Llibret Falles Xàtiva 2019 by Junta Local Fallera de Xàtiva

a Xàtiva JUNTA LOCAL FALLERA XÀTIVA

Les falles de la ciutat, amb més de 150 anys d’història, són riques en patrimoni. Una festa que cada 20 de març renaix de les seues cendres per a continuar demostrant perquè som Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Edita Coordinació: Carmen García i Ferrando Ángel José Sánchez i Palop Disseny coberta: Andrea Moscardó i Jovellar Maquetació i disseny interior: Gràfiques Maral Fotografies Falleres Majors de Xàtiva, Corts d´Honor i Acompanyants: Estudi Fotogràfic FEDERICO Imatges Monuments, Comissions i fotografies recolzament: Estudi Fotogràfic FEDERICO Arxiu Fotogràfic Junta Local Fallera Arxius Fotogràfics Comissions Col.laboracions literàries: Comissió Verge del Carme José Luis Lagardera Jesús Félix Soler Joan Quilis Josep Manuel Cháfer Juan Vicente Martí Guillem Alborch Rafa Tortosa Josep Sanchis Impressió: Gràfiques Maral Tirada: 800 exemplars Diposit legal: V-480-2011

La Junta Local Fallera de Xàtiva no s’identifica necessaria-ment amb el contigunt dels articles dels col.laboradors. La propietat dels originals (esbossos de les falles, articles, il.lustracions i fotografies de les Falleres Majors) és dels seus autors. Per a qualsevol reproducció, total o parcial, cal el seu

LLIBRE EDITAT PER LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA

consentimet. Amb la col.laboració del Departament de Promoció Lingüística Ajuntament de Xàtiva.

Sumari Salutacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Programa d’Actes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Junta Local Fallera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fallera Major de Xátiva 2019 i Cort d’honor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Entrevista: Laura Martí i Sanz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• • • • •

4 10 12 14 22

LLIBRET INFANTIL Fallera Major Infantil de Xàtiva 2019 i Cort d’Honor . . . . . . . . . . Acompanyants infantils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Entrevista: Carmen Pavia i Solves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Concursos Portadelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Concursos Infantils jornades culturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• • • • •

28 37 38 42 43

LES COMISSIONS El Cid - Plaça de la Trinitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tetuan - Porta de Sant Francesc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Raval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Espanyoleto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Plaça Mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . República Argentina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avinguda Selgas - Planas de Tovar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ferroviària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Benlloch - Aleixandre Vlé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Molina - Claret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Ramon Jiménez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sant Feliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Verge del Carme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Abú Masaifa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avinguda Murta - Acadèmic Maravall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passeig - Cardenal Serra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Corts Valencianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Monuments Premiats 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Premis Ninots 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres Premis 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Concurs de Cartells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• 46 • 50 • 54 • 58 • 62 • 66 • 70 • 74 • 78 • 82 • 86 • 90 • 94 • 98 • 102 • 106 • 110 • 114 • 118 • 122 • 124 • 126 • 128 129 Memoria d’un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • 130 Reconeixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • 140

ESTUDIS LITERARIS FITA ESPECIAL, 50 ANYS FENT FALLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ESSÈNCIA DE LA NOSTRA FESTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ELS NOSTRES ACTES RELIGIOSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . QUI PERD ELS ORIGENS PERD LA IDENTITAT . . . . . . . . . . . . . . .

• • • •

142 145 158 171

PUBLICITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • 208

Junta Local Fallera

Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva

Benvolgudes falleres i fallers: Les falles ja estan ací!

n pocs dies la festa envairà els carrers de Xàtiva. S’aproxima el moment de gaudir en plenitud la festa a la ciutat. Els fallers i falleres de Xàtiva sou un col·lectiu cridat a ser clau per a la vertebració social i veïnal, per a la integració i per a la convivència en la nostra ciutat. Al llarg de la legislatura que ara conclou hem viscut moments molt significatius per a les falles de Xàtiva. Moments com el reconeixement de les falles com a Patrimoni de la Humanitat que contribueix a difondre i engrandir la nostra estimada festa. Des de l’Ajuntament de Xàtiva hem volgut acompanyar-vos a les falleres i fallers en aquest camí de creixement i ajudar-vos en allò que ha estat a les nostres mans, com ara incrementant els premis als monuments fallers o procurant la gratuïtat de l’ús del Gran Teatre per a les comissions falleres de la ciutat. A més a més, com tots sabeu, enguany hem recuperat la tradicional ofrena d’ous a Santa Clara, ja que hem aconseguit que aquest monument siga patrimoni de totes i tots els xativins. Permeteu-me que aprofite aquest moment per reiterar la voluntat de la Corporació Municipal de continuar recolzant les vostres activitats. Junts hem d’impulsar la nostra festa per fer-la més gran i que es convertisca en un referent per a la Comunitat Valenciana. Espere sincerament que les falles de 2019 estiguen plenes de diversió, de concòrdia i d’èxits col·lectius. I, especialment, espere que Laura i Carmen, les nostres Falleres Majors, visquen aquestos dies amb una enorme felicitat, en companyia de les seues Dames d’Honor, acompanyants i falleres majors de les comissions de Xàtiva. Visquen les falles i visca Xàtiva!

Falles a Xàtiva 2019

Junta Local Fallera

Lena Baraza i Lorente Regidora de Falles i Joventut

envolgudes falleres i fallers de Xàtiva:

És un plaer tornar-me a dirigir a vosaltres com a Regidora de Falles. Aquest any amb una mica més d’experiència amb vosaltres, el col·lectiu faller. Un col·lectiu que treballa incansablement per fer més gran la festa fallera, de manera totalment desinteressada. Un col·lectiu que fa engrandir any rere any la nostra ciutat. Per aquest fet, abans que res m’agradaria donar-vos les gràcies. Gràcies a vosaltres, els i les falleres, engalanem amb els millors monuments que reflexen la tasca contínua que feu durant tot l’any. Visquem una gran quantia d’actes que fan de Xàtiva una de les ciutats més activa en aquest món. Aquest fet, no podria donar-se de no ser, per un grup de persones que treballen per al conjunt de totes les comissions, la Junta Local Fallera. Així que també és necessari fer un reconeixement d’aquesta tasca. Les falles de Xàtiva sou el col·lectiu més gran de tota la ciutat, que recull persones de totes les zones, edats i condicions, i que apropa la vida cultural a tots els seus membres. Col·lectiu que fa que molta gent s’inicie en l’expressió artística a partir de diversos actes com les cavalcades, presentacions... enhorabona! Sou un gran esperit per a la cultura de Xàtiva. I per finalitzar sols queda desitjar a totes les falleres i fallers de Xàtiva que continueu gaudint d’aquesta festa, i de manera més especial, desitjar tant a Laura Martí i Sanz, Fallera Major de Xàtiva i a Carmen Pavía i Solves, Fallera Major Infantil, com a la seua cort que visquen aquest any el més intensament que puguen, que ploren i que riguen al màxim, això voldrà dir que hauran aconseguit impregnar aquest any tan important d’emocions eternes. Bones falles!

Falles a Xàtiva 2019

Junta Local Fallera

Jesús González i Sarión President Executiu de la Junta Local Fallera de Xàtiva

an sols falten unes setmanes per a que la millor festa del món siga la protagonista del nostre dia a dia,`per a què els esmorzars a peu de monument siguen costum i ens retrobem amb aquelles converses que fan que oblidem quotidià.

sentir protegits de qualsevol risc. Però si de guardons cal parlar un destaca per damunt de tots , és aquell que atorga el col·lectiu faller sols una vegada a l’any, el socarrat d’honor, concedit a Maruja Ortolà i Morant, per la seua trajectòria al capdavant de la seua comissió, sobretot per ser la persona que és i a la qual la gent estima, així ha quedat demostrat el dia de l’exaltació de la fallera major. Enhorabona.

Primerament m’agradaria que totes aquelles persones que teniu aquest llibret a les vostres mans i que estimeu les falles, el llegiu des de la primera fins l’última pàgina, ja que és un vertader tresor faller, ha estat treballat amb molta cura perquè agrade a tot el món donat que parla de la festa, dels artistes xativins, de l’ofrena, de Sant Josep, de totes i cadascuna de les particularitats falleres de Xàtiva.

Pel que fa falla Verge del Carme, cal dir que celebra aquest any el seu aniversari, 50 anys plens d’història, de monuments, falleres majors i records que han estat possible gràcies a l’esforç de les persones que han estat any rere any lluitant per traure falla i que davant les dificultats han unit esforços i han aconseguit sumar anys, de segur aquest és el primer de molts aniversaris que vos queden per celebrar, enhorabona a tota la comissió.

Any rere any, les falleres i fallers, fem un gran esforç per poder plantar els monuments que engalanen els carrers de la ciutat, per això deixeu tots els vostres problemes a una banda i gaudiu de tots i cadascun dels actes oficials que hi ha. Ja no tan sols els dies de falles, sinó també dels que ja estan consolidats al programa oficial, com la macro despertà del dia de la crida, el concert de pasdobles, el dinar de germanor o d’actes que per primera vegada, formen part d’aquest, com ara la romeria a Sant Josep que s’ha portat a terme gràcies al treball de diferents col·lectius que tracten d’engrandir la cultura i tradició del nostre poble com per exemple la muixeranga, l’escola de danses, els portadors de Sant Josep i el mateix Ajuntament , sense oblidar els diferents esdeveniments que les comissions porten a terme als seus casals i participeu de tots i ells amb les vostres samarretes i mocadors que teniu al vostre calaix i que és hora de lluir i fer saber a Xàtiva que l’olor que es respira és a pólvora, que allò que escolten als carrers és música fallera i que els monuments reben les seues últimes pinzellades abans de veure la llum.

Respecte a la societat actual, s’ha de dir que està en constant canvi i és per això que el col·lectiu més important de la ciutat ha d’agafar i enarborar la bandera d’aquest per a fer sentir la gent que els fallers i les falleres som molt més que festa i hem de demostrar que som un grup de persones inclusives, adaptades al que la societat necessita, el mateix que diu “NO és NO” a qualsevol classe de violència de gènere i que desitja la igualtat de les persones sense cap discriminació i volem unes falles lliures de pensament. Per anar acabant, parlaré ara de Laura Martí i Carmen Pavia, màximes protagonistes de la festa josefina, doncs esperen aquesta festa amb gran fervor acompanyades de la seua cort d’honor, Laura Casamayor, Laura Garcia, Carla González , Mireia Vidal, Carmen Suñer, Paz Cabanes, Daniela Bernabeu, Pilar Perales i els acompanyants, Jose Luis Morell, Alvaro García, Guillem SIles, Guillem Casesnoves, Alfonso Díaz, gaudiu de la calor de la gent i de l’estima de la mateixa juntament amb les i els representants de les comissions.

En segon lloc aquest any, diferents persones relacionades amb el col·lectiu han estat guardonades amb el distintiu d’or que he tingut a bé atorgar a estudios Federico, per la seua tasca al voltant del món faller, ja que ells són els que fan possible que el pas del temps no faça oblide allò que hem viscut i que veient fotos, recordem monuments, amistats i diferents fets que han marcat el nostre pas per les falles, però sobretot ha estat un guardo a la trajectòria de dos germans que ajuden diàriament les comissions de la ciutat en tot allò que aquestes els demanen i també al cos de la policia local, que ha rebut el mateix, per la seua funció tan important perquè les falles passen sense cap incident i que ens fan

Falles a Xàtiva 2019

Vos desitje uns grans dies i que aquests siguen amb alegria, estima i concòrdia i que aquestes falles 2019 siguen inoblidables. Per últim, vull agrair a tota la gent que ha fet possible aquest llibret i tota la gent de l’executiva, així com les diferents regidories per fer de les falles una gran festa i com no a l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva i al seu alcalde , Roger Cerdà, pel suport a aquest col·lectiu. Molt bones falles a totes i tots. Visca les falles de Xàtiva.

Programa d’

actes

Dissabte 26/01/2019

Dissabte 23/02/2019

20:00 h.

08:00 h.

PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR al Gran Teatre de la ciutat. Al finalitzar, s’oferirà Vi d’Honor al Saló d’actes de la Música Vella.

MACRODESPERTÀ, pels carrers de Xàtiva.

Diumenge 27/01/2019

19:00 h.

18:00 h.

Lectura acta PREMIS EXPOSICIÓ DEL NINOT I XXVII Concurs Maquetes a les portes de l’Ajuntament de la ciutat.

12:00 h. CRIDÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE a les portes de l’Ajuntament.

PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR al Gran Teatre de la ciutat. Al finalitzar, s’oferirà Vi d’Honor al Saló d’actes de la Música Vella.

20:00 h. CRIDÀ de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva.

Diumenge 3/02/2019

20:30 h.

11:00 h. Dissabte 9/02/2019

Inauguració Exposició del ninot. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs d’Artifici”.

10:00 h.

22:00 h.

RAL·LI FALLER HUMORÍSTIC

SOPAR de Cridà, a Saló Banyuls (Benigànim).

OFRENA d’ous a Santa Clara.

12:00 h. XXI DANSÀ a càrrec de la comissió Avinguda Murta – Acadèmic Maravall, a l’Avinguda de la Murta.

Diumenge 10/02/2019 11:00 h.

Divendres 1/03/2019 20:30 h. Presentació LLIBRET DE FALLES de la Junta Local Fallera, a la Casa de la Cultura.

PLAYBACK INFANTIL, al Gran Teatre.

Diumenge 3/03/2019

Diumenge 17/02/2019

12:00 h.

11:00 h. RAL·LI FALLER INFANTIL, a l’Albereda Jaume I.

18:00 h.

Dinar Popular de Germanor, al Pavelló de Voleibol. Unflables per als més menuts i posterior animació musical.

Diumenge 10/03/2019 9:00 h.

III CONCURS NACIONAL DE PASDOBLES per la Societat Musical “La Vella”, al Gran Teatre.

PUJADA A SANT JOSEP, eixida des de l’Albereda Jaume I.

Junta Local Fallera

Setmana

fallera

Divendres 15/03/2019

Dilluns 18/03/2019

17:00 h.

14:00 h.

VISITA de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat.

III MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

00:00 h.

OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU.

18:00 h.

NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva

Dimarts 19/03/2019

Dissabte 16/03/2019

12:00 h.

14:00 h.

MISSA en honor al nostre patró SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB PROCESSÓ.

I MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

15:00 h.

IV MASCLETÀ, al finalitzar la Processó, aproximadament a les 14:45 h., des del Jardí de la Pau.

DINAR oferit per la Junta Local Fallera a les Falleres Majors de Xàtiva i Corts d’Honor, autoritats locals, Falleres Majors de comissions i presidents, al Saló d’actes de la Música Vella.

22:00 h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’Honor.

17:00 h. VISITA A LA LLAR DE JUBILATS.

19:00 h.

01:30 h.

Obertura de Pliques al Saló de Plens de l’Ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per procedir al LLIURAMENT DE PREMIS.

(hora aproximada del dia 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua Cort d’Honor.

Diumenge 17/03/2019

Divendres 29/03/2019

14:00 h.

20:00 h.

II MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

Lliurament dels PREMIS CADAFAL.

17:30 h. VISITA OFICIAL A LES FALLES.

Falles a Xàtiva 2019

Junta Executiva President Nat Roger Cerdà i Boluda

Vicepresidenta 2on - Cultura Carmen García i Ferrando

President Executiu Jesús González i Sarión

Vicepresident 3er - Econòmic Josep Viñes i Mas

Vicepresident 1er - Protocol Ángel José Sánchez i Palop

Vicepresidenta 4rt - Festejos Isabel Navas i Santiago

Junta Local Fallera

JLF 2019 Secretària Celia Gorrita i Albiñana

Delegada Protocol María Mollà i Sanchis

Sotsecretàri Álvaro Gil i Medrano

Delegada Activitats Diverses Rocío Fillol i Valiente

Tresorer Pablo Balaguer i Peris

Delegat Activitats Diverses Sebastián Cruzans i Campos

Falles a Xàtiva 2019

Entrevista a

Laura Martí i Sanz

Edat i professió. Tinc 26 anys i estic acabant d’estudiar el Grau de Llengües Modernes i les seues literatures en la Facultat de Filologia a la Universitat de València concretament l’especialitat d’italià i anglés. Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor. Sóc una persona agradable, alegre i extravertida, responsable i un poc cabuda. M’encanta relacionar-me amb la gent. Entre les meues aficions es troben viatjar, escoltar música, ballar i passar temps amb els amics. També sóc una gran apassionada de la cultura italiana. Laura, com descrius la teua vida fallera? Jo la qualificaria de molt activa. Col·labore en tots els actes i activitats que puc: cavalcades, paelles, ral·li, jocs, matinal motera.... Sóc d’eixa classe de falleres que es queden en la plantà fins que tot queda perfecte. També intente baixar els divendres al casal. Crec que és molt important fer falla. A quina comissió pertanys actualment? Sóc fallera de la l’Associació cultural de la Falla Ferroviària des d’abans de nàixer ja que la meua família ha estat vinculada a aquesta comissió des de la seua fundació. En concret, els meus iaios paterns van estar entre els primers integrants de la falla. Has representat cap càrrec dins la teua comissió? Per descomptat. He exercit els càrrecs de delegada juvenil i delegada infantil. A més a més, a l’any 2003 vaig representar la comissió infantil com a Fallera Major i onze anys després, el 2014, la comissió adulta.

Junta Local Fallera

Fallera Major de Xàtiva 2019

Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? Sóc una persona entusiasta i visc amb intensitat qualsevol acte faller. Com a fallera sempre m’ha agradat l’entrega de premis. És un dia que les comissions vivim amb molta emoció perquè, si tot va bé, l’esforç fet al llarg de l’any, es veu recompensat. Tanmateix, pel meu càrrec enguany estic molt il·lusionada amb la Crida. És un acte molt important. Això de dirigir-me a tota la ciutat al balcó de l’Ajuntament per donar la benvinguda a les falles és una gran responsabilitat però al mateix temps un privilegi. Castell o mascletà? M’agraden els dos. Són espectacles impressionants, però m’incline per la mascletà que crec que representa millor el caràcter dels valencians i la cultura valenciana. Els castells podem vore’ls en qualsevol lloc fora de la Comunitat Valenciana, en canvi, una mascletà és una cosa molt nostra. Quin és el millor record que tens de la festa fallera? És difícil triar sols un. Per exemple, recorde quan en la meua comissió fa ja molts anys, la setmana de falles es feien les paelles a les antigues vies del tren i les meues amigues de la falla i jo anàvem a jugar allí o també les nits de divendres en què ens quedàvem al carrer jugant a ser Miss Espanya i a fer playbacks. Però si he de quedar-me en un record especial, és el de les nombroses vegades en que els meus cosins i jo hem dormit entre dos cadires al casal.

Falles a Xàtiva 2019

Quin tema de les falles et preocupa més? Em preocupa que els veïns que no són fallers ja no participen tant d’aquesta festa com antigament. Pense que les comissions amb el recolzament de l’Ajuntament hem de buscar la manera d’involucrar-los. D’altra banda, a l’àmbit de la falla hem de cuidar moltíssim els xiquets perquè ells són el futur de la festa. Hem de procurar que s’impregnen de l’esperit faller. Per què presentares la candidatura a Fallera Major de Xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? Crec que és natural que una fallera aspire a representar tot el col·lectiu faller de la seua ciutat. Ja fa temps que ho tenia en ment. Sempre que hi havia un acte en el qual coincidia amb les màximes representants de la ciutat, m’imaginava que era jo i fantasiejava amb què se sentiria. Aquest any era el moment d’intentar-ho i ací estic. La meua família em va animar a fer-ho, ells tenen quasi més il·lusió que jo i des que vaig prendre la decisió he contat amb el seu recolzament. Què esperes d’aquest càrrec? El que esperava és el que estic vivint fins ara: conèixer altres Juntes Locals i, per tant, les falles d’altres poblacions, participar en actes en els quals no haguera pogut d’altra manera i conèixer nous aspectes del món faller. Descriu amb dues paraules les teues dames... Carla és seguretat i confiança; Laura Casamayor, responsabilitat i serenitat; Laura García és bogeria i diversió; i Mireia és dolçor i simpatia. Són les companyes perfectes. Juntes no ens avorrim gens. Com es viu a ta casa l’ambient faller? És viu molt intensament. Com he dit abans, quasi tota la meua família és fallera i m’acompanya a tots els actes possibles. A més a més ma mare es dedica a la indumentària valenciana i això fa que estem disfrutant molt el procés de triar teles i tots els complements de la vestimenta. El moment de pentinar-me, vestir-me és molt especial per a nosaltres.

Junta Local Fallera

Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Han sigut increïbles. La relació tant amb Carmen i la seua cort d’honor com amb els membres de la Junta és immillorable. Això i que hem format un grup molt divertit amb els presidents i Falleres Majors de les diferents comissions fa que ho passem molt bé quan ens juntem i que el temps ens passe volant. Potser massa. Quins són els teus desitjos per a aquest any? Desitje que l’any faller acabe com ha començat amb la mateixa germanor, amb totes les comissions treballant perquè les nostra festa continue millorant i arribe a més gent. Desitje que aquest any supere l’anterior. Un missatge per a Carmen, la teua Fallera Major Infantil. Carmen, eres una xiqueta activa, dolça i que enamora amb tan sols un somriure. Eres una gran representant infantil. Em sent molt afortunada per compartir amb tu aquest any que està sent tan especial per a les dos. T’estime.

Falles a Xàtiva 2019

t e r b i l L l i t n a Inf 9 1 0 2

Entrevista a

Carmen Pavía i Solves

Edat i col·legi on estudies Hola sóc carmen pavia solves, tinc 10 anys i estudie al col·legi crist del miracle. Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneguem millor. Sóc una xiqueta a la que li agrada molt xarrar i estar amb gent per a poder fer molts amics. La meua mare em diu que sóc un poc antiga perquè m’agrada jugar amb nines, disfressar-me, pintar-me i no m’agraden els videojocs ni passar hores davant de la tele i el mòbil, sóc amiga dels meus amics i no m’agraden gens les injustícies. Carmen, com descrius la teua vida fallera? Sóc fallera des del minut 1 de nàixer, que és el que va tardar la meua tia en cridar a la falla i que m’apuntaren. M’agrada molt la festa i intente no perdrem cap acte, sóc de les que els agrada vestir-se de fallera i participar amb tot el que puc. A quina comissió pertanys actualment? Sóc de la falla abú masaifa, la falla que tota la meua família duguem al nostre cor. Has representat cap càrrec dins la teua comissió? No, és una cosa que per circumstàncies no ha pogut ser, no he tingut el privilegi de ser fallera major infantil de la meua falla.

Junta Local Fallera

Fallera Major Infantil de Xàtiva 2019

Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? La meua presentació, ja que aquest any en concret i després d’alguns anys fentles conjuntes les han tornat a fer separades i és un acte que de segur que els membres de la junta local fan que siga especial per a mi i per a les meues dames i acompanyants. Castell o mascletà? Mascletà. És el nostre, eixa olor , soroll que tan sols els valencians entenem. Quin és el millor record que tens de la festa fallera? En tinc tants que no sé amb quin quedar-me. Però quan tenia 3 anyets en la baixada de sant josep feia molt de fred i tapadeta amb la mantilla fins al coll ja no volia perdrem cap acte. Ahí es veu el que els valencians estimem la nostra festa. Quin tema de les falles et preocupa més? Jo encara no tinc eixe mal de cap però el gotet en les mans no m’agrada gens

Falles a Xàtiva 2019

Per què presentares la candidatura a fallera major infantil de xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? És un somni que tenia des de feia temps i l’any de teresa a la presentació li vaig dir a mon pare, que no ho tenia molt clar, papa de veritat no vols vorem algun dia ahí dalt? No cal que vos diga la resposta. Jiijijijijiji. No va fer falta que ningú m’animara jo ho tenia molt clar des de ben menuda. Volia sentir el mateix que va sentir la meua mare quan va ser fallera major de xativa l’any 2003. Què esperes d’aquest càrrec? Passar-ho d’allò més bé junt a les meues dames i acompanyants i com no, representar a la meua ciutat de la millor manera possible. Descriu amb dues paraules les teues dames… Juerguistes i complidores Com es viu a la teua casa l’ambient faller? A tope, entre els arreglos florals i els meus particulars, les falles formen part de la nostra vida diària. Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Molt bé, amb molta il·lusió, com si fora l’últim de la meua vida, disfrutant-lo al màxim.

Junta Local Fallera

Quins són els teus desitjos per a aquest any? Que la gent s’ho passe molt bé i que em recorden per la fallera major infantil que sempre té un somriure per a cada persona. Un missatge per a laura, la teua fallera major. Juntes formem un gran equip, és com una germana major per a mi i de segur que aquesta experiència no l’anem a oblidar mai.

Falles a Xàtiva 2019

Concurs de

Portadelles 2019

1er Premi Autor: PABLO TORMO BAUTISTA Lema: CREMANT-SE, Centre: TALLER REBECA COLOMER.

3er Premi Autora: ALMA BURGOS QUESADA Lema: BANDERÍ Centre: COL.LEGI MARTÍNEZ BELLVER

2 on Premi Autora: AITANA Lema: FALLES DIVERTIDES Centre: TALLER DE REBECA COLOMER

4 t Premi Autora: NOA SANCHEZ SALA Lema: PETARDOS FALLERS Centre: COL.LEGI MARTINEZ BELLVER

Junta Local Fallera

5 é Premi Autor: AMER FAIZ RABEH Lema: TOTS UNITS PER LES FALLES Centre: COL.LEGI MARTINEZ BELLVER

Premi

Narrativa Curta

1 er Premi Autor: SERGI BADENES HERNANDEZ Lema: FALLA DE LA DIVERSITAT Centre: COL.LEGI MARTINEZ BELLVER

Falles a XÃ tiva 2019

Concurs de Postal

Nadalenca Guanyadora Autora: MARINA TORRES CUENCA Lema: LES BOLES DE NADAL Centre: TALLER REBECA COLOMER.

Junta Local Fallera

s n o i s s i m o C s e r e l l Fa 9 1 0 2

FALLA El Cid

Plaça de la Trinitat

Francisco

Diego

Sisternes i Morales

Burgos i Quesada

President

President Infantil

Recompenses Infantils

La comissió de la falla El Cid Plaça de la Trinitat és una comissió enclavada en una plaça del barri antic de la ciutat, els nostres monuments seguim plantant-los on es plantà la primera falla després del Cap i Casal a l’any 1865, lloc on encara seguim veient eixe foc purificador que any rere any tant necessitem per agafar forces per continuar endavant en eixa festa que són les falles, on cada març omplin el carrer de color, música, rialles, soroll, olor a pólvora i llàgrimes d’alegria que no poden apagar eixe foc purificador de la nit màgica de Sant Josep.

Distintiu d’Argent Helena Villora i Calabuig

La nostra plaça enguany s’engalanarà amb dos monuments fets per dos artistes fallers de gran prestigi, com són José R. Espuig Mestre Major d’Artistes Fallers, de València , en la gran, i José Angulo artista de Xàtiva, en la infantil.

Recompensa JLF Manuel Hidalgo i Ginés

Recompenses Majors Bunyol d’or ab fulles de Llorer Rocío Alventosa i Sánchez Jorge Gómez i Martínez Manuel Hidalgo i Ginés Bunyol d’Or Francisco Sisternes i Morales Francisco Javier Sisternes i Mira Bunyol d’Argent Juan Bautista Benlloch i López

En la nostra comissió són falles tot l’any i no només quatre dies, ja que ens agrada participar en tot allò relacionat amb aquesta festa fallera i que durant tot l’any treballem amb esforç per aconseguir que tot vaja endavant i que la setmana de falles puguem gaudir com aquesta festa es mereix. La nostra comissió, enguany també estarà engalanada per dos peces fonamentals en la nostra festa fallera, com són les nostres falleres majors, elles són Sandra i Alejandra que junt a Diego com a president infantil i Paco seran els que ens representen en tots els actes que s’organitzen en la nostra ciutat al voltant de la gran festa fallera. Desitgem que aquest any siga inoblidable per a les nostres falleres majors i també per a tots els membres de la nostra comissió. També felicitar des d’ací a la Falla El Carme pel seu 50 aniversari. Esperem que tots gaudim de la nostra festa que són les FALLES!!!!

Junta Local Fallera

Sandra Correia i Egea Fallera Major

Artista José Ramón Espuig Lema Falles, cor de ninots Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA El Cid

Plaça de la Trinitat

PREMIS 2018 • 1er classificat ESCACS • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció segona) • 2on classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • 3er classificat ENGINY I GRÀCIA INFANTIL • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 3er classificat MONUMENT (secció segona)

Junta Local Fallera

Alejandra Hidalgo i Remón Fallera Major Infantil

Artista José Ángulo Lema Senyor pirotècnic… Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Tetuán

Porta de Sant Francesc

Junta Gestora

Josep

Raul Valls i Aparici

Pérez i Burdeos President Infantil

Carlos Vila i Benavent Recompensa JLF Pepe Almendros i Guitart

Noelia López i Pérez

Quique Recompenses Infantils

Esplugues i Pastor

Distintiu d’Argent Daniela Marzal i Jordán

Recompenses Majors Bunyol d’or ab fulles de Llorer Marina Martín i Linares Iván Marzal i Cháfer Nicolau Hostalet i Fuentes Bunyol d’Or Sonia García i Sabater Pepe Almendros i Guitart Arantxa Calatayud i Ballester David Gil I Tormo María Guerola I Martínez Patricia Vila i Benavent Fernando Rosa i Alcayna Ana Isabel Lluch i Lluch Elvira Ruiz i Sanchis

L’any 1955 va néixer la nostra comissió, Tetuan Porta de Sant Francesc, creada per un grup d’amics dedicats al comerç al barri. Pertanyem amb orgull a una de les falles més antigues de Xàtiva, plantem falla al nostre barri des de l’any 1956. Són ja, 62 anys consecutius plantant els nostres monuments, mantenint viva la festa que portem als nostres cors. A tots els fallers d’aquesta comissió, ens agrada definir-nos com una gran família, ja que som pocs però treballem al màxim, sempre junts i lluitem cada any, per seguir endavant.

Junta Local Fallera

Quan finalitza un exercici faller ens aflora un sentiment de satisfacció per la feina complida i es aquest sentiment el que fa augmentar el nostre desig de continuar endavant, començant així el camí per a un nou exercici. Podem dir que un any més ens trobem creant falla, fent festa, creant il·lusions i complint somnis, cada any és un repte nou i sempre desfilem amb un somriure i gaudint cada moment que aquesta meravellosa festa ens permet viure.

Artista Àlex Oliver i Escandell Lema Fallus-kes Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Tetuán

Porta de Sant Francesc

PREMIS 2018 • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció tercera) • 1er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí) • 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 5é classificat MONUMENT (secció tercera)

Junta Local Fallera

Raquel Blanco i Naval Fallera Major Infantil

Artista Manolo Blanco Lema Alicia en el País de les Meravelles Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Raval Recompensa JLF Maribel Sisternes i Adrià

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Miquel Tur i Sisternes Inés Montero i Camañes Fran Segrelles i Quesada Cynthia Villanueva i Navarro Distintiu d’Argent Vicent Molina i Richart Sofía Casasnovas i Pascual Martina Molina i Richart María Arenas i Pérez Carla Martí i Pastor

Recompenses Majors Bunyol d’or ab fulles de Llorer Pepe García i Del Caño Bunyol d’Or David Serrano i Castellanos Carola Martí i López Iridiana Pérez i Navarro Sergi Martínez i Oleaque Julia Carbonell i Biosca Fernando Beltrán i Català Pepe García i Soler Paula Gallego i Albert Arancha Maravet i Albert Mar Marzal i Sarrión Àngela Rosa i Martínez Andrea Castells i Monrós Mireya Bosch i Adrià Alba Aldabero Ferrando Joaquin Arenas i Buitrago Almudena Quesada i Beltrán Bunyol d’Argent Manoli García i Sánchez Kiko Dauden i Ramón Míriam Requena i Valiente

Javier Santamargarita i Pino President La comissió de la falla del Raval situada en la plaça pintor Tudela, en el barri del Raval de Xàtiva va ser fundada l’any 1.936 encara que anys després la seua continuació va ser interrompuda.

Falla de gent de casalet, de cercaviles, de divendres al casal, de treball, constància, imaginació i esforç sense deixar de costat els monuments que són part indispensable per a la nostra festa.

Va ser a partir de l’any 1972 quan el Raval va començar de nou i ininterrompudament va formant-se com la comissió que és hui.

En els anys 70 i 80 la comissió de la falla de Raval és coneguda per alçar-se per anys consecutius amb el màxim guardó, sent punt de trobada per als amants dels monuments i de la nostra festa.

Comissió d’un barri treballador formada per famílies, en les quals es ressalta pel treball dels fallers en el casal. Té els seus exemples en presentacions tant en primera com en segones parts de presentació realitzant obres de teatre de tant abast com: La bella i la bèstia , El fantasma de l’òpera, Annie, El rei lleó , “El jorobado de Notre Dame “, Grease, Fama, Aladín, la tenda del horrors… Cavalcades i carrosses de confecció pròpia en les quals està present el treball , imaginació i el bon fer de la comissió. Pioners en realitzar cotxes de ral·lis arribant fer qualsevol tipus de bogeria com : Tancs, helicòpters, tramvies, carruatges, Vaixell pirata , el Batmóvil, un formula 1… En el Raval sempre ens hem esforçat per estar present en totes les seccions i intentar destacar en el major número possible d’elles

Junta Local Fallera

A finals del anys 70 principis dels anys 80 la comissió planta 6 monuments a la secció especial dels quals va guanyar 5 sempre de la má de Manolo Blanco. A la fi dels anys 80 ( sent l’últim en 1987 ) la comissió torna a guanyar en la secció especial de la mà de Paco Roca Sempre hem apostats per monuments però especialment en els últims anys la nostra falla torna a apostar per estar en la secció especial i recordar al Raval de la dècada dels 70 i 80. I així en el 2018, 31 anys després de l’últim premi en secció especial, la nostra comissió fa història i s’alça amb el màxim guardó a les mans de l’artista alzireny Ferni Llopis. Any rere any la comissió de la falla del Raval continua treballant per fer més gran la nostra comissió i per a fer d’aquesta festa el que és: LA MILLOR FESTA DEL MÓN

Mar Marzal i Sarrión Fallera Major

Artista Fernando Llopis Lema D’Orient a Xàtiva Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Raval

PREMIS 2018 • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció primera) • 3er classificat NINOT FALLER (secció especial) • 3er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL • 1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • 3er classificat Millor GRUP ESCÈNIC INFANTIL • 2on classificat Millor GRUP ESCÈNIC • 2on classificat Millor CRÍTICA LOCAL • 2on classificat ENGINY I GRÀCIA • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (secció primera) • 1er classificat MONUMENT (secció especial) • MILLOR MONUMENT DE XÀTIVA 2018

Junta Local Fallera

Cynthia Villanueva i Navarro Fallera Major Infantil

Artista Ramón Olivares Lema La primavera Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Espanyoleto

Recompensa JLF Sergio Tormo i Vázquez

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Lluna Edo i Bru

Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer María Nieves Frígols i Gómez Juan Ramón Alcocer i Pla Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Sonia Martínez i Milán Sergio Tormo i Vázquez Isabel Marina Sánchez i Tormo Ariadna Torres i Martínez Bunyol d’Or Marta Perales i Pastor Bunyol d’Argent Laura Revert i Torremocha

Alberto

Ignacio

Ordiñana i Gil

Valencia i Navarro

President

President Infantil

La falla de l’Espanyoleto continua apostant per la qualitat en tot allò que es proposa. L’encarregat de garantir aquesta qualitat és el nostre president, Albert Ordiñana, que repeteix en el càrrec per segon any consecutiu. Des de l’inici del present exercici, els diferents membres de la comissió han intentat que totes les activitats realitzades gaudiren d’un bon nivell de qualitat.

