Llibret Falles Xàtiva 2018 by Junta Local Fallera de Xàtiva

dita LLIBRE EDITAT PER LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA Coordinació: Carmen García i Ferrando Ajudant coordinació: Ángel José Sánchez i Palop Disseny coberta: Juan Daniel Sanz i Sanchis Maquetació i disseny interior: Gràfiques Maral Fotografies Falleres Majors de Xàtiva, Corts d´Honor i Acompanyants: Estudi Fotogràfic FEDERICO Imatges Monuments, Comissions i fotografies recolzament: Estudi Fotogràfic FEDERICO Arxiu Fotogràfic Junta Local Fallera Arxius Fotogràfics Comissions Col.laboracions literàries: La Junta Local Fallera de Xàtiva no s'identifica necessariament amb el contigunt dels articles dels col.laboradors. La propietat dels originals (esbossos de les falles, articles, il.lustracions i fotografies de les Falleres Majors) és dels seus autors.Per a qualsevol reproducció, total o parcial, cal el seu consentimet. Amb la col.laboració del Departament de Promoció Lingüística Ajuntament de Xàtiva.

Pepe Castells Sergio Rubio Kike Gandía Joan Quilis Javier García i Paños Rafa Tortosa Impressió: Gràfiques Maral Tirada: 800 exemplars Diposit legal: V-480-2011

Salutacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Programa d’Actes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Junta Local Fallera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Fallera Major de Xátiva 2018 i Cort d’honor . . . . 14 Entrevista: Andrea Torres i Martínez . . . . . . . . . . 22 LLIBRET INFANTIL Fallera Major Infantil de Xàtiva 2018 i Cort d’Honor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Acompanyants infantils. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Entrevista: Nerea Serrano i Ramírez . . . . . . . . . . 38 Concursos Portadelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Concursos Infantils jornades culturals. . . . . . . . 43

U MA RI

LES COMISSIONS El Cid - Plaça de la Trinitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Tetuan - Porta de Sant Francesc . . . . . . . . . . . . . 50 Raval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Espanyoleto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Plaça Mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 República Argentina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Avinguda Selgas - Planas de Tovar . . . . . . . . . . . 70 Ferroviària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Benlloch - Aleixandre VIé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Molina - Claret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Joan Ramon Jiménez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Sant Feliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Verge del Carme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Abu Masaifa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Avinguda Murta - Acadèmic Maravall. . . . . . . . . 110 Passeig - Cardenal Serra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Corts Valencianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Quadre d’honor. Monuments Premiats 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 Premis Ninots 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Altres Premis 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Concurs de Cartells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 XXV Saló fotogràfic “El món de les falles” . . . . . 127 Memòria d’un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Reconeixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 ARTICLES Les fonts orals i els Fons sonors incorporats de l’arxiu municipal de Xàtiva . . . . 140 Falles i Museus fallers: un matrimoni ben avingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Paco Roca: Un gegant d’il·lusió . . . . . . . . . . . . . . 146 Sobre un cartell de Falles de 1934 . . . . . . . . . . . 148 La història de les Falles oficials de Xàtiva: huit propostes sense pena ni glòria . . . . . . . . . . 150 Material gràfic de les Falles de Xàtiva en temps de la II República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 Una opinió equivocada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 PUBLICITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

Falles a XĂ tiva 2O18 4

Roger

Cerdà i Boluda ALCALDE DE XÀTIVA

om cada any, des de fa més de segle i mig, la tardor ens abandona de la mà del soroll, el color i la música de les falles. Totes i tots els fallers esperen que arriben els dies grans de la festa, ja que és el moment d'eixir al carrer a gaudir del fruït del treball col·lectiu de tot un any. És hora ja de viure la plenitud del regnat d'Andrea Torres Martínez i Nerea Serrano Ramírez i llurs Corts d'Honor, amb el càlid i entregat recolzament de tot el col·lectiu faller xativí. Com tots sabreu, enguany hi ha una nova persona al front de la Regidoria de Falles, Lena Baraza Lorente, qui també ostenta la delegació de Joventut a l'Ajuntament de Xàtiva. Lena és una gran coneixedora de les falles, ja que ha format part d'una important comissió de la ciutat. A més d'haver sigut fallera major, Lena ha col·laborat en diverses juntes directives de la seua comissió, motiu pel qual coneix ben bé les interioritats del món faller i les necessitats del seu col·lectiu. Estic convençut que amb la il·lusió amb què la nova regidora afronta el càrrec i la seua empenta, Lena serà capaç d'ajudarvos a donar un nou impuls a una festa que gràcies al vostre treball cada dia és més gran i reconeguda en tota la Comunitat Valenciana. Vos desitge que gaudiu d'uns dies esplèndids, en companyia dels vostres amics i éssers volguts, amb confraternitat, alegria i concòrdia. Visquen les falles de Xàtiva! Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva

Junta Local Fallera 5

Falles a XĂ tiva 2O18 6

Lena

Baraza Lorente REGIDORA DE FALLES I JOVENTUT

envolgudes falleres i fallers de Xàtiva: És un plaer dirigir-me a tots vosaltres per primera vegada com a regidora de Falles. A més a més, aquest any és especialment emotiu per a mi, ja que visc la celebració de dues commemoracions personals relacionades amb la meua trajectòria com a membre d'una comissió fallera. Concretament, fa 10 anys que vaig ser fallera major i 20 que vaig ser fallera major infantil junt a la meua germana que va ser Fallera Major de la mateixa comissió, Molina Claret. Per això, conec ben bé la nostra festa i les seues manifestacions, així com les inquietuds i necessitats del col·lectiu faller, a les quals tractaré de donar resposta des de la meua responsabilitat actual. Les falles de Xàtiva són un exemple de participació en la vida cultural de la ciutat. Formem part d'un col·lectiu associatiu importantíssim i nombrós, dinàmic com pocs i sempre disposat a col·laborar amb la seua comunitat. També és de justícia reconèixer el paper tan important que fa la Junta Local Fallera de Xàtiva en el seu treball constant per a la millora de la festa i de les comissions falleres. Per últim m’agradaria desitjar a tots els fallers de Xàtiva que pugueu gaudir d'una setmana fallera inoblidable i, de manera especial, desitjar a Andrea Torres i Martínez i a Nerea Serrano i Ramírez, així com a les seues Corts d’Honor i acompanyants que sàpiguen aprofitar aquest any com a protagonistes del món de les falles amb la màxima felicitat i diversió. Bones falles! Lena Baraza Lorente Regidora de Falles i Joventut

Junta Local Fallera 7

Falles a XĂ tiva 2O18 8

Jesús

González i Sarión PRESIDENT EXECUTIU DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA A tots ells, enhorabona, també a les seues famílies i a les comissions Espanyoleto i Verge del Carme, a les quals pertanyen les nostres Falleres Majors. Falleres i fallers, gaudiu de la festa que ja s’apropa a l’igual que ho fa la primavera, no deixeu que res afecte el que tan ansiosament esperem, poseuvos el vostre brusó i mocador, per enaltir tots junts els estendards de les comissions de la ciutat i que la gent conega que a Xàtiva ja estem en Falles, perquè a Xàtiva SOM PATRIMONI! Aquest patrimoni hem de preservar-lo i cuidar-lo entre tots i cadascun dels fallers, ja que som els hereus d'una tradició amb més de 150 anys d'història i hem de fer valer la nostra cultura, expressada en diferents esdeveniments, però sobretot en llibrets com aquest, que cada vegada tenen major importància en tot el nostre territori, ja que a través d'aquests preservarem el pas del temps i la importància d'un col·lectiu tan important com el faller. A la resta de ciutadans de Xàtiva, fer-los partícips de la setmana fallera, ja que és una festa de tots i per a tots, per la qual cosa els fallers hem d'obrir les portes dels nostres casals, per fer veure a tota la gent, que la nostra és una gran festa. Agrair a l’Excel·lentíssim Ajuntament i les regidories la col·laboració amb les Falles, especialment a la regidoria de Falles i regidora Lena Baraza i Lorente, brigades municipals, servei de neteja, bombers, policia....que fan més neta i segura aquesta festa. I com no, agrair a les persones que han dipositat en mi la seua confiança, presidents, comissions, però sobretot, a les onze persones que han estat al meu costat cada dia, gràcies a tots els meus companys de Junta Local per aquests dos anys.

alleres i Fallers, estem a les portes de que els carrers de la nostra ciutat siguen una festa de pólvora, música, art, cultura, diversió, indumentària, tradicions, monuments, foc; en definitiva, una sèrie d'elements fonamentals per entendre el món de les falles. L'esforç de tot un any i tot allò pel que hem estat treballant veurà la llum en tan sols uns dies, és per això que és moment de gaudir al casal, de l'esmorzar amb la resta de la comissió, abillats amb la pròpia indumentària de cadascuna d'elles, gaudint dels nostres monuments. La festa de les falles, no seria entesa sense gent com Javier García i Paños, a qui aquest any se li ha concedit, per part de les comissions de la ciutat, el Socarrat d'Honor, la més alta de les distincions d'aquest col·lectiu, degut a la seua tasca al capdavant de l’Executiva de la Junta Local Fallera durant 12 anys i un dels impulsors de diferents llibres i publicacions falleres dels últims anys, per la qual cosa, és un guardó, molt merescut. Així com també la insígnia d'or de la Junta Local Fallera, que aquest any ha recaigut sobre el cos de bombers de Xàtiva, donat que són unes de les persones més importants per al nostre col·lectiu, ja que vetlen per la seguretat de tots els fallers en dies tan importants com la cremà. Cadascun dels anys, és molt important per a tots els fallers, però més si cap, per a dos persones que cada any tenen la tasca de representar el col·lectiu faller Xativí, elles són les màximes representants de les Festes Josefines, Andrea Torres i Martínez i Nerea Serrano i Ramírez, Falleres Majors de Xàtiva 2018, que de segur porten el nom de Xàtiva i les seues falles amb elegància i saber estar, tan sols veure el seus ulls, es desprén un sentiment especial per aquesta festa. Elles amb la companyia de les seues Corts d'Honor, María, Sara, Marta, Ofelia, Aitana, Vega, Esther i Susana i dels seus acompanyants, Cosme, Álvaro, Javi, Álvaro i David segur aconseguiran que aquest any siga divertit i inesborrable.

Moltes gràcies i a gaudir. Visquen les Falles. Jesús González i Sarión #fallesUNESCO #somPATRIMONI #xàtivaenfalles

Junta Local Fallera 9

ROGRAMA 21:00 h. CLOENDA DE L’EXPOSICIÓ FALLERA i CREMÀ DEL MONUMENT, al Centre Comercial Plaza Mayor.

Diumenge 28 GENER 2018 18:00 h. PROCLAMACIÓ DE LES FALLERES MAJORS DE XÀTIVA I LES SEUES CORTS D’HONOR al Gran Teatre de la ciutat. Al finalitzar, s’oferirà Vi d’Honor a Lluna Events.

Diumenge 18 FEBRER 2018

Diumenge 4 FEBRER 2018

18:00 h. II CONCURS NACIONAL DE PASDOBLES per la Societat Musical “La Vella”, al Gran Teatre.

11:00 h. RAL·LI FALLER HUMORÍSTIC

Dissabte 24 FEBRER 2018

Dissabte 10 FEBRER 2018

08:00 h. MACRODESPERTÀ, pels carrers de Xàtiva.

10:00 h. Visita a l’ASSIL i posterior OFRENA d’ous a Santa Clara.

12:00 h. CRIDÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE a les portes de l’Ajuntament.

12:00 h. XX DANSÀ a càrrec de la comissió Avinguda Murta–Acadèmic Maravall, a l’Avinguda de la Murta.

19:00 h. Lectura acta PREMIS EXPOSICIÓ DEL NINOT I XXVI Concurs Maquetes a les portes de l’Ajuntament de la ciutat.

Diumenge 11 FEBRER 2018 11:00 h. RAL·LI FALLER INFANTIL, a la Plaça del Mercat.

20:00 h. CRIDÀ de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva.

Dijous 15 FEBRER 2018 20:00 h. Inauguració Jornades Falleres Unes Falles per a Tots. EXPOSICIÓ FALLERA i ESBOSSOS MONUMENTS FALLES 2018 a càrrec de la Junta Local Fallera, al Centre Comercial Plaza Mayor.

20:30 h. Inauguració Exposició del ninot. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs d’Artifici”. 22:00 h. SOPAR de Cridà, a El Huerto Eventos (Ènova).

Dissabte 17 FEBRER 2018

Dijous 1 MARÇ 2018

11:00 h. TALLERS INFANTILS, a càrrec de la Junta Local Fallera, al Centre Comercial Plaza Mayor.

20:30 h. Presentació LLIBRET DE FALLES de la Junta Local Fallera, a la Casa de la Cultura.

17:30 h. DESFILADA DE LA SEDA, a càrrec de la Junta Local Fallera, al Centre Comercial Plaza Mayor.

Diumenge 4 MARÇ 2018 12:00 h. Dinar Popular de Germanor, al Pavelló de Voleibol. Unflables per als més menuts i posterior animació musical.

19:30 h. XARRADA COL·LOQUI D’ARTISTES FALLERS, a càrrec de la Junta Local Fallera, al Centre Comercial Plaza Mayor.

Falles a Xàtiva 2O18 10

D’

CTES

SETMANA FALLERA Dijous 15 MARÇ 2018

Diumenge 18 MARÇ 2018

17:00 h. VISITA de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat.

14:00 h. III MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau. 18:00 h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU.

00:00 h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.

Dilluns 19 MARÇ 2018 Divendres 16 MARÇ 2018

12:00 h. MISSA en honor al nostre patró SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB PROCESSÓ.

14:00 h. I MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

IV MASCLETÀ, al finalitzar la Processó, aproximadament a les 14:45 h., des del Jardí de la Pau.

15:00 h. DINAR oferit per la Junta Local Fallera a les Falleres Majors de Xàtiva i Corts d’Honor, autoritats locals, Falleres Majors de comissions i presidents, a l’Hotel Restaurant MURTA.

22:00 h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’Honor.

17:00 h. VISITA A LA LLAR DE JUBILATS.

01:30 h. (hora aproximada del dia 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua Cort d’Honor.

19:00 h. Obertura de Pliques al Saló de Plens de l’Ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per procedir al LLIURAMENT DE PREMIS.

Dissabte 17 MARÇ 2018

Divendres 23 MARÇ 2018

14:00 h.II MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

20:00 h. Lliurament dels PREMIS CADAFAL.

17:30 h. VISITA OFICIAL A LES FALLES.

Junta Local Fallera 11

Junta Executiva

President Nat

Vicepresident 1er - Protocol

President Executiu

Vicepresidenta 2on - Cultura

Roger Cerdà i Boluda

Ángel José Sánchez i Palop

Jesús González i Sarión

Carmen García i Ferrando

Vicepresident 3er - Econòmic Jorge Ventura i Moral

Vicepresident 4rt - Festejos Josep Viñes i Mas Falles a Xàtiva 2O18 12

JLF 2018

Secretària

Delegada Infantil

Sotsecretària

Delegada Comunicacions

Tresorer

Delegat Museu Faller

Celia Gorrita i Albiñana

María Mollà i Sanchis

Andrea Martí i Mejias

Rocío Fillol i Valiente

Pablo Balaguer i Peris

Rafa Llácer i Climent

Delegat Activitats Diverses Sebastián Cruzans i Campos Junta Local Fallera 13

Entrevista

Andrea Torres i Martínez FALLERA MAJOR DE XÀTIVA

Edat i professió. Tinc 27 anys i sóc mestra d’educació infantil i logopeda. Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor. Em considere una persona oberta, alegre i responsable. Sóc d’eixes persones nervioses (encara que no ho demostre) a la que li agrada tindre les coses controlades. Sóc extravertida, m’agrada parlar amb la gent sobretot si el tema són les falles. Andrea, com descrius la teua vida fallera? Intensa. Encara que no vinc d’una família fallera, des de ben menuda forme part d’aquest col•lectiu. Sóc fallera de casal i sempre he participat en tot el que ha sigut necessari (presentacions, cavalcades, ral•lis, llibrets etc.) A quina comissió pertanys actualment? A la comissió plaça de l’Espanyoleto des dels 3 anys. Has representat cap càrrec dins la teua comissió?

Sí, fallera major infantil al 2002 i fallera major al 2014. També he tingut la sort de ser fallera major infantil de Xàtiva al 2003. A més, he sigut delegada d’infantils durant diferents anys. Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? Espere amb moltes ganes la

Falles a Xàtiva 2O18 22

presentació, el moment d’imposar-me la tan desitjada banda de fallera major. A més la cridà, per poder dirigir-me a tots els xativins i forasters des del balcó de l’ajuntament i anunciar-los ben fort que ja estem en falles, i per descomptat la setmana fallera. Castell o mascletà? Ambdues. Cada una al seu moment. La mascletà pel dia per a sentir i olorar el fum de la pólvora, i el castell de nit per a gaudir amb els colors que il•luminen el cel.

Quin és el millor record que tens de la festa fallera? La veritat que són molts els records que tinc de la festa i tots molt bons, (actuacions en presentacions, moments divertits al casal, nits de la plantà interminables, dies de son, llàgrimes d’emoció, dies de pluja però altres amb un bon sol, cadafals meravellosos ...) Però sense dubte, el millor record era quan mentre ma mare posava perfectament cada detall de la nostra indumentària valenciana, la iaia Nieves tenia que dir el seu famós i esperat “les més guapes de totes”. Són d’eixos xicotets detalls que es converteixen en records inesborrables. Quin tema de les falles et preocupa més? Vivim en temps de canvis (polítics, socials, culturals ...) El que em preocupa i no m’agradaria que passara és que aquests afectaren a l’essència particular que tenen les nostres falles. La nostra festa és tradició, que viu en constant moviment i evolució. Així i tot, hi ha que treballar per a que no desaparega la senya d’identitat de les falles xativines. Per què presentares la candidatura a Fallera Major de Xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? Vaig presentar la candidatura a fallera major perquè volia viure l’experiència i volia conèixer la nostra festa des d’un altre punt de vista. La meua família ha sigut sempre la que m’ha animat i recolzat per a fer-ho. Què esperes d’aquest càrrec? M’agradaria que fora un mode de conèixer la nostra festa més a fons, i fer-ho des de totes les perspectives i punts de vista di-

Junta Local Fallera 23

ferents, per a així obtindre una visió més rica de les falles. A més, m’agradaria conèixer totes les persones que formen part activa i fan possible aquesta meravellosa festa com són: artistes, pirotècnics, indumentaristes, orfebres, sabaters, fallers d’altres poblacions, falleres majors, presidents, etc.) Amb tot açò, desitge que aquest càrrec em permeta viure una de les històries més enriquidores de la meua vida. Descriu amb dues paraules les teues dames... Maria és tranquil•la i atenta Sara és moderna i extravertida Marta és calmada i optimista Ofelia és divertida i sincera Com es viu a ta casa l’ambient faller? Les falles són part fonamental en ma casa. Encara que els meus pares no formen part ac-

tiva de la festa, la viuen d’una manera molt intensa, ja que tenint a casa dues falleres com ho som la meua germana i jo, (que no ens perdem ni una) és impossible fer- ho d’altra manera. Ens agrada molt la indumentària valenciana, i és en una de les coses que més gaudim els quatre. Podríem estar hores i hores parlant de teles, adreços, pintes... Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Des del dia del nomenament fins avui han sigut unes setmanes intenses en les que no hem parat ni un cap de setmana. Hem assistit als nomenaments i presentacions de les falleres majors de la ciutat. I des d’aquestes línies m’agradaria donar les gràcies a totes les co-

Falles a Xàtiva 2O18 24

missions, per fer-nos sentir com a casa, i rebre’ns sempre amb els braços oberts. A més també m’agradaria agrair-los l’oportunitat que ens han brindat al formar part activa de les seues presentacions. Ha estat un plaer. A més, hem començat a conèixer i viure amb altres falleres majors la festa des d’altres poblacions en actes com el campionat de pilota, presentacions d’altres poblacions, reunions extraordinàries etc. Tos aquests han sigut actes molt enriquidors, en els que hem conegut més la festa des de fora. Em quede amb ganes de seguir coneixent i vivint experiències així. Quins són els teus desitjos per a aquest any?

M’agradaria que fóra un any de felicitat per a tots els fallers xativins. Que foren unes falles recordades pels bons moments, per les rises i també per alguna llàgrima d’emoció. I bé, també que foren un falles amb molt de sol, i poca o res de pluja. Un missatge per a Nerea, la teua Fallera Major Infantil. A Nerea m’agradaria dir-li que disfrute d’aquest meravellós any al màxim. Que senta el calor de l’estima de tots els fallers xativins. Però sobretot que guarde al cor cada mirada, somriure, paraula bonica i cada persona , ja que de segur serà el millor regal que ens podrem emportar d’aquest any.

Junta Local Fallera 25

Entrevista

Nerea Serrano i Ramírez FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA Edat i col·legi on estudies. Tinc 13 anys, i estudie 1º de ESO al col·legi “Nuestra Señora de la Seo”, les Dominiques. Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor. Sóc una xiqueta molt responsable i encara que puga paréixer un poc tímida al principi, agafe confiança ràpidament. Nerea, com descrius la teua vida fallera? Sóc fallera des de ben menuda de la mateixa comissió i sempre he participat en tots els actes fallers en companyia de la meua família que és tota fallera A quina comissió pertanys actualment? Falla Verge del Carme. Has representat cap càrrec dins la teua comissió? Sí, vaig ser Fallera Major Infantil l’any 2014 i sempre participe en tots els actes de la comissió infantil. Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? La crida, perquè anunciem que ja estan prop les falles i és un

Falles a Xàtiva 2O18 38

acte únic, però m’agraden tots els actes perquè tots tenen alguna cosa que els fa especials. Castell o mascletà? M’agraden les dos, però diria que un poc més la mascletà perquè l’olor a pólvora m’agrada molt i m’emociona més. Quin és el millor record que tens de la festa fallera? Lo bé que m’ho passe a la meua comissió que per a mi és com una segona família, sense oblidar l’any que vaig ser Fallera Major Infantil de la meua falla. Quin tema de les falles et preocupa més? M’agradaria que hi haguera més germanor entre les falles i no hi haguera tantes discussions entre algunes d’elles. Per què presentares la candidatura a Fallera Major Infantil de Xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? Perquè és un somni que he tingut des de menuda, crec que tota persona fallera té il·lusió de ser la màxima representant de la ciutat. Em va animar la meua família i especialment la meua cosina. Què esperes d’aquest càrrec? Espere representar a tots els xiquets de Xàtiva com s’ho mereixen i passar-m’ho molt bé junt a Andrea la meua Fallera Major, dames, acompanyant, falleres majors i presidents de totes les comissions i com no, amb la Junta Local Fallera. Descriu amb dues paraules les teues dames... Aitana: divertida i espontània. Vega: alegre i sincera. Esther: responsable i dolça. Susana: carinyosa i simpàtica.

