Les Falles de Xàtiva by Junta Local Fallera de Xàtiva

Les Falles

de Xàtiva

Primera edició Març de 2022 Edita Junta Local Fallera de Xàtiva Col·labora Ajuntament de Xàtiva Coordinació Ángel José Sánchez i Palop Equip de redacció José Luis Lagardera Ventura Josep Sanchis Martínez Rafa Tortosa Garcia Carmen García Ferrando Ángel J. Sánchez Palop Begonya Martínez i Casanova Fotografies Arxiu de la Junta Local Fallera Arxiu de Joan Quilis Arxiu de Rafa Tortosa Juan Vicente Martí Ángel Sánchez Arxiu de Paper Plegat Disseny de coberta José Luis Mollá i Rodríguez Maquetació, impressió i enquadernació Paper Plegat s. l. Tirada 400 exemplars Dipòsit Legal V-816-2022

Índex 9

Pròleg José Luis Lagardera Ventura

Els iniciadors de la festa fallera a Xàtiva: Blai Julià Bellver Tomàs i Francisco Climent Mata Josep Sanchis Martínez

Quan les falles tornen als carrers de Xàtiva. La falla de la Música Vella, les falles fundacionals i el Comitè faller Rafa Tortosa Garcia

El iaio, ninot indultat de l’any 1943 Rafa Tortosa Garcia

51 Juan Vicente Martí Arquimbau

57 Joan Quilis i Rodenas

La vessant cultural de les falles de Xàtiva Carmen García Ferrando

Els llibrets de falla a Xàtiva Ángel J. Sánchez Palop

Com ens vestim els fallers de Xàtiva? Begonya Martínez i Casanova

85 93

Agraïments Jesús González i Sarión 7

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Pròleg

José Luis Lagardera Ventura

arlar de Xàtiva és parlar de falles. No en va la capital de la Costera ostenta el fet de ser la primera ciutat fora de València en veure plantat un monument faller. Si bé és cert que va ser una aventura efímera, encapçalada per un somiador anomenat Blai Bellver, el que no es pot negar és que es va sembrar la llavor del que seria una festa indissoluble per a la ciutat, hui en dia ja Patrimoni de la Humanitat. Les falles, amb un exèrcit de ninots i de figures d’alguns metres d’alçada, van ser capaces de conquistar els carrers de Xàtiva, i de teixir des d’aleshores una història que ha transcendit fins hui, i a la que li queden encara incomptables capítols per escriure. Perquè la tinta, i l’enginy, no s’acaba mai. La tinta, representada en

Pàgina anterior: pròleg de la revista Xàtiva Fallera. Any 1935

Les falles de Xàtiva

Dones junt a la Font Reial de la Trinitat, que dóna nom a la plaça

els llibres de falla dels que també vam ser pioners respecte al format modern, amb una publicació que data de 1866 (La Creu del matrimoni del ja esmentat impressor, publicista i periodista Blai Bellver) i que va ser inclús perseguida i censurada pel seu caràcter transgressor; i l’enginy, representat pels artistes fallers, alguns dels quals aquesta ciutat també ha vist nàixer, i que en la seua maduresa artística han estat capaços de desembarcar a les places més importants de les localitats on es planten falles, essent reconeguts i llorejats. Junta Local Fallera

Però és que a més a més, les falles de Xàtiva poden presumir de tenir un esdeveniment únic arreu de tot el territori valencià on es celebra aquesta festa, vinculat a Sant Josep. Es tracta de la Baixada en Romeria que cada 19 de març realitzen les comissions de la ciutat des de la costa del castell. I si a aquesta cita li sumem una emotiva ofrena a la Mare de Déu maquillada amb l’entrada a la imponent Basílica de la Seu, l’interès per conèixer aquesta festa de meitat de març creix entre els turistes i els veïns i veïnes de la co10

marca de la Costera i algunes comarques veïnes. Aquest llibre parla de tot açò i molt més. De per què les falles de Xàtiva són Cultura en majúscules i de per què, sovint, queden en la memòria collectiva. Una memòria a la que també contribueix l’immens recull gràfic que els nombrosos fotògrafs professionals i aficionats atresoren, i que nodreixen de contingut any rere any la història d’aquesta festa.

Us anime a que navegueu amb entusiasme pels distints articles que atresora aquest llibre. Una joia que parla de les falles de Xàtiva de forma atemporal, amb signatures de prestigi, per a que tots aquells curiosos amb ganes de saber més sobre els orígens i els secrets que atresora puguen gaudir-lo, i per què no, transmetre els valors i les peculiaritats que ens fan sentir orgullosos de comptar amb aquesta festa tan arrelada entre els xativins i xativines. Unes falles que són l’orgull de terres valencianes.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Els iniciadors de la festa fallera a Xàtiva: Blai Julià Bellver Tomàs i Francisco Climent Mata

Josep Sanchis Martínez

Blai Bellver, l’iniciador de la festa de les falles a Xàtiva

Xàtiva, la primera persona de qui es té constància es va preocupar per importar el costum de plantar les falles que es venien cremant la vespra del 19 de març, al cap i casal València, va ser Blai Julià Raimon Bellver i Tomàs, nascut a la nostra ciutat l’any 1818. Ell, des de la seua impremta ubicada al carrer Vallés, va ser qui amb altres persones del barri com el fuster que la construeix Jaume Garí, que tenia el seu taller al carrer de l’Àngel, idea i duu a terme Pàgina anterior: portada de La Creu del Matrimoni. Autor Blai Bellver.

Les falles de Xàtiva

fa amb un text ple de socarroneria que adjunt a este article reproduïm per a la seua lectura completa. Aquest figurava escrit en prosa en el valencià de l’època —sense normes d’ortografia, tal com es pronunciava— finalitzant amb un quintet en vers que deia: I si hi ha algun melindrós que encara no està content, li oferim… lllevar-li el boç per a que bega aiguardent i es menge un bunyol o dos.

Retrat de Blai Bellver

el monument que es planta a la plaça de la Trinitat, front a la porta de l’antic convent dels Trinitaris i al costat de la Font Gòtica de vuit xorros. Corria l’any 1865 i se li va posar per lema La Peixca de l’Aladroch. Com a lletra-ferit i impremter li va resultar fàcil editar un fullet explicatiu a una sola cara d’allò que contenia la falla, encapçalat pel títol Falla en la Plasa de la Trinitat on es fa la descripció de la falla i del tot de la funció. Allí indicava que la festa de la plantà, gaudi i cremà de la falla, seria de hui a deu de la nit, on es repartirien uns versets al·lusius a la peixca i la Música Nova tocaria peces escollides, sonant també el tabal i la dolçaina, il·luminant-se la plaça extraordinàriament per este motiu amb farols i haques de vent, indicant també el full que es dispararia un castell de focs d’artifici. Tota aquesta descripció la Junta Local Fallera

La crítica que abordava la falla feia allusió a la pesca de l’anxova que metafòricament satiritzava i criticava un altre tipus de pesca força comuna dels sexes masculí i femení: l’amet que li llançaven les dones als homes per tal d’aconseguir peixcar-los per dur-los cap al matrimoni, aprofitant les primeres picoretes que experimenten els adolescents en arribar a la pubertat. Així l’escena representava un llac que semblava no ser d’aigua, sinó d’aiguardent, segons la descripció literària de Blai Bellver, amb algun que altre bunyol, navegant per ell una gòndola carregada amb senyoretes molt educades, les quals anaven provistes de canyes de peixcar, llançant els seus amets a uns joves, representats per una espècie de peixos coneguda amb el nom d’aladrocs que flotaven per l’aigua del llac. En altres cares de la falla hi havien escenes on s’exposaven figures femenines, totes elles vestides elegantment, que simbolitzaven cadascuna d’elles, les diverses arts utilitzades en aquell moment per a peixcar els nuvis. 14

Taller a la imprempta de Blai Bellver

Conseqüència de l’èxit assolit per aquella primera falla de Xàtiva, l’any següent, 1866, Blai Bellver, eufòric i envalentonat, repeteix l’intent de plantar altra falla a la mateixa plaça de la Trinitat de la que en lloc d’un ximple fullet explicatiu a una sola cara, com l’editat l’any abans, s’imprimeix un llibret explicatiu en forma de conte, on es detallava tot allò que contenen les escenes del monument faller que duia per lema: La Creu del Matrimoni. Però aquesta vegada es produïx la censura eclesiàstica per considerar el seu contingut atemptava la moral, bons costums i el del matrimoni, produïnt-se la prohibició de ser plantada, ordre dictada a instàncies de l’Arquebisbe de València, pel Capità General de la zona. 15

Este llibre va ser excomunicat i ordenada la seua retirada de la circulació. Incansable al desànim, Blai Bellver, a l’any següent, 1867, va tornar a amotinar a la gent per plantar-ne altra falla en la Plaça de la Trinitat, aquesta vegada amb el lema Eclipses del Matrimonio, sent aquesta tercera falla la darrera del segle XIX a la ciutat de Xàtiva, de la que s’edita un un llibret menudet que constava de 10 pàgines (en altres llocs figura com a 6 fulles foli en quart), redactades mitat en castellà mitat en valencià, encapçalat pel títol Eclipses del Matrimonio en la Hoguera de la plaza de la Trinidad. Després d’aquestes tres falles que inicien el camí de la festa fallera a Xàtiva, Les falles de Xàtiva

es produeix un parentesi en la plantada —a falta de noves dades i investigacions al respecte— per tornar, ja situant-nos en la tercera dècada del segle XX, on un altre xativí es preocuparà per recuperar, de bell nou, les falles a la ciutat. Francisco Climent, el reiniciador de les falles a Xàtiva Francisco Climent va nàixer a Xàtiva el 3 de desembre de 1894, realitzant estudis als Pares Salesians i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, com també a l’Escola d’Arts i Oficis dels Pares Salesians de Barcelona. En 1932 Paco Climent construeix i pinta una falla, com artista plàstic, el qual entusiasme i interés en fer-la possible ve donat per ocupar en aquell temps la presidència de la Societat Musical La Primitiva Setabense i ser alhora professionalment un artista dedicat a la pintura i posteriorment al seu ensenyament. Es així com Francisco Climent Mata s’introdueix en el món de les falles xativines, sent el segon personatge local que promociona aquesta festa en la nostra ciutat. Aquella falla duia el lema L’Art de la Música, i fou plantada davant del local social de La Primitiva, aleshores ubicat a la plaça La Bassa, aprop de l’entrada al carrer Sant Francesc, tenia com a fil conductor de la seua crítica el fet que les dues bandes locals de música, La Nova i La Vella, amb gran rivalitat artística i interpretativa des de sempre, Junta Local Fallera

havien participat en aquell darrer any en un certamen a València, del qual uns —La Primitiva— va tornar a Xàtiva premiada i l’altra —La Nova— sense aconseguir-ne cap guardó. El cadafal del monument faller representava una gran lira, i sobre la base quatre ninots simbolitzaven als músics, una carregats amb carabasses de cartrò que simbolitzaven a La Nova i altres dos amb llorers que representaven als de La Primitiva. Sembla fou una falla sense gran volum però que en estar arrodonida per un programa d’actes, amb un concert inclòs a peu d’ella en la nit de la cremà, una traca i demés activitats, van omplir de satisfacció als xativins, la qual cosa procuraria l’any següent, 1933, que es plantaren dues falles grans i dues infantils a la ciutat, iniciant-se així un període de quatre anys —fins la guerra civil— on augmentaria l’interés per plantar falles en tots els barris de Xàtiva, constituïnt-se progressivamente més i més comités fallers, nom que rebien en temps de la II República Espanyola les actuals comissions falleres. Tota la premsa de Xàtiva, es va fer ressò, publicant El Progreso del 19 de març de 1932: «Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que serà quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos.»

Como se ve, ya vamos imitando a Valencia y suponemos que en el próximo año se aumentará en nuestra ciudad el número de fallas.»

El tercer dels periòdics locals, El Obrero Setabense, que eixia els dissabtes, indicava al respecte:

Francisco Climent Mata. Pintor setabense

Al setmanari El Demócrata, en la seua secció Crònica local del dia 19 de març es deia: «El presidente de la sociedad musical La Primitiva, con un afectuoso besalamano, nos invita a la “plantá y cremá” de la falla que este año levanta frente a su casa social. Sabemos que el asunto de la mencionada falla no puede ser más original. Un artístico monumento sosteniendo una gran lira, y junto a ella, cuatro músicos que vienen del Certamen de Valencia, unos con la corona de laurel, ganado con buena lid, y los otros cargados con dos enormes calabazas, como premio al fruto de sus desvelos.

«Sobre un basamento cuadrado con columnas en los ángulos, exornado en los frentes con caricaturas musicales, se levanta en el centro una gigante lira y hacia los bordes aparecían cuatro figuras que representaban dos abanderados y otros tantos partidarios de bandas de pueblo, con aire de satisfacción los de un lado, cariacontecidos los de enfrente. Bien claramente se alcanza la significación de la falla: los encontrados efectos de un certamen. A falta de “llibret” compuso “un socarrat” unas lindas redondillas en nuestra lengua vernácula, en las que hace resaltar la belleza del festival y sus consecuencias en el orden de la vida de nuestra población, subrayando de paso la “germanor” que ha brillado en él.»

L’any següent, 1933, es plantaren dues falles grans i dues infantils a la ciutat, iniciant-se així un període de quatre anys —fins la guerra civil— on augmentaria l’interés per plantar falles en tots els barris de Xàtiva, constituïnt-se progressivament més i més comités fallers, nom que rebien en temps de la II República Espanyola les actuals comissions falleres. Francisco Climent construeix una de els dues falles grans Les falles de Xàtiva

que es plantaren, concretament la que organitzava la Comissió del Districte Centre, ubicada a la plaça de Blasco Ibáñez (actualment plaça de la Trinitat). Formava part com a vocal de la Junta de la comissió fallera, presidida per Emilio Llanderal Puchades i on figuraven coneguts gerents d’indústries i comerços locals com foren José Capuz Bas, Samuel Sanchis Gozalbes, Vicente Villena Martínez i altres. Aquella falla duia per lema Tres coses de Xàtiva fent referència cadascuna de les escenes a una transacció de compra-venda en la Fira del Bestiar, altra a episodis amorosos al Jardí del Bes i la tercera a uns turistes estrangers visitant el Museu Municipal, amb les figures dels ninots representant persones molt conegudes de la ciutat. En el periòdic El Agrario, un cop cremada la falla, apareix el 25 de març de 1933, la resenya: Segun nos comunica la Comisión de la falla de la plaza de Blasco Ibáñez, en la reunión que celebraron el jueves último se procedió a la presentación de cuentas y además se acordó celebrar el mismo festejo con mayor esplendor si cabe en el próximo año, acordándose también por unanimidad hacer constar un voto de gracias a su Presidente D. Emilio Llanderal por el éxito de los trabajos realizados y al artista D. Francisco Climent por su desprendimiento y entusiasmo negándose a percibir cantidad alguna por la ejecución del boceto y dirección de la falla.