També intentem aportar monuments fallers de qualitat, en els que no és tant important el volum, sinó l’acabat final de cadascuna de les peces. Apostem per monuments que no competeixen per la quantitat de metres d’alçària, sinó perquè quan el visitant els veja, pense que està davant d’un monument ben fet, acabat i agradable a la vista.

Aquest família fallera ha vist augmentat el nombre de membres, la qual cosa ens ajuda a portar endavant empreses més elevades. Continuem apostant com cal per aplicar les noves tecnologies al món faller, en les seues diferents vessants. D’entre elles destaquem els treballs tecnològics adaptats a les nostres darreres presentacions, l’emissió dels programes televisius mitjançant la plataforma Espanyoleto TV, i la implantació de la Falla en els diferents medis de comunicació socials, en les quals anem creixent de manera constant, cosa que ens ompli de satisfacció. També innovem a la nostra web, en la qual el visitant podrà gaudir d’informació relativa a la comissió, tant del passat com del present. D’eixa manera volem apropar-nos a tothom que vullga conèixer’ns un poc més.

Junta Local Fallera

Per això comptem amb dos artistes molt reconeguts a l’àmbit faller: Pere Baenas, encarregat del cadafal major, i Ramón Olivares, tots dos a la secció especial. Així mateix, les cavalcades són altra activitat en la que la nostra comissió intenta sempre aportar un treball digne i vistós. Tots els fallers saben que, a més de passar-s’ho bé, darrere de cada comparsa hi ha un treball llarg i continuat d’una comissió que intenta transmetre un missatge a l’espectador. El nostre intent per fer les coses ben fetes no s’acaba a les cavalcades. És un segell que continua present en cadascuna de les nostres activitats anuals, fins que arriba el moment de cremar unes altres falles.

Amparo Vidal i Revert Fallera Major

Artista Pere Baenas Lema Contorsions Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Espanyoleto

PREMIS 2018 • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció especial) • 2on classificat NINOT FALLER (secció especial) • 2on classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 1er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 3er classificat CARROSSA LLOGUER • 1er classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 3er classificat Millor LLIBRET • 2on classificat ENGINY I GRÀCIA INFANTIL • 2on classificat Millor CRÍTICA FALLERA • 1er classificat ENGINY I GRÀCIA • 2on classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (secció especial) • 2on classificat MONUMENT (secció especial)

Junta Local Fallera

Daniela Fuentes i Vercher Fallera Major Infantil

Artista Ramón Olivares Lema Comença la funció Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Plaça Mercat

Rafa

Álvaro

Taengua i Fasanar

Pastor i Molinav

President

President Infantil

Recompensa JLF Yolanda Soler i Fernández

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Laia Gosalbes i Martí

Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Aurora Rico i Jiménez Fina Calatayud i Samit Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Eva Alventosa i Perales Bunyol d’Or Mª Dolores García i Sanz Bunyol d’Argent Tamara Carpintero i Alventosa

Un any mes la nostra comissió fa front a un nou exercici faller ,amb gent nova i molta il·lusió i ganes de participar en tots els actes organitzats amb motiu de les nostres estimades festes i traurer a la llum estos propers dies el esforç dut a terme aquest any i gaudir junt a la resta de comissions del soroll i ambient faller de la nostra ciutat. Esperem el temps ens acompanye per a lluir el nostre monument, indumentaria ,la pólvora, la musica, bon humor per tot el barri … etc. Bones falles a tots

Junta Local Fallera

Sonia Garcia i Sanz Fallera Major

Artista Venancio Cimas i Francis Guerrero Lema Xativa-te Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Plaça Mercat

PREMIS 2018 • 1er classificat PARXÍS • 2on classificat DÒMINO • 1er classificat MAQUETA 2018 • 3er classificat NINOT FALLER (secció tercera) • 3er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí) • 2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL • 3er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 2on classificat Millor ESCENA MONUMENT • 7é classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 1er classificat MONUMENT (secció tercera)

Junta Local Fallera

Laia Gosalbes i Martí Fallera Major Infantil

Artista Venancio Cimas i Francis Guerrero Lema En el fons del mar Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

República Argentina Recompensa JLF Claudia Vidal i Vinaches

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Allende Cabezón i Cuenca Xavier Roca i Calvo Clara Tormo i Pallàs Distintiu d’Argent Berta Arriaga i Duet Elies Barberà i Montiel Gabriel González i Palop Daniela López i Valor Alejandra Pallàs i Beltrán Socarradet d’Or Mar Iborra i Naval Carlos Pitarch i Sánchez Gala Soler i Sánchez Socarradet d’Argent Júlia Arriaga i Duet Blanca Ballester i Martínez Francisco Chornet i Pallás Marcelo Martín i Tudela Olivia Rejón i Tejero Ximo Tormo i Pallás Julia Ventura i Esplugues Socarradet de Coure Abril Balaguer i Velasco Chloe Camacho i Sanchis Paula Chorques i Grau Marta Franco i Reig Claudia Gasó i de Sousa Ethan Gil i Sanz Sergi Megías i Fuster Lucas Pérez i Navarro Clara Ridaura i Galdón Martín Soler i Pla María Solves i Baida

Recompenses Majors Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Elena María Calvo i García María Pilar Tormo i Esteve Esther Tudela i Gomar Bunyol d’Or Juan Ballester i Castells Adrián Iborra i Casanova Zona Martínez i Estornell Néstor Molina i Mollà Julián Ramírez i Palop Manuel Ruiz i Arbona Pablo Tortosa i Vila José Valor i Alcaraz Bunyol d’Argent Alba María Borràs i Pla Esther Borredà i Sánchez Neus De los Santos i Molina Marta Peris i Mateu Lidia Pla i Roselló Àngela Vidal i Barberà

Ximo

Andreu

Banyuls i Enguix

Casesnoves i Andrés

President

President Infantil

La Falla República Argentina naix el 1964 i, des de llavors, té un clar compromís pel que fa a la dignificació de la nostra festa. Ha sigut la capdavantera en la lluita pel redreçament cultural de la festa de les falles, per tractar d’acostar-la cada vegada més al món intel·lectual valencià. Cinquanta-cinc anys fa que tenim aquesta fallera, fallera que ha guiat el quefer de la comissió. I així, amb aquesta tasca constant, a la recerca de nous referents pel que fa al renaixement cultural de la gran festa valenciana, podem posar com a exemple l’edició anual del llibre explicatiu, que ha esdevingut avui punt de referència obligat per als estudiosos i historiadors de la festa de les falles. Tanmateix, no podem deixar de banda que la comissió ha participat amb notable èxit i, per tant, ha aconseguit reunir primers premis en pràcticament tots els concursos que ha organitzat la Junta Local Fallera de Xàtiva i, en conseqüència, el món faller xativí al llarg dels últims 55 anys. I en competicions tan diverses que cobreixen un ventall amplíssim, des de campionats de futbol, fins al premi a la millor crítica local. I les xifres impressionen. A tall d’exemple: 30 primers premis en la comparsa de la Cavalcada del Ninot o deu vegades campions en setze edicions del campionats fallers de futbol i futbol sala. Podem dir ben cofois que República Argentina ha obert camí en

molts dels aspectes inexplorats que envolten el món de la falla: decoració dels monuments fallers, canvis de format del llibre, potenciació de l’aspecte lúdic i satíric de la literatura fallera, publicitat contractada a la premsa. Sense oblidar l’esforç per retornar a la veritable indumentària dels valencians.

Socarrat de Brillants Mª Carmen Real i Tortosa

Socarrat de Coure Olivia Cabezón i Cuenca Carla Calatayud i Fuster Fernando Casesnoves i Andrés Macarena Díez i Tormo Sergio Estarlich i Sanz Marta Ferrer i Esplugues Amelia Miñana i Vic¡vancos Gabriel Pla i Grau Àlex Soler i Casesnoves Zoe Ventura i Bolinches

Socarrat d’Or Rafael Javier Palop i Calatayud Socarrat d’Argent Marta Borredà i Cuenca Adela Casesnoves i Soldevila Cristina Duet i Franco

Junta Local Fallera

Cal reconèixer la importància que la comissió atorga a la gent jove. El grup més nombrós de la falla ha sabut contribuir amb el seu esforç a continuar fent gran República Argentina. Això no hauria estat possible sense el recolzament de la gent més veterana, la gent que des d’un principi ha estat capficada en la tasca de la recuperació de la festa, mostrant als joves quin és el camí. I el que és el més important, tots aquestos esforços s’hi fan sense perdre de vista i fent palesa la veritable naturalesa d’aquesta festa. Cal recordar que la comissió de la Falla República Argentina ha estat guardonada amb 26 primers premis de monuments en els seus 55 anys d’existència. Però tot açò no haguera estat possible sense la formidable tasca que al llarg de 55 anys han dut a terme els 2209 fallers i falleres que han format part de la gran família de la Falla República Argentina, fallers i falleres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comissió.

Raquel Ventura i Paredes Fallera Major

Artista Que calor fa en falles! Lema Quina por! Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

República Argentina

PREMIS 2018 • 1er classificat PÀDEL MASCULÍ • 1er classificat FUTBET MASCULÍ • 3er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • 1er classificat Millor GRUP ESCÈNIC INFANTIL • 3er classificat Millor COMPARSA • 1er classificat Millor LLIBRET • 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 3er classificat MONUMENT (secció especial)

Junta Local Fallera

Allende Cabezón i Cuenca Fallera Major Infantil

Artista Que calor fa en falles! Lema L’Olimp juvenil Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Selgas - Tovar

Enrique

Mateo

Mora i Tortosa

Agustí i Corts

President

President Infantil

La Falla Selgas Tovar té 48 anys d’història i de cor valent. Estar ubicats al barri de Planas de Tovar contribueix a que la humilitat siga una de les nostres senyes d’identitat.

darrers anys s’està apostant pel llibret, ja que és l’únic element que queda quan es crema el cadafal. Són ja tres anys consecutius aconseguint entrar a formar part dels premiats per la Promoció i l’Ús del Valencià, i sent finalistes en alguns premis de les Lletres Falleres.

Recompenses Infantils Juan Vicente Agustí i Pla

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Daniela Martínez i Tormo Yago Benavent i Navas Víctor Esparza i Cebrián Paola Pérez i Quiles Distintiu d’Argent Mateo Agustí i Corts

Recompenses Majors Bunyol d’Argent Andrea Tomás i Terol Ana Suárez i Mosquera Paola Tormo i Álvarez Silvia Barberà i Fenollar

Al llarg de l’any, la comissió realitza moltes activitats per als més menuts, treballant especialment en actes com la cavalcada infantil, el playback i el mig any. A més a més, la falla s’ha caracteritzat sempre per apostar pel monument infantil, aconseguint nombrosos premis i reconeixements com a Millor Falla Infantil de Xàtiva. Aquest any tornem a la secció especial. D’altra banda, Selgas Tovar també té en compte la vessant més cultural. En els

Junta Local Fallera

Sols ens queda emplaçar a totes les veïnes i veïns de la ciutat -especialment als del nostre barri- a que gaudisquen d’aquestes Falles 2019, i a que es passen per la nostra comissió per compartir amb nosaltres aquests intensos dies. Tots junts fem unes millors Falles de Xàtiva.

Artista Xavier Herrero Lema La censura, dura i dura SecciĂł Segona

Falles a XĂ tiva 2019

FALLA

Selgas - Tovar

PREMIS 2018 • 2on classificat MANILLA • 2on classificat ESCACS • Millor NINOT INFANTIL FALLES 2018 • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció segona) • 2on classificat NINOT FALLER (secció segona) • 1er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 2on classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 3er classificat Millor GRUP ESCÈNIC • 1er classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 4rt classificat MONUMENT (secció segona)

Junta Local Fallera

Daniela Martínez i Tormo Fallera Major Infantil

Artista Xavier Ureña Lema En busca de la felicitat Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Ferroviària Recompensa JLF Héctor Esparza i Sanchis

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Alba Grau i Llinas Hugo Perales i Quiles Marivés Puchades i Díaz Antonio Puchades i Díaz Distintiu d’Argent Carla Martínez i Baldrés Paula Alabau i Esparza Inmaculada García i Momparler África Tormo i Galdón Carla Mollà i Marzal Martina Cañete i Gaso Carmen Gallego i Mas Álvaro Aparicio i Sanchis Martín Grau i Llinas Álvaro Navarro i Llorens Andreu Miñana i Fuster Pablo Díaz i Marchirant Miguel Monedero i Martínez Alejandro Garzando i Camarasa Adrián Pons i Manzón Rafael Gozálvez i Gisbert Yago Gisbert i Perales

Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Yolanda Pérez i Ferrer Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Sonia Taengua i Climent Marián Guerola i Martínez Bunyol d’Or Pablo Navarro i Giner Cristina Albuixech i Ávila Nieves Díaz i Díaz Laura García i Vila Bunyol d’Argent Teresa Perales i Isern

Ginés

Hugo

Medina i Bellido

Perales i Quiles

President

President Infantil

En l’exercici faller 1973-1974 naix la comissió de la falla Ferroviària, que en un primer moment, va ser constituïda pels treballadors de Renfe.

També organitzem la matinal motera, anunciada en el cartell de la fira de Xàtiva, i que forma part del circuit de la Comunitat Valenciana, per a benefici de la comissió, a més, participem en la carrera de motos amb un xiringuito que ja és conegut com la ferrocurva. Enguany seguim d’enhorabona i molt més, ja que tenim una gran representació en la junta local, la màxima representant de les falles de Xàtiva per a l’any 2019 pertany a la nostra comissió, Laura Martí i Sanz, amb tres dames d’honor que l’acompanyaran durant aquest exercici, Laura, Carla i Laura, i a més, tenim tres xiquetes, Paz, Daniela i Pilar i dos acompanyants Guillem i Alfonso, tots ells de la nostra comissió, que acompanyaran a la fallera major infantil de Xàtiva, Carmen Pavia. Per aquest exercici volem continuar treballant amb la mateixa il·lusió i dedicació per continuar fent la nostra festa més gran.

A poc a poc, aquests van anar desapareixent i els membres que van quedar, van continuar en la llavor de gestió per a la continuïtat de la falla. Durant un curt període de temps, passa a ser una comissió en pocs fallers i prou familiar. Al pas del temps, de nou a poc a poc va creixent, passant a ser una comissió de les més nombroses de Xàtiva. Al llarg de l’any, la nostra comissió realitza tota mena d’activitats per als nostres fallers, tant per a la comissió gran com per als menuts, col·laborant en el col·lectiu faller, tant en jocs de saló, futbet, pàdel, excursions. Ens caracteritzem per la feina que realitzem al llarg de l’any, fent: cavalcades, carrosses pròpies, vehicles de ral·li, i tot allò que puguem realitzar manualment. Ens sentim molt orgullosos de la feina feta, tant si guanyem algun premi com si no podem aconseguir-lo.

Junta Local Fallera

Bones falles per a tots i a gaudir de la festa

Cristina Albuixech i Ávila Fallera Major

Artista Josep Almiñana Lema Eres màgia Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Ferroviària

PREMIS 2018 • 1er classificat TRUC • 2on classificat PARXÍS • 3er classificat BAC • 3er classificat PÀDEL MASCULÍ • 3er classificat PÀDEL MIXTE • 1er classificat FUTBET FEMENÍ • 3er classificat FUTBET MASCULÍ • 2on classificat PÀDEL FEMENÍ • 1er classificat NINOT FALLER (secció especial) • Millor PUNTUACIÓ Ral·li Humorístic 2018 • 1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL • 2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA • 1er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 3er classificat Millor ESCENA MONUMENT • 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (secció especial) • 4rt classificat MONUMENT (secció especial)

Junta Local Fallera

Alba Grau i Llinas Fallera Major Infantil

Artista Josep Almiñana Lema Per què no Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Benlloch

Aleixandre VIé Recompensa JLF Alicia Sáez i Aleixandre

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Marta Belda i Pla Andrea Hurtado i Mullor José Belda i Pla Lucía Gil i Bolinches Alba Gómez i Barrón Joel Gómez i Barrón

Distintiu d’Argent Carles Martínez i González Angie Marcela Valero i Valdivieso Jaume Peinado i Grau Rafa Peinado i Grau

Socarradet d’Or Andrea Hurtado i Mullor

Socarradet de Coure

Francisco Gabriel

Cristian Perales i Expósito Nacho Pérez i Sanvictorino

Gómez i Hervás President

Recompenses Majors Bunyol d’or i Brillants ab fulles de Llorer Juan Ignacio Gisbert i Merlo

Bunyol d’or ab fulles de Llorer Mónica Pla i Pujante Iván González i Puig Noelia Carballo i Zorraquino

Bunyol d’or Francisco Antonio Belda i Díaz

Bunyol d’Argent Marcos Cosme i Juan Ainoha Reyes i Aranzueque Aida Richart i Sánchez María Asunción González i Puig Francisco Gómez i Hervás Ana Martínez i Agustí Esther Cosme i Juan Rafael Gil i Moncho Alejandro Borredà i Alventosa Rebeca Colomer i Ferrer Alicia Sáez i Aleixandre Laura Barrón i Renau Jorge Hostench i Vidal Andrea Simón i Pla Vicent Peinado i Boixader

Socarrat de Coure Pablo Cerdà i Martínez Lucinda Simón i Pla Andrea Simón i Pla

La comissió de Benlloch té el plaer de saludar a tot el lector d’aquest llibre i donar-li la benvinguda a les falles d’enguany. Com a comissió del casc antic i amb una gran trajectòria creguem que tenim l’obligació de potenciar la sociabilitat al nostre barri i és per això que ens complau convidar a tot aquell que aquestes falles passe per la nostra barriada a compartir amb nosaltres aquelles activitats que tenim programades per als dies fallers. Durant aquesta setmana pretenem que el nostre entorn gaudisca de la música, la pólvora, els monuments i tot allò que aportem i així poder fer créixer aquesta festa que tant ens agrada als xativins. Des de la Comissió volem desitjar a tot el col·lectiu faller i no faller unes bones falles.

Junta Local Fallera

Artista Que calor fa en falles Lema Àngels i demonis Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Benlloch

Aleixandre VIé

PREMIS 2018 • 6é classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 6é classificat MONUMENT (secció segona)

Junta Local Fallera

Andrea Hurtado i Mullor Fallera Major Infantil

Artista Xavi Ureña Lema Naturalment Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Sant Jaume Recompensa JLF María Pérez i Prats Recompenses Infantils Distintiu d’Or Laura Palet i Gimeno Mateo López i Juan Distintiu d’Argent

Aarón Fasanar i Cerdà Lara Poveda i Pardo Borja Gil i Pérez Noa Feo i Gironés Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Francisca López i Descals Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Cristina López i Descals Miquel Castalla Ferrando i Vila Óscar Poveda i Vila Paula Gil i Esparza Joaquin Palet i Viudes Bunyol d’Or Carmen Bernabeu i Sanvictorino Sonia Martí i Barberà Bunyol d’Argent Pilar de Luna i Esparza Socarrat d’Or Francisco López i Descals Joaquín Palet i Viudes Mayra Sousa i Sirvent Socarrat d’Argent Kira Juan i Casanova Socarrat de Coure Alejandro Vallín i Francés María Pérez i Prats Natalia Barrios i Gosálbes María Bonet i Giménez Manolo Caballero i Luna Laura Carrillo i Barber Daniel Cucarella i Murcia Nadia Martínez i Biosca Mª Teresa Mompó i Sánchez Paula Patiño i López Antonio Puchades i Mompó Eva Almiñana i Torres

Junta Gestora

Iván

María

Girones i Martínez

Beltrán i Ferrero

Aitor

Mayra

Fuentes i López

Martí i Barberá

La comissió de la Falla Sant Jaume és una gran família. En l’últim any ha experimentat diversos canvis. L’arribada d’una nova Junta Gestora formada per quatre persones. Tenir, després de molts anys, representació, amb Paula i Laura com falleres majors. També hem canviat de casal, baixant de nou on muntem els monuments per poder fer falla al costat d’ells. I, un dels aspectes més importants, la pujada del cens. Aquests dos últims anys, la comissió ha donat la benvinguda a fallers i falleres nous que fan que la nostra família creixi, i podem gaudir al costat d’ells de la millor festa, la festa dels valencians. Tota la comissió ens sentim molt orgullosos del grup que hem creat, i sobretot, de cadascun dels objectius que ens marquem i que, anem complint.

Junta Local Fallera

Paula Patiño i López Fallera Major

Artista Xavier Herrero Lema Carnaval Venecia Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Sant Jaume

PREMIS 2018 • 3er classificat TRUC • 2on classificat PÀDEL MASCULÍ • 2on classificat PÀDEL MIXTE • 2on classificat Millor GRUP ESCÈNIC INFANTIL • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 4rt classificat MONUMENT (secció tercera)

Junta Local Fallera

Laura Palet i Gimeno Fallera Major Infantil

Artista Ramón Olivares Lema Un dia al bosc Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Molina - Claret Recompensa JLF Laia Baraza i Lorente

Recompenses Infantils Distintiu d’Or María Barberà i Aranda Vega Fasanar i Taboada Gisela García i Ventura Alonso Martínez i Sánchez Jorge Nadal i Pérez Marc Victoria i Benavent Borja Llácer i García Socarradet d’Or Héctor Cucarella i Vidal Pablo Herrerías i Beneito Socarradet d’Argent Ana Climent i Giner Marc Vicent Juanes i Gil Borja López i Gandía Bianca Vidal i Sanz Socarradet de Coure Oliver Llácer i Lorente Ángela Mallea i Borrás Julia Mallea i Borrás Julia Martínez i García Sofía Martínez i Moral Ester Sáez i Grau

Recompenses Majors Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Juan Carlos Gironés i Climent Mariola Soriano i Balaguer Rafaela Vázquez i Corts Bunyol d’Or Andrea Gironés i Ballester María Tormo i Garrigós Bunyol d’Argent Marta Camarasa i Bordera Marta Gironés i Ballester Ana María López i Moscardó Patricia Sala i Marqués Socarrat de Coure Josep Agustí i Bordera Carla Boluda i Bonora Pilar Barberá i Aranda Reyes Camarasa i Iborra Eric Climent i Gómez Borja Castells i Naval Nicolau Díaz i Marchirant Marta Díaz i Martínez María Esteve i Sánchez Raquel Fuentes i Aparici Patricia García i Vela Ana Gironés i Soriano Sandra García i Gosálbes Rafael Llácer i Climent Paula Laso i Camarasa Ana Martínez i Giner Sara Martí i Cháfer Aitana Mollà i Inza Víctor Micó i Baldrés Elena Penalba i Martínez Daniel Quiles i Ortiz

Jorge

Marc

Ventura i Moral

Victoria i Benavent

President

President Infantil

Aquest any la falla Molina-Claret compta amb Jorge Ventura al capdavant de la nostra comissió com a president. Enguany estarà acompanyat per dues falleres majors Marta Gironés i Ballester i Gisela García i Ventura. Gisela estarà acompanyada pel seu President Infantil Marc Victoria i Benavent. D’una banda, pel que fa als monuments, aquest any tornem a apostar per l’artista xativí Xavier Herrero en la falla gran, artista que ja forma part de la marca Molina-Claret i qui ens plantarà un cadafal molt creatiu i original que ens transportarà al Turisme Xativí amb Lema Xàtiva visita Turista. D’altra banda, en la falla infantil continuem amb l’artista José Angulo un artista, també de la nostra ciutat, en qui hem dipositat la nostra confiança. Un monument que ens parla del mar i de com podem salvar-lo de la contaminació i canvis ambientals, que té de títol Gota a gota el mar s’esgota. La falla gran competirà en secció primera, però enguany la nostra gran aposta és la falla infantil que està en secció especial. La Falla Molina Claret va nàixer l’any 1976, una falla que va començar amb un cens menut i que ha anat creixent a poc a poc amb el pas del temps. Actualment, el nostre cens és de 163 adults i 40 infantils.

Durant els primers anys de vida, aquesta comissió va plantar al carrer grans monuments, tant majors com infantils de la mà d’artistes amb renom. No obstant això, som una comissió que es caracteritza per ser molt creatius amb els decorats i les escenografies de les nostres presentacions, dels nostres teatres, dels grups escènics en les cavalcades del ninot i, en aquests últims anys, també, en el sector del disseny perquè aquest últims quatre anys vam obtenir el primer premi a la millor portada de llibre de falles i primer premi Climent Mata a millor maquetació i disseny d’un llibre de falles, la qual cosa ens impulsa a continuar amb la mateixa línia. A més a més, participem en tots els actes fallers que es realitzen durant tot l’any, com per exemple, les cavalcades, el mig any tant adult com infantil, el ral·li humorístic, el playback infantil, el futbet sala, els jocs de saló, etc. Per últim, convidem a tot el món per tal que s’acoste als nostres monuments en la nostra gran setmana fallera, llija les crítiques dels nostres monuments, se submergisca en la lectura del nostre llibre explicatiu escrit en la nostra llengua, gaudisca i es divertisca amb l’humor del nostre ral·li, balle al ritme de la nostra xaranga i vibre amb la pólvora de les nostres despertades .

Junta Local Fallera

Marta Gironés i Ballester Fallera Major

Artista Xavier Herrero Lema Xàtiva, visita guiada Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Molina - Claret

PREMIS 2018 • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció primera) • 3er classificat NINOT FALLER (secció primera) • Millor VEHICLE Ral·li Humorístic 2018 • 3er classificat Millor COMPARSA INFANTIL • 2on classificat Millor COMPARSA • 1er classificat Millor GRUP ESCÈNIC • Millor Coberta de Llibret Xàtiva 2018 • 1er classificat Millor CRÍTICA LOCAL • 1er classificat Millor CRÍTICA FALLERA • 3er classificat ENGINY I GRÀCIA • 3er classificat Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (secció primera) • 3er classificat MONUMENT (secció primera)

Junta Local Fallera

Gisela García i Ventura Fallera Major Infantil

Artista José Angulo Lema Gota a gota… el mar s’esgota Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Joan

Ramón

Jiménez

Recompensa JLF José Ciscar i Pla

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Claudia Fuster i Victoria Sheila Pérez i Parra Adrià Llopis i Pérez Distintiu d’Argent Axel Sentandreu i Ortega Ángel Císcar i Climent Vega Gramaje i Llorens Eric Gras i Payà Gerard Bolinches i Calvo

Yolanda

Óscar

Pérez i Ferri

Sánchez i Gonzálbez

Presidenta

President Infantil

La falla Joan Ramon Jiménez va nàixer a l’any 1974 per la il·lusió que un grup d’amics tenia per crear una comissió al seu barri. L’any 1976 deixà de plantar-se falla i fou l’any 1978 quan la nostra comissió tornà a plantar una falla i ja ho ha fet de forma ininterrompuda fins avui.

També treballem per fer a més d’un bon monument, segons les nostres possibilitats econòmiques, per tenir una bona crítica tant local com fallera.

Socarradet de Coure Aitor Barberà i Ramón Andreu Rubio i Jornet

Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Ana Isabel Calvo i Pastor Luis Llopis i Llopis Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Manuela Ibáñez i Casanova

Socarrat de Brillants Yolanda Pérez i Ferri Juan Manuel Carmona i Trujillo

Com qualsevol comissió ha tingut èpoques de plenitud i altres que malauradament no han sigut tan bones. D’una manera o altra, els membres d’aquesta comissió han lluitat per portar endavant tots els projectes i treballar sempre per fer-la més gran.

Socarrat de Coure Ángel Barberá i Pardo Nela Borreguero i Doménech Desireé García i Francés María Iborra i Mollà

Aquesta comissió treballa per la vessant cultural de la nostra festa. Conegut és el nostre llibret, que al llarg de 13 anys amb el verí del foc, s’ha convertit en un referent literari.

Bunyol d’Or Marcos Gramaje i Castelló

Junta Local Fallera

Les falles són la nostra gran festa, per la que tots tenim que treballar, per a tenir l’orgull de parlar d’ella arran del món. Nosaltres, com a grans fallers que som, no deixarem mai de treballar per ella i així engrandir també la nostra comissió. Així ho vàrem fer quan érem una gran comissió i hem demostrat que volem aquesta festa quan hem sigut una comissió menuda, perquè mai hem deixat de lluitar i de treballar per ella. El futur amb els nostres menuts està assegurat.

Manoli Ibáñez i Casanova Fallera Major

Artista Josep Almiñana Lema Llavor Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

FALLA Joan

Ramón

Jiménez

PREMIS 2018 • 3er classificat DÒMINO • Premi PROMOCIÓ IGUALTAT DE GÈNERE • 3er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 1er classificat CARROSSA LLOGUER • 2on classificat Millor LLIBRET • 3er classificat Millor CRÍTICA LOCAL • 3er classificat Millor CRÍTICA FALLERA • 3er classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 1er classificat MONUMENT (secció segona)

Junta Local Fallera

Claudia Fuster i Victoria Fallera Major Infantil

Artista Ramón Olivares Lema Un pam de l’imaginari Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Sant Feliu

Junta Gestora

Pol

Marga Boluda i Pérez Sergio Giménez i López Mari Carmen Tormo i Llopis José María Cortell i Lladosa Pau Esplugues i Barberà Inma Esparza i Barba

Sáez i Roca

Residents al barri de Sant Feliu, aquesta comissió té l’honor de dirigir-se a tots vostés un any més per intentar apropar-vos la mateixa.

Recompensa JLF Sara López i Tormo

Recompenses Infantils Distintiu d’Argent Marilin Cortell i Perelló Marc Tudela i Pinos Laia Marí i Ballester

Recompenses Majors Bunyol d’Argent Sara López i Tormo

Els feliuets i les feliuetes que formem part d’aquesta associació, la sentim com nostra ja que som com una gran família, la qual va començar a prendre forma l’any 1974 i com no, al mes de Març, sent aquest el primer any que traguérem monument al carrer. Sant Feliu és una comissió menuda però que al mateix temps ens sentim com la més gran de les comissions falleres donat que formem part del col·lectiu més nombrós i important de Xàtiva, a més a més , aquest ha estat declarat patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO. Com a bona comissió fallera, sempre estem preparats per celebrar i aquest

Junta Local Fallera

President Infantil

any no havia de ser menys, és per això que aquest és el nostre 45é aniversari, fet important per nosaltres i esperem continuar sumant anys, vivències, festa, moments i com no monuments. A Sant Feliu tenim moltes activitats per gaudir de la nostra festa de diferents formes, com per exemple , aquest ha estat el primer any que hem celebrat el I concurs de cotxes antics, el concurs de fotografia i com no el “sarao” que té lloc en la setmana fallera. Per tots aquests motius, volem convidar-vos a gaudir un any més del nostre barri, del monument, de la nostra falla ja que les portes del nostre casal, estan obertes de bat a bat. Molt bones falles a tots i totes i a gaudir de la millor festa del món.

Artista Juane Cortell Lema Territori Indi Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Sant Feliu

PREMIS 2018 • 1er classificat MANILLA • 3er classificat ESCACS • Premi Millor SOMRIURE EXPOSICIÓ DEL NINOT • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció tercera) • 1er classificat NINOT FALLER (secció tercera) • 2on classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 3er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • 1er classificat Millor ESCENA MONUMENT • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 3er classificat MONUMENT (secció tercera)

Junta Local Fallera

Maria Ferrer i Bello Fallera Major Infantil

Artista Manolo Blanco Lema A la mar també Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Verge del Carme

Recompensa JLF Alba Sanz i García

Recompenses Infantils

Luisa Sanz i García Presidenta

Distintiu d’Or Ana Mª Martínez i Bernat Distintiu d’Argent Daniela Carpio i Correas Judith Cuenca i Correas María Merlos i Díaz

Recompenses Majors Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Luisa Sanz i García Comissió AC Falla Verge del Carme Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Antonio Martínez i Sanchis Bunyol d’Or Sara Lapiedra i Valero Bunyol d’Argent Arantxa Correas i Ventura Margarita Ramírez i Bonilla Laura Vidal i Martí Rebeca Marras i Segura

Com separada de la ciutat i on era lántiga eixida de Xàtiva, naixia al barri del Carme una nova comissió l’exercici 1961/1962, que mantindria la tradició de les falles en aquesta barriada fins a dia dávui, amb algun alt i baix al l’any 65 i al 80 on no va poder ser. És una comissió veïnal composada per famílies que pertanyien a aquesta barriada, formada per un grup cada vegada menys reduït de persones que amb il·lusió intenta any rere any treballar per la festa fallera, i intentant que mai puga arribar a la seua fi, és per això que fem lésforç de mantindre’ns, traguent d’on quasi ja no es pot traure. No tot és treballar, també ens agrada gaudir de la festa, la música, la pólvora i tots els actes que componen la setmana fallera.

Junta Local Fallera

Rosa Tormo i Lorente Fallera Major

Artista Alfonso Almiñana Lema De Roma vindran… Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

FALLA

Verge del Carme

PREMIS 2018 • 3er classificat PARXÍS • 1er classificat DÒMINO • 1er classificat BAC • 2on classificat FUTBET MASCULÍ • 2on classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí) • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 6é classificat MONUMENT (secció tercera)

100

Junta Local Fallera

Ana María Martínez i Bernat Fallera Major Infantil

Artista Pepe Benavent i Piera Lema Fira d’Agost Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

101

FALLA

Sant Jordi Recompensa JLF María Borrás i Sala

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Jesús Signes i Monfort Distintiu d’Argent Irene Alcaraz i Osorio Isis Pla i Samit Socarradet d’Argent Sofía Martínez i Alcaraz Socarradet de Coure Daniela Ballester i Pavía Claudia Pascual i Miravalles Noel Tomás i Monfort

Recompenses Majors Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Vicente Bolinches i Monago Javier Langa i Baldoví Vicente Samit i Gracia Rebeca Soler i Garcia Vicente Tormo i Garzo Bunyol d’Or Luis Bolinches i Monago Carla Fayos i Beltrán Eva Samit i Quiles Bunyol d’Argent Álvaro Climent i Soler Lorena Molina i Martí Socarrat de Brillants Pedro Delegido i Mínguez Socarrat d’Argent Felicidad Tormo i Climent Socarrat de Coure Daniel Alaman i Gilabert Álvaro Candes i Gandía Bea Camarasa i Soler Sara Chulià i Angulo Carlos Dauden i Ramón Gala Egea i González Lola Escribano i García Javier Galán i Patiño Vicente Giner i Borreguero Jorge Martí i Manzano Jaume Mateu i Ripoll Laura Mompó i González Isabel Moscardó i Súñer Julia Moscardó i Súñer Patricia Ramos i Morcillo Irene Sala i González Paula Santamaria i Martínez Carlos Vercher i Soro

Junta Gestora

Carla

Eva

Fayos i Beltrán

Samit i Quiles

Mª José

Laura

Suñer i Tormo

Alcaraz i Gallego

La nostra comissió està enclavada al cor del casc antic de Xàtiva, és una falla familiar, on els nostres Sanjordiets creixen treballant per la falla des del primer dia. Som una falla seria, on ens agraden les coses ben fetes i on disfrutem molt de la festa, de la música i de la pólvora, que ressona fort als nostres carrerons. Som una falla en la que conviuen varies generacions d’una mateixa família, aportant experiència els més majors i força i dinamisme els més joves. En Sant Jordi podrem ser molt nombrosos, però al final som tots de casa. #AnemATot

102

Junta Local Fallera

Feli Tormo i Climent Fallera Major

Artista Juane Cortell Apliquem 3D Lema La Màfia Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

103

FALLA

Sant Jordi

PREMIS 2018 • Premi Millor ESCENA JUVENIL • Premi local: CLIMENT MATA • 3er classificat MAQUETA 2018 • 2on classificat MAQUETA 2018 • 2on classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció segona) • 2on classificat NINOT FALLER (secció primera) • 3er classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 1er classificat Millor COMPARSA • 5é classificat MONUMENT INFANTIL (secció segona) • 1er classificat MONUMENT (secció primera)

104

Junta Local Fallera

Martina Melero i Moreno Fallera Major Infantil

Artista Juane Cortell Apliquem 3D Lema La gondoleta SecciĂł Primera

Falles a XĂ tiva 2019

105

FALLA

Abú Masaifa

Recompensa JLF María Sanchis i Cháfer

Recompenses Infantils Distintiu d’Or África Calatayud i Sierra Pau Calatayud i Toledo Alma Grau i Lacosta Carmen Pavía i Solves Nadia Sanchis i Tomás Distintiu d’Argent Alma Gorrita i Pujades

Rafa

Guillermo

Ramón i Cerdá

Fuster i Alfonso

President

President Infantil

De nou tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres, familiars, veïns i amics del barri com a president de la Comissió.