Junta Local Fallera 39

Com es viu a la teua casa l’ambient faller? Es viu amb molt entusiasme i amb uns pocs nervis, som tots fallers i tots tenim molta il·lusió en que represente a Xàtiva. Com han anat els actes als que has assistit fins ara? A tots els actes he intentat gaudir al màxim de cada moment, fins ara han sigut tots molt especials. Quins són els teus desitjos per a aquest any? Desitge que siga un any molt especial per a tots i gaudir al màxim amb tots els que formem aquest col·lectiu faller. Un missatge per a Andrea, teua Fallera Major. La tinc com si fóra la meua germana major i des de que vaig ser Fallera Major Infantil de la meua falla volia compartir aquest somni amb ella. Espere que siga un any inoblidable per a les dos.

Falles a Xàtiva 2O18 40

Junta Local Fallera 41

Concurs de Portadelles

2O18

1er Premi

2on Premi

Autora: Laia Moscardó Lema: Collage faller Centre: Taller Rebeca Colomer

Autor: Andrés Cerdà i Pérez Lema: La falla s’està cremant Centre: Martínez Bellver

3er Premi

4t Premi

5é Premi

Autora: Alma Burgos i Quesada Lema: Fallereta Centre: Martínez Bellver

Autora: Francesc Soro i Moreno Lema: El Fallero Centre: Martínez Bellver

Autora: Gemma López i Vidal Lema: Anem a la mascletà Centre: Martínez Bellver

Falles a Xàtiva 2O18 42

Premi Narrativa curta

2O18

1er Premi Autor: Samuel Gervasini i CastaĂąo Lema: Fotografiant falles Centre: MartĂnez Bellver

Junta Local Fallera 43

Concurs de Postal Nadalenca 1er Premi Autor: Pablo Tormo i MartĂnez Lema: La bola de nadal

Falles a XĂ tiva 2O18 44

Falla El Cid-Pl.Trinitat

President: Francisco Sisternes i Morales RECOMPENSA JLF: Reyes Mira i Gil RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Diego Burgos i Quesada Alejandra Hidalgo i Remón Alejandro Morales i Benito Claudia Moreno i Casanova Distintiu d’Argent: Iker Benlloch i Polit Guillem Bou i Cazaurang Neus Bou i Cazaurang Ángela Guerola i Mínguez Elisabeth Talens i Marí Júlia Bosch i Solís RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer:

La nostra comissió El Cid –Plaça de la Trinitat, celebra aquest any el 200 aniversari del naixement del propulsor de les falles a la nostra ciutat, Blai Bellver. Ell va ser el que plantà la primera falla fora del Cap i Casal, en 1865 i fou en la Plaça de la Trinitat, lloc on plantem el nostre monument any rere any. En la nostra comissió treballem i ens esforcem per a que perdure la tradició i la identitat d’aquesta falla fent ús de la nostra cultura i del nostre sentiment i esperit faller. Les falles del 2017 seran inoblidables, perquè eixe esforç es va veure recompensat amb el reconeixement per primera vegada en la història de la nostra comissió, de que el nostre ninot infantil fou elegit com a millor ninot infantil de Xàtiva, (Ninot Indultat Infantil).Quedant així exposat per a la posteritat en el museu faller de la nostra ciutat. Aquesta comissió li agrada participar en tot allò relacionat amb la festa fallera i durant tot l’any treballa amb gran esforç per aconseguir la setmana fallera gaudir com aquesta festa es mereix. Esperem que este també siga un any inoblidable per als nostres fallers i per a la resta de fallers i no fallers desitgem gaudisquen intensament d’esta festa que són les FALLES.

María del Carmen Mira i Piqueres

I COM DIRIA BLAI BELLVER

Mª Dolores Cazaurang i Martí

“ I si ya algun melindros qu’encara no esta content li oferim…….. que vega aguardent i és menche un buñol ú dos”

Bunyol d’Argent: Gisela Cabanes i Mira Mª Carmen Montell i Mira Kabara Moscardó i Guaita

Falles a Xàtiva 2O18 46

Artista : José Ramón Espuig i Escrivà Lema: Oficis Secció: Segona

Junta Local Fallera 47

Falla El Cid-Pl.Trinitat

PREMIS 2017 • 1er classificat ESCACS • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Segona) • Millor NINOT INFANTIL FALLES 2017 • 2on classificat DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) • 3er classificat MONUMENT (Secció Segona)

Falles a Xàtiva 2O18 48

Artista: José Angulo i Cuenca Lema: A la cerca de l’au perduda Secció: Segona

Junta Local Fallera 49

Falla Tetuán-S. Francesc

RECOMPENSA JLF: Carlos Vila i Benavent RECOMPENSES INFANTILS

President: Carlos Vila i Benavent

Distintiu d’Or: Fernando Castells i Naval Distintiu d’Argent: Raquel Vallín i Vila Francisco Iva i Aliaga Sabrina Iva i Aliaga Carla Moreno i Terol RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Nicolau Hostalet i Ferrer Bunyol d’Or: Noelia López i Pérez Bunyol d’Argent: Patricia Vila i Benavent Juan Estrela i Blasco Carlos Peris i Blázquez Salva Vidal i Saiz Héctor Gargallo i Garrido

Com cada any, continuem amb la mateixa il·lusió per seguir fent falla, seguir fent gran la nostra família. Som una comissió menuda però amb un gran sentiment per la festa fallera. Nosaltres sempre desfilem amb un somriure i vivim cada acte amb moltes ganes. Recordem cada any passat amb els seus meravellosos moments, i pensem en repetir-los al futur. Tenim somnis complits i somnis que encara ens queden, i per això sempre pensem en el camí que ens queda per recórrer, en continuar fent falla any rere any, aportant noves iniciatives i mil idees, que sabem que seran possibles gràcies a tots els fallers que col·laboren junts per viure la setmana fallera amb totes les ganes possibles.

Falles a Xàtiva 2O18 50

Artista: Víctor Caballero i Gutiérrez Lema: Kun-fu-sion Secció: Tercera

Junta Local Fallera 51

Falla Tetuán-S. Francesc

PREMIS 2017 • 2on classificat BAC • Millor DISFRESSA Ral•li Humorístic 2017 • Millor VEHICLE Ral•li Humorístic 2017 • Millor COMPARSA Ral•li Humorístic 2017 • 2on classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí) • 1er classificat CARROSSA LLOGUER • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 7é classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 52

Raquel Vallín i Vila Fallera Major Infantil Artista: Xavier Ureña i Rodenes Lema: T’estime Secció: Tercera

Junta Local Fallera 53

Falla Raval RECOMPENSA JLF: Andrea Castells i Monros RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Paula Molina i Romero Carlos Carmona i Palet Anna Taengua i Benet Distintiu d’Argent: Inés Montero i Camañes Sara García i Valero Olga Sarrión i Ferrando Martina Pons i García Marta Soler i Burgos

President: Javier Santamargarita i Pino

President Infantil: Sergio Miguel i Trenado

Marta Montero i Camañes Lola Sisternes i Moreno Josep Segrelles i Quesada Carles Segrelles i Quesada Ian Alarcón i Marín Aitana Llorens i Requena RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Isabel Perigüell i Ortega David Montero i Gordillo Carlos Montaner i Hernández Bunyol d’Or: Rubén Guerrero i Madrid Agatha María Mora i Pascual Mario Penalba i Valles Jessica Sanchis i Sanchis Xavier Ureña i Rodenes Joan Signes i González Bunyol d’Argent:

La comissió de la falla del Raval un any més continuem treballant per la nostra festa. Després de molts anys depositant la confiança amb el nostre amic i artista faller Paco Roca, tanquem aquest cicle i obrim un altre amb molta il·lusió de la mà dels nostres artistes fallers Ferni Llopis i Alfonso Almiñana, amb l’objectiu d’estar al capdavant sempre. Insistim en treballar per la nostra festa, intentant donar el màxim en tot allò que fem, posant il·lusió i treball. Aquest treball fa que la nostra comissió any rere any continuem creixent. Formant una gran família Ravalera, on cadascú aporta el seu granet d’arena necessari per lluitar i que no es perden els valors pels quals es va fundar la nostra falla, cultura i art. En nom de les nostres falleres majors i de la resta de la comissió us desitgem unes bones Falles 2018.

José Carlos Martínez i Hoyo Carola Martí i López Joaquin Arenas i Buitrago Emma Rendón i Guerrero Kaultoum Idrissi Yahayaoui i Tormo Vicent Molina i Solís Mari Carmen Richart i Llorens Raúl Hernán i Sánchez José Perucho i Calatayud

Falles a Xàtiva 2O18 54

Andrea Terol i Miralles Fallera Major Artista: Fernando Llopis i Torres Lema: Sâ&#x20AC;&#x2122;obri la veda SecciĂł: Especial

Junta Local Fallera 55

Falla Raval

PREMIS 2017 • 1er classificat TRUC • 1er classificat BAC • 2on classificat FUTBET FEMENÍ • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Tercera) • 2on classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 1er classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • 3er classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 4rt classificat MONUMENT (Secció Especial)

Falles a Xàtiva 2O18 56

Paula Molina i Romero Fallera Major Infantil Artista: Alfonso AlmiĂąana i Benavent Lema: Supercalifragilisticoespialidoso SecciĂł: Primera

Junta Local Fallera 57

Falla Espanyoleto

RECOMPENSA JLF: Juan Enrique Vaquer i Llàcer RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Daniela Fuentes i Vercher Irene García i Navarro Javier Plà i Lomas Marta Martí i Muela Carlos Vaquer i Iborra Distintiu d’Argent: Edurne Carralero i García Eric Salas i Cerdà Francesc García i Engo Lucas Jiménez i Quiles Oriol Grau i Gil RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Mª Julia Muela i Martínez Pedro García i Morell Sonia Iborra i Colomer Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Pilar García i Ortolà Bunyol d’Or: Felipe Díez i Vañó Jorge Perigüell i Rubio Bunyol d’Argent: José Barberá i Molina

President: Alberto Ordiñana i Gil

President Infantil: Álex Salas i García

La falla de l’Espanyoleto continua aquest exercici intentant augmentar, a les tasques ja considerades com tradicionals, elements innovadors que ajuden a destacar com cal, la feina que anem desenvolupant durant tot l’exercici. Aquest any encetem la direcció d’un nou president, Albert Ordiñana, el qual conjuga joventut i experiència. A més del treball continuat dintre de la comissió, destaquem en ell el seu pas per una Junta Local renovadora i modernitzada, d’acord als temps en els què ens trobem. Aquest any també es caracteritza per la finalització tan ansiada del nostre préstec hipotecari, la qual cosa ens ajudarà en un futur molt proper a millorar la nostra qualitat en els diferents events en què participem. No obstant això, ja anem deixant la nostra empremta innovant en activitats com Espanyoleto TV, una televisió virtual que tracta d’aportar informació, tant de dintre com de fora de la comissió, al voltant de temes fallers. També innovem a la nostra web, en la qual el visitant podrà gaudir d’informació relativa a la comissió, tant del passat com del present. D’eixa manera volem apropar-nos a tothom que vullga conèixer’ns un poc més. Aquells que ja ens coneixen saben que aquesta comissió s’esforça per oferir al públic, però abans de tot a les seues falleres majors, presentacions públiques de nivell considerable. En elles també tractem d’aportar innovació utilitzant tècniques audio-visuals, aprofitant al màxim els recursos escènics que el teatre ens permet. També intentem aportar monuments fallers de qualitat, en els que no és tant important el volum, sinó l’acabat final de cadascuna de les peces. Apostem per monuments que no competeixen per la quantitat de metres d’alçària, sinó perquè quan el visitant les veja, pense que està davant d’un monument ben fet, acabat i agradable a la vista. Per això comptem amb dos artistes molt reconeguts a l’àmbit faller: Pere Baenas, encarregat del cadafal major, i Ramón Olivares, que estem segurs que intentarà revalidar el premi a la millor falla infantil, que aconseguírem el passat exercici. Així mateix, les cavalcades són altra activitat en la que la nostra comissió intenta sempre aportar un treball digne i vistós. Tots els fallers saben que, a més de passar-s’ho bé, darrere de cada comparsa hi ha un treball llarg i continuat d’una comissió que intenta transmetre un missatge a l’espectador. El nostre intent per fer les coses ben fetes no s’acaba a les cavalcades. És un segell que continua present en cadascuna de les nostres activitats anuals, fins que arriba el moment de cremar unes altres falles.

Falles a Xàtiva 2O18 58

Amparo Vidal i Revert Fallera Major Artista: Pere Baenas i GarcĂa Lema: El llenguatge dels sentiments SecciĂł: Especial

Junta Local Fallera 59

Falla Espanyoleto

PREMIS 2017 • 1er classificat PARXÍS • 3er classificat BAC • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Especial) • 3er classificat NINOT FALLER (Secció Especial) • 1er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 2on classificat CARROSSA LLOGUER • 2on classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 3er classificat Millor COMPARSA • 1er classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT INFANTIL • 1er classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) • MILLOR MONUMENT INFANTIL DE XÀTIVA 2017 • 3er classificat MONUMENT (Secció Especial)

Falles a Xàtiva 2O18 60

Irene García i Navarro Fallera Major Artista: Ramón Olivares i Garrigós Lema: La primera vegada Secció: Especial

Junta Local Fallera 61

Falla Plaça Mercat

RECOMPENSA JLF: Sonia García i Sanz RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Álvaro Pastor i Molina Socarradet d’Argent: Izan Palop i García Sergi Perales i García

President: Rafael Taengua i Fasanar

President Infantil: Sergi Perales i García

Socarradet de Coure: Lorena Aparici i Català Nadia Ciortan i Ortega David Estornell i Pardo Fátima Gómez i Perales Paula Martínez i Gedrinine Nerea Medina i Guerola RECOMPENSES MAJOR Socarrats de Brillants: AC Falla Mercat (Col·lectiu Infantil) AC Falla Mercat Col·lectiu Socarrat d’Argent: Sonia García i Sanz Francisco Perales i Ibáñez Socarrat de Coure: Cristian Borredá i Alventosa Amanda Ibáñez i Soler Rebeca Català i Moreno

Un any més la nostra comissió fa front a un nou exercici faller amb molta il•lusió i ganes de participar a tots els actes oficials organitzats per la JLF amb motiu de les nostres més estimades festes, així com, amb l’esforç de fallers i col•laboradors, plantar els nostres monuments al nostre barri i omplir-lo de llum i colorit. Esperem i desitgem a tots que gaudim junts d’unes bones falles 2018.

Mª Dolores García i Sanz Omar Martí i García Esteban Perales i Montesinos

Falles a Xàtiva 2O18 62

Tamara Carpintero i Alventosa Fallera Major Artista: Venancio Cimas i Francis Guerrero Lema: Tindre pardals al cap Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 63

Falla Plaça Mercat

PREMIS 2017 • 3er classificat DÒMINO • 2on classificat MAQUETA 2017 • 1er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí) • 1er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 5é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 5é classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 64

Nayeli Carpintero i Alventosa Fallera Major Infantil Artista: Venancio Cimas i Francis Guerrero Lema: Ratolins Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 65

Falla República Argentina RECOMPENSA JLF: Cristina Franco i Esteve RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or ab Fulles de Llorer: Falla República Argentina Distintiu d’Ort: Alicia Ballester i Martínez Andreu Casesnoves i Andrés Guillem Casesnoves i Andrés Quique Ferrer i Esplugues Distintiu d’Argent: Allende Cabezón i Cuenca Amada Ballester i Sanhipólito Pep Ballester i Sanhipólito Jaime Benítez i Merino Cesc Duet i Moreno Gabriel Lloret i Herrero María Lloret i Herrero Nieves María Pla i Pardillos Victòria Serra i Barberà Anna Torregrosa i Perucho Javier Vidal i Blesa Marc Vivancos i Vivancos Socarradet d’Or: Carmeta Ballester i Martínez Víctor Fitó i Tormo Borja Llueca i De la Merced Socarradet d’Argent: Mar Cánovas i Bono Inés Iborra i Naval María Segura i Alcocel Claudia Uribe i Gallego Socarradet de Coure: Carlota Balaguer i Velasco Carme Ballester i Sánchez Malena Clemente i Ballester Marina Colomer i Ballester Ona Duet i Moreno Carmen Estarlich i San Cristóbal Enrique González i Palop Jordan Jordà i Martínez Alma Llin i López Olivia Llin i Sanjurjo Emma López i Cerdà Noa Marín i Balaguer Carlota Martín i Tudela Aitana Martínez i Francés RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fullesde Llorer: Mª Ángeles Benavent i Burguera Olga Faura i Calabuig Begonya Martínez i Casanova Carmen Martínez i Folch Amelia Ortega i Martí Francisco Pallàs i Sanchis José Teodoro Pallàs i Sanchis José Salvador Talens i Gozalbes Bunyol d’Or ab Fullesde Llorer: Teresa Antón i Gandia Edurne Bañuls i Sanz Eduardo Francés i Fuster Patricia Martínez i Casanova José Manuel Pallàs i Benavent Bunyol d’Or: Sandra Cerdà i Ferrero Núria Cerdà i Moreno Carles Climent i Valor Almudena Escribà i Pérez Marta Gómez i del Soto Alberto Marín i Alandes Carla Morant i Epifanio Carmen Sánchez i Almiñana Raquel Ventura i Paredes

President: José Ramón Gozalbes i Moracho

President Infantil: Victor Fitó i Tormo

La Falla República Argentina naix el 1964 i, des de llavors, té un clar compromís pel que fa a la dignificació de la nostra festa. Ha sigut la capdavantera en la lluita pel redreçament cultural de la festa de les falles, per tractar d’acostar-la cada vegada més al món intel•lectual valencià. Cinquanta-quatre anys fa que tenim aquesta fal•lera, fal•lera que ha guiat el quefer de la comissió. I així, amb aquesta tasca constant, a la recerca de nous referents pel que fa al renaixement cultural de la gran festa valenciana, podem posar com a exemple l’edició anual del llibre explicatiu, que ha esdevingut avui punt de referència obligat per als estudiosos i historiadors de la festa de les falles. Tanmateix, no podem deixar de banda que la comissió ha participat amb notable èxit i, per tant, ha aconseguit reunir primers premis en pràcticament tots els concursos que ha organitzat la Junta Local Fallera de Xàtiva i, en conseqüència, el món faller xativí al llarg dels últims 54 anys. I en competicions tan diverses que cobreixen un ventall amplíssim, des de campionats de futbol, fins al premi a la millor crítica local. I les xifres impressionen. A tall d’exemple: 30 primers premis en la comparsa de la Cavalcada del Ninot. Podem dir ben cofois que República Argentina ha obert camí en molts dels aspectes inexplorats que envolten el món de la falla: decoració dels monuments fallers, canvis de format del llibre, potenciació de l’aspecte lúdic i satíric de la literatura fallera, publicitat contractada a la premsa. Sense oblidar l’esforç per retornar a la veritable indumentària dels valencians. Cal reconèixer la importància que la comissió atorga a la gent jove. El grup més nombrós de la falla ha sabut contribuir amb el seu esforç a continuar fent gran República Argentina. Això no hauria estat possible sense el recolzament de la gent més veterana, la gent que des d’un principi ha estat capficada en la tasca de la recuperació de la festa, mostrant als joves quin és el camí. I el que és el més important, tots aquestos esforços s’hi fan sense perdre de vista i fent palesa la veritable naturalesa d’aquesta festa. Cal recordar que la comissió de la Falla República Argentina ha estat guardonada amb 26 primers premis de monuments en els seus 54 anys d’existència. Però tot açò no haguera estat possible sense la formidable tasca que al llarg de 54 anys han dut a terme els 2195 fallers i falleres que han format part de la gran família de la Falla República Argentina, fallers i falleres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comissió.

Bunyol d’Argent: Ana Albert i Antón Sara Grau i Gandia Zoa Martínez i Estornell Julián Ramírez i Palop Pablo Tortosa i Vila Manuel Vinaches i Ballester

Socarrat d’Or: Isabel Vidal i Bernabeu

Socarrat d’Argent: Marta Andrés i López Joaquín Bañuls i Sanz Mónica Beltrán i Esteban Clotilde Julià i Llopis Socarrat de Brillants: Esther Pardillos i Baldrés Guillermo Navalón i Ramón Nieves María Pardillos i Briet José Teodoro Pallàs i Sanchis Ana Sanhipólito i Diego Francesc Joan Vidal i Barberà Caridad Rubio i Hervás Claudia Vidal i Vinaches

Falles a Xàtiva 2O18 66

Socarrat de Coure: Sonia Baldoví i Pons María Barberà i Beltrán Alba María Borràs i Pla Eva Climent i Martínez Carlos Gómez i Borredà Raquel Hernández i Ferrando Zoa Martínez i Estornell Neus Merino i Bonete Julián Ramírez i Palop

Cristina Duet i Franco Fallera Major Artista: Què calor fa en falles Lema: Les coses ja no són com abans Secció: Especial

Junta Local Fallera 67

Falla República Argentina

PREMIS 2017 • 3er classificat FUTBET FEMENÍ • 3er classificat FUTBET MASCULÍ • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Primera) • 2on classificat NINOT FALLER (Secció Especial) • 2on classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • Millor GRUP ESCÈNIC INFANTIL • 1er classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 3er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Primera) • 1er classificat MONUMENT (Secció Especial) • MILLOR MONUMENT DE XÀTIVA 2017

Falles a Xàtiva 2O18 68

Gala Soler i Sánchez Fallera Major Infantil Artista: Què calor fa en falles Lema: La falla submarina Secció: Segona

Junta Local Fallera 69

Falla Selgas-Tovar

President: Enrique Mora i Tortosa

President Infantil: Álvaro Cantador i Terol

La Falla Selgas Tovar compleix aquest any 47 anys d'història, sempre amb el cor valent. Estar ubicats al barri de Planas de Tovar contribueix a que la humilitat siga una de les nostres senyes d'identitat. RECOMPENSA JLF: Loles Merino i Roncero RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Argent: Iván Tormo i Plà

RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Pilar Miralles i Barberà Isabel Navas i Santiago Bunyol d’Or: Llorenç Martí i Mejías

Al llarg de l'any, la nostra comissió realitza una ingent quantitat d'actes per als més menuts, treballant especialment en la cavalcada infantil, en el playback i en el mig any. A més a més, la falla s'ha caracteritzat sempre per apostar pel monument infantil, aconseguint nombrosos premis i reconeixements com a Millor Falla Infantil de Xàtiva. No obstant, però, Selgas Tovar també comença a despertar i recuperar la seua vessant cultural. En els últims anys, la nostra comissió està apostant pel llibret, ja que és l'únic element que queda quan es crema el cadafal. Són ja dos anys consecutius aconseguint entrar a formar part dels premiats per la Promoció i l'Ús del Valencià. A més a més, la comissió també ha destacat en els darrers anys per l’organització de la Setmana Cultural, malgrat que aquest any no s'ha pogut dur a terme per qüestions d'agenda. Aquest any, que les Falles compleixen el seu primer aniversari com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, tenim la sort de contribuir a eixa pluralitat cultural que ens caracteritza amb una Fallera Major natural d'Alger (Algèria) i amb una Fallera Major Infantil amb arrels andaluses.

