs, possiblement siga, Vicente Agulleiro, aquest en 1979 per a la plaça de Na Jordana, va realitzar un ninot que pujava i baixava una cucanya. A l’any següent, en 1980, en aquesta mateixa comissió, creava una roda de cavallets que pegava voltes, possiblement seria un homenatge a l’artista Carlos Cortina que un grapat d’any abans ja havia creat una altra roda de cavallets en moviment. En 1981 Vicente Agulleiro, també per a la comissió de Na Jordana, en la falla que va realitzar, va incloure una fila de moros i cristians que es menejaven (10). En 1990, la proposta de Vicente Agulleiro va ser més arriscada, perquè per a la falla plantada a la plaça del Pilar va realitzar un remat on una ballarina girava a sobre d’un canelobre (11). Però si parlem de moviment en les falles, un dels artistes que més sap d’eixe tema i que ha utilitzat aquesta proposta en les falles és el xativí José Martínez Mollà.

Esbós de la falla “Tot per dinés”, de 1956. AMX. ella es criticava el poc paper que va tindre València en les celebracions d’aquell any tan important, on es celebrava el Vé centenari del descobriment del continent americà (12). Recordem que en aquell any es varen celebrar en Espanya les Olimpíades de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla. En la falla es representava a Curro, la mascota de la Exposició de Sevilla i les caravel·les de Colom. El remat era un personatge tan espanyol com Carme. Per a aquesta representació José Martínez Mollà va realitzar una replica de l’escultura de Mariano Benlliure la “Bailadora”. Aquesta obra es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Aquesta Carme de Martínez Mollà, a banda de representar un personatge molt característic de la cultura espanyola, era també un homenatge, de l’artista faller a un escultor, pel qual sentia vertadera admiració, com era Mariano Benlliure.

Martínez Mollà, encara que naix a Xàtiva i comença la seua tasca com artista a la nostra ciutat, sent encara un xiquet, és a València on desenvolupa la major part de la seua carrera professional, això sí, sense oblidar-se de la seua ciutat on plantarà en diverses ocasions i on obtindrà algun que d’altre primer premi.

La falla va ser monumental ja que la representació de Carme, la protagonista de la novel·la de l’escriptor Proper Mérimée. Tenia una alçada de vint metre més cinc del cos central i per primera vegada es va plantar una falla municipal on el cos central tenia moviment, és a dir, tot ell girava. Per aconseguir que el cos central de la falla pegara la volta, segons contà el propi artista es va utilitzar un motor de llavadora (13).

Però, parlem de la falla en moviment de l’artista xativí. Es tracta del monument que va plantar en 1992 en la plaça de l’Ajuntament amb el nom de “Carme”. En

Però aquesta falla, no sols va pegar voltes a la plaça de l’Ajuntament de València, en 1994, va ser plantada i cremada en el Japó, en el Festival Mundial de

157 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Mie, que es va celebrar del 22 de juliol al 6 de novembre d’aquell any (14). En dades més recent podem nombrar la falla infantil d’Exposición- Micer Masco, plantada en 2012, on Marina Puche, realitza una roda de cavallets que pegava voltes (15). Novament ens trobem en aquest element de la roda de cavallets. De segur que a València hi ha més exemples de falles en moviment, però ho deixarem ací i passarem a parlar ara de Xàtiva i dels pocs exemples que trobem en els monuments xativins. La primera falla que es va plantar a Xàtiva, com sabem tots va ser en 1865 “La Peixca del Aladroch”, gràcies a l’impremter Blai Bellver. Aquest, que durant una temporada va viure a València (16), de segur que coneixia les falles en moviment que durant el segle XIX es plantaven en la capital i de les que ja hem parlat més cap a dalt. No sabem si en la falla “La Peixca del Aladroch” que es va plantar o en alguna de les altres dos, “La Creu del Matrimoni” i “Eclipses del Matrimonio“ que segurament no arribarien a veure la llum, Blai Bellver i el fuster Jaume Gari es plantejaren ficar algun ninot que es menejara, en alguna de les escenes que es representaven. Lamentablement a Xàtiva en aquets anys no teníem premsa, que es fera ressò d’aquelles falles. Però en el fullet explicatiu de “La Peixca del Aladroch”, podem llegir un paràgraf, en què podríem pensar en un possiblement moviment, d’una de les escenes d’aquesta falla: Representa esta falla un llaguna y de buñòls, per la que surca un tabách de flors en forma de góndola… (17). Com podem llegir Blai Bellver ens diu que un tabách, en forma de gòndola solca una llacuna. A dia de hui no podem saber si la gòndola es bellugava, perquè no en tenim més informació. Quede de moment com una hipotètica, no massa probable possibilitat de moviment, que no hauríem de rebutjar del tot. Possiblement el primer intent de fer una falla en moviment fora la realitzada per Antoni Grau Tomàs en 1952 “Foc i flama”, aquesta era una falla itinerant que estava realitzada damunt d’una camioneta i que anava pegant voltes per Xàtiva i els pobles del voltant, segurament, aquest tipus de moviment no era el que buscava Antonio Grau i uns anys més tard ho va tornar a intentar, més concretament fou en 1956, en la falla plantada per a la plaça de Sant Jordi “Tot per dinés”, amb la qual va guanyar el primer premi (18).

158 / Falles a Xàtiva 2020

Falla “Tot per dinés”. Arxiu Antonio Grau. No sabem si Antonio Grau Tomà, va poder veure les falles que es bellugaven de València dels anys vint o trenta, però segurament sí que escoltaria parlar d’elles i va intentar crear alguna cosa similar. La falla “Tot per dinés” estava formada en la seua peça central, per un meló de tot l’any i damunt d’aquest un cofre obert amb diners del qual eixia un dimoni. La peça interessant era el meló, aquest era el que tenia el moviment, i quan s’activava les diverses tallades, baixaven i pujaven. Aquest moviment era un poc rudimentari, perquè era manual, una persona havia d’estar activant contínuament el mecanisme, per a què les tallades de meló baixaren i pujaren. S’aconseguia aquest efecte per mig d’unes corrioles i cordes. La persona encarregada, entrava dins la falla i ficava el meló en funcionament (19). Desgraciadament el mecanisme no va aguantar tots els dies festius i el meló es va quedar parat. Aquest monument d’Antonio Grau Tomàs, va aconseguir el primer premi, possiblement l’originalitat del moviment de la peça central influiria en el jurat a l’hora de donar els guardons.

Articles

Literaris Aquesta falla tractava els set pecats capitals. Feia referència a la situació de penúria que es vivia, la societat en general, però la xativina en particular, en aquells anys (20). Possiblement Antonio Grau Tomàs, en aquella falla va voler demostrar la seua valia com artista faller, així doncs cal recordar que aquest artista, l’any anterior, en 1955, va ser acusat de plagiar la falla que va fer per aquesta mateixa plaça de Sant Jordi. Els artistes José Camarasa i Ramon Morell, denunciaren que la falla “L’espill de la veritat”, que va obtindre el primer premi, era un plagi de la falla que s’havia plantat, un any abans, en la plaça Collado de València. L’ajuntament resolgué amonestar a Antonio Grau Tomàs per copiar la falla, però no li llevà el premi i als altres dos

artistes, els amonestà per presentar fora de terme la denúncia (21). Possiblement, Antonio Grau Tomàs, molest per aquesta situació, va voler demostrar el seu ingeni i la seua capacitat per a fer falles i va introduir en les falles un concepte que encara no s’havia vist a Xàtiva, com era el moviment. Com hem vist, a Xàtiva sols s’ha plantat una falla amb moviment. Es veu que la idea no va quallar, ni entre els artistes fallers dels anys quaranta i cinquanta, ni entre els que vindrien després, possiblement per falta de mitjans. De moment, ens hem de quedar en aquest exemple d’Antonio Grau Tomàs, que ja fa més de seixanta anys que es va poder veure en la plaça de Sant Jordi.