Aprofite aquestes línies per agrair la paciència i la col·laboració als nostres veïns, i convidar-los a passar una setmana fallera junt a nosaltres, en les cercaviles, en les desfilades i en totes les nostres activitats. Als membres de la nostra comissió dir-vos que ho gaudiu molt, és un any de molt esforç i tot es fa per a vosaltres.

Recompenses Majors Bynyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer José Cerdà i Cerveró Javier Pascual i Bosch Bunyol d’Or ab fulles de llorer Eduardo Cerveró i Adrià Bunyol d’Or Eric Almiñana i Torres Gerard Aparicio i Martínez Marta Cerdán i Marzal Joan Fayos i Boscà Bunyol d’Argent Ignacio Arriaga i Perucho María Giner i Castelló Maite Lacosta i Valverde Mari Nieves Toledo i Pardo Ramón Madrid i Muñoz Carles Torregrosa i Calvo Cynthia Sánchez i Bellver

El món Faller sempre està en constant evolució dins de les seues arrels de tradició. Passada i superada l’etapa econòmica entrem en un temps de creixement i millora general de la festa fallera. Però entrem en una etapa d’adaptació a les noves formes de relacions socials que cada vegada estan més formalitzades i més distanciades del faller de casal que tant ens caracteritza. Cal valorar aquesta senya d’identitat que afavoreix la transmissió dels valors fallers i que fomenta l’esperit de la família fallera, que és tan important per a les comissions.

106

Junta Local Fallera

Dirigint-me ara a les nostres falleres majors, Lara i Àfrica, i al president infantil, Guillermo, vos demane que gaudiu al màxim de la setmana fallera, que la gaudiu i la viviu amb la màxima intensitat. Ja que aquesta serà un record que guardareu per sempre al vostre cor. És un plaer compartir aquest any al vostre costat. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la Falla Abú Masaifa.

Lara Fuster i Fabra Fallera Major

Artista Rafa Cheli Lema Qui paga mana Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

107

FALLA

Abú Masaifa

PREMIS 2018 • 3er classificat FUTBET FEMENÍ • 3er classificat PÀDEL FEMENÍ • 1er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció especial) • 3er classificat NINOT FALLER (secció segona) • 3er classificat Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) • 2on classificat CARROSSA LLOGUER • 1er classificat ENGINY I GRÀCIA INFANTIL • 1er classificat MONUMENT INFANTIL (secció especial) • MILLOR MONUMENT INFANTIL DE XÀTIVA 2018 • 2on classificat MONUMENT (secció segona)

108

Junta Local Fallera

Àfrica Calatayud i Sierra Fallera Major Infantil

Artista Xavier Gámez Lema African’s go Secció Especial

Falles a Xàtiva 2019

109

FALLA

Murta - Maravall

Recompensa JLF Xelo Díez i Vaño

Recompenses Infantils Distintiu d’Or Carla Castellano i García Martina García i Santamargarita Guillem Pérez i Vilar Guillem Pla i Colomer Pepa Pla i Cuenca Xavi Pla i Tormo

Junta Gestora

Susana Colomer i Camús

Distintiu d’Argent Biel Ballester i Cerdà Gerard García i Cabanes Elsa Martínez i Llorens Silvia Martínez i Terol Julia Montaner i Lagardera Sofía Oltra i Peris Lluis Sanchis i Blanch Neus Sanchis i Blanch Maika Sarrió i García María Sarrió i García Carla Seguí i Martínez

Xelo

Recompenses Majors

de futbol i als instituts. Anys després es

Bunyol d’Or ab fulles de Llorer Cristina Peris i Argudo Chelo Díez i Vañó

jove que la dels propis fundadors. Falleres

Díez i Vañó

Silvia Fenollar i Sanchis

Mayte Palomares i Castellano

José Luis Tomás i Calvo

Fundada a finals dels anys huitanta per una colla d’amics a una barriada de la ciutat que encara està configurant-se, i sempre transitada per la proximitat al camp va consolidar amb l’arribada de gent més i fallers amb ganes de traure endavant aquest projecte amb esforç, il·lusió i molt de treball. Amb aquests, familiars i un gran

Bunyol d’Or Susana Colomer i Camús José Luis Tomás i Calvo Fabián Oltra i Boluda

etc., van acabar de conformar aquesta co-

Bunyol d’Argent Josep María Sebastià i Doménech

com: desfilades no tan convencionals als

missió i, sense adonar-se’n, es va establir les bases per al futur de la mateixa. Ens caracteritza les idees innovadores tals actes, desfilar sense banda, eliminar la fi-

110

Junta Local Fallera

gura de la fallera del foc, el format de Junta Gestora (fórem una de les primeres comissions) i un llarg etc. El formar un gran equip de murteres i murters ens ha ajudat a guanyar premis esportius, de jocs de saló, presentació, cavalcades , i a organitzar, amb èxit, diferents iniciatives com concerts, excursions, campionat de futbet i defensors de les tradicions i cultura valenciana que ens marquen com a poble. Aquest any celebrem la 21ª edició de la dansà popular i festa de les paelles i 3ª exhibició de pilota valenciana. Per això sols desitgem, que com any rere any, gaudim d’aquesta gran festa, amb la vostra companyia d’aquesta família fallera.

Artista Palacio i Serra Lema Tabu Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

111

FALLA

Murta - Maravall

PREMIS 2018 • 2on classificat TRUC • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció especial) • 1er classificat NINOT FALLER (secció primera) • Millor NINOT FALLES 2018 • Millor DISFRESSA Ral·li Humorístic 2018 • Millor COMPARSA Ral·li Humorístic 2018 • 2on classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL • 2on classificat MONUMENT INFANTIL (secció especial) • 2on classificat MONUMENT (secció primera)

112

Junta Local Fallera

Artista Palacio i Serra Lema Et recordaré Secció Primera

Falles a Xàtiva 2019

113

FALLA Passeig

Cardenal Serra

Junta Gestora

Pedro

Fele

Roca i González

Miralles i Vitores

Octavio

Ángel

Pérez i Calatayud

Patiño i González

Jorge Bellver i Navarro

Arribats a aquests moments, ens ve a la ment eixa olor de pólvora, eixos carrers decorats amb els nostres monuments, eixa banda de música passejant per tot arreu de la ciutat..., i és perquè la millor festa del món està a punt d’aplegar.

Recompensa JLF Rafael Miralles i Vitores

Les falles són la nostra festa, la nostra tradició, la nostra cultura... el nostre sentiment, i no ens enganyem, encara que vulguem dissimular, estem tots ben orgullosos de formar part d’aquesta gran família fallera, per això i molt més, aquesta comissió cada any creix i com no va superant-se a poc a poc.

114

Junta Local Fallera

Des de aquestes paraules, volem aprofitar per convidar-vos al nostre casal, fervos partícips dels nostres actes i gaudir de la vostra companyia. Tan sols ens queda dir, que tirem el coet d’eixida per què comencen les falles, esperem que les disfruteu igual o més que nosaltres. Gràcies. Salutacions d’aquesta comissió.

Artista Alfonso Almiñana Lema 80’s 90’s Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

115

FALLA Passeig

Cardenal Serra

PREMIS 2018 • 2on classificat FUTBET FEMENÍ • 1er classificat NINOT FALLER (secció segona) • 6é classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 5é classificat MONUMENT (secció segona)

116

Junta Local Fallera

Maria Costa i Fernández Fallera Major Infantil

Artista Alfonso Almiñana Lema L’encantament Secció Segona

Falles a Xàtiva 2019

117

FALLA

Corts Valencianes

Recompensa JLF

F. Javier

Almudena Martínez i Rubio

Mollà i Benet President

Recompenses Infantils Socarradet de Coure Alejandro Castelló i Angulo Maite Fuentes i García-Cervigón Shaila Fuentes i García-Cervigón

5é any de vida d’aquesta recent comissió a l’avinguda Corts Valencianes.

Recompenses Majors

Una falla situada a les afores de la ciutat de Xàtiva a un barri de recent creació i amb expectatives de gran creixement.

Bunyol d’Or i Brillants ab fulles de Llorer Ángel Carmona i García Bunyol d’Argent Ricardo V. Ortega Fernández Socarrat d’Or F. Javier Mollà i Benet Socarrat d’Argent Ricardo Ortega i Fernández Mireia Alonso i Muñoz Gloria Escobar i Ocaña Rafael Martínez i Sabater Socarrat de Coure Nerea Sanchis i Caraña

El nostre propòsit any rere any no és altre que créixer juntament amb el barri i per això les portes del nostre casal estaran obertes al veïnat per poder gaudir la festa de les falles junt a nosaltres. Som una comissió jove però dinàmica i que no sols viu la festa la setmana de falles, realitzem diverses activitats al llarg de l’any com xiringuito a la Fira d’Agost, teatre, sopar a Sant Joan, etc... També fem partícips als menuts de diverses activitats durant l’any perquè ells també són part importat de la comissió. Falleres i fallers la nostra comissió vos desitja unes bones falles

118

Junta Local Fallera

Artista Xavier Herrero Lema Els deu Manaments fallers SecciĂł Tercera

Falles a XĂ tiva 2019

119

FALLA

Corts Valencianes

PREMIS 2018 • 2on classificat BAC • 3er classificat MANILLA • 1er classificat PÀDEL MIXTE • 1er classificat PÀDEL FEMENÍ • 3er classificat NINOT FALLER INFANTIL (secció tercera) • 2on classificat NINOT FALLER (secció tercera) • 1er classificat Segona Part PRESENTACIÓ • 2on classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL • 1er classificat Millor DECORACIÓ MONUMENT • 5é classificat MONUMENT INFANTIL (secció tercera) • 2on classificat MONUMENT (secció tercera)

120

Junta Local Fallera

Artista Gio Artcolor Lema Sense presses Secció Tercera

Falles a Xàtiva 2019

121

MONUMENTS PREMIATS 2018 MONUMENTS INFANTILS

MONUMENTS GRANS

1er Premi ESPECIAL Millor Monument Infantil de Xàtiva 2018

1er Premi ESPECIAL Millor Monument de Xàtiva 2018

Falla:

Abú Masaifa

Raval

Artista:

Xavier Gámez

Fernando Llopis

1er Premi PRIMERA

Falla: Molina Claret Artista: José Angulo

Falla: Sant Jordi Artista: Juane Cortell

1er Premi SEGONA

Falla: Av. Selgas–Planas de Tovar Artista: Xavier Ureña

Falla: Joan Ramon Jiménez Artista: Josep Almiñana

1er Premi TERCERA

Falla: Verge del Carme Artista: Vicente Gomar

Falla: Plaça Mercat Artista: Venancio Cimas i Francis Guerrero

122

Junta Local Fallera

NINOTS PREMIATS 2018 NINOTS INFANTILS

NINOTS GRANS

1er Premi ESPECIAL

Falla:

Abú Masaifa

Ferroviària

Artista:

Xavier Gámez

Josep Almiñana

1er Premi PRIMERA

1er Premi PRIMERA Millor Ninot Falles 2018

Falla: Molina Claret Artista: José Angulo

Falla: Av. Murta–Acadèmic Maravall Artista: Palacio i Serra

1er Premi SEGONA Millor Ninot Infantil Falles 2018

1er Premi SEGONA Falla: Passeig Cardenal Serra Artista: Alfonso Almiñana

Falla: Av. Selgas–Planas de Tovar Artista: Xavier Ureña

1er Premi TERCERA

Falla: Tetuan Porta Sant Francesc Artista: Xavier Ureña

Falla: Sant Feliu Artista: Juane Cortell

124

Junta Local Fallera

ALTRES PREMIS 2018

Falla Joan Ramon Jiménez Premi PROMOCIÓ IGUALTAT DE GÈNERE 1er Premi CARROSSA LLOGUER

Falla Tetuan Porta Sant Francesc 1er Premi Primera Part PRESENTACIÓ (Sant Agustí)

Falla Plaça Mercat 1er Premi PARXÍS 1er Premi MAQUETA 2018

Falla Corts Valencianes 1er Premi PÀDEL MIXTE 1er Premi PÀDEL FEMENÍ 1er Premi Segona Part PRESENTACIÓ 1er Premi Millor DECORACIÓ MONUMENT

Falla Abu Masaifa 1er Premi ENGINY I GRÀCIA INFANTIL

Falla Sant Feliu 1er Premi MANILLA Premi Millor SOMRIURE EXPOSICIÓ DEL NINOT 1er Premi Millor ESCENA MONUMENT

Falla El Cid – Plaça de la Trinitat

Falla Raval

1er Premi ESCACS

1er Premi CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA

Falla Sant Jordi Falla Verge del Carme

Premi Millor ESCENA JUVENIL Premi local: CLIMENT MATA 1er Primer Millor COMPARSA Cavalcada Ninot

1er Premi DÒMINO 1er Premi BAC

126

Junta Local Fallera

Falla Av. Selgas – Planas de Tovar

Falla República Argentina

1er Premi Primera Part PRESENTACIÓ (Teatre) 1er Premi Millor ESCENA MONUMENT INFANTIL

1er Premi PÀDEL MASCULÍ 1er Premi FUTBET MASCULÍ 1er Premi Millor GRUP ESCÈNIC Cavalcada infantil 1er Premi Millor LLIBRET

Falla Ferroviària 1er Premi TRUC 1er Premi FUTBET FEMENÍ Millor PUNTUACIÓ Ral·li Humorístic 2018 1er Premi CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL 1er Premi Millor DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL

Falla Molina Claret Millor VEHICLE Ral·li Humorístic 2018 1er Premi Millor GRUP ESCÈNIC Cavalcada Ninot Millor Coberta de Llibret Xàtiva 2018 1er Premi Millor CRÍTICA LOCAL 1er Premi Millor CRÍTICA FALLERA

Falla Espanyoleto

Falla Av. Murta – Acadèmic Maravall

1er Premi CARROSSA LLOGUER INFANTIL 1er Premi Millor COMPARSA Cavalcada infantil 1er Premi ENGINY I GRÀCIA

Millor DISFRESSA Ral·li Humorístic 2018 Millor COMPARSA Ral·li Humorístic 2018

Falles a Xàtiva 2019

127

Concurs

cartells 2019

TÃtol: FOC, ALEGRIA I COLOR Autora: ANDREA MOSCARDO JOVELLAR

128

Junta Local Fallera

XXVI Saló

Fotogràfic 1er Premi Títol: SENYOR PIROTECNIC POT COMENÇAR LA MASCLETA Autor: ANDRES CARULL BLASCO

2on Premi Títol: ENMIG DE NO RES Autor: DAVID FAYOS PRATS

Menció d’Honor

3er Premi

Autora: BÁRBARA CAMACHO CHÁFER

Títol: SELFIE A LA PRESENTACIÓ Autor: FINA CARPINTERO CALATAYUD

Falles a Xàtiva 2019

129

Memòria d’un any 2018

130

Junta Local Fallera

Memòria d’un any 2018

Falles a Xàtiva 2019

131

Memòria d’un any 2018

132

Junta Local Fallera

Memòria d’un any 2018

Falles a Xàtiva 2019

133

Memòria d’un any 2018

134

Junta Local Fallera

Memòria d’un any 2018

Falles a Xàtiva 2019

135

Memòria d’un any 2018

136

Junta Local Fallera

Memòria d’un any 2018

Falles a Xàtiva 2019

137

Memòria d’un any 2018

138

Junta Local Fallera

Memòria d’un any 2018

Falles a Xàtiva 2019

139

Reconeiximents d’un any 201

Distintius d’or Tots els anys, la Junta Local Fallera reconeix la tasca realitzada pel bé de la festa fallera i, en conseqüència, de les arrels de la nostra cultura, atorgant enguany dos Distintius d’or de la Junta Local Fallera. El primer recau en un col·lectiu que col·labora any rere any amb nosaltres, actors que a pesar de passar desapercebuts, fan un treball necessari per a poder dur a terme gran part dels actes de la nostra festa. Ells són el cos de la Policia Local de Xàtiva. El segon és per a dos persones que fan del seu ofici una forma de viure, implicant-se amb el col·lectiu faller, dedicant-li gran part del seu temps durant cada acte que s’organitza, tant per part de la Junta Local Fallera com de les comissions. Passen moltes hores al nostre costat i sempre amb un somriure i molta paciència. Ens ajuden en molts moments i ja són uns experts en tot el referent al protocol faller. Ells són dos germans, components d’Estudi Federico, Rafa i Federico Gil.

Socarrat d’Honor Maruja Ortolà i Morant, fallera des de fa més de 35 anys ha passat per tres comissions de la nostra ciutat. Primer a Tetuan, República Argentina i arribant per a quedar-se definitivament en la comissió de Ferroviària. Comissió a la qual va dedicar i dedica la seua vida. Les falles li encanten i són part del seu dia a dia, mai se li passaria pel cap deixar de formar part del món de les falles. En aquest món ha viscut moments molt importants per a ella i per a la seua família. Creu que tots els actes tenen la seva importància per a que aquesta festa siga com és, però si cal destacar algun són l’ofrena i San Josep. Per a ella les falles són una mica més que una festa , és un sentiment, una passió , no concep la vida sense ser fallera. Després d’ocupar nombrosos càrrecs, va ostentar la presidència de la seua comissió des de 2008 i fins al 2018. Sent una de les primeres dones en desenvolupar aquest càrrec. Si algú sap el que és ser fallera en l’ampli ventall de possibilitats que això comporta, és ella.

140

Junta Local Fallera

Articles Literaris

Fita especial, 50 anys fent falla.

Falla Verge del Carme 1972, lema "Els qui ens fan la cĂłl". MartĂnez Molla.

Un poquet d’història de la nostra Comissió

Falla Verge del Carme La Comissió

a A.C. Falla Verge del Carme, compta amb una llarga història.

Com separada de la ciutat i on era l'antiga eixida de Xàtiva, naixia al barri del Carme una comissió a l'exercici 1961/62, formada per un grup d'homes i dones d'aquest barri humil i treballador que mantindria la tradició de les falles en aquesta barriada fins a l'any 1965. En 1963, Amb la presidència de Salvador González i Bosca i Maribel Serra i Terol com a fallera major, aconseguírem el primer premi de falles a Xàtiva, per primera vegada a la nostra comissió, amb el lema “La Fira més gran del món” de l'artista Ramón Morell

Posteriorment, a l'exercici 1971/72, inicia una altra etapa que continua fins a l'actualitat, llevat de l'exercici 79/80 on no ho va poder fer. Som una comissió veïnal, ja que sempre ha estat formada per famílies que pertanyen a aquesta barriada. Tinguérem els moments més esplendorosos l'exercici de la seua fundació i al principi dels anys setanta, als exercicis 72/73 i 73/74, en els quals aconseguirem els primers premis de falla. 1973 Altre any per a recordar amb un 1 premi d'especial , amb el lema “Els qui fan l'agost”, de Manolo Blanco.

Falles a Xàtiva 2019

143

Ramón Morell, 1963.

Manolo Blanco. 1973

Al llarg d'aquests anys hem aconseguit algun primer premi; Monuments: 1962, 1963, 1974. Ninots indultats: 1962, 1972, 1977, 1990. Critica local: 1995, 2004. 2a part de presentació en 1999. Premi Cudol en 2004.

Els primers anys de la nostra comissió foren els més àlgids, després d´aquests hem passat per moltes èpoques unes millors i altres no tant, fins i tot plantant falla i tirant endavant en 27 fallers. Però amb esforç, constància i il·lusió, no hem deixat que aquesta tornara a caure, procurant mantindre'ns any rere any sense mai perdre eixe sentiment per la festa. En l'actualitat som una comissió menuda, que aquest any amb molta il·lusió fem front al repte de celebrar amb les falleres majors i presidents que han format part de la nostra història, amics, antics fallers, simpatitzants i la resta de les comissions, el nostre 50 Aniversari, esperant complir-ne molts més i sense perdre eixe sentiment que tenim per la festa de les falles.

144

Junta Local Fallera

Essència de la nostra festa

Convent Jerusalem, 2009. Artista: Paco López. Falles a Xàtiva 2019

145

Un exercici retòric

(o un cigarret de la rissa que m’ha pegat mal) Josep Manuel Chàfer i Descals Faller i Cantant Valencià

a eren ben entrades les 9 de la nit quan la limusina enfilà lávinguda que el portaria fins al Teatre Principal, el mateix el nom del qual en alguna època era sols un eufemisme, i que després de la remodelació i ampliació de lány 2045 l´havia convertit, per fí, en léquivalent a l´Òpera de Viena o La Fenice per als Valencians. Un llarg camí, però ben aprofitat.

La perspectiva del que anava a passar aquella nit líl. lusionava i lágobiava al temps. El llandós del seu representant (malgrat que ja no feia més que un parell dáctuacions setmanals, encara necessitava al trapatroles que portava al seu costat) continuava ficant-li entrebancs per a poder anar a la casa Cuesa a arreglar als animals. El seu fill ho feia molt a gust, però que collons, a ell li agradava fer-ho personalment, i a més a més, láqueta navegava millor al ritme de les cançonetes que tantes vegades havien compartit, i si no trotava a aquell ritme tan familiar, es possava nerviosa i donava molta febra...Xé, que tant difícil seria buscar un ratet en lágenda per a poder anar-hi?

La bona questió és que el que marcava el ritme era el seu agent, desgranant amb un soniquet continuat el nom de tots els i les artistes que havien confirmat ( i aplaudit amb les orelles quan els havien convocat, perque si no te cridaven per a estar i intervindre en aquest acte és perque t´havies convertit en un zero a l´esquerra del panorama musical) la seua presència per a l´homenatge...Maisinyor, però els homenatges no eren per als que s´han mort?. Amb la paciència de Job, va clucar els ulls, i es dedicà a escoltar....”....Dénia,

146

també el Jonatan Penalba, Els Joves, les Sis Veus, la colla dÁuxili, els dÓbrint Pas que estan amb el seu sisé recopilatori., la Silvia, del Principat, amb el seu fill Roc, que sent tan jovenet ja ho petava allà on anava.. profit¡¡¡....ah, els teus amics de la rondalla La Comarcal, o millor dit, els seus fills, que ja en queden pocs dels originals....Catarres, Hilari Alonso, els bertsolaris amics del Kepa Junquera, els de Casablanca, el fill dÁhmed, que és lámo de les llistes d´éxits a tota l´Àfrica, els de les federacions de bandes, Miquel Gil ha dit que tractarà de vindre, però està liat amb el nou programa de la tele, que ho està petant...”

Tants noms, tants records, tantes cançons, tants dies, tantes nits, tants amics que estaven i altres que ja no estaven, al voltant dúna guitarra, dún llaut, dúna xirimita, dún violí o de tota una banda sencera, que mira tu que tenia nassos la cosa. No hi havia banda al Pais Valencià que no demanara poder compartir escenari amb ell; no hi havia músic, rondalla, cantaor o versador que no vullguera compartir ronda, albaes, guitarrades, serenates, concerts, discos o col. laboracions amb ell...No estava mal per a un xiquet de la ciutat vella de Xàtiva, amb més somnis que promeses, i amb esperances que s´havien quedat curtes front al que havia conseguit.

I tot aixó, partint dún estil de música pel qual cap crític musical havera apostat ni un gallet. Música Folk ? Aixó qué és, preguntaven els grans gurús dels dispossitius móvils i les descàrregues dínternet ? ( la “ industria” també havia canviat molt, no es penseu que no... quan algú li va explicar a uno déstos que guardava

Junta Local Fallera

les seues bases i gravacions en cintes de “casette”, quasi els agafa un “ois”i es despatarraven a terra). Però si, mira, des de la música Folk, aquelles tan humils , herència dúna època on la transmissió era oral, els versos improvissats i les lletres feien menció dúna forma de viure, de riure i déxistir tan particular dels valencians, que quan va llençar el primer disc va ser tal la convulsió, que pel mateix camí que ell anava obrint es van colar tota una sèrie de gent que fins el moment, malgrat el seu contrastat talent, no trobaven la senda per la qual circular. A partir dáhí, i sobre el respecte a tots els que lluitaren per fer-li arribar un llegat tan sensible, delicat i fins el moment tan maltractat, la reinvenció, els nous ritmes, les noves poesies, els nous vinguts a eixe mon musical que prenia amb una mà una època i amb láltra lénllaçava en el que estava per vidre, cap a un nou futur que ningú s´havia atrevit a imaginar.....

Falles a Xàtiva 2019

I allí estava....damunt dúna limusina, com en les pel. licules...cap a un acte d´homenatge que li semblava del tot inmerescut, però que pensava gaudir igualment, perque era dia dámics, de músics i de música. Sense quasi adonar-seń, anava entonant......”.....DEL POBLE DELS SOCARRATS, DÁLLÀ ON RENAIX DE LES CENDRES.....” Pep.....PEPPPPPPP, estem arribant....t´has enterat del que t´he dit? méscoltes o qué ??????? Xé, Gallo, calla, òstia, que no calles ni baix láigua

147

El guardià de la memòria de les falles José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

ntre tots els ingredients que composen la festa de les falles, hi ha un que marca la diferència. El referent al que encomanar-se quan algú vol comprovar com ha evolucionat la festa de les falles. Passen els anys, i els membres de les comissions, els cadafals plantats o els premis aconseguits queden en el record i en les tertúlies dels divendres o de la setmana fallera al casal, però si hi ha un element que sempre roman: el llibret. L’únic que no es crema quan arriba el 19 de març.

Molt lluny queda aquell “La Creu del Matrimoni”, que l’impressor, periodista, publicista i il·lustre veí de la nostra ciutat, Blai Bellver, va escriure per tal d’explicar el monument que anava a plantar-se aquell 1866 a la Plaça de la Trinitat. Un cadafal que finalment no es va plantar i un llibret que va patir una mordaç censura, que va tractar d’eliminar-lo de la circulació i de la memòria col·lectiva. Un intent fallit, doncs l’obra ha arribat fins als nostres dies, convertint-se –segons els estudiosos- en el primer llibre de falles tal i com el coneguem hui en dia (oficialment el primer pertany a Bernat i Baldoví alguns anys abans). Al remat, aquella va ser la llavor que va sembrar tot un referent de la cultura popular. Hui en dia, més d’un segle i mig després, el llibret faller s’ha convertit en un element indispensable, sobre el que moltes voltes oscil·len la resta de les celebracions. Moltes comissions treballen, a partir de la idea del llibret, el monument que es plantarà al carrer o a la plaça, els temes de les cavalcades o fins i tot l’apropòsit

148

de la presentació. Altres, en canvi, segueixen el camí contrari i acaben convertint el lema del cadafal en el tema sobre el que gira el llibret. En tots dos casos, el llibret faller acaba sent un treball meticulós i curat, en el que s’inverteixen moltes hores. Els treballs hui per hui, van més enllà de la simple explicació de la falla i la part protocol·lària de la comissió (falleres majors, presidents, cens, fotos...). S’han convertit en un perfecte aparador en el que exposar els temes més controvertits de l’actualitat –fallera i no fallera-, i un mirall en el que reflectir el batec de la societat. Les falles es centren en temes com la gastronomia, els viatges, temps passats o aspectes més concretament fallers; però ja no tenen pudor en parlar també de la imatge trepitjada de la dona, de la màfia o de la censura que es pateix. I tot assaonat amb articles d’investigació, assajos, articles d’opinió, poesia lírica i també satírica i una acurada maquetació. També cal ressaltar la participació –cada vegada en major mesura- d’experts en la matèria que s’està tractant. Els llibrets han deixat de contenir sols articles del faller de torn i del veí o la veïna per passar a omplir les seues pàgines amb la signatura de professors universitaris, periodistes, estudiosos de la festa, escriptors o poetes. Sense deixar de banda, això sí, a la gent de casa, que al remat és qui manté l’essència de la publicació. A Xàtiva, en els darrers anys, ens hem sumat a aquest interès exponencial pel llibret, que a punt d’entrar en la tercera dècada d’aquest segon mil·lenni sembla que està vivint la seua època daurada. I no cal llançar

Junta Local Fallera

la vista molt enrere. El passat any 2018 –a l’espera de veure els resultats d’aquest exercici-, va ser l’any en que més falles xativines van resultar guardonades als Premis de la Generalitat Valenciana a la promoció i l’ús del valencià: Joan Ramon Jiménez, República Argentina, Abú Masaifa, Espanyoleto, Selgas Tovar, Molina Claret, Sant Jordi i Benlloch Aleixandre VIé van aconseguir un banderí en aquesta festa en homenatge als llibrets de tots els municipis fallers del territori valencià (exceptuant València capital, que des de l’any passat va per separat). I a aquest èxit se li ha de sumar la competitivitat existent a nivell local, degut a l’increment de qualitat de les publicacions. Per tancar el tema dels premis de la Generalitat, que aquest any compleixen 27 anys, farem un breu repàs de les comissions que han aconseguit estar-hi a la llista, perquè encara que hui semble una mera anècdota degut a que en 2018 es colaren 8 comissions xativines, es tracta d’un reconeixement molt apreciat. La Falla amb major nombre de premis en aquest sentit és República Argentina (20), seguida per Benlloch (16), Joan Ramon Jiménez (11), Ferroviària (9), Sant Feliu (6), Es-

Falles a Xàtiva 2019

panyoleto (6), Selgas Tovar (5), Molina Claret (3), Abú Masaifa (2) i Sant Jordi (1). De fet, sols hi ha dos falles de Xàtiva que alguna vegada han aconseguit alçar el primer premi d’aquesta disciplina: Ferroviària i Benlloch. Això sí, la capital de la Costera ocupa el quart lloc de premis, amb 79, tan sols superada per Alzira, Gandia i València. De l’interés suscitat en els darrers anys en torn als llibrets de falla hi ha una clara beneficiada: la cultura valenciana. No hi ha que oblidar que un exemplar d’aquest caire pot suposar una font d’investigació en un futur i un element clarificador a l’hora d’esbrinar com era la cultura de principis del segon mil·lenni. Ja ho fem hui en dia, quan llancem la vista enrere –a no fa tants anys-, per veure què escrivíem, com pensàvem i quina era la manera d’entendre les falles. La societat avança i les mentalitats canvien. Passa també a la nostra festa. I per això és important tindre un guardià de la memòria de les falles que ens ajude a comprendre el passat per poder escriure el nostre futur.

149

Influents de les Falles de Xàtiva Rafa Tortosa i Garcia Director d’El Verí del Foc

i allà pel 1865 el Twitter haguera existit, molt probablement l’esdeveniment de què a Xàtiva es plantà una falla haguera estat trending topic entre els xativins. #peixcalaladroc, #blaibellver o #fallatrinitat són un exemple dels hashtags que circularien per les xarxes socials. Blai Bellver, amb els control de les xarxes socials locals —els diaris i publicacions de mitjans del XIX que eixien de la seua impremta—, haguera estat un dels perfils més seguits. Pertanyent a la burgesia xativina, persona rica i coneguda, amb iniciativa i atrevit, molt atrevit... probablement haguera estat uns dels perfils més actius d’este món digital. I no parlem dels projectes de falles següents amb La creu del matrimoni i Eclipses del matrimoni i amb el que va passar de la prohibició de la falla, la censura i tot allò que, a hores d’ara, tots sabem.

celibrity de la seua època? Qui va deixar empremta de les seues conviccions al món faller xativí? Ens connectem a World Wide Web i recerquem a les distintes xarxes socials de cada temps de la història per vore estos personatges o grups que, en algun moment, les seues idees foren assimilades per les seues comissions o pel col·lectiu faller. En definitiva, els vertaders influents de les falles socarrades.

Tal vegada, però, no va estar una persona influent a les falles de Xàtiva. Doncs és veritat que va estar l’iniciador de la tasca de plantar falles a Xàtiva, de forma esporàdica, però tot allò que ocorregué —que li ocorregué— va ser un escarment per a ell i per a tota la societat xativina. Amb la censura de no plantar falla i el fet de decomissar tots els llibres publicats va fer que ningú s’atreviara a plantar falles en els següents seixanta cinc anys. Tal vegada caldria considerar-la com una influència negativa... De ben segur que ningú va estar capaç de retwittar cap hashtag com ara #noalacensura, #totssomblaibellver o #sialaplantadelacreudelmatrimoni. Doncs, si Blai Bellver no va ser una persona que va influir a les Falles de Xàtiva, aleshores, qui ho va ser? Qui va estar capaç de ser un influencer o un youtuber

150

Paco Climent Mata, mestre de belles arts i pintor, va ser l’autor de la primera falla republicana que duia per lema L’art de la Música, la qual va estar plantada el 1932 a les portes dels locals socials de la Música Vella. ARXIU FAMÍLIA CLIMENT ALMENDROS

Junta Local Fallera

El 1932, Paco Climent Mata plantava una falla a les portes de la Societat Musical, de la qual n’era president. Esta iniciativa, premeditada, li valgué que el 1961 la Junta Local Fallera li atorgarà el títol del Primer faller de Xàtiva. És imprescindible parlar del primer cadafal, plantat i cremat, de l’època moderna de les falles de Xàtiva, doncs des d’aquell 1932 les falles han mantingut una llarga continuïtat, només interrompuda per la contesa bèl·lica (1937-1939), fins l’actualitat. Doncs esta falla podria haver encés les xarxes socials amb missatges de suport de la festa fallera. Sembla que els xativins, mitjançant este fet, es recuperaven de la cremor patida amb tant any sense unes falles als seus carrers. La premsa local, com El Demócrata, deien que es va vore «[...] reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»1. Allò que havia impulsat esta societat musical semblava tindre unes conseqüències immediates en el fet de crear-se comissions falleres que seguiren esta tradició recuperada en els carrers de la ciutat. La premsa recollia esta inquietud i era capaç de previndre un futur immediat: «No podrá quejarse esta entidad musical del éxito alcanzado por su falla; tirios y troyanos han rendido homenaje a esa “iniciación” de fiesta, que bien cuidada, atendiéndola con ”amore” pudiera en sucesivos años ser algo que imitara a las que hacen en la vecina capital»2.