Cintia Sanchis i Torres

Sols ens queda emplaçar a totes les veïnes i veïns de la ciutat -especialment als del nostre barri- a que gaudisquen d'aquestes Falles 2018, i a que es passen per la nostra comissió per compartir amb nosaltres aquests intensos dies.

Belén Carbonell i Aldabero

Tots junts fem unes millors Falles de Xàtiva.

Bunyol d’Argent: Francesc Roca i Fabra

Falles a Xàtiva 2O18 70

Inés Aït-Adjedjou Fallera Major Artista: Xavier Herrero i Martínez Lema: Viatges Secció: Segona

Junta Local Fallera 71

Falla Selgas-Tovar

PREMIS 2017 • 3er classificat NINOT FALLER (Secció Segona) • 5é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) • 4rt classificat MONUMENT (Secció Segona)

Falles a Xàtiva 2O18 72

Paola Pérez i Quiles Fallera Major Infantil Artista: Xavier Ureña i Rodenes Lema: Precedència: Xina Secció: Segona

Junta Local Fallera 73

Falla Ferroviària RECOMPENSA JLF: Laura Casamayor i Miñana RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Teresa Aparicio i Baldrés Nieves Aguado i Bataller Neus Iborra i Soler Distintiu d’Arget: Daniela Gandia i Vila Megan González i Giménez Cayetana Bolinches i Arnau Alejandra Bolinches i Arnau Alejandra Aparicio i Sanchis Diego Monedero i Martínez Noah Climent i Giménez Daniel Perelló i Pérez Paz Cabanes i Corberan Carles Lluch i Pascual Sergio Perales i Quiles Salvador Iborra i Soler Gonzalo Navarro i Soler Concheta Pérez i Beltrán Emma Plà i García RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Miguel Llana i García Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Hortensia Ferrero i Chàfer María Cortell i Lladosa María Llopis i Richart Mª José Chulià i Murillo Demelsa Gandia i Montaner Ramón Falcó i Pérez Belinda Moscardó i Bacete Rosa Soler i García Bunyol d’Or: Ximo Perales i Calatayud José Vicente Aranda i Bru David Sánchez i Sánchez Laura Casamayor i Miñana Óscar Barberà i Tortosa Sergio Musoles i Tornador Borja Casamayor i García Mercedes Huerta i Serrano Asunción Falcón i Gozálbez Norma Fuentes i Cucarella Amparo Mejías i Chàfer Carlos Pérez i Boluda Bunyol d’Argent: Víctor García i Rovira Mónica Torregrosa i Cabanes Rafael Pérez i del Pino

Presidenta: Maruja Ortolà i Morant

President Infantil: Tonet Puchades i Díaz

La comissió de la Falla Ferroviària naix l’any 1973-74, comptant amb més de 40 anys d’història fallera a la nostra ciutat. Ens caracteritzem per ser una comissió familiar, sempre disposta a obrir les portes del nostre casal a qui vulga visitar-nos. Any rere any, intentem participar en totes les activitats organitzades pel col•lectiu faller, com cavalcades, excursions i activitats de tot tipus, caracteritzant-nos pels nostres treballs manuals a les cavalcades del ninot, carrosses de confecció pròpia i vehicles de ral•li, que ens ha permés obtenir un gran nombre de premis al llarg dels anys. Al llarg de l’any, la nostra comissió realitza tot tipus d’activitats per als nostres fallers, des dels més menuts fins als més majors. Cuidant sobretot als més menuts, ja que són el futur de la nostra comissió i de la nostra festa. Aquest any, seguim d'enhorabona en comptar amb una gran representació de la nostra comissió a les Corts d’Honor de les Falleres Majors de Xàtiva. Esperem que Esther, Vega, Aitana, Cosme i Maria gaudisquen d’un gran any al costat de les màximes representants del col•lectiu faller Xativí. Per a aquest nou exercici ens marquem el mateix objectiu que sempre, continuar millorant treballant amb la mateixa dedicació per seguir intentat fer la nostra comissió i la nostra festa més i més gran. Bon any i bones falles a tots!

Falles a Xàtiva 2O18 74

Asun Falcón i Gozálbez Fallera Major Artista: Josep Almiñana i García Lema: Bon voyage Secció: Especial

Junta Local Fallera 75

Falla Ferroviària

PREMIS 2017 • 2on classificat TRUC • 2on classificat PARXÍS • 2on classificat MANILLA • 2on classificat ESCACS • 1er classificat FUTBET FEMENÍ • 1er classificat PÀDEL FEMENÍ • 2on classificat PÀDEL MASCULÍ • 1er classificat PÀDEL MIXTE • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Especial) • 1er classificat NINOT FALLER (Secció Especial) • MILLOR NINOT FALLES 2017 • 1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL • 2on classificat Millor COMPARSA • 1er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • 1er classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT • 2on classificat Millor ESCENA MONUMENT • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) • 2on classificat MONUMENT (Secció Especial)

Falles a Xàtiva 2O18 76

Mireia Barberà i Cucarella Fallera Major Infantil Artista: Josep Almiñana i García Lema: Raons per llegir Secció: especial

Junta Local Fallera 77

Falla Benlloch Aleixandre VIé

RECOMPENSA JLF: Iván González i Puig RECOMPENSES INFANTILS Socarradet d’Or: Marta Belda i Plà Alba Gómez i Barrón Socarradet de Coure: Héctor Gisbert i Benet Carmen Pastor i Torregrosa

Presidenta: Neus Olmos Prats

RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Joan Quilis i Rodenas Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Ángel José Sánchez i Palop Jessica Benet i Vicedo Jordi Benages i Fons Neus Olmos i Prats Bunyol d’Or: Iván González i Puig Noelia Carballo i Zorraquino María Sanvictorino i Catalá Óscar Expósito i Martínez Gemma Richart i Soler Socarrat d’Argent: Jéssica Benet i Vicedo Juan Ignacio Gisbert i Merlo Socarrat de Coure: Joffre David Valero i Collauzoa

La Comissió de Benlloch té el plaer de saludar a tot el lector d’aquest llibre i donar-li la benvinguda les falles d’enguany. Com a comissió del casc antic i amb una gran trajectòria creguem que tenim l’obligació de potenciar la sociabilitat al nostre barri i és per això que ens complau convidar a tot aquell que aquestes falles pase per la nostra barriada a compartir amb nosaltres totes aquelles activitats que tenim programades per als dies fallers. Durant aquesta setmana pretenem que el nostre entorn gaudisca de la música, la pólvora, els monuments i tot allò que aportem i així poder fer créixer aquesta festa que tant ens agrada als xativins. Des de La Comissió volem desitjar a tot el col•lectiu faller i no faller unes bones falles.

Johana Marcela Valdivieso i Ruiz Laura Barrón i Renau Paco Gómez i Hervás

Falles a Xàtiva 2O18 78

Gemma Richart i Soler Fallera Major Artista: Inma Ibáñez i Marco Lema: Ser faller i no morir en l’intent Secció: Segona

Junta Local Fallera 79

Falla Benlloch Aleixandre VIé

PREMIS 2017 • 2on classificat Millor LLIBRET • 8é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 5é classificat MONUMENT (Secció Segona)

Falles a Xàtiva 2O18 80

Lucía Gil i Bolinches Fallera Major Infantil Artista: Inma Ibáñez i Marco Lema: Encanteris Secció: Segona

Junta Local Fallera 81

Falla Sant Jaume

RECOMPENSA JLF: Daniela Gimeno i Ceballos RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or:

President: Francisco Cháfer i Císcar

Pablo Gallego i Martí Socarradet d’Arget: Mario Gallego i Martí Noa Esplugues i Sousa Uriel Rodríguez i Cabezas Socarradet de Coure: Irene Sarrión i Terol Ana Castelló i Fuentes Martín López i Juan RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Falla Sant Jaume Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Mayra Sousa i Sirvent Bunyol d’Argent:

L’associació Cultural Falla Sant Jaume, amb més de quaranta anys d’història continua amb la seua particular progressió d’aquest últim llustre amb treball, dedicació, il•lusió, sacrifici i esforç que fan que res siga impossible d’aconseguir dins les nostres possibilitats. Progressant i millorant poc a poc ens farà créixer com una falla de seccions superiors que participen en la majoria de concursos i premis per tal de poder mostrar la nostra aportació a la festa. L’aportació de cadascú dels fallers de la nostra comissió és essencial per a que la nostra associació continue en eixa dinàmica positiva. Des de la nostra comissió, esperem que regne la germanor, la música, les flors i la pólvora en el món faller i contribuïm a que la nostra festa llueix com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Jose Miguel Barahona i Bixquert Socarrat d’Or: Mayra Sousa i Sirvent

Falles a Xàtiva 2O18 82

Artista: Xavier Herrero i MartĂnez Lema: Benvinguts al cel SecciĂł: Tercera

Junta Local Fallera 83

Falla Sant Jaume

PREMIS 2017 • 1er classificat PÀDEL MASCULÍ • 3er classificat PÀDEL MIXTE • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Tercera) • 3er classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) • 6é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 4rt classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 84

Artista: Carlos Tudela i Julbe Lema: La patrulla canina Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 85

Falla Molina-Claret RECOMPENSA JLF: Mª Carmen Mateu i Payás RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Julio Bolinches i Tudela Andreu Garrigós i Bru Natalia Lloret i Soriano Distintiu d’Arget: Marcos Lloret i Soriano Daniela Martínez i Benavent Gerard Pascual i García Andrea Relea i Such Álvaro Tormo i Benavent Socarradet d’Or: Alejandra Mompó i Mateu Javier Nadal i Pérez Socarradet d’Argent: Jorge Martínez i Sánchez Míriam Relea i Such Socarradet de Coure: Miquel Alcocer i Amat Mateo Durà i Candel Goya Fasanar i Taboada Gorka García i Ventura Blanca Juanes i Gil Borja Llácer i García Clara Lorente i Llácer Álvaro Martínez i Moral Bianca Padilla i Llácer Claudia Sanantonio i Agustí Carlota Vercher i Mallol Paula Victòria i Benavent Valeria Vidal i Sanz Bianca Vidal i Sanz RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Juan Carlos Garrigós i Boscà Eladio Tudela i Aguilar Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Marcos Lloret i Fuentes Joaquin Mateu i Vinaches Bunyol d’Or: Georgina García-Chamón i Segarra Vicent Durà i Esteller Marta Piquer i Bellver Bunyol d’Argent: María Tamara Gil i Sánchez José Luis Mollà i Rodríguez Socarrat d’Or: Lucía Mompó i Navarro Socarrat de Coure: Sergio Guerola i Oltra Adrián Mompó i Mateu Sergio Osma i Madrigal Rafael Peris i Richart Sara Roca i López

President: Rafael Mompó i Vázquez Aquest any la falla Molina-Claret compta amb Rafa Mompó al capdavant de la nostra comissió com a president. Pel que fa als monuments, d’una banda, aquest any tornem a apostar per l’artista xativí Xavier Herrero en la falla gran, artista que ja forma part de la marca Molina-Claret i qui ens plantarà un cadafal molt creatiu i original que ens transportarà al Halloween. D’altra banda, en la falla infantil donem la benvinguda a l’artista José Agulo un artista, també de la nostra ciutat, en qui hem dipositat la nostra confiança. Un monument que ens parla del canvi climàtic amb una original crítica que no deixarà indiferent a ningú. La falla gran competirà en Secció Primera, i la infantil en Secció primera, ambdós amb crítica i explicació de Ximo Roca. La Falla Molina Claret va nàixer l’any 1976, una falla que va començar amb un cens menut i que ha anat creixent a poc a poc amb el pas del temps. Actualment, el nostre cens és de 163 adults i 60 infantils. Durant els primers anys de vida, aquesta comissió va plantar al carrer grans monuments, tant majors com infantils de la mà d’artistes amb renom. No obstant això, som una comissió que es caracteritza per ser molt creatius amb els decorats i les escenografies de les nostres presentacions, dels nostres teatres, dels grups escènics en les cavalcades del ninot i, en aquests últims anys, també, en el sector del disseny perquè aquests últims 3 anys vam obtenir el primer premi a la millor portada de llibre de falles i primer premi Climent Mata a millor maquetació i disseny d’un llibre de falles, la qual cosa ens impulsa a continuar amb la mateixa línia. A més a més, participem en tots els actes fallers que es realitzen durant tot l’any, com per exemple, les cavalcades, el mig any tant adult com infantil, el ral•li humorístic, el playback infantil, el futbet sala, els jocs de saló, etc.. Per últim, convidem a tot el món per tal que s’acoste als nostres monuments en la nostra gran setmana fallera, llija les crítiques dels nostres monuments, es submergisca en la lectura del nostre llibre explicatiu escrit en la nostra llengua, gaudisca i es divertisca amb l’humor del nostre ral•li, balle al ritme de la nostra xaranga i vibre amb la pólvora de les nostres despertades en un any tan especial per a tot el col•lectiu faller, ja que hem obtingut el millor segell que les falles podríem tenir: SOM PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER L’UNESCO, les nostres falles per fi són #FallesUNESCO.

Falles a Xàtiva 2O18 86

Artista: Xavier Herrero i Martínez Lema: I tu, de què tens por? Secció: Primera

Junta Local Fallera 87

Falla Molina-Claret

PREMIS 2017 • 2on classificat FUTBET MASCULÍ • Premi local: CLIMENT MATA • 2on classificat NINOT FALLER (Secció Primera) • 3er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • Millor GRUP ESCÈNIC • 1er classificat Millor COMPARSA • Millor Coberta de Llibret Xàtiva 2017 • 2on classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT INFANTIL • 3er classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) • 2on classificat MONUMENT (Secció Primera)

Falles a Xàtiva 2O18 88

Artista: José Angulo i Cuenca Lema: Salvem la Terra Secció: Primera

Junta Local Fallera 89

Falla Joan Ramón Jiménez

RECOMPENSA JLF: Gema Climent i Estrela RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Argent: Mark Vila i Lereu Socarradet d’Or: Carlota Cuquerella i Tortosa Socarradet d’Argent: Marta Celorio i Jiménez Paula Adame i Tormo Julio César Ibáñez i Rengel Mireia Pérez i Ferrer Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Socarradet de Coure: Alejandro Comeche i Repiso Ainhoa Farçan i Rocout Carlos Alejandro Fernández i Albert Carla Llana i Muñoz Alba Martí i Osma Carla Ramírez i Martí Martin Blagovestov i Damyandv RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or: Julio Rafael Ibáñez i Pont Bunyol d’Argent: Laura Llorens i Palop Marcos Gramaje i Castelló Socarrat de Brilllants: Yolanda Pérez i Ferri Francisco Manuel Roca i Sanchis Socarrat d’Argent: José Císcar i Plà Alexa Gramaje i Victoria Socarrat de Coure: María Belda i Sanchis Iván Benavent i Torregrosa Mikaela Choque i Viroche Judit Martínez i Ariza Rafa Climent i Álvarez Elisabet Barberá i Pérez Víctor Ramón i Barberá José Vicente Ramón i Moreno Miquel Ramón i Barberá Ángel Borreguero i Hervás Delfina Jiménez i Pacheco Ignacio Gómez i Borredá

Presidenta: Yolanda Pérez i Ferri

President Infantil: Julio César Ibáñez i Rengel

La falla Joan Ramon Jiménez té 40 anys de vida. Des dels inicis ha lluitat per fer que siga una comissió important, aportant al llarg de la seua història grans monuments, cavalcades, ral·lis, llibrets... Com qualsevol comissió ha tingut bones i males èpoques, però sempre hem demostrat que, el nostre treball era per la festa i per la tradició. Després de tants anys, l'esperit de la nostra comissió segueix viu. No importa si siguem molts o pocs fallers, tots treballem junts per a traure endavant uns pressuposts menuts. Arriba 2018, un any més, amb les mateixes ganes de treballar, amb la il·lusió que tenen els nostres representants de que siga ja març per a gaudir de les nostres falles. Un any més per mostrar a tot el món el resultat del nostre treball, els monuments que els nostres artistes ens estan preparant i com no, de traure al carrer la música, els coets i els nostres trages per desfilar als diferents actes que ens esperen. La comissió de la falla Joan Ramon Jiménez vos desitja bones festes!!!!

Falles a Xàtiva 2O18 90

Mª Carmen Gramaje i García Fallera Major Artista: Josep Almiñana i García Lema: En el taller faller Secció: Segona

Junta Local Fallera 91

Falla Joan Ramón Jiménez

PREMIS 2017 • Premi PROMOCIÓ IGUALTAT DE GÈNERE • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Segona) • 2on classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) • Millor PUNTUACIÓ Ral•li Humorístic 2017 • 3er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 1er classificat Millor LLIBRET • 2on classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • Premi Millor CRÍTICA LOCAL • 2on classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) • 2on classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 92

Carlota Cuquerella i Tortosa Fallera Major Infantil Artista: Ramón Olivares i Garrigós Lema: L’hora dels colors Secció: Segona

Junta Local Fallera 93

Falla Sant Feliu

Junta Gestora: José María Cortell i Lladosa Pau Esplugues i Barberà Santiago García i Juárez Sergi Giménez i López Borja Martínez i Sinisterra

President Infantil: Andreu Llopis i Perales

Com cada any, la comissió Falla Sant Feliu espera la nostra gran festa, la festa dels fallers i falleres, la festa dels valencians, les Falles. Unes falles que vivim, gaudim i celebrem des de que en 1974 muntàrem el nostre primer monument al barri que dóna nom a la nostra comissió.

RECOMPENSA JLF: Pilar Vidal i Estornell RECOMPENSES INFANTILS Socarradet de Coure: Martín Pavía i Pinos Naroba Mateu i Barata Lorena Mateu i Barata Gerard Aliaga i Tomás Noa Simón i Perucho Valentina Moscardó i Roca RECOMPENSES MAJOR Socarrat d’Argent: Santiago García i Juárez María Casanova i Richart

Venim d’uns anys que han sigut complicats per a tots, fallers i no fallers, i que les falles han sentit amb un descens del nombre de participants de la festa així com de les possibilitats d’aquesta. Així i tot, hem sabut aguantar gràcies a l’ajuda i perseverança del component essencial d’aquesta falla, els nostres feliuets i feliuetes, que conseguixen amb el seu esforç que any rere any la Falla Sant Feliu continue sent el que ha sigut, és i serà: una comissió que gaudeix de la festa; un grup que gaudeix unit al casal, als carres i als actes; una família que viu les Falles. Aquest, és un any especial amb molts canvis per a nosaltres: tenim nous fallers i falleres que venen dispostos a passar-ho d’allò més bé, tenim una nova junta gestora amb una gran varietat d’experiències al món de les falles i contem amb una fallera major, una fallera major infantil i un president infantil que sabran representar-nos de la millor forma possible. Enguany i com cada any, obrim les nostres portes a tots aquells que vullguen formar part de la nostra comissió, i convidem a totes les comissions, fallers i falleres, habitants de la nostra ciutat, de la nostra província i de tot el món, a vindre a compartir amb nosaltres les falles, així com la música, pólvora, foc i tradicions que fan d’elles la millor festa del món.

Falles a Xàtiva 2O18 94

Patricia Navarro i Rosellรณ Fallera Major Artista: Juane Cortell i Dasca Lema: Desencantats Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 95

Falla Sant Feliu

PREMIS 2017 • 3er classificat PÀDEL MASCULÍ • 3er classificat MAQUETA 2017 • 3er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (San Agustí) • 7é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 3er classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 96

Ariadna Gil i Vidal Fallera Major Infantil Artista: Manolo Blanco i Climent Lema: Desitge Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 97

Falla Verge del Carmen

RECOMPENSA JLF: Laura Sancho i Plà RECOMPENSES INFANTILS

President: Josep Vicent Pavía i Pino

Distintiu d’Or: María Beltrán i Pérez Distintiu d’Argent: Ana María Martínez i Bernat Sarai Correas i Ventura David Romero i Cuenca RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Alfonso Almiñana i Benavent Bunyol d’Or: Alba Sanz i García Bunyol d’Argent: Ximo Correas i Ventura Martín Jiménez i Toribio Álvaro Ramos i Borreguero

Aquesta comissió es caracteritza per ser una gran família, formada per un grup reduït de persones que amb il•lusió intenta any rere any treballar per la festa fallera, i intentant que mai puga arribar al seu fi, és per això que fem l’esforç de mantindre’ns, traient d’on quasi ja no es pot traure. No tot és treballar, també ens agrada gaudir de la festa, la música, la pólvora i tots els actes que componen la setmana fallera. En nom de tota la comissió, sols ens queda convidar-los a viure junt a nosaltres aquesta festa i gaudir del sentiment faller.