BIBLIOGRAFÍA .- 1 Domínguez Moisés(2019): La falla municipal levitarà de .- 13 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models verdad. Levante EL MERCANTIL VALENCIANO. Lunes, 23 de diciembre de 2019. Pàg: 39.

iconogràfics en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. 56 i 104.

.- 2 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de València. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense .- 14 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models numerar. iconogràfics en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà .- 3 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de València. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. 104. numerar. .- 4 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de Valèn- .- 15 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron. cia. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. València 2019. numerar. .- 5 Tortosa i Garcia Rafa (2011): Catàleg de ninots indultats. El .- 16 Martínez i Revert Antoni (2010): La imprenta de Blai Bellverí del foc, fanzine de falles, Xàtiva i cultura nº 5 març 2011. ver el diseño gráfico y el producto impreso. Edita. CampEdita: Associació cultural falla Joan Ramón Jiménez, Xàtiva. gràfic. Pàg. 75-76. Pàg. 178-179. .- 17 Martínez i Canet Robert i Marín i García Josep Lluís .- 6 Tortosa i Garcia Rafa (2011): Catàleg de ninots indultats. El (1998): Blai Bellver Trilogia fallera. Col·lecció Tipògraf nº 1. verí del foc, fanzine de falles, Xàtiva i cultura nº 5 març 2011. Edita: Associació cultural falla Joan Ramón Jiménez, Xàtiva. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pàg. 107-108. Pàg. 212-213. .-18 Quilis i Rodena Joan (2007): Els primers premis a les fa.- 7 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron. lles de Xàtiva. Dels inicis a la consolidació, de les falles de Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. València 2019. la República a les falles del franquisme (1934-1963). Llibre .- 8 Mozas Hernando Javier (2014): Documentació inèdita per explicatiu falla plaça Benlloch 2007. Edita: Associació cultua la història de les Falles. Tres exemples del segle XIX. Revis- ral Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 84-85. ta d’estudis fallers. Quaderns d’investigació social de la festa. Edita. Associació d’estudis fallers. Febrer 2014. Pag. 29-31. .-19 Quilis i Rodena Joan (2007): Els primers premis a les fa.-9 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron. lles de Xàtiva. Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Llibre Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. .- 10 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron. explicatiu falla plaça Benlloch 2007. Edita: Associació cultural Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 84-85. Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. .- 11 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron. .-20 Martínez i Canet Robert (1999): Les falles de postguerra Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. a Xàtiva. Una recapitulació. En Falles a Xàtiva 1999. Edita .- 12 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models Junta Local Fallera de Xàtiva. Pàg. 163-164. iconogràfics en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. .-21 Sánchez i Pérez Joaquim (2014): Quadern de falles Xàtiva 51-57 i 104. 1865-2014. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg. 42.

159 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Carmen Anaya

Quina peculiaritat, serà extraordinari? traordinari: adj. i m. Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat”. I el mot “Peculiar: adj. Propi o privatiu d’una persona o d’una cosa”. Després d’haver llegir les dues definicions ja sabem que estem buscant, i és ara, el moment de buscar en la nostra pròpia memòria i tirar de contactes perquè et verifiquen alguna que d’altra informació perquè siga més encertada. De segur que quan llegiu aquest article, una gran part de vosaltres ho recordareu, tampoc és que siga molt rellevant, però no tots ho sabreu, i de segur la gent de generació més jove ni ho haurà escoltat.

Com començar aquest article, doncs no ho sé la veritat. Quines són les coses extraordinàries i peculiars que han envoltat el món de les falles en un moment determinat? Què entenem com a extraordinari? I com a peculiar? Hauríem de buscar la seua definició i a partir d’aquest moment confeccionar el nostre article, què us sembla? Comencem així? Doncs anem allà. Si busquem la definició en el diccionari normatiu valencià (DNV), i en el diccionari de l’institut d’estudis catalans (DIEC) trobem la mateixa definició en ambdós llocs, la qual és la següent pel que fa al mot “Ex-

160 / Falles a Xàtiva 2020

Ara és hora de traslladar-nos a una època anterior, quan les falles encara es construïen, en la seua totalitat, amb fusta i cartró, i no com avui en dia que es realitzen en suro (material molt més modelable i fàcil de treballar però més contaminant). Què és allò que va passar? Per què és extraordinari? Doncs sí... va passar..., va passar allò que mai desitgem els fallers i les falleres, la pluja. Va ploure durant totes les falles, és a dir, començà el dia de la plantà i acabà el dia de Sant Josep, no hi havia treva, plovia tant de dia com de nit. Podeu imaginar com estaven totes les falles, de mullades, i com hi estaven totes les comissions, i per suposat les falleres majors, les quals no hi pogueren lluir els seus vestits... i com no, com varen tardar en cremar les falles el dia de Sant Josep. Com que plovia a bots i barrals, i les falles ja no hi podien aguantar tantíssima aigua, passà l’inevitable. Qui no recordarà allò que li passà a la falla Joan Ramon Jiménez? Aquesta falla commemorava la figura de Jaume I, era una falla espectacular, us recorde que és la meua visió, uns ulls de nena meravellada per la grandiositat d’aquesta falla. Però... era impossible que hi poguera mantenir tanta aigua, i efectivament, no hi va poder contenir tanta quantitat d’aigua i començà a desfigurar-se la cara de Jaume I. La part central del cadafal començà a desfer-se a poc a poc i deixà a la vista la seua armadura, en aquest moment

Articles

Literaris

es podia comprovar que les falles d’aquella època estaven realitzades de fusta i no com les d’ara. Veies com la cara de Jaume I anava caient a poc a poc i els forats que quedaven a la seua cara, semblava com si estiguera convertint-se en una calavera, ja que es veia la seua part interior. Però, a la fi, com passa sempre, la falla cremà i ho feu d’allò més bé, després d’una llarga espera. Però, aquesta no és l’única cosa extraordinària que recorde. Ara ens tocaria canviar de barri, i se n’anem a la placeta del Cid. Què és allò que hi passava en aquella falla? Ara us ho contaré, ens hem de traslladar al dia 19 de març, i més concretament, el moment de la cremà. Què és allò que hi feien? De segur que alguns ja ho sabran, doncs sí, és cert la falla abans de

començar a estar consumada per la cendra, botava, i botava de debò. Hi havia un membre de la comissió que preparava la falla perquè aquesta botara, ficava uns petards anomenats pitos (foren prohibits per la gran quantitat de pólvora que hi tenien) que fins a aquell moment no estaven prohibits i la falla botava, i a continuació començava a cremar-se, era molt espectacular. A més a més, quan acabava de cremar-se la falla la comissió obsequiava al públic assistent amb cava o, fins i tot, xampany (en realitat l’obsequi fou perquè hi hagué un excés d’aquesta beguda, i van decidir obsequiar-ho). Tanmateix, si canviem de lloc i se n’anem a l’albereda, qui no recordarà la falla Jaume I, aquella, falla innovadora, la qual estava construïda en la seua tota-