Junta Local Fallera

Esbòs de la falla Blasco Ibàñez, signat per F. Climent

L’esclat de la festa fallera a Xàtiva fa que l’any 1934 es planten un total 15 falles a la ciutat, de les quals 11 són grans, i 4 infantils. Aquest any Francisco Climent torna a figurar com a artista creador de la falla de la plaça Blasco Ibáñez, que duu per títol Castells en l’aire, aconseguint el primer premi que atorgava el Centre Valencianista. El següent any, 1935, seria el autor de la falla que es va plantar a la plaça de Sant Pere, aleshores anomenada plaça d’Attilio Bruschetti, que duia per lema La música en decadència, la qual va aconseguir el tercer premi atorgat per l’Ajuntament a les falles d’aquell any on no es va plantar falla en la plaça de Blasco Ibáñez. 18

Falla Blasco Ibàñez, plantada en 1932, a l’actual plaça Trinitat

Esbòs de la falla amb el lema La Degolla, plantada en 1936

El 1936 figura com a autor de tres falles: la infantil del carrer Menor per lema La Degolla; la de la plaça Attilio Bruschetti, per lema L’aviació i la de la seua propi barri, la falla de la plaça Blasco Ibáñez que duia el lema Músic, torero i perrero.

nou ordre governamental del General Franco, duent per lema La tortà de Sant Chusep, continuant signant falles en anys successius com en 1945 amb les de la plaça de la Unificación (del Mercat) amb el lema Coses de la plaça i la del Cid La sultana adormida.

Després vindrien uns anys que no es celebraria la festa fallera ni a Xàtiva ni arreu de Valencia perquè la guerra es va encarregar de fer-la desaparèixer, fins que a 1941 novament retornarien les places de la nostra ciutat a veure en elles la plantada de falles, però no serà fins a 1943 que Francisco Climent Mata tornarà a fer una falla, un cop més per a la seua plaça, rebatejada aleshores com a plaça del Cid pel 19

Bibliografia SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. Història de les falles de Xàtiva. vol I. Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1990 SANCHIS MARTÍNEZ, Josep. Blai Bellver i les falles, en Quaderns de Xàtiva n 8. Blai Bellver 1818-2018 Ajuntament de Xàtiva. Xàtiva 2018, pp. 55-69. Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Quan les falles tornen als carrers de Xàtiva. La falla de la Música Vella, les falles fundacionals i el Comitè faller

Rafa Tortosa Garcia

Introducció

àtiva, «su carácter, siempre alegre y optimista, es amante de las rancias tradiciones y predispuesto a las fiestas. Con sus tracas y porrats, bailes, paellas, canciones, todas las festividades religiosas y profanas, todas, todas son calcadas de las fiestas Populares valencianas. Y por si algo faltaba, también las clásicas fallas y buñuelos josefinos han encarnado en Játiba para no interrumpirse jamás en su historia secular. El año anterior fue una falla; en el presente van dos; lógico es suponer que en el venidero se quemen tres fallas, una en cada barrio principal, acabando al fin por erigirse

Les falles de Xàtiva

fallas en todas las plazas y avenidas ciudadanas»1. El recordat Cronista Oficial de Xàtiva, Carlos Sarthou, predeia l’any 1933 allò que ha estat la història fallera de la ciutat. Les falles tornen a les places i carrers de la ciutat, i ho feren ràpidament. Només va faltar que un entusiasta del foc, de l’art, de la música i de la seua ciutat per a què les falles s’instauraren com una festa més al calendari festiu local. Francisco Climent Mata fou aquell entusiasta. Ha esta considerat el primer faller de la ciutat, de fet, el president de la Junta Local Fallera de 1961, Constantino Alonso Sieiro, va atorgar a Francisco Climent un valuós trofeu amb motiu de ser el primer Faller de Xàtiva (Sanchis, 1995:68). 1932 és l’any de la conquista fallera. Podríem considerar-la com de reconquista, aleshores cal recordar la trilogia de Blai Bellver dels anys 1865-1867, un dels episodis més importants de les falles de la ciutat però que cal considerar-lo com aïllat d’acord amb la discontinuïtat temporal, doncs es van generar diverses dècades sense presència fallera a Xàtiva. Com bé apunta 1

Sarthou, aquell 1932 es plantà una falla, i l’any 1933 dues falles —i dues infantils— i pronosticava per a 1934, per lògica, tres falles. A la fi es plantaren 16 falles —11 grans i 5 infantils— a més de la creació del Comité Central Fallero, precursor de la Junta Local Fallera. La constitució d’un ens que aglutine la festa fallera per tal d’organitzar-la, promoure-la i dirigir-la així com de la formació de les primeres comissions falleres és el motiu del present treball, el qual davant la mancança de noves dades, pretén fer una recopilació ordenada d’allò recollit per altres autors de forma excepcional2. En tot cas, ens centrem en les dades relatives a tot allò que ens indique informació sobre la constitució de les primeres organitzacions falleres, aquelles que aconseguiren en tres anys implantar-se en els indrets de la ciutat socarrada. Així que considerem tres aspectes per descriure d’esta conquista, tres aspectes que es desenvolupen en els tres primers anys o exercicis fallers: 1932, 1933 i 1934, i que es corresponen respectivament amb la plantà de la falla promoguda per la Música Vella, la creació de les dues falles fundacionals i la constitució del Comité Central Fallero.

Text extret de l’article publicat a l’Álbum fallero per Carlos Sarthou amb el títol de Crónica de Játiva en fiestas. L’Álbum fallero, que va eixir al carrer el 1932, portava com a subtítol «dedicado a propagar la típicas fiestas y grandezas valencianas». La publicació es va confeccionar a Madrid mitjançant l’editorial Rivadeneyra i es publicà els anys 1932, 1933, 1934 i 1935. Álbum fallero va estar declarat com el llibre oficial i va ser el precursor de l’actual Llibre Faller. Alfredo Sendín Galiana, com residia a Madrid, s’involucrà directament amb l’empresa editorial, col·laborant en la coordinació de cadascun dels quatre exemplars (Sanchis Ambrós, 2011a) a més de participar com escriptor en els fulls de la revista amb la realització de poemes. En l’edició de 1933, se’n recorda de la seua Xàtiva natal i es va publicar un ampli reportatge de 6 pàgines sobre les festes falleres xativines, sota el títol de Játiva presenta sus fallas, on va col·laborar Carlos Sarthou amb l’article esmentat. A més a més, entre d’altres imatges, s’incloïa la foto de la Fallera Major Mercedes Cuenca i els esbossos de les dues falles grans a plantar. Podeu consultar Joan Josep Coll (1993 i 1994), Josep Lluís Fitó (1994), Josep Sanchis (1996) i Joan Quilis (2005).

Junta Local Fallera

La falla de la Música Vella (1932) És imprescindible parlar del primer cadafal, plantat i cremat, de l’època moderna de les falles de Xàtiva, doncs des d’aquell 1932 les falles han mantingut una llarga continuïtat només interrompuda per la contesa bèl·lica (1937-1939), doncs el 1940 ja tenim notícies de la planta de falles infantils de forma esporàdica3 i ja serà el 1943 quan torne l’activitat reglada de les falles de Xàtiva. Així que el 19 de març, El Demòcrata replegava als seus fulls la invitació que li havia fet el president de la societat musical la Primitiva Setabense, «con un afectuoso besalamano, nos invita a la “plantà y cremà” de la falla que este año levantan frente a su casa social»4, i comentava que l’assumpte no podia ser més original. El tema escollit no podia ser una altre que el de la música. L’art de la música va ser el lema d’una falla que estava composta per una base gran, amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del Certamen de València, uns portaven una corona de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. 3

4 5 6

D’açò podem dir que el tema es referia als distints efectes que deixa un certamen. La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corona de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova. La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata5. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, i va ser visitat per tot el poble. També va ser un acte de germanor entre les dues societats musicals ja que el dissabte per la nit van ser invitats, per la Vella, els músics de la Nova. El dia de la cremà es va disparar una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, s’encengué la falla. Este any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrata deien que es va vore «[...] reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»6. Imprescindible és la lectura de l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932,

Las Provincias ens diu que «el día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de Valencia han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremá” de las de la capital». Las Provincias, 23 de març de 1940. El Demócrata, 19 de març de 1932. El Demócrata, 26 de març de 1932. Ibid.

Les falles de Xàtiva

Paco Climent Mata, mestre de belles arts i pintor, va ser l’autor de la primera falla republicana que duia per lema L’art de la Música, la qual va estar plantada el 1932 a les portes dels locals socials de la Música Vella, de la qual Climent Mata era el president. Arxiu Família Climent Almendros

sota la presidència de Francisco Climent Mata, artífex de l’esdeveniment. Curiosament esta reunió va substituir la del dia 16 de març, al·legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm la descripció del desenvolupament del fet de plantar la falla, tot explicat en l’acta: «En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos

Junta Local Fallera

de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta. Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cual José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico. Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido

así es que el voto de gracias propuesto es para todos. Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un público testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros».

Allò que havia impulsat esta societat musical semblava tindre unes conseqüències immediates en el fet de crear-se comissions falleres que seguiren esta tradició recuperada en els carrers de la ciutat. La premsa recollia esta inquietud i era capaç de previndre un futur immediat: «No podrá quejarse esta entidad musical del éxito alcanzado por su falla; tirios y troyanos han rendido homenaje a esa “iniciación” de fiesta, que bien cuidada, atendiéndola con “amore” pudiera en sucesivos años ser algo que imitara a las que hacen en la vecina capital»7.

Les falles fundacionals (1932/1933) La cremà de la falla de la Música Vella va posar en marxa una sèrie de con7

verses carregades d’il·lusió entre amics i veïns de distints districtes de la ciutat amb la intenció de conformar una comissió amb el fi de plantar falla el març de 1933. I prompte es tingueren notícies de la constitució de les comissions falleres. El Demócrata feia ressò, a l’edició del 9 d’abril, de la constitució provisional de la comissió de falla dels veïns de la plaça de Méndez Núñez —actualment plaça de sant Jaume—. Esta primera comissió establida a la ciutat va estar presidida per Rafael Maset Fuster, i va estar conformada junt Rafael Lorente Blasco (vicepresident), Juan Aznar Bellido (secretari), Emilio Esparza Martínez (sotssecretari), José Marco Ferrer (comptador), José Pla Miralles (tresorer) i els vocals José Gironés, Ramón Samit, Francisco Enguer, Rafael Reig Barberá, José Camús Mateu i Vicente Pont Balaguer. A més a més, també es definia l’àmbit de la comissió (el districte de Barreres), que incloïa els següents carrers adjacents a la plaça: Taquígraf Martí, Font Trencada, Diputat Villanueva, Argenteria, Pablo Iglesias, Illeta de sant Miquel, portal de sant Miquel, Febra, Sants, Om i el carrer i plaça de la font de sant Joan. El diari, segons la nota de la pròpia comissió, reproduïa l’entusiasme amb que es treballa «para que en marzo de 1933 sea una realidad la implantación

Ibid.

Les falles de Xàtiva

de esta tradicional fiesta, a juzgar por la propaganda que realizará por los pueblos del contorno»8. També s’havia pres la decisió de designar a l’afamat artista Joaquín Tudela Perales a encarregar-se de l’esbós i execució de la falla. Com comprovarem més endavant, l’artista, veí del barri, no va fer l’escomesa i li se va encarregar a un artista del cap-i-casal. Encara que es tenia constància de la possible creació d’altres comissions com la Música Vella, una penya del Café Navarro o els veïns de les places del Dr. Simarro (sant Francesc) i de Bailén (Mercat), l’altra en quallar fou la de la plaça de Blasco Ibáñez —Cid i Trinitat—, nomenada com la comissió fallera del districte Centre, que va quedar encapçalada pel president Emilio Llanderal Puchades i seguida per Rafael Climent Mata (secretari), Enrique Calabuig Cerdà (tresorer), José Capuz Bas (comptador) i els vocals Francisco Climent Mata, José Morales Monroig, Vicente Villena Codina, Vicente Villena Martínez, Samuel Sanchis Gosálbez i Emilio Climent Benavent. El Demócrata, el qual ens donava notícia d’esta constitució el 30 d’abril de 1932, també afegia que l’esbós i construcció de la falla corria a càrrec de l’artista Paco Climent Mata. A més a més, ens deia que 8 9

«dicha comisión trabaja para organizar el “Comité Central Fallero Setabense”, que lo compondrán delegados de las cinco fallas que hay en proyecto y que se encargarán de la propaganda para la atracción de los forasteros, recabar el apoyo del Ayuntamiento y del comercio e industria, ya que para éstos será una verdadera Fuente de ingresos».

La notícia nomena cinc falles en projecte que a la fi només foren dues i, en conseqüència, el Comité Central Fallero no va estar creat. Almenys no tenim constància encara que al llibret editat per les dues falles sota el títol de Játiva festividad de las fallas, del qual parlarem més endavant, al programa de festejos —en el qual venen actes unificats per les dues comissions— ve signat pel Comité Local Fallero, mentre que el saluda està signat per La Comissió. Rellegint els textos que apareixen no trobem cap aspecte rellevant sobre l’organització de la festa i que l’ens actue com a comitè, doncs totes les referències són La Comissió o les Comissions de Falla. La comissió del districte de Barreres va proclamar a la primera bellesa de la ciutat, que va recaure en Mercedes Cuenca Climent, doncs la resta de candidates es va retirar, «por entender ser la única que tenía, entre las presentadas, todas las cualidades necesarias para representar el popular barrio»9. El procés que

El Demócrata, 9 d’abril de 1932. El Demócrata, 9 de juliol de 1932.

Junta Local Fallera

Imatge realitzada en la Festa d’exaltació organitzada per la Central Ràdio de Xàtiva. Va tindre lloc el penúltim dia de la Fira d’Agost als jardins del Círculo Setabense

es va iniciar amb la publicació d’unes bases del concurs de bellesa fallera, on destaquen les de l’edat (entre 15 i 23 anys), ser soltera, ser veïna del districte de Barreres i estar inscrita (o els seus pares) com a contribuents de la falla. Arran este concurs també es va constituir una Juventud Femenina Fallera, per a què «juntamente con la central, ambas puedan desenvolverse con mayor amplitud para el desarrollo de todos los magnos festeros a realizar...»10. A Mercedes Cuenca se li va realitzar un grandiós homenatge durant la Fira d’Agost, dins de l’anomenat Festival de belleses falleres, acte 10 11 12 13

en el qual li fou imposada la banda de Fallera Major11. La comissió del districte Centre, en un primer moment, elegí a Consuelo Pardo Torregrosa com a bellesa fallera12, però temps després va renunciar per «dolorosas desgracias de familia»13. Per suplir este buit, proclamaren a la font gòtica de la seua plaça, la de la Trinitat, bellesa artística. Les dues comissions, amb la finalitat de recaptar fons, organitzaren al llarg de l’any diversos actes. La comissió fa-

El Demócrata, 18 de juny de 1932. El Demócrata, 10 de setembre de 1932. El Demócrata, 27 d’agost de 1932. El Agrario, 18 de març de 1933.