Jorge Marave i Esteve Andrea Vidal i Montesinos Belén Soriano i Mejías

Falles a Xàtiva 2O18 98

Sara Lapiedra i Valero Fallera Major Artista: Alfonso Almiñana i Benavent Lema: Històries medievals Secció: Tercera

Junta Local Fallera 99

Falla Verge del Carmen

PREMIS 2017 • 1er classificat DÒMINO • 1er classificat FUTBER MASCULÍ • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Tercera) • 1er classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) • 2on classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 3er classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT INFANTIL • 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 6é classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 100

Sarai Cuenca i Correas Fallera Major Infantil Artista: Vicente Gomar i Vidal Lema: Tu quĂ¨ pintes? SecciĂł: Tercera

Junta Local Fallera 101

Falla Sant Jordi

RECOMPENSA JLF: Mª José Súnyer i Tormo RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Falla Sant Jordi Míriam Alcaraz i Osorio Martina Melero i Moreno Distintiu d’Argent:

President: Guillermo Delegido i Terol

Valeria Giner i Molina Daniela Iñíguez i Molina Laura Iñíguez i Molina Paula Iñíguez i Molina Leire Juan i Villa Melinda Melero i Moreno Julia Pelegero i Pérez Gonzalo Sanchis i Monfort Guillem Tormo i Soler RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer: Manuel Juan i Pons Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Falla Sant Jordi Bunyol d’Or: Guillermo Delegido i Terol Ángela Samit i Quiles

Emplaçada en el casc antic de la nostra ciutat, concretament en la Plaça Sant Jordi des de fa 31 anys. L’any 1987 un grup d’amics propiciaren la fundació la falla Sant Jordi, prenent relleu de la falla San Jorge. El passat exercici va ser molt intens per a nosaltres, la celebració del nostre 30 aniversari és un esdeveniment que uneix a tota la comissió amb tots els que formem i han format part de la família de la falla Sant Jordi; un any de sentiments, records i emocions. Aquest any tenim que començar a mirar el futur amb il•lusió, hem retornat després de molts anys a la Primera Secció amb el monument gran, cada volta som més els que formem part de la nostra família i tot aquell o aquella que vullga serà benvingut. Ara, aprofitant que les nostres festes s’apropen volem fer-vos partícips, per això les portes del nostre casal estan obertes per a tots. Bones falles 2018! #AnemATot

Bunyol d’Argent: Gonzalo Sanchis i Cuartero

Falles a Xàtiva 2O18 102

Mercedes Díaz i Montagud Fallera Major Artista: Juane Cortell i Dasca Lema: Xàtiva veneciana Secció: Primera

Junta Local Fallera 103

Falla Sant Jordi

PREMIS 2017 • 3er classificat TRUC • 3er classificat ESCACS • Premi Millor ESCENA JUVENIL • 1er classificat MAQUETA 2017 • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Segona) • 1er classificat NINOT FALLER (Secció Segona) • 3er classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL • 1er classificat Millor ESCENA MONUMENT • 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) • 1er classificat MONUMENT (Secció Segona)

Falles a Xàtiva 2O18 104

Artista: Enrique Oliver i Fayos Lema: Xàtiva en festes Secció: Segona

Junta Local Fallera 105

Falla Abú Masaifa RECOMPENSA JLF: Pablo Benito i Climent RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Saray Cabanes i Martínez Guillermo Fuster i Alfonso Ignasi Pérez i Cerveró Distintiu d’Argent: Martina Arriaga i Signes Sara Giner i Guarner

President: Rafael Ramón i Cerdà

President Infantil: Pau Calatayud i Toledo

Rocío Martínez i Roselló Alba Perucho i Soler RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: María José Ballester i Reig Esther Gramaje i Ballester Isabel Guarner i Chulià Ainoha Madrid i Muñoz Francisca Pardo i García Laura Soler i Guerrero Bunyol d’Or: Enrique Ballester i Sala Sandra Diego i Torres Óscar Mompó i Beltrán Miriam Quiles i Gimeno Bunyol d’Argent: Carlos Julbe i Serrano Fernando Gorba i Martí Raquel Hernández i Pérez Desa Lara i Simó Irene Lloret i Peralta Ada Serra i Mira Noemi Tomás i Cuquerella

Un any més tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres, fallers, veïns i amics del barri, com a president de la comissió. Actualment el món faller es pot dir que torna a començar una nova etapa, som patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO des de fa un any i la difícil situació econòmica dels últims anys pareix que comença a quedar enrere. La situació actual afavoreix que el món faller es senta reforçat amb la seua identitat, amb les seues costums i tradicions i que per fi deixe de preocupar-se tant pel tema econòmic i puga centrar-se en millorar i continuar fer créixer la nostra festa i els nostres cadafals. Aprofite aquestes línies per agrair la paciència i la col•laboració als nostres veïns, i convidar-los a passar una setmana fallera junt a nosaltres, en les cercaviles, en les desfilades i en totes les nostres activitats. Als membres de la nostra comissió dir-vos que ho gaudiu molt, és un any de molt esforç i tot es fa per a vosaltres. Dirigint-me ara a les nostres falleres majors, Desa i Nadia, i al president infantil Pau, vos demane que gaudiu al màxim de la setmana fallera, que la disfruteu i la viviu amb la màxima intensitat, ja que aquesta serà un record que guardareu per sempre al vostre cor. És un plaer compartir aquest any al vostre costat. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la falla Abu Masaifa.

Ángel Villa i Castelló

Falles a Xàtiva 2O18 106

Desa Lara i Simó Fallera Major Artista: Xavier Herrero i Martínez Lema: Fora de la llei Secció: Segona

Junta Local Fallera 107

Falla Abú Masaifa

PREMIS 2017 • 3er classificat PARXÍS • 3er classificat PÀDEL FEMENÍ • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Primera) • 2on classificat NINOT FALLER (Secció Segona) • 1er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 3er classificat CARROSSA LLOGUER • 3er classificat Millor LLIBRET • 3er classificat Millor ESCENA DE MONUMENT • 2on classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Primera) • 2on classificat MONUMENT (Secció Segona)

Falles a Xàtiva 2O18 108

Nadia Sanchis i Tomรกs Fallera Major Infantil Artista: Xavier Gรกmez i Chisvert Lema: La teranyina dels somnis Secciรณ: Especial

Junta Local Fallera 109

Falla Murta-Maravall RECOMPENSA JLF: Neus Francés i Bellido RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or ab Fulles de Llorer: Falla Murta Maravall Distintiu d’Or: Jose Luis Morell i Juan Triana Salinas i Bolinches Laura Sanchis i Cabanes Maira Sanchis i Vilar Roser Vila i Párraga Mafalda García i Quiles Quico Lloret i Fenollar Lola Plà i Cuenca Lucas Sabater i Chaquet Abril Salinas i Bolinches Distintiu d’Argent: Lucía Aibar i Francés Marta Aibar i Francés Adrià Ballester i Cerdà Mateo Beltrán i Clemente África Beltrán i Clemente Laura Carreres i Sanchis Carla Castellano i García Laia Castellano i García Ana Iris Cruzans i Pérez Icíar de la Fuente i Galindo Mireia de la Fuente i Galindo Carla García i Cabanes Beltrán García i Quiles Julen García i Santamargarita Martina García i Santamargarita Irene García i Tormo Carla Martí i Muñoz Laura Martínez i Terol Gerard Martorell i Giménez Marc Martorell i Giménez Lucía Moll i Capuz Valeria Montaner i Córdoba Guillem Pérez i Vilar Guillem Plà i Colomer Julia Plà i Colomer Pepa Plà i Cuenca Álvaro Ripoll i Chaquet Iker Sabater i Barberà Paloma Sabater i Chaquet Joan Sánchez i Chulià Noa Sanchis i Casas Sofía Taich i Vidal Paula Tormo i Taengua Alberto Morell i Juan RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Jordi Sebastià i Angulo Josué Doménech i Balaguer Ricardo Beltrán i Piquer Jordi Palomares i Castellano Falla Murta Maravall

Junta Gestora: Silvia Fenollar i Sanchis Susana Colomer i Camus Lucía Perucho i Costart Mayte Palomares i Castellano Chelo Díez i Vañó

President Infantil: José Luis Morell i Juan

30 anys d’història, 30 anys de falla Una colla d’amics José Miguel, Tino, dos Pacos, Miquel i Alfredo, amb molta il•lusió es reuniren un dia de l’any 1988 per tirar en davant un projecte que portaven ja temps en ment. Un fet que, aparentment no tenia massa importància, un convoi propi de joves amb ganes de divertir-se però molt enamorats de la festa fallera. Aquest fet, aparentment innocent, i alhora molt atrevit, mirant-lo ara amb la perspectiva que proporciona el temps, ha estat un fet que ha marcat molts però que molts moments d’alegria, de joia, de diversió, d’emocions per a molts fallers i falleres que han passat i que passaran per aquesta comissió. Aquest grup d’amics amb l’aprovació i signatura de l’acta de constitució d’aquesta nova comissió no era del tot conscient de la importància que tindria per a moltíssims fallers i falleres que han format part de la gran família Murta- Maravall. I això ja és per sempre. Érem una falla molt jove amb ganes de trencar amb allò més tradicional i donar-li un nou aire a les falles. Per això fórem la primera falla en canviar la vestimenta i deixar l’antic vestit de negre. També llevàrem les bandes a les falleres, ja que per a nosaltres el distintiu de la falla és el banderí i, a més, una banda tapava part dels preciosos i colorits vestits de les falleres. Eliminàrem la figura de la fallera del foc, la nostra forma de desfilar als actes tampoc era la tradicional, introduírem la justa gestora , com a forma de gestionar-nos... Celebrem el 30 aniversari però després de molts patiments, de molt de treball i esforços. Hi va haver èpoques en què les coses funcionaven bé, els problemes eren menors i tot anava rodat però hi també hi va haver moments difícils, complicats que feren fins i tot perillar la falla. En aquest 30 aniversari s’acompleix la vintena edició de la dansà popular, un acte que representa les tradicions dels balls populars de la nostra ciutat i del qual ens sentim plenament orgullosos. Per a nosaltres i com solem dir a la falla, les paelles i les dansaes són el coet que marca l’inici, per començar a gaudir el que ja està arribant, el mes faller. Tot va nàixer amb la idea de contribuir a la nostra cultura valenciana i ara dediquem un cap de setmana a les tres mostres més representatives d’aquesta: la dansà, les paelles i, més tard, hem introduït la mostra de pilota valenciana. 30 anys d’història, 30 anys de falla. Un període on hem viscut totes aquestes experiències i vivències i que amb moltes ganes i il•lusió continuarem vivint en el futur.

Bunyol d’Or: Pablo Balaguer i Peris Iris Loreta Arroyo i Fernández Marta Quilez i Soriano Xelo Díez i Vañó

Falles a Xàtiva 2O18 110

Bunyol d’Argent: Jose Luis Tomás i Calvo Susana Colomer i Camús Bárbara Camacho i Cháfer Francisco Marín i Rescalvo Neus Francés i Bellido Luis Aibar i Vicente

Bรกrbara Camacho i Chรกfer Fallera Major Artista: Palacio i Serra Lema: Afortunats Secciรณ: Primera

Junta Local Fallera 111

Falla Murta-Maravall

PREMIS 2017 • 1er classificat MANILLA • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (Secció Especial) • 1er classificat NINOT FALLER (Secció Primera) • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) • 1er classificat MONUMENT (Secció Primera)

Falles a Xàtiva 2O18 112

Lucía Aibar i Francés Fallera Major Infantil Artista: Palacio i Serra Lema: Tocats de l’ala Secció: Especial

Junta Local Fallera 113

Falla Passeig Cardenal Serra

RECOMPENSA JLF: Aurora Roca i González

Junta Gestora: Pedro Roca i González Jorge Bellver i Navarro Fele Miralles i Vitores Ángel Patiño i González Octavio Pérez i Calatayud

Després d’un any màgic pel nostre 10é aniversari toca tornar a la feina. Les falles són la nostra festa per excel·lència, qui és faller o fallera de cor no pot imaginar el fi de les falles, per això la nostra comissió s’esforça dia a dia per poder tirar endavant. La nostra comissió es caracteritza per ser una gran família, des d’ací volem aprofitar per convidar-vos al nostre casal per poder conèixer-nos. Com cada any, intentem participar en tots aquells actes organitzats per la Junta Local Fallera ja siga dins de la setmana fallera o al llarg de l’any. Que comence la millor festa del món!!! La dels valencians i valencianes, les Falles!!!

Falles a Xàtiva 2O18 114

Artista: Alfonso AlmiĂąana i Benavent Lema: Far west Passeig SecciĂł: Segona

Junta Local Fallera 115

Falla Passeig Cardenal Serra

PREMIS 2017 • 2on classificat DÒMINO • 3er classificat NINOT FALLER (Secció Primera) • 3er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 3er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 9é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 3er classificat MONUMENT (Secció Primera)

Falles a Xàtiva 2O18 116

Artista: Alfonso AlmiĂąana i Benavent Lema: Llepolies SecciĂł: Tercera

Junta Local Fallera 117

Falla Corts Valencianes RECOMPENSA JLF: Jennifer Villa i Reguillo RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’Or: Hugo Martínez i Amorós Distintiu d’Argent: Lola Cebrián i Richart Aitana García i Moya Ximo Mollà i Martínez Socarradet d’Or: Hugo Martínez i Amorós Socarradet d’Argent: Alma Amorós i Pérez Ximo Mollà i Martínez Socarradet de Coure: Aarón Ortega i Venlliure Alba Vera i Marí Vera García i Real Valeria Castelló i Angulo Manolo Beltrán i Sanchis Candela Beltrán i Sanchis Elia García i Hernández Iker Gironés i Andreu Ferran Mollà i Martínez Gael Martínez i Hellín Samara Ortega i Venlliure Giulia Pérez i Hervás Enzo Requena i Torregrosa Shaila Zimveliu i Vendrell Ayla Ledesma i Carmona RECOMPENSES MAJOR Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer: Vicente Tortosa i Roca Bunyol d’Or: Andrea Borrás i Vendrell Ana Cristina Celda i Rosselli José Vicente Doménech i Vicent Carla Genovés i Mayor

President: F. Javier Mollà i Benet

Corts Valencianes naix a l’any 2014 fa sols 4 anys amb el propòsit d’aportar més si cap al col•lectiu faller de la ciutat. Som una comissió de gent jove però no del tot inexperta al món faller. La nostra mentalitat no és altra que créixer com a comissió any rere any i així ho estem aconseguint. També un dels nostres reptes és intentar prosperar tant a nivell social com a monument al carrer. Des de Corts volem convidar-vos a tots a que ens visiteu i així gaudir tots junts de la nostra comissió.

Bunyol d’Argent: Laura Almahano i Muñoz Raquel Barberá i Plà María Solves i Carmona María del Carmen Vendrell i Tudela Socarrat d’Or: Silvi Amorós i Martínez Socarrat d’Argent: Andrea Borrás i Vendrell Carla Genovés i Mayor

Falles a Xàtiva 2O18 118

Carla Genovés i Mayor Fallera Major Artista: Xavier Herrero i Martínez Lema: Master Chof Secció: Tercera

Junta Local Fallera 119

Falla Corts Valencianes

PREMIS 2017 • 3er classificat MANILLA • 2on classificat PÀDEL FEMENÍ • 2on classificat PÀDEL MIXTE • 3er classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) • 1er classificat MONUMENT (Secció Tercera)

Falles a Xàtiva 2O18 120

Tanya Ortega i Sanchis Fallera Major Infantil Artista: Ramรณn Olivares i Garrigรณs Lema: Veig veig Secciรณ: Tercera

Junta Local Fallera 121

Monuments Premiats2O17 MONUMENTS INFANTILS

MONUMENTS GRANS

1er Premi ESPECIAL Millor Monument Infantil de Xàtiva 2017

1er Premi ESPECIAL Millor Monument de Xàtiva 2017

Falla: Espanyoleto Artista: Ramón Olivares i Garrigós

Falla: República Argentina Artista: Què calor fa en falles

1er Premi PRIMERA

Falla: República Argentina Artista Què calor fa en falles

Falla: Av. Murta-Acadèmic Maravall Artista: Palacio i Serra Artesans S.L.

1er Premi SEGONA

Falla: El Cid-Plaça de la Trinitat Artista: La comissió

Falla: Sant Jordi Artista: Juane Cortell i Dasca

1er Premi TERCERA

Falla: Tetuan- Porta Sant Francesc Artista: Xavier Ureña i Rodenes

Falla: Corts Valencianes Artista: Xavier Herrero i Martínez

Falles a Xàtiva 2O18 122

Ninots Premiats2O17 NINOTS INFANTILS

NINOTS GRANS

1er Premi ESPECIAL Millor Ninot Falles 2017

1er Premi ESPECIAL

Falla: Ferroviària Artista: Josep Almiñana i García

1er Premi PRIMERA

Falla: Abu Masaifa Artista Borja Lorente i Castillo

Falla: Av. Murta-Acadèmic Maravall Artista: Palacio i Serra Artesans S.L.

1er Premi SEGONA Millor Ninot Infantil Falles 2017

1er Premi SEGONA

Falla: El Cid-Plaça de la Trinitat Artista: La comissió

Falla: Sant Jordi Artista: Juane Cortell i Dasca

1er Premi TERCERA

Falla: Verge del Carme Artista: Alfonso Almiñana i Benavent

Falla: Verge del Carme Artista: Vicente Gomar i Vidal

Junta Local Fallera 123

Altres Premis2O17

FALLA TETUAN PORTA S. FRANCESC

FALLA ESPANYOLETO 1er Premi Parxís 1er Premi Primera Part Presentació (Teatre) 1er Premi Enginy i Gràcia Monument Infantil 1er Premi Escena Monument Infantil

Millor DISFRESSA Ral·li Humorístic 2017 Millor VEHICLE Ral·li Humorístic 2017 Millor COMPARSA Ral·li Humorístic 2017 1er Premi Carrossa Lloguer

FALLA FERROVIÀRIA 1er Premi Futbet Femení 1er Premi Pàdel Femení 1er Premi Pàdel Mixte 1er Premi Carrossa Confecció Pròpia Infantil 1er Premi Decoració Monument 1er Premi Enginy i Gràcia Monument

FALLA ABU MASAIFA 1er Premi Carrosa Lloguer Infantil

FALLA RAVAL 1er Premi Truc 1er Premi Bac 1er Premi Segona Part Presentació

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

FALLA EL CID - PL. DE LA TRINITAT

1er Premi Carrossa Confecció Pròpia Millor Grup Escènic Cavalcada Infantil Millor Comparsa Cavalcada Infantil

1er Premi Escacs

Falles a Xàtiva 2O18 124

FALLA MOLINA-CLARET

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ

1er Premi Climent Mata Millor Grup Escènic Cavalvada Ninot Millor Comparsa Cavalcada Ninot Millor Coberta de Llibret

Premi Igualtat de Gènere Millor Puntuació Ral·li Humorístic 2017 1er Premi Llibret Millor Crítica Local

FALLA VERGE DEL CARME 1er Premi Dòmino 1er Premi Futbet Masculí

FALLA SANT JAUME 1er Premi Pàdel Masculí

FALLA PLAÇA MERCAT 1er Premi Primera Part Presentació (Sant Agustí) 1er Premi Decoració Monument Infantil

FALLA SANT JORDI 1er Premi Escena Juvenil Millor Maqueta Infantil 1er Premi Escena Monument

FALLA AVGD. MURTA- ACADÈMIC MARAVALL 1er Premi Manilla

Junta Local Fallera 125

Concurs de Cartells2O18

1er Premi Autor: Juan Daniel Sanz i Sanchis Lema: Que comence la festa!

Falles a XĂ tiva 2O18 126

XXVSaló Fotogràfic

1er Premi Autor: Andrés Carull i Blasco Lema: Passacarrer

2on Premi Autor: Vicente Bermúdez Lema: Foc, fum i festa

3er Premi Autor: Antoni Marzal i Bolinches Lema: Dolç

Junta Local Fallera 127

Memòriad’unAny2O17

Falles a Xàtiva 2O18 128

Memòriad’unAny2O17

Junta Local Fallera 129

Memòriad’unAny2O17

Falles a Xàtiva 2O18 130

Memòriad’unAny2O17

Junta Local Fallera 131

Memòriad’unAny2O17

Falles a Xàtiva 2O18 132

Memòriad’unAny2O17

Junta Local Fallera 133

Memòriad’unAny2O17

Falles a Xàtiva 2O18 134

Memòriad’unAny2O17

Junta Local Fallera 135

Memòriad’unAny2O17

Falles a Xàtiva 2O18 136

Memòriad’unAny2O17

Junta Local Fallera 137

Reconeiximentsd’unAny2O18 DISTINTIU D’OR COS DE BOMBERS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Tots els anys, la Junta Local Fallera reconeix la tasca realitzada pel bé de la festa fallera i, en conseqüència, de les arrels de la nostra cultura, atorgant el Distintiu d’or de la Junta Local Fallera. Enguany recau en un col·lectiu que col·labora any rere any amb nosaltres, actors que a pesar de passar desapercebuts, fan un treball necessari per a poder dur a terme gran part dels actes de la nostra festa, ells són el cos de bombers de la Comunitat Valenciana.

SOCARRAT D’HONOR JAVIER GARCÍA I PAÑOS Membre faller actiu fins fa tres anys de la comissió d'Espanyoleto, a la qual ha estat censat durant 32 anys, sent anteriorment faller de la comissió de mercat i de El CidPlaça de la Trinitat i de la comissió Sant Jordi en la seua primera etapa. Va pertànyer a l'executiva de la Junta Local Fallera en l'etapa de Ximo Sánchez, també de José Manuel Benet i Vicedo i per últim de Juanra Alcocer, tenint càrrecs com Vicepresident en alguna de les mateixes. L’any 2003, decideix, presentar-se a president de l'Executiva de la Junta Local Fallera de Xàtiva, càrrec que ocupa 12 anys de manera ininterrompuda, des de l'any 2003 fins l'any 2015. Ha estat l'impulsor de multitud de llibres commemoratius de la Junta Local Fallera, com el del 75 aniversari d'aquesta, “Viure Xàtiva”, editat per Junta Local Fallera, “Falles en el pas del temps”, així com també recopilacions de postals de la nostra ciutat. Va estar president a la inauguració del Museu Faller de Xàtiva i un dels grans encarregats en que aquest edifici fóra realitat. A més a més col·laborador de diferents publicacions realitzades sobre la ciutat de Xàtiva, en definitiva, un membre molt actiu dins del col·lectiu faller.