161 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris litat per fustes, feia com un espiral i tota la falla estava feta amb pals de fusta, jo he de reconèixer que a mi em va agradar molt perquè fou una de les falles experimentals que s’han plantat a Xàtiva, i a més, perquè la considere que fou molt original. I ja per últim, trobem una altra activitat que a dia d’avui encara està realitzant-se en la comissió de Sant Feliu, que és la col·locació d’inflables, en un primer moment només ho ficaven al llarg d’un únic dia, però, actualment ho fan al llarg de totes les falles, activitat que agrada moltíssim als més menuts, perquè així podem botar i botar abans de dinar a la mateixa comissió. De segur que hi ha hagut moltes més coses extraordinàries durant el període festívol faller, ara només queda fer, per part de vosaltres, els lectors, buscar dins dels vostres records i poder rememorar allò que en un determinat moment es feien a les diferents comissions i que avui en dia ja no s’hi fa. Espere que us haja agradat aquest article que s’ha fet des de l’enyorament d’un passat que no vol dir que fora millor que el d’avui en dia.

162 / Falles a Xàtiva 2020

163 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Juan Ramon Alcocer, membre de l’Associació Estudis Fallers de Xàtiva

Quan la JLF de Xàtiva va tenir Falleres del Foc Corria l’any 1989. Arribat març, totes les comissions existents a la Ciutat es trobaven preparades per afrontar una nova edició de la setmana fallera de Xàtiva. Enrere quedaven les presentacions, les cavalcades, el ral·li i la resta d’actes anteriors. També la Junta estava preparada per gaudir d’uns actes que, amb tanta solemnitat com hui però en menor quantitat, havia organitzat amb la major de les il·lusions. Les mateixes il·lusions que es podien apreciar en les cares de les Falleres Majors de Xàtiva i les seues Dames d’Honor, així com de la resta de Falleres Majors de les comissions. Per a aquest exercici, la JLF havia escollit a Mónica Agustí Sempere com a Fallera Major de Xàtiva, i a Mª José Arnau Gomar com a Fallera Major Infantil de Xàtiva. Les Dames d’Honor van ser Loles Cazaurang Martí i Inmaculada Guerrero Martínez com a majors, i Alicia Herrero Simón i Ana Isabel Guaita Casanova com a infantils.

dia 15 i el dia següent es van donar els premis corresponents. Però, el dia 17 va començar el dia amb uns núvols que no presagiaven res massa bo. No obstant això, i intentant plantar-li cara al mal temps, els fallers es preparaven per eixir a la tan esperada recorreguda fallera. De sobte, la pitjor de les notícies va córrer de casal en casal, en forma de gotes d’aigua. Que si ara para, que si són dos gotetes, que si la junta encara no ha dit res... A més, en aquest temps no hi havia missatgeria instantània per consensuar una resposta ràpida i concisa. Doncs bé, des d’eixe moment ja no va parar de ploure fins al dia següent a la cremà de les Falles. Aquesta aiguada companyia va ser la causant que la pràctica totalitat dels actes organitzats per la JLF no es dugueren a terme o, en els millors dels casos, s’hagueren d’adaptar a les circumstàncies. Per exemple, els actes de l’Ofrena a la Verge, la missa en honor a Sant Josep i la processó amb el sant, es van fer conjuntament el dia 19 de març, a l’interior de la Seu.

D’esquerra a dreta: Loles Cazaurang, Mónica Agusti i Inmaculada Guerrero.

El dia 20 va començar amb un cel solejat i, amb ell, la necessitat d’assimilar el que hi havia passat. Pel que fa a la Junta Local Fallera, els seus components maleïen la sort del conjunt de les comissions falleres de la Ciutat, i particularment es penedien de la sort que van tenir les seues falleres majors i dames, les quals no van poder gaudir com es mereixien dels actes que conformen la setmana fallera. De fet, van haver-hi algunes falleres majors de comissió que repetiren càrrec el següent exercici, però eixa no era una mesura adequada dintre de les circumstàncies pròpies d’unes falleres majors de Xàtiva. S’havia de pensar en una altra solució que acomodara totes les parts.

A la fi va arribar la setmana fallera i, amb ella, els actes que tradicionalment es van desenvolupant per estricte ordre d’aparició. Els cadafals es plantaren el

Els components de la JLF van canviar poc d’un exercici a l’altre: en realitat es van afegir Vicent Samit i Vicent Benavent, dos excel·lents persones. Com que

164 / Falles a Xàtiva 2020

Articles

Literaris coneixien el problema de l’exercici anterior hi estaven completament disposats a donar-li una solució. Després de tenir en compte els beneficis i els perjudicis que podien donar-se, van optar per crear, de manera completament excepcional, la figura de Falleres del Foc de Xàtiva. El primer lloc on queda constància d’aquesta mesura és al Llibre d’Actes de la JLF de l’any 1989-90. A la II Assemblea General Ordinària de la JLF, celebrada al Saló Alan-Bon, el dia 3 d’agost de 1989, al seu punt 2 (Informe del Sr. President), el secretari redacta aquest extracte: «A continuación se comunicó a todos los presentes que para el ejercicio fallero 89-90, y de forma excepcional, se va a crear la figura de la Fallera del Foc de Xàtiva. Esta situación ha venido provocada por las inclemencias del tiempo habidas en las pasadas Fiestas Falleras, que impidieron que las FF.MM. y DD.HH. tuvieran un correcto lucimiento y que, en algunos casos, fueron ausentes debido a la suspensión de algunos actos programados, dándoles así ocasión de que pudieran hacerlo en el presente ejercicio.»

(paper a desenvolupar per les Falleres del Foc) i presències (quan i sobre què manera han de participar als diversos actes) D’eixa manera, s’intentava incardinar aquestes falleres per a que la seua presència als actes no restara protagonisme a les Falleres Majors de Xàtiva del nou any. Però, en realitat, el que teníem en eixe moment eren dues Falleres Majors (Mónica i Mª José) i quatre Dames d’honor (Loles i Ada; Alicia i Ana Isabel), perquè en aquests anys, la Fallera Major de Xàtiva ho era fins el dia de la Presentació de la nova Fallera Major. Mª Carmen Masip Toribio, propera Fallera Major de Xàtiva 1990, va escollir com a Dames a Mª Carmen Pla Sanchis i Ana Ballester Peris. Per la seua part, Celia Domínguez Rivera, propera Fallera Major Infantil de Xàtiva 1990, va escollir les xiquetes Lourdes Rivera Marco i Àngela Jorques Fuentes. Totes elles van ser nomenades en un acte celebrat l’onze de novembre de 1989, citació de la qual aportem documentació gràfica.