Les falles de Xàtiva

llera de Méndez Núñez organitzà un partit de futbol entre l’Olímpic i l’Espanyol mentre que la de Blasco Ibáñez va promoure dues revetlles (dissabte i diumenge per la nit) a la plaça de la Trinitat. Este acte era per commemorar «el 66 aniversario de la primera falla que se plantó en Játiva, titulada “La creu del matrimoni”, cuyo boceto corrió a cargo de don Blas Bellver»14. Com hem indicat, les dues comissions editaren un llibret explicatiu sota el nom de Játiva, festividad de las fallas, marzo 1933. A l’interior, a banda de gran quantitat de publicitat intercalada entre el contingut, apareixien les extenses explicacions de les dues falles signades Bernardo Sifre Masià, la de la plaça de Blasco Ibáñez, i per Alfredo Sendín Galiana, qui signava la de Méndez Núñez així com els esbossos dels respectius cadafals. El llibret començava amb Nostre saludo, escrit en valencià, i li seguia l’escrit Fallas y Falleras signat amb les inicials de J. F i el programa de festejos. L’oriche de les falles, signat per Clariadades i la composició poètica Mi Fallera de Amparito Campos Millet eren altres escrits presents. No podia faltar la fotografia de Merceditas Cuenca, Fallera Major de la falla Méndez Núñez així com altres imatges del dia de la festa d’exaltació o de la visita de Miss España 1932. La publicació també contenia més col·laboracions: les de Bernardo Sifre amb Colofó i Fallero complit, Dos per14 15

Coberta de la publicació editada per les dues comissions fundacionals on es publicaven les crítiques i esbossos de les dues falles grans plantades el 1933. BMX

sonatges de la falla d’Equis, Rimes falleres de J. P., Bando de bon govern de Tramús i Lo que tu eres de Victorina Gómez Calabuig. El llibret finalitzava amb unes notes amb consideracions a complir durant els dies de falles amés de pregar als veïns que engalanen carrers i cases. Sobre el llibre, El Agrario ens deia que havia sigut editat «con el mayor gusto y acierto por la imprenta Marbau, en el que, entre profusión de anuncios, trabajos literarios y magníficas fotografías, se publican los bocetos y “llibrets” de las dos fallas»15.

El Demócrata, 15 d’octubre de 1932. El Agrario, 11 de març de 1933.

Junta Local Fallera

Ambdues comissions falleres confeccionaren un programa d’actes per als quatre dies de falles, on es va reservar el dia 16 per a la plantà; el 17 esdevenia una mascletà, festival esportiu al camp de la Murta i, per la nit, concert a les dues places per ambdues bandes de música locals; el 18, despertà, partit de futbol i concert a les dues places però amb les bandes canviades respecte al dia anterior; i per al dia 19 despertà, repartiment d’arròs per als pobres, cercavila per la localitat a càrrec de les bandes musicals, festival esportiu, concerts i cremà de les falles. Respectes als cadafals fallers, el plantat a la plaça de sant Jaume portava per lema Ciutat de les fons i va estar realitzat per l’artista de València José Maria Pastor Llanes16. A la falla es representaven dues fonts, una brollant tarquim del cap d’un porc (al·lusiva al deplorable estat de la canalització) i l’altra d’aigua pura i cristal·lina, com caldria que fora si es resolguera el problema de la forma adequada. El coronament del cadafal era una enorme columna en la que hi havia una figura que tenia com a cap un interrogant, representant a l’alcalde desconegut, aquell que hauria de solucionar la qüestió criticada. La falla va estar definida com magnífica17. 16

Esbós original de la falla Ciutat de les fons de José M. Pastor (Méndez Núñez, 1933). Museu Faller Xàtiva, cedit per J. Pla i P. Muela

A la plaça de la Trinitat es va plantar la falla que portava per lema Tres coses de Xàtiva, la qual estava composada per tres cares. A una es reproduïa la font gòtica de la mateixa plaça i on es feia crítica de les vendes de la Fira, en la que un gitano tenia la pretensió de «col·locar-li un burro a un llaurador. A una altra cara es podia observar un parc amb una parella de colomins i la presència de la figura de “Nelo el corruquero» amb un xiquet comprant-li la

José Maria Pastor va plantar dues falles més a la capital de la Costera, el 1935 ho faria a la mateixa demarcació amb Lo millor del món, Xàtiva mentre que el 1936 va plantar a la plaça Exaltación de la paella valenciana, cadafal mereixedor del primer premi. A més a més, es tenen datades 12 falles a València a les èpoques 1928-1935 (Plaça Pellissers, Congregació, Salvador, Dr. Olóriz, Dr. Moliner – Puerto Rico i Cuba – Dénia) i 1943-1949 (A. Cadarso – C. Altea, Corretgeria – Bany dels Pavesos, Sueca – Puerto Rico i Visitació-Oriola, totes elles a la segona secció). Dades Facilitades per Joan Castelló, a qui agraïm la seua aportació. El Agrario, 18 de març de 1933.

Les falles de Xàtiva

Imatge de la plaça de Méndez Núñez —plaça de sant Jaume— de l’any 1933. Es pot apreciar el cadafal Ciutat de les fons de José M. Pastor. A més a més, la fotografia està premsa en el moment que els membres de la falla infantil de la Humanitària, encapçalats per la Bellesa Fallera infantil Amèlia Alfonso, visiten als fallers de la falla Méndez Núñez, amb la presència de la seua Bellesa Fallera, Mercedes Cuenca. Arxiu F. Gironés

mercaderia. A la tercera escena, un anglés romania a la porta del Museu, on un xiquet la ratllava i el Conservador del Museu bonegava al xiquet. Sembla que les figures de Nelo i de José Carchano estaven molt ben executades, «están exactos»18. Una vegada plantada es va substituir un ninot, doncs sembla que alguna persona es va queixar de què «apareixia» a la falla19. Si hem considerat les comissions falleres de la plaça sant Jaume i de la Trinitat com les falles fundacionals 18 19

de la ciutat, hem de considerar també com a tal, la comissió promotora de la primera falla infantil de la història fallera de la ciutat, plantada al carrer José Espejo —de la Corretgeria a l’actualitat—,anomenada falla infantil de la plaça de la Humanitària, al plantar-se davant de l’edifici que albergava esta entitat. La comissió estava presidida per Pepito Gorba. Fins i tot va tindre temps per editar un minúscul llibret que contenia el programa i l’explicació de la falla que portava per lema Pensat i fet.

Ibid. El Demócrata,25 de març de 1933.

Junta Local Fallera

Fotografia de la falla Tres Coses de Xàtiva de Paco Climent (Blasco Ibáñez, 1933). Arxiu Família Climent Almendros

L’altra comissió infantil que es va constituir, a última hora, va ser la de la placeta de l’Om —barriada de Caputxins—, col·locant la falla al carrer Vernisa, «que según nos comunican tiene gracia y está hecha con mucha intención»20. La falla al·ludia a les destrosses que produeix un arbre a una font pública. L’aparició d’estes comissions falleres de xiquets també serà gràcies al suplement Los Chicos, que el diari El Mercantil Valenciano editava des de 1929. A les seues pàgines apareixia Colilla i 20 21 22

el seu Pato Banderilla, considerat com un dels personatges populars entre el món infantil i juvenil. Amés a més, el suplement recollia molta informació sobre les falles així com les opinions i idees dels lectors. El 1932 va organitzar un concurs de falles infantils, on els requisits van ser constituir-se en comissió fallera i enviar a la redacció la fotografia amb els noms dels components. La popularitat del concurs, com comenta Manolo Sanchis (2001), es va estendre per tota la zona de distribució del Mercantil Valenciano, doncs els més joves enviaven notícies, esbossos i fotos des de les localitats amb tradició fallera. A Los Chicos aparegueren notícies de les falles de Xàtiva, com la proclamació de la primera Fallera Major Infantil, la xiqueta Amèlia Alfonso Olivares de la comissió José Espejo. De fet, les figures del cadafal faller del carrer José Espejo de 1933 es corresponien amb personatges que apareixien al suplement, «constituyen esta falla infantil, bailarinas, Pichi, Charlot, el pato Banderilla, un guardia de la porra y mozalbetes»21. L’ajuntament va subvencionar les falles amb 500 pessetes, repartides en 200 pessetes per a cadascuna de les falles grans amb 200 pessetes mentre que la quantitat per a les infantils fou de 50 pessetes22.

El Demócrata, 18 de març de 1933. El Progreso, 18 de març de 1933. AMX, LB 902. Diari d’intervenció de pagaments de 1933, número 286 d’assentament.

Les falles de Xàtiva

La premsa feia ressò de l’èxit aconseguit per les falles de 1933. «Un verdadero éxito para los organizadores de las fiesta falleras en Játiva y una clamorosa ovación de todos para los monumentos de arte y de gracia que se levantaron en las plazas de Méndez Núñez y Blasco Ibáñez, sin olvidar la falla infantil emplazada junto a la Humanitaria y la miniatura de la plaza del Olmo»24.

Destacava la gran presència de gent i l’aspecte animadíssim dels carrers.

Fotografia de la falla infantil Pensat i fet realitzada per la comissió i plantada en la plaça de la Humanitària el 1933. Al davant del cadafal s’hi troben el membres de la comissió, amb la presència del seu president Pepito Gorba i la Bellesa Fallera Amèlia Alfonso. Arxiu JotaJota

Plantades les falles, la premsa destacava com s’anava arrelant en la ciutat l’entusiasme faller, doncs «este festejo que tan modesta representación tuvo el año último se ha revelado en el presente con síntomas halagüeños de lo que puede ser Játiva en éste aspecto y del gusto y competencia de nuestros artistas»23. A més a més, els veïns d’on es van plantar les quatre falles es van bolcar amb la festa adornant les places i les cases.

23 24 25 26

Junt estes mostres de felicitació, i en conseqüència de l’èxit sense precedents, la premsa feia una crida als ciutadans per a què constituïren comissions als barris, i així augmentar considerablement el nombre de falles i apuntava, que es formara «si es preciso, el Comité Central fallero que dirija y encauce los Trabajos de organización y propaganda»25. El Comité Central Fallero (1933/1934) Esta crida va tindre ressò als barris de la ciutat i prompte es van crear noves comissions, junt les dues fundacionals Méndez Núñez i Blasco Ibañez. El Agrario26 apuntava la constitució de la falla de la plaça d’Emilio Castelar — la Bassa— i carrers adjacents: Alameda,

El Agrario, 18 de març de 1933. El Agrario, 1 d’abril de 1933. L’article duu per títol El epílogo de las Fallas. El Agrario, 1 d’abril de 1933. Ibid.

Junta Local Fallera

P. Iglesias, Pi y Margall, Espanyoleto i Sant Francesc. La presidència recaia en Ernesto Sanz Roselló. També era constituïda la falla de la plaça de l’Ajuntament que acaparava els carrers de García Hernández, Germanies, Diputat Sanchis Pascual, Ensenyança, Santes, Sant Tomás, Grau, Vera i plaça Roca. La llista de components va estar encapçalada per la presidència honorària de l’artista Paco Bolinches i del president efectiu Joaquín Miralles Pla. A més a més, es va constituir la comissió femenina d’esta comissió, sota la presidència de Rosita Baldoví Morales. Una setmana després de falles, la comissió de la plaça de Blasco Ibañez realitzava la reunió per liquidar els comptes de l’exercici faller a més de seguir plantant falla. També va ser el moment d’agraïr la llavor realitzada pel seu president Emilio Llanderal i per l’artista de la falla Francisco Climent27. El nou president fou Vicente Villena Codina. A la premsa28 també es feia ressò de la Junta General celebrava amb la dació de comptes de la falla Méndez Núñez i on va estar elegit com a president Francisco Gironés29. També es va constituir la de la plaça de la Humanitària —José Espejo i Corretgeria—, que va tindre com a president a Rafael Garcia Martínez, i comprenia els carrers de Francisco Rubio, José Es27 28 29

pejo, Arquebisbe Mayoral, Ensenyança, Matilde Ridocci, Pes, José Carchano, Bellver, Colom, Menor, Maluenda, carrer i plaça de Roca, porta de sant Tecla, Hernán Cortés, Canonge Cebrián i Cebrián. A la plaça de la República —del Mercat— també es constituïa comissió fallera sota la presidència de Luis Vidal i tenia l’àmbit dels carrers Noguera, plaça de la Seu, Vallés, Caldereria, Pescateria, Wilson, Pi, plaça 12 d’abril, Matilde Ridocci i la plaça del Mercat. També a la plaça del Dr. Simarro —Tetuan i Sant Francesc— es volgué plantar falla, nombrosa comissió que va estar encapçalada per Carlos Piqueras Ballester. Rafael Vidal Semper fou el primer president de la falla de la plaça Enríquez, conformada per a les falles de 1934. També, es van crear les falles del carrer Vernisa amb la presidència de Rafael Bernabeu Perales i de la plaça Atilio Bruschetti —Sant Pere— que va tindre com a president a José Rizo Sanz. Una de les falles que es va constituir però que no arribà a plantar falla fou la de la plaça de Bonaire, presidida per Joaquín Zorraquino Benito i amb Rafaela Serra Cabanes com a Fallera Major. La falla es va dissoldre a conseqüència de la dimissió de la Fallera Major (Sánchez, 2015: 108). També les falles infantils anaven constituint-se. Una de les primeres fou la

El Agrario, 25 de març de 1933. El Agrario, 1 d’abril de 1933, dins de Notas falleras. Com a curiositat, aportar que la junta constituïda va presentar la dimissió el 13 de setembre i va ser constituïda una nova sota la presidència de José Vidal Calatayud. El Progreso, 23 de setembre de 1933.