Falles a Xàtiva 2O18 138

CLE ARTi S iTERA

RiS

Sergio Rubio Tormo

Les fonts orals i els Fons sonors incorporats de l’arxiu municipal de Xátiva Dins de la historiografia moderna, la recerca històrica requereix de l’ús d’una metodologia científica i una sèrie d’eines per a obtenir un acostament als fets històrics i interpretar-los i explicar-los de la manera més objectiva possible. Per a açò, l’historiador es nodreix de les fonts, ja siguen primàries o secundàries, principalment documentals.

d’interpretació des de l’objectivitat restringida de l’historiador. En el segle XIX i al costat del naixement del romanticisme apareix també un inusitat interès pel folklore i la recopilació de testimoniatges de vida i tradicions populars, encara que poques vegades veurem aquests plantejaments aplicats a la historiografia, molt poc inclinada a utilitzar aquest tipus de fonts orals en el seu afany per fer de la Història una disciplina científica, sinó més aviat a altres camps de les ciències socials, com la filologia o l’antropologia. No obstant açò, l’eclosió de nous conceptes durant el segle XX i, eventualment, l’augment de l’esperança de vida i amb açò la possibilitat d’accedir a testimoniatges de primera mà dels esdeveniments més importants de la història contemporània, com la Guerra Civil Espanyola o la II Guerra Mundial, va facilitar la nova consideració del testimoni oral com una font històrica totalment vàlida i complementària a les fonts documentals escrites.

De fet, el pare de la historiografia moderna, l’alemany Leopold Von Ranke, dotava al document d’un valor quasi inqüestionable, posseïdor de l’autèntica veritat, palesa i irrevocable. Així, el document adquireix un valor quasi sagrat en la tasca investigadora, obviant moltes vegades tota aquella informació que, per no trobar-se continguda en un suport perdurable, ja siga paper o qualsevol altre suport documental no tradicional (microfilms, cintes d’àudio, discos òptics, etc), no es considera vàlid. D’aquesta manera, una font històrica de valor inqüestionable passava a quedar fora de l’equació: la font oral o allò que avui dia està tan en voga i que podríem definir o coneixem com a “Memòria històrica”.

Així, coincidint amb l’arribada de la democràcia, comencen a sorgir a Espanya estudis i publicacions basades en el que cridem històries de vida, mitjançant la recopilació de testimonis, principalment centrats en la II República Espanyola i la Guerra Civil, amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica. Un dels primers a veure la llum i que servirà de pedra angular i punt de partida a l’expansió i proliferació de el “nou” mètode serà l’obra de Ronald Fraser, “Recuérdalo tú y recuérdalo a otros: historia oral de la Guerra Civil Española”, l’any 1979.

La font oral o el patrimoni oral intangible és també una font documental, solament que no es troba fixada en un document textual, sinó que ha de valer-se d’altres mitjans per a poder ser transmesa a les generacions esdevenidores. Com esmentàvem, es tracta d’un tipus de testimoniatge del passat que no sempre ha gaudit de la credibilitat oportuna i per açò ha sigut moltes vegades desmerescut simplement perquè no tenia aqueix suport del text escrit que ens aporta tanta tranquil·litat a aquells que escrivim sobre els fets ocorreguts en el passat. No obstant açò, si les fonts orals tenen la càrrega de subjectivitat inherent que el propi narrador els atorga, no hem d’oblidar que el patrimoni documental escrit no sempre és garant de la veritat absoluta i també ha de sotmetre’s al procés

En conseqüència, la manera d’acostar-nos a aquestes fonts és diferent i requereix una metodologia diversa, a més d’eines tecnològiques que ens permeten preservar les informacions obtingudes. Evidentment, el sistema més important i necessari per a l’obtenció d’aquestes fonts és el

Falles a Xàtiva 2O18 140

Les fonts orals i els Fons sonors incorporats de l’arxiu municipal de Xátiva

de l’Entrevista, ja que d’elles depèn la qualitat de la documentació a interpretar durant el procés de recerca. Per açò, l’historiador-entrevistador ha de seguir unes pautes concretes per a la consecució dels resultats desitjats. A saber:

sessió: la disposició de l’entrevistat, el seu llenguatge corporal, si va haver-hi interrupcions, etc. Així mateix, la transcripció de l’enregistrament ha de realitzar-se al més prompte possible, de manera que siga el més fidel i completa possible, ja que la proximitat en el temps ens permetrà recuperar paraules mal gravades i incloure les nostres valoracions de l’entrevista.

- Una adequada elecció dels informants. - Un profund coneixement previ de la temàtica a investigar.

Una vegada acabat el procés d’obtenció de la informació és important realitzar un tractament adequat de la font oral obtinguda per a poder donar-li un ús correcte i facilitar la seua conservació, el seu valor i el ràpid accés a la informació que conté. No hem d’oblidar que les converses gravades poden tenir una durada considerable i la informació continguda en elles sol ser de molt diversa procedència, per la qual cosa, dependrà de l’àmbit de la nostra recerca el que ens interessem per un o un altre fragment de la mateixa. Per açò és necessari classificar el document fent ús, si pot ser, d’algun repositori informàtic o gestor documental que ens permeta afegir descriptors o “etiquetes” per a poder recuperar àgilment aquella informació que precisem segons les nostres necessitats.

- La definició clara de problemàtiques i hipòtesis de recerca. - L’amplitud necessària per a abordar aspectes no contemplats en les instàncies prèvies a l’entrevista, que poden obrir nous vessants. - El registre no solament del que s’ha dit sinó també de l’omès. L’objectiu d’una entrevista d’història oral no és simplement obtenir “dades”, sinó entendre una vivència, ja que tot el que aporta és significatiu. Encara que el nostre informant incórrega en falles de memòria, exageracions o ficcions, tot açò confereix significat a la història de la seua vida. L’important és saber interpretar l’experiència d’una persona, ja que el seu testimoniatge ens aporta el privilegi de conèixer i comprendre les vivències íntimes d’aqueixa persona.

Quant a la seua conservació, no hem d’oblidar que, encara que realitzem una transcripció de les entrevistes i interpretem els resultats obtinguts en la recerca posterior, la font principal seguirà sent l’entrevista realitzada, és a dir, el document sonor o audiovisual. És per açò que hem de detenir-nos i precisar mètodes per a la seua conservació i accés futur. Açò implica la necessitat d’utilitzar la tecnologia adequada per a açò, així com l’elecció de formats estandarditzats, intercanviables i perdurables per al seu emmagatzematge, i la realització de còpies de seguretat a fi de garantir la seua conservació.

És recomanable iniciar l’entrevista amb alguna qüestió general que permeta al nostre interlocutor relaxar-se davant l’esforç de relatar la seua vida a una persona que amb a penes coneix. Al llarg de la cita és important fixar-se en les expressions facials i corporals, els gestos, el llenguatge de les mans, els silencis…, tot açò aporta una informació addicional al relat arreplegat en la gravadora. Per açò es recomana recolzar-se en altres recursos tecnològics, com la presa de fotografies o l’enregistrament en vídeo de l’entrevista. Un testimoniatge no s’esgota mai, però a mesura en què la informació que ofereix es torna reiterativa i es consideren satisfetes les expectatives que es tenien en relació amb l’entrevista, el treball de recopilació pot donar-se per conclòs, donant començament al procés d’anàlisi i interpretació.

En les últimes dècades del segle XX hem assistit al sorgiment d’una nova consciència social i preocupació per la correcta conservació d’aquests fons sonors basats en testimoniatges orals. Així, la Biblioteca Nacional Espanyola va crear en els anys 60 del segle XX el seu Arxiu de la Paraula. La Secció de l’Arxiu de la Paraula es va crear per a controlar, mantenir i difondre els documents sonors que registren la paraula parlada. La col·lecció es divideix en dos grans blocs, segons la procedència dels seus documents: els que in-

És important anotar immediatament després de l’entrevista les impressions arreplegades en la

Junta Local Fallera 141

Sergio Rubio Tormo

gressen a través de l’edició comercial (compra, donatiu i Dipòsit Legal), i els documents generats per l’enregistrament dels actes culturals celebrats en la Biblioteca Nacional d’Espanya, i que en l’actualitat constitueixen la part principal de l’Arxiu de la Paraula.

Pardo és un dels experts més destacats de música i literatura popular de la Comunitat Valenciana. Així mateix, ha treballat tot el camp etnogràfic en una àmplia varietat de vessants com és el indumentarisme, arquitectura popular, parla, festes, religiositat popular, etc. En el seu dilatat curriculum vitae figura una àmplia trajectòria de treballs de compilació, estudi i edició de música d’arrel, literatura popular i etnografia1”.

També en l’àmbit provincial valencià trobem un exemple molt interessant, el Museu de la Paraula o Arxiu de la Memòria Oral Valenciana, nascut entre 1999 i 2002 en el Museu Valencià d’Etnologia. Els protagonistes són persones nascudes abans de la guerra civil espanyola, testimoniatges privilegiats dels processos de canvi sociocultural ocorreguts en el territori valencià durant el passat segle XX. El Museu de la Paraula es presenta com un sistema de gestió, anàlisi i recuperació de tots els testimoniatges que es custodien en el museu.

Des de l’any 1975, Fermín Pardo ve desenvolupant una labor de recopilació de música i literatura popular, gràcies a una beca concedida per la Fundació Juan March, labor que va poder continuar gràcies a una altra beca del Ministeri de Cultura en 1985. Així, el seu Arxiu Sonor de Música i Literatura Popular està integrat per 325 cintes de casset que contenen uns 11.700 corts de música i literatura popular de 322 poblacions de 20 comarques valencianes i algunes poblacions de Conca, Albacete i Castella en general.

En total conserven més de 300 entrevistes digitalitzades i han comptat amb la col·laboració de diverses institucions, així com diversos departaments de la Universitat de València, amb el clar objectiu d’impulsar el desenvolupament d’estudis sobre la base de les fonts orals creant un instrument de recerca sòlid, així com crear un espai de trobada i agermanament per a totes les iniciatives sobre memòria oral dutes a terme en el territori valencià.

La labor compilatòria de música i literatura popular de Fermín Pardo es va iniciar amb la beca concedida per la Fundació Juan March en 1975 i va prosseguir amb una beca concedida pel Ministeri de Cultura en 1984. Tots dos projectes van ser un esforç sistemàtic de cerca, enregistrament i catalogació d’un gran material etnològic amb una cobertura geogràfica molt àmplia. Encara així, posteriorment Fermín Pardo va continuar investigant i compilant mostres de la música d’arrel i literatura popular a títol personal. Fruit de tots aquests anys de recerca, Fermín era posseïdor d’un arxiu sonor en format casset on s’han gravat totes les manifestacions de música i literatura popular que han sigut transmeses per persones de les localitats on s’ha acudit a col·lectar aquestes peces.

Igualment, la preocupació per l’acreixement i la perdurabilitat d’aquests materials sonors s’ha produït sobre la base d’una retroalimentació mútua entre les institucions i els ciutadans. Les primeres, aportant mitjans necessaris per a la seua conservació recuperació i lliure accés a la informació a través dels arxius; els segons, gràcies a la seua labor desinteressada i altruista i la seua tenacitat i bon fer durant anys en els quals el seu treball no gaudia de la suficient valoració i suport.

En el cas de Xàtiva, l’arxiu municipal compta amb un important fons sonor procedent dels enregistraments de les sessions dels Plens municipals als quals es va sumar en la primera dècada del segle XX el fons procedent els enregistraments de la Cooperativa Agrícola Comarcal de Xàtiva, COACXA, on també es registraven les sessions de l’Assemblea General de la mateixa. No obstant açò, no deixen de ser documents sonors que ofe-

Encara que sempre existeixen algunes excepcions, i un exemple d’açò ho trobem en la localitat de Requena. L’any 2013 es completava la donació a l’Arxiu Municipal de Requena del Fons audiovisual etnogràfic de la Meseta Utiel-Requena, compilat per Fermín Pardo. Segons explicava Nacho Latorre, director de l’Arxiu Municipal de Requena, en la presentació de l’acte de donació i incorporació del nou fons a l’Arxiu, “Fermín

http://www.etnobloc.es/entrada/fermin-pardo-completa-la-donacion-de-su-legado-etnografico-al-archivo-municipal-de-requena/ Consultat el 26 de desembre de 2017. 1

Falles a Xàtiva 2O18 142

Les fonts orals i els Fons sonors incorporats de l’arxiu municipal de Xátiva

reixen una informació molt similar a la qual queda reflectida en els documents escrits, és a dir, els llibres d’actes. Encara que bé és cert que la informació arriba d’una manera molt més directa mitjançant el document sonor. No oblidem que els llibres d’actes de les sessions del Ple solen contenir un llenguatge educat i moderat, exposant els punts i les intervencions de manera clara i ordenada. En canvi, els enregistraments ens mostren el vertader esdevenir d’aquestes sessions, algunes d’elles tractant punts del dia polèmics i que susciten acalorades discussions. A través d’elles podem reconèixer, ja no solament el contingut de la informació, sinó el context en el qual es produeix. La diferència és evident.

35% aproximadament del total. Lluny de tractar-se d’un fons tancat, l’arxiu d’història i memòria oral creat i desenvolupat per Pep i Sebastià contínua creixent de manera regular i dotant-se de les eines necessàries per a la seua correcta conservació. Així, des del 8 de novembre de 2016 fins al 12 de desembre de 2017 s’han produït ni més ni menys que 40 noves incorporacions. Una clara mostra de l’auge i expansió de les fonts orals com a tècnica de reconstrucció de la història. En definitiva, els testimoniatges orals constitueixen un complement privilegiat de la historiografia basada en les fonts escrites, a la qual aporten una evidència, un testimoniatge que serveix per a confirmar, contrastar o bé refutar hipòtesis enunciades a partir de les fonts escrites. Però més enllà d’açò, constitueix una font primària en si que ens permet conèixer aspectes que no trobem en els textos; ens ajuda no solament a comprendre com va ser la història, sinó com es va viure la mateixa, proporcionant-nos diversos enfocaments o punts de vista d’un mateix esdeveniment o context històric. És tasca de l’investigador-historiador reconèixer, interpretar i explicar els fets d’una manera el més objectiva possible. Com explica Pilar Folguera, “les fonts orals han de ser tractades d’igual forma que les fonts escrites: ha d’admetre’s la subjectivitat implícita en elles, i per açò han de realitzar-se les acotacions necessàries per a establir la seua veracitat i verificar-se d’igual forma que els documents escrits, a partir de la consulta de totes les fonts d’informació a l’abast dels historiadors: fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques, documents privats i dades estadístiques2”. Per açò, és tasca dels arxius i dels centres de documentació el preservar aquests testimoniatges i atorgar-los el valor i el tractament que mereixen.

No obstant això, en la Ciutat de Xàtiva també contem des de fa anys amb el treball de diverses persones que han anat recopilant material de manera desinteressada durant dècades, entre els quals s’explica la presència del cantaor local Pep Gimeno “Botifarra” i l’historiador Sebastià Garrido Rico. Així, durant prop de 20 anys, la seua labor ha consistit a mantenir reunions amb diverses persones al llarg de la província, encara que principalment a nivell comarcal, a fi de recuperar tradicions locals com a refranys, sobrenoms, música i dites populars, costums festius, jocs d’infància, o gastronomia local, entre unes altres. Es tracta d’una labor encomiable, ja que mai han comptat amb el suport de les institucions, amb tot el que açò suposa, sobretot des del punt de vista logístic i econòmic, fins a fa ben poc, que la seua labor està començant a obtenir el merescut reconeixement. Així, recentment s’ha creat un fons específic en l’Arxiu Municipal de Xàtiva, dedicat a classificar, conservar i difondre aquests testimoniatges orals. Encara així, el treball pendent és enorme, ja que la gran majoria dels documents sonors es trobaven emmagatzemats en suports avui dia poc viables, com són els cassets, per la qual cosa el primer pas és el de la digitalització dels mateixos i la seua inclusió en un gestor documental específic que permeta, tant la seua conservació perdurable com la ràpida recuperació i accés a la informació que contenen mitjançant la indexació de descriptors o tesaurus. Fins ara s’han digitalitzat unes 35 cintes del fons fonogràfic de Pep Gimeno “Botifarra”, una xifra que representa un

FOLGUERA, Pilar (1994): Cómo se hace historia oral, Madrid: EUDEMA, p. 19. 2 2

Junta Local Fallera 143

Kike Gandía Álvarez | Arqueòleg i Director dels Museus de Cullera

Falles i museus fallers: un matrimoni ben avingut La festa de les Falles ha sigut des de sempre la festa per antonomàsia dels valencians on art, foc, color, llum i música es barregen per igual, aconseguint un una combinació única i explosiva. Les falles defineixen el caràcter dels valencians, són la font primera de coneixement de qui som nosaltres: gent alegre, vistosa, colorista, sensible, arrelada, extravertida, cridanera i en síntesi orgullosa del seu passat. Perquè les falles també són passat. Són present i són futur, però també són passat.

nia, la indumentària, el cartellisme, la literatura, la floristeria, l'orfebreria o l'associacionisme, entre altres. Una simbiosi d'elements perfectament conjugats que fan de la nostra festa un fet únic i irrepetible any rere any. Per tant, el patrimoni cultural faller és ben extens i variat, i a més està profundament arrelat a carrers, barris i pobles, amb un recorregut de llarga durada i una ferm vocació de persistència i de transmissió intergeneracional. Però, tot i que el patrimoni faller, tant material com immaterial, està ben viu i connectat a una festa dinàmica i en continua transformació, existeix una institució moltes vegades desconeguda i no suficientment valorada- però essencial per a la seua conservació i difusió, que són els museus fallers.

Les falles remunten el seu origen a fa més de dos segles enrere i s'han mantingut vives com manifestació festiva, folklòrica i cultural, a pesar de tots els avatars viscuts i passats pel fil de la història del nostre poble. El que nasqué com una festa de benvinguda de la primavera, hui s'ha convertit en la major manifestació col·lectiva d'art al carrer, la major exposició de cultura immaterial feta pel major col·lectiu cívic del món, la major festa tradicional d'un poble que mor i naix al mateix temps, que es renova amb més vitalitat any rere any com la primavera renova a l'hivern i enceta un temps nou ple de reptes i energia vital.

Si una comissió fallera té com a seu el casal, la festa fallera té com a seu el museu faller. En aquest sentit, els museus fallers juguen un paper fonamental per la pervivència i la bona salut de la festa de les falles. Són els museus fallers on, d'una manera permanent, controlada i amb vocació professional, es desenvolupa un treball conscient i planificat de conservació, protecció, restauració i difusió del patrimoni faller. En eixe sentit, els museus fallers no són tan sols institucions adreçades als estrangers o als turistes que els visiten amb avidesa i sorpresa, són una eina fonamental per assegurar la preservació de la història de les falles, per conservar un patrimoni valuós generat per segles d'activitat fallera ininterrompuda, per protegir i difondre les tradicions

Per tot això, la festa de les falles gaudeix, de forma inequívoca, de la consideració de patrimoni cultural, un reconeixement universal, tant institucional com ciutadà que s'estén més enllà de les nostres fronteres. I bona prova d'això és que la festa de les Falles fou declarada el 30 de novembre de 2016 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Este reconeixement és especialment merescut, doncs les Falles constitueixen un espai cultural complex, divers i molt ric, que aglutina tota mena de manifestacions rituals al voltant del cadafal faller i el seu art, amb extensions en diverses expressions culturals manifestades en la pirotèc-

Falles a Xàtiva 2O18 144

Falles i museus fallers: un matrimoni benavingut

visites -alguns han passat del més dur oblit a la més rabiosa actualitat- i han encetat una nova etapa de perspectives positives cara al futur, però també de nous reptes que dur endavant, condicionats per aquesta declaració que, igual que ha sigut donada, pot ser llevada cas de que no es complisquen els criteris que es marcaren per a la seua obtenció. Davant tot això, els responsables dels distints museus fallers han convingut que la millor estratègia es unir-se, fer front comú i lluitar pels objectius que marca l'UNESCO per mantindre la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i preservar la manifestació festiva valenciana més reconeguda arreu del món. Així, el Museu Faller de València, el Museu Faller de Gandia, el Museu Faller de Xàtiva, el Museu Faller de Cullera i Museu de l'Artista Faller de València han constituït la Xarxa Valenciana de Museus Fallers, des de la qual poder sumar esforços, coordinar iniciatives, aprofitar sinèrgies i contribuir mancomunadament a la protecció, promoció i difusió del patrimoni cultural faller, fent dels museus focus no sols de conservació sinó d'irradiació d'una activitat cultural que incremente la sensibilitat de les nostres institucions i els nostres ciutadans amb el nostre patrimoni cultural festiu.

valencianes i per recuperar els elements que formen part d'aquesta cultura festiva en risc de desaparició o pèrdua irreparable. Els museus fallers valencians tenen en comú la voluntat de preservar dignament i difondre de manera eficaç les diferents col·leccions de peces i obres que cada museu intenta salvaguardar, des de ninots indultats fins a cartells històrics, maquetes, instruments tècnics, elements literaris, fotogràfics, obra pictòrica, il·lustracions, indumentària o testimonis de la vida associativa de les comissions falleres, entre altres elements destacables. En conseqüència, i ben conscients de la singular riquesa que exposen els museus fallers, estos volen expressar la voluntat de sumar esforços per tal d'afavorir el Museu Faller com a referent patrimonial de la festa fallera, així com a marca turística distintiva.

Des de la Xarxa Valenciana de Museus Fallers s’entén que és fonamental anar desenvolupant un treball en comú que sàpiga donar una resposta eficient, des d'uns museus modestos, als reptes que planteja la preservació del patrimoni cultural faller i el seu aprofitament en clau de turisme cultural sostenible i de qualitat. Un treball coordinat que sume recursos i persones per a posar en valor els museus fallers com a eines de conservació, recerca i divulgació, capaces de garantir que la festa de les Falles, sempre oberta, inclusiva i en canvi continu, pot mantenir i transmetre el seu llegat patrimonial en les millors condicions de dignitat, professionalitat i excel·lència.