A la mateix acta, la pròpia JLF es responsabilitza d’aquesta circumstància així: «La JLF quiere dejar constancia de que asume la responsabilidad de distribuir las atribuciones y presencias en los Actos concretos.» D’aquests extractes ressalten les següents consideracions. Primerament, crida l’atenció l’ús del castellà com idioma oficial dels actes i de les comunicacions realitzades per la JLF. En segon lloc cal comentar el verb que el secretari utilitza al primer paràgraf: «...se comunicó a los presentes...» Aquest vocable pareix dir-nos que la decisió va estar presa pels components de l’executiva de la JLF, sense comptar amb l’opinió dels presidents de comissió, i sense haver-se votat en assemblea general. Cal recordar ací que, a les assemblees ordinàries de la JLF assistien els membres de la JLF, els delegats de comissió a la junta i els presidents de les comissions. També és cert que l’acta no recull cap opinió en contra ni comentari negatiu vers aquesta qüestió. En tercer lloc, el segon paràgraf deixa entreveure que la JLF és conscient dels problemes que aquesta decisió els va a comportar-los, sobretot, quant a situacions protocol·làries, de tanta importància dintre del món faller en general. Per això parla d’atribucions

Citació a l’acte de nomenament de les Falleres Majors de Xàtiva 1990. Fins aquest moment, tot anava succeint-se com estava estipulat. A partir d’ara, el protocol manaria fer els canvis necessaris per incardinar les figures de Falleres del Foc en els actes a realitzar. El primer canvi significatiu es va donar en el Llibre oficial de la JLF, Xàtiva en Falles, de l’any 1990, en què les Falleres Majors i les seues Dames es troben ubicades just després de la relació de components de la JLF, el qual havia estat tradicionalment el lloc escollit per a elles. Per contra, les Falleres del Foc (així són nomenades al llibre) apareixen just abans de les pàgines dedicades a cadascuna de les comis-

165 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris sions, tant pel que fa a les majors com a les infantils (ben separadetes, per no tenir cap problema!). Arribava la data de les presentacions de les Falleres Majors de Xàtiva 1990, moment en què s’havia previst realitzar el canvi de càrrec a les Falleres que cessaven. Informant de la realització de les presentacions, així com dels nous càrrecs que anaven a ostentar, la JLF les envia una comunicació.

Comunicació d’acord de nomenament com a Dama del Foc de Xàtiva. Pel que fa al contingut d’aquesta comunicació, crida l’atenció que es faça constar que el nomenament de Falleres del Foc es va realitzar per «decisión unánime de la Asamblea General y de esta Junta Local Fallera» quan, com hem vist abans, la JLF tan sols va «comunicar» la seua decisió als components de l’Assemblea General. També és cert que l’acta no replega cap opinió en contra... Siga com siga, s’apropaven les presentacions i amb elles, els comentaris de la premsa de l’època, alguna de la qual es va lluir, tal i com ens tenia acostumats en aquell temps. En data 17 de gener de 1990, el setmanari Noticia 71 replega dues notícies en què no van estar massa encertats. Pel que fa a la notícia en què es parla de la presentació de la Fallera Major Infantil de Xàtiva (feta dissabte passat), només menciona que Mª José Arnau «...se convierte de este modo en fallera mayor infantil del foc...»

Masip i Toribio tindrà com a novetat principal que és la primera de les falleres majors que tindrà quatre dames d’honor ja que, excepcionalment, Mònica Agustí i Sempere serà fallera del foc de Xàtiva i la seua cort d’honor Inmaculada Guerrero i Loles Cazaurang seran dames d’honor de la nova fallera major de Xàtiva. Així, a les dos «antigues» dames s’afegeixen Ana Ballester i Mª Carmen Pla...» Justet, el que la JLF volia evitar! Havia de quedar clar que la nova fallera major tenia dues dames, i que Ada i Loles ho continuaven sent de la Fallera del Foc de Xàtiva. Precisament per dotar d’excepcionalitat la mesura presa i que no donara peu a continuïtat per als propers exercicis. Una telefonada va ser suficient per a què la notícia publicada al mateix setmanari la setmana següent2 complira amb la veritat. Les presentacions de les Falleres Majors, tant major com infantil, van continuar el mateix protocol excepcionalment establit. Començaven acomiadant la Fallera Major de Xàtiva 1989 i a les seues Dames; posteriorment es presentava la Fallera Major de Xàtiva 1990, sent aquesta l’encarregada de nomenar i posar la banda corresponent a la Fallera del Foc i a les seues Dames. Per cert, el protocol també va obligar a canviar el disseny de les bandes de les Falleres del Foc, amb la finalitat de distingir-les convenientment de la resta

Foto 4. Zona del cap de la banda, de diferent color.

Per altra part, quan parla de la presentació de la Fallera Major de Xàtiva (que anava a celebrar-se dissabte pròxim) deia que «...La nova fallera major, Mª Carmen 1 El setmanari Noticia 7 era una publicació periòdica local que eixia els dimecres.

166 / Falles a Xàtiva 2020

2 Setmanari Noticia 7, de data 24/01/1990.

Articles

Literaris Jesús Fèlix Soler

La presentació del XXV aniversari d’Argentina, una de les últimes actuacions de Bruno Lomas El 17 d’agost de 2020 es compliran 30 anys de la mort d’Emilio Baldoví Menéndez, més conegut com a Bruno Lomas (1940-1990). Aquest cantant xativí va ser el millor rocker nacional dels anys 60, una autèntica estrella del seu temps. Arribaren a qualificar-lo com a l’Elvis espanyol. La seua carrera va viure moments de gran brillantor, com en 1966, quan va guanyar el Festival del Mediterráneo amb «Como ayer», un tema del Dúo Dinámico. També se li atribueix l’enregistrament del primer disc en viu de la història del rock espanyol, en 1968. Possiblement, l’any 1972 va tenir el seu darrer gran èxit amb la cançó «Ven sin temor». Malauradament per a ell, el canvi de gustos musicals que va arribar amb la Transició i la Movida va fer que les cançons de Bruno s’allunyaren del gran públic a poc a poc. El seu biògraf Vicente Fabuel, en una entrevista publicada a la revista Economía 3 el 20 d’octubre de 2019, reconeix que «salvo para cuatro fans, en los 80 Bruno Lomas era una apestado, directamente. La época de La Movida miraba por encima del hombro a cualquier cosa que oliese a sixties. Para ellos, era una música intoxicada por el franquismo». De manera que, cap als finals dels 70, Bruno va passar de ser l’Elvis espanyol al gran oblidat. Decisions poc encertades, com participar en un acte organitzat per Blas Piñar al Teatre Principal de València en 1977, acceleraren el procés. Tanmateix, a Xàtiva hi ha un carrer dedicat al cantant i, a més a més, la Fira d’Agost ha inclòs homenatges en la seua programació durant anys. La vida ens colpeja quan menys t’ho esperes. Ironies del destí, Bruno preparava un nou disc quan la carretera li va segar la vida aquell 17 d’agost de 1990. Un obituari redactat per Javier Pérez de Albéniz i publicat a El País, dos dies després de la seua mort, en deixa constància: «Actualmente estaba preparando la grabación de su nuevo elepé en unos estudios de Valencia, el primero

después de 12 años de silencio discográfico. En este disco, con aire nostálgico, el cantante desaparecido pensaba fundir canciones nuevas con temas clásicos». Actualment, la música de Bruno Lomas havia recuperat presència, gràcies a una campanya de publicitat en televisió del sorteig extraordinari d’estiu de l’ONCE, que utilitzava la seua cançó «Ya llega el verano». Fet i fet, Bruno Lomas va acabar els seus dies com a artista interpretant els seus antics èxits acompanyat per música enregistrada, en algunes festes de poble, petites discoteques i, fins i tot, en festes de barri o, com el cas que ens ocupa, en presentacions falleres. Tal i com diu Fabuel en la biografia del cantant titulada «Bruno Lomas.Tú me añorarás», «al héroe arrinconado no le quedó otra que echarse en manos de la nostalgia emanada por [sic] los antiguos y fieles seguidores».