Ibáñez foren úniques en constituir-se, encara que hi hagueren altres projectes que no arribaren a quallar. A estes dues s’uniren les infantils de la Humanitària i la placeta de l’Om3. Respecte a la falla de Blasco Ibáñez, l’autor fou Paco Climent Mata, qui realitzà els cadafals fins mitjans dels anys quaranta a més de signar-ne algunes més en altres indrets de la ciutat. Este va estar el panorama de 1933. Un any després les falles de Xàtiva ja hi foren una festa gran: es plantaren 16 falles — 11 grans i 5 infantils— a més de la creació del Comité Central Fallero, precursor de la Junta Local Fallera. Ja que parlem de l’ens que va aglutinar les falles, el Comité Central Fallero, en este cas, cal parlar d’una entitat: el Centre Valencianista de Xàtiva (CVX), doncs va estar, junt l’ajuntament, l’organitzador de les falles de 1935, atès que el Comité no es va constituir aquell any. Esta, pot ser, siga la major vinculació del CVX amb les falles, però hi ha d’altres com ser la promotora del primer concurs de llibrets de falla així com premiar a les tres millors falles. A més a més, el CVX, com a institució que va desplegar una gran activitat cultural i política dins del panorama del valencianisme dels anys trenta i que defensava una concepció totalitària del valencianisme, va vore en les falles una festa per promocionar estes idees. Una mostra del pensament que tenia vers les falles és el següent text aparegut a la premsa: «Més esplèndid voldria ser este Centre amb lo que considera una tradició eminentment valenciana capaç d’estimular el sentit patriòtic necessari per a l’engrandiment i progrés del nostre País Valencià. La nostra ajuda és més d’un ordre moral i espiritual i esperem amb ella infundir l’estímul de continuació per al pervindre. ¿Vixca el País Valencià! ¡Vixca Xàtiva! ¡Vixquen les falles!»4.

La cremà de la falla de la Música Vella va posar en marxa una sèrie de converses carregades d’il·lusió entre amics i veïns de distints districtes de la ciutat amb la intenció de conformar una comissió amb el fi de plantar falla el març de 1933. I la mass media de Xàtiva promocionava que els distints districtes de la ciutat constituïren els seus comissions falleres i prompte es tingueren notícies de la constitució de les primeres. Les falles de les places de Méndez Núñez i Blasco

1 El Demócrata, 26 de març de 1932. 2 Ibid.

3 Podeu consultar Tortosa (2017). 4 El Radical, març de 1934.

Falles a Xàtiva 2019

151

Coberta de la revista Xàtiva Fallera, editada pel Centre Valencianista de Xàtiva el 1935. És obra de F. Climent Mata. FS-22, AMX

Coberta del llibret de la falla de Sant Jaume de 1942, on apareix l’esbós del cadafal De tot un poc signat per J. Morell. L’explicació de falla va estar realitzada per J. Vidal Calatayud. ARXIU PEPE CASTELLS

A més a més, el 1935, El CVX va editar la revista Xàtiva Fallera, una publicació de «caràcter festiu i literari» i que va comptar amb Miquel Duran i Tortajada, Maximilià Thous, Angelí Castanyer, F. Navarro Borrás, F. Almela i Vives o Àngel Climent, entre d’altres, tots ells caps visibles del valencianisme d’aquells anys.

qui va estar president els anys 1943, 1944 i 1945, i deduïm que els dos anys d’abans va estar qui encapçalà la iniciativa, doncs és qui signa l’explicació de la falla al llibret de 1942 i, a més, ja va ostentar el càrrec de president l’any 1936. Fem ressò d’estes persona, doncs la comesa de constituir una comissió era certament difícil amb el control del nou règim. De fet, l’Ajuntament sol·licitava informes polítics i socials al cap local de Falange Española Tadicionalista y de las JONS7. Posteriorment, l’Ajuntament, després de l’informe pertinent, elevava al president de la JLF la composició de la mateixa, amb la indicació en cadascuna de les persones si era «afiliado, de buena conducta o no afecto al régimen»8. Al senyor Vidal s’hi podria afegir una llista d’entusiastes que, a partir de 1943, també feren el possible per què la festa fallera es plasmara als carrers de la ciutat. En esta llista estan el mateix Climent Mata que tornaria a plantar falles i pertànyer a la comissió de la plaça de la Trinitat (o del Cid); Antoni Beltran Ferri, president de la falla del Cid-Trinitat (1946-1952 i 1955) i president de la JLF (1947 i 1952); Ramón Alonso Reig, president de la JLF el 1944 i que ja fou el 1936; Bernat Sifre i Masià de la falla

El 1936 acollia les darreres falles republicanes i la comtessa bèl·lica suspenia qualsevol activitat festiva. Les falles tornaren l’any 1940, doncs l’ajuntament autoritza la petició de plantar una falla infantil5, fet que és replegat per la premsa6. En esta tornada de les falles cal recalcar la iniciativa de la comissió fallera de la plaça de sant Jaume —Méndez Núñez a l’època republicana i Màrtirs de la Revolució a la franquista— de plantar falla els anys 1941 i 1942, la mateixa que huit anys abans havia pres la mateixa decisió i per este motiu és considerada com una de les falles fundacionals de la ciutat. D’esta comissió cal destacar a José Vidal Calatayud

5 LB-1530. ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA (AMX) 6 Las Provincias ens diu que «el día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de Valencia han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremá” de las de la capital». Las Provincias, 23 de març de 1940.

152

7 LG-2277/3. AMX 8 LG-1928/3. AMX Junta Local Fallera

Influents de les Falles de Xàtiva

de la plaça del Mercat, de la qual fou president el 1945 i destacat poeta satíric faller; Enrique Garcia Seguí, president de la falla del Raval (1943, 1944 i 1948) i que també ho fou el 1936 o Luis Ballester Giner, president de la falla de la plaça Enríquez (1943-1945). També és interessant recalcar una sèrie de persones que el seu vincle amb les falles és extraordinari, doncs han estat uns grans promotors i han sigut caps visibles de la festa al llarg de totes les etapes de la seua vida. Mentre eren xiquets i joves han estat al capdavant de colles de xiquets convertides en comissions falleres infantils, s’han atrevit a projectar i obrar els cadafals fallers i, en el temps, este arrelament vers les falles, han tingut l’atreviment de fundar noves comissions falleres —en alguns casos dues— o ser el cap visible durant un llarg període de temps. Amador Cano Angulo, Josep Ribelles Álvarez i Josep Barberà Gozalbes hi són estes persones. Amador Cano ha estat el principal activista faller del carrer Caputxins allà pel final dels anys 40 del segle passat amb les facetes de president i artista faller amb projectes de caràcter infantil. El 1950, ja amb la consideració de major, construeix i dirigix el seu darrer projecte faller. La seua relació amb les falles, però, no es deté ací, atès que serà un dels fundadors, l’any 1974, de la falla Ferroviària, la qual estarà composta per treballadors de RENFE i experimentats fallers, com Amador Cano, qui dirigirà la nova comissió al llarg de 9 anys (1977-1985), a més de ser l’autor de la primera falla infantil, el 1974, que duia per lema Els llibres. Els exercicis de la seua presidència han coincidit amb l’època de les grans falles que Andrés Martorell va plantar a la demarcació de la Ferroviària. El contacte de José Ribelles Álvarez amb les falles s’inicia a la falla de l’Espanyoleto, una falla infantil de caràcter autònom, que romandrà entre els anys 1955 i 1959, i que Ribelles serà president els anys 1956 i 1957. Uns anys més tard, el 1966, serà un dels refundadors de l’actual falla Espanyoleto, doncs esta comissió havia estat posada en marxa els 1960, 1961 i 1962 sense tindre continuïtat. A més a més, ocupà la presidència els dos primers anys. Pot ser, per opinions enfrontades,

Falles a Xàtiva 2019

va abandonar esta comissió fallera per escometre, setze anys després, la fundació d’una nova comissió fallera: Avinguda Jaume I. Este esdeveniment es produïa l’exercici 1981/1982, on Ribelles fou el president així com l’any següent. La duració d’esta comissió va ser efímera —només va durar cinc exercicis—, així com carregada de polèmica des de la seua fundació, doncs va haver-hi falles que no volien que es creara —no es volien desprendre d’una part del barri— així com per les mostres de renovació de la festa i de normalització lingüística, unes idees que no encaixaven encara en aquella etapa de transició i en un món, con les falles, carregat d’immobilisme. Josep Barberà és un exemple d’entusiasta faller, tant pel seu gran nombre d’anys en la festa com per conrear distints vessants, com el de gestió o artístic. L’inici de la seua activitat fallera està vinculada a la falla infantil de la plaça de Benlloch (1953-1956), conformada per una quadrilla de xiquets del mateix barri. Barberà fou president l’any 1955 i, junt Pepe Santamaria, Toni Navarro i Salvador Álvarez, l’autor del cadafal (Sánchez, 2015: 67). Són els anys on es produeix una competència fallera al barri del Mercat —de Sant Pere, com es coneix actualment—, entre diferents grups de xiquets. Els de la falla de Benlloch van tindre una competència directa amb els de la plaça d’Alexandre VI, la qual va estar presidida per Josep Martínez Mollà, qui funda esta falla atès que no el van deixar pertànyer a la falla de la plaça del costat. Josep Barberà, el 1965, va ser una de les persones que va fundar la falla República Argentina, de la qual ha estat 26 anys seguits com a president (1970-1995), participant en la seua gestió i sent l’alma mater, durant molts anys, de les presentacions i les cavalcades, activitats on ha conreat la seua faceta artística i humorística. Com veurem més endavant, ha estat un dels culpables de què la comissió de República Argentina siga la falla referent, no només en l’apartat dels cadafals sinó en les distintes activitats que s’hi realitzen com les cavalcades o el llibret. Hui en dia, segueix participant a la seua comissió doncs, sense cap dubte, el casal i els tallers dels artistes fallers seguixen sent la seua segona casa.

153

Los ases buscan la paz era el lema del cadafal de la plaça Benlloch de 1956, comissió de la qual era Josep Barberà quan era xiquet. A RXIU FALLA BENLLOCH

Cadafal sol, bou i...de Manolo Blanco, plantat per la Falla del Raval el 1978, la qual estava presidida per Agustín Perales Agustí.

Igual que Josep Barberà hi ha d’altres fallers que han ocupat la presidència durant molts anys. Este exercici, carregat de constància i entusiasme, també és sinònim de confiança per part dels membres de la comissió i que es tradueix en lideratge i persona influent en l’esdevenir de la comissió. És el cas de Ricardo Marí Guerrero, de la falla Cid-Trinitat, que romandrà 17 anys al càrrec (1991-2007); Ramon García Beltran (Falla del Raval), qui després de substituir a un històric com Agustín Perales Agustí, ocuparà la presidència durant 14 anys en dues etapes: 1984-1991 i 1993-1998; Vicent Bolinches i Fabra, que presidirà la retornada de la falla Sant Jordi el 1989 i mantindrà el càrrec fins l’any 2001 (llevat dels anys 1995 i 1996), dotze anys als quals s’han de sumar els exercicis que ha participat en la presidència compartida en format de junta gestora; Juan Tormo Esparza (falla de l’Espanyoleto) amb 14 anys com a president en distintes etapes en el període comprés entre 1968 i 1992; José Luis Díaz Villaescusa, de la falla Verge del Carme, que ha ostentat el càrrec de president durant 12 exercicis dels quals 10 han estat de forma continuada (1988-1997) o de Joan Boluda Rico (falla de Sant Feliu), qui va ser president durant 11 anys seguits (1976-1986) en una etapa on la comissió signarà la majoria de les falles amb un estil i temes alternatius

sota la direcció artística de Joan Rubio, un artista plàstic destacat de la comissió, on les seues idees influiran en el tarannà d’una comissió que en moltes etapes de la seua existència ha realitzat una interessant transgressió al caràcter immobilista que gaudixen, en molts moments, les falles. També és significativa la trajectòria de Rafael Taengua Fasanar al capdavant de la falla del Mercat, doncs enguany complix el vinté any com a president, els darrers 16 de forma consecutiva, on ha sabut mantenir en el temps una falla humil, de pocs associats, però amb la il·lusió de fer activitats i aconseguir plantar, any rere any, un cadafal.

154

Si hom s’ha fixat en les èpoques en què estos fallers han estat presidint la seua comissió, la majoria dels casos coincideix amb l’època daurada de les falles de Xàtiva, compresa entre 1975 i 1995, on es realitzaran excel·lents falles grans i infantils amb pressupostos alts i amb una gran competència entre els artistes, principalment locals, i també entre les comissions. Este èxit esdevingut a les falles xativines té la influència d’alguns presidents que han sabut, en tot moment, inculcar l’interés vers els cadafals i considerar-los com a centre de la festa, amb la màxima de “sense falla no hi ha festa”. Estes declaracions de principis són execu-

Junta Local Fallera

Cadafal plantat per Paco Roca per a la falla J. R. Jiménez el 1989, presidida per Antoni Álvarez Picazo. Duia per lema Després de 750 anys.

Retorn a l’antic és el lema de la falla plantada el 1989 a l’avinguda República Argentina. La falla va ser realitzada per M. A. Gozálbez Moracho i el president fou Josep Barberà.

tades, sempre que es pot, i, de fet, en estos darrers anys s’està veient un cert renaixement de l’època daurada. Al cas de Josep Barberà amb la falla R. Argentina li se pot afegir el de Juan Tormo —també José Luis Pérez i Paco Guerrero—amb la falla Espanyoleto i amb l’artista Paco Roca; Agustín Perales Agustí amb la falla del Raval —guanyarà cinc primers premis en sis anys amb Manolo Blanco— així com Ramon García Beltran, també del Raval, que seguirà gaudint de primers premis amb Paco Roca; d’Antoni Álvarez Picazo que, a pesar d’estar només dos anys a la presidència de la falla J. R. Jiménez, aconseguirà transmetre a les generacions posteriors l’amor pel cadafal faller amb la continua lluita per aconseguir bons pressupostos, any rere any. A tota esta filera d’homes cal afegir una dona: Maruja Ortolà Morant, presidenta de la falla Ferroviària durant onze exercicis. Ortolà va presidir una comissió que en l’actualitat és la més nombrosa del col·lectiu faller xativí i que, durant els anys que assumí la presidència, ha lluitat en la secció especial —tant gran com infantil— amb l’objectiu d’aconseguir el màxim guardó. Entre altres dones que han assumit el màxim càrrec de la seua comissió9, també cal destacar la lla-

Un icona de l’època daurada de les falles és el cadafal Bruixeries (Espanyoleto, 1991), obra de Paco Roca. La falla de l’Espanyoleto va estar presidida per Juan Tormo Esparza.

9 Podeu consultar el treball de José Luis Lagardera (2016). Falles a Xàtiva 2019

155

confecció d’un nou programa de festejos, del qual destaca la primera edició de la Cavalcada del Ninot amb un trofeu al ninot més artístic. També es va editar un bon llibre oficial de falles —a la dècada dels 50 s’havia abandonat el llibret oficial per un tríptic amb el programa de festejos i la fotografia de la Fallera Major de la ciutat—, amb la inclusió de tots els esbossos dels cadafals a plantar aquell 1961 a més de les fotos de les Falleres Majors de Xàtiva i unes col·laboracions literàries de Vicente Vidal Escorcia, principalment.

Coberta del llibre editat per la Junta Local Fallera l’any 1961. FS-22, AMX

vor de Yolanda Pérez Ferri a la falla J. R. Jiménez, que este any ha assumit el càrrec per huitena ocasió. Tant Pérez com Ortolà van voler imitar a Ascen Torresano Reguillo, qui va donar el primer pas com a presidenta d’una falla —la de la plaça de Sant Jaume— els anys 2001 i 2002, tot un esdeveniment de les falles de Xàtiva per la seua novetat i que hui en dia ja està completament assolit. A nivell de la Junta Local Fallera, tal vegada, la influència dels presidents i altres membres de l’executiva que puguen fer sobre el col·lectiu faller siga més escassa, tret d’alguns casos. La raó està en què la majora de les executives s’han limitat a organitzar i gestionar el programa de festejos que, any rere any, ha estat reproduït. El fugir d’esta monotonia en la gestió de la festa ha estat una forma d’intentar influir en les falleres i fallers o, de forma general, en la festa pròpiament dita en el sentit de donar-li un tarannà més fester, més cultural o, inclús, més protocol·lari. Per tot açò cal destacar la figura de Constantino Alonso Siero, qui va estar president de la JLF els anys 1961, 1963 i 1965, a una dècada on les falles van intentar reviscolar degut a l’escassesa de falles plantades10. A més a més, hi hagué anys que no es va constituir la JLF (1962, 1964 i 1966). D’Alonso cal considerar la

10 Es van plantar el següent nombre de falles grans: 1960: 5; 1961:4, 1962:3, 1963:4, 1964:2, 1965:4; 1966:5; 1967:6; 1968:5 i 1969:5.

156

La llavor realitzada per esta JLF, a una etapa de poques comissions falleres, obtindrà els seus fruits a la dècada del 70, sobretot amb la presidència de Salvador Albero i Egea (1971-1976), on es consolidarà el programa de festejos i es produirà un canvi important en el nombre de comissions falleres, de les 6 falles de 1971 es passarà a 9 el 1972 i a 14 el 1974. També cal destacar la llavor de Joaquin Esplugues Pastor, president de la JLF des de 1980 fins el 1985, en plena època de transició. Cal posar èmfasi en la realització, el 1981, del III Congrés Faller d’on va eixir l’estatut de la JLF, actualitzat i més democràtic, que deixava la JLF com un ens autònom en quant a l’organització de les falles. A més a més, Esplugues va tindre que suportar l’afer de la nova falla de Jaume I, assumpte que, en línies generals, fou una gestió bastant nefasta atès el resultat final, doncs la JLF va denunciar a la nouvinguda comissió i la va instar a què parara tota activitat fallera. A la fi, va ser l’ajuntament qui va autoritzar a plantar la falla però en un altre lloc distint al sol·licitat (Sánchez, 2009:46-49) .

Inauguració de l’exposició de 1984, per part de les falleres Majors de Xàtiva, Encarna Aliaga Aznar i Sonia Martí Barberà, junt el president de la Junta Local Fallera, Joaquin Esplugues Pastor. A RXIU ENCARNA A LIAGA

Junta Local Fallera

Ximo Sánchez i Josep Lluís Fitó damunt de la moto del president de la JLF i junt el ninot indultat d’aquell 1998, que representava als dos màxims dirigents d’aquell exercici faller. A RXIU XIMO SÁNCHEZ

Dos anys són els que Joaquim Sánchez i Pérez va presidir la JLF. Aquells 1998 i 1999 passaran a la història de les falles de Xàtiva com un autèntic terratrèmol. Ara fa 10 anys ja escrivíem que “Fa deu anys les falles anaven amb moto” (Tortosa, 2008), i així fou. Aquell ninot indultat de 1998, obra de Paco Roca, amb Ximo Sánchez i Josep Lluís Fitó —aleshores vicepresident de cultura— damunt d’una motocicleta, escenificaven gràficament el que va significar aquell canvi. «El major projecte que pense dur a terme és l’elaboració d’uns estatuts amplis i efectius, i apropar la cultura a les falles. També crear una pròpia recompensa com puga ser El Socarrat però açò són projectes posteriors. En definitiva, intentar llevar la mala llet entre les falles»11. Estes paraules de Sánchez, a l’inici del seu mandat, es van corroborar en fets. El Congrés faller de 1997 va significar la renovació estatutària de les falles amb la modernització de la imatge de la JLF —rellevada anys posteriors—; l’alliberació de la indumentària (fins el moment estava prohibit eixir als actes oficials en el vestit de saragüell, torrentí o puntelló); la creació d’una insígnia pròpia de les falles de Xàtiva: el socarrat; l’elecció democràtica de les falleres majors de la ciutat (fins aquell 1997 va estar elegides a consideració del president de la JLF) o la creació de l’acte dels Premis Cadafal, per tal de fer un reconeixement als artistes guardonats. A més a més, en general, es van culturitzar les falles amb la inclusió d’elements més tradicionals i autòctons en presentacions, comiat i nomenament; la creació de la Setmana Cultural; l’organització del Concurs de Teatre; l’edició d’un acurat i complet llibre de falles; la creació de la revista d’actualitat fallera L’aladroc o la publicació de llibres al voltant de les falles xativines. Dels darrers anys cal destacar la llavor de Javier Garcia Paños, el qual va presidir la JLF al llarg de dotze anys (2004-2015). El seu caràcter obert i senzill l’ha fet ser “amic de tots” —tant a nivell local com provincial—

és el més destacable del seu llarg mandat junt la seua comesa en la commemoració del 75 aniversari de la JLF amb l’edició d’un llibre i la realització de les primeres falles oficials de la ciutat —junt a aquell 2007, només es plantaren cadafals els anys 2008, 2011 i 2012—, l’edició de llibres i fotografies al voltant de les falles i la ciutat o el fet de ser un dels principals promotors del Museu Faller de Xàtiva, inaugurat l’any 2015. Com s’ha pogut observar en tot l’escrit, ens hem basat en la part organitzativa i gestora de les falles. En aquelles persones, que des de les seues comissions o des de la Junta Local Fallera han pogut influir en la resta del col·lectiu faller o, com hem dit, en la trajectòria a seguir per part de la mateixa festa fallera i dotar-li un altre tarannà. Deixem per a un altre escrit les influències més particulars de la festa com l’artística —artistes referents—, literària —a Xàtiva pren importància el llibret— o altres activitats culturals com les arts escèniques: les presentacions, el teatre faller o les cavalcades. I també observem que els influents de les falles de Xàtiva citats, cap d’ells, ha utilitzat xarxes socials per promocionar les seus idees i inquietuds. Els seus recursos (no digitals) han sigut el carrer i el casal; la constància, la conversa i el discurs; el mirar-se als ulls i el transmetre sensacions, il·lusions, sentiments... uns aspectes que, ni en la gran quantitat d’emoticones que tenim, ho podem fer en un missatge digital.

Bibliografia LAGARDERA, J. L. (2016): “Quan el govern té nom de dona”, La dona, nascuda per regnar. Falla J. R. Jiménez Xàtiva 2016, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 46-49. SÁNCHEZ PÉREZ, J. (2009): “falla Albereda Jaume I (1982-1986)”, El Verí del Foc, núm. 3, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 46-49. — (2015): Quadern de falles. Xàtiva 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva. TORTOSA I GARCIA, R. (2008): “Fa deu anys les falles anaven amb moto”, Argentina 2008. Llibre explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 98-103. — (2014): “Les autònomes comissions falleres infantils de Xàtiva (1933-1966)”, AC Falla el Mocador 2014, AC Falla el Mocador, Sagunt, pp. 360-377.

11 PAF. Pàgines d’Actualitat Fallera, núm. 2. Falles a Xàtiva 2019

157

Els nostres actes religiosos

Les Falleres Majors de Xàtiva tornen

a Santa Clara 18 anys després Jesús Fèlix Soler i Valls Cap de Premsa en Excm. Ajuntament de Xàtiva

l passat dissabte 9 de febrer de 2019, el Reial Monestir de l’Assumpció de Santa Maria de Xàtiva, més conegut com el convent de Santa Clara, va tornar a acollir un dels actes més entranyables de les falles de Xàtiva: l’ofrena d’ous a la fundadora de l’ordre de les Clarisses. Es tracta de la interpretació fallera d’un antic costum que, seguint l’estesa creença popular, porten a terme les falleres majors de la ciutat per procurar la intermediació de la santa perquè no ploga durant la setmana josepina. De fet, a Santa Clara, primera dona que va fundar un orde monàstic, se la considera popularment com la patrona del bon temps i, des de l’Edat Mitjana, les núvies acostumen a ofrenar-li ous dies abans del casori. El cas és que aquell dissabte, a Xàtiva, les falleres majors de 2019, Laura Martí Sanz i Carmen Pavia i Solves, van recuperar la tradició d’anar a un cenobi que va ser fundat el 1325 per testament de Saurina d’Entença, vídua de l’almirall Roger de Llúria. I feia 18 anys que el convent de Santa Clara no s’obria per a tal celebració. Això va ser possible perquè l’Ajuntament de Xàtiva va adquirir el magne edifici durant el passat mes de desembre, des-

Falles a Xàtiva 2019

prés d’una sèrie de vicissituds que van portar al fet que el monument acabara en mans d’una societat immobiliària del Banc Santander. Però això és una altra història. A més de les falleres majors de Xàtiva, van participar en l’acte totes les falleres majors de les 19 comissions falleres de la ciutat, els seus presidents i l’executiva de la Junta Local Fallera, amb el seu president Jesús González al capdavant. La primera vegada que les falleres majors de la capital de la Costera van anar a portar-li ous a Santa Clara, en el seu convent, va ser el 1992, ostentant el càrrec Edurne Tormo Barberà i Gema Climent Estrela. Abans d’això, l’ofrena s’havia realitzat en altres seus, com l’asil d’ancians de la ciutat. Amb tot, l’última vegada que es va fer l’ofrena a Santa Clara va ser el 2001. En aquell temps, Elsa Tormo Barberà i Marián Llorens Alonso, en aquell temps màximes representants del col·lectiu faller xativí, ho van fer de motu propi, sense que l’acte estiguera recollit en el programa oficial. L’any següent ja no hi va haver ofrena d’ous perquè les monges van tancar el convent i es van traslladar a la veïna localitat de Canals. L’acte es va reprendre el 2003, ja de manera oficial, i es va traslladar de nou a

159

l’església de la llar d’ancians de Sant Antoni. I dóna la casualitat que aquell any la fallera major de Xàtiva va ser Mª Carmen Solves Giménez, mare de l’actual fallera major infantil. En resum, les falleres majors de Xàtiva i de les seues 19 comissions van tornar a realitzar l’ofrena d’ous a Santa Clara, 18 anys després que es tancara el convent. L’acte va estar ple de colorit i de records. Com no, els ous van anar a parar a les germanetes d’ancians desemparats de Sant Antoni de Xàtiva i l’abat de la Col·legiata, José Canet, va oficiar una cerimònia plena d’assistents, sota l’empara de la santa des de la seua fornícula en l’altar major. El convent de Santa Clara de Xàtiva sempre ha ocupat un lloc especial al cor dels xativins, ja que va ser el marc del famós miracle del lliri. El 5 d’agost de 1600, quan l’epidèmia de pesta assotava la ciutat, els seus desolats habitants van intentar acabar amb la gran quantitat de morts traient a la Verge de les Neus, la Mare de Déu de la Seu, en processó. Quan la imatge de la Verge va fer estació al convent, diu la tradició que, en entrar al temple enmig de les aclamacions del poble, la imatge va girar el braç que sostenia un lliri, aturant així l’epidèmia. Des d’aquell moment, tots els 5 d’agost, festivitat de la patrona de Xàtiva, la imatge de la Verge entra a l’església de Santa Clara, en commemoració d’aquest miracle.

160

Junta Local Fallera

Les Falles i la Patrona. L’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. Juan Vicente Martí i Arquimbau Llicenciat en Belles Arts

ins de la setmana fallera xativina trobem alguns actes que la fan genuïna, comparant-la amb la ciutat de València, com són l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu i la baixada del patriarca Sant Josep en processó des de la seua ermita fins a l’Albereda. Ambdós actes són característics pel sentiment i la devoció dels fallers cap als seus patrons. Tot i no ser el patró de la ciutat, Sant Josep sempre ha estat un dels sants de major devoció popular a Xàtiva, venerant-se a la seua ermita, de la que és copatró conjuntament amb Santa Bàrbara màrtir, patrona dels trons i la pólvora.

tre museu de Belles Arts, atribuït a Josep Amorós i datat el 1749, un any després del succés. L’obra, posa de manifest que eren les dues devocions de major força a la Xàtiva del segle XVIII, però, a més, trobem nombroses representacions artístiques d’aquesta dualitat, com per exemple, gravats, medalles portant-los a les dues cares o retaules ceràmics en els quals apareixen en la mateixa importància devocional. Avui, en ple segle XXI, aquesta devoció cap a la patrona continua, com demostra la seua festivitat el 5 d’agost amb la processó general, així com l’ofrena floral fallera, un dels actes més esperats pel col·lectiu faller. El seu significat no és altre que el d’oferir-li flors en señal de fervor i agraïment per tot allò que ocorre durant l’any, però de forma festiva, dintre del context de les falles. Des dels rams més modestos, passant pels buquets, els poms o les cistelles florals, són els ingredients perfectes junt amb la música i la indumentària valenciana, per honorar a la Mare de Déu.

Fent una mica d’història, l’any 1748, en el que Xàtiva va patir de prop el terratrèmol de la localitat veïna de Montesa, es va exposar als peus de l’Altar major de la Seu la imatge barroca de Sant Josep, baixada des de l’ermita, la Custòdia amb el Santíssim i la imatge gòtica barroquitzada de la Mare de Déu de la Seu, a més de les imatges de plata, avuí desaparegudes. Aquest fet es troba reflectit al llenç que conserva el nos-

Falles a Xàtiva 2019

161

Arribada de la nova imatge de la Mare de DĂŠu de Mariano Benlliure. Foto Sarthou. Any 1943

Imatge de la Mare de Déu, segle XIX. Actualment a l’església de Sant Francesc

acabada de coronar solemnement. Aquest acte es va celebrar fent 50 anys del Decret de Patronat Canònic de la Mare de Déu de la Seu com a Patrona de Xàtiva, atorgat el 1923 pel Papa Pius XI, encara que la imatge era una talla que tenia gran devoció a Xàtiva des del segle XIV.

D’altra banda, comentarem una efemèride important, ja que la imatge titular de la Mare de Déu ha complit 75 anys. L’any 1943, Mariano Benlliure va restituir la imatge titular de la Mare de Déu de la Seu per al cambril de l’altar major de la Col·legiata, eixint per primera vegada en processó en la seua festivitat. Adjuntem una fotografia de Carles Sarthou que mostra l’arribada de la imatge on tres falleres li fan una ofrena simbòlica, reconeixent entre elles Remedio Laguía Mira, fallera Major de Xàtiva d’aquell mateix any. Un altre exemple de la vinculació del món faller i l’ofrena, el trobem a la Coronació de la Mare de Déu de la Seu celebrada a l’Albereda, l’any 1973, on van desfilar totes les comissions falleres per guarnir de flors la imatge

L’ofrena floral ha anat canviant d’ubicació durant les darreres dècades del passat segle fins a l’actualitat. Així, primerament, l’acte es celebrava dins de la Seu, als peus de l’Altar major que acull el cambril de la nostra Patrona, fet que li donava major solemnitat a les festes. Més tard, l’ofrena va passar a celebrar-se en la porta principal de la Seu, traient la imatge processonal de la Mare de Déu entre les dues estàtues dels papes Borja, amb els corresponents panells de fusta per a confeccionar el tapís de flors multicolor. Anys després, es va treure una imatge de la Mare de Déu del segle XIX que va pertànyer al Doctor Sumsi, propietat de la Col·legiata. Aquesta bella imatge va presidir l’ofrena de flors fins a l’any 2007 en el que va ser restaurada i entronitzada en l’església de Sant Francesc per celebrar-se a la Seu l’exposició “La llum de les imatges; Lux Mundi”. Des d’aquell moment, es va utilitzar un parell d’anys una imatge de la Patrona que es custòdia a la parròquia de Sant Pere i que és obra del xativí Francisco Boliches. Aquest fet de no tindre imatge pròpia per a l’ofrena, va promoure la realització d’una altra imatge per part dels Alets, realitzada en porcellana i que va presidir l’ofrena a la plaça de la Seu de l’any 2011 al 2015. En aquest període es va introduir el fet de realitzar l’ofrena amb rams de dos colors, amb clavells blancs i rojos, per tal de fer un tapís ornamental i trencant amb l’ofrena multicolor, a excepció dels buquets de les falleres majors que són diferents i es col·loquen als peus de la imatge. L’evolució de l’ofrena ha estat positiva, ja que, des de l’any 2016, ha tornat a celebrar-se dins de la Seu, als peus de l’Altar, com es feia al principi. D’aquesta ma-

Tapiç multicolor ofrena 2012

Falles a Xàtiva 2019

163

nera, l’Abat José Canet, amb molta sensibilitat cap a les nostres tradicions i cap festa de les falles, rep a les falleres majors de cada comissió per a fer l’entrega de les seues flors. Finalment, és la fallera major de Xàtiva qui tanca l’ofrena com a màxima representant de la festa fallera. És impossible descriure les emocions que es senten a l’aplegar als peus de la imatge de la Mare de Déu de la Seu, la moreneta, com entranyablement l’anomenem. Llàgrimes, mirades, pensaments, agraïments, records per tots aquells que ja no están amb nosaltres, són els sentiments que afloren en els fallers que realitzen la seua ofrena, barrejats amb l’olor de clavells, assutzenes o roses, baix l’immillorable marc de la nostra Col·legiata Basílica de Santa Maria.

Ofrena de flors a la Plaça de la Seu amb tapiç floral bicolor. Any 2013

La Junta d’Alets sempre ha col·laborat de forma desinteressada amb la Junta Local Fallera per a organitzar l’ofrena, intentant millorar any rere any aquest acte i donar-li major plasticitat i bellesa. Aquesta tasca va ser reconeguda l’exercici 2009 per la Junta Local Fallera atorgant-li a aquest col·lectiu la insígnia d’or. Fent un poc d’història, la Junta de fàbrica de Nostra Senyora de la Seu va ser constituïda l’any 1681 i conformada pels Elets, era l’encarregada de supervisar les intervencions constructives y artístiques de la Col·legiata. “Elet” significa elegit o triat, ja que els Elets eclesiàstics eren nomenats pel capítol y els Elets seglars eren designats per la Ciutat. Actualment, els Alets, com ha evolucionat popularment la paraula, són els encarregats, conjuntament amb la Confraria i Cambreres de promoure la devoció a la Mare de Déu de la Seu, preparar la festa a la patrona i mantenir el ric patrimoni entorn de la imatge. D’aquesta manera, cada 5 d’agost, els xativins i xativines agraïm la intercessió de la Mare de Déu de la Seu realitzat al tradicional miracle del lliri de 1600 al Reial Monestir de Santa Clara, on, miraculosament, va cessar la pesta que assolava la Ciutat.