És clar que, falles i museus fallers formen una part indissoluble d'este conjunt que forma la manifestació cultural i festiva més important del món i que representa al poble valencià i la seua pròpia idiosincràsia. Diguem que són un matrimoni de conveniència ben avingut... i necessari. Per això, amb la declaració de l'UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les Falles, els museus fallers han multiplicat les seues

Falles i museus fallers units, fent front comú, per fer més gran i millor la nostra festa, la festa de tots els valencians... sense dubte un matrimoni ben avingut.

Junta Local Fallera 145

Pepe Castells

Paco

Roca Chorques: Un gegant d’il·lusió Conèixer i ser un seguidor de l’ amic i artista Paco Roca i Chorques és com pujar a una atracció de fira “fallera”.

on va quedar demostrat, que posteriorment seria un dels artistes més complets que hem tingut i hem gaudit a Xàtiva.

Em recorda, ara que estic escrivint aquestes paraules, a la pel·lícula “BIG”, on Paco podria ser el conductor d’aquesta atracció de fira, i pujar amb ell és l’oportunitat de viatjar a un món d’il·lusió, color i fantasia i viure moltes estones agradables i inoblidables.

Artista de dibuix ferm i segur, amb una personalitat extraordinària. Els esbossos de Paco Roca són una perfecta fotografia del que serà el posterior monument. A mesura que passen els anys, aquesta atracció de fira alcança velocitats vertiginoses i arribem a la gran capital valenciana, on puc gaudir i compartir la seua il·lusió feta realitat d’ estar al costat dels més grans, començant la seua època de gran esplendor.

Sempre he viscut i sentit junt a ell un món d’art, “art faller”, que compartim, que ens corre per les venes als dos, un món on els seus somnis es transformen en realitat en cada parada d’ aquesta atracció que et puja a gran altura per fer-te gaudir dels seu somni i, a més, et fa viure la màgia que sempre han transmès els seus monuments. Primer els infantils i a mesura que l’atracció anava muntant més alt, incomparables monuments grans.

La velocitat que alcança aquesta atracció em fa sentir una emoció indescriptible. En cada parada es va superant i van apareixent gran quantitat de falles amb ganes de pujar-se amb ell, sí al “Gegant d’il·lusions”

Recorde que la taquilla on vaig traure el bitllet per pujar aquesta atracció, va ser sa casa, la primera vegada que hi vaig anar, vaig veure un xic grandot agafat a un llapis. Eixe era Paco, l’artista i l’amic. Açò no se m’oblidarà mai, ni la sort i el plaer que em va produir veure molts dels seus dibuixos, enfront dels quals em vaig adonar de qui era Paco Roca, i també vaig descobrir que sempre seria un bon amic.

Viatjar a tanta velocitat té alguns inconvenients, va sortint algun entropessó, que es va superant, perquè aquest conductor va guanyant més i més professionalitat cada dia. Com deia l’escultor de Xàtiva Don Paco Bolinches quan li preguntaves “que és un cartell?” i ell responia:- “un cartell és un grito en cada esquina”, així també ho podríem aplicar a les falles de Paco Roca. Cadascuna de les seues falles són “ Un grito en cada esquina”, no sols pel color, sino anant més enllà, per la composició, monumentalitat i gran personalitat.

I allí, dins d’ aquella casa, estava també sa mare, una persona encantadora que em va atendre meravellosament. Una dona que va jugar un paper fonamental en la construcció d’aquesta atracció, sent peça fonamental a l’engranatge d’aquesta gran màquina d’art.

Però el millor sempre ha estat en la seua sàtira i crítica immillorable, on ha sabut plasmar de manera molt clara cadascuna de les seues escenes, “marca registrada Paco Roca”, portant-lo a gaudir del lloc més alt (i a tots, els que l’estimem i el

La primera eixida d’aquesta gran atracció és la Plaça Espanyoleto, on es pot veure el seu ingeni i el seu art a les falletes infantils que hi va plantar,

Falles a Xàtiva 2O18 146

Paco Roca Chorques: un gegant d’il·lusió

Estic convençut de que l’art de Paco no acaba al seu estimat i entranyable taller del Camí de la Bola, on tot s’ha de dir, sempre m’he sentit com a ma casa, on hem passat moltíssimes hores junts treballant i col·laborant per a tantes comissions falleres de tota la Comunitat. Actualment encara estem pujats a la mateixa atracció, però el recorregut és diferent: Passem per carrers de Xàtiva i per meravellosos espais als seues voltants buscant racons que ens inspiren per pintar els nostres quadres.

seguim) aconseguint una gran quantitat de “premis a la millor falla” i el seu fort “ingeni i gràcia”. A un moment determinat d’aquest viatge hi ha dues persones molt importants que pugen amb nosaltres, son un home i una dona. No les podem deixar a terra, són peça clau en aquest itinerari.

Tot ha merescut la pena, malgrat algun entropessó, que millor o pitjor, sempre s’ha pogut resoldre. Gràcies, amic Paco, per haver sigut tan bon company d’aquest meravellós viatge on tants moments bons hem compartit.

Ell es José Antonio Roca, el seu cosí i també amic meu, lluitador al taller fins el final, la seua mà dreta, gran persona i excel·lent professional.

Gràcies , Gegant d’il·lusions!

I ella és Mª Nieves, la seua dona, suport incondicional que ha estat el seu sosteniment als bons moments i als no tan bons. Gran dona i gran companya de viatge. Però la imaginació, art i mestria de Paco no sols es manifesta a les falles, arriba més enllà. És un gran pintor de quadres, els quals són totalment germans de les seues falles. Veure una de les seues exposicions de pintura ens recorda i trasllada als seues monuments fallers, per la seua composició el dibuix i el colorit. També és un bon il·lustrador de llibres i contes on sap plasmar amb molta facilitat l’essència del text escrit. És, així mateix, un gran caricaturista, sap reflectir perfectament la personalitat de cadascun dels personatges dibuixats.

Junta Local Fallera 147

Joan Quilis i Rodenas

Sobre un cartell de Falles de 1934 Fa uns mesos, encara que possiblement ja faça més d’un any, vaig visitar, en el museu de la “Casa de l’EnseCartell de les falles de Xàtiva de nyança”, una expo1934 obra Emilio Sanchis Pérez. sició temporal sobre la tipografia. La temàtica me pareixia interessant i després d’haver vist les exposicions de Bali Bellver en l’Almodí de Xàtiva i en el MUVIM de València, em pareixia complementaria a aquestes. La mostra sí que va ser interessant i curiosa, doncs és una temàtica sobre la que no es fan moltes coses.

clar, doncs ens diu que els materials a utilitzar serien a lliure elecció de l’artista, i en el punt anterior ja ens parlava del suport sobre el que tenia que estar pintat i els materials que devien aplicar-se. El tercer punt era la quantitat que rebria el guanyador, cent cinquanta pessetes. El quart punt ens informava que l’esbós guanyador passaria a ser propietat del “Comité Central Fallero”. El quint, ens diu que tots els esbossos portaran un lema escrit en un sobre junt al nom i adreça de l’autor. El sext punt, ens informa de que totes les obres seran exposades, una vegada conclosa la data de presentació. El punt sèptim, informava que els premis es donarien en octubre i que el jurat encarregat de donar-los serien persones competents integrants del “Comité”. El huité i últim punt informava de que el fallo del jurat es faria públic i apareixeria en la premsa local (3). Els no guanyadors podrien arreplegar les seues creacions en un termini de quinze dies.

Una vegada dins del museu, va haver una peça que em va cridar l’atenció, era un cartell de les falles de Xàtiva, açò podríem dir fins i tot que podria ser una cosa normal, doncs el món del cartell juga molt en els diversos tipus de tipografies, però aquest estava realitzat en 1934. Particularment era la primera vegada que el veia i possiblement, en el món de les falles no se si algú en els últims cinquanta anys l’hauria vist. Aleshores, ni la Junta Local Fallera, ni cap de les que es diuen associacions culturals es va fer resó, de la seua exhibició, ni de la seua existència.

Sabem que es van presentar cinc esbossos, sent el guanyador el número tres que portava per lema “Fallera”, l’autor del qual va ser Emilio Sanchis Pérez (4). Emilio Sanchis, de mal nom “Xorrota”, està prou vinculat a la construcció de falles, en els anys de la IIª República i en els primers anys de la postguerra (5). En 1934 junt al tallista Antonio Menéndez, realitzarien la falla “Moda” per a la plaça del Mercat. Però eixe mateix any de 1934, realitzaria, junt al pintor i escultor Francisco Bolinches Mahiques, tres falles més. En el carrer José Espejo “D’Herodes a Pilatos”, en la plaça de l’Ajuntament o de Sant Agustí, on plantaran “Tot pel poder” i la tercera, en la plaça de Mossén Urios, però desconeguem el seu lema. En 1935, Sanchis i Bolinches tornaran a col·laborar per a muntar dos cadafals més. Tornaran a repetir en el carrer de José Espejo, amb “La llei de l’embut o el timó del sobre?” I en la plaça de Mossén Urios, amb “Reforma i alcantarillat”. Després de la Guerra Civil, coneguem tres falles d’Emilio Sanchis, “El cacherulo” realitzada per la comissió del Portal de València en

Però, passem al cartell. El seu autor va ser Emilio Sanchis Pérez, pintor local, prou relacionat amb les falles de Xàtiva. Hi ha notícies de la seua creació, el “Comité Central Fallero” encarregat d’organitzar les falles de 1934, va promoure un concurs d’esbossos de cartell per anunciar les falles d’aquell any. Les bases estaven formades per huit punts, així apareix publicitat en el periòdic local “El demócrata” del 27 de maig de 1933 (1). Aquesta mateixa notícia l’arreplega en el seu llibre sobre les falles de Xàtiva, Josep Sanchis (2). El primer, ens informava del tipus de paper, tècnica i dimensions. Tenia que estar confeccionat sobre paper-cartolina, pintat amb aquarel·la o amb guach i les seues dimensions tenien que ser de 110 per 80 cm. El segon punt no queda molt

Falles a Xàtiva 2O18 148

Sobre un cartell de falles de 1934

1944. “El veïnat”, plantada en la plaça de Mossén Urios, en 1948. L’última serà “Les pericies del ball o verbena fallera en la glorieta” de 1953.

tiva. Podem apreciar com els ninots estan representats damunt una base de gran altura, característic de les falles d’aquella època. En primer terme, podem identificar una silueta, en negre, que sembla pot tractar-se d’un dimoni, possiblement buscant la relació amb el foc. En la part inferior del cartell podem llegir “Grans Falles 19 mars 1934”, tant el tipus de lletra, que formen aquesta llegenda, com el tipus que formem la paraula Xàtiva, els podem classificar com Art Deco (8), estil molt característic dels anys trenta i que també podem veure en altres publicacions falleres com la editada en 1933, per l’impremta Marbau, on s’arreplegava la informació de les falles plantades aquell any en Xàtiva.

D’Emilio Sanchis, sabem que naix a Xàtiva, un dos de setembre de 1888, son pare fou Vicente Sanchis Carrasco de professió pintor i sa mare Salvadora Pérez Climent (6). Va ser alumne de José Carchano i llicenciat en Belles Arts, per l’acadèmia de Sant Carles de València. Cap a 1915, tenia una acadèmia pròpia de dibuix en el carrer Sant Francesc, impartia classes de dibuix al natural, figura, plano lineal i de paisatge. Ensenyava com utilitzar l’oli, l’aquarel·la i el pastís, també s’oferia com a pintor privat. Va participar varies vegades en els certàmens de pintura de la Fira de Xàtiva, destacant l’eAquest cartell, segons explicava dició de 1926, on ell sol va presenla nota informativa que figurava al tar vint-i-quatre obres, moltes de seu costat, era propietat de l’Atemàtica religiosa, cosa que no juntament de Xàtiva, no ens deia, era molt comú en els pintor de l’èsi pertanyia al museu de Belles poca. En 1931 participa en l’elaboArts, si a l’Arxiu Històric o si a la ració de cinc tapissos per al Bases del concurs de cartells, per Biblioteca Municipal. La qüestió és “Círculo Mercantil”, junt a José ales falles de 1934 publicat en el si tenint un Museu Faller, algun dia Guiteras, Francisco Climent, Joa- periòdic local “El Democra” el 27 el veurem exposat en aquest lloc, quín Tudela i Juan Furió (7). En el de maig de 1934. encara que sols siga en alguna exmuseu de Belles Arts de la Casa de posició temporal, o com a peça del l’Ensenyança de Xàtiva, podem veure la seua trimestre, això sí, primer el museu té que aprofiobra “Escena teatral en el castell”, pintada a l’oli tar per alguna cosa més que simple seu de la i sobre llenç; i en la Casa de la Cultura, una Junta Local Fallera i començar a fer i programar imatge de l’església de Sant Feliu, pintada en activitats museístiques. 1940, també a l’oli i sobre llenç. La majoria de la producció pictòrica d’Emilio Sanchis, està en Notes bibliografiques. col·leccions privades. Algun dia seria interessant 1: BMX. Fons premsa antiga. El Democrata 27 de maig de 1933. fer alguna exposició i mostrar l’obra d’aquest 2: Sanchis Martínez Josep: Historia de les Falles de Xàtiva. Ed. Edi pintor a tots els xativins. ciones Xàtiva, S.L. Xàtiva 1996. Pag: 101103 3: BMX. Fons premsa antiga. El Democrata 27 de maig de 1933. 4: Sanchis Martínez Josep. Obra citada. Pag: 102103. 5: Tortosa Garcia Rafa: Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrina ments (I) Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fa llers xativins (18651936). En el Veri del foc, fanzine Nº 9 Març 2015. Edita Associació Cultural Falla Joan Ramón Jiménez. Xàtiva 2015. Pag: 3234. 6: Català Sanchis Salvador i Martínez Martínez Rafael: Emilio Sanchis Pérez. En Pintores de Xàtiva vida y obra. Ed: Foment Cultural CR. Xà tiva 2008. Pag: 125128. 7: Català Sanchis Salvador i Martínez Martínez Rafael: Pag: 125128. 8: Aznar Sagrario: Alfabetos modernos. En Fragmentos, revista de arte nº 171819. Marzo 1991. Pag: 6471

Tornant al cartell, aquest representa la cremà d’una falla, davant de l’edifici de l’antic Ajuntament, que recordem estava ubicat en l’edifici del ex-convent de Sant Agustí, podem identificar la porta barroca d’entrada al claustre. El que és el cadafal de la falla, podem apreciar, la representació de dos ninots, un a cada costat, que estan sent consumits pel foc i un parell més en el centre. El foc està representat per diferents tonalitats de vermell i aquest envolta, una espècie de fum blanc, el qual també envolta la paraula Xà-

Junta Local Fallera 149

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

La història de les falles oficials de Xàtiva: huit propostes sense pena ni glòria 2007

Fa tres anys, les falles de Xàtiva celebraven el 150 aniversari de l’arribada de les falles a la capital de la Costera. La peixca de l’Aladroc era el lema de la falla plantada a la plaça de la Trinitat aquell 1865, la qual donava inici a una trilogia fallera encapçalada i ideada pel burgés Blai Bellver, amés de convertir a Xàtiva com la primera ciutat, després de València, en celebrar la festa de la vespra de sant Josep. Estos tres anys donaren pas a una llarga època sense que la festa del foc apareguera pels indrets de la ciutat socarrada, fins que el 1932 esdevingué una falla a la plaça de la Bassa. I fins l’actualitat, la festa fallera xativina ha anat farcint el seu programa de festejos amb actes que acompanyen a les primitives, i imprescindibles, plantà i cremà de la falla. Encara que la peculiaritat de les falles de Xàtiva es concentra amb la Romeria a l’Ermita de sant Josep, la qual se celebra cada 19 de març i respon a una antiga tradició dels fusters de la ciutat1 i que fou assumida, després de la comtessa bèl·lica, pel col·lectiu faller, la majoria dels actes fallers, així com de moltes particularitats de la festa, han estat importats i adaptats per les falles de Xàtiva: cavalcades, ofrena de flors, la figura de la fallera major, la crida, insígnies... i la plantà d’una falla oficial.

La falla oficial de Xàtiva —de l’ajuntament3, de la Junta Local Fallera o la municipal, segons criteris econòmics o d’interpretació— va estar creada l’any 2007, amb la plantà d’una falla gran i una falla infantil. Este projecte, molts anys present en la ment del dirigents fallers, va veure la llum com a colofó d’un any on les falles xativines celebraven els 75 anys de la creació de la Junta Local Fallera i on esdevingueren molts actes extraordinaris. De fet, este aniversari junt el de la commemoració dels 300 anys de la cremà de Xàtiva, va aparèixer com a principal reclam de la crítica del cadafal que duia per lema Ciutat fantàstica, esbós signat per Xavier Herrero, el qual fou elegit per un jurat compost per membres de la junta executiva de la JLF4. La novetat d’esta nova empresa per part de la Junta Local Fallera comportava distints aspectes que resoldre. El lloc de la plantà n’era el més important. Cal indicar, que el 15 de febrer d’aquell 2007 la seua ubicació havia estat resolta, i les falles es plantarien junt a la Font del Lleó, davant Valencià i del Cabdill en altres temps— fou assumida per l’Ajuntament l’any 1980. Dècades enrere, la falla fou promoguda, des de 1942, per un col·lectiu de persones, les quals pretenien el foment turístic de la ciutat amb la plantà d’una falla peculiar. Vegeu ANDRÉS FERREIRA, M. (2008): Plaza Mayor 1942-1983. Fallas en el corazón de la ciudad, Junta Central Fallera, València.

Passaren molts anys sense que les falles de Xàtiva assumiren esta moderna costum de plantar falles oficials —molt contrariada amb l’origen de la festa, on les falles són erigides pels veïns de forma pràcticament anònima—, i com volem recalcar en esta introducció, és un altre exercici de calcar un esdeveniment de les falles de València, amb una falla (de la plaça) de l’Ajuntament, la qual ja conté una readaptació durant els seus 74 anys d’existència2.

Cal advertir que a la història de les falles de Xàtiva hi ha una falla amb la denominació de Falla de l’Ajuntament i que es correspon a la plantada davant de l’antic convent de sant Agustí, edifici que va albergar durant dècades l’Ajuntament de la ciutat. Per això podem trobar referències amb el nom de Falla de l’Ajuntament o amb carrer de sant Agustí. Es tenen documentades 4 falles grans (1934, 1936, 1953 i 1963) i 3 infantils (1945, 1952 i 1962). Per a més informació, consulteu la referència: SÁNCHEZ PÉREZ, J. (2015): Quadern de falles. Xàtiva 18652015, Junta Local Fallera, Xàtiva. 3

Cal recordar, com a curiositat, que el Gremi de Fusters va cremar l’any 1922 una falla al Bellveret, junt l’ermita de sant Josep, la vespra del 19 de març amb motiu de la celebració de la seua diada patronal. 1

Levante-EMV, 30 de maig de 2006, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 4

La falla de la plaça de l’Ajuntament de València —del País

Falles a Xàtiva 2O18 150

La història de les falles oficials de Xátiva

dels locals de la Creu Roja5. La decisió d’elegir este lloc va comportar una sèrie d’entrebancs lligats a la proximitat de l’antiga benzinera de la Font del Lleó. Levante-EMV mostrava un titular, a tres columnes, que ens advertia que «Industria analizará si es peligroso quemar la falla junto a la gasolinera de la Font del Lleó»6, encara que al cos de la notícia, Juan Carlos Crespo, en aquell moment Regidor d’Indústria, assegurava que es realitzarien els anàlisis pertinents, però que pensava que no hi hauria cap problema en plantar la falla en aquell lloc, atès que els dipòsits estaven buits i en desús des de feia molts anys. A la fi, quan semblava este lloc com el definitiu, les falles es plantaren junt l’Ajuntament, a l’Albereda d’En Jaume I. Rosa M. Esteban, en aquell moment regidora de Fira i Festes, explicava que el canvi d’última hora va ser perquè es va valorar que junt l’ajuntament «lucirán más los monumentos y se facilitará la visita a los ciudadanos [...]. No se debe que la anterior ubicación propuesta presentase peligro alguno [...], sino que tenía el inconveniente de que se tenían que colocar vallas metálicas para separar el monumento de la zona de paso de los vehículos, lo que suponía un inconveniente para la visita de los ciudadanos...»7.

Ciutat Fantàstica, Xavier Herrero, 2007. FOTO-ESTUDIO FEDERICO

5.000 euros. Duia per lema Demana’m un regal i mostrava el moment en què uns xiquets descobreixen al pare Noel la nit de Nadal, i este els explica el procés de fabricació dels regals així com la tasca de repartir-los per tot el món. Els artistes van pretendre representar la il·lusió dels xiquets, la seua innocència i l’encís que els regals de Nadal tenen per a ells.

Respecte a la falla Ciutat fantàstica, esta responia a un argument iniciat per una dona, que quan rentava el carrer, li s’obria un registre del clavegueram i apareixia, entre flors i estreles, un cap d’unicorn, símbol de puresa. Malgrat els problemes dels xativins, l’ànima de la ciutat és pura i plena d’esperança, amb un futur magnífic. Com hem avançat, la falla recollia la commemoració de dues fites: el 75 aniversari de la JLF i els 300 anys de ser socarrats, materialitzat al cadafal com l’invent de la primera falla. També tenia cabuda el marató d’inauguracions previstes per al 2007 per part de l’Alcalde. Va tindre un pressupost de 18.000 euros. El col·lectiu artístic Ingeni i gràcia va estar l’encarregat de realitzar la falla infantil d’aquell 2007, la qual va estar ubicada al centre del jardí de la Glorieta i que comptava amb un pressupost de Levante-EMV, 15 de febrer de 2007, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 5

Levante-EMV, 17 de febrer de 2007, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 6

Demana’m un regal, Ingeni i Gràcia, 2007. FOTO-ESTUDIO FEDERICO

Las Provincias, 8 de març de 2007, edició la Costera–la Ribera. 7

Junta Local Fallera 151

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

2008

Passa la bola va ser la proposta infantil per a la falla municipal de 2008, obra d’Ingeni i Gràcia, on es pretenia ajuntar l’esport i els xiquets. L’explicació ens deia que «per a jugar els xiquets, i fer amics de bon cor, cal que a tots els ensenyem a practicar un esport». El tenis o el golf eren esports present a la falla, inclús es va voler dedicar un escena al motociclisme i va recordar la carrera urbana que s’hi celebra a cadascuna de les edicions de la Fira d’Agost.