Les falles de Xàtiva

de la plaça de l’Om, que ja va plantar el 1933, i que va estar presidida per Ernesto Gandia. Ja en el més d’agost va ser admesa en el Comité Central Fallero la falla infantil del carrer Cebrián, de la qual era president Luis Vidal. El 6 d’abril de 1933 era constituït el Comité Central Fallero el qual tenia que vetlar pels treballs d’organització i propaganda dels festejos generals. Al despatx de l’alcaldia acudiren els delegats destinats per les Comissions de falla que havien estat constituïdes fins el moment. Per unanimitat dels presents es va acordar constituir l’ens i nomenar els següents càrrecs: - President, Siro Díez Company (Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes) - Vicepresident, Ernesto Sanz Roselló (falla Emilio Castelar) - Secretari, Juan Aznar Bellido (Oficial del Negociat de Fira i Festes) - Sotssecretari, Rafael Gómez Calabuig (falla Méndez Núñez) - Interventor, José Cegarra Pacheco (falla Humanitària) - Dipositari, Vicente Villena Codina (falla Blasco Ibañez) - Vocals, Antonio Menénedez Ramirez (falla República), Fernando Rizo Sanz (falla Atilio Bruschetti), Ramon Alonso Reig (falla Dr. Simarro), Francisco Mulet (falla Enríquez), José Ribelles (falla infantil de l’Om) i Carlos Cabo (falla Bonaire)30. 30

Aleshores, el Comité Central Fallero va estar format, sota la presidència per part de la regidoria de l’Ajuntament, per les onze falles constituïdes inicialment (Emilio Castelar, Méndez Núñez, Humanitària, Blasco Ibañez, República, Atilio Bruschetti, Dr. Simarro, Enríquez, Bonaire i la infantil de l’Om) i de la infantil del carrer Cebrian que s’afegí després. Les comissions falleres, com es pot comprovar, aportaren un delegat a este comitè. A l’acta de constitució de l’ens faller, junt la relació nominal dels components del Comité Central Fallero, apareix la demarcació de carrers i falles que comprenia cada comissió fallera (Sánchez, 2015: 12). Sembla que esta relació fou aportada per cada falla i després fou modificada i consensuada, d’acord a les nombroses modificacions realitzades en bolígraf sobre l’original escrit a màquina. A estes falles constitutives del comitè, s’afegiren altres que de forma improvisada decidiren plantar falla aquell 1934. A la plaça 12 d’abril —Mossèn Urios— es plantà una gran mentre que es plantaren altres tres falles més als carrers Argenteria, Canalejas (a l’inici de l’Albereda en la plaça de la Bassa) i sant Josep. Respecte el nom de Comité Central Fallero li ve per ser el mateix que es va usar per definir l’organització que

El Agrario, 22 d’abril de 1933.

Junta Local Fallera

En l’organització de cada comissió fallera es definien els habituals càrrecs directius i no podia faltar la figura de la Bellesa Fallera, precursora de la Fallera Major, la qual era elegida entre les components de la denominada Comissió Femenina. Un exemple és el de la comissió de la falla de la plaça Enríquez, que va elegir la seua bellesa fallera i la seua cort d’honor mitjançant una votació popular. Realitzat l’escrutini, va resultar per majoria Victoria Medina Martínez, amb la casualitat de ser la filla de l’alcalde de la ciutat31.

Lolita Sanz Quilis, Fallera Major de Xàtiva de l’any 1934

centralitzara la festa fallera de la ciutat de València. El Comité Central del cap-i-casal es va formar l’11 de febrer de 1927, reunint-se els presidents de les 49 comissions i conformant un ens per coordinar les comissions i realitzar les gestions per obtindre el suport i les ajudes econòmiques per a la festa. El funcionament sembla que no va ser molt eficaç en anys posteriors, doncs és té notícia d’una refundació l’any 1930 (Ariño, 1990: 175).

31 32

El Comité Central Fallero, ja posat en marxa, començava a definir les falles de 1934. A una de les reunions de finals del mes de maig va tindre cabuda el designar la Fallera Major de Xàtiva. A esta reunió celebrada a l’ajuntament assistiren les distintes belleses de les comissions falleres i, entre estes, elegir la Fallera Major. La màxima votació va recaure en Lolita Sanz Quilis de la falla de l’Ajuntament. Acabada l’assemblea es va organitzar una caravana automobilística que va recórrer els carrers de la ciutat. El dia finalitzà amb un ball en el garatge de Vicente Villena32. L’exaltació fallera es realitzà a la plaça de bous. També va estar l’encarregat d’organitzar dues verbenes en la Fira d’Agost —dies 14 i 17—, als jardins de la Glorieta dedicades al «Vestido de cuatro pessetes y al Peinado» amb premis per als concursants. El Comité Central

El Agrario, 22 d’abril de 1933. El Agrario, 27 de maig 1933.

Les falles de Xàtiva

els llibrets, com ara l’Ateneu Cultural i el Centre Valencianista.

La Revista Art i Foc va recollir gran informació de les falles de Xàtiva de 1934. FS-22, AMX

Fallero també convocà el concurs del cartell anunciador de les falles de 1934 encara que no va publicar cap llibret o revista que arreplegara la informació fallera. La mancança d’una publicació fallera va estar suplida per la revista Art i Foc, editada a València, la qual recollia els esbossos de les falles grans i infantils així com fotografies de les belleses falleres d’algunes comissions. A més a més, es crearen premis per a les millors falles i els llibrets de falla, els quals eren atorgats per l’ajuntament així com altres entitats que s’oferiren a premiar també les falles i 33

Passades les falles de 1934 el Comité Central Fallero es dissolgué amb la perplexitat de no ser constituït durant l’exercici 1934/1935. Un dels motius podria haver influït en esta dissolució és allò ocorregut en els premis fallers de 1934, doncs es van atorgar els premis quan encara estaven plantant-se les falles de les places d’Enríquez, Sant Francesc i Sant Pere. La premsa significava «el descontento existente en un numeroso sector fallero por la forma anómala en que se procedió al Reparto de los premios del Ayuntamiento»33. El motiu de que les nomenades falles no estigueren plantades fou el fort vent present que posà en greu perill la plantà en aquella nit. El motiu sembla ser les desavinences entre els membres del comitè on alguns volien imposar les seues idees sobre la resta. Després de les falles de 1935, després d’un any sense el Comitè Central Fallero, la premsa promocionava la constitució de l’ens faller i ens aportava el perquè de la seua dissolució: «Nos satisface que haya despertado el ánimo en estas Comisiones y juntamente con las de este año y otras de nueva creación, colaborar de común acuerdo y dentro de la mayor fraternidad para que las próximas fiestas falleras de 1936 dejen bien sentado el nombre de Játiva en todas partes, cele-

El Agrario, 22 de març de 1934.

Junta Local Fallera

Saetabis era el lema de la falla que va plantar José Rabasa a la plaça d’Emilio Castelar l’any 1934 i que va aconseguir el primer premi atorgat per l’ajuntament

brando variedad de festejos que atraiga y estacione al forastero, sin olvidar la confección de llamativos carteles murales y programas de mano, elección de Fallera Mayor (y no el enjambre del primer año) becerradas en la plaza de Toros, funciones benéficas en los demás espectáculos públicos, verbenas en el Mercado al por mayor aprovechando la época estival que no funciones, et., etc., para lo cual es necesario, útil e indispensable la reconstitución del Comité Central Fallero a base de Delegados de todas las comisiones que se constituyan actualmente, representantes de la Patronal y prensa teniendo presente evitar 34

a toda costa el cacicato a algunos de sus miembros pues esta forma dictatorial no debe prosperar en reuniones democráticas como ocurrió el primer año de su actuación, sino funcionar con entera imparcialidad y aportando iniciativas asequibles a la práctica»34.

Aleshores, l’any 1935 va ser l’Ajuntament, junt el Centre Valencianista de Xàtiva, el que es va encarregar d’organitzar les falles de la població. Per a les falles de 1936 es va tornar a constituir el Comité Central Fallero sota la presidència de Ramon Alonso Reig, component de la falla de la plaça Dr.

El Agrario, 23 de maig de 1935.

Les falles de Xàtiva

Simarro (Tetuan–Sant Francesc) i qui ja havia format part del Comitè l’any 1934. Després de la contesa Bèl·lica, l’ens aglutinador de les falles es tornava a constituir l’any 1943 sota el nom de Junta Central Fallera, un nom que en dos anys va desembocar en l’actual de Junta Local Fallera. Com a curiositat ens permetem apuntar, que per la importància que les falles havien adquirit en la ciutat, l’ajuntament va prendre l’acord de declarar festiu el 19 de març, per la festivitat de sant Josep junt el 15 d’agost —dia de l’Assumpció de la Mare de Déu i primer dia de Fira— i el 15 de maig, dedicat a Attilio Bruschetti. La premsa es mostrava perplexa i indignada per no haver declarat festiu el 5 d’agost, festivitat de la Mare de Déu de la Seu35. A tall de conclusió Al present assaig hem volgut destacar, una vegada més, la posada en marxa de les falles de Xàtiva i observar la transformació palesa en l’organització i planificació en el fet d’arribar a plantar una falla. Es partix d’un simple desig, d’un entusiasme vers una inquietud, que és el que li ocorregué a Paco Climent Mata, on acudint a la seua junta directiva de la Música Vella i al pensat-i-fet, va conformar una (premeditada) falla. En un any, este simple desig pateix una metamorfo35

si amb la creació d’un estament que aglutina a persones amb este mateix desig. La comissió fallera és present, per primera vegada, a la societat xativina, una agrupació capaç de promoure relació entre persones amb una mateixa afició —com altres ja presents amb tarannà cultural o esportiu— i capaç d’organitzar una festa de diversos dies, una altra novetat en una societat acostumada a que la festa a sant Josep estiguera establerta en una diada i, en comptats casos, una vespra. I el darrer pas, després de vore que les comissions falleres funcionaren de manera satisfactòria, va ser la creació de noves i, sobretot, la constitució de l’agrupació d’estes: El Comité Central Fallero. Dona la sensació de què les falles de Xàtiva han anat pas a pas, peça a peça, com si s’haguera seguit un manual de «construcció d’una festa», encara que també sembla que la il·lusió i les ganes de festa, participació i comboi, va accelerar la construcció de les falles, i que al cap de més de setanta cinc anys hem observat una evolució, de la qual hem d’estar satisfets. Bibliografia Periòdics i revistes Álbum fallero, 1934. JCF El Agrario. BMX Recurs digital El Demócrata. BMX Recurs digital

El Agrario, 6 de maig de 1933.

Junta Local Fallera

El Obrero Setabense. BMX Recurs digital El Progreso. BMX Recurs digital El Radical. BMX Recurs digital Llibret explicatiu Falla El Cid plaça de la Trinitat. 125 anys, 1990. BMX Llibret Játiva, festividad de las fallas, 1933. BMX Articles i llibres ARIÑO, A. (1990): «La falla Turística», dins de DDAA: Historia de les fallas, Levante-EMV, València, pp. 165183. COLL, J. J. (1993): «Fa 60 anys. Les dos falles del 33», Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1993, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 37-70. — (1994): «1934: Es consolida la festa fallera a Xàtiva», Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 9899. FITÓ, J. Ll. (1994): «1934: L’eclosió de les falles a Xàtiva», Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 100104. QUILIS RÓDENAS, J. (2005): «Falles de Xàtiva a la II República», Catàleg de l’exposició de la Setmana Cultural Falles Benlloch-Alexandre Vi i República Argentina, Xàtva. SÁNCHEZ I PÉREZ, J. (2015): Quadern de falles. Xàtiva. 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. SANCHIS AMBRÓS, M. (2001): «Colilla i las falla infantiles», dins de Castelló, J., Sanchis, M. i Mir, H: Fallas infantiles. Juego y tradición, Ajuntament de València, València, pp. 36-37. 39

— (2011a): «No tot és Cendra. Sobre els xativins que han escrit i investigat sobre falles fora de l’àmbit local», Falles a Xàtiva 2011, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 134-141. — (2011b): «El naixement de la premsa festiva, fallera en particular», Cendra, núm. 11, AC Malalts de falles, València, pp. 18-29. SANCHIS MARTÍNEZ, J. (1995), «Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles», Xàtiva en falles 1995, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 66-68. — (1996): Història de les Falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, Xàtiva. TORTOSA GARCIA, R. (2007): «La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals», El Verí del Foc, número 1, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 58-61. — (2013): «Alfredo Sendín Galiana i José M. Esteve Victòria, dos lletraferits de les falles nascuts a la Costera», El Verí del Foc, número 7, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 87-102.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

El iaio, ninot indultat de l’any 1943

Rafa Tortosa Garcia

L’indult del ninot a Xàtiva

’oficialitat de l’indult del foc d’un ninot de falla es produeix l’any 1936, i va es va correspondre amb la figura d’un llaurador jugant al truc. Així ens ho confirma la premsa local del dia 20 de març: «El indulto del “ninot” va tomando arraigo en nuestra fiesta fallera. Este año también ha sido indultado un “ninot” habiéndole tocado suerte al labriego del grupo truquero de la Falla de la Plaza de Hernán Cortés».

Aquest ninot, obra de l’artista Antonio Royo, pertanyia a la falla del carrer José Espejo —actual carrer Corretgeria—, i duia per lema Partida de truc en l’Horta i va aconseguir el tercer 41

Les falles de Xàtiva

Indult del ninot El Agüelo

premi. Al programa de festeigs editat a la revista Xàtiva Fallera es va programar per al 19 de març l’acte de l’indult del ninot: «... A las nueve de la noche, el “ninot” indultado del fuego será transportado por el Comité Central Fallero y el Centre Valencianista, acompañados de numerosas bandas, a las Casas Consistoriales para formar el Museo Fallero...»

Després de la guerra, les falles tornen a la nostra ciutat, i és l’any 1943 quan es rellancen de manera definitiva, plantant-se tretze falles i conformant un bon programa de festejos. Dins d’aquest programa es va realitzar l’exJunta Local Fallera

posició del ninot entre els dies 7 i 14 de març, fent-se l’elecció del millor ninot per votació popular. El ninot guanyador va estar la figura d’un iaio vestit de llaurador. Aquest pertanyia a la falla de la plaça dels Màrtirs de la Revolució —actualment de Sant Jaume— i va estar confeccionat per l’artista xativí, José Garcia Tortosa Vèrnia. El dia 19 el ninot fou indultat tal segons la crònica del 21 de març de 1943 de Las Provincias: «Se ha indultado, antes de la “cremà”, al artístico “ninot” de la Junta Central: un viejo admirablemente hecho por el artista Vernia, que pasa a la sección folklorica del Museo Munici-

pal de Bellas Artes (muy visitado estos dias)».

Els ninots indultats de l’any 1944 foren els mateixos ninots de l’any anterior. Al iaio li se va unir el seu nét, composant el grup indultat de 1944. Aquestos ninots pertanyien al cadafal Lo pasat de la falla de Sant Jaume, obra de José Castelló, i van ser transportats al Museu Municipal en cavalcada: «... Esto reza el programa oficial; pero fuera de él, han surgido, otros números de importancia, como el del traslado al Museo Municipal folklórico, del “ninot” indultado de la plaza de los Mártires (antes San Jaime), que tendrá lugar el domingo por la tarde en otra cabalgata, con asistencia de las falleras, comisiones y músicas.»