167 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris Un any abans de la mort de Bruno Lomas, en 1989, la Falla República Argentina de Xàtiva celebrava el seu XXV aniversari. Com és natural, allò va ser tot un esdeveniment per a la comissió que s’afanyava a posar l’olla grossa dintre de la petita. Es pretenia assolir el major lluïment possible en cadascun dels actes organitzats, que en van ser molts. D’altra banda, aquell exercici de 1988-89, Argentina havia decidit fer la presentació de les seues falleres majors en solitari, deslligant-se de la companyia de la comissió d’Espanyoleto amb la qual havien organitzat conjuntament les presentacions de llurs respectives falleres majors durant anys. Aquella circumstància va fer necessari el fet de trobar contingut adequat per a la segona part de la presentació, ni més ni menys que la del vint-i-cinqué aniversari, que tindria lloc el 4 de febrer de 1989. Val a dir que les falleres majors d’Argentina d’aquell any foren Cristina Vidal Sanchis i Sandra Perucho Beneyto, com a infantil, encara que la presentació de Sandra va tenir lloc un altre dia, el 25 de febrer de 1989. Segons el testimoni de Pepe Barberà, president de la Falla República Argentina en 1989, la intenció era contractar «una primera figura» per al fi de festa de la presentació. La primera opció que va barallar Barberà fou la contractació de Rafael Conde, el Titi, un dels més populars artistes de varietés d’aquella època. Però la intervenció de Doro Llueca, faller de la comissió i amic personal d’Emilio Baldoví, va fer que la decisió final es decantara per posar la cirereta al pastís de la presentació amb l’actuació de Bruno Lomas. Dit i fet, Doro Llueca es va encarregar de telefonar Bruno Lomas per a acordar la seua contractació, que es va tancar per un preu de 25.000 pessetes, segons Barberà. Un catxet lleugerament inferior al qual solia cobrar Lomas per aquestes actuacions. Potser, una petita falta de memòria després de tres dècades i escaig o, si la memòria no falla, una rebaixa deguda a l’amistat que l’unia amb Llueca. No ho podrem saber mai amb seguretat. Segons conta el periodista Agustí Garzó, en un reportatge publicat al setmanari Noticias 7 el 10 d’agost de 1996, «Bruno [...] prolongó su carrera musical con actuaciones en play back a 35.000 pesetas por noche en pequeñas fiestas de pueblo». En una segona part d’aquesta peça periodística, publicada en el següent número de Noticias 7 el 17 d’agost de 1989, s’inclouen unes declaracions de Doro Llueca en les quals afirma que Bruno Lomas, en la seua darrera etapa, guanyava 30.000 pessetes per nit d’actuació. És així com arribem al 4 de febrer de 1989, dia de la presentació de Cristina Vidal com a la fallera major del XXV aniversari de República Argentina. L’acte es va celebrar al Cine Avenida, al final de l’avinguda de Selgas.

168 / Falles a Xàtiva 2020

Tot estava preparat per a ser una nit inoblidable. Si és cert que Bruno Lomas no passava per la seua millor etapa artística en aquells moments, també ho és que tothom recordava l’estrella del rock que havia arribat a ser. De resultes, aquella va ser una de les darreres aparicions públiques del cantant a la seua ciutat natal. Després d’això, encara actuaria en les festes del carrer Sant Pasqual i al barri del Raval, tal i com recorda Garzó en el seu reportatge. Transcorreguda la primera part de la presentació, on es va evocar la crema de Xàtiva, i després de l’habitual intermedi, va fer la seua aparició en escena Bruno Lomas, abillat amb uns pantalons negres setinats i una brusa de ras, amb un cridaner estampat de franges negres i argentades. De seguida, tothom qui estàvem allà ens adonàrem que el cantant no estava en el seu millor estat. Era evident que la vesprada passada en companyia d’algun altre amic i altres integrants de la comissió li estava passant factura. Testimonis presencials donen fe de la visita de l’animat grup al carrer Cosmògraf Ramírez, molt pròxim al Cine Avenida, via urbana que en aquells temps albergava una de les més concorregudes zones d’oci de la ciutat. El cas és que Bruno Lomas va completar una actuació a l’estil que acostumava en aquells darrers dies finals de la seua carrera. Recordem que entre el repertori d’aquell concert, que malauradament no podem recopilar en la seua totalitat per no haver-se enregistrat en vídeo la seua actuació, Bruno va interpretar una selecció dels seus grans èxits. Ho va fer posant la veu en directe, no així la música que sonava a través d’un aparell reproductor. Al remat, hi va haver divisió d’opinions. Els més acèrrims partidaris del rocker estaven satisfets. Altres, entre els qual s’hi trobava la part contractant i els protagonistes de la gestió, no ho passaren massa bé amb l’espectacle. Siga com siga, el record d’aquella nit roman com una anècdota entre els petits tresors de la memòria col·lectiva del XXV aniversari de la Falla República Argentina, que els fallers guardem com un dels millors anys de la nostra vida fallera. BIBLIOGRAFIA: • Fabuel Cava, Vicente (2019). Bruno Lomas. Tú me añorarás. Lleida, España. Editorial Milenio. • Gallart, Juan Antonio. (20 d’octubre de 2019). “Bruno Lomas fue un intérprete total, muy superior a todos los rockers europeos”. Economía 3 València. • Pérez de Albéniz, Javier. (19 d’agost de 1990). El cantante Bruno Lomas muere en accidente. El País. Madrid