Esta iniciativa excepcional, inicialment, sembla que no anava a tindre continuïtat atès que estes falles no responien a una partida pressupostària municipal ni havien estat impulsades per l’ajuntament sinó que havien estat finançades per patrocinadors. Començat l’exercici 2007/2008, l’ajuntament va assumir econòmicament este projecte de falla oficial —amb l’augment del pressupost assignat a la JLF (de 90.000 Euros a 114.000 euros)8—, la qual va passar a denominar-se falla municipal. Amb un pressupost semblant a l’any anterior, Xavier Herrero era l’artista elegit per realitzar la falla que tenia per lema Nit i Dia en el món faller, on el sol i la lluna descrivien gràficament este títol, deixant per al mig del cadafal la representació de la ciutat en forma de cases. L’artista xativí tractava les falles de la ciutat i ens deia que esta festa «igual és meravella... que merder». La marxa dels monuments n’era una de les escenes, els quals eren representats per una tortuga, símbol de la lentitud del seu futur que «es veu negre». També tenien cabuda les cavalcades que, des de fa temps, han estat un focus de crítica dins del món faller, tant pel canvi de dates —s’hi celebren al mes d’octubre actualment— i per la poca gent que assisteix a vore la desfilada. La falla es completava amb la crítica al menú faller amb «dos o tres fartades a diari» i com algunes falleres majors resulten ser unes flatoses «més preocupades per la ostentació i per ser les estreles».

Passa la bola, Ingeni i Gràcia, 2008. ARXIU RAFA TORTOSA

Començava un nou exercici faller i la continuïtat de la falla municipal penjava d’un fil. La regidora Rosa M. Esteban mostrava una gran indefinició. No confirmava que el 2009 es plantaren falles a l’Albereda però admetia que la contractació dels artistes havia estat paralitzada9. La Regidoria de Fira i Festes no passava per grans moments, havia patit un desfasament econòmic per l’impagament de factures pertanyents a la Fira d’Agost de 2007, aspecte que va afectar directament a les falles, les quals van patir una retallada en el seu pressupost i que ja havien vist, en març de 2008, la supressió de les revetles a l’Albereda les nits de falles. S’arribava al mig any faller i la JLF assumia la impossibilitat de la plantà dels cadafals oficials10. I així fou, l’any 2009 no es plantaren falles municipals a Xàtiva. En l’oblit quedaven les paraules de Rosa M. Esteban de que «ninguna Fallera Mayor de Xàtiva se quedaría sin falla», aspecte 9

Nit i dia en el món faller, Xavier Herrero, 2008 ARXIU RAFA TORTOSA

Levante-EMV, 16 de maig i 14 de juny de 2008, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. Levante-EMV, 8 d’octubre de 2008, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 10

Levante-EMV, 16 de maig de 2008, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 8

Falles a Xàtiva 2O18 152

La història de les falles oficials de Xátiva

que els cadafals fallers recordaven, com és el cas de la falla J. Ramon Jiménez, obra de J. Almiñana i C. Orts. Parafrasejant a Juan Carlos I, dèiem que «Mentre siga regidora,/ tindrem falla municipal./ Calles la boca senyora,/ que està tot molt mal!».

papereta de Nadal/ aquest Igor s’ha inventat/ amb ell se sufragaran/ els monuments municipals. Si veus la papereta/ una gran farda té/ poc es juga en loteria/ i molt poc es ven. Però ha tingut efecte/ la farda de la papereta,/diguem gràcies a ella/ tornem a tindre falleta».

L’absència de les falles oficials no va ser cap drama, a pesar de que més del 60% del col·lectiu faller es mostrava favorable11. De forma clara, el periodista Agustí Garzó descrivia esta absència:

A pesar d’estos entrebancs, continuava avant el projecte de la falla oficial, un nom que també fou motiu de controvèrsia on els membres de la Junta Executiva de la JLF defenien, en tot moment, que la falla n’era la de la Junta Local Fallera i no la de l’Ajuntament —al llibre oficial Falles a Xàtiva 2011 es retola com a falla municipal—. Després de la cremà d’estes falles oficials, es suscità altra polèmica a la darrera reunió de l’exercici, on la Junta Executiva es va negar a indicar l’import econòmic dels dos cadafals, al·legant que estes falles no formaven part del pressupost municipal i que havia estat una iniciativa de la pròpia Junta Executiva i per tant no tenien el perquè donar comptes a l’Assembla de la JLF.

«La verdad es que a las fallas municipales no hay que llorarles demasiado porque, total, han estado sólo dos años entre nosotros; gozaban de un presupuesto muy modesto y, sobre todo, estaban lejos, muy lejos de ser un referente estético o monumental como cabría esperar de una iniciativa de carácter institucional. Y no por culpa de sus artistas (Xavier Herrero y el colectivo Ingeni i Gràcia), que bastante hicieron con amoldarse a semejantes partidas.»12

El lema de la falla oficial li ve com pa i mel a este tortuós camí recorregut. Somniant que tinguem falla va ser lema de la falla obrada per Manuel J. Blanco Climent. Una fallera n’era el centre de la falla, la qual estava somniant. Juan Daniel Sanz, autor de la crítica, ens indicava que «esperem que no desperte del núvol en el qual està i l’any que ve torne a veure una falla ací plantà». També es feia crítica que era increïble la declaració de les falles com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic «quan un veu el que hi ha plantat». Altres aspectes de les falles tenien cabuda al cadafal: la imatge penosa de la plaça de Calixte III després

2011 Era abril de 2010, començava un nou exercici faller i la Junta Executiva de la JLF reprenia el projecte de les falles oficials. En este cas, davant la impossibilitat de l’ajuntament d’assumir econòmicament la gestió d’estes falles, es prengué per l’opció de l’autofinançament amb la realització de loteries i rifes de la pròpia JLF, i que les comissions falleres actuaren com els principals venedors d’esta nova iniciativa. Foren destacades, i polèmiques, les paperetes de loteria per al sorteig de Nadal, on s’adjuntà una rifa amb gran part de farda. L’elevat preu i que les comissions falleres ja tenien prou en vendre les seues pròpies participacions, el projecte estrela d’ingressos de les falles oficials fou un fracàs. Tot este afer es va vore plasmat al monument de la falla Benlloch de 2011, obra de Manuel J. Blanco Climent. A l’escena Igor inventa la papereta, ens deia que «Una Al llibre de la falla J. R. Jiménez de 2009 es va publicar un treball, signat per Juanma Carmona, que duu per títol Contradiccions que cremen al col·lectiu faller, on es recull una enquesta realitzada a falleres i fallers sobre aspectes de les falles de Xàtiva. La conveniència d’haver-hi falla municipal és una de les preguntes que el 63% respon afirmativament, el 17% diu que no i un 20% es mostra indiferent. La mostra fou de 150 persones (8.5 % del col·lectiu faller). 11

Somniant que tinguem falla, Manuel J. Blanco Climent, 2011. ARXIU RAFA TORTOSA

Levante-EMV, 13 de març de 2009, edició la Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. 12

Junta Local Fallera 153

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc de realitzada l’Ofrena de flors o de com anys enrere es plantaven grans monuments. Pep Gimeno Botifarra també era homenatjat per ser un gran referent de la música valenciana.

La falla infantil, que duia per lema Anem de cassoles, també va ser obra de Manuel J. Blanco Climent i feia crítica sobre la Festa de l’arròs al forn que durant alguns anys es va celebrar a l’Albereda de Xàtiva. En clau infantil i educativa, es destacava el plat típic de la capital de la Costera, doncs «és plat extraordinari/ arrelat a la ciutat/ que tot el món menja agust/ i més si és convidat».

Com a curiositat destacable d’esta falla és el bescanvi de ninots indultats que es va produir. Per una part, es va indultar el ninot que representava a l’expresident de la JLF, Antonio Úbeda Ferri, que feia poc ens havia deixat. El ninot va ser donat a la família. I per una altra part, el ninot indultat de l’any 2001 va formar part del cadafal i va ser cremat el 19 de març. Esta composició, que duia per títol Modes, responia a un grup d’un home i d’una dona troglodita amb banda de fallera i monyos, signat per Manolo Blanco i Sancho —pare de l’autor de la falla oficial—, i que s’incloïa dins del cadafal Bufonades plantat a la plaça de Sant Francesc13. Les figures tractaven de fer crítica de la inexistència, aquell 2011, del Museu Faller: «Però van passant els anys,/ i els ninots indultats/ es troben en ocasions/ cada vegada més trencats. I a la fi, els salvats/ del foc purificador/ acabem, moltes vegades/ dins d’un contenidor».

Anem de cassoles, Manuel J. Blanco Climent, 2011. ARXIU RAFA TORTOSA

2012 A pesar de què el projecte de la falla oficial havia resultat deficitari per a les arques de la Junta Local Fallera, els membres de la junta executiva decidiren continuar un any més amb l’empresa de realitzar els seus propis cadafals. L’artista faller encarregat de plantar les falles oficials de l’any 2012 va ser Alfredo Bernat Cano, qui va presentar la falla gran amb el títol d’Hèrcules, un cadafal ambientat a l’època grega i presentada a base de mitologies falleres. La crisi econòmica i les conseqüències que presentaven les comissions falleres era el primer tema a tractar, seguida de la mitologia fallera: Fallera no trobem, què puguem fer?, on el poeta José Manuel Gómez ens deia que «pareix que siga un miracle,/ el trobar faller major hui en dia,/ convertint un nou espectacle,/ en buscar i trobar l’elegida». Com no, l’assumpte dels premis tenia cabuda a una de les mitologies així com el de l’ofrena de flors, que duia per títol Si arribes tard a l’ofrena, serà teu el problema.

Modes, ninot indultat de l’any 2011, que va ser inclòs i cremat a la falla Oficial de 2011. ARXIU RAFA TORTOSA Per a més informació, podeu consultar les pàgines 198 i 199 de la següent referència: TORTOSA GARCIA, R. (2011): El Verí del Foc, núm. 5. Monogràfic: Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva. 13

Respecte a la falla infantil, Alfredo presentava una temàtica fallera sota el títol Jo vull ser..., i on esdevenen situacions pròpies de la festa en re-

Falles a Xàtiva 2O18 154

La història de les falles oficials de Xátiva

col·lectiva per a totes les falles amés d’assumir la JLF la despesa de la gespa i l’arena utilitzada en la plantà dels cadafals fallers.

A tall de conclusió Al cap i a la fi, la falla oficial de Xàtiva no ha estat un reclam carregat d’entusiasme per part del col·lectiu faller. És cert, que ha estat un desig durant molts anys, però la seua aparició a l’Albereda ha creat un efecte contrari a l’estimat. Puga ser que la ubicació, enmig de la gran vorera principal del Reial de la Fira, no ajudara a la seua lluïdesa. També els seus pressupostos, en plena època de crisi, no han ajudat a conformar un mínim exigible, per part de la massa fallera, per a una falla municipal. A més a més, este curt pressupost destinat a les falles va condicionar l’elecció de propostes artístiques i estètiques que no presentaren cap novetat ni espectacularitat. Respecte al tema crític i satíric, els artistes fallers, junt els poetes, van apostar per elegir temàtiques falleres, amb una autocrítica dirigida al col·lectiu faller, i mantenint les formes en aspectes polítics. Les quatre falles infantils, respecte tant a la part artística com la crítica, van mantindre un resultat discret sense cap sobresalt respecte al que estem habituats.

Hèrcules, Alfredo Bernat Cano, 2012. FOTO-ESTUDIO FEDERICO

lació a una xiqueta que és nomenada Fallera Major: elegir la tela per al vestit de valenciana, vore la banda de fallera... fins que arriba el dia de la presentació amb música, traques, xocolata i bunyols.

La tornada d’unes falles oficials als carrers de Xàtiva sembla resultar complicada. A més a més, si reduïm a l’absurd la seua existència, estes falles no complixen alguns cànons dels cadafals fallers, com que no la planten els veïns —encara que si la paguen— i la crítica és excessivament moderada amb la conseqüència de que la sàtira, en major mesura, deixa d’existir. A més a més, estes falles, cas d’existir, haurien d’aportar algun aspecte nou, bé siga per l’estètica, per la crítica o per la pretensió d’aportar valors educatius i culturals amb projectes interessants suportats per un pressupost econòmic raonable.

Jo vull ser..., Alfredo Bernat Cano, 2012. FOTO-ESTUDIO FEDERICO

La darrera pàgina de la curta història de la falla oficial va recollir la cremà d’estes falles de l’any 2012. La vessant econòmica —arrossegament de deutes d’exercicis anteriors, retallades del pressupost municipal i dificultat d’aconseguir patrocinadors—, va ser el detonant per a què el 2013 ja no es plantaren estes falles oficials. Javier Garcia Paños, en aquell moment president de la JLF, justificava l’absència de falles oficials a què «son tiempos difíciles» i explicava que volien «t»14. Aquesta ajuda, segons les declaracions del president, consistia en contractar una assegurança

BIBLIOGRAFIA Llibre Falles a Xàtiva (Junta Local Fallera), edicions 2007, 2008, 2011 i 2012. Llibre Falla Benlloch–Alexandre VI de Xàtiva 2011. Llibre Falla J. R. Jiménez de Xàtiva 2009.

14 Las Provincias, 15 de juny de 2012, edició la Costera–la Ribera.

Junta Local Fallera 155

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

Material gràfic de les falles de Xàtiva en temps de la II República Fa segle i mig les falles arribaven a Xàtiva. Blai Bellver era el promotor d’una trilogia fallera coneguda pel seu contingut literari. Este any passat celebràvem l’aparició del llibret de falla La Creu del Matrimoni, un llibre censurat amb la conseqüència de no plantar-se, aquell 1866, la foguera monumental a la plaça de la Trinitat, un lloc que havia vist erigir-se el 1865 La peixca de l’Aladroc. El 1867 finalitzava l’aventura del polifacètic Bellver amb Eclipses del Matrimonio, projecte faller que tingué la mateixa sort que La Creu del Matrimoni.

s’editarà una publicació que recull tots els esbossos que es plantaran als carrers i places de la ciutat, amb l’aparició d’un verset explicatiu. Durant els anys de falles republicanes esta publicació tindrà diversos tipus d’editor, i és la de 1933 la més atípica atès que apareix la publicació Festividad de las Fallas, la qual és publicada per les dues comissions falleres fundacionals de la ciudat, les de les places de la Trinitat i Sant Jaume, ajuntades en un ens anomenat Comité Fallero de Xàtiva, gestora conformada per membres de les dues associacions. Als seus fulls apareixen els esbossos i explicacions dels cadafals i de la Fallera Major.

Este primerenc episodi de la festa fallera a la capital de La Costera, considerat com aïllat1, no té gents continuïtat, fins que al començament dels anys trenta del segle XX les falles tornen a Xàtiva i es consoliden amb la formació de comissions falleres a gran part dels districtes que conformen el bell nucli antic. La constitució d’estes comissions i del Comité Central Faller té la conseqüència immediata d’una regulació d’estes agrupacions per part de l’Ajuntament a més de generar una continua informació i promoció de la festa. Notes a la premsa, llistats de veïns adscrits a la falla, fotografies de les belleses falleres o l’aparició d’esbossos i fotografies dels cadafals projectats conformen la documentació generada per un festa que assimila allò que està fent-se al cap-i-casal.

La mancança d’una publicació fallera l’any 1934 es va vore suplida per la revista Art i Foc, editada a València, la qual recollia els esbossos de les falles grans i infantils així com fotografies de les belleses falleres d’algunes comissions. Els anys 1935 i 1936 apareix als quioscos de la ciutat la revista Xàtiva Fallera, la qual va estar editada el mes de març dels anys 1935 i 1936. Va estar definida com una publicació de caràcter festiu i literari. El 1936 assistim a la primera publicació oficial de l’ens faller xativí, anomenat Comité Central Fallero, que publicarà Fiestas de las fallas en Játiva 1936 on es recollix l’itinerari per veure els cadafals, el programa de festejos, els esbossos de les 16 falles i els escrits de diferents escriptors locals3.

Paco Climent Mata, mestre de Belles Arts i pintor, és l’autor de la primera falla republicana que duia per lema L’art de la Música, la qual va estar plantada el 1932 a les portes dels locals socials de la Música Vella, de la qual Climent Mata era el president. D’esta embrionària falla només la coneixem per la descripció que aporten els periòdics locals2.

Gràcies a estes publicacions falleres així com alguns llibrets de falla que s’editaren —no totes les comissions ho feien— hem conegut com van ser les falles d’aquells cinc anys. De fet coneixem l’esbós de 33 de les 35 falles grans que es plantarem. En menor mesura coneixem les creacions infantils, només 7 de les 16 falles documentades, el que demostra la espontaneïtat en què les colles de xiquets dels barris aborden l’aventura fallera en un últim moment, la qual cosa fa que no apareguen els seus esbossos a les publicacions esmentades. Cal dir que estos esbossos són reproduccions o interpretacions de l’original. Depenent de les tèc-

Com diem, el nou esdeveniment festiu de la ciutat tindrà ressò als distints periòdics locals i provincials amb l’aparició dels esbossos fallers i informacions dels festejos i dels participants de la festa, com vorem més avant i de forma detinguda, als exemples relacionats. A més a més, des de l’any 1933

Falles a Xàtiva 2O18 156

Material gràfic de les falles de Xàtiva

1.- CIUTAT DE LES FONS

niques i qualitats de les impremtes els esbossos podien ser reproduïts mitjançant una còpia realitzada a partir d’una fotografia de l’original, de la qual es treia el negatiu mitjançant fotocomposició i clixés. Altra de les solucions adoptades fou la copia interpretava de l’esbós per un il·lustrador que dibuixava les característiques de l’esbós amb l’intent de semblar l’original. Les revistes solien tindre els seu propi dibuixant.

(Plaça de Sant Jaume, 1933, José M. Pastor Llanes) La imatge d’este cadafal, de l’arxiu de Francisco Gironés Gironés, va aparèixer per primera vegada al llibre Història de les falles de Xàtiva de Josep Sanchis Martínez, editat el 1996. És una excel·lent imatge que recull la visita de la Bellesa Fallera —primera Fallera Major de Xàtiva—, Mercedes Cuenca, aleshores també Bellesa Fallera de la falla de Mendez Núñez, nom de la plaça de Sant Jaume en temps de República. També apareix la Bellesa Fallera Infantil, Amèlia Alfonso de la falla de la plaça de la Humanitària. L’elevat punt de vista de la imatge mostra la nua part de damunt del pedestal principal, tipologia habitual en les falles de l’època i veiem com els ninots estant enganxats a l’estructura de les cares del pedestal o sobre alguna fusta que exercia de tirant. La premsa va descriure la falla com «una maravilla de arte, derrochado por el notable artista señor Pastor»4.

Fins ací hem valorat el material gràfic publicat de les falles, especialment dels cadafals fallers. Igual que ocorre als anys 30, les dècades posteriors ens deixaran materials similars i en semblants publicacions. Els darrers anys, la recopilació de fotografies als llibres commemoratius d’aniversaris assenyalats, així com exposicions de semblant menester, fa redescobrir cadafals recordats a la memòria a través d’esbossos i explicacions. A més a més, els que recerquem a la història i estirem del fil, arribem als descendents dels protagonistes de la festa d’èpoques anteriors —fallers i artistes, principalment—, que ens obrin amablement els seus arxius personals per mostrar imatges mai publicades.

La gran presència de gent al voltant del cadafal i de les Belleses Falleres ens demostra l’èxit que van adquirir les falles de 1933, primer any amb la presència de les comissions fundacionals.

Es molt interessant i satisfactori el descobriment d’imatges i esbossos originals de les falles plantades a Xàtiva. De l’època que ens interessa en este treball, 1933-1936, només tenim datades 8 fotografies dels 51 cadafals fallers plantats, comptabilitzant grans i infantils. Si ens referim als esbossos originals, només en coneixem dos i curiosament estos dibuixos han estat descoberts fa poc més d’un any en situacions ben distintes. Es corresponen a la falla Ciutat de les fons (plaça de Sant Jaume, 1933) de J. Maria Pastor i ¿La llei de l’embut o el timo del sobre? (carrer José Espejo, 1935) de Francisco Bolinches i Emilio Sanchis. El descobriment d’este darrer esbós ve de la ma de la seua fotografia, documents pertanyents a l’extens arxiu de Manolo Sanchis Ambrós. Davant estos descobriments gràfics, hem volgut fer una modesta catalogació dels documents gràfics —fotografies i esbossos originals— pertanyents a les falles de l’època de la segona república i que junt els llibrets fallers publicats són els elements gràfics i literaris que ens defineixen les falles plantades en aquell moment. La catalogació té un ordre cronològic i intentem aportar tot allò conegut sobre el material amés de fer una descripció de les falles que representa amb la intenció d’ubicar-les en el context en què foren plantades.

Amb les preparacions de la inauguració del Museu Faller de Xàtiva, realitzada el 7 de març de 2015, vam tindre el plaer de redescobrir l’esbós d’este cadafal faller, un document cedit per Pilar Muela i Pepe Pla. La qualitat d’este esbós és la seua originalitat amés de ser el més antic dels conservats a l’actualitat. S’aprecia la retolació en tinta sobre els traçats en llapissera i conté al cantó superior esquerre el segell del seu autor, l’escultor José Maria Pastor Llanes de València, al qual apareix la direcció del carrer Visitació, 8.

Junta Local Fallera 157

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

Falles a Xàtiva 2O18 158

Material gràfic de les falles de Xàtiva

José Maria Pastor va plantar dues falles més a la capital de la Costera, el 1935 ho faria a la mateixa demarcació amb Lo millor del món, Xàtiva mentre que el 1936 va plantar a la plaça Exaltación de la paella valenciana, cadafal mereixedor del primer premi. A més a més, es tenen datades 12 falles a València a les èpoques 1928-1935 (Plaça Pellissers, Congregació, Salvador, Dr. Olóriz, Dr. Moliner – Puerto Rico i Cuba – Dénia) i 1943-1949 ( A. Cadarso – C. Altea, Corretgeria – Bany dels Pavesos, Sueca – Puerto Rico i Visitació-Oriola, totes elles a la segona secció)5.