Aquests ninots portaven com a crítica l’ estància dels ninots indultats durant l’any que no fou del tot afortunada, criticant l’indult de les figures amb el destí al Museu, i apostant per una futura deserció del ninot. Després d’aquestos tres anys d’indult, aquest fet deixarà de produir-se en les falles de la nostra població i ja serà setze anys després, l’any 1961, quan trobem notícies sobre l’indult d’un altre ninot faller, sent l’afortunat el representatiu d’una dona troglodita de la falla de Tetuán obra de J. Martínez Mollà.

«El iaio» de José Garcia Tortosa Vèrnia Una vegada plantat el cadafal Coses que pasen a la plaça, la figura s’hi trobava junt la figura del seu nét però no formava part d’una escena dins de la falla sinó que hi eren dos espectadors més del monument faller d’aquell any, on el major li explica al seu nét Luisin les escenes que conformen la falla així com del perquè es cremen les falles: «Encara faltava un més pa que vingueren les falles ya estaba el agüelo al net contantliu entre rialles lo que faíen els díes de tant de tragín traques lo qu’els dos chunts se riuríen veguent i corrent les falles. Así als dos tením, mirant la falla el netet i el agüelo presumin que pa ell no ya secret. Ya el vellet ha adivinat de lo que la falla trata i al net liu ha esplicat. Anirá a vorer atra? Así se volen quedar ell molt clar ho ha proclamat pues ésta els va agradar per l’asunt tan ben buscat. El netet tot es preguntarli: ¿aixó qué es? ¿ahí qué fán? I ell contesta que contesta sinse vores enfadat.

Les falles de Xàtiva

Explicació de l’escena El Agüelo i el net

No es creguen que está así perqu’el háchem convidat a ferse un gotet de ví. No señor, ell está así per sa propia voluntad. Ells han vist totes les falles i en elles molt san fijat i esperem qu’el primer premit esta falla el obtendrá. I si no el obté esta falla —ell eu diu molt enfadat— pegueli foc en seguida… peguéume foc… per pietat.»

El ninot indultat va ser dipositat al Museu Municipal i va romandre exJunta Local Fallera

posat fins els anys vuitanta a l’Almodí. Les obres de remodelació i el redreçament del museu van fer que el ninot acabara al magatzem del museu. Gràcies a aquest acte —encara que semble tot el contrari—, el ninot ha arribat a estar present i ser un dels objectes més importants del patrimoni faller de la ciutat. Com hem comentat, el fet anecdòtic del ninot és que l’any següent va estar una altra vegada indultat. Sembla que el 1943 es va fer efectiu l’indult per part de la comissió però la figura no es va transportar al Museu Municipal, fet que si que es va produir el 1944, on l’ajuntament va enviar una carta al 44

cho Museo. El festejo tendrá lugar, Dios mediante el mismo día de San José a las seis de la tarde; los detalles de organización los recibirán directamente de la Junta Local Fallera».

Si ens fixem a l’esbós del cadafal, podem contemplar que a l’escena de davant s’hi troben dibuixats els dos ninots indultats l’any anterior davant la porta de l’Almodí xativí. Es criticava el cert abandonament que havien tingut els ninots de falla i el poc sentit que tenia indultar figures, amés de previndre la deserció del ninot. Enrique Gil, l’autor de la crítica fallera, ens plasmava en lletra com els ninots deixaven el Museu atès que durant tot l’any no els havien fet cas i se’n tornaven una altra vegada a la falla per a ser cremats: Ninot El Agüelo

president de la comissió de Màrtirs de la Revolució, José Vidal Calatayud, on deia que «acordó conceder un premio de cincuenta pesetas y a la vez indultar de la “cremà” a los dos ninots que figuran en su Falla, titulados “El aguelo y el net” que ya fueron indultados el año pasado. Esta Comisión de Fiestas que me honro en Presidir, juntamente con la Junta Local Fallera, quiere con dicho motivo organizar un pequeño festejo que consistirá en trasladar en Cabalgata los mencionados “ninots” al Museo Municipal, donde se instalarán en la Sección fallera habilitada en di-

«Esta Xàtiva té cóses que son dignes de admirar, de chiquetes i de gróses i para tot paladar. ¿Qué vols, antic?, pos antic; ¿que vols modern?, pos modern. Tant el póbre com el ric, te de tot estiu e ivérn. Hara que de antic parlém deixem lo modern apart, q’entre el pasat i el presen, lo més antic te més art. Tinguém en ésta un Museo, qu’está de replet qu’estalla, platerets, gotets, solfeo, i han hasta ninots de falla.

Les falles de Xàtiva

Sala museu de Xàtiva amb El Agüelo exposat

Tant es veritat lo dit, que vaig pasar l’atre día, i de pensaro me ric, vaig tindre gran alegría.

Yo els reconec en seguida, i allí me quede parat, eren dos ninots en vida, que indultaren l’any pasat.

Allí en la mateixa pórta del Museo, ya indicat, veig un vellet que s’en pórta a un chiquet molt indignat.

L’agüelo li día al net: tira cap avant i calla, mos han plantat un bolet i yo men torne a la falla.

Junta Local Fallera

Tot un any así tancants, sense fer cás de nosatros. ¿Pa qué siguem indultats?, yo me tire al fóc de nasos. Yo al vore qu’el agüelet s’encontraba tan furiós, vaig i li dic al chiquet: ves en t’agüelo mocós. Asó es un cás de consensia, pues com no ha sigut premiat, se li ha acabat la pasensia i s’en a anat escamat.

veure la tècnica de realització de ninots a partir de motles farcint en una primera capa de cera i una altra d’escaiola per tal de donar-li consistència a la figura. A grans tretes, el ninot presenta una brutícia general, una inestabilitat en l’estructura de fusta i diversos forats en la roba. Faltaria fer un exhaustiu anàlisi inicial de l’estat actual del ninot i valorar les actuacions posteriors per a una completa restauració.

Si el art no té recompensa, después del indult del fóc, vindrá cuant ningú seu pensa, la desersió del ninot.»

Per a cartell del ninot El ninot, de 130 cm d’alçada, representa a un llaurador vestit amb brusa o casaca de color negre, amb el corresponent nus, i pantalons a ratlles portant espardenyes de careta i calces als peus. Al cap porta un mocador i sobre aquest una gorra negra. Es sustenta sobre una estructura de fusta formant a la base un graella de llistons en la qual se sosté. La cara —amb les tretes i arrugues característiques d’un home major— i les mans són de cera colorada i té pintat part del cabell i les celles. El ulls són de vidre. Degut a que té trencats els dits, s’observa una secció de les mans tenint la capa de cera i una interior d’escaiola, fet que ens fa 47

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Les falles i la Patrona.

Juan Vicente Martí Arquimbau

ins de la setmana fallera xativina trobem alguns actes que la fan genuïna, comparant-la amb la ciutat de València, com són l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu i la baixada del patriarca Sant Josep en processó des de la seua ermita fins a l’Albereda. Ambdós actes són característics pel sentiment i la devoció dels fallers cap als seus patrons. Tot i no ser el patró de la ciutat, Sant Josep sempre ha estat un dels sants de major devoció popular a Xàtiva, venerant-se a la seua ermita, de la que és copatró conjuntament amb Santa Bàrbara màrtir, patrona dels trons i la pólvora.

Pàgina anterior: arribada de la nova imatge de la Mare de Déu de Mariano Benlliure. Foto Sarthou. Any 1943

Les falles de Xàtiva

Anvers de medalla cap al 1700. Mare de Déu de la Seu

Revers de medalla cap al 1700. Mare de Déu de la Seu

Fent una mica d’història, l’any 1748, en el que Xàtiva va patir de prop el terratrèmol de la localitat veïna de Montesa, es va exposar als peus de l’Altar major de la Seu la imatge barroca de Sant Josep, baixada des de l’ermita, la Custòdia amb el Santíssim i la imatge gòtica barroquitzada de la Mare de Déu de la Seu, a més de les imatges de plata, avui desaparegudes. Aquest fet es troba reflectit al llenç que conserva el nostre museu de Belles Arts, atribuït a Josep Amorós i datat el 1749, un any després del succés. L’obra, posa de manifest que eren les dues devocions de major força a la Xàtiva del segle XVIII, però, a més, trobem nombroses representacions artístiques d’aquesta

dualitat, com per exemple, gravats, medalles portant-los a les dues cares o retaules ceràmics en els quals apareixen en la mateixa importància devocional.

Junta Local Fallera

Avui, en ple segle XXI, aquesta devoció cap a la patrona continua, com demostra la seua festivitat el 5 d’agost amb la processó general, així com l’ofrena floral fallera, un dels actes més esperats pel col·lectiu faller. El seu significat no és altre que el d’oferir-li flors en senyal de fervor i agraïment per tot allò que ocorre durant l’any, però de forma festiva, dintre del context de les falles. Des dels rams més modestos, passant pels buquets, els poms o les cistelles florals, 52

Tapiç multicolor en l’ofrena de 2012

són els ingredients perfectes junt amb la música i la indumentària valenciana, per honorar a la Mare de Déu. D’altra banda, comentarem una efemèride important, ja que la imatge titular de la Mare de Déu ha complit 75 anys. L’any 1943, Mariano Benlliure va restituir la imatge titular de la Mare de Déu de la Seu per al cambril de l’altar major de la Col·legiata, eixint per primera vegada en processó en la seua festivitat. Adjuntem una fotografia de Carles Sarthou que mostra l’arribada de la imatge on tres falleres li fan una ofrena simbòlica, reconeixent entre elles Remedio Laguía Mira, fallera Major de Xàtiva d’aquell mateix any. Un altre exemple de la vinculació del món faller i l’ofrena, el trobem a la Coronació de la Mare de Déu de la Seu celebrada a l’Albereda, l’any 1973, on 53

Imatge de la Mare de Déu. Segle XIX. Actualment a l’església de Sant Francesc

Les falles de Xàtiva

Ofrena de flors 2013

van desfilar totes les comissions falleres per guarnir de flors la imatge acabada de coronar solemnement. Aquest acte es va celebrar fent 50 anys del Decret de Patronat Canònic de la Mare de Déu de la Seu com a Patrona de Xàtiva, atorgat el 1923 pel Papa Pius XI, encara que la imatge era una talla que tenia gran devoció a Xàtiva des del segle XIV. L’ofrena floral ha anat canviant d’ubicació durant les darreres dècades del passat segle fins a l’actualitat. Així, primerament, l’acte es celebrava dins de la Seu, als peus de l’Altar major que acull el cambril de la nostra Patrona, fet que li donava major solemnitat a les festes. Més tard, l’ofrena va passar a celebrar-se en la porta principal de la Seu, traient la imatge processonal de la Mare de Déu entre les dues estàtues dels papes Borja, amb els corresponents panells de fusta per a confeccionar el tapís de flors multicolor. Junta Local Fallera

Anys després, es va treure una imatge de la Mare de Déu del segle XIX que va pertànyer al Doctor Sumsi, propietat de la Col·legiata. Aquesta bella imatge va presidir l’ofrena de flors fins a l’any 2007 en el que va ser restaurada i entronitzada en l’església de Sant Francesc per celebrar-se a la Seu l’exposició La llum de les imatges; Lux Mundi. Des d’aquell moment, es va utilitzar un parell d’anys una imatge de la Patrona que es custòdia a la parròquia de Sant Pere i que és obra del xativí Francisco Boliches. Aquest fet de no tindre imatge pròpia per a l’ofrena, va promoure la realització d’una altra imatge per part dels Alets, realitzada en porcellana i que va presidir l’ofrena a la plaça de la Seu de l’any 2011 al 2015. En aquest període es va introduir el fet de realitzar l’ofrena amb rams de dos colors, amb clavells blancs i rojos, per tal de fer un tapís ornamental i trencant amb l’ofrena multicolor, a excepció dels buquets de les falleres majors que són diferents i es col·loquen als peus de la imatge. L’evolució de l’ofrena ha estat positiva, ja que, des de l’any 2016, ha tornat a celebrar-se dins de la Seu, als peus de l’Altar, com es feia al principi. D’aquesta manera, l’Abat José Canet, amb molta sensibilitat cap a les nostres tradicions i cap festa de les falles, rep a les falleres majors de cada comissió per a fer l’entrega de les seues flors. Finalment, és la fallera major de Xàtiva qui tanca l’ofrena com a màxima representant de la festa fallera. És impossi54

Ofrena de flors a la Plaça de la Seu amb tapiç floral bicolor. Any 2013

ble descriure les emocions que es senten a l’aplegar als peus de la imatge de la Mare de Déu de la Seu, la moreneta, com entranyablement l’anomenem. Llàgrimes, mirades, pensaments, agraïments, records per tots aquells que ja no están amb nosaltres, són els sentiments que afloren en els fallers que realitzen la seua ofrena, barrejats amb l’olor de clavells, assutzenes o roses, baix l’immillorable marc de la nostra Col·legiata Basílica de Santa Maria. La Junta d’Alets sempre ha col·laborat de forma desinteressada amb la Junta Local Fallera per a organitzar l’ofrena, intentant millorar any rere any aquest acte i donar-li major plasticitat i bellesa. Aquesta tasca va ser reconeguda l’exercici 2009 per la Junta Local Fallera atorgant-li a aquest col·lectiu la insígnia d’or. Fent un poc d’història, la Junta de fàbrica de Nostra Senyora 55

Ofrena a l’interior de la Seu. Any 2018

de la Seu va ser constituïda l’any 1681 i conformada pels Elets, era l’encarregada de supervisar les intervencions constructives y artístiques de la Col·legiata. «Elet» significa elegit o triat, ja que els Elets eclesiàstics eren nomenats pel capítol y els Elets seglars eren designats per la Ciutat. Actualment, els Alets, com ha evolucionat popularment la paraula, són els encarregats, conjuntament amb la Confraria i Cambreres de promoure la devoció a la Mare de Déu de la Seu, preparar la festa a la patrona i mantenir el ric patrimoni entorn de la imatge. D’aquesta manera, cada 5 d’agost, els xativins i xativines agraïm la intercessió de la Mare de Déu de la Seu realitzat al tradicional miracle del lliri de 1600 al Reial Monestir de Santa Clara, on, miraculosament, va cessar la pesta que assolava la Ciutat.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

La romeria a l’ermita de

Joan Quilis i Rodenas

i hi ha alguna cosa que diferencia a les falles de Xàtiva i els dona personalitat pròpia, aquest, és sense dubte, la romeria, que es realitza, a l’ermita de Sant Josep, el matí del 19 de març, doncs, de totes les localitats, on es planten falles, la nostra és l’única que realitza aquest acte. Aquesta romeria, podríem dir, que, no és una creació del món faller, sinó que, és un esdeveniment, ja existent, del qual, el col·lectiu faller participa, s’integra i el fa com un acte indispensable, dins de la seua programació. La romeria a l’ermita de sant Josep, hi ha que vincular-la, amb el gremi de fusters de Xàtiva, doncs, són aquests, els que tenien a Sant Josep com a patró del seu gremi. Una primera notíPàgina anterior: altar major de l’ermita de Sant Josep

Les falles de Xàtiva

cia que tenim, d’aquesta celebració, la trobem en les ordenances (1) de la Ciutat de Sant Felipe de 1750, (Part I, títol XXVI, ordenança LXXI): «Dia diez y nueve, fiesta de San José, convida el clavario y mayoral de los carpinteros y albañiles à la ciudad visitando à uno de los Diputados: y se convoca al Ayuntamiento à la hermita del Santo, à las diez, y assistencia à la missa, y sermon, y por la tarde, à las tres, en la colegiata, desde donde và en procesión a dicha hermita.»