164

Ofrena a l’interior de la Seu. Any 2018

Ofrena de flors 2013

Junta Local Fallera

La romeria a l’ermita de Sant Josep del 19 de març Joan Quilis i Rodenas Faller i Historiador

i hi ha alguna cosa que diferencia a les falles de Xàtiva i els dona personalitat pròpia, aquest, és sense dubte, la romeria, que es realitza, a l’ermita de Sant Josep, el matí del 19 de març, doncs, de totes les localitats, on es planten falles, la nostra és l’única que realitza aquest acte. Aquesta romeria, podríem dir, que, no és una creació del món faller, sinó que, és un esdeveniment, ja existent, del qual, el col·lectiu faller participa, s’integra i el fa com un acte indispensable, dins de la seua programació. La romeria a l’ermita de sant Josep, hi ha que vincular-la, amb el gremi de fusters de Xàtiva, doncs, són aquests, els que tenien a Sant Josep com a patró del seu gremi. Una primera notícia que tenim, d’aquesta celebració, la trobem en les ordenances (1)de la Ciutat de Sant Felipe de 1750, (Part I, títol XXVI, ordenança LXXI): “Dia diez y nueve, fiesta de San José, convida el clavario y mayoral de los carpinteros y albañiles à la ciudad visitando à uno de los Diputados: y se convoca al Ayuntamiento à la hermita del Santo, à las diez, y assistencia à la missa, y sermon, y por la tarde, à las tres, en la colegiata, desde donde và en procesión a dicha hermita.”. Com veiem aquesta celebració, en 1750, constava de dos parts. Una primera pel matí, en la que es realitzava missa a les deu, en l’ermita i una segon part, que es desenvolupava per la vesprada, realitzant-se una processó des de la col·legiata a l’ermita de Sant Josep. Les ordenances, on trobem aquesta informació, no ens diuen res més, ni recorregut, de la processó, ni, qui Falles a Xàtiva 2019

l’encapçalava. També desconeixem si a banda de les celebracions religioses, hi havia algun acte més festiu. Basant-nos en aquest document, podem plantejar-nos alguna suposició. Com per exemple, que l’accés, a l’ermita, es faria, per les conegudes, com revoltes de Sant Josep, doncs, el camí ample i asfaltat,per on hui en dia es fa el descens, processional, el 19 de març, no existia. Coneixem, per un quadre del museu de Belles Arts, la imatge del Sant Josep (2) que és processionària, es tracta d’una obra anònima, on es representa, l’altar de la Séu en 1748, amb motiu de les rogatives que es van fer per a que s’acabaren els terratrèmols, que Xàtiva estava patint. Aquesta imatge, es tenia molta devoció en la nostra ciutat i era baixada de l’ermita, quan hi havia alguna epidèmia, plaga o en aquests cas terratrèmols. La imatge que veiem representada, podem dir que és una obra barroca, possiblement del segle XVII i que no seria estrany, que haguera substituït a alguna talla, més antiga. Un altre dubte, que podem plantejar-nos, és si en 1750, encara restava en peu l’antiga ermita gòtica, que podem veure representada en el dibuix del flamenc Anton van den Wyngaerde (3) de 1563 o pel contrari, ja s’havia construït o estava en projecte, l’edifici neoclàssic, que coneixem hui en dia. Encara que per l’estil arquitectònic, fa pensar que la nova ermita es construiria entre finals del segle XVIII i principis del XIX. De la primitiva edificació, resten alguns testimonis, com la volta amb nervadures, que trobem en la base del campanar, que podem datar com de finals del segle XV. Sembla, que la primitiva ermita gòtica, estava, dedicada sols a Santa Bàrbara i així apareix en el dibuix de

165

Ermita de Santa Bàrbara, segons el dibuix de Anton van den Wyngaerde.

Wyngaerde, no sabem, quan passaria a compartir la titularitat amb Sant Josep, però l’antic retaule, obra de Gaspar Requena (4), pintat, entre 1560 i 1570, representava, escenes de la vida de Santa Bàrbara, en un carrer i de Sant Josep en un altre. També podem nombrar, les dos escultures, d’aquest sants, que durant molts anys inclòs segles, es podien veure en la fornícula del campanar i que van ser retirades del seu lloc per protegir-les del salvatgisme de la gent. Que aquesta ermita, tinguera una titularitat compartida, no és una cosa estranya, doncs, emparellar als sants, és una tradició, prou enraigada en les nostres terres. Recordem als sants de la Pedra, Abdó i Senén; als sants metges, Cosme i Damià. En Xàtiva també trobem sants emparellats. En l’església de Sant Feliu, prop de l’ermita de la que estem parlant, en el retaule major, podem veure a Sant Feliu de Girona i a Sant Feliu l’africà. També prop, en l’ermita desapareguda de les santes, es podia veure a les santes Anastasia i Basilisa. En l’ermitori de Sant Antoni (5), en l’antic retaule de l’altar major estaven representats Sant Antoni Abad i Sant Antoni de Pàdua. Com podem veure, això d’emparellar als sants era prou freqüent en èpoques passades. Però tornem a la romeria. Si sabem que ja en 1750 els fuster i obrers, feien aquesta celebració, cal preguntar-se des de quan es feia?. Sense dubte, és anterior al segle XVIII i al adveniment dels Borbons. Si el primer d’aquesta dinastia, no ens haguera arrasat la ciutat i el seu arxiu històric, possiblement, en ordenances de la ciutat més antigues, trobaríem informació més llunyana en el temps. La història dels gremis de Xàtiva, encara està per estudiar, però el professor Sebastià Garrido, ens diu alguna cosa d’ells (6) i sobre les celebracions que aquests feien als seus patrons. Ens diu, que a la casa social del gremi solia haver una capelleta, on es venerava al patró, en el cas de no tindre

166

“El Obrero Setabense” de 24 de març de 1906 on es poden llegir les celebrades del gremi de fuster en el dia de Sant Josep.

allí la imatge, la guardaven en el convent o parròquia més propera del barri, on celebraven la festa religiosa el dia del sant patró. Durant les celebracions l’esplendor era notari i era normal realitzar: Cant de vespres, completes, matines i laudes amb musica, missa major, amb predicació. Suposem que si, aquests esdeveniments, els realitzaven tots el gremis, el de fusters, no serià menys. Hi ha que pensar que si les primeres ordinacions que coneixem d’aquest gremi (7), són de 1555, podem plantejar l’idea de que, com a mínim des de la segon meitat del segle XVI, s’estan fent festes a Sant Josep. Però, a banda de la missa i processó, que ens diu les ordenances de 1750, es feia algun altre tipus de festa? Poques són les notícies que tenim i ja ens tenim que anar fins a finals del segle XIX principis del segle XX. L’erudit xativí, Ventura Pascual i Beltran (8), en article, “La primera falla de Játiva ensueños y recuerdos”, publicat en el llibre de la falla del Cid de 1946, ens parla breument del que feien els fuster en el Bellveret: “... pues en mi infancia, fuera de la del Bellveret que quemavan los carpinteros la vispera de su Santo Patrono, no habia más fallas que les fogueres de Sant Antoni, hechas con cañas y canyotes, que saltabamos imitando el salto de la garrocha con una caña o simplemente dando brincos sin apoyo alguno.”. Ventura Pascual, ens parla de les fogueres que es feien

Junta Local Fallera

Carro amb falleres, guarnit per a pujar a Sant Josep.

Enric Camànyes i Ubeda (11), va ser music de la “ Societat Musical la Primitiva”, vinculat a les falles, perquè componia versos a les falleres majors i feia les explicacions dels monuments. Ell va treballar en la coneguda impremta de Mateu. El seu coneixement de la festa dels fusters en Sant Josep, ens o diu ell mateix, en l’article. Ve, perquè els seus avis, van ser ermitans, d’aquest lloc, vivint en primera persona les celebracions.

Altar major de l’ermita de Sant Josep.

en Xàtiva, en la seua infància, vespra de Sant Antoni i la vespra de Sant Josep. Sabem que ell va nàixer en 1872 (9), doncs, si parlem de la seua infància, ens tenim que referir als anys setanta i part dels huitanta del segle XIX. Lamentablement Ventura Pascual, no ens dona més informació, no ens parla si es realitzava romeria i si, el dia 19 continuava celebrant-se la festa litúrgica, encara que pensem que sí, doncs, coneixem documentació de principis del segle XX, on ens informa dels actes religiosos que es celebraven i que ara veurem. Qui si ens dona, un poc més d’informació, és Enric Camànyez i Ubeda, en l’article, “ La festa de Sant Josep en els anys 20” (10), publicat en el llibre de la Junta Local Fallera de 1980, on ens explica un poc com era la festa que els fusters feien al seu patró: “La vespra i damunt del “Bellveret”, encenien (el gremi de fusters) una falla o foguera, composta de trastos vells i borumballes; a continuació llançaven al vol les veus de bronze de les campanes, anomenades Santa Bàrbara i Sant Josep. Al dia següent, sobre les onze del matí, es celebrava la missa major,....dirigida pel mestre Ramírez, i el panegíric era a càrrec de mossèn Pasqual...” Com veiem en aquest text, en els anys vint dels segle passat, encara continuava celebrant-se la missa, de la que ens parla l’ordenança de 1750. L’autor del text, no ens diu res de la processó a Sant Josep, però suposem que, és processionària la imatge del sant.

Falles a Xàtiva 2019

No sabem fins a quan, es cremarien fogueres en el Bellveret, en 1922, tenim documentada la crema de la tortuga del Corpus (12), la qual, era propietat d’aquest gremi i es va cremar a mode de falla, perquè estava molt deteriorada. A partir d’ací, ja no coneixem, més referències a la crema de fogueres en el Bellveret. Seria interessant, saber, si el gremi, conserva algun arxiu, en el que es guarde, alguna referència més a aquests esdeveniments, que es celebrava, la vespra del dia del sant patró, suposem que no serà així, doncs, ja haguera eixit a la llum i haguera segut estudiat i publicat. Hem localitzat algunes ressenyes, en la premsa antiga, fent referència a les celebracions del fusters. En el “Obrero Setabense del 14 de març de 1905 (13), ens informa, dels actes religiosos que es celebren en l’ermita de Sant Josep, ens diu, que el dia de la festa del patró, hi haurà a les set i mitja del matí, una missa de comunió general; a les deu, missa solemne amb orquestra i sermó. Per la vesprada es cantarà, la corona dels set dolors i gojos, hi haurà sermó i es cantarà el “credidi”. Una vegada conclòs tot açò, s’organitzarà la processó del Santíssim Sagrament, que farà el recorregut, que hi ha d’una porta a un altra i anirà acompanyat de la música “Nova”. No queda clar, quin recorregut, és d’una porta a un altra. Si ens parla de les portes de l’ermita o de les portes de la ciutat. Informació similar trobem en aquest mateix periòdic, però del 17 de març de 1906. Uns dies desprès, el 24 de març (14), el mateix periòdic ens parla, novament,

167

Fallera a la gropa.

de les celebracions litúrgiques que es van celebrar en l’ermita de Sant Josep, però ara ens aporta un poc més d’informació. Ens diu que una vegada acabats els actes religiosos, es va realitzar una processó, pels voltants de l’ermita, metres es disparaven morterets, bombes i una estrepitosa traca, al finalitzar, es van cantar motets. Suposem que la processó era a Sant Josep. Uns quants anys després, novament en el mateix periòdic, més en concret el del 15 de març de 1924 (15), Continuem trobant les mateixes celebracions. Ens informa que en “La iglesia de San José” el Clavari i el gremi de fuster obsequiarien al seu patró, en el dia de la seua festivitat, amb tres misses: Una de comunió, a les set i mitja del matí; una altra, amb orquestra i sermó, a les deu i mitja i una tercera per la vesprada a les quatre i mitja, a càrrec de l’Abad de la col·legiata. Si comparem aquest programa, amb el de les ordenances de 1750, veiem, que continuen celebrant-se les misses de meitat matí i la de la vesprada, afegint-se, la de primer hora del matí. L’exemplar de “El Obrero Setavense” del 19 de març de 1927 (16), a banda de la informació, religiosa, que hem cometat, ens dona una informació, complementaria, encara que també està dins del camp religiós, però que crida l’atenció i que val la pena comentar. Reproduïm, part del text del periòdic:

168

El lunes, a las diez y media, el Aniversaio por los asociados y carpintereros difuntos. El martes, a las diez y media, aniversario por la difunta josefina Dª Ramona Agustí. El sábado, a las diez y media, aniversario por la difunta josefina Dª Isabel Espí. Destaquem el qualificatiu de “josefina” que apareix en les dos dones difuntes. Que eren les josefines? Seria alguna espècie d’associació de les dones del fuster, vinculades al patró del gremi? Hem preguntat a alguns fusters actuals i no han sabut donar-nos una resposta. Fent una comparació, pensem si podria tractar-se, d’alguna cosa similar, a les camareres de la Mare de Déu de la Seu, però amb el seu patró Sant Josep i si és així, quina seria la seua funció?. Com podem veure, “El Obrero Setabense”, no ens informa d’altres activitats que no siguen religioses, però tenim que dir que aquest periòdic, era un setmanari de propaganda catòlica i fa poques referències a allò que no està dins de l’àmbit eclesiàstic. Això sí, és una font molt important, ens dona molta informació de tot tipus de celebracions religioses, moltes de les quals, hui en dia ja no es realitzen.

Junta Local Fallera

La romeria a l’ermita de Sant Josep del 19 de març

Continuem avançant. Quant s’inclou la romeria a l’ermita de Sant Josep en els actes fallers? Durant el període de la IIª República, aquest acte, no entra dins de les activitats falleres, o perquè ningú va pensar en ell o perquè aquest període històric va ser més laïcista i en la programació de les falles no hi havia actes religiosos.

setabense sube a la ermita en grupas y carroza triunfal a las falleras y su reina para rendirles devotas als Santo Patriarca, mostrandolas con el valenciano atuendo de dorados ajuares, bordados vestidos i sodeñas blondas, confundiendo el centelleo de las lentejuelas con el de sus mirada de ojos...”

Pot ser que es recuperarà, la romeria després de la Guerra Civil i ja juntament gremi de fuster,i comissions falleres i ajuntament.

Com ja havíem vist en les ressenyes del diari “Las Provincias”, en aquest anys quaranta, la romeria, es feia amb animals. És fàcil, entendre que en aquells, anys, la majoria de les feines, es feien amb animals i aquest, eren abundants en la nostra ciutat, conforme, aquests van anar desapareixent, també la romeria a l’ermita de Sant Josep, va anar canviat.

Encara que en 1941, ja es plantarà algun monument, no serà fins a 1943, quan, les falles tornen a estar organitzades i tindre un programa comú. D’aquests anys 1943, coneixem, unes ressenyes de la premsa de l’època. En el diari “Las Provincias” del 20 de març (17), ens diu, que el 19 de març, es va pujar a l’ermita de Sant Josep i trenta falleres, oferiren al sant, ciris i flors, es va cantar una missa amb sermó, també ens indica que assistiren les autoritats de l’ajuntament i tots els fallers. Es dispararen traques i morters de mitja en mitja hora. Un dia desprès, el 21 de març de 1943, també en el diari “Las Provincias” (18), parlant de les falles de Xàtiva i més de la romeria, de la que tractem, ens diu que el Bellveret i la costa estava plena de gent i que les falleres van arribar a la gropa d’haques guarnides, amb mantes rallades i amb borles roges. En el llibret de la plaça d’Enríquez de 1944 (19), ens amplia un poc més la informació. Podem llegir: “ A las 10 tipica romeria que eixira de la plaça del Caudillo trasladanze a la ermita de Sant Josep a hon se selebrara solemne misa a tota orquesta predicanse un solemne sermo... “ Com veiem la romeria tenia un punt de partida, la plaça de la Bassa i des d’allí s’ascendia a l’ermita de Sant Josep. Ara ja, suposem que per la carretera que ascendeix al castell. En el llibre de la Junta Local Fallera de 1948 (20), el cronista oficial de Xàtiva d’aquella època Carlos Sarthou, encara ens dona més informació: “Y así, en derroche de luz y juventud al estruendo de tracas y campanas, música y canciones, la romeria fallera

Falles a Xàtiva 2019

En els anys cinquanta, canvia un poc la forma de pujar a la ermita. En el llibret de la falla Portal de Valencia de l’any 1953 (21), en el seu programa d’actes, referent al dia 19, ens deia. “A les nóu del matí tota la comissió i les belleses falleres, ixirem uns darrer de atres, a la plasa San Pere per a reunirse en les demés comissións, i en prosesó farem la puchada a la Ermita de San Chusep.” Com veiem, el punt de reunió ha canviat, passant de la plaça la Bassa a la plaça de Sant Pere, no ens diu si encara pujaven gropes i carrosses, però el programa de falles de la Junta Local Fallera (22) d’un any abans, encara ens indica que, que els cavalls i haques, continuaven tenint protagonisme. Hui en dia aquest acte, encara continuant tenint molta importància dins del programa festiu de les falles, això si, la pujada a l’ermita, ha deixat de ser organitzada, les comissions pugen, un poc al seu aire, sense organització, la baixada, si que està organitzada, doncs, es baixa, amb processó, primer totes les comissions i Junta Local Fallera, desprès el gremi de fusters, portant la imatge del sant i autoritats. Hem intentat, fer un recorregut per un dels actes més característics i identificatiu de les falles de Xàtiva, doncs, som la única ciutat, que té aquesta celebració, per aquest motiu, cal cuidar-lo i potenciar-lo, per a distingir, de la resta de ciutats que planten falles, les peculiaritats de la nostres festa, que compta amb un acte, que té arrels centenàries.

169

Bibliografia. 1: Valdes Leon, Pedro: Ordenanzas generales para el govierno politico y economico de la ciudad de San Phelipe. Aprobadas por el rey N.Señor. Part I, títol XXVI, ordenança LXXI Copia Facsimil. Ed. Libreria Paris- Valencia. 1980.

10: Camànyes i Ubeda Enric: La festa de Sant Josep en els anys 20. En Llibre Falles de Xàtiva 1980. Ed. Junta Local Fallers. 1980. 11: Quilis i Rodenas, Joan: Notes sobre alguns autors de ver-

2: González Baldoví, Mariano: El museo de l’Almodí. Ed: Exmo. Ayuntamineto de Xàtiva. Xàtiva 1995. Pag: 114-135. 3: Piqueras Haba, Juan: Xàtiva en el segle XVI. Assaig de geografia històrica a partir dels escrits de Martí de Viciana i els dibuixos d’Anthonie van den Wijngaerde. En: Les vistes valencianes d’Anthonie van den Wijngaerde. Ed: Conselleria de Cultura , Educació i Ciència. Valencia 1990. Pag: 254-256. 4: Cebrián i Molina, Josep Lluís i Navarro i Buenaventura, Beatriu: Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI. Ed: Ulleye. Col·lecció una mirada a la historio. Xàtiva 2017. Pag: 237-238.

sos en els llibres de falles del barri de Sant Pere 1934-1990. En llibre explicatiu falla Benlloch- Alexandre VI. Ed. Associació Cultural Falla Benlloch 2018. Pag: 102. 12: Sanchis i Martínez Josep: Història de les Falles de Xàtiva. Ed: Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1996: Pag: 41-43. 13: El Obrero Setabense 14 de març de 1905. AMX. 14: El Obrero Setabense 24 de març de 1906. AMX. 15: El Obrero Setabense 15 de març de 1924. Biblioteca Municipal, Fons premsa antiga. 16: El Obrero Setabense 19 de març de 1927. Biblioteca Mu-

5: Quilis i Rodenas, Joan: Per què no salvem l’ermita de Sant Antoni?. En Llibre alternatiu Fira de Xàtiva 2011. Ed. Ulleye. 2011. Pag: 49-57.

nicipal, Fons premsa antiga.

6: Garrido i Rico, Sebastià: Ordinació i estatuts del gremi de fusters, obrers de vila i de pedrapiquers de l’any 1555. Ed: Llibre falla Benlloch-Alexandre VI 1997. Pag: 98-103.

18: Las Provincias 21 de març de 1943.

7: Garrido i Rico, Sebastià: Ordinació i estatuts del gremi de fusters, obrers de vila i de pedrapiquers de l’any 1555.... Pag: 98-103. 8: Pascual i Veltran, Ventura: La primera falla de Játivaen sueños y recuerdos. En: Llibret explicatiu Falla plaça del Cid 1946. AMX, fons Sarthou. 9: AA.VV: Gran Eciclopedia de la Comunidad Valenciana. Vol 12. Ed. Levante El Mercantil Valenciano 2005. Pag: 48.

170

17: Las Provincias 20 de març de 1943.

19: Llibret explicatiu Falla Enriquez 1944. 20: Sarthou Carreres, Carlos: La vara de Sant José todos los años florece. En Programa oficial, Fallas de San José, Játiva 1948. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva. 1948. AMX, fons Sarthou. 21: Llibret explicatiu Falla Portal de Valencia 1952. AMX, fons falles. 22: Fallas en Játiva, marzo 1952. ED: Junta Local Fallera Xàtiva. AMX, fons falles.

Junta Local Fallera

Qui perd els orĂgens perd la identitat

Els iniciadors de la festa fallera a Xàtiva

BLAI JULIÀ BELLVER TOMÀS I FRANCISCO CLIMENT MATA

Josep Sanchis i Martínez Tècnic de la Casa de Cultura de Xàtiva. Estudiós faller.

BLAI BELLVER, L’INICIADOR DE LA FESTA DE LES FALLES A XÀTIVA. A Xàtiva, la primera persona de qui es té constància es va preocupar per importar el costum de plantar les falles que es venien cremant la vespra del 19 de març, al cap i casal València, va ser Blai Julià Raimon Bellver i Tomàs, nascut a la nostra ciutat l’any 1818. Ell, des de la seua impremta ubicada al carrer Vallés, va ser quei amb altres persones del barri còm el fuster que la construeix Jaume Garí, que tenia el seu taller al carrer de l’Àngel, idea i duu a terme el monument que es planta a la plaça de la Trinitat, front a la porta de l’antic convent dels Trinitaris i al costat de la Font Gòtica de vuit xorros. Corria l’any 1865 i se li va posar per lema La Peixca de l’Aladroch. Com a lletraferit i impremter li va resultar fàcil editar un fullet explicatiu a una sola cara d’allò que contenia la falla, encapçalat pel títol Falla en la Plasa de la Trinitat on es fa la descripció de la falla i del tot de la funció. Allí indicava que la festa de la plantà, gaudi i cremà de la falla, seria de hui a deu de la nit, on es repartirien uns versets al.lusius a la peixca i la Música Nova tocaria peces escollides, sonant també el tabal i la dolçaina, il.luminant-se la plaça extraordinàriament per este motiu amb farols i haques de vent, indicant també el full que es dispararia un castell de focs d’artifici. Tota aquesta descripció la fa amb un text ple de socarroneria que adjunt a este article reproduïm per a la seua lectura completa. Aquest figurava escrit en prosa en el valencià de l’època – sense normes d’ortografia, tal com es pronunciava- finalitzant amb un quintet en vers que deia: I si hi ha algun melindrós que encara no está content, li oferim… lllevar-li el boç per a que bega aiguardent i es menge un bunyol o dos.

172

La crítica que abordava la falla feia al·lusió a la pesca de l’anxova que metafòricament satiritzava i criticava un altre tipus de pesca força comuna dels sexes masculí i femení: l’amet que li llançaven les dones als homes per tal d’aconseguir peixcar-los per dur-los cap al matrimoni, aprofitant les primeres picoretes que experimenten els adolescents en arribar a la pubertat. Així l’escena representava un llac que semblava no ser d’aigua, sinò d’aiguardent, segons la descripció literària de Blai Bellver, amb algun que altre bunyol, navegant per ell una gòndola carregada amb senyoretes molt educades, les quals anaven provistes de canyes de peixcar, llançant els seus amets a uns joves, representats per una espècie de peixos coneguda amb el nóm d’aladrocs que flotaven per l’aigua del llac. En altres cares de la falla hi havien escenes on s’exposaven figures femenines, totes elles vestides elegantment, que simbolitzaven cadascuna d’elles, les diverses arts utilitzades en aquell moment per a peixcar els nuvis. Junta Local Fallera

Conseqüència de l’èxit assolit per aquella primera falla de Xàtiva, l’any següent, 1866, Blai Bellver, eufòric i envalentonat, repeteix l’intent de plantar altra falla a la mateixa plaça de la Trinitat de la que en lloc d’un ximple fullet explicatiu a una sola cara, com l’editat l’any abans, s’imprimeix un llibret explicatiu en forma de conte, on es detallava tot allò que contenen les escenes del monument faller que duia per lema: La Creu del Matrimoni. Però aquesta vegada es produïx la censura eclesiàstica per considerar el seu contingut atemptava la moral, bons costums i el del matrimoni, produïnt-se la prohibició de ser plantada, ordre dictada a instàncies de l’Arquebisbe de València, pel Capità General de la zona. Este llibre va ser excomunicat i ordenada la seua retirada de la circulació.

FRANCISCO CLIMENT, EL REINICIADOR DE LES FALLES A XÀTIVA Francisco Climent va nàixer a Xàtiva el 3 de desembre de 1894, realitzant estudis als Pares Salesians i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, com també a l’Escola d’Arts i Oficis dels Pares Salesians de Barcelona. En 1932 Paco Climent construiex i pinta una falla, com artista plàstic, el qual entusiasme i interés en fer-la possible ve donat per ocupar en aquell temps la presidència de la Societat Musical La Primitiva Setabense i ser alhora professionalment un artista dedicat a la pintura i posteriorment al seu ensenyament. Es així com Francisco Climent Mata s’introdueix en el món de les falles xativines, sent el segón personatge local que promociona aquesta festa en la nostra ciutat.

Incansable al desànim, Blai Bellver, a l’any següent, 1867, va tornar a amotinar a la gent per plantar-ne altra falla en la Plaça de la Trinitat, aquesta vegada amb el lema Eclipses del Matrimonio, sent aquesta tercera falla la darrera del segle XIX a la ciutat de Xàtiva, de la que s’edita un un llibret menudet que constava de 10 pàgines (en altres llocs figura com a 6 fulles foli en quart), redactades mitat en castellà mitat en valencià, encapçalat pel títol Eclipses del Matrimonio en la Hoguera de la plaza de la Trinidad. Després d’aquestes tres falles que inicien el camí de la festa fallera a Xàtiva, es produeix un parentesi en la plantada -a falta de noves dades i investigacions al respecte- per tornar, ja situant-nos en la tercera dècada del segle XX, on un altre xativí es preocuparà per recuperar, de bell nou, les falles a la ciutat.

Falles a Xàtiva 2019

173

Tota la premsa de Xàtiva, es va fer ressó, publicant El Progreso del 19 de març de 1932: Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que serà quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos. Al setmanari El Demócrara, en la seua secció Crònica local del dia 19 de març es deia:

Falla de la Plaça Blasco Ibañez, actual Plaça de la Trinitat, realitzada per Francisco Climent Mata en 1933.

Aquella falla, duia el lema L’Art de la Música, i fou plantada davant del local social de La Primitiva, aleshores ubicat a la plaça La Bassa, aprop de l’entrada al carrer Sant Francesc, tenia com a fil conductor de la seua crítica el fet que les dues bandes locals de música, La Nova i La Vella, amb gran rivalitat artística i interpretativa des de sempre, havien participat en aquell darrer any en un certàmen a València, del qual uns -La Primitiva- va tornar a Xàtiva premiada i l’altra -La Nova- sense aconseguir-ne cap guardó. El cadafal del monument faller representava una gran lira, i sobre la base quatre ninots simbolitzaven als músics, una carregats amb carabasses de cartrò que simbolitzaven a La Nova i altres dos amb llorers que representaven als de La Primitiva. Sembla fou una falla sense gran volum però que en estar arrodonida per un programa d’actes, amb un concert inclós a peu d’ella en la nit de la cremà, una traca i demés activitats, van omplir de satisfacció als xativins, la qual cosa procuraria l’any següent, 1933, que es plantaren dues falles grans i dues infantils a la ciutat, iniciant-se així un període de quatre anys -fins la guerra civil- on augmentaria l’interés per plantar falles en tots els barris de Xàtiva, constituïntse progressivamente més i més comités fallers, nom que rebien en temps de la II República Espanyola les actuals comissions falleres.

174

El presidente de la sociedad musical La Primitiva, con un afectuoso besalamano, nos invita a la “plantá y cremá” de la falla que este año levanta frente a su casa social. Sabemos que el asunto de la mencionada falla no puede ser más original. Un artístico monumento sosteniendo una gran lira, y junto a ella, cuatro músicos que vienen del Certamen de Valencia, unos con la corona de laurel, ganado con buena lid, y los otros cargados con dos enormes calabazas, como premio al fruto de sus desvelos. Como se ve, ya vamos imitando a Valencia y suponemos que en el próximo año se aumentará en nuestra ciudad el número de fallas. El tercer dels periòdics locals, El Obrero Setabense, que eixia els dissabtes, indicava al respecte: Sobre un basamento cuadrado con columnas en los ángulos, exornado en los frentes con caricaturas musicales, se levanta en el centro una gigante lira y hacia los bordes aparecían cuatro figuras que representaban dos abanderados y otros tantos partidarios de bandas de pueblo, con aire de satisfacción los de un lado, cariacontecidos los de enfrente. Bien claramente se alacanza la significación de la falla: los encontrados efectos de un certamen. A falta de “llibret” compuso “un socarrat” unas lindas redondillas en nuestra lengua vernácula, en las que hace resaltar la belleza del festival y sus consecuencias en el orden de la vida de nuestra población, subrayando de paso la “germanor” que ha brillado en él.

Junta Local Fallera

Els iniciadors de la festa fallera a Xàtiva

L’any següent, 1933, es plantaren dues falles grans i dues infantils a la ciutat, iniciant-se així un període de quatre anys -fins la guerra civil- on augmentaria l’interés per plantar falles en tots els barris de Xàtiva, constituïnt-se progressivamente més i més comités fallers, nom que rebien en temps de la II República Espanyola les actuals comissions falleres. Francisco Climent construeix una de els dues falles grans que es plantaren, concretament la que organitzava la Comissió del Districte Centre, ubicada a la plaça de Blasco Ibañez (actualmente plaça de la Trinitat). Formava part com a vocal de la Junta de la comissió fallera, presidida per Emilio Llanderal Puchades i on figuraven coneguts gerents d’industries i comerços locals com foren José Capuz Bas, Samuel Sanchis Gozalbes, Vicente Villena Martínez i altres. Aquella falla duia per lema Tres coses de Xàtiva fent referència cadascuna de les escenes a una transacció de compra-venda en la Fira del Bestiar, altra a episodis amorosos al Jardí del Bes i la tercera a uns turistes extrangers visitant el Museu Municipal, amb les figures dels ninots representant persones molt conegudes de la ciutat.

tercer premi atorgat per l’Ajuntament a les falles d’aquell any on no es va plantar falla en la plaça de Blasco Ibáñez. El 1936 figura com a autor de tres falles: la infantil del carrer Menor per lema La Degolla; la de la plaça Attilio Bruschetti, per lema L’aviació i la de la seua propi barri, la falla de la plaça Blasco Ibáñez que duia el lema Músic, torero i perrero. Després vindrien uns anys que no es celebraria la festa fallera ni a Xàtiva ni arreu de Valencia perquè la guerra es va encarregar de fer-la desapareixer, fins que a 1941 novament retornarien les places de la nostra ciutat a veure en elles la plantada de falles, però no serà fins a 1943 que Francisco Climent Mata tornarà a fer una falla, un cop més per a la seua plaça, rebatejada aleshores com a plaça del Cid pel nou ordre governamental del General Franco, duent per lema La tortà de Sant Chusep, continuant signant falles en anys successius com en 1945 amb les de la plaça de la Unificación (del Mercat) amb el lema Coses de la plaça i la del Cid La sultana adormida.

En el periòdic El Agrario, un cop cremada la falla, apareix el 25 de març de 1933, la resenya: Segun nos comunica la Comisión de la falla de la plaza de Blasco Ibáñez, en la reunión que celebraron el jueves último se procedió a la presentación de cuentas y además se acordó celebrar el mismo festejo con mayor esplendor si cabe en el próximo año, acordándose también por unanimidad hacer constar un voto de gracias a su Presidente D. Emilio Llanderal por el éxito de los trabajos realizados y al artista D. Francisco Climent por su desprendimiento y entusiasmo negándose a percibir cantidad alguna por la ejecución del boceto y dirección de la falla. L’esclat de la festa fallera a Xàtiva fa que l’any 1934 es planten un total 15 falles a la ciutat, de les quals 11 són grans, i 4 infantils. Aquest any Francisco Climent torna a figurar com a artista creador de la falla de la plaça Blasco Ibáñez, que duu per títol Castells en l’aire, aconseguint el primer premi que atorgava el Centre Valencianista. El següent any, 1935, seria el autor de la falla que es va plantar a la plaça de Sant Pere, aleshores anomenada plaça d’Attilio Bruschetti, que duia per lema La música en decadència, la qual va aconseguir el

Falles a Xàtiva 2019

BIBLIOGRAFIA Història de les falles de Xàtiva. vol I. Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1990 · Sanchis Martínez, Josep. Blai Bellver i les falles, en Quaderns de Xàtiva n 8. Blai Bellver 1818-2018 Ajuntament de Xàtiva. Xàtiva 2018, pp. 55-69

175

L’etapa predemocràtica de la transició a les falles de Xàtiva (1974-1979)

Guillem Alborch Mallol Tècnic en promoció turística local i atenció al visitant Dissenyador Gràfic

La Falla “El Cid” i l’escriptor canalí Josep Maria Ballester. Una oblidada aportació cultural per a les falles de Xàtiva

n el present article analitzarem l’interessant període de l’etapa predemocràtica de la transició en la història de la comissió de la plaça de la Trinitat, aleshores denominada plaza El Cid, de Xàtiva, la seua aportació cultural a la Festa sota la presidència de Vicent Biosca Guerola i la col·laboració literària de Josep Maria Ballester Juan. Aquest va ser un episodi transcendental sense el qual no es pot entendre el desenvolupament de la Festa de les Falles a la capital de la Costera durant el període de l’etapa predemocràtica de la transició política espanyola. Analitzarem el context sociopolític a la ciutat en aquell moment complex. Veurem com evoluciona la festa i la Junta Local Fallera. Pararem atenció a la falla més reeixida entre els anys 1974 i 1979 i també, als esdeveniments culturals i polítics que l’envoltaren. Tot açò com a necessari pas previ per a l’estudi de la vida dels seus protagonistes i dels escrits de caire faller d’un dels escriptors amb més qualitat literària que ha passat desapercebut, malauradament, per les falles de Xàtiva. ... perquè la cultura, també és anar traspassant llegats a les generacions que no els coneixen. Josep Maria Ballester

(Extret del discurs de mantenidor de la presentació de la Falla El Cid 1977)

176

1. La Falla El Cid. L’exemple més reeixit de les falles de la transició a la Xàtiva dels anys setanta. El període de la transició política espanyola1 ha estat decisiu per a la història de les Falles. Les conseqüències que va deixar aquest procés polític i social en el si de la festa encara es troben present dintre d’ella. De fet, una important divisió social i una greu manca de consens a l’hora de determinar la identitat del Poble Valencià perviu i reviscola amb força en els nostres dies. Per tant, podem sospitar que aquella llunyana transició, ja fa més de quaranta anys, tampoc no s’esdevingué amb èxit al món de les falles. Tot i que darrerament els treballs sobre la transició valenciana (1970-1986) han anat en augment, hem de destacar l’excel·lent treball publicat al llibre de la Falla Comte Salvatierra – Ciril Amorós l’any 2014 “Les Falles a la Transició: La democràcia ignorada i l’autonomia maltractada”. Ampli estudi conjunt, centrat en les falles del Cap i Casal, de Ramon Estellés Feliu i Joan Castelló Lli, que intenta aproximar-nos, amb èxit, a aquest moment complex de la nostra història més recent. Pel que fa a la transició a les falles de Xàtiva, podríem dir que aquestes pàgines estan per escriure i, a hores d’ara, és una interessant etapa que encara resta força desconeguda per la gran majoria dels xativins i xativines, sobretot pels més joves. En diverses publicacions falleres, articles de llibrets i, fins i tot al recull de dades Quadern de Falles, 1865 – 2014, de Joaquim Sánchez, es fa referència a la comissió Jaume I, d’efímera existència (1982 – 1986), com l’exemple més evident d’intent de renovació de la festa i d’una normalització lingüística a les falles de Xàtiva. Compartim

Junta Local Fallera

amb la consecució dels ajuntaments democràtics es recupera el seu nom històric de Plaça de la Trinitat. Moment, a partir del qual, la comissió adopta el nom de Falla del Cid - Plaça de la Trinitat, o més sintetitzat Cid – Trinitat. És per açò que, en aquestes línies, el lector hi trobarà contínues referències a la “Falla El Cid”, perquè així era el seu nom en l’inici de la darrera etapa de la comissió, a partir de l’any 1974. Inici del període en què nosaltres pararem atenció. Palmira Guerola i Vicent Biosca a la Cavalcada del ninot de 1977. La falla El Cid va ser la primera en recuperar seriosament les arrels i les tradicions valencianes als diferents actes fallers. La seua participació a la Cavalcada del ninot s’obria amb una colla de dolçainers, encapçalada pel mestre Joan Blasco. Tancava la comparsa un cavall aparellat a la manera valenciana amb el seu president i la fallera major pujada a la gropa. Foto: Adolfo Garcia.

aquesta opinió, però cal reivindicar la feina feta per altres comissions falleres de la ciutat en la dècada anterior, molt abans de la creació de la comissió de Jaume I. En el present treball tractem d’esbrinar els esdeveniments que van dur a la comissió de la Falla Cid – Plaça de la Trinitat a ser protagonista de la festa de les falles de Xàtiva durant la segona meitat de la dècada dels anys setanta del passat segle; episodi crucial per a entendre les falles de Xàtiva a la Transició.