Com la imatge anterior, va aparèixer el 1996 i és propietat de la família Climent Almendros. La imatge deixa patent la tipologia emprada per Climent Mata en la construcció de les seues falles on apareix una base rectangular bastant elevada i sobre aquestes es disposa una construcció rectilínia central que també fa de divisió entre les distintes escenes. La falla de 1933, fou encarregada pel Comité Faller del Districte Centre, al qual pertanyia Climent Mata i portava per lema Tres coses de Xàtiva. La premsa descrivia el cadafal i la llavor de l’artista:

L’esbós, de 50x60 cm aproximadament, va estar present a la publicació Festividad de las Fallas junt l’explicació de la falla de B. Sifre. A més a més, aparegué, entre altres publicacions, a La Correspondencia de Valencia de17 de març.

«...Alude esta falla a una transacción en la feria de ganados; episodios amorosos en el Jardín del Beso, y a turistas extranjeros visitando nuestro Museo Municipal. Todo ello con figures de persones muy conocidas de la localidad. Es una buena obra de arte, que enaltece las cualidades de nuestro amigo Paco Climent, al que felicitamos fervorosamente»6.

2.- TRES COSES DE XÀTIVA (Pla. del Cid-Trinitat, 1933, Paco Climent Mata) De l’altra falla gran de 1933 també hi coneixem una imatge. Paco Climent continuava amb la tasca de fer falles i ho feia prop de la seua acadèmia de dibuix, a la mítica plaça de la Trinitat, en aquell temps de Blasco Ibáñez. Dels nous cadafals plantats per Climent Mata, per fotografia només coneixem està i ja després de guerra hi coneixem alguna més com la de 1943, La tortá de sant Josep.

3.- PENSAT I FET

(Infantil Carrer de José Espejo, 1933, La Comissió) Les xarxes socials també han ajudat al descobriment de nous documents, atès la seua facilitat en compartir dades i poder comunicar-se de forma ràpida amb altres persones. Esta imatge és un exemple del que parlem. El seu descobriment es produeix al grup de Facebook Xàtiva en Fotos, on l’usuari Efe Jota va aportar la imatge de la primera falla infantil de la història fallera de Xàtiva. Este usuari, amb una conversa posterior, ens va afirmar que era familiar del que fou aquell any el president de la falla infantil del carrer José Espejo, Pepito Gorba. De les dues falles infantils que aquell 1933 es plantaren, la primera en donar-se a conèixer fou esta del carrer José Espejo, també anomenada falla infantil de la plaça de la Humanitària, al plantar-se davant de l’edifici que albergava esta entitat. Fins i tot van tindre temps per editar un minúscul llibret que contenia el programa i l’explicació de la falla que portava per lema Pensat i fet. L’altra comissió infantil que es va constituir va ser la de la placeta de l’Om.

Junta Local Fallera 159

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

L’aparició d’estes comissions falleres de xiquets també serà gràcies al suplement Los Chicos, que el diari El Mercantil Valenciano editava des de 1929. A les seues pàgines apareixia Colilla i el seu Pato Banderilla, considerat com un dels personatges populars entre el món infantil i juvenil. Amés a més, el suplement recollia molta informació sobre les falles així com les opinions i idees dels lectors. El 1932 va organitzar un concurs de falles infantils, on els requisits van ser constituir-se en comissió fallera i enviar a la redacció la fotografia amb els noms dels components. La popularitat del concurs, com comenta Manolo Sanchis (2001), es va estendre per tota la zona de distribució del Mercantil Valenciano, doncs els més joves enviaven notícies, esbossos i fotos des de les localitats amb tradició fallera. A Los Chicos aparegueren notícies de les falles de Xàtiva, com la proclamació de la primera Fallera Major Infantil, la xiqueta Amèlia Alfonso Olivares de la comissió José Espejo.

la Història de les Falles. La primera instantània que mostrem és la imatge més publicada amb la presència de la comissió fallera de la plaça de la República, però en coneixem l’altra que a ha aparegut al llibre de la falla del Mercat de 2016, commemoratiu del 50 aniversari, on es veu una vista lateral del cadafal amb la presència, com l’altra, de fallers del barri. A més a més, hem pogut vore algunes còpies d’estes imatges a una versió colorada de les mateixes8.

De fet, les figures del cadafal faller del carrer José Espejo de 1933 es corresponien amb personatges que apareixien al suplement, «constituyen esta falla infantil, bailarinas, Pichi, Charlot, el pato Banderilla, un guardia de la porra y mozalbetes»7.

Com veiem a la imatge, davant de la xurreria es plantà, el 1934, el cadafal Moda 1934 dels xativins Antonio Menéndez Ramírez i Emilio Sanchis Pérez, els quals formaren part del Comité faller de la plaça del Mercat. La premsa la va descriure com «falla alusiva a la moda, con detalles del mejor gusto e irreprochable ejecución artística»9, en la qual Antonio Menéndez s’encarregà de l’esbós i la construcció, i Emilio Sanchis de la pintura. Menéndez va ser un tallista que va ubicar el seu taller al carrer de Vallés i a la plaça Peris, i també va ser el representant de la falla al Comité Central Faller.

4.- MODA 1934

5.- SAETABIS

(P. del Mercat, 1934, Antonio Menéndez i Emilio Sanchis).

(Pl. de la Bassa, 1934, José Rabasa Pérez)

A l’igual que les primeres fotografies referides en este treball, esta imatge també apareix al llibre de

Les imatges del cadafal Saetabis són considerades com mítiques per diverses raons. Una d’elles és per ser la primera falla en aconseguir el màxim guardó

Falles a Xàtiva 2O18 160

Material gràfic de les falles de Xàtiva

de les falles xativines, i l’altra, per l’estètica de la seua tipologia constructiva, amb la cridanera reproducció del pont sobre el riu Xúquer, la famosa caixa recluta que conformava el remat o la reproducció de la font del Lleó. Les imatges, propietat de la Junta Local Fallera, foren realitzades pel cronista de la ciutat Carlos Sarthou, i aparegueren en gran format al llibre de la Història de les falles de Xàtiva. Si el cadafal fou interessant, el llibret també ho és, on a la seua coberta deia allò de «Relasió i explicació de la Falla de la Plasa de Emili Castelar i adyaséns», amb una crítica política de primer nivell. Un periòdic local descrivia el cadafal de la següent forma: «Sobre un artístico basamento, un monumental labrador sostiene sobre sus hombros una enorme caja con la inscripción de Caja Recluta a la que Azaña empuja hacia Alzira, que está representada por una reproducción del Puente sobre el Júcar encima del cual hay un personaje (Calot) esperando que caiga una enorme breva que hay sobre la caja. Completan oreos detalles alusivos a lo mismo»10. José Rabasa Pérez, fou un tallista i decorador establert a Xàtiva. El privilegi de guanyar el primer premi fou per partida doble atès que també aconseguí el guardó infantil amb Cervantina (Avinguda Canalejas). A banda d’estes dues, aquell 1934 va plantar un tercera sota el lema de Buñol (Plaça Tetuan). Amb tots els excel·lents resultat de 1934, resulta curiós que el 1935 no realitzara cap falla, encara que fa pensar que col·laborarà amb els realitzats pel seu cunyat Antonio Royo.

6.- LA SEU DE XÀTIVA

(Infantil Carrer de Sant Josep, 1934, León Romero) La imatge, utilitzada a diversos treballs sobre les falles del barri de la falla Benlloch, és una fotografia del grup de falleres i fallers, i que al fons s’intueix el cadafal faller elaborat, el 1934, al carrer de sant Josep. El faller sembla ser la reproducció de la Basílica Menor La Seu, amb el seu campanar i la seua nau. Este cadafal faller respon a l’espontaneïtat en la creació de comissions infantils. Una de les falleres protagonistes ens descriu que «va ser una cosa de xiquets, les meues amigues, que en aquell moment teníem uns 13 anys se’ls ocorregué dues setmanes abans de falles, que podíem celebrar durant el mes de març, les festes de les falles, i així ens podíem vestir de belleses, fer una falla... Aleshores decidirem ràpidament comunicar-hi a una persona major per a què ens poguera orientar i ajudar en els preparatius. I fou així com va nàixer la falla del carrer de sant Josep» (S. Monfort, 1997). L’artista fou León Romero, un veí del carrer que es dedicava a la pintura de cases. Realitzà les falles dels anys 1934, 1935 i 1936.

Junta Local Fallera 161

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

Falles a Xàtiva 2O18 162

Material gràfic de les falles de Xàtiva

7.-¿LA LLEI DE L’EMBUT O EL TIMO DEL SOBRE?

(Carrer José Espejo, 1935, Francisco Bolinches i Emilio Sanchis) L’altre dels esbossos originals descoberts ha estat gràcies a Manolo Sanchis, qui ha adquirit fa poc de temps l’esbós junt una fotografia del cadafal plantat el 1935 al carrer José Espejo, actualment de la Corretgeria, a l’altura de l’inici del carrer Roca, davant de les portes de l’antiga botiga de material elèctric Maset, lloc on dos anys abans es va plantar la falla infantil relacionada en este treball. Com l’altre esbós, la seua reproducció era summament coneguda atès que apareix al periòdic El Radical (23 de març) o a la publicació oficial Xàtiva Fallera d’aquell 1935, entre d’altres. En esta darrera publicació l’esbós va acompanyat pel verset «La humana llei d’el embut / és una preciositat; / mentres uns fan el perdut, / altres donen la salut / en bé de la Humanitat». La falla fou realitzada per Emilio Sanchis i Francisco Bolinches, destacat pintor i escultor respectivament, que durant aquells primers anys es van dedicar a realitzar modestes falles, els quals arriben a realitzar un total de cinc (tres el 1934 i dues el 1935). Com podem apreciar a la imatge, estos cadafals tenen mínimes pretensions artístiques, nascudes de la improvisació i l’espontaneïtat, amb la utilització de teles per cobrir l’entaulat i per definir objectes. Els ninots són vestits per a l’ocasió. Cal destacar, de les seues falles, la forta crítica local que contenien, amb la inclusió i caracterització de personatges de sobra coneguts per tothom, deguda en gran part per la facilitat de Bolinches en modelar i l’ajuda del pinzell de Sanchis per donar-li un aspecte grotesc i retraure els trets més característics del personatge a criticar. L’esbós, on apareixen els segells encunyats per mostrar el lliurament d’una còpia a l’Ajuntament, porta in lema distint al documentat: La Plaga, que respon a la inscripció apareguda al cadafal en lloc de Ley. També hem de fer constar de l’esbós l’aparició de notes, esquemes i acotacions que ens definixen la forma del cadafal com ara que la base anava a ser triangular, com ho és finalment, i que les seues dimensions són de 4,5 m

d’alçària i una base de 3,5 m. Cal destacar el seu acabat en color, fugint del característics dibuixos a tinta negra. Cal intuir que l’esbós fou realitzat per Emilio Sanchis, que fou el que principalment s’encarregà de la construcció i la pintura del cadafal, exercint Francisco Bolinches la llavor de modelar els caps de les quatre figures que composaven la falla.

8- PARTIDA DE TRUC EN L’HORTA

(Carrer de José Espejo, 1936, A. Royo). La imatge de la falla plantada l’any 1936 a la plaça d’Hernán Cortés, actualment de santa Tecla, apareix per primera vegada al llibre de la Junta Local Fallera de 2008, i il·lustra un article de les vivències de Tofol Raspa a les falles del carrer de José Espejo. El fotògraf Antoni Marzal signava l’article i és propietari d’esta imatge original, que en el moment de la publicació desconeixia la seua datació. El cadafal duia per lema Partida de truc en l’horta i va aconseguir el tercer premi. El més destacable d’esta falla és que va albergar el primer ninot in-

Junta Local Fallera 163

Rafa Tortosa García | Director d’El Verí del Foc

que ens facilita a entendre com van estar construïdes aquelles falles i quins materials s’utilitzaren a més de descobrir el seu sentit satíric i artístic.

BIBLIOGRAFIA ESTELLÉS FELIU, R. (2015): “Blai Bellver (1818-1884) i les falles de Xàtiva, una iniciativa burgesa fallida”, El Verí del Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 12-19. MONFORT, S. (1997): “De vells a joves”, Llibre explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch–Alexandre VI, Xàtiva, pp. 42-43. SANCHIS, M. (2001): “Colilla y las fallas infantiles”, dins de CASTELLÓ, J., SANCHIS, M. I MIR, H: Fallas infantiles. Juego y tradición, Ajuntament de València, València, pp. 36-37.

dultat de la història fallera de la ciutat. Responia a la figura d’un llaurador jugant una partida del truc, escena única del cadafal. No sabem exactament quin dels ninots que conformen l’escena va ser l’agraciat amb l’indult atès, que apart dels quatre que s’hi troben jugant, hi havia una altre plantat.

TORTOSA GARCIA, R (2012): “Ressenyes de les publicacions falleres de Xàtiva al llarg de la història”, El Verí del Foc, núm. 6, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 94-109. TORTOSA I GARCIA, R. (2014): “Les autonòmiques comissions falleres infantils de Xàtiva (19331966)”, AC Falla el Mocador 2014, AC Falla el Mocador, Sagunt

A la publicació oficial, junt l’esbós apareixia el verset «Ans que rés, molt valencians./ Mentre se guisa d’anguiles un suc/ juguen tres o quatre mans,/ sense «interès» al truc». La falla va estar signada per l’artista de València Antonio Royo Miralles, qui resulta ser el cunyat de José Rabasa, la qual cosa ens fa pensar que les falles signades per Royo foren realitzades a Xàtiva i que Rabasa jugà un paper important en la confecció dels cadafals fallers, sobretot en els temes de l’esbós i la crítica. Inclús, fóra de l’àmbit de les falles, realitzaren conjuntament decorats per a la Fira d’Agost de 1933. Després de guerra ja no es dediquen a fer falles sinó a la imatgeria des del seu taller ubicat al carrer Miracle de València. Com hem pogut comprovar, poc a poc van eixint a la llum, i des de diversos vessants, els documents gràfics de les falles xativines a l’època republicana. Esperem, que en un temps no massa llarg, aconseguir realitzar un altra recopilació com esta, amb més material gràfic, un material

Vegeu ESTELLÉS FELIU, R. (2015).

Podeu consultar les edicions del 19 de març de 1932 del Obrero Setabense, El Progreso i El Demócrata, així com l’edició d’este últim del 26 de març de 1932. 2

Podeu consultar TORTOSA GARCIA, R. (2012).

El Progreso, 18 de març de 1933. BMX

Dades Facilitades per Joan Castelló, a qui agraïm la seua aportació. 5

El Progreso, 18 de març de 1933. BMX

6 7

El Progreso, 18 de març de 1933. BMX

Estes còpies, de gran format, aparegueren fa pocs anys a l’escaparata d’una famosa tenda de roba i, darrerament, a l’exposició commemorativa dels 50 anys de la falla del Mercat. 8

El Agrario, 18 de març de 1934. BMX

Falles a Xàtiva 2O18 164

Javier Garcia i Paños

Una opinió equivocada Quantes voltes hem escoltat comentaris per part de gent que no pertany o no han pertangut mai al col·lectiu faller, mostrant opinions i valoracions relacionades amb el món de les falles, quan tal volta no coneixen realment el significat i la dedicació de tot aquell que participa en cada un dels actes durant tot l’any. És normal que com en tots els aspectes de la vida, puguen haver diferents formes d’interpretar i valorar aquesta festa, però el que és innegable és el treball, sacrifici, dedicació, etc., que al llarg de tot l’exercici es posseeix amb una motivació encomiable i digna d’admirar, l’afany de superació any rere any dels èxits aconseguits, encara que la major satisfacció deu ser el convenciment en si mateixos pel treball realitzat. Sóc de l’opinió que els temps canvien, i que si mirem varies dècades enrere, no teníem la varietat d’activitats de tota índole que actualment disposem, pel qual es dedicava més temps i més participació dels membres de cada una de les comissions, al quefer diari de la pròpia falla. Tal volta poguera ser aquest el motiu principal del concepte entre la definició del: Faller o Fester. Moltes voltes ens hem queixat que sempre som els mateixos per a la realització de les distintes activitats i actes de participació conjunta, decoració per a l’acte de la presentació, guió de les cavalcades, ral·li humorístic, treballs interns del casal, etc., i podem estar en la realitat, però tots són necessaris, tant en un concepte com en altre, sent ambdós un complement essencial per l’aportació de cada qual des del seu particular criteri. Pensem que la implicació de qualsevol membre en més o menys percentatge, és molt vàlida per a aportar per xicoteta que siga la seua col·laboració, encara que no siguem conscients en ocasions dels nostres coneixements i al desenvolupar-los i aplicarlos, com pot ser per exemple des del començament per la confecció d’una carrossa en tot el que esta comporta, fins la representació

d’una obra teatral amb tot el que suposa amb anterioritat fins la posta en escena, passant per una varietat d’actes els quals també necessiten de la imaginació per a la seua realització, tenint com única finalitat, que el treball realitzat siga de grat quan es mostre públicament de tot aquell que participe ja com part activa en el mateix, així com d’espectador. Solament amb aquesta intenció, el faller es sent reconfortat. Tot aquest treball, dedicació a la pròpia comissió... considere que no són suficientment valorats com es mereixen. Les Falles, el treball intern en cada una d’elles, i al front d’estes la Junta Executiva de la Junta Local Fallera amb una labor totalment desinteressada i amb la única finalitat de treballar pel col·lectiu faller de la nostra ciutat, són les que durant tot l’any, treballen per a que esta festa any rere any, plene de pólvora i colorit la nostra ciutat. D’aquesta forma indirectament aporten una font d’ingressos considerable en tots els nivells i per diferents vessants: floristeries, música, indumentaristes, impremta, pirotècnia, restauració, mitjans de comunicació, fotògrafs, etc., i l’assistència de visitants de les comarques, pobles i ciutats que d’una forma o d’una altra també són partícips en l’esplendor dels mateixos. Què bonic seria anar tots en conjunt i en la mateixa direcció, un complement d’uns amb altres, segurament ens portaria a engrandir més si cap les nostres tradicions. Però no solament les comissions treballen amb finalitats concretes a tot el relacionat amb festa; d’uns anys enrere, podem presenciar tota la seua creativitat, esforç, idees... en diverses participacions tant lúdiques com religioses en actes organitzats per l’Excel·lentíssim Ajuntament com poden ser entre altres la cavalcada de Reis (tant en la participació d’integrants, com en la confecció de les carrosses adequades per a l’ocasió), activitats estiuenques cada un en la seua demarcació donant un ambient festiu per a tot aquell que vullga assistir, teatre faller en una nit de Fira, així com la participació en la Processó del Corpus per posar

Junta Local Fallera 165

Javier Garcia i Paños

creativa del món faller, sent també un enamorat de la música arribant a ser President de la Societat Primitiva Setabense (Música Vella), tenint en l’actualitat descendents directes, i algun d’ells ha seguit les ensenyances del gran Mestre que va ser.

alguns exemples, demostrant en cada un d’ells un nivell el suficientment qualificat, tenint un futur assegurat amb activitats infantils dels més menuts, on ja demostren les seues qualitats com el Play Back i ja apunten maneres per a en un futur no molt llunyà estar al capdavant de les seues comissions fent gala de la seua imaginació.

Sens dubte un xicotet homenatge a la seua dedicació, va ser el premi recentment creat per la Junta Local Fallera a la millor maquetació i disseny del llibret de cadascuna de les comissions, al qual es podria afegir altres dos pel que han significat també: Premi a la millor falla i al Millor Llibret, denominats ambdós “Jaume Garí” i “Blai Bellver”, respectivament, sent ambdós ja contemplats en les bases de concursos des de fa algun temps, però sense cap denominació concreta.

En l’actualitat i des de fa alguns anys enrere, tot apunta a una lleugera recuperació (tal volta poguera ser més ràpida) de la qualitat dels monuments que cada una de les comissions any rere any i algunes amb no poques dificultats mostren en les seues corresponents demarcacions, quantes voltes hem sentit el comentari despectiu, “solament volen festa”. Totes les opinions són respectables clar està, però pensem en els problemes interns de cada una d’elles. Estic convençut que totes primordialment optarien per engrandir el seu propi monument. Seria retornar a un camí de molta qualitat on el complement per a este menester el tenim molt prop: Els artistes fallers de la nostra ciutat.

Siguem realistes i pensem el motiu fonamental d’aquesta distinció atorgada i que ens deu omplir d’orgull a tots; és part molt important de la nostra història, cultura i tradició. Per tal motiu tot aquell que aprecie aquesta festa, es deu sentir orgullós de la mateixa i ser partícip en tot allò que puga servir per engrandir-la més si cap. És Patrimoni de tots.

En aquest aspecte, l’any passat i fruit del treball realitzat amb anterioritat en el qual van formar part tant els que estan com els que no estan per diferents motius (tots els que d’una manera o d’una altra en les seues distintes activitats formen part de les mateixes) les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco sent nostra ciutat sense desmerèixer a la resta, part molt important de les mateixes al haver sigut la primera després de València, on es va realitzar un monument faller obra de Jaume Garí i Fabregat, el qual està inhumat al Panteó d’Il·lustres del Cementeri de Xàtiva, junt amb l’impressor Blai Bellver i Tomás, autor del primer llibre de falles l’any 1865, i Climent Mata, pintor, col·laborador en la realització de cartells en general i en la part

El Faller no és sols de Casal i Festa, viu i sent aquestes tradicions, treballa desinteressadament pel bé de la seua comissió aportant el seu granet d’arena i també pel conjunt de totes sense esperar res a canvi, cada un dins de les seues possibilitats després de la seua jornada laboral dedicant el seu temps lliure a uns sentiments que ningú els inculca, naixen dins de cada qual. Per tant, com diu el títol d’aquest article “Una opinió equivocada”, és quan es generalitza sobre un col·lectiu per a alguns desconegut en el seu funcionament, i no es valora realment com aquest mereix.

Falles a Xàtiva 2O18 166

MAFERCON MATERIALES Y HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓN

C/ Ronda Sequia de la Vila 11 46800 XÀTIVA

Tel. 96 228 10 01

pedidos@mafercon.es www.mafercon.es

UN COLÂ·LABORADOR

CALZADOS TRADICIÒN ALPARGATERA DESDE 1917 VENTA AL DETALL Y AL MAYOR ZAPATOS PIEL, DEPORTIVOS, ANCHOS ESPECIALES

Tel./Fax: 96 227 42 47 calzadosjorda@hotmail.es Portal del Lleó, 9 - Apdo. 50 46800 XÀTIVA