Com veiem aquesta celebració, en 1750, constava de dos parts. Una primera pel matí, en la que es realitzava missa a les deu, en l’ermita i una segon part, que es desenvolupava per la vesprada, realitzant-se una processó des de la col·legiata a l’ermita de Sant Josep. Les ordenances, on trobem aquesta informació, no ens diuen res més, ni recorregut, de la processó, ni, qui l’encapçalava. També desconeixem si a banda de les celebracions religioses, hi havia algun acte més festiu. Basant-nos en aquest document, podem plantejar-nos alguna suposició. Com per exemple, que l’accés, a l’ermita, es faria, per les conegudes, com revoltes de Sant Josep, doncs, el camí ample i asfaltat,per on hui en dia es fa el descens, processional, el 19 de març, no existia. Coneixem, per un quadre del museu de Belles Arts, la imatge del Sant JoJunta Local Fallera

sep (2) que és processionària, es tracta d’una obra anònima, on es representa, l’altar de la Seu en 1748, amb motiu de les rogatives que es van fer per a que s’acabaren els terratrèmols, que Xàtiva estava patint. Aquesta imatge, es tenia molta devoció en la nostra ciutat i era baixada de l’ermita, quan hi havia alguna epidèmia, plaga o en aquests cas terratrèmols. La imatge que veiem representada, podem dir que és una obra barroca, possiblement del segle XVII i que no seria estrany, que haguera substituït a alguna talla, més antiga. Un altre dubte, que podem plantejar-nos, és si en 1750, encara restava en peu l’antiga ermita gòtica, que podem veure representada en el dibuix del flamenc Anton van den Wyngaerde (3) de 1563 o pel contrari, ja s’havia construït o estava en projecte, l’edifici neoclàssic, que coneixem hui en dia. Encara que per l’estil arquitectònic, fa pensar que la nova ermita es construiria entre finals del segle XVIII i principis del XIX. De la primitiva edificació, resten alguns testimonis, com la volta amb nervadures, que trobem en la base del campanar, que podem datar com de finals del segle XV. Sembla, que la primitiva ermita gòtica, estava, dedicada sols a Santa Bàrbara i així apareix en el dibuix de Wyngaerde, no sabem, quan passaria a compartir la titularitat amb Sant Jo58

Ermita de Santa Bàrbara, segons el dibuix de Anton van den Wyngaerde

sep, però l’antic retaule, obra de Gaspar Requena (4), pintat, entre 1560 i 1570, representava, escenes de la vida de Santa Bàrbara, en un carrer i de Sant Josep en un altre. També podem nombrar, les dos escultures, d’aquest sants, que durant molts anys inclòs segles, es podien veure en la fornícula del campanar i que van ser retirades del seu lloc per protegir-les del salvatgisme de la gent. Que aquesta ermita, tinguera una titularitat compartida, no és una cosa estranya, doncs, emparellar als sants, és una tradició, prou enraigada en les nostres terres. Recordem als sants de la Pedra, Abdó i Senén; als sants metges, Cosme i Damià. En Xàtiva també trobem sants emparellats. En l’esglé59

sia de Sant Feliu, prop de l’ermita de la que estem parlant, en el retaule major, podem veure a Sant Feliu de Girona i a Sant Feliu l’africà. També prop, en l’ermita desapareguda de les santes, es podia veure a les santes Anastasia i Basilisa. En l’ermitori de Sant Antoni (5), en l’antic retaule de l’altar major estaven representats Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Com podem veure, això d’emparellar als sants era prou freqüent en èpoques passades. Però tornem a la romeria. Si sabem que ja en 1750 els fuster i obrers, feien aquesta celebració, cal preguntar-se des de quan es feia? Sense dubte, és anterior al segle XVIII i al adveniment dels Borbons. Si el primer d’aquesta dinastia, no ens haguera arrasat la Les falles de Xàtiva

ciutat i el seu arxiu històric, possiblement, en ordenances de la ciutat més antigues, trobaríem informació més llunyana en el temps. La història dels gremis de Xàtiva, encara està per estudiar, però el professor Sebastià Garrido, ens diu alguna cosa d’ells (6) i sobre les celebracions que aquests feien als seus patrons. Ens diu, que a la casa social del gremi solia haver una capelleta, on es venerava al patró, en el cas de no tindre allí la imatge, la guardaven en el convent o parròquia més propera del barri, on celebraven la festa religiosa el dia del sant patró. Durant les celebracions l’esplendor era notari i era normal realitzar: Cant de vespres, completes, matines i laudes amb musica, missa major, amb predicació.

cle, «La primera falla de Játiva ensueños y recuerdos», publicat en el llibre de la falla del Cid de 1946, ens parla breument del que feien els fuster en el Bellveret: «... pues en mi infancia, fuera de la del Bellveret que quemavan los carpinteros la vispera de su Santo Patrono, no habia más fallas que les fogueres de Sant Antoni, hechas con cañas y canyotes, que saltabamos imitando el salto de la garrocha con una caña o simplemente dando brincos sin apoyo alguno.»

Suposem que si, aquests esdeveniments, els realitzaven tots el gremis, el de fusters, no serià menys. Hi ha que pensar que si les primeres ordinacions que coneixem d’aquest gremi (7), són de 1555, podem plantejar l’idea de que, com a mínim des de la segon meitat del segle XVI, s’estan fent festes a Sant Josep.

Ventura Pascual, ens parla de les fogueres que es feien en Xàtiva, en la seua infància, vespra de Sant Antoni i la vespra de Sant Josep. Sabem que ell va nàixer en 1872 (9), doncs, si parlem de la seua infància, ens tenim que referir als anys setanta i part dels huitanta del segle XIX. Lamentablement Ventura Pascual, no ens dona més informació, no ens parla si es realitzava romeria i si, el dia 19 continuava celebrant-se la festa litúrgica, encara que pensem que sí, doncs, coneixem documentació de principis del segle XX, on ens informa dels actes religiosos que es celebraven i que ara veurem.

Però, a banda de la missa i processó, que ens diu les ordenances de 1750, es feia algun altre tipus de festa? Poques són les notícies que tenim i ja ens tenim que anar fins a finals del segle XIX principis del segle XX. L’erudit xativí, Ventura Pascual i Beltran (8), en arti-

Qui si ens dona, un poc més d’informació, és Enric Camànyez i Úbeda, en l’article, «La festa de Sant Josep en els anys 20» (10), publicat en el llibre de la Junta Local Fallera de 1980, on ens explica un poc com era la festa que els fusters feien al seu patró:

Junta Local Fallera

Enric Camànyez i Úbeda (11) va ser music de la «Societat Musical la Primitiva», vinculat a les falles, perquè componia versos a les falleres majors i feia les explicacions dels monuments. Ell va treballar en la coneguda impremta de Mateu. El seu coneixement de la festa dels fusters en Sant Josep, ens o diu ell mateix, en l’article. Ve, perquè els seus avis, van ser ermitans, d’aquest lloc, vivint en primera persona les celebracions.

El Obrero Setabense de 24 de març de1906 on es poden llegir les celebrades del gremi de fuster en el dia de Sant Josep

«La vespra i damunt del “Bellveret”, encenien (el gremi de fusters) una falla o foguera, composta de trastos vells i borumballes; a continuació llançaven al vol les veus de bronze de les campanes, anomenades Santa Bàrbara i Sant Josep. Al dia següent, sobre les onze del matí, es celebrava la missa major,.... dirigida pel mestre Ramírez, i el panegíric era a càrrec de mossèn Pasqual...»

Com veiem en aquest text, en els anys vint dels segle passat, encara continuava celebrant-se la missa, de la que ens parla l’ordenança de 1750. L’autor del text, no ens diu res de la processó a Sant Josep, però suposem que, és processionària la imatge del sant. 61

No sabem fins a quan, es cremarien fogueres en el Bellveret, en 1922, tenim documentada la crema de la tortuga del Corpus (12), la qual, era propietat d’aquest gremi i es va cremar a mode de falla, perquè estava molt deteriorada. A partir d’ací, ja no coneixem, més referències a la crema de fogueres en el Bellveret. Seria interessant, saber, si el gremi, conserva algun arxiu, en el que es guarde, alguna referència més a aquests esdeveniments, que es celebrava, la vespra del dia del sant patró, suposem que no serà així, doncs, ja haguera eixit a la llum i haguera segut estudiat i publicat. Hem localitzat algunes ressenyes, en la premsa antiga, fent referència a les celebracions del fusters. En El Obrero Setabense del 14 de març de 1905 (13), ens informa, dels actes religiosos que es celebren en l’ermita de Sant Josep, ens diu, que el dia de la festa del patró, hi haurà a les set i mitja del matí, una missa de comunió general; a Les falles de Xàtiva

les deu, missa solemne amb orquestra i sermó. Per la vesprada es cantarà, la corona dels set dolors i gojos, hi haurà sermó i es cantarà el «credidi». Una vegada conclòs tot açò, s’organitzarà la processó del Santíssim Sagrament, que farà el recorregut, que hi ha d’una porta a un altra i anirà acompanyat de la música «Nova». No queda clar, quin recorregut, és d’una porta a un altra. Si ens parla de les portes de l’ermita o de les portes de la ciutat. Informació similar trobem en aquest mateix periòdic, però del 17 de març de 1906. Uns dies desprès, el 24 de març (14), el mateix periòdic ens parla, novament, de les celebracions litúrgiques que es van celebrar en l’ermita de Sant Josep, però ara ens aporta un poc més d’informació. Ens diu que una vegada acabats els actes religiosos, es va realitzar una processó, pels voltants de l’ermita, metres es disparaven morterets, bombes i una estrepitosa traca, al finalitzar, es van cantar motets. Suposem que la processó era a Sant Josep. Uns quants anys després, novament en el mateix periòdic, més en concret el del 15 de març de 1924 (15), Continuem trobant les mateixes celebracions. Ens informa que en «La iglesia de San José» el Clavari i el gremi de fuster obsequiarien al seu patró, en el dia de la seua festivitat, amb tres misses: Una de comunió, a les set i mitja del matí; una altra, amb orquestra i sermó, a les deu i mitja i una tercera per Junta Local Fallera

la vesprada a les quatre i mitja, a càrrec de l’Abad de la col·legiata. Si comparem aquest programa, amb el de les ordenances de 1750, veiem, que continuen celebrant-se les misses de meitat matí i la de la vesprada, afegint-se, la de primer hora del matí. L’exemplar de El Obrero Setabense del 19 de març de 1927 (16), a banda de la informació, religiosa, que hem comentat, ens dona una informació, complementaria, encara que també està dins del camp religiós, però que crida l’atenció i que val la pena comentar. Reproduïm, part del text del periòdic: «El lunes, a las diez y media, el Aniversaio por los asociados y carpintereros difuntos. El martes, a las diez y media, aniversario por la difunta josefina Dª Ramona Agustí. El sábado, a las diez y media, aniversario por la difunta josefina Dª Isabel Espí.»

Destaquem el qualificatiu de «josefina» que apareix en les dos dones difuntes. Que eren les josefines? Seria alguna espècie d’associació de les dones del fuster, vinculades al patró del gremi? Hem preguntat a alguns fusters actuals i no han sabut donar-nos una resposta. Fent una comparació, pensem si podria tractar-se, d’alguna cosa similar, a les camareres de la Mare de Déu de la Seu, però amb el seu patró Sant Josep i si és així, quina seria la seua funció? 62

Carro amb falleres, guarnit per a pujar a Sant Josep

Com podem veure, El Obrero Setabense, no ens informa d’altres activitats que no siguen religioses, però tenim que dir que aquest periòdic, era un setmanari de propaganda catòlica i fa poques referències a allò que no està dins de l’àmbit eclesiàstic. Això sí, és una font molt important, ens dona molta informació de tot tipus de celebracions religioses, moltes de les quals, hui en dia ja no es realitzen. Continuem avançant. Quant s’inclou la romeria a l’ermita de Sant Josep en els actes fallers? Durant el període de 63

la IIª República, aquest acte, no entra dins de les activitats falleres, o perquè ningú va pensar en ell o perquè aquest període històric va ser més laïcista i en la programació de les falles no hi havia actes religiosos. Pot ser que es recuperarà, la romeria després de la Guerra Civil i ja juntament gremi de fuster,i comissions falleres i ajuntament. Encara que en 1941, ja es plantarà algun monument, no serà fins a 1943, quan, les falles tornen a estar organitzades i tindre un programa comú. Les falles de Xàtiva

D’aquests anys 1943, coneixem, unes ressenyes de la premsa de l’època. En el diari Las Provincias del 20 de març (17), ens diu, que el 19 de març, es va pujar a l’ermita de Sant Josep i trenta falleres, oferiren al sant, ciris i flors, es va cantar una missa amb sermó, també ens indica que assistiren les autoritats de l’ajuntament i tots els fallers. Es dispararen traques i morters de mitja en mitja hora. Un dia desprès, el 21 de març de 1943, també en el diari Las Provincias (18), parlant de les falles de Xàtiva i més de la romeria, de la que tractem, ens diu que el Bellveret i la costa estava plena de gent i que les falleres van arribar a la gropa d’haques guarnides, amb mantes rallades i amb borles roges. En el llibret de la plaça d’Enríquez de 1944 (19), ens amplia un poc més la informació. Podem llegir: «A las 10 tipica romeria que eixira de la plaça del Caudillo trasladanze a la ermita de Sant Josep a hon se selebrara solemne misa a tota orquesta predicanse un solemne sermo…»

«Y así, en derroche de luz y juventud al estruendo de tracas y campanas, música y canciones, la romeria fallera setabense sube a la ermita en grupas y carroza triunfal a las falleras y su reina para rendirles devotas als Santo Patriarca, mostrandolas con el valenciano atuendo de dorados ajuares, bordados vestidos i sodeñas blondas, confundiendo el centelleo de las lentejuelas con el de sus mirada de ojos...»