1.1. Sobre la denominació de la comissió fallera de la Plaça de la Trinitat És important esmentar que el nom de la comissió degana de les falles xativines ha anat canviant al llarg de la seua història la qual cosa no és excepcional, puix que açò li ha passat a totes les comissions històriques de la ciutat. El 1865 els primers escrits fan referència al monument que es plantava com a “Falla en la Plaça de la Trinitat”. En la nova aparició de la comissió, uns anys abans del període de la II República Espanyola, aquesta plaça passà a denominar-se Plaça de Blasco Ibáñez. És a partir de la postguerra, quan la plaça del Convent dels Trinitaris passà a denominar-se Plaza del Cid. Així fou com es denominaria aquest històric indret del nucli antic de Xàtiva durant tota la dictadura franquista i l’etapa predemocràtica de la transició. Fins que als anys huitanta,

Falles a Xàtiva 2019

1.2. Quaranta anys del final de l’etapa més brillant de la comissió de la Plaça de la Trinitat Quan escoltem el nom de la Plaça de la Trinitat en clau fallera, ràpidament ens ve a la memòria la trilogia escrita per Blai Bellver a la meitat del segle XIX, o més recentment, les falles plantades per Josep Ramon Espuig acompanyades per una decoració de monument tantes vegades guardonada amb el primer premi. La comissió va tenir una etapa de l’any 1933 al 1936 amb unes falles realitzades per Francisco Climent Mata. Els fallers es reunien en casa d’Albert Martí on es fargava la falla. Als anys quaranta s’inclouen a la junta Antoni Beltran i Josep Mira. A ells s’uniren altres joves com Josep Beltran Ferri, Albert Bernabeu, Francesc Climent (fill) i Adolf Garcia Jover (pare d’Adolf Garcia, el fotògraf que tots coneguem). Ara bé, els qui ja tenim certa edat, recordem també aquelles falles en les quals als anys setanta l’artista Antoni Grau va realitzar per aleshores anomenada Plaça del Cid i els quals aconseguiren diversos premis a la secció especial... el grup de tir i arrossegament tan aconseguit artísticament del primer premi del 1975, o el segon del 1978, un gran acordió amb dos ànecs tan ben realitzats... Aquelles falles de la segona meitat dels setanta, no sols han estat les millors que s’han vist a la Plaça de la Trinitat en tota la seua llarga història, sinó que, a més a més, eren el fruit del treball d’un gran nombre de falleres i fallers, encapçalats per un ambiciós president. Vicent Biosca Guerola, va ser l’ànima màter d’aquest fructífer període per a la Falla de la Plaça de la Trinitat, tan interessant en la història de les falles de Xàtiva, tan poc analitzat pels estudiosos de la festa i tan oblidat pel pas inexorable del temps.

177

Part posterior de “Varies maneres de pintar”, Antoni Grau Cros 1976. Aquesta imatge ens treu del dubte sobre la adjudicació o no del premi al millor llibret de l’any 1976. A la part inferior dreta fotografia, hi podem veure el palet d’aquest premi posat al monument. Foto: Adolfo Garcia. Cedida per Miguel Mira Piqueres.

En agafar la presidència en maig de 1975, Vicent Biosca esdevingué una persona carismàtica, preocupada per el vessant cultural de la festa i també, perquè no dirho, incòmoda al si del món faller, per la seua tenacitat i l’enfrontament que va tenir amb la part més rància d’aquest món i amb el poder establert a la Junta Local Fallera en aquells anys predemocràtics, com veurem més endavant.

pare de la dolçaina, o si fa no fa, l’artífex de la recuperació de l’instrument en un moment de la nostra història en què l’instrument tradicional havia caigut quasi en el desús i l’oblit. Gràcies a la preocupació de la comissió per les arrels culturals valencianes, Joan Blasco va actuar a Xàtiva per primera vegada i en successius actes com l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu, mentre altres comissions desfilaven a ritme marcial de les bandes de cornetes i tambors.

1.3. El vessant cultural de la Falla El Cid als anys setanta

L’acte de presentació de les falleres majors de la Plaça El Cid anà evolucionant any rere any, fins que el 1978 es realitzà a la mateixa Plaça de la Trinitat un diumenge de matí del mes de febrer. L’escenografia va suposar un gran esforç per a la comissió i va comptar amb l’actuació del grup de danses Canyamars de Canals i de la Banda completa, més de seixanta músics de la Unió Musical Canalense, dirigida per Gerardo Cardona.

Per a celebrar el cent deu aniversari de la publicació del Llibret de Blai Bellver “La creu del matrimoni” la comissió va organitzar, l’any 1975, uns premis d’investigació de temàtica festiva i fallera, resultant com a guanyadors Rafael Alventosa Garcia, Josep Sanchis Martínez i Enric Camáñez Úbeda, en cadascuna de les diferents modalitats. També es convocà un concurs literari escolar, patrocinat per Banc de Bilbao, que tingué continuïtat els anys posteriors. La iniciativa comptava amb la publicació dels treballs guanyadors a l’acurat llibret que editava cada any la comissió. L’acte d’entrega de premis, en la seua primera edició, va tenir lloc a l’antic Gran Teatre de Xàtiva, al matí del 15 de febrer de 1976, després de la presentació de les falleres majors de la comissió. Va actuar com a presentador el catedràtic de llatí Agustí Ventura qui realitzà un parlament sobre la figura de Blai Bellver. Amenitzà musicalment l’acte el mític Joan Blasco, considerat el

178

L’esdeveniment va causar gran impacte per la seua originalitat i el rigor en l’organització. És per això que va ser mereixedor del premi a la millor presentació els anys 1977 i 1978. Pel que fa a la cavalcada del ninot, la seua participació en aquest acte mirava més cap a la recuperació de les tradicions valencianes, intentant prescindir de carrosses, camions i altres elements aliens. La fallera major i el president, sempre tancaven la desfilada a lloms d’un cavall aparellat a la manera tradicional valenciana. La falla va rivalitzar pel primer premi durant aquests anys amb República Argentina i va obtenir un premi a la millor Junta Local Fallera

Acta de constitució del premi a la defensa dels nostres valors culturals per part de l’Associació d’Amics de La Costera. Document trobat a l’Arxiu d’incidències de la Junta Central Fallera de València.

Comunicació a la Falla Plaça el Cid con a guanyador del premi a la defensa dels nostres valors culturals, 1977. Document cedit per Vicent Biosca.

Carta amb la que Joaquin Bañuls comunica la sanció imposada per la Junta Local Fallera a la falla de la Plaça El Cid per no retirar el premi a la defensa dels nostres valors culturals del monument després que el president del màxim òrgan faller xativí així ho ordenara. Document cedit per Vicent Biosca.

Comunicat d’Incidències de la Junta Central Fallera de València a través del qual deixa sense efectes les sancions aplicades a la Comissió de la Falla de la Plaça El Cid per la Junta Local Fallera de Xàtiva presidida per Joaquin Bañuls.

Falles a Xàtiva 2019

179

Una de les més importants personalitat polítiques que visitaren Xàtiva als primers anys de la transició va ser Ernest Lluch. L’aleshores professor de la Universitat de València pronuncià una xarrada sobre el contingut del seu llibre “La via valenciana” i sobre el Consell Democràtic del País Valencià que promouria la redacció d'un estatut d'autonomia i la creació d'un govern autònom. A la seua dreta veiem assegut a un jove Ximo Corts i a l’esquerra del conferenciant a Adolfo Garcia. Fotografia de 1976, cedida per Ximo Corts.

comparsa compartit amb aquesta l’any 1977 i a la millor carrossa l’any 1978. Els llibrets, impresos a la Impremta Martí, gaudien d’una acurada edició i d’un valencià normatiu. Una grata excepció si els comparem amb els que es feien a l’època. Destacant l’extensa i excel·lent explicació i relació de la falla realitzada per l’escriptor de Canals Josep Maria Ballester. És per això que la Falla del Cid va ser mereixedora del Premi al Millor Llibret durant quatre anys consecutius 1975, 1976, 1977 i 1978. Tampoc no ens oblidem d’altres aspectes com la preocupació del teatre faller que posava en escena els Diàlegs Fallers i Apropòsits, escrits per Josep Maria Ballester, a més de la relació participativa, ara del barri amb la seua falla, ara amb les fogueres d’Alacant, mitjançant visites d’aquestes a Xàtiva per a participar en la Romeria de Sant Josep o de la comissió a Alacant els dies de Fogueres. Menció, a banda, mereix la treballada i encertada crítica dels seus monuments, gràcies a l’amistat i el bon enteniment, durant tot l’exercici, entre artista i comissió.

1.4. El cas del Premi a la Defensa dels Valors Culturals de l’Associació d’Amics de la Costera Per tor açò, l’Associació d’Amics de la Costera va entregar a la Falla de la Plaça El Cid el Premi a la Defensa dels Valors Culturals Valencians la nit del març de 1977. El jurat d’aquest premi estava format per Josep Miquel Calabuig, Josep Lluís Buforn i Ximo Corts i com a secretari, Ximo Roca. Gent jove i preparada que, pocs anys després esdevindrien en personalitats d’importància en l’àmbit polític local. Aquest guardó fou una iniciativa de l’associació acabada de crear, per apropar i afavorir l’aleshores pobra activitat cultural en la festa de les falles a la Xàtiva dels anys setanta. Cal recordar als joves lectors, que el menyspreu i l’odi del món faller pel valencià i per tota manifestació cultural que fos considerada de tendències polítiques esquerranes i/o nacionalistes era constant. En aquest

180

aspecte, la festa de les falles era fidel reflex de la societat xativina del moment, on l’anomenat efecte búnquer barraqueta2, políticament parlant, s’havia instal·lat als sectors més conservadors de la festa al Cap i Casal i, per mimetisme a la resta de poblacions on existien falles. A Xàtiva, si fa no fa, va passar tres quarts del mateix. La idea de concedir aquest premi, any rere any, va quedar frustrada, en adonar-se’n del rebuig que el món faller i les institucions com la Junta Local Fallera de Xàtiva, on es trobaven fallers que abans de l’arribada de la democràcia pertanyien al “Movimiento”, van tenir cap a un premi atorgat per una entitat cultural composta per gent que formava part de partits polítics progressistes i/o nacionalistes, als qui, els del sector més conservador de les falles de Xàtiva, no dubtaren en motejar de “catalanistes” i “comunistes”, com així costa als documents oficials que va generar aquest cas i que foren entregats a Junta Central Fallera de València per part de la comissió de la plaça del Cid, davant la sanció imposada pel president de la Junta Local Fallera de Xàtiva Joaquín Bañuls Sanchis. L’episodi arribà a l’extrem de no deixar que la comissió pogués exhibir el palet d’aquest guardó al monument d’aquell any, donat que el premi el concedia una associació cultural a títol particular i no era, per tant, cap premi d’un organisme oficial. La negativa dels membres de la Falla del Cid de retirar el premi del seu monument del 1977 produí unes curioses confrontacions entre sectors fallers progressistes i el sector “oficialista” encapçalat per Joaquin Bañuls, al davant de la Junta Local Fallera. Aquesta, una vegada finalitzades les falles d’aquell any, sancionà als membres de la comissió amb l’eliminació de punts en la concessió de recompenses falleres per a l’exercici 1977-78, a més d’altres advertències de no poder participar en determinats actes... Després de les infructuoses reunions de Vicent Biosca i Josep Moscardó (delegat de JLF per la Falla El Cid) amb Joaquin Bañuls i Jesús Miguel Cuadrado (alcalde de Xàtiva), la comissió recorre al Tribunal d’Incidències de la Junta Central Fallera de València, la qual, en data del 21 de setembre de 1977, falla a favor de la Falla de la Plaça del Cid, deixant sense validesa les sancions imposades per la Junta Local Fallera de Xàtiva i desautoritzant al seu president, Joaquin Bañuls, en la seua capritxosa gestió del cas.

Junta Local Fallera

Concentració a la Plaça de Calixte III de Xàtiva el 9 d’octubre de 1977 que va iniciar la manifestació per a reclamar al Govern Central l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. Foto: Adolfo Garcia.

Aquest fet va propiciar una crisi interna al si de la Junta Local Fallera de Xàtiva, organisme que necessitava un canvi d’aires i de persones davant dels nous esdeveniments democràtics que s’aveïnaven.

El problema de fons residia en la resistència dels fallers més conservadors, els quals estaven encara al capdavant de les institucions que regien la festa, davant dels inevitables canvis polítics que anaven a produir-se. Aquest sector es va convertir en reaccionari front a l’amenaça que per a ells suposava el camí cap a la democratització, l’accés a les institucions dels partits progressistes i/o nacionalistes i la por que aquests accediren al control de la festa. La Comissió de la Plaça del Cid, despés del seu treball pel fet cultural a les falles, es va veure esguitada pels esdeveniments polítics del moment, sense desitjar-ho. Malgrat tot, en rebre aquest premi prengué consciència de la feina que havia realitzat als anys anteriors i de la seua repercussió dintre la convulsa societat xativina del moment. 2. Context sòciopolític de la Xàtiva de la Transició Democràtica L’anhelada democràcia va transcorrent a poc a poc, i encara, per desgràcia, no ha trobat adequat lloc per poder-se fiançar i tranquil·lament caminar. Que després de tant de temps esperant la llibertat, no és qüestió que un contratemps ens lleve el que hem aconseguit. A costa de tants sacrificis, mil penalitats i suplicis. Josep Maria Ballester (Estret del llibret de la Falla El Cid 1978)

Falles a Xàtiva 2019

2.1. Vida social i política a la capital de La Costera Des d’aquest aspecte hem de tractar el considerat període predemocràtic als ajuntaments, anomenat així perquè va des de la caiguda de la dictadura (mort de Francisco Franco el 20 de novembre de 1975) fins a les primeres eleccions municipals per a la formació dels nous ajuntaments democràtics (3 d’abril de 1979). Aquest és, tot just, el període temporal que ens ocupa en aquest estudi. Tal com indica Ximo Corts al seu article “Un camí cap a la democràcia”, aparegut al Llibre Oficial de La Fira d’Agost el 1979, “no va estar un camí de flors”. Hi havia molts factors en contra, un ambient hostil i manca de canals mínims d’informació per a difondre la vida soterrada que bullia a la Xàtiva predemocràtica. Cal remarcar l’empresonament de Manuel Casesnoves (qui després seria elegit Alcalde de la ciutat) per repartir propaganda de l’1 de maig obrer, o les innumerables detencions per raons polítiques, entre elles la d’Antoni Martínez Revert el 1970. La crònica negra va augmentar amb l’esclat d’una bomba a la llibreria “La Costera” el novembre de 1976. En desembre de 1973 es produí un fet que marcaria el detonant de la inestabilitat institucional en l’Ajuntament de Xàtiva. La qual s’allargaria durant el període predemocràtic. El cas és que tingué un ampli ressò un reportatge publicat a Levante EMV i signat per Manolo Hostaled i Francesc Poveda. En ell es feia un estudi seriós de la desastrosa gestió municipal, durant més de vint anys, de l’alcalde franquista Eugenio Blasco Guinart, del col·lapse industrial que patia Xàtiva i dels seus condicionaments sociològics en veure’s resignada a convertir-se en una ciutat de serveis. L’aleshores alcalde de Xàtiva i “jefe del Movimiento” Eduardo Llagaria, emprengué amb pèssima fortuna la defensa del seu predecessor. Aquest fet, entre d’altres, a més de polèmica oberta per la intenció de derruir el que quedava de l’ermita de Santana per instal·lar el nou repetidor d’UHF, van propiciar que el governador civil Manuel Pérez Olea, apartés a Eduardo Llagaria de l’alcaldia, passant a ocupar la seua plaça de notari a la població de Canals, mentre era substituït per Jesús Miguel Cuadrado, amb bona gestió com a president de la Cruz Roja de la Región de Valencia i metge de capçalera a Xàtiva. Persona afable, bon gestor i

181

El mític tir i arrossegament de Juan Huerta, que Antoni Grau reproduí per al monument plantat a la Plaça de la Trinitat l’any 1975. Al fons de la imatge hi veiem l’aleshores seu local del “Movimiento”, coneguda popularment com “Casino Republicà”. Façana hui derruïda després de la restauració de la nau de la capella del Convent dels Trinitaris. Actualment seu de l’Arxiu Municipal. En aquesta època el casal de la falla Cid-Trinitat es trobava en aquest edifici. Foto: Adolfo Garcia.

de millor talant, per als temps que corrien.

Una de les fites anuals que tenien major ressò, entre els esdeveniments que es produïen a Xàtiva era la del Festival de La Cançó de la Fira d’Agost. Com apunta Ximo Corts “curiosament finançat per un ajuntament franquista, per ignorància o paternalisme”. La fita anual agafà tanta importància nacionalment que l’ajuntament es negà que Raimon hi pogués actuar. Era un intent d’ofegar el crit de llibertat que demanava una societat que estava preparant-se per a la nova democràcia, mentre anaven constituint-se les formacions polítiques locals, tornava la llibertat sindical o d’associacionisme.

mentre lluitaven per la consecució de la democràcia: Adolfo Garcia (relacions públiques de la Falla el Cid), Ramiro Pla (Fundador i un dels primers presidents de la Falla Joan Ramon Jiménez), Vicent Gimeno (ànima màter de Molina Claret), Vicent Soler (antic president de República Argentina i en aquells anys, president de Molina-Claret), entre molts altres. Aquest últim era amb qui havia pensat l’alcalde Casesnoves per a ocupar, més avant, el càrrec de president de la Junta Local Fallera a partir de 1979 encara que veurem que açò no va ser possible.

3. Les falles a la Xàtiva de la dècada dels setanta El pa ix de la farina; la rosa naix del roser; del mar es trau la sardina i la Falla d’un carrer.

2.2. Les primeres eleccions democràtiques El 15 de juny de 1977 es produïxen les primeres eleccions democràtiques. Les legislatives es van celebrar sense incidents a La Costera. Encara que es va confirmar, poc després un rumor que circulava pel carrer a la capital de la comarca. I és que, després de la legalització del Partit Comunista, militars d’alta graduació celebraren una reunió a la Pineda dels Frares, propietat de la Família Oriol (Interviu 29 de setembre, 1977; Opinión, 8 d’octubre, 1977). Açò no va ser impediment perquè es produïren manifestacions polítiques i culturals de tota mena, incloent-hi marxes per a l’autodeterminació. Se celebraren els primers actes del 9 d’Octubre, amb la presència de Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià. Rebérem les visites d’Ernest Lluch, Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés... Amb aquest caliu les primeres eleccions municipals se celebren el 3 d’abril de 1979, amb una aclaparadora victòria del PSPV (PSOE) que obtingué el 55,32% dels vots i dotze regidors, enfront de set de la UCD, un de SI (socialistes independents) i un del PCPV. Manuel Casesnoves Soldevilla va ser nomenat alcalde a la nova Casa de la Ciutat, i prompte es veieren a la nova corporació i al servei del nou ajuntament a persones que havien estat vinculades al món faller als anys anteriors,

182

Però mai faríem res, sense pessetes ni duros, que allà on no hi ha diners tot són apretons i destrets. Així que no ens moguem a engany i mirem les coses dretes; després de lluitar tot l’any... comptem amb moltes pessetes? No se n‘eixim de la ratlla, ni mamprenguem llarg viatge, no siga que per la Falla hàgem d’empènyer el tratge. Josep Maria Ballester (Versos per a ser recitats en una presentació fallera de València als anys seixanta)

3.1. L’esclat de la festa La dècada dels anys setanta, del segle passat, suposa en la història de les falles de Xàtiva, un abans i un després. Tot a causa de la quantitat de noves comissions falleres que afloren a la part nova de la ciutat, a més d’altres que es recuperen, o es revitalitzen, al barri antic de la població. Junta Local Fallera

Al llarg de la dècada dels seixanta, sols cinc comissions falleres mantingueren viva la flama fallera a Xàtiva, es tracta de la ja desapareguda Plaça Enríquez i de les, encara hui existents, Plaça del Mercat, Tetuan – Sant Francesc, República Argentina i Espanyoleto. A finals de la dècada dels setanta, el nombre de comissions falleres a la ciutat es triplica, fidel reflex de la millora econòmica del moment, fins a comptar amb un nombre estable de disset comissions falleres durant les tres dècades posteriors. Cada comissió, al llarg d’uns quants exercicis, ha gaudit d’un protagonisme, pel que fa a la qualitat dels seus monuments i premis aconseguits, o, si més no, ha destacat en una o diverses activitats, com ara les cavalcades del ninot, les presentacions o l’edició del llibret. Aquests darrers són els tres pilars fonamentals que servixen de termòmetre per a veure l’estat en què es troba cada comissió en un espai temporal determinat.

3.2. L’increment del cens faller El 1970 el nombre de fallers i falleres a la ciutat de Xàtiva no arribava a 300 persones censades, distribuïdes en cinc comissions. Durat el període 1975 – 1980 el cens s’incrementa en quasi 2.000 falleres i fallers censats. Una de les característiques comunes que hi trobem en aquests anys és la igualtat pel que fa al número de components en el cens faller de cada comissió. El qual, pam amunt pam avall, voltava els 150 fallers i falleres, en cadascuna de les catorze comissions falleres existents a la segona meitat de la dècada dels setanta a Xàtiva. Exceptuant el cas de Sant Feliu, amb una mitjana de 85 components durant aquest període. També hi ha curiositats com el descens de fallers de República Argentina, la qual passa de 262 components el 1975 a tenir-ne 175 l’any 1980, mentrestant, sorprenentment, la comissió més nombrosa aquest any era la de Benlloch-Alexandre VI amb 190 fallers. Un altre fet destacable és el notable descens de components que han experimentat en l’actualitat les comissions falleres del centre històric de la ciutat. Aquest és el cas de Mercat, Tetuán-Sant Francesc, Sant Jordi i, fins i, tot Sant Jaume i Raval, les quals, pel descens demogràfic del seu corresponent barri, ja no han comptat des d’aleshores amb tants fallers i fallers censats. Cal esmentar els casos de Benlloch-Alexandre VI i Sant Feliu,

Falles a Xàtiva 2019

les dues úniques comissions de la part antiga de la ciutat que han vist incrementat el seu cens respecte al qual tenien fa quaranta anys.

3.3. Les comissions falleres de la segona meitat dels anys setanta Pel que fa a l’aportació que cada comissió va realitzar a la història de les falles de Xàtiva en aquest període de la transició, destaquen l’experiència de dos comissions que signaven, elles mateixes, la realització dels seus monuments. Es tracta de Sant Feliu, amb, l’aleshores estudiant de belles arts i hui professor, Joan Rubio al capdavant d’aquella iniciativa i d’Espanyoleto, amb un jove Paco Roca que iniciava els seus primers passos artístics abans de la professionalització com a artista faller. Sant Jaume va viure un moment d’estabilitat amb molts fallers sota la presidència del constructor Ángel Díaz Donoso. Tetuán-Sant Francesc va experimentar una bona dècada, amb bons monuments, llibrets, presentacions i cavalcades, presidida per dos històrics fallers, Joaquin Esplugues Pastor, des del 1969 i a partir de 1978 per Ismael Martí Gironés. La Plaça del Mercat, presidida per carismàtic José Castellano Cuenca, millorà progressivament a finals dels anys setanta, fins a aconseguir tres primers premis de presentació 1982, 1983 i 1984 i el primer premi de monument l’any 1985. Absent en aquest període s’hi troba la falla de la Plaça de la Galera o Sant Jordi, comissió nombrosa, amb més de dos-cents components, desapareix sorprenentment el 1976 i no renaix fins a l’any 1988. Al capdavant de la qual hi trobarem, durant molts anys, un bon gestor faller: Vicent Bolinches Fabra. A Selgas-Tovar trobem en aquest moment les millors falles realitzades per Antoni Sáez i fallers que tindran un paper rellevant a les falles de Xàtiva anys després, com Manolo Barajas, Antonio Úbeda, Rafael Monzó, Pedro Aldabero i Rafael Albiñana. Verge del Carme passà per moments de dificultat, després dels anys de glòria als inicis dels setanta. En aquests anys va ser presidida per Rafael Alventosa. Mentre Benlloch-

183

L’acte de presentació de la fallera major de 1978, Maria Josep Soriano Pérez, es va celebrar al vell mig de la Plaça de la Trinitat, el matí del diumenge 19 de febrer. Aquell acte esdevingué un èxit per la seua realització i vistositat. Foto: Adolfo Garcia.

Alexandre VI viu un moment d’estabilitat amb molts fallers i amb la presidència de Ricardo Martínez. Menció especial mereix la gestió d’Amador Cano Angulo, al front de la Falla Ferroviària. Hui en dia, encara són recordades aquelles falles de l’artista de Sueca d’Andreu Martorell. Malauradament, mai pogué aconseguir el primer premi de monument, encara que, veus crítiques pensen que algun any se’l mereixia. Sobretot el 1980 amb la falla que duia per lema “El pas del temps”. Una altra comissió que no destacaria, en aquest moment, tant com en anys posteriors és Joan Ramón Jiménez. La comissió de l’Hort de Mora va tenir una primera etapa interessant del 1974 al 1976, aquest darrer any precedida per Ramir Pla Pérez, qui seria posteriorment regidor a l’Ajuntament de Xàtiva. Després tornaria el 1979 sense tantes pretensions amb Rafael Cerdà Grau com a president durant els seus primers anys, fins a experimentar un fort creixement a partir de la dècada dels noranta.

3.3.1. El duel Raval - Argentina No podem oblidar-nos del fructuós període de la falla del Raval amb Agustí Perales com a president i Manolo Blanco Sancho com a artista d’aquelles monumentals falles i la consecució dels primers premis encadenats des de 1976 fins al 1981. Exceptuant l’any 1977, en el que República Argentina aconseguix el seu únic primer premi d’aquest període de la mà d’Antoni Grau. Curiosament, Argentina, la comissió més guardonada de

184

la història de les falles de Xàtiva, passà, al final dels anys setanta, per dificultats econòmiques, després del mal resultat que obtingué en organitzar un “parador faller” amb l’Orquestra Serenade l’any 1978. El dèficit que deixà aquesta experiència i els successius anys amb pocs fallers, fan que en el període temporal que tractem a l’article, no puguem parlar dels millors anys d’aquesta comissió, aleshores presidida per Josep Barberà Gozalbes. Per a això ens haurem d’esperar fins a la dècada dels noranta.

3.3.2. Els primers anys de Molina-Claret Posteriorment, després de realitzar les grans falles del Raval, Manolo Blanco Sancho signaria amb Molina-Claret les primeres falles de Xàtiva que arribaven a superar la xifra de dos milions de pessetes (de l’època) i que aconseguien el màxim guardó a la secció especial els anys 1982 i 1983. Precisament, la falla Molina-Claret que planta el seu primer monument el 1977, té als seus anys inicials un marcat accent políticocultural en tots els actes que realitzava. Les primeres presentacions es realitzaren al Cinema Avenida, amb l’actuació del grup Aplec, que acabava de treure un disc i va presentar les seues noves cançons. Van realitzar la llavor de mantenidors persones que després serien rellevants en la política local com ara un jove i reivindicatiu Ximo Corts o qui després seria director del Levante EMV, Ferran Belda. Als seus llibrets hi figuraven textos compromesos... no debades, aquesta comissió presidida per Vicent Soler qui després seria regidor socialista, tenia com a caps visibles en la

Junta Local Fallera

seua activitat a joves manifestament d’esquerres com Paco Barberà, més conegut com a Paco Fum, Ximo Roca i els Germans Gimeno, Vicent, Enric i Paco, entre molts altres. Aquest sector més radical, deixa la comissió, quan portava sols tres anys formant part d’ella, i és per això que la tasca reivindicativa de Molina-Claret és interrompuda el 1980. Tot just quan Vicent Soler deixà la presidència, per motius de cansament i per les divergències polítiques internes. A partir d’aquell any Rafael Balaguer “Quini”, amb tan sols vint-i-set anys, aconseguix temperar les friccions i incrementar la comissió en nombre de components la qual cosa va ajudar a consolidar la comissió i a guanyar diversos premis a la secció especial.

3.3.3. L’evolució de la Junta Local Fallera fins a arribar a aquest període Al llarg del segle passat sempre ha existit un Ens organitzador de les comissions de la ciutat. Aquest Ens sempre ha estat lligat amb l’ajuntament. Tanmateix, depenent del moment, aquest ha exercit un major o menor control. Durant els anys de la Segona República es denomina “Comité Central Fallero” i estava presidit pel tinent alcalde de la Comissió de Fira i Festes. El control del comité per part de l’ajuntament era tant econòmic com polític conformant una relació total de dependència. Des de l’exercici 1942/43 fins al 1960/61 l’Ens passà a denominar-se Junta Central Fallera i és, al llarg de la dècada dels seixanta quan l’Ens adquirix la seua denominació actual de Junta Local Fallera, donat que s’entén que la Central és la de València ciutat. En diverses qüestions, sobretot al Tribunal d’Incidències, aquella estava supeditada a aquesta pels seus estatuts la qual cosa actualment és impensable doncs els dos Ens són independents. Del 1943 fins a 1978 el president de la Junta Local Fallera, o Central segons el moment, era nomenat per l’alcalde de la ciutat. El càrrec requeia en el regidor que aquest estimava oportú i així feia un exercici de tutela política, econòmica i censura, del que les falles de l’etapa franquista mai no pogueren escapar. Així, en el període que ens ocupa, el President de la Junta Local Fallera de Xàtiva fou el Regidor de “Fomento e Industria” Salvador Albero Egea i, posteriorment, el Segon Tinent Alcalde i Regidor de Tràfic Joaquin Bañuls

Falles a Xàtiva 2019

Sanchis. El primer ho va ser des de l’exercici 1970/71 fins al 1975/76, mentre que el segon ho fou des de 1976/77 fins a 1978/79. De Salvador Albero es té un bon record. Industrial, de tracte afable i pacient, segons testimoni de Vicent Biosca, va estar sis anys al capdavant de la Junta Local Fallera i va demanar diverses vegades a l’Alcalde, Jesús Miguel Cuadrado, la ubicació d’un hipotètic Museu Faller al Palau d’Alarcó, aleshores edifici en perill de ruïna. Cal apuntar ací que, en aquell moment, el Palau d’Alarcó era una ubicació destinada a ser la nova Casa de Cultura. La iniciativa va anar postergant-se, donat que el cost de la rehabilitació era inassolible per a l’Ajuntament de la Xàtiva dels anys setanta. Amb el primer ajuntament democràtic es persistix amb aquesta idea, com així ho comenta Ximo Corts a l’esmentat article del Llibre de Fira de 1979, el problema va vindre quan, en aquests anys, es va buscar una nova ubicació per als Jutjats de Primera Instància i pensaren en l’edifici del Palau d’Alarcó. Definitivament, aquesta possibilitat de Casa de Cultura amb una secció habilitada per a Museu Faller, va desaparéixer. Ben coneguda va ser en aquell temps l’anècdota del famós Tir i Arrossegament que Antoni Grau va fer per a la falla El Cid del 1975. Aquest grup, tan ben realitzat, es va indultar de les flames la nit de la Cremà, pel consens de la comissió i el consentiment de Salvador Albero, amb la idea que el nou Museu Faller tingués una peça d’impacte. El grup passà dos anys embolicats en mantes al Palau d’Alarcó i finalment, després que Salvador Albero deixés la presidència l’any 1976, sense veure complit el seu somni d’un Museu Faller per a Xàtiva, l’artista Antoni Grau va comunicar a la comissió del Cid que tenia un comprador per tal que aquest conjunt de tir i arrossegament no es perdera entre les ruïnes del vell Palau d’Alarcó. Es tractava de la falla República Argentina, però no la de Xàtiva, sinó la de Gandia, la qual va pagar 75.000 pessetes, de l’època, pel famós grup, que la comissió entregà en un sobre a les monges en forma de donatiu, en l’acte de visita a l’asil d’ancians. I, així va ser com el mític Tir i Arrossegament de la Falla del Cid de 1975 es cremà a Gandia la nit de Sant Josep de 1977. A Salvador Albero el va succeir a la presidència de la Junta Local Fallera, un altre regidor de l’ajuntament. Es tracta de Joaquin Bañuls Sanchis, de fermes idees

185

conservadores i poc talant negociador. Segons varis testimonis de presidents de comissió del moment, la gestió de Bañuls es va empitjorar en agreujar-se l’ambient predemocràtic que es respirava a la ciutat. Bañuls no sabé gestionar les tensions polítiques del moment, en alguns episodis dels quals va ser protagonista, com veurem més avant. El seu tarannà aspre no li permetia tenir la mà ampla del seu antecessor en el càrrec. És per això que deixà el càrrec després de les falles del 1979 amb les primeres eleccions municipals a la vista i el canvi de la Junta Local Fallera reorganitzada per un Ajuntament Democràtic.