169 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris

170 / Falles a XĂ tiva 2020

Articles

Literaris Josep Lluís Fitó

Els anys de la moto A la memòria de Paco Vila El meu amic Ximo Sánchez sempre diu que el nostre pas per la Junta Local Fallera de Xàtiva es pot considerar com una anècdota. No n’estic massa convençut. La realitat és que en aquells dos exercicis fallers (1997-98 i 1998-1999) ens passaren moltes situacions divertides i entranyables. Recorde perfectament aquell dissabte quan Ximo m’esperà cap a migdia en la porta de casa dels meus pares per contar-me que li havien proposat ser president de la JLF. El seu rostre i la seua actitud emanava il·lusió, energia, sorpresa, responsabilitat i una empenta contagiosa per intentar canviar la festa de les falles a Xàtiva. Allà, en l’entrada de l’edifici, no vaig tardar res a dir que sí. Havia treballat amb ell a República Argentina i els dos coincidíem en allò que calia fer. Ho havíem parlat moltes vegades. Però necessitàvem còmplices. Havíem d’envoltar-nos de persones que pensaren, bàsicament, com nosaltres. A més, havien de tindre moltes ganes de treballar, tirar-li moltes hores, personalitat i empenta per contagiar la il·lusió que nosaltres teníem per intentar transformar una festa amb evidents tics, encara, del tardà franquisme. Estàvem prop d’entrar al segle XXI però l’organització fallera de Xàtiva funcionava com a mitjan segle XX. Començàrem a fer la llista de companys de viatge. Érem conscients que la nostra arribada, en principi, alçaria tota classe de suspicàcies i prevencions per pertànyer a República Argentina. A més, en aquell moment, els estatuts no permetien que més de dos membres d’una comissió formaren part de la Junta Local Fallera. Per aquest motiu aparegué l’esmena Navalón, de la qual parlarem més avall. Teníem el president i el vicepresident. El primer nom que vaig tindre clar en la llista va ser el del meu amic Paco Vila, faller d’Espanyoleto. Ho havia sigut també de Molina-Claret des de ben jove. Coincidia al cent per cent amb el nostre plantejament. L’any anterior, en companyia de Juan Carlos Perales i Vicent Vicedo, havien desfilat en l’ofrena vestits amb indumentària

valenciana. Això els havia costat el càstig que la Junta Local Fallera els convidara a abandonar la desfilada...o a fer-ho per fora. Eixa mateixa setmana, un dimarts de vesprada, Ximo, Paco i jo ens reunirem a El Cuarteró. Ximo i ell no es coneixien. Recorde perfectament la cara de sorpresa de Paco quan escoltava a Ximo i li proposava la dignificació de la festa que volíem aconseguir i els projectes de la democratització de l’elecció de les falleres majors de la ciutat, la renovació dels estatuts, la introducció de la indumentària masculina, l’augment de les dones en l’executiva fallera, l’ús correcte del valencià, la transparència en les puntuacions i en el coneixement de les persones que formaven els jurats, la revista L’Aladroc, un llibre diferent de falles, major dotació per als premis de cartell i fotografia, concurs de teatre, festa al carrer durant les nits de falles, els acompanyants infantils... A pesar de tot això, hi havia alguna cosa que no el feia decidir-se, no acabava d’estar convençut. Vaig aprofitar que Ximo va anar al lavabo per apretar-lo. Teníem al voltant dels trenta anys i estàvem davant d’una situació excepcional per poder proposar allò que consideràvem: -“No tornarà a passar una oportunitat així, Paco. Si diem que no, estarem tota la vida penedint-nos. És ara o mai”. Afortunadament li vaig tocar la fibra i va acceptar només amb la condició que es casava al juliol pròxim i que la preparació del pis i el casament estaria per davant. Acceptàrem perquè havia convençut Ximo que Paco havia de ser el nostre secretari, la persona determinant per fer unes actes com calia (les anteriors no les trobàrem mai, tot i que aparegueren anys després), el motor intern organitzatiu de la junta i garant de la puresa de la indumentària masculina valenciana. Així va ser. Paco s’encarregà d’emprar un ús senzill i perfecte del valencià com a llengua vehicular de la junta, impulsar la renovació dels estatuts, redactar unes impecables i denses actes de les reunions i liderar el procés d’informatització de l’executiva fallera. Al centre cívic de La Ferroviària aparegueren dos ordinadors

171 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris donats per ADEXA que ens serviren perquè la informàtica s’incorporarà a l’activitat de l’ens organitzador de la festa. En el terreny de la indumentària, Paco es convertí en el referent i en la persona a la qual, si no teníem un modista davant, consultar els nostres dubtes. Per això, cada vegada que veig una desfilada fallera a Xàtiva, em ve ell a la memòria. Des d’enguany, faré un somriure burleta quan contemple els homes lluint colors i peces de roba que en aquell moment eren impensables. I sé que ell em contestarà amb un altre somriure còmplice, satisfet. Perquè això no va ser gens fàcil, tal com relataré unes línies després... Ja teníem el tercer home, el secretari. Ens faltava la persona de confiança que sabera controlar la despesa financera i gestionar el pressupost. El teníem... però no podia ser. Guillermo Navalón era també de la mateixa comissió que nosaltres i els estatuts ho impedien. Per això, incloguérem en la reforma una esmena que excloguera d’eixa suma al president de la Junta Local Fallera. A banda d’ell, una comissió podia tindre dos membres més en l’executiva fallera. No va ser fàcil perquè tots pensaven que el nostre objectiu era introduir un altre membre de República Argentina sense cap argument i desconfiaven. Al remat, ens haguérem d’emprar a fons en el debat, però la proposta va tirar endavant i l’esmena Navalón es va aprovar. Precisament, Guillermo Navalón va protagonitzar una de les anècdotes més divertides pel que fa a la novetat i valentia que comportava, en una època que es venia del vestit negre de faller, eixir al carrer amb torrentí o saragüells i jupetí o, els més agosarats, tocats de rodina... El primer acte oficial nostre va ser el comiat de Nina i Olga, Falleres majors de Xàtiva. Com que només havíem de passar per elles i les dos dames de cadascuna, Guillermo ens va esperar a l’església de S. Agustí... però amagat dins del seu Volkswagen Passat blau abillat amb un preciós torrentí. Fins que no arribà la comitiva no eixí del vehicle, estirat en els seients posteriors. No era fàcil, en aquell moment iniciàtic, eixir sol de casa vestit així. A mi, una vegada, m’espolsaren: “Què vas? Vestit de bandoler?”... Amb la perspectiva de vint anys transcorreguts, ara els excepcionals són els que porten color negre. Aquella executiva no la componíem nosaltres quatre. En aquell primer any se sumaren al projecte: Rafa Monzó, José Manuel Gómez, Empar Blanco, Miquel Cortés, Juanma Carmona, Alberto Llopis, Mari Carmen Perucho, Maria Borràs i Mamen Peláez.

172 / Falles a Xàtiva 2020

Una de les crítiques o retrets que se’ns feia era que anàvem molt de pressa en la introducció dels canvis. La realitat és que per a nosaltres no era així. Simplement, ens havíem marcat uns objectius i havien de complir-se el primer any perquè era el moment d’introduir-los. Per això convocàrem el congrés faller i, per eixe motiu, el col·lectiu quedava atònit mirant la celeritat del nostre programa. Paco Roca ho va plasmar en aquell ninot indultat en el qual Ximo i servidor muntem una moto vestits de valencià. Eixa desconfiança cap a nosaltres dos per ser de República Argentina la palpàvem durant les visites que, cada divendres a la nit, féiem als casals. Després de sopar, ens sotmetíem a un interrogatori-col·loqui amb els membres de la comissió. Nosaltres, que ja havíem fet públic que els jurats se sabrien i les actes es publicarien una setmana després de falles, ens ho agafàvem amb filosofia. Tant era així que entre

Articles

Literaris els membres de la junta hi havia apostes per encertar en quin torn eixiria la pregunta. L´únic canvi era la manera de formular-la: “Guanyarà sempre República Argentina?”... “Si trieu vosaltres els jurats... això vol dir que estaran manipulats?”, etc. En aquell moment els nostres arguments eren només que un acte de fe. Uns sopars de divendres més tard, la resposta ens eixia automàticament. Primer, Ximo contestava com es faria l’elecció dels jurats i parlava de la transparència i, després, jo reblava amb el símil futbolístic que intentava exemplificar que, malgrat ser d’un club de futbol, nosaltres portàvem la camiseta de la selecció en eixe moment. Després, el temps corroborà les nostres promeses. Són algunes de les anècdotes de l’inici del nostre bienni. Em queden moltes més... Mirat amb perspectiva, he de concloure que no estic gens d’acord amb Ximo Sánchez, autèntic impulsor dels anys de la moto, respecte a la seua valoració d’aquells dos anys en la història fallera de Xàtiva.