Com ja havíem vist en les ressenyes del diari Las Provincias, en aquest anys quaranta, la romeria, es feia amb animals. És fàcil, entendre que en aquells, anys, la majoria de les feines, es feien amb animals i aquest, eren abundants en la nostra ciutat, conforme, aquests van anar desapareixent, també la romeria a l’ermita de Sant Josep, va anar canviat. En els anys cinquanta, canvia un poc la forma de pujar a la ermita. En el llibret de la falla Portal de Valencia de l’any 1953 (21), en el seu programa d’actes, referent al dia 19, ens deia.

Com veiem la romeria tenia un punt de partida, la plaça de la Bassa i des d’allí s’ascendia a l’ermita de Sant Josep. Ara ja, suposem que per la carretera que ascendeix al castell.

«A les nóu del matí tota la comissió i les belleses falleres, ixirem uns darrer de atres, a la plasa San Pere per a reunirse en les demés comissións, i en prosesó farem la puchada a la Ermita de San Chusep.»

En el llibre de la Junta Local Fallera de 1948 (20), el cronista oficial de Xàtiva d’aquella època Carlos Sarthou, encara ens dona més informació:

Com veiem, el punt de reunió ha canviat, passant de la plaça la Bassa a la plaça de Sant Pere, no ens diu si encara pujaven gropes i carrosses, però

Junta Local Fallera

Fallera a la gropa

el programa de falles de la Junta Local Fallera (22) d’un any abans, encara ens indica que, que els cavalls i haques, continuaven tenint protagonisme. Hui en dia aquest acte, encara continuant tenint molta importància dins del programa festiu de les falles, això si, la pujada a l’ermita, ha deixat de ser organitzada, les comissions pugen, un poc al seu aire, sense organització, la baixada, si que està organitzada, doncs, es baixa, amb processó, primer totes les comissions i Junta Local Fallera, desprès el gremi de fusters, portant la imatge del sant i autoritats. Hem intentat, fer un recorregut per un dels actes més característics i iden65

tificatiu de les falles de Xàtiva, doncs, som la única ciutat, que té aquesta celebració, per aquest motiu, cal cuidar-lo i potenciar-lo, per a distingir, de la resta de ciutats que planten falles, les peculiaritats de la nostres festa, que compta amb un acte, que té arrels centenàries. Bibliografia 1: VALDÉS LEÓN, Pedro: Ordenanzas generales para el govierno politico y economico de la ciudad de San Phelipe. Aprobadas por el rey N. Señor. Part I, títol XXVI, ordenança LXXI Còpia facsímil. Ed. Llibreria ParísValencia. 1980. Les falles de Xàtiva

2: GONZÁLEZ BALDOVÍ, Mariano: El museo de l’Almodí. Ed: Exmo. Ayuntamineto de Xàtiva. Xàtiva 1995, pp. 114-135. 3: PIQUERAS HABA, Juan: «Xàtiva en el segle XVI. Assaig de geografia històrica a partir dels escrits de Martí de Viciana i els dibuixos d’Anthonie van den Wijngaerde.» En: Les vistes valencianes d’Anthonie van den Wijngaerde. Ed: Conselleria de Cultura , Educació i Ciència. Valencia 1990, pp. 254-256. 4: CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís i Navarro i Buenaventura, Beatriu: Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI. Ed: Ulleye. Col·lecció una mirada a la historio. Xàtiva 2017, pp. 237-238. 5: QUILIS I RODENAS, Joan: «Per què no salvem l’ermita de Sant Antoni?» En Llibre alternatiu Fira de Xàtiva 2011. Ed. Ulleye. 2011, pp. 49-57. 6: GARRIDO I RICO, Sebastià: «Ordinació i estatuts del gremi de fusters, obrers de vila i de pedrapiquers de l’any 1555». Ed: Llibre falla Benlloch-Alexandre VI 1997, pp. 98103. 7: GARRIDO I RICO, Sebastià: «Ordinació i estatuts del gremi de fusters, obrers de vila i de pedrapiquers de l’any 1555» … Pàg.: 98-103. 8: PASCUAL I VELTRAN, Ventura: «La primera falla de Játivaen sueños y recuerdos». En: Llibret explicatiu Falla plaça del Cid 1946. AMX, fons Sarthou. 9: AA.VV: Gran Eciclopedia de la Comunidad Valenciana. Vol 12. Ed. Junta Local Fallera

Levante El Mercantil Valenciano 2005, pp. 48. 10: CAMÀNYES I UBEDA, Enric: «La festa de Sant Josep en els anys 20». En Llibre Falles de Xàtiva 1980. Ed. Junta Local Fallers. 1980. 11: QUILIS I RODENAS, Joan: «Notes sobre alguns autors de versos en els llibres de falles del barri de Sant Pere 1934-1990». En Llibre explicatiu falla Benlloch- Alexandre VI 2018. Ed. Associació Cultural Falla Benlloch, pp. 102. 12: SANCHIS I MARTÍNEZ, Josep: Història de les Falles de Xàtiva. Ed: Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1996, pp. 41-43. 13: El Obrero Setabense 14 de març de 1905. AMX. 14: El Obrero Setabense 24 de març de 1906. AMX. 15: El Obrero Setabense 15 de març de 1924. Biblioteca Municipal, Fons premsa antiga. 16: El Obrero Setabense 19 de març de 1927. Biblioteca Municipal, Fons premsa antiga. 17: Las Provincias 20 de març de 1943. 18: Las Provincias 21 de març de 1943. 19: Llibret explicatiu Falla Enríquez 1944. 20: SARTHOU CARRERES, Carlos: «La vara de Sant José todos los años florece». En Programa oficial, Fallas de San José, Játiva 1948. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva. 1948. AMX, fons Sarthou. 21: Llibret explicatiu Falla Portal de Valencia 1952. AMX, fons falles. 22: Fallas en Játiva, marzo 1952. ED: Junta Local Fallera Xàtiva. AMX, fons falles. 66

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

La vessant cultural de les falles de Xàtiva

Carmen García Ferrando

er poder començar aquest article, anem a detenir-nos primer en la definició de cultura, que fa referència al conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Vista aquesta definició queda clar que les falles són una mostra de cultura del nostre poble, el poble valencià. Aquesta festa permet la continuïtat d’oficis tradicionals així com també de les nostres costums al llarg del temps, costums que ens identifiquen com a poble. Queda patent aquest fet amb la declaració de les Falles com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el passat 2016. Aquesta declaració comporta una sèrie de compromisos per part del nostre col·lectiu per tal d’assegurar que aquest Patrimoni perdure

Pàgina anterior: portada i disc. Pasdobles Fallers Ciutat de XÀTIVA.

Les falles de Xàtiva

amb el temps. A Xàtiva es realitzen a les Falles diverses activitats i actes de caràcter cultural que compleixen amb este objectiu. Al llarg d’aquest text anem a parlar d’alguns d’ells. Des de la Junta Local Fallera de Xàtiva s’organitza de forma continuada, amb caràcter anual, unes jornades culturals que engloben diferents concursos, com son el del cartell anunciador de les falles, la fotografia per als adults i els concursos per als menuts de la ciutat, com la postal nadalenca, les portadelles o narrativa. En aquestes jornades es realitzen xarrades sobre els aspectes de la festa i s’entreguen els premis dels campionats de jocs de saló. Hi ha comissions que realitzen també Jornades Culturals, organitzant diversos tallers sobre indumentària, música, o xarrades d’artistes fallers, etc. O altres que ensenyen als xiquets jocs populars com botar a la corda, el sambori, etc., per tal de mostrar-los una vida més enllà de les noves tecnologies. Una part important d’aquest Patrimoni Immaterial són els llibres explicatius, que cada volta cobren més rellevància, ja que seran aquests els testimonis de cada exercici faller, on queda reflectit tot el que s’ha fet durant l’any. Aquests llibres a més tenen un gran contingut literari sobre temes de tot tipus relacionats amb la festa, sense oblidar eixe punt satíric que caJunta Local Fallera

racteritza al gènere faller. Les comissions aposten cada vegada més per llibres de qualitat cuidant la nostra llengua i inclús realitzant un acte de presentació del llibret, per tal de fer-lo arribar a tot el món. L’aparició de les lletres falleres ha reforçat aquest àmbit, premiant diferents aspectes dels llibres: la sàtira, el disseny, la lírica, la narrativa curta, etc. En Xàtiva en concret, contem amb un premi propi al disseny i maquetació, el Climent Mata, inclòs a les Lletres Falleres. La música és part fonamental de la nostra festa i també està present a quasi tots els actes fallers. D’ahí que des de l’any 2017 es realitza un concurs nacional de pasdobles fallers, on les dos peses guanyadores passen a portar el nom de les Falleres Majors d’eixe any. Els anys previs a realitzar aquest format de concurs, també es realitzaren diferents concerts de pasdobles fallers. Al 2022 s’edita el primer CD de pasdobles amb el títol «Pasdobles Fallers, Ciutat de Xàtiva». Notes de cançons populars i inclús instruments tan valencians com la dolçaina i el tabalet, sonen per qualsevol carrer en la setmana fallera. I de la mà de la música venen les danses, arrelades també al món de les falles. La comissió Murta Maravall porta més de 20 anys organitzant una dansà popular, on participen també fallers d’altres comissions i que promou aquests dos aspectes dels que parlem, la música i la dansa. 70

No ens podem oblidar del paper tan important que juga la pólvora a la nostra festa, i és per això que a Xàtiva continuen fent-se les mascletaes, a migdia durant la setmana fallera, al Jardí de la Pau. Moment en el que gran quantitat de fallers i de no fallers es congreguen a l’Albereda per poder gaudir del soroll i l’olor que caracteritza les falles.

perquè les falles hui en dia són com són. Actualment encara existeixen pocs a la nostra Comunitat, però s’ha creat una Xarxa de Museus Fallers per a unir forces i fer dels nostres museus un element potenciador de conservació i que servisca com a aparador per a que altres persones d’altres cultures puguen gaudir i conèixer la nostra.

Per últim també volem destacar la creació d’un museu faller a Xàtiva, on l’objectiu principal és conservar documents fallers, ninots, i objectes com bandes, indumentària, etc., i poder mostrar-los a la gent que ens visite, poder conèixer la nostra pròpia història a través del temps i entendre el

Tot açò és una xicoteta mostra de que sí, que les falles són cultura i que els valencians estem disposats a complir el compromís que vam adquirir amb la UNESCO, però encara hem de seguir treballant per defensar i mantenir la nostra identitat com a col·lectiu faller.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Els llibrets de falla a Xàtiva

Ángel J. Sánchez Palop

er a conèixer el inici dels llibrets que parlaren sobre falles a Xàtiva ens tenim que remuntar al 1866, any en que Blai Bellver i Tomàs, conegut impressor de la ciutat, va dur a terme la plantà del primer monument faller fora de la ciutat de València, a la plaça de la Trinitat de Xàtiva. Per a tan gran esdeveniment va confeccionar a l’impremta situada al carrer Vallès de la localitat, un llibret explicatiu de aquell cadafal que va titular La Pesca de L’aladroc. Aquesta obra va ser un èxit entre el públic, motiu per el qual va repetir al any vinent, amb l’obra literària i monument faller titulat La Creu del Matrimoni, que causa un gran cisma a l’època, amb la seua sàtira, per la temàtica tractada i la forma de desenvolupar-la per part de Blai Bell-

Pàgina anterior: portada de la revista L’Aladroc, de desembre de 2001

Les falles de Xàtiva

ver. Tant va ser el alcans de dita obra, que l’església, de la ma del arquebisbe de València, va excomunicar a l’autor i per ordre oficial no va poder plantar el monument, no tenim registre de que passà finalment amb el mateix. Tot açò no va detindre a l’impressor, i al següent any va tancar la seua trilogia fallera amb el llibre Eclipses del Matrimonio, fent d’aquestes obres el punt de partida de la literatura fallera a Xàtiva, que ja supera els 150 anys d’història. Després de aquestes obres, podem vore com les jóvens comissions de la ciutat, que apareixen als anys 1930, editen llibrets fallers, que contenen el saluda dels president, els esbossos i explicacions dels seus monuments, acompanyats per els cens faller de la comissió, càrrecs, programació festiva, i fotografies de les seues representants i alguns versos dedicats a les mateixes. Però si d’un punt d’inflexió hi ha que remarcar, ens tenim que traslladar al 1982, amb l’aparició de la efímera comissió de Avinguda de Jaume I, que durant els seus 5 anys de vida, va dur a terme nombroses activitats en defensa i promulgació de la cultura valenciana i en valencià. Aquesta comissió va marcar un abans i un després als llibrets de falla, donant pas al estil actual dels mateixos, on es valoren els escrits literaris i la difusió dels elements de la festa en Valencià. Junta Local Fallera

La seua carrega literària, amb autors de renom com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Joan Monleón, Ferran Belda, entre altres, va atraure al lector, situant-los com un dels llibres més sol·licitats i esperats de l’època, rebent el reconeixement al 1985 com a millor llibret de Xàtiva. Açò va fer despertar a la resta de comissions de la ciutat, que progressivament varen anar adaptant les seues publicacions a la línia mostrada por la revolucionaria comissió, sent, en primer lloc, la comissió de República Argentina qui publicarà el seu llibret explicatiu, a l’any 1987. De la ma de Josep Luis Fitó, Vicent Tormo, i Jesús Félix Soler entre altres, es donà la treta d’eixida a l’expansió de l’evolució del llibret faller al que coneguem en l’actualitat, encara que com es pot vore, aquesta evolució es continua, aquell moment va ser clau per al creixement literari i estructural d’aquestes publicacions. Sobre la dècada dels 90, en aquesta continua evolució, es pot apreciar com s’enriqueix la part gràfica dels mateixos, i es treballa la relació global de l’obra, des de la portada, a la maquetació de les obres. I si ve la literatura solia ser fallera, algunes comissions, els darrers anys, varen introduir textos alienes a la festa de les falles, com la comissió de Ferroviària, que a inici dels 90 va apostar fort per aquestes publicacions, aplegant a obtindre un primer premi al concurs organitzat per la 74

Retall de premsa dels resultats en els premis a la promoció i l’ús del valencià

conselleria de cultura de la generalitat, per la promoció del Valencià. De la mateixa forma, de la ma de Joan Quilis, aparegué en aquest panorama, la comissió de la Plaça Benlloch-Alexandre VIé, amb llibrets carregats de contingut literari faller i històric, que els portà a rebre el primer premi per la promoció del Valencià al 1996. A l’any 1997, la comissió República Argentina introdueix un suplement satíric a la seua publicació, nomenat 75

El Gautxo, sent una referencia per a altres comissions com Benlloch, que anys després crea la veu Satírica, introduïda dins de les pagines del seu llibret, en les que tracten amb la sàtira característica de les falles, temes, polítics i fallers locals. Altres comissions han anat creant aquests apartats satírics, i si ve alguns han desaparegut, altres s’han mantes al pas dels anys, convertint-se en publicacions molt esperades pel seu enginy i gracia. Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

A l’entrada del segle XXI, amb el desenvolupament de les noves tecnologies, resultant més accessibles i cridaneres, més comissions es sumen a l’elaboració de llibrets fallers de qualitat. Les comissions de Molina Claret, amb el treball de Guillem Alborx, la comissió de Sant Feliu, de la ma de Alberto Llopis i Marc Gandia, i la comissió de Joan Ramon Jiménez, amb Rafa Tortosa com a principal artífex, son les següents en sumar-se a aquesta vessant literària, creant publicacions de un gran nivell. Prova d’açò o tenim a l’any 2007, en l’aparició de El verí del foc, publicació de la comissió de Joan Ramón Jimenez, dirigida per Rafa Tortosa, que s’encarrega de reunir els textos més culturals, com estudis i assajos, conseguint gran resultats als diferents concursos que participa, convertint-se en un referent de la cultura fallera de Xàtiva. Durant els anys següents son moltes les comissions que dediquen un esforç important als seus llibrets, com son les comissions de Selgas Tovar, Espanyoleto i Abú Masaifa, a les que es sumen publicacions més jóvens com son les de El Cid-Plaça la Trinitat, Sant Jordi, Sant Jaume, entre altes, que amb menys pressupost intenten fer llibres atractius per als lectors.