3.4.1. La Junta Local Fallera de Xàtiva en l’etapa democràtica És evident que eren altres temps, pel que fa al carisma, caràcter i qualitats personals dels fallers que ocupaven el càrrec de president en cadascuna de les comissions de la ciutat. Josep Barberà en República Argentina, Juan Tormo en Espanyoleto, Ángel Diaz Donoso en Sant Jaume, Josep F. Mira en Cid-Trinitat, José Castellano en el Mercat, Agustí Perales en Raval, Ismael Martí en Tetuan, Rafael Balaguer en Molina-Claret, Amador Cano en Ferroviària... persones amb sobrades facultats per a gestionar qualsevol situació compromesa. Amb tot i això, la Junta Local Fallera de l’exercici 1979/80 va estar huit mesos sense president. Interessant episodi que ara passem a relatar. Cal recordar, així ens ho han manifestat tots aquells a qui hem demanat testimoni d’aquells fets, la important feina realitzada per Rafael Ballester Ramón, qui venia exercint de secretari de la Junta Local Fallera des de l’exercici 1970/71 i a qui els distints presidents demanaren que continués durant aquests mesos de buit de poder, fins que fos aprovada la nova Junta. Així va ser que Rafael Ballester fou l’únic cap visible per a gestionar els documents oficials i en les relacions amb la Junta Central Fallera de Valencià, des d’abril fins a desembre de 1979. El primer alcalde de la nova etapa democràtica a l’Ajuntament de Xàtiva, Manuel Casesnoves, decidix reunir-se amb els presidents de les comissions falleres de la ciutat, una vegada passat l’estiu i la Fira d’Agost, concretament el 17 de setembre de 1979, amb la presura

186

de temps imposada per la necessitat de trobar un nou president a la Junta Local Fallera, donat el buit de poder creat després de l’abandó del càrrec de Joaquin Bañuls i el col·lapse en el qual es trobava l’ens una vegada celebrades les primeres eleccions municipals el 3 d’abril de 1979. En principi, s’acorda que el President Nat de la Junta Local Fallera era l’Alcalde de la ciutat. Amb la intenció, però, de democratitzar el màxim òrgan faller de la ciutat, Casesnoves insistí en què els presidents proposaren un candidat o varis i aquests siguen elegits per votació, en lloc que siga imposat per ordre d’alcaldia. Passats els mesos de setembre i octubre, encara no apareix cap candidat. Tampoc no hi ha Fallera Major de Xàtiva ni Infantil. En una urgent reunió la darrera setmana de novembre de 1979, Manuel Casesnoves porta una carta amb una candidatura, per si de cas no hi havia cap candidat, l’alcalde havia fet els deures, doncs no era desitjable que s’allargués el problema. Temps després es va saber que la candidatura era la de Vicent Soler Oliver, antic president de República Argentina i de MolinaClaret la qual cosa era comprensible donat que Soler era militant socialista i el nou alcalde estimava convenient que ocupara el càrrec algú de la seua confiança si no hi havia més remei. Aquesta carta no va arribar a obrir-se, ja que aquella mateixa nit, Ismael Martí, president de Tetuán-Sant Francesc va entregar un sobre al secretari amb la candidatura de Joaquín Esplugues Pastor, conegut faller i expresident de les falles Cid-Trinitat i TetuanSant Francesc. Una vegada llegida l’única candidatura es procedix a la votació i és aprovada sense cap vot en contra. La següent setmana, el 6 de desembre de 1979, faltant sols tres mesos per a falles, s’aprova en assemblea general la composició de la primera Junta Local Fallera de l’etapa democràtica, de la història de les falles de Xàtiva. La nova Junta presidida per Joaquín Esplugues, comptava amb Tomàs Vinaches i Manuel Barajas com a vicepresidents, Rafael Ballester continuà la seua llavor de secretari, auxiliat per José Antonio Reig com a vicesecretari, Julian Peris feia les funcions de Tresorer i els vocals eren cadascun dels delegats de Junta de les diferents comissions de la ciutat.

Junta Local Fallera

La Cort d’Honor acudia a l’escenari en grups de quatre o cinc parelles de falleres i fallers. Tot degut a l’amplitud de la plaça. Al fons veiem el Palau d’Alarcó amb les parets empaperades de publicitat sindical. Foto: Adolfo Garcia.

plaça passà a denominar-se Plaça de Blasco Ibáñez, mentre tornava a canviar el nom pel de Plaza del Cid l’any 1940.

4. Falla El Cid. La comissió de la Plaça de la Trinitat -Tot açò què és? -Una Falla. -Puix, pel que ací es perfila sembla el fi d’una batalla de les que guanyava Atil·la: que, així per tot escampada no té trellat ni sentit. -Ja la veuràs, ja, plantada en la placeta del Cid. Mire-la, ací té l’esbós, i ací damunt la maqueta. Ara, ajuntant cada tros quedarà del tot completa. -I no li sobraran peces? -Ja procuraré que no. Encara que les veja esteses, sé d’elles l’aplicació.

Amb la lògica aturada pel període de la Guerra Civil Espanyola, durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta, es planten un total de huit monuments, constituint-se la comissió de forma intermitent i sense continuïtat. Tot gràcies a la persistència de l’empresari Antonio Beltran Ferri qui va presidir la comissió durant sis anys. Destaquem el Primer Premi aconseguit el 1947 amb el monument que duia per lema «Cinelàndia», realitzat pel polifacètic artista local Vernia. El 1956 es va plantar l’última falla d’aquest període i van transcórrer díhuit anys fins que, amb el moment d’eclosió de noves comissions falleres a la ciutat, els veïns de la Plaça de la Trinitat plantaren falla novament el 1974. L’impulsor de la iniciativa va ser Vicent Sanchis Bernabeu, de malnom «El Gandumbero», aleshores propietari del supermercat Spar instal·lat a l’avinguda de Selgas.

Josep Maria Ballester (Fragment del diàleg d’introducció a l’explicació de la Falla del Llibret de la Plaça El Cid 1977).

4.1. La reaparició en 1973/74 La Falla de la Plaça de la Trinitat és la degana de les falles de Xàtiva, des que en 1865, de la mà de Blai Bellver, es realitza el primer monument faller que es planta fora de la ciutat de València. Duia per lema “La pesca de l’aladroc” i el seu artista va ser el fuster Jaume Garí. Des d’aquella primera experiència fallera, i amb el dubte de si als dos següents anys hi hagué de bet nou monument a la plaça, no tornen a plantar-se falles en aquest indret fins a 1933 de la mà del mestre Francisco Climent Mata, qui realitzaria consecutivament cinc monuments per a la comissió. Cal recordar, com hem apuntat abans, que durant el període de la II República Española aquesta

Falles a Xàtiva 2019

Vicent Sanchis aconseguí que el jove Manolo Blanco Sancho signés la realització del monument i contactà amb una marca comercial d’arròs (Arroces La Cigala) per al seu patrocini per la qual cosa al cadafal hi figurava una gran cigala vestida de cuinera i fent peripècies per a arribar a final de més. El mateix president signava al llibret d’aquell any els versos de l’explicació de la falla, atés que «El Gandumbero» era un assidu versador als llibrets de falla d’aquest període. Després la grata experiència del retorn de la Falla Degana al panorama faller xativí, Vicent Sanchis deixa la presidència de la comissió molt disgustat pels problemes familiars que va tenir amb la que va ser Fallera Major del 1974, Elena Díaz Irles, a més de ser baixa com a faller. En front d’aquesta situació l’empresari Vicent Biosca Guerola accedix a la presidència en una junta extraordinària del mes de maig de 1974. 4.2. La presidència de Vicent Biosca Guerola En el seu primer any al capdavant de la comissió, Biosca, ja va deixar veure les ganes d’activar l’inquietant panorama faller xativí. Nombra una junta executiva farcida de gent jove amb esperit renovador. El vicepresident era Avelino Mallea, el secretari Emilio Llanderal i es potencia la

187

L’acte d’entrega de premis de 1978 es va celebrar al Reial de la Fira. La comissió aconseguia per segon any consecutiu el premi a la millor presentació. Foto: Adolfo Garcia.

És per això que l’oficina d’aquest comerç, es va convertir també en l’oficina de la falla. Quan hom volia trobar a Vicent Biosca, ja fóra faller o no, per qüestions de la seua comissió, allí estava el seu president en horari laboral pel qual fos necessari. comissió de festejos, al davant de la qual estava el fotògraf Adolfo Garcia, posterior regidor socialista després de les eleccions municipals de 1978. Vicent Biosca Guerola, va nàixer a València el 17 de setembre de 1936, “vaig nàixer en plena Guerra Civil però recorde la meua infància en la postguerra, en una València castigada, on es passava fam i mon pare, sense oportunitats laborals, va decidir que ens hi anàrem a Font la Figuera, el seu poble” ens comenta emocionat Vicent Biosca. “Allí, almenys podíem menjar del que donava el camp” continua... “A finals dels anys quaranta, els meus pares troben feina a Canals en un moment en què el tèxtil comença a pujar. Així que, per a no fer tant de viatge passarem a viure a Canals on recorde una joventut molt bonica... amb els meus germans, José Luis i Ramón, anava a estudiar música a la Canalense, és per això que, quan ja estava treballant a la Ferry’s, vaig demanar fer la mili de voluntari com a músic a la Banda del Ministeri de l’Exèrcit a Madrid. Jo tocava l’oboé. En tornar em vaig reincorporar a la fàbrica però mon pare, que era comercial, va agafar la corresponsalia de Xàtiva de Transportes La Ibense i finalment allí se n’anàrem a viure...” “Com veus, jo he viscut en molts llocs, la que realment és de Canals és Conxa, la meua dona, perquè tots els meus fills van nàixer en Xàtiva i d’allí es consideren”. El matrimoni Vicent Biosca – Concepció Peris té molts bons records dels anys seixanta i setanta a Xàtiva “vivíem al Carrer En Gai, encara que després ens traslladarem a l’Albereda. En aquells anys van nàixer les nostres filles Mª Àngels, Susana, Immaculada i Ana Maria i Vicent, el nostre menut...” continua Vicent parlant de la seua feina... “Jo tenia diverses ocupacions i ho portava tot al tall... Era copropietari, junt amb Pepe Morata, d’una fàbrica d’envasos de fusta per a fruits en la carretera de Lloc Nou. Aquesta empresa tenia el seu despatx al núm. 2 de la mateixa Plaça del Cid, on jo tenia un comerç de pinsos, eines i guarnició per a animals”.

188

Amb aquesta situació Vicent Biosca s’apuntà a la falla de la plaça on tenia la feina des del primer any de la seua re-fundació. Quan uns veïns del barri anaven buscant nous fallers l’any 1973. Biosca, sense tindre experiència en falles, en ser persona meticulosa i exigent en si mateix, transmet el seu tarannà a tota la comissió, aconseguint en cada activitat realitzada el màxim perquè la Falla de la Plaça de la Trinitat recuperarà el protagonisme que mai hauria d’haver perdut. Així és que, any rere any, la comissió augmenta el seu nombre de components i d’activitats, com hem indicat més amunt. Aquesta forma de ser del nou president prompte dona els seus fruits, com hom pot veure al llistat de premis aconseguits durant els quatre anys de Vicent Biosca al capdavant. Pel que fa al monument, la comissió compta amb Antoni Grau Cros3 com a artista, atés que Manolo Blanco adquirix altres compromisos i tot tenint present l’amistat entre Grau i Biosca. Es pot afirmar que la idea de la falla naixia de tots dos, encara que el punt de sàtira necessari anava a càrrec d’un escriptor que mai havia col·laborat a les falles de Xàtiva. Es tracta de Josep Maria Ballester Juan, natural de Canals i poeta amb una llarga trajectòria fallera a la ciutat de València. Vicent Biosca contacta amb l’escriptor canalí, aquest accepta l’encàrrec, després de la negativa d’Enric Camáñez Úbeda, aleshores prolífic versador de llibrets de falla, en realitzar la crítica per al monument de la Falla del Cid, atés que ja tenia prou falles amb les quals col·laborava.

5. Vicent Biosca i Josep Maria Ballester. Una fructífera relació Vaig rebre un besa-la-mà del president de la falla dient-me que l’endemà,

Junta Local Fallera

Imatge Josep Maria Ballester als anys cinquanta. Amb quaranta anys el poeta de Canals es trobava a la plenitud de la seua vida. Treballador de banca, la seua vida a València el duu a ingressar el 1956 a Lo Rat Penat. Foto cedida per Pedro Vila.

sense pretext ni contalla, acudirà al casalet, a l’hora que m’indicava per a xarrar un poquet d’assumpte que interessava. Vaig acudir, que Biosca, malgrat ser tan bon amic, xilla i se’n passa de rosca, si no el crec o el contradic. En veurem s’alçà al moment, saludant-me entusiasmat. I m’abraçà fent patent nostra entranyable amistat. Josep Maria Ballester (Fragment del diàleg d’introducció a l’explicació de la Falla del Llibret de la Plaça El Cid 1978)

5.1. Un autor de prestigi als llibrets de las falles de Xàtiva Segons Biosca, el fet principal que va causar la negativa d’Enric Camáñez va ser que aquest treballava com a impressor linotipista a la Impremta Mateu i Vicent Biosca volia que el llibret de la seua comissió s’imprimirà a la impremta Martí, propietat del seu amic Ismael Martí Gironés, altre col·laborador literari assidu als llibrets dels anys setanta i huitanta. Com diu la dita, no hi ha mal que per bé no siga, i així fou, doncs amb la ploma de Josep Maria Ballester, la falla del Cid va gaudir d’uns llibrets d’una qualitat literària al que la resta de llibrets editats per les altres comissions de la ciutat de Xàtiva no podien igualar. És per això que des del 1975 fins al 1978, la Plaça de la Trinitat va lluir el palet del premi al Millor Llibret als seus monuments sense cap mena de discussió. És necessari aturar-nos ací, per comentar als lectors més joves, que aquells llibrets de fa quaranta anys, no tenien res a veure amb els «llibrots» fallers actuals on trobem gran quantitat de pàgines amb articles més o menys erudits, en detriment de l’explicació de la falla, motiu pel qual s’edita el llibret, cada vegada més breu i de qualitat literària cada cop més dolenta. Aquells llibrets dels anys setanta, encara conservaven l’essència de l’explicació de

Falles a Xàtiva 2019

la falla tal com Bernat i Baldoví o Blai Bellver ho feren en el seu dia. No debades, fins ben entrada la dècada dels huitanta, solament es contemplaven els fulls dedicats a la crítica del monument per al concurs del Premi al Millor Llibret. És a finals dels anys huitanta quan comencen a contemplar-se, dintre d’aquest concurs, tant la resta de continguts, com l’estètica del llibret.

5.2. Josep Maria Ballester Juan. Aproximació a la seua biografia Josep Maria Ballester Juan nasqué el 18 de febrer de 1910 a Canals i v passar la infància al carrer Baix (Sants de la Pedra) al cor de la vila canalina, acudint a l’única escola que tenia Canals aleshores, la regentada per Antonio Arnau, que es trobava al costat de l’antic ajuntament (juntament amb l’edifici del Patronat). Va començar a treballar als 14 anys com a “escrivent” al molí fariner de Ferri i passà a les oficines del Banco Español, per recomanació de Salvador Ferri, en obrir-se la sucursal del banc a Canals l’any 1925. Amb tan sols 17 anys va ser ascendit a “pagador” i encarregat del canvi monetari del mateix banc, però a l’oficina de zona de Xàtiva, on el 1927 es traslladà a viure temporalment. El 1936, iniciada la Gerra Civil Espanyola, el jove Ballester es trobava treballant a la sucursal d’Albaida quan va ser mobilitzat, actuant com a comissari de l’exèrcit republicà.

189

Llibret Falla Plaça del Cid, 1975. Premi al millor llibret. La portada és una composició on hi veiem la realitzada per Vernia per al llibret de la mateixa comissió l’any 1947.

Llibret Falla Plaça del Cid, 1976. Premi al millor llibret. La portada és una altra composició d’estil racionalista, amb dues tonalitats, realitzada per la Impremta Martí.

No ens consta que tingués una clara i destacada actuació política; encara que assolí una representació sindical en temps de guerra, actuant com a secretari d’UGT i al davant com a comissari polític per la qual cosa sofriria, anys més tard, una dura repressió laboral.

democràtics. És per això que, mentre Ballester gaudia d’una bona feina i d’una plàcida vida a València, al seu poble natal durant les vacances d’estiu de 1947, sofrí injustes acusacions i maltractes físics arran del frustrat atemptat, de confusa autoria, que va tenir lloc al pont de la via del tren que creua el Barranc del Toll.

En 1939, acabat el conflicte, fou sancionat, com tants altres professionals, ara treballadors de grans empreses, ara funcionaris. Per la qual cosa perdé el seu lloc de treball, atés que, l’aleshores ja anomenat Banco Español de Credito, dugué a terme una forta repressió contra aquells empleats que es donaren a conéixer com republicans. Ballester, amb trenta anys complits, es trobà Canals amb la vida truncada, veient com passaven els primers anys de la postguerra treballant al camp. És per això que marxa a València, on realitza feines d’escrivent, aconseguint ser readmés al banc l’any 1943. Anà destinat a la sucursal del Grau de València i fixà la seua residència junt amb la seua dona Nieves Molina Martínez a l’Avinguda del Port, on visqué fins a la seua jubilació. Nascuts a València, en aquests anys, són els seus dos fills Josep i Neus. Malgrat tot, Ballester no perdé la seua vinculació amb Canals, tornant a festes i a l’estiu, quan la feina li ho permetia. La societat canalina de la postguerra romania amargada, hostil i encara guardava rancúnia, en front de moltes persones que ho van donar tot anys enrere pels valors

190

Malgrat les recialles que la en la mobilitat de les cames que les tortures li deixaren de per vida, mai demostrà odi ni guardà rancor contra els “denunciants”, a qui abans havia tingut com a amics4. A la dècada dels 50, Ballester ascendí professionalment passant a l’oficina principal del Banesto al carrer Joaquim Sorolla. En la mateixa passà la resta d’anys de la seua vida laboral fins al 1970, any de la seua jubilació anticipada –als seixanta anys- per motius de salut. És en aquest moment quan tornà al poble. Amb el cos maltractat, però ple d’il·lusions, volgué passar els últims anys de la seua vida a Canals, habitant en una casa de la plaça de l’Església, on morí el 10 de gener de 1979, mentre als seus peus estava alçant-se l’estimada foguera de Sant Antoni, tantes vegades lloada per ell als seus poemes.

5.3. L’escriptor i la seua obra Els seus primers escrits –prosa en castellà- aparegueren en la publicació del partit de Primo de Rivera en Canals:

Junta Local Fallera

Llibret Falla Plaça del Cid, 1977. Premi al millor llibret. A la seua portada hi ha una fotocomposició del fotògraf Adolfo Garcia.

Llibret Falla Plaça del Cid, 1978. Premi al millor llibret. Portada amb una fotografia d’Adolfo Garcia i tipografia anglesa impresa en daurat.

Patria y Unión, que va dirigir Raimundo Sales a les acaballes de la dictadura (1928-1930). Segons l’historiador Alfons Vila5, és en aquests anys, d’inquieta joventut, quan entra en contacte amb l’ampli grup de versadors de la comarca com ara Joaquim Ramon Ferrer (el Peliblanc), Ramón Morales (el Privat), José Boluda, José Guerrero, Enrique Sanz (el Sec), Vicente Grau (el Calerer) i Julio Real (el Niño Julio). Influenciat per tots ells, Josep Maria Ballester va adquirir el seu propi estil, com es veu en les nombroses col·laboracions poètiques als programes de festa local, dels quals n’era assidu, des de la postguerra fins als últims anys de la seua vida.

Ballester, influenciat per aquest ambient literari a la ciutat de València, promogué juntament amb el seu amic i també poeta, Josep Boluda, la Penya el Cabrerot, que agombolà a la pràctica totalitat de versadors de l’Alcúdia de Crespins i Canals: J. Boluda, Vicent Molina, Joaquim Morales, els germans Arnau (Pusa),... duent avant una lluïda tasca de conservació del fons poètic que havien anat acumulant els seus integrants durant dècades.

La seua vida al cap i casal el duu a ingressar el 1956 a Lo Rat Penat6, on des del 1948, Carles Salvador organitzà la Secció de Literatura i Filologia i des del 1951 va organitzar uns cursos de llengua que popularitzaren les Normes de Castelló entre els escriptors valencians. Encara que no tenim document que ho acrediten, si analitzem la gramàtica i el lèxic utilitzat als seus escrits, sí tenim raons de pes per a pensar que Ballester va participar en aquests cursos. Del que sí que tenim certesa és que allí va conéixer a joves intel·lectuals que formarien part de la futura resistència cultural en ple franquisme: Francesc Ferrer i Pastor, Enric Matalí i Timoneda, Vicent Sorribes, Vicent Ferrís o Ismael Rosselló entre d’altres.

Falles a Xàtiva 2019

Com apunta Alfons Vila, si fem una comparació entre els autors locals d’aquests anys, caldria destacar dos detalls personals: a) La bona relació que va tindre amb el Peliblanc i Miquel Maset Real –“mestres” del panorama literari local en la Canals dels anys quaranta i cinquanta- i la influència que projectaria sobre Francisco Bru “El Casolero”, encara que, des de l’inici de l’anomenada “Batalla de la Llengua”, les relacions amistoses es van tornar fredes i cadascú prengués un camí ideològic distint... i b) La seua formació gramatical, tot i ser dolenta, estava molt per damunt de la que posseïen, d’entrada, altres autors, per la seua formació als cursos de Carles Salvador a Lo Rat Penat i la seua convivència amb poetes d’aquesta entitat. El que sí que queda clar en les seues composicions de caire festiu és l’absència d’una normativa clara en utilitzar un vocabulari i unes estructures col·loquials per tal de defugir de les composicions erudites que sí trobaríem en els seus escrits de caire Pairal7 i Romàntic.

191

En la presentació de 1977 la comissió de la Plaça El Cid va estrenar la peça teatral “Homenatge a l’artista faller”, escrita per Josep Maria Ballester per a la ocasió. En la imatge veiem al president i l’autor parlant al públic des de la platea del Gran Teatre i a Palmira Guerola, Fallera Major d’aquell any, fent entrega d’un ram de flors a Nieves Molina, dona de Ballester. Foto: Adolfo Garcia.

A banda de les seues composicions poètiques, es coneixen més de tres-centes recopilades amb un mecanoscrit elaborat per ell mateix al final de la seua vida, Ballester va escriure un munt de textos en prosa per a diverses publicacions i obres de teatre, entre les quals destaquen Dos anglesos en una alfareria, La baralla del Mallol, un Miracle de Sant Vicent Ferrer anomenat “La Profecia” i diversos a propòsits fallers, entre ells un per a la Falla Cid – Trinitat de Xàtiva l’any 1977. També és d’ell la lletra de l’Himne a Canals. Malgrat tot, el fet que les úniques vies de publicació que utilitzà foren els llibres de festes, principalment els de Canals, i llibrets de falles, han reduït el seu radi d’expansió i coneixença i, com opina el seu gendre Pedro Vila, ben bé podria plantejar-se fer un redescobriment més ampli d’aquesta. Per a mostra de la seua qualitat literària podríem posarhi molts exemples. Transcrivim, però, un breu poemari dels que apareixien als llibres de festes de Canals on podem veure la riquesa de vocabulari i la dificultat en la composició d’aquesta breu trilogia sobre la construcció de la Foguera de Sant Antoni, escrita en versos alexandrins (dotze síl·labes).

LA SOCA, LA LLENYA, LA FOGUERA.

xiulant al vent amb una remor que aterra. Rèptil monstruós, a l’esclafit de tralla, arrapa les parets, brama i s’encalla, corbant balcons i reixes per on passa. I en un trontoll horrible que esgarrifa, deixant espés fullam negra catifa, com un bòlid, triomfal, entra a la plaça. II)

La llenya

De gom a gom de llenya està la plaça formant tupit i enmaranyat boscatge. Que en llur revolt i desgrenyat ramatge tapissa la façana de tota casa. Del poble, la gran flora s’entrellaça en un estret feix que viatge a viatge, en un dur arrosseg, del lluny paratge, ja en al curull el Goleró ultrapassa. Frondós estany de plàcida harmonia de fulles irisades d’un fi marbre, d’estranya i excitant policromia. Verger flairós de tota mena d’arbre, que guarda impassiu a què arribe el dia que el foc voraç el destrosse barbre.

III)

La foguera

Quaranta esporgadors dels de més fama, en el difícil art de la destraleta, amb gran desplegament d’esquerra a dreta, Despullen els cimals de tota rama. De pins, al mig la plaça, surt l’entramat Que, a poc a poc, penent corpenta, dreta, -per aquests artesans tan destres fetaCercat el cer, airosa s’encarama. Fantàstic monument, gegant foguera,

La soca

Al mos del fi xerrac, cau l’arbre a terra bronxint la fulla i cruixint la branca. Clavant-se la resta el tir a l’anca. Per traure’l del bancal brava es desferra. Pel pedregós camí, que el tronc esguerra, llançant com fona tot cantell que arranca, galopa envolta en polseguera blanca,

192

Junta Local Fallera

La comissió de la Plaça de la Trinitat sempre va mostrar públicament el seu agraïment per l’aportació literària de Josep Maria Ballester. Aquesta és una de les seues últimes imatges captades de l’escriptor. Concretament al sopar homenatge a la Fallera Major de 1978 Maria Josep Soriano. Foto: Adolfo Garcia.

Que s’alça majestàtica i austera. Conjunt d’enginyi i art que a un temps allotja. Ciclop presumit en tratge de pinotxa, Als peus collar fet d’encenalls de botja I el clàssic taronger com a cimera. 6. Josep Maria Ballester i el món faller

escriptors, un refugi per a publicació en la nostra llengua en els llibrets fallers de la València dels anys quaranta. Tot i tenir la valentia suficient per a publicar en valencià en eixos temps, en què la censura estava sempre a l’aguait d’aquestes manifestacions vernacles, les quals, encara que consentides, estaven controlades per la dictadura franquista. Com hem vist abans, des de 1943 Ballester i la seua família, establixen la residència a l’Avinguda del Port de València, és en aquests moments quan entrà en relació amb el món faller, participant activament en la realització de nombroses crítiques de falla, poemes dedicades a les falleres majors i fent el paper de mantenidor en moltes presentacions falleres dels anys cinquanta i seixanta. El nostre poeta no pogué defugir de la poesia de “cortesia social” necessària per a aquests esdeveniments fallers, encara que tenim exemples de poemes d’aquest període on s’aprecia la gràcia i la rapida i fluida comunicació amb el receptor com ara els poemes de les imatges.

-Tu no has sigut mai faller? -Si, per això sé el que és: un desagraït quefer que du maldecaps només. Si tu ho saps massa de sobra. Això és barallar debades. Si per gran que siga l’obra sempre sentireu xarrades: “Si s’han fet en la metralla, si s’han farcit la barcella” Quan no sobra de la falla ni per a una paella.

6.1. La Falla Conserva – Berenguer Mallol Josep Maria Ballester (Estret del diàleg “Que té la Falla?” del llibret de la Falla El Cid 1978).

Josep Maria Ballester era, per damunt de tot, un poeta senzill, popular, costumista i narratiu, ric en lèxic i en expressions. Va retratar en valencià, i a l’estil dels poetes pairalistes successors de Teodor Llorente, la gent i els paisatges del poble, així com els esdeveniments de la vida diària. No debades la seua ploma era d’allò més adient per a la poesia de caire festiu i va estar fermament enraigada en l’eclosió de la festa de les falles a finals dels anys quaranta a la ciutat de valència. No cal dir que el nostre poeta va trobar, com altres coetanis

Falles a Xàtiva 2019

La Falla Conserva - Berenguer Mallol és una comissió fallera amb molta tradició, on la majoria de falleres i fallers han nascut al barri de la Conserva situat al Grau de València. En aquest barri obrer els veïns treballadors de la indústria de fàbriques d’oli, sabó, cristall, farines i conserves s’unixen per formar una nova comissió. Està documentat el seu inici el 1928 quan un personatge carismàtic del barri anomenat Vicent el de l’oli, Joaquin Serrano i Vicent Aviñó, entre altres, van posar en peu la primera falla, que portava per lema “I de les aigües brutes, que?” de Josep Muria i Pastor. Un orinal i una columna rematada per un personatge amb cap d’interrogant i amb un bastó d’alcaldia a la mà, és el remat d’aquesta falla que feia referència als desguassos, séquies i altres problemes

193

Esbós de "I de les aigües brutes, que?" de Josep Maria Pastor. La primera falla plantada al barri de La Conserva, l’any 1928, va tenir una rèplica exacta a la plaça Sant Jaume cinc anys després, feta pel mateix artista i adaptada a la Xàtiva “Ciutat de les mil fonts”. Imatge presa de la revista Impresiones, març 1928.

Conserva – Berenguer Mallol, comissió molt guardonada als premis de Concurs Faller de Teatre organitzat per la Junta Central Fallera de València. Precisament la preocupació pel fet teatral en el si d’aquesta comissió s’origina als a propòsits escrits per Josep Maria Ballester als anys cinquanta i seixanta, encabits dintre de les presentacions falleres que organitzava la comissió, primer al Teatre de La Marina i més tard a la Sala de Festes Torremar, mítica a València i propietat de la comissió del barri de la Conserva, a partir dels anys seixanta.

amb l’aigua que es devien solucionar. Precisament l’esbós d’aquest monument del 1928 coincidix amb el de la falla plantada Xàtiva el 1933 per la comissió de la Plaça Sant Jaume, abans Méndez Núñez, com podem observar a les. La qual cosa ens indica que en aquell moment les falles de Xàtiva ja reproduïen cadafals que anys enrere s’havien plantat a la ciutat de València. La comissió de La Conserva va plantar falla de manera consecutiva fins al 1936, tot degut a l’aturada provocada per la Guerra Civil i els anys de dura postguerra i no ho tornà a fer fins dotze anys després, quan Josep Maria Ballester participa, juntament amb els veïns del seu barri, en la iniciativa de la refundació de la comissió l’any 1948. I va ocupar des d’aquell any, i al llarg de vint anys, distints càrrecs en la seua junta executiva. El nostre escriptor viu un període fecund de més de vint anys pel que fa a la literatura fallera, la qual alternava amb altres textos per a programes de festa o obres de teatre. Va realitzar la crítica per al llibre de la seua falla, durant tots els anys que va pertànyer a ella, així com per a falles veïnes que li ho encomanàvem. És per això que rebé molts premis al millor llibret en la convocatòria que anualment realitzava Lo Rat Penat. Altra de les facetes on Ballester es desembolicava amb soltesa era la de mantenidor de les presentacions falleres. Amb el seu enginy inherent amenitzava les exaltacions a les falleres majors amb els seus parlaments i poemes escrits per a l’ocasió i dedicats a la persona protagonista de l’acte. Finalment, hem de destacar la tradició teatral de la Falla

194

Com a fet curiós cal destacar que els descendents familiars més directes de Josep Maria Ballester, malgrat la seua marxa a Canals després de la jubilació d’aquest, no ha deixat mai de pertànyer a aquesta comissió fallera. Tal és així que enguany, 2018, la seua néta Mariní Vila i Ballester és la fallera major de la Falla de la Conserva i els seus rebesnéts Marta Jarque i Vila i Jordi Sánchez i Vila són fallera major i president infantils respectivament.

7. Els llibrets de Josep Maria Ballester per a la Comissió de la Plaça de la Trinitat I en veritat així era, Que darrere del complit fet, em reballà a la primera: “Tu ens faràs el llibret” -Quin llibret? -El de la falla. -Estàs poc equivocat! Fer jo el llibret? Home calla. -Sí, així ho tenim acordat. -Vicent, no ens moguem a engany. Ja quedàrem l’any passat... -L’any passat no és enguany; Deixem per nul el parlat. Mentre siga president el llibre l’has de fer tu i ara ho sóc, tin-ho present. -Xe, no sigues importú! Quantes voltes em tens dit, que et deixaries la falla per ser treball tant neguit que et servirà de mortalla? Josep Maria Ballester (Estret del discurs de mantenidor de la presentació de la Falla El Cid 1977) Junta Local Fallera

Imatge de 1953 amb professors i alumnes d’un dels cursos de llengua de Lo Rat Penat, que popularitzaren les Normes de Castelló, organitzats per Carles Salvador, assegut al centre, amb companyia de Mosem Vicent Sorribes, Francesc Ferrer i Pastor, Enric Valor, Vicent Ferrís o Ismael Rosselló. A la segona fila hi trobem al centre i mirant cap a l’esquerra a Enric Matalí i al seu costat a la única dona del grup, l’aleshores jove estudiant, Didín Puig.

7.1. Quatre llibrets de Premi Passem a descriure i comentar aquests quatre llibrets nascuts de la ploma de Josep Maria Ballester i mereixedors del Premi al Millor Llibret del seu corresponent exercici. Cal esmentar que, en aquells anys, sols s’entregava un premi en el concurs de llibret. Com també es feia a la cavalcada, presentació, ninot i la resta de concursos al marge dels premis al monument faller. És a partir del 1990 quan s’entreguen el primer, segon i tercer premi en diverses activitats, inclosa la del llibret de falla. Per altra banda, hem d’aclarir el dubte creat davant de la concessió o no, del Premi al Millor Llibret de l’any 1976. Al “Quadern de Falles, 1865-2014” de Joaquim Sánchez, ni tampoc al Museu Faller, no costa que es fera concessió d’aquest premi l’any 1976. A l’Arxiu Municipal, ni al de la Junta Local Fallera, tampoc no consta acta d‘entrega d’aquest premi. Segons testimoni dels familiars de Josep Maria Ballester, de Vicent Biosca i de la Fallera Major d’aquell any Mª José Terraga, sí que es va entregar aquest premi, de la mateixa forma que els altres anys. A més a més, tots recorden que va estar col·locat al monument d’aquell any. Consultats també els actuals membres de la comissió Cid-Trinitat,

Falles a Xàtiva 2019

Mecanoscrit original de Josep Maria Ballester escrit per a la salutació d’un llibret de falla dels anys cinquanta. Cedit per: Pedro Vila.

195

El llibret de la falla Conserva – Berenguer Mallol de 1964, escrit per Josep Maria Ballester, obtingué el primer premi al Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat.

artista i col·laborador de la comissió, a qui se li dedica el llibret. “Tan sols ens dol que un gran amic nostre no estiga present”. Veiem com vam apareguent fotografies a color en algunes pàgines. La qual cosa era un luxe per a un llibret de comissió de falla. Concretament, a la pàg. 6, hi trobem una fotografia del quadre plàstic de la Presentació de les Falleres Major de 1975: Loles Barberà Barazas i Immaculada Biosca Peris (Fallera Major Infantil). En aquella imatge aparegueren la pràctica totalitat dels components de la comissió.

per si encara conserven els palets antics, ens van dir que si hi conserven alguns d’aquella època, però no tots. El casal de la Falla El Cid s’hi trobava a la mateixa plaça, concretament a l’anomenat Casino Republicà, on hui trobem l’Arxiu Municipal, a l’antic convent dels Trinitaris. A inicis dels huitanta, abans de fer la rehabilitació de l’edifici tal com ara el coneguem, la comissió va abandonar el seu casal on hi havia premis que es feren malbé per la humitat de les parets i les goteres. A l’hora de tancar el present escrit Miguel Mira, un dels fallers més veterans de la comissió, ens entregà una fotografia de l’arxiu d’Adolfo Garcia, on veiem dipositat al monument d’aquell any el premi al millor llibret 1976, a la part inferior dreta de la imatge. La qual cosa aclarix tots els dubtes.

7.1.1. Pobra Taronja Exercici faller: 1974-75 Format: 17 x 24 cms. Qualitat: Portada cartolina couxé 25025 grams. Interior paper estucat mate 90 grams. Núm. de pàgines: 38 pàgs. (26 text – 12 publicitat) Impremta Martí El llibret duu en la portada una fotocomposició on es reproduix una antiga portada que l’artista local Vernia va realitzar per a la comissió als anys cinquanta. En la salutació se’ns recorda la recent mort del polifacètic

196

Trobem una doble pàgina titulada “La Dona en la Falla” amb la fotografia de les dotze falleres reines d’aquell any. Reina de la Simpatia, de la Despertà, de la Font, de la Bellesa, del Casalet... Aquest era un costum amb el qual es distingia a algunes falleres de la Cort d’Honor. Com a curiositat hi trobem l’esbós de la primera falleta infantil que va realitzar Paco Roca Chorques. El seu lema era “Mary Poppins” i la va realitzar a uns baixos del carrer En Gai.

La relació i explicació de la falla: Per primera vegada era a càrrec de Josep Maria Ballester. La qual cosa es nota per la quantitat de pàgines dedicades. Introduix l’explicació un surrealista diàleg faller entre dos veïns que passejant pel carrer Montcada es troben, de sobte, una Falla i un li la explica a l’altre... - Però, m’hauràs d’explicar ben clar l’argument que té, per si la pense plantar en ma casa l’any que ve. - Jo? No tinc inconvenient en contar tal meravella. Acostem-nos un poc a ella i te l’explique en un moment. Així dona peu a l’explicació, pròpiament dita, del cadafal. Que porta el lema de Pobra taronja. D’ Amèrica a Carcaixent vingué la planta primera que, amb una marxa creixent, com arrossegada pel vent, s’escampà per La Ribera.