173 / Junta Local Fallera

174 / Falles a XÃ tiva 2020

Articles

Literaris

En memĂ˛ria

175 / Junta Local Fallera

176 / Falles a XÃ tiva 2020

Articles

Literaris Ángel J. Sánchez

En memòria de Hermínia Corria el 10 de març de 1936, i entre una Espanya convulsa a l’apartat polític-social, a Xàtiva surt la figura d’una jove de 17 anys, que li deien Hermínia Moltó, que fou presentada com a Fallera Major de la ciutat al Gran Teatre de Xàtiva, amb actuacions de renom i amb tots els honors que la situació requeria, va actuar la societat musical de la Nova i anà l’emissora Radio Xàtiva. El setmanari “radical” ho anunciava de la següent manera: “el acto que se

celebrará el martes por la noche para imponer la banda a la Fallera Mayor señorita Herminia Moltó será indudablemente el de mayor trascendencia que celebre el comité central fallero”. Hermínia va viure molts moments especials, uns que de segur li duien bons records i altres no tant bons, com quan assistí el 15 de març a un partit benèfic entre l’Olímpic de Xàtiva i la Penya Richart, que va acabar com el rosari de l’aurora, on van haver d’intervindre les forces públiques, en

177 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris un partit on la nostra Fallera Major va imposar un corbatí a la bandera del club. L’any 2007, a les celebracions del 75 aniversari de la Junta Local Fallera, se li va rendir homenatge, on va recordar que les falles en aquell moment no eren com les d’ara, ja que hi havien menys comissions i eren més menudes que a l’actualitat. També recordà com després del seu regnat, li van furtar la banda al seu domicili, perquè portava la bandera republicana. Anys després, al 2015, i sent Javier García i Paños president de l’executiva de la Junta Local Fallera se li reconegué, la seua figura, com a dona valenta i lluitadora amb l’atorgament del Socarrat d’honor de les falles de Xàtiva, i fou la primera dona en rebre aquest guardó, que se li lliurà al Gran Teatre de mans d’Alba Fuster i Gisela Carpintero, Falleres Majors de Xàtiva d’aquell moment. Hermina va nàixer al 1919 i ens deixà el 13 de desembre de 2019 quan es trobava camí dels 101 anys. Cal recordar que les falles de Xàtiva varen voler rendir també homenatge al seu 100 aniversari, fent-li entrega d’una placa commemorativa i un detalla floral, que foren entregats per Laura Martí i Carmen Pavia, Falleres Majors del 2019.

Per finalitzar aquest text a la seua memòria he tingut a bé recordar les paraules que se li dedicaren al llibre de les falles de 1936, signades per GERMANOR;

Ofrena lírica! A la encantadora señorita Herminia Moltó, como justo homenaje de admiración y respeto por su digna representación de la beldad setabense...

Del seno de esta vega mora que ricas joyas atesora la Comisión Fallera ha escogido una rosa más pura, fragante y hermosa que la rubia Primavera. Y esta rosa perfumada es una perla sagrada de inapreciable valor pues dejó su alcázar de oro para ostentar con decoro el título de Fallera Mayor!”

178 / Falles a Xàtiva 2020

179 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris

180 / Falles a XĂ tiva 2020

Articles

Literaris Jesús González i Sarión

Al meu amic Miguel Cortes i Barberà Supose que a aquelles persones que són fidels a escriure articles parlant de tot allò relacionat en el col·lectiu faller, els costa un poc menys escriure a diferents llibrets que a mi, però aquest és més difícil encara si cap, donat que he de parlar d’una persona molt estimada per mi i de la qual he aprés moltes coses i que fa uns mesos ens va deixar per poder recollir la recompensa del descans etern junt a la seua dona, però el que ben cert sé és que aquestes línies perduraran per sempre i tot aquell que en algun moment puga fullejar aquest llibret recorde la persona de la que us vaig a parlar, sols espere poder estar a l’altura d’una meravellosa persona, no obstant això quan parles des del cor tot és més senzill, doncs bé, començarem pel principi. Miguel Cortés i Barberà, ha estat faller des dels anys 60 on va formar part de la extinguida comissió la galera i l’any 62 seria secretari i president, l’any següent, de la falla sant agustí, des d’aquell any va deixar de banda

les falles durant uns anys fins que és va apuntar a la comissió Benlloch Alexandre VIé fins l’any 2015, però fou l’any 1988 on Miguel Cortés entraria a formar part de l’executiva de la junta local fallera de Xàtiva, la qual no va deixar cap dels anys posteriors fins a la seua baixa com a faller. En un d’eixos anys , concretament els anys 1997 i 1998, al 1997 els nostres camins es creuarien per primera vegada, ja que vaig ser president infantil de la meua comissió, Ferroviària i, posteriorment, acompanyant de la cort d’honor, encara que poc vaig començar a conèixer Miguel, però ben bé no sabia ni qui era ni quina era la seua funció dins d’aquella directiva, les falles tenien un altre sentit en aquell moment per a mi. L’any 2009 va ser l’any que vaig saber vertaderament qui era Miguel Cortés, perquè les nostres vides falleres van coincidir des d’aquell any a l’executiva de Javier

181 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris L’any 2015 seria l’últim any que compartiríem de falles, ja que una vegada finalitzada l’etapa de Javi al capdavant de la junta vaig ser jo qui ostentarà el càrrec d’aquest i el primer que vaig fer va ser parlar amb el meu amic, per veure si volia seguir viatjant en tren fins a València, però Miguel ja estava molt cansat per seguir fent aquells llargs trajectes, no obstant això i donat la seua estima per les falles, sempre el tenia pendent si ho portàvem tot correctament i per aconsellar-nos i en aquells anys posteriors vaig saber realment la gran tasca que feia Cortés i la gran estima que els seus amics de València li tenien perquè sempre que a aquell edifici em tocava anar acabaven preguntant-me que com estava el seu amic i recordaven una frase d’ell, “els bunyols de Xàtiva tots en Castellà”.