Aquest esforç de les comissions es veu recompensat amb l’augment de la qualitat de les obres impreses, creant memòria per als que vindran i vulguen nodrir-se d’ella, ja que cada 19 de març es crema tota la feina d’un any, quedant únicament els llibrets de falla com elements per salvaguardar els records dels mateixos. Bibliografia SÁNCHEZ I PÉREZ, Joaquín: «El llibre de les comissions falleres». En Llibret de la falla Ferroviària de Xàtiva, 2017. TORTOSA I GARCÍA, Rafa: «Els llibres de falla xativins». En Llibre de la falla El Canet de Cullera, 2014. SÁNCHEZ I PÉREZ, Joaquín: 50 anys, cobertes de falles. Xàtiva, 2009 CASTELLANO I TUDELA, Neus: Del llibret explicatiu al llibre expiatori. 25 anys de bibliografia fallera a Xàtiva, Junta Local Fallera Xàtiva, 1999. HERNÁNDEZ MARTÍ, Gil-Manuel: «Els llibrets de falla». En Llibre de la Falla Sant Jordi de Xàtiva, 1991.

Pàgina anterior: portada del llibres de la falla del carrer José Espejo de 1934.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Com ens vestim els fallers de Xàtiva?

Begonya Martínez i Casanova

ècades duen els estudiosos investigant sobre indumentària valenciana, en fonts literàries, jurídiques i iconogràfiques. Sempre rebuscant pels baguls, pels mercadets i antiquaris, i preguntant a la gent major si recorda o guarda alguna cosa que els aprope a la realitat de la vestimenta antiga valenciana. Aquesta àrdua tasca d’uns pocs (perquè els indumentaristes de veritat no abunden) es transforma en llibres, mostres i exposicions, i en què alguns es dediquen a reproduir teixits, joies i peces de roba antiga valenciana, tot per l’estima a la cultura i les arrels nostres. Les reproduccions de roba antiga són les que sempre han vestit amb més o menys cura els Pàgina anterior: dona valenciana amb indumentària tradicional

Les falles de Xàtiva

grups de ball tradicionals a les seues actuacions i el col·lectiu faller als seus actes festius com a roba de gala. Fent autocrítica, hem de reconèixer que els fallers hem fet durant dècades el que ens ha donat la gana amb d’indumentària, això és innegable. Hem acurtat a les faldes fins a l’altura del genoll per després arrossegar-les per terra literalment. Similar cas el de les pintes, d’altes i lluentes a invisibles; o les arracades que arribaren a ser enormes, de dimensions impossibles de suportar per l’orella humana. Hem brodat davantals amb or, fins a tapar el tul del qual està fet. Hem posat plataformes a les sabates de fallera. Hem folrat amb sedes espardenyes usades per a anar al camp. Hem vestit als nadons com les persones majors amb gipons envarts i jupes d’abric. Hem brodat l’escut de la falla a les faixes. Hem dut sabates amb sola de goma als trages de feina masculins. Proliferen les bosses fetes amb la mateixa tela del vestit, per guardar claus, carteres i mòbils, en lloc de fer ús Junta Local Fallera

d’una faltriquera. Bosses que també hi ha homes que duen en versió ratlles inclús a ofrenes i processons, sabedors que fins fa quatre dies com aquell que diu, els homes no duien bosses. Ens hem pentinat barrejant el tradicional amb la moda del moment; amb ratlla al costat, amb cardats i amb serrells inclús. Sense oblidar eixe costum tan fallera de deixar el cap masculí al descobert i retirar als vestits de dona de feina el mocador de coll. Com aquestes hi ha tantes altres, però tampoc cal que continue... Podríem dir que els fallers es deixen influenciar per les modes i pels que creen tendències i fabriquen productes fent-se passar per experts en indumentària. Deu fer uns trenta anys que començà a entrar amb força entre les dones falleres la vestimenta tradicional valenciana a la moda del segle XVIII. Seria posterior el boom pel que fa a la vestimenta masculina, que desterrà en pocs anys l’anomenat «vestit de faller» que fins al moment havia estat l’uniforme oficial dels homes als actes oficials. A Xàtiva, a finals dels anys noranta, es decidí per part de la Junta Executiva de la JLF modificar els estatuts vigents per acollir entre altres normes la que 80

Jardiner de València

regulés l’ús de la indumentària als actes fallers oficials. Aquest article marca unes pautes generals, i diferencia entre els usos de la vestimenta tradicional valenciana de diari o feina enfront de un altra més festiva. Inicialment es recollia tres tipus estandarditzats de vestimenta per a dona (segle XVIII, segle XIX i vestit de feina) i quatre per a l’home (faller de negre, calçó curt o torrentí, saragüells i Puntelló), segons els actes fallers que a Xàtiva se celebraven en aquell moment. 81

Dona valenciana

Recomanant l’ús d’uns o altres en funció de què els actes a celebrar foren de gala (exaltacions, desfilades, ofrenes, processons) o de caràcter més lúdic (passa-carrers, dinars, dansades). D’aquesta manera, inicialment es recomanà per a actes de gala l’ús dels vestits de dona «segle XVIII», «segle XIX» i pel que fa als homes els anomenats «faller de negre» ja que encara estava en ús, «calçó curt o torrentí» i «saragüells». Com ja he comentat, la norma ni detalla ni defineix fil per randa com és la Les falles de Xàtiva

indumentària valenciana, bàsicament perquè no és una obra especifica per allò, i evidentment perquè no és el lloc per a fer-ho. Si peguem una ullada a l’esmentat article 22 dels estatuts de la JLF de Xàtiva i tenint el lector algun coneixement d’indumentària valenciana, veurem la manca de definició, les llacunes que hi ha en alguns aspectes i que hi ha peces d’ús habitual com arracades, joies, collars, medalles, escapularis... que ni s’esmenten. I també que es defineix teixits per un model de vestimenta i als altres no, i per unes peces de roba i per altes no. Aquesta situació pot provocar que fallers amb estima per la indumentària, que es preocupen per assabentar-se del que vesteixen és en consonància a l’època del vestit que duen, es troben en situació «d’alegalitat» per dur peces i teixits no esmentades. Però he començat dient que entenc l’article com una pauta perquè els fallers identifiquen l’ús de cada model per l’ocasió adient. Aquesta norma, com qualsevol altra, està oberta a revisions i modificacions. De fet, des de la redacció de la mateixa fins ara s’ha incorporat per als homes altre models (per dir-ho d’alguna manera) de vestimenta que no sé inclogueren en un principi i que ara per ara són d’ús habitual i també s’ha modificat l’ús d’un d’ells incloent-lo com a trage permès als actes de gala. Junta Local Fallera

Modificacions que s’han dut a terme per adaptar-se a la demanda i a l’ús generalitzat que fan els fallers de Xàtiva de la vestimenta valenciana tradicional. Amb tot açò podríem dir que les dones, xiques i xiquetes de la ciutat acostumen a tenir com a mínim dos vestits complets de valenciana: - El primer seria un vestit de gala, que fan servir a la presentació, a l’ofrena i a la romeria de baixada de Sant Josep. Depenent de gustos, serà a l’estil de segle XVIII o del segle XIX. Aquesta indumentària serà complementada amb mantellina par als actes religiosos i es habitual l’ús de gipons de manega llarga per a l’acte de l’ofrena. Pel que fa a les mantellines, s’ha evolucionat en l’ús de la mateixa, i on abans sols es veia mantellines rectangulars, abunden ara les de mitja lluna, tres puntes i terns tan escassos de veure fa uns anys. A la dècada dels 90 es feia uns de còfies al cap per a la romeria de Sant Josep, però ha quedat en desús actualment. - El segon, un vestit de feina. Emprat majoritàriament a actes com la visita a les falles i altes de caire festiu. 82

Les falles de Xàtiva

El mal anomenat «trage de huertana», es tractaria d’un vestit de feina d’estiu amb Coteta envarillada i camisa de màniga curta generalment. Pentinades amb trena, un monyo únic, mocador al cap o còfia (poc utilitzada ja). Encara que no estiga escrit, es ja d’us molt generalitzat el gipó de manega llarga per al «Vestit de feina» de les dones, no sols per una qüestió de modes o de recuperació del més tradicional, sinó pel factor clima que ens obliga a abrigar-nos al mes de març. Destacar que ha proliferat la trena com a manera de pentinar-se en aquest acte entre les falleres més joves, sobre tot per la comoditat de l’ús de la mateixa. I també l’ús del mocador al cap, entre les dones i xiques que llueixen a aquest acte una vestimenta ajustada al que tradicionalment seria de diari i per fer feines. Els homes, xics i xiquets no podien ser menys i també acostumen a fer us d’un parell de conjunts de roba tradicional: - El primer per a actes de gala, que com les dones farien servir per a la presentació, a l’ofrena i a la romeria de baixada de Sant Josep entre d’altres. La normativa d’ús contempla el sempre anomenat trage de faller de negre, Junta Local Fallera

però la realitat és que podríem contar amb els dits d’una ma els fallers que encara el llueixen avui en dia. Habitual per aquest tipus d’acte es el Calçó curt (XVIII) o Torrentí, i el Saragüells que en dies com aquests els homes acostumen a vestir amb jupa i sabata. Sols si el dia de Sant Josep es calorós, el vesteixen en manegues de camisa. El trage de Puntelló, jupetí amb pantaló negre o rallat, es també d’us encara que més minoritari. En tots els casos, els fallers xativins duen el cap cobert com mana la indumentària valenciana. - El segon, per a actes lúdics o informals. En aquests actes si es generalitzat l’ús del trage de puntelló, i des de fa pocs anys, es comença a veure entre els homes els brusons «de mudar» per dins de la faixa a la moda de finals de segle XIX / principis del segle XX. Recalcar que a les falles de Xàtiva, com a les de tot el territori valencià retorna amb força la vestimenta més tradicional i purista, d’ençà que es declarà les falles com Patrimoni immaterial de la Humanitat. Ja que la indumentària, és part d’aquest patrimoni, i com a part d’aquest s’ha de preservar i difondre. 84

de les falles de Xàtiva

Les falles de Xàtiva

Cartell de les falles de Xàtiva de 1934, obra d’Emilio Sanchis Pérez

Junta Local Fallera

Carrossa de la falla de la plaça Attilio Bruschetti, anys trenta

Falleres del carrer Sant Josep dels anys trenta

Membres de la junta de la falla plaça Attilio Bruschetti, anys trenta

Les falles de Xàtiva

Llibret de la falla Méndez Núñez de 1933

Falla de la plaça Enríquez de 1972, de l’artista E. Arnau

Junta Local Fallera

Falla de la plaça Alexandre VIé, de l’artista José Martínez Mollà, de 1955

Esbòs de la falla de 1948 del carrer José Espejo

La Tortuga dels fusters, que va ser cremada com a falla en el Bellveret, en 1922

Les falles de Xàtiva

Falla del carrer José Espejo de 1952 de l’artista Antonio Grau Tomás

Junta Local Fallera

Llibret amb la fotografia de la fallera major de la plaça d’Alexandre VIé de 1955.

Les falles de Xàtiva

Junta Local Fallera

Agraïments

Jesús González i Sarión

esprés d’un temps treballant per deixar enllestit aquest llibret, projecte que dúiem en ment des de fa uns anys, per fi veu la llum. En primer lloc, donar les gràcies a tots els col·laboradors que, de forma desinteressada, han contribuït amb els seus articles, relacionats en el món faller, donant forma a aquest projecte que tracta de mantenir viva l’essència de les falles mitjançant aquests tipus de llibres. També destacar tots aquells que han compartit el seu arxiu fotogràfic per tal de completar-lo, ja que de vegades una imatge val més que mil paraules. Com no, vull agrair al coordinador del llibret, Ángel José Sánchez, el seu treball, ja que és qui ha estat el cap pensant d’aquest nou projecte Pàgina anterior: falla de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé de 1974, obra d’Antoni Grau Cros

Les falles de Xàtiva

i que té com a finalitat mostrar a tot el món, tant faller com no faller, el significat, la importància i sobretot la història de les falles de Xàtiva. Esperem que aquest treball, fet realitat per totes les persones que han contribuït a la seua elaboració, tinga l’oportunitat de seguir editant-se amb el pas del temps, i aquesta siga la primera de moltes edicions. Com a president de la Junta Local Fallera, en el moment de la creació i primera impressió d’aquest llibre, m’agradaria destacar l’objectiu d’aquesta executiva d’aportar exemplars com a aquests per tal d’ampliar l’arxiu cultural faller de la ciutat. Aconseguim arrodonir així un any en el que també ha vist la llum

Junta Local Fallera

un disc anomenat «Pasdobles fallers, Ciutat de Xàtiva». Per últim, agrair a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva i a la seua Regidoria de Falles, que haja tingut a bé apostar per nosaltres i per propostes com aquestes. Sense el seu suport, aquest llibret no podria haver vist la llum, sent dissenyat i imprès per l’impremta Paper Plegat, la qual ha cuidat l’estètica de la idea que volíem que es plasmés en aquesta edició. Moltes gràcies a totes les persones que, d’una manera o altra, heu col·laborat en aquest llibret, contribuint a fer més gran, si cap, les falles de Xàtiva.

Aquest llibret s’acabà d’imprimir als tallers gràfics de Paper Plegat, a Novetlè, el 10 de març de 2022.

disseny: José Luis Mollà