García i Paños, recorde que al principi la nostra relació va ser un poc complicada, com que jo era una persona molt jove i amb diferents funcions dins d’aquella junta fins que en aquell mes d’Octubre em va tocar estar amb ell a l’eixida de les comissions en les cavalcades i vaig observar el respecte que tots els fallers i les falleres de la ciutat tenien a aquella personeta vestida amb un Torrentí blau que agafava amb força la seua carpeta per poder ordenar totes les falles i que portava el cap cobert per aquella malla de color roig, des d’aquell instant vaig saber que de Miguel sols em podia ensenyar coses bones. Passaven els anys i els representants de les comissions però Miguel continuava allí, al peu del canó per continuar fent els seus viatges en tren a la ciutat de València per portar els cens xativins , les recompenses i mantenir la seua bona relació amb Junta central fallera, ja que el nostre veí era tota una institució per a totes aquelles persones que any rere any l’esperaven per fer un bon berenar amb ells, ja que els portava un tros de l’almoixaven xativina mentre revisaven els llarguíssims llistats de guardons que Miguel portava sota el seu braç després de fer eixe viatge tornava a l’autobús i altra vegada al tren i cap a casa, però ara la tasca era seua que havia d’enfrontar-se a aquells secretaris i secretàries que ben be sabien com tractar eixa persona que sempre trobaven darrere d’aquell mostrador de fusta, alt ubicat a la sala del fons de l’antic edifici on es reunia la junta local fallera i que alguna que altra vegada el treien de les seues caselles, però al cap i a la fi, tots sabien que era Miguel Cortés, l’home de les recompenses.

182 / Falles a Xàtiva 2020

Miguel Cortés tenia tots els guardons als que un faller podia optar pels seus anys de faller, i el socarrat d’honor que atorguen les comissions i que va rebre de mans de Javi, però encara li faltava la insígnia d’or i vaig tindre l’honor de concedir-li-la l’any 2017, on, un teatre ple es va posar en peu per tal de donar el seu merescut reconeixement a una persona que ha treballat incansablement durant 28 anys per les falles de la ciutat i que en eixe mateix instant recollia aquella recompensa que li faltava al seu expedient faller. Aquest passat any Miguel ens va deixar i tots els records em venen un darrer l’altra a la ment per recordar els bons moments i tot allò que he aprés d’aquesta persona, que de segur allà on estiga ja esta visitant la junta central per continuar fent la seua tasca la que li han encomanat els seus presidents Tomás Vinaches i Toni Úbeda. Fins sempre AMIC!!!!

183 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris

184 / Falles a XĂ tiva 2020

Articles

Literaris Rafa Peinado i Grau

El abuelo La veritat es que no sé molt bé per on començar... Fa uns mesos no m’haguera pogut imaginar que anava a escriure aquest text dedicat al meu iaio que fa molt poc que ens ha deixat. El meu iaio era Antonio Grau i Cros, artista faller. Per a mi i per als meus cosins “el abuelo”. Persona amant dels esports, sobretot, del futbol i pressupost del València C.F. i del seu Olímpic, aficionat a llegir tots els dies el seu periòdic i apassionat de les falles inclòs després de la seua jubilació. Per tant des què jo tinc memòria m’ha parlat del món de les falles i tot el que l’envolta sempre des del punt de vista d’un artista faller. Malgrat que jo no vaig poder viure quan ell feia falles perquè quan vaig nàixer jo feia uns anys que s’havia jubilat, açò no ha sigut impediment per a què em transmetera la seua passió per les falles i em contara el que feia en la seua època. Sempre em mostrava tots els llibres i fotografies de les falles dels seus anys, i em deia que les falles d’avui en dia no tenen res a veure a les que feia i plantava ell. La seua vida ha estat sempre al món de les falles; no de la diversió, del folklore, dels casals, de la música, … sinó de la feina. De la feina de fer monuments fallers, de treballar tots els dies fins ben tard, fins i tot caps de setmana i molts festius. Ma mare i la meua “abuela”, en més d’una ocasió m´han contat que ells això de tindre vacances tal i com es coneixen hui en dia no ho han conegut. El “abuelo” sempre estava al taller treballant, fent falles. Això va fer que la seua dona i filles estigueren molt implicades d’una manera o d’una altra en aquest món. Elles s’han criat en els temps lliures al seu taller on treballava, al costat dels treballadors com si foren unes més, escatant, pintant, envoltats de ninots que després formarien els grandiosos monuments que omplien i colorejaven els carrers on plantava. Sobre tot ma tia Marian que treballava al taller amb ell. Ma mare només recorda un dia festiu a l’any, el dia 10 d’agost , dia de l’aniversari del meu “abuelo”. Eixe dia sempre se n’anaven a celebrar-ho a la platja, a dinar i a passar el dia. Tal volta ho recorda tant per ser extraordinari per a ells.

Des de xicotet sempre he dit que volia ser com ell i dedicar-me a les falles, ser artista faller. La meua família sempre m´ha dit que és una feina molt complicada, sobretot, molt pesada. Ma mare sempre m’ha dit que no em dedicara a les falles perquè ella ho ha viscut. El món que es veu des de fora no té res a veure amb la realitat, és molt esclau. Ella em contava que li deien els companys a l’escola que ella seria rica, perquè, il·lusos, pensaven que un es podria fer ric fent falles. Res més lluny de la realitat. Si que és veritat que es van criar gràcies a les falles, i que no els va faltar de res. Aleshores encara que intenten llevar-m’ho del cap… bé, mai se sap… Almenys em queda la seua sang artística. Com a ell, a mi també m’agrada la branca artística. Ell no ha sigut mai d’aplaudir els nostres treballs, era molt exi-

185 / Junta Local Fallera

Articles

Literaris

I encara que jo no he pogut gaudir d’eixos moments, ell m’ho ha transmés com si jo haguera estat allí, al seu costat. De ben segur que haguera gaudit al taller de l’“abuelo” entre els ninots, bases, maquetes, pintures,... També, he de remarcar el nom de la meua “abuela” Teresa Gimeno i Sanchis, ja que ella ha sigut un pilar fonamental per al meu “abuelo” i per a la meua família. Llegint aquest escrit encara no assimile que ell ja no està per continuar contant-me la passió que tenia pel món de les falles, comentant en ell aquesta o l’altra falla; el fet d’arreplegar llibrets i no poder anar a comentar-los… Espere que allà on estiga puga llegir aquestes línies. I que em guie en aquest camí que estic començant. No passarà un dia que no pensem en tu. Allà on estigues, gràcies “abuelo”. D.E.P. Antonio Grau i Cros, Artista Faller.

gent, però últimament quan li ensenyava una pintura meua, algun quadre fet per mi em deia: “açò ho has fet tu?... xe, està molt bé.” Ell va començar en el món de les falles al costat de son pare, el també artista faller Antonio Grau i Tomás, seguint en solitari ja com Antonio Grau i Cros, i plantant la seua primera falla signada per ell, una falla infantil a l’exercici 1952/53 a la Plaça Sant Pere, que guanyà el primer premi. Va plantar monuments a ciutats com Xàtiva, Dènia, Gandia, Oliva, etc… acumulant premis als seus monuments. Fins que es va jubilar l’any 1995. En molts llocs pugueu llegir la quantitat de premis que va guanyar, les grandioses i monumentals falles que va plantar. Grandioses com el seu cor que al final no va resistir la malaltia que el va colpejar.

186 / Falles a Xàtiva 2020

188 / Falles a XÃ tiva 2020

190 / Falles a XÃ tiva 2020

191 / Junta Local Fallera

192 / Falles a XÃ tiva 2020

193 / Junta Local Fallera

194 / Falles a XÃ tiva 2020

195 / Junta Local Fallera

196 / Falles a XÃ tiva 2020

197 / Junta Local Fallera

198 / Falles a XÃ tiva 2020

199 / Junta Local Fallera

201 / Junta Local Fallera