Junta Local Fallera

El poeta relata en quintetes d’art menor l’expansió de la taronja i els seus beneficis econòmics i la, en aquell temps, crisi que patia. Obriren novells mercats per tota Europa a l’amplura … i dormiren confiats. Degudament espatllats per una venda segura.

7.1.2. Diverses maneres de pintar Exercici faller: 1975-76 Format: 17 x 24 cms. Qualitat: Portada cartolina couxé 250 grams. Interior paper estucat mate 90 grams. Núm. de pàgines: 56 pàgs. (40 text – 16 publicitat) Impremta Martí La portada és una composició d’estètica racionalista, en dues tonalitats, feta a la Impremta Martí, amb dues imatges típiques de la Plaça de la Trinitat, la portada de La creu del matrimoni i l’esbós de la falla d’aquell any.

I des de llavors, prebenda són les esferes massisses que com a pròdiga renda, omplin el barjol d’Hisenda en talecons de divises.

A la primera pàgina hi trobem la dedicatòria que denota la intenció per donar-li un sentit a tot el que es feia a la comissió: “A Blai Bellver i a tots els homes d’aquest País, que com ell van fent-lo millor.”

Però, ai! Pobra taronja. Com t’has fet i t’has quedat. No caps ja en cap llotja ni com adorn, ni com a bronja, et volen en cap mercat!

A la Salutació, signada per la comissió, se’ns recorda el cent deu aniversari de La creu del matrimoni i, seguidament, hi trobem un extens programa de festejos i la crònica de la presentació amb la imatge a color.

Seguidament passa a relatar l’escena central, en la qual trobem un monumental molí, del que l’autor diu que ja en aquell moment no eren més que “Atracció de Turisme”. Al remat dues aus de carronya estan menjant mitja taronja perquè “realment està mig morta”. La primera escena es tracta del famós Tir i Arrossegament que arrossega una collita malbaratada pels baixos preus: I així, eixos potros tan bells de ressonants cascavells i vistosa guarnició, sols porten en llurs tropells un destartalat caixó. En la segona escena veiem que la situació no ha canviat gens ni mica, ja que el poeta reclama més atenció per a València del Govern Central. Com és la que ompli el sarró, Pot alçar ben alta la veu consentir-la un poquet es deu mentre li presta més atenció.

Josep Maria Ballester escriu un total d’onze poemes, un per a la fallera major i un altre per a la seua cort, el mateix per a la fallera major infantil i les falleres més menudes. També signa set poemes més, un per a cada reina de la Cort d’Honor. Trobem dues col·laboracions literàries, Passeig sentimental de Josep López Selles i Breu història de les falles de Xàtiva, escrita per Enric Camáñez Úbeda. També esmentem un emotiu recordatori, signat per la comissió, a les generacions anteriors que feren possible l’existència de la falla als anys quaranta i cinquanta. Com a fet important cal destacar que la publicitat va passar a imprimir-se totalment en valencià. Fet molt meritori, donat que el castellà era la llengua vehicular per a la publicitat. Pot ser que hi hagués un intent de refermar la nostra llengua com a eina vàlida per al comerç. Costum que, tenint en compte les llibertats d’idioma actuals, hui s’ha perdut, contradictòriament.

La relació i explicació de la falla:

A la tercera escena ens parla de les anomalies en el repartiment d’ajudes per al camp: Guarda alguna reforma d’ajuda o de subvencions. Que abans de dictar-se la norma s’han fet ja les particions.

El segon any Josep Maria Ballester comença amb el diàleg Xocolate amb bunyols, en el qual “Un xicon de la Costera” arriba de bon matí a la Plaça del Cid i coneix a una “Esvelta i guapa fallera” “que ve de la despertà”. El diàleg, en vers, va desenvolupant-se en frases picants i pujades de to fins que la xica decidix explicar-li el monument al jove visitat:

A la quarta escena el poeta posa el dit en la nafra sobre l’Energia Nuclear: Pera que volem centrals hidràuliques o atòmiques, que a la fi queden afòniques si amainen els temporals?

Aguanta la gana i calla, que jo, com a bona fallera, conec l’argument que té. I si tens un poc d’espera, prompte te`l relataré.

Falles a Xàtiva 2019

197

El llarg i entretingut diàleg dona peu a una no menys llarga relació i explicació, que duu per lema “Diverses Maneres de pintar”. El poeta desgrana l’argument del cadafal i les diverses escenes al llarg de cinquanta estrofes de cinc versos cadascuna i de noranta estrofes en forma de quartetes d’art menor, entre les quals ressaltem:

Com del passat n’hi ha hagut prou A temps novell, equip nou.

Qui és el que pinta?

Com tot en el món té fi, el llibret acaba ací.

La vida sembla que és una escola de pintura, on tots, amb igual fretura, volen pintar més i més.

El cas té moltes pelendengues, Que individus capacitats I amb primes tan ben pagats Es mostren molls com merengues.

De la falla enamorada que tant gaudix de soltera, pensa amb tristor que casada ja no podrà ser fallera.

El món es cavà la fosa quan judes tirà la bossa.

7.1.3. Quan Despertarem?

Eixa bossa cobdiciada de monedes maleïdes, per avarícia explotada, ha sigut fart engruixada a costa de moltes vides.

Exercici faller: 1976-77 Format: 17 x 24 cms. Qualitat: Portada cartolina couxé 250grms. Interior paper estucat mate 90 grams. Núm. de pàgines: 60 pàgs. (42 text – 18 publicitat) Impremta Martí

Si Neró inclina el dit, està ja tot decidit.

Aquest és, possiblement, el llibret més recordat d’aquest període de la comissió. Potser a això haja ajudat la seua espectacular portada. Es tracta d’un fotomuntatge, a tot color, que va realitzar el fotògraf i faller Adolfo Garcia. La composició constava d’una imatge de la cremà de la falla de l’any anterior i dos retrats de les falleres majors de l’any 1978, Palmira Guerola i Giovanna Fuset, mirant aquesta cremà des de la part superior de la imatge.

Això és el que feia ell: a més del poble oprimir el solia divertir fent-li oblidar el flagell. Destapa el caixó de pressa, i obtindràs la gran sorpresa.

Com era costum, a la primera pàgina, hi trobem la dedicatòria “A Xàtiva, la ben amada per moros i per romans. La que en mans, ja de cristians, per fidel fores cremada.”

Del que van sortint de dins envaint el món en part un gran famolenc esbart de ratons i ratolins.

Seguidament hi trobem el programa d’actes i la crònica de la presentació acompanyada per la fotografia a color del quadre plàstic d’aquell any. Després de la relació dels components de la comissió, ja es nota que aquesta va engrandint-se, veiem les pàgines amb les falleres majors i del foc, acompanyades per llurs poemes escrits, de vet nou per Josep Maria Ballester.

Així, actual i futura, és i serà la pintura. Que també avui la cultura precisa reparació. Que està a més baixa altura que en Xàtiva l’estació.

Destaquem el sonet escrit per a la fallera major Palmira Guerola Albert. Qui ha estat una de les falleres majors

198

Junta Local Fallera

més recordades de la comissió. Reproduïm ací aquest sonet perquè hom puga veure com s’escrivia un poema a la fallera major típic de l’època i dels que ja no es fan.

A la Fallera Major... Portes del nostre sol la llum divina; de nostre cel, la nítida claror; de nostre camp, l’encant multicolor; de nostres fonts, la rialla cristal·lina.

i en falles molt competent. Jo sempre he admirat les falles plantades en el carrer. Però no entre borumballes, a mig fer en un taller. Per això em va estranyar desordre tal veure en ell. Si allí no es podia entrar! H havia mal desgavell!!! A l’escena central del cadafal hi havia: Una gran cassola al foc amb flames prou avivades on es couen a poc a poc les pilleries passades.

Dus del nostrat verger l’essència fina, la tendra galanor, el ric primor. I dus de Xàtiva, que és el millor, la gràcia i l’elegància que fascina. Que tu eres, linda Palmi, tendra flor que s’obri al verger del nostre amor, al bes fragant de la brisa marcenca.

Fent honor al lema “Quan despertarem?” el poeta fa referència al gran despertador que sosté un xiquet al més alt del cadafal: Així que, fidel rellotge, tin ja el fi com aplegat i solta ta veu ferotge despertant al socarrat.

La bella entre belles, preferida; la rosa feta Reina escollida, per guapa, per fallera i xativenca. La relació i explicació de la falla: Passem a comentar breument la relació i explicació de la falla on el nostre escriptor va posar, un any més, tota la sàtira i l’enginy possibles. Així trobem al diàleg d’introducció titulat “En el taller”, versos com aquests: Puja un moment al meu cotxe i acompanya’m a un taller i veuràs d’art un “derrotxe” d’un gran artista faller. Vaig muntar, que Vicent Biosca és tan excel·lent amic que a l’instant es posa mosca si no el crec o el contradic. Entrarem en un taller que al peu de la serra cau i presentació em va fer de l’artista Antoni Grau. Un xicot molt campetxà, simpatiquíssim i atent, humil, senzillot i pla

Que si tu no ens despertes, eternament dormirem i és hora ja, no desertes, sinó… QUAN DESPERTAREM? Una de les escenes del monument que va alçar revol les falles d’aquell any va ser l’escena primera la qual pocs anys enrere va ser objecte de censura, on un carro carregat de tresors era tirat per quatre ases. El quadre suposà una crítica feroç a l’ajuntament i la seua corporació municipal, que ja demanava a crits un recanvi democràtic. Quatre homes sense talent, presos d’egoisme i lucre que eren a l’Ajuntament com les formigues al sucre. Quatre ases despreocupats que obraren tan torpement com ara ho fan enganxats tirant sense coneixements.

Falles a Xàtiva 2019

199

Així van succeint-se la resta d’escenes farcides aquests anys de crítica política. Els versos de cada escena acabaven tots amb un clamorós i desesperat crit dedicat a Xàtiva: Quan despertarem!!!

Després dels fulls dedicats a l’explicació de la falla, el llibret duu el text de l’apropòsit escrit per Josep Maria Ballester “Homenatge a l’Artista Faller”, el qual es va estrenar en la presentació d’aquell any al Gran Teatre de Xàtiva. Es tracta d’un únic acte amb set escenes i huit personatges, que transcorre a l’interior del taller d’un artista faller. En ell es veu l’enrenou de la plantà de la falla on fallers i aprenents van buidant el taller de peces, per portar-los a la plaça, mentre Martí, l’artista realitza els últims retocs. Destaquem ací el sentit monòleg, i a l’hora còmic, de l’artista faller Martí, mitjançant el qual Ballester ens transmet l’essència i les cabòries d’un artista i del seu l’ofici.

ESCENA III (Martí sol) Martí: Ja és arribat el moment (Als ninots) que abandoneu aquesta casa. Demà, al mig de la plaça sereu part del monument. Vos contemplarà la gent, entre burlesques rialles. I algú inventant contarelles per donar-li argument nou, es divertirà de prou, que per a això són les falles. I molts vos criticaran, dins la seua ignorància, els menys, donant-se importància d’entesos, vos valoraran. Però el que no sabran -perquè el nom d’ell sempre callaqui és l’artista de la falla que, amb sacrifici i desvel l’ha anat creant amb anhel perquè en l’anònim treballa.

200

De fusta, cartró, en mil trames, heu nascut a poc a poc. Dins de quatre dies, el foc vos muntarà per les cames. Vos envoltaran les flames i degueu aguantar quiets. No vos queixeu com xiquets, donant estoic exemple. Demostreu amb el vostre temple que per al foc esteu fets. Per qui ho sent és sols per tu, (Al ninot del centre) en qui he posat art i essència, treballant-te amb consciència i en amor, més que ningú. Com jo no hi ha altre algú que d’un ninot s’enamore, que no hi ha cap que millore aquesra bella perfecció. La meua gran creació. Que idolatre més i adore. Però, el foc! No, no tu no, (Trist i amb fermesa després) que una obra de tal primor no deu sofrir el rigor de tan cruel destrucció. Ans sucumbiria jo que tu, al voraç flamareig. Tu no seràs al festeig de tan paorosa dansa a morir sense esperança com el més grotesc i lleig. No aniràs. Jo et salvaré, donant-te amorós empar perquè no et puguen cremar, guardant-te segur i bé. Junt amb mi sempre et tindré contemplant-te amb alegria: que mai no resistiria un moment veure’t sofrir, que si et vera cremar de sentiment moriria. (Agafa curosament el ninot i desapareix per l’esquerra).

Junta Local Fallera

L’apropòsit és una breu, però intensa, peça teatral amb un final impactant on els personatges acaben fent partícips als espectadors per a cantar a cor l’Himne de València del mestre Serrano. Seguidament trobem un poemari còmic escrit per Enric Camàñez sobre els rellotges típics de Xàtiva. També destaquem L’article de Marià González Baldoví “Les falles, el poble i la llegua”, una de les millors reflexions aparegudes als llibrets del moment sobre el paper cultural de les falles i el seu necessari redreçament cap a un producte autòcton amb personalitat i inventiva pròpies del poble valencià. Finalment el llibret acaba amb la publicació dels treballs premiats al concurs de treballs fallers patrocinat pel Banc de Bilbao.

7.1.4. Qui Paga el Pato? Exercici faller: 1977-78 Format: 16 x 21,5 cms. Qualitat: Portada cartolina couxé 200grms. Interior paper estucat mate 90 grms. Núm. de pàgines: 52 pàgs. (40 text – 12 publicitat) Impremta Martí El llibret del 1978 té unes dimensions més reduïdes respecte als anys anteriors, la qual cosa no impedix que aquest siga considerat un dels millors llibrets dels anys setanta a les falles de Xàtiva. La seua concepció, enginy de Josep Maria Ballester, és d’allò més original i ens deixa intrigats des de la seua portada pel fil argumental que li dona sentit i alhora ens remet als primers llibrets de falles de Blai Bellver o Bernat i Baldoví. La portada torna a ser una artística fotografia d’Adolfo Garcia de la cremà de la falla de l’any 1976 amb la font de la Trinitat en penombra a la part dreta de la imatge. Imprés en lletres daurades, d’estil tipogràfic anglés, hi llegim la frase “En el precís instant de complir esta ineludible obligació...” Referint-se, és clar a l’acte de la cremà de la falla. Així trobem a la pàgina u del llibret la continuació a aquests punts suspensius: “naix la il·lusió per a la de l’any següent. Per això la falla no mor, no pot morir. És esperit i essència, d’un poble al qual l’art li és natural.” A continuació trobem a la pàgina tres un pergamí on figura imprés en lletra gòtica. “A la ciutat de Xàtiva, hui dia setze de Març de

Falles a Xàtiva 2019

l’any mil nou-cents setanta-huit, la Comissió de la Plaça del Cid, planta la seua falla al carrer.” “En ella...”, passem a la pàgina sis, “critiquem coses i vostés veuran que d’acord amb el lema elegit aquest any, el poble pla és...”, trobem ara, a la pàgina cinc, l’esbós de la falla d’Antoni Grau amb el seu lema: “Qui paga el pato?”

La relació i explicació de la falla: D’aquesta original manera, la lectura del llibret, pàgina rere pàgina, ens conduix a l’explicació de la falla la qual ja hi trobem a partir de la pàgina sis. Directament, sense preàmbuls, ni salutacions, ni publicitats, ni altres elements que enterbolisquen el fet d’anar directe a l’essència de la festa: el monument i la seua explicació. Com d’habitud, l’explicació i relació ve precedida per una introducció, a manera de diàleg, entre Josep Maria Ballester i Vicent Biosca. La conversa no té cap frase debades i és una aguda reflexió sobre el fet de ser faller: Que és tota ella un afany. Una il·lusió, una enyorança que et fa lluitar tot l’any amb l’anhel i l’esperança que siga la millor i algun premi se li atorgue, a poder ser el major, que és el que fa sonar l’orgue. Seguidament l’explicació pròpiament dita: consta de cent vint estrofes amb quartets quintets i sextets d’art menor, exceptuant l’escena quinta que està escrita al llarg d’onze dècimes. Els versos dedicats al cadafal, amb clara crítica política, fan honor al seu lema: I plantant-li un gran fanal -símbol dels que marquen ellsobraren tan maldestre i mal, que ha sigut un festival d’abusos i desgavells. I perquè no falte de res el la pantomima aquesta rifen tres ànecs a més sufragats pel poble, que és qui paga sempre la festa.

201

Les diferents escenes del gran monument d’aquell any versen sobre aspectes polítics i domèstics d’aquells temps. Com ara la impossible entrada al Mercat Comú: Desitjat Mercat Comú mítica organització. Que ni amb recomanació es digna admetre a ningú. Una flagrant camarilla que, avariciosos com són, voldrien menjar-se el món com si fóra una rosquilla. O l’escena segona que tracta els primers problemes amb l’anhelada democràcia: Més com van a la deriva per la tronada que hi ha, per salvar-se, en ànsia viva, sempre el timó en la mà, enfilen experts la proa al gran port de la Moncloa. Altra escena parlava del “Què vos passa valencians?” i la resignació que ens caracteritza com a poble: I si els valencians callàrem per ser tots uns meninfots, quan menys compte ens donàrem, ho tindríem canviat tot.

La resta del Llibre Seguidament hi trobem el llistat de membres de la comissió i, a continuació, les pàgines centrals del llibret on, a tot color veiem les fotografies de Maria Josep Soriano Pérez i Mari-Carme Mira Piqueres, Fallera Major i Infantil, respectivament. A sobre d’aquestes pàgines un paper vegetal conté els poemes dedicats a les falleres amb la Font de la Trinitat impresa al centre. El llibret conté un darrer apartat on trobem l’esbós de la falleta infantil i els noms dels més menuts de la comissió, el programa de festes, un sentit agraïment als col·laboradors que any rere any estan al costat de la falla, a més d’una versada d’Enric Camáñez sobre la renaixença de la dolçaina i el text guanyador del Concurs Literari d’aquell any. Un dels fets més destacables és que aquest llibret és el primer dels llibrets de falles impresos a Xàtiva on trobem els fulls dedicats a la publicitat agrupats al final de la publicació. La qual cosa significà un abans en el temps respecte a la resta de llibrets de falla que es feien en aquell moment. Cal tenir en compte que aquesta forma d’agrupar el bloc publicitari a les pàgines finals no es tornarà a produir fins deu anys després quan República Argentina va emprendre, a finals dels huitanta, la seua tasca de renovació del llibret de falles a la que es van afegir altres comissions de la ciutat seguint models de llibret pareguts.

8. Després de les falles de 1978 Altres escenes porten títols com Anar a l’Ambulatori és anar al purgatori o Si et criden per a votar pensa abans del vot donar, inclús una curiosa distinció entre les Xapuces cares i Xapuces barates referint-se a les obres municipals de la Casa de Cultura, el Conservatori de Música, el Museu de l’Almodí... Sembla mentida, però pel que veiem, després de la lectura de l’abundant explicació d’aquella falla del 1978, podríem fer-ne una altra falla aprofitant tots i cadascun dels versos que Josep Maria Ballester va escriure fa quaranta anys. Donat que els problemes que en ells es critiquen continuen idèntics actualment.

202

Després de l’exercici faller 1977/78, Vicent Biosca Guerola deixa la presidència de la Comissió de la Falla El Cid. En aquell moment, les tensions internes entre distints sectors de la comissió, a favor o en contra de la gestió de Biosca al capdavant del col·lectiu, junt amb la quantitat de temps que li dedicava a la Falla, en perjudici de la seua dedicació laboral i la seua família, van fer que Biosca sospesés els pros i els contres i deixés la seua comissió, fart d’enveges i malentesos. Malauradament, a la història de les falles de Xàtiva, molts casos han acabat amb final paregut. En realitat, açò li ha passat a quasi tots, homes o dones que han ostentat el càrrec de president d’una comissió fallera o de qualsevol altre tips de col·lectiu.

Junta Local Fallera

8. 1. La presidència de Josep Francesc Mira La comissió de la Plaça de la Trinitat, després de la marxa de Vicent Biosca, enfronta l’exercici 1978/79 sota la presidència de qui havia estat el secretari de la comissió els darrers anys, Josep Francesc Mira Manzanaro, altre faller carismàtic de la comissió. Les falles del 1979 iniciaren una etapa modesta pel que fa als monuments i els premis obtinguts, tot degut a la baixa ostensible del nombre de fallers i falleres al cens de la comissió i les dificultats econòmiques. Açò va repercutir directament en l’activitat cultural que venia realitzant-se any rere any des de la Plaça de la Trinitat. El que passà a partir de la dècada dels huitanta en el si d’aquesta comissió ja és matèria d’un altre estudi que no podem abastir des d’aquestes pàgines. 8.2. La mort de Josep Maria Ballester en gener de 1979 Malauradament, la salut de Josep Maria Ballester va començar a empitjorar a partir d’aquell any i el nostre poeta morí a Canals el 10 de gener de 1979, com hem dit més amunt. La seua mort, coincident en el temps, amb la marxa de la comissió de la família Biosca-Peris i d’alguns fallers carismàtics, va accentuar el canvi d’expectatives a la comissió de la Plaça de la Trinitat. Així, el llibret de 1979 intenta seguir el camí marcat pels anteriors, sense aconseguir arribar al nivell literari del qual gaudien les darreres publicacions. Amb tot i això, el versador xativí Enric Camáñez Úbeda fou l’encarregat de realitzar les crítiques als anys posteriors, la qual cosa no estava gens malament.

Falles a Xàtiva 2019

Entrega del Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. Un històric primer premi compartit. A la imatge veiem, d’esquerra a dreta, a Vicent Biosca y Palmira Guerola, president i fallera major de la Falla El Cid, i a Maria José Pla i Josep Barberà, fallera major i president de Republicà Argentina. Foto: Adolfo Garcia.

8. 3. Vicent Biosca i el mon faller a partir de 1979 Biosca, distanciat de la comissió de la seua ànima, va continuar col·laborant amb les falles de Xàtiva els anys posteriors. Conversant amb ell, ens deia emocionat: “per a mi la meua falla sempre ha sigut la de la Plaça del Cid. Per això mai he format part de cap altra. He col·laborat en qui m´ho ha demanat: recorde que vaig fer de mantenidor per a falles com el Mercat o Molina-Claret a principis dels huitanta”. La família Biosca-Peris va deixar de pertànyer a la seua comissió després de les falles de 1978. Alguns dels seus fills passaren a la Falla Ferroviària i Inmaculada Biosca Peris, l’any 1981, va ser Fallera Major de la comissió, en aquell moment presidida per Amador Cano. Vicent Biosca continua cotant-nos: “A partir d’aquell any vaig ajudar Ferroviària amb tot el que vaig poder. En la presentació d’aquell any, em vaig bolcar, era la meua filla... van guanyar el primer premi i també el premi a l’activitat fallera, sobretot pel grup de teatre que tenia aleshores la Falla Ferroviària on jo col·laborava sense ser faller...” “També vaig fer amistat amb alguns membres de la comissió i per abril de 1982 va vindre a ma casa José Antonio Reig, aleshores secretari de la Junta Local Fallera qui em va convéncer perquè formés part de la nova Junta Local que anaven a renovar aquell any...”

203

Pobra Taronja, Antoni Grau Cros, Plaça El Cid 1975. Primer premi secció especial. Foto: Adolfo Garcia

Vàries maneres de pintar, Antoni Grau Cros, Plaça El Cid 1976. Tercer premi secció especial. Foto: Miguel Mira Manzanaro.

Quan despertarem?, Antoni Grau Cros, Plaça El Cid 1977. Tercer premi secció especial. Foto: Adolfo Garcia.

Qui paga el pato?, Antoni Grau Cros, Plaça El Cid 1978. Segon premi secció especial. Foto: Adolfo Garcia.

Retall de premsa del dimarts, 6 de novembre de 1983, del periòdic La Veu de Xàtiva en el qual es recull la notícia del motius de la dimissió de Vicent Biosca com a vicepresident primer de la Junta Local Fallera d’aquell exercici faller. Fons Arxiu Municipal.

presidir Joaquin Esplugues i José Antonio Reig va ser elegit novament secretari. Vicent Biosca accedí a la vicepresidència primera per l’oferiment d’Esplugues i Reig li feren de formar part a la nova Junta Local Fallera per a ocupar-se, principalment de la Comissió de Festejos i Relacions Públiques.

Per a Biosca, aquesta va ser una oferta que en un principi va rebutjar donat el seu cansament al front de la Falla de la Plaça de la Trinitat. Consultada amb la família va acceptar amb la intenció de millorar certs aspectes de la festa amb els quals no estava d’acord. “Sabia que tindria a alguns presidents en contra després de les desavinences que vaig tenir en la meua etapa de president. Recorde que Pepe Barberá, president de República Argentina em va treure el mal nom de “el generalito” pel meu caràcter de vegades una mica imperatiu, ho reconec, però després ell estava entre els que signaren la meua candidatura perquè aquell any entrara a formar part de la Junta Local Fallera”. Parlant amb el mateix Josep Barberà ens comentà: “recorde que un matí de diumenge després de les falles de 1982 ens reunirem alguns presidents i altres fallers al Cercle Mercantil per a esmorzar. Biosca ens va demanar el seu acord per a formar part de la nova Junta Local i jo li vaig donar el meu suport, perquè reconec que en gestió i organització era una persona molt vàlida i així li ho vaig dir”. La composició del màxim òrgan faller la va tornar a

Falles a Xàtiva 2019

La tasca de Biosca va veure els seus fruits al cap de pocs mesos. Va aconseguir que la Fallera Major de Xàtiva de l’any anterior, a partir de 1982, tinguera un comiat després d’estiu, de manera que als actes de les falles de l’any següent tinguera la màxima representació la Fallera Major d’eixe any, 1983 la qual cosa es manté fins a l’actualitat. Altre dels grans èxits de Vicent Biosca suposà la celebració del Mig any Faller per primera vegada, idea importada de les festes de moros i cristians, la qual s’inicià el darrer dissabte de setembre de 1892 amb el suport de la regidora de Fira i Festes Patrícia Chorques. Malgrat tot, la bona acollida i l’èxit de les iniciatives dutes a terme pel nou vicepresident, no bastarem per a impedir la dolenta relació que es va establir entre Esplugues i Reig enfront de Biosca. En tan sols sis mesos Vicent Biosca presentà la dimissió al·legant falta d’enteniment i usurpació de les seues funcions per part del president i del seu secretari. La notícia va tindre un ampli ressò als mitjans de comunicació, sobretot a la premsa escrita, i va ser un dels temes més tractats a la cavalcada del ninot d’aquell any. Aquest va ser l’últim contacte de Vicent Biosca Guerola amb la Festa des del punt de vista organitzatiu, qui, després de fixar la seua residència familiar a Canals l’any 1984, ha estat d’esquena a tot esdeveniment faller per convicció pròpia i després de les experiències viscudes. Ens quedem amb una frase que va manifestar a la premsa en el seu adéu faller: ”El meu pecat no ha estat altre que intentar millorar les falles de Xàtiva”

205

Agraïments Vull donar les gracies a Nieves Ballester i Pedro Vila, filla i gendre de Josep Maria Ballester, per obrir-me les portes de casa seua, acollir-me i explicar-me tot el que ha estat necessari per a la realització del present treball. També he d’expressar el meu més sincer agraïment a Concepció Peris i Vicent Biosca pel bon tracte i la paciència que han tingut amb mi. Inoblidables les seues paraules i excel·lent el material gràfic cedit. Espere haver-los rescabalat, en part, del desgreuge que patiren fa quaranta anys al sí de la festa de les falles a Xàtiva, després de ser protagonistes dels fets que ací expliquem.

Presentació de les falleres majors de 1977. El mític dolçainer Joan Blasco, recuperador de l’instrument durant els anys del franquisme, actuà en diverses ocasions als actes organitzats per la Falla El Cid. Foto: Adolfo Garcia.

Tampoc no puc oblidar-me de les orientacions i els consells de Joan Antoni Palop, de la Biblioteca Pública de Canals, i de Josep Lluís Cebrián, de la Biblioteca Pública de Xàtiva. Finalment gracies a Miquel Calabuig i a Marià Gonzàlez Baldobí per les seues aportacions i consideracions.

Instantània de la primera vegada que es va celebrar el Mig Any Faller. L’acte va tenir lloc el dissabte 24 de setembre de 1983 al pati del Cercle Mercantil. La idea va partir de Vicent Biosca, com a delegat de festejos i vicepresident primer de la Junta Local Fallera d’aquell exercici. En la imatge, Biosca, acompanya a la Regidora de Fira i Festes Patricia Chorques. Foto: Estudio Federico.

D’esquerra a dreta, Vicent Soler Oliver, president de la falla MolinaClaret, Jesús Miguel Cuadrado, Alcalde de Xàtiva, i Joaquin Bañuls Sanchis, president de la Junta Local Fallera, en el darrer acte oficial d’aquesta Junta, que es va celebrar el 29 de març de 1979 al plenari de l’antic Ajuntament de Xàtiva del Convent de Sant Agustí. Tots tres acabaren els seus respectius mandats aquell mateix més. Vicent Soler, amb molta experiència en falles i militant socialista, era la persona ideal per a renovar el màxim ens faller de la ciutat a un mes vista de les primeres eleccions als nous ajuntaments democràtics, eixa era la intenció de Manuel Casesnoves, primer alcalde d’aquelles eleccions. Finalment Soler renuncià, en juny d’aquell any, a presentar-se al càrrec, al·legant causes laborals i familiars. Aquest fet truncà l’aire de renovació en la Junta Local Fallera i propicià una línia continuista i conservadora amb l’aprovació, in extremis, de la candidatura de Joaquin Esplugues al desembre de 1979. Foto cedida per Júlia Macias.

206

La família Biosca-Peris a la presentació de 1977 en l’antic Gran Teatre. D’esquerra a dreta Mª Ángeles, Immaculada, Ana Maria, Susana i Vicent, els cinc fills de Vicent Biosca i Concepció Peris. Foto: Adolfo Garcia.

Junta Local Fallera

Bibliografia Consultada Hernàndez i Marti, Gil Manuel, La festa reinventada. Calendari, política i ideologia en la València franquista. València, Universitat de València, 2002. Ballester i Juan, Josep Maria, Biosca i Guerola, Vicent. Llibrets Explicatius de la Falla Plaça El Cid. Xàtiva, Falla Cid-Trinitat de Xàtiva 1975,1976,1977 i 1978, VV.AA. Llibrets Explicatius de la Falla Plaça El Cid. Xàtiva, Falla Cid-Trinitat de Xàtiva, 1974, 1979 i 1980. Vila i Moreno, Alfonso, Vila i Francès, Alfonso. Recopilació d’escriptors canalins. Canals, Estudi sense publicar, amb pròleg de Pedro Vila, 2012. VV.AA. Llibres de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Xàtiva, Junta Local Fallera de Xàtiva, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982 i 1983. Corts i Pérez, Ximo, Xàtiva: Un camí cap a la democràcia. Llibre de Fira d’Agost 1979. Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, 1979. Sánchez i Pérez, Joaquim, Quadern de Falles 1865-2014. Xàtiva, Junta Local Fallera de Xàtiva, 2015. Soriano i Ginés, Vicent : Vicente Biosca ha dimitido, noticia apareguda a La Veu de Xàtiva el 6 de novembre de 1983. Xàtiva. 1983. Consultat a l’Arxiu Municipal de Xàtiva. VV.AA. Expediente 24 Falla El Cid Játiva / 1977-78, Secció Incidències Junta Central Fallera, València. 1978. Consultat a l’Arxiu de la Junta Central Fallera de València. VV.AA. Llibre d’Actes 1978/79 i 1979/80, Secció 4.1. Llibres, Consultat a l’Arxiu Junta Local Fallera de Xàtiva.

Referències 1. La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprés entre la fi de la dictadura franquista, (20 de novembre de 1975), la qual va donar pas al restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. Els politòlegs i historiadors consideren el punt final d’aquest període decisiu de la història contemporània, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986. 2. El búnquer barraqueta és un moviment polític regionalista sorgit principalment a la ciutat de València a finals dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d’aquest. Originàriament anomenat, despectivament, com a blaverisme. El blaverisme deu el seu nom al color blau de la franja horitzontal de la Senyera coronada valenciana, fermament defensada durant la Transició com a símbol del Poble valencià. Entre les característiques del seu discurs, hi trobem elements com el populisme, el regionalisme, el conservadorisme i sobretot l’anticatalanisme, fet que els portarà a practicar el secessionisme lingüístic del valencià respecte al català, i alguns autors també inclouen entre les seues característiques el feixisme, reaccionarisme o vinculacions amb aquests. Precisament la Festa de les falles va ser víctima directa d’aquest fenomen i ha tardat més de quaranta anys en esporgar-se aquest reaccionarisme de sobre. 3. Antoni Grau Cros, Xàtiva 1934. La seua vida artística ha estat una de les carreres més prolífiques de la capital de la Costera, on ha plantat 89 falles grans i 48 infantils. Aprengué l’ofici ajudant a son pare, Antoni Grau Tomás, artista faller i pintor, i rebé classes del mestre Francisco Climent Mata als anys quaranta. Al llarg de tres dècades, entre 1966 i 1985, aconseguí a Xàtiva deu primers premis absoluts. Artista que reflectia la quotidianitat, amb una pintura sense estridències. Marcat per l’estil dels ninots de Juan Huerta i Vicente Luna, de moda als anys seixanta i setanta. També va plantar, i amb èxit, a Gandia, Dènia, Oliva... Es va retirar l’any 1996, tancant el seu taller del Carrer Sant Pasqual, per on van passar a treballar més de cinquanta persones i posant fi a una carrera de cinquanta anys amb més de dues-centes cinquanta falles realitzades. El 2011, rep un homenatge de l’Ajuntament de Xàtiva, on se li entrega la Medalla d’Or de la Ciutat i El Socarrat d’Honor de la Juta Local Fallera, junt amb els, també artistes, Josep Martínez Mollà i Manuel Blanco Sancho.

Falles a Xàtiva 2019

4. En la revista cultural de Canals La Lloca (1-7-1979), Blai Tomàs escriu: “… supo llevar todas las pruebas que la vida le deparó con dignidad y entereza. Nunca guardó rencor a nadie…” 5. Alfons Vila Moreno, nasqué a Canals (1941); però ha viscut “sempre” a L’Alcúdia de Crespins i es formà intel·lectualment a Xàtiva, abans de passar a estudiar Magisteri en València. Col·labora en diverses publicacions i ha editat estudis de diversa índole, a més d’haver escrit la història de L’Alcúdia de Crespins, Canals i Novetlè. Estudis de Magisteri, Pedagogia Terapèutica, Filosofia i Lletres (Història i Pedagogia), Doctor en Història. Mestre Nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (197889), psicopedagog (des de 1989). És cronista oficial de Cerdà, Novetlè i l’Alcúdia de Crespins. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de 1978), acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. 6 Lo Rat Penat és una associació cultural valenciana, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, històricament dedicada a la promoció, defensa, ensenyament i difusió de la llengua i cultura valencianes. Té la seua seu a la ciutat de València, al palau dels Barons d’Alaquàs. A les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes. En el moment històric que estudia el present article ocorrerien uns fets transcendentals per al futur d’aquesta associació. A les eleccions internes de 1976 es denuncien irregularitats en unes votacions on el candidat afí al president Emili Beüt s’imposa a la candidatura presentada per Manuel Sanchis Guarner, qui aspirava a la vicepresidència. Tot i que Sanchis Guarner fóra expulsat junt amb Joan Senent Moreno per “catalanistes” en una junta general extraordinària del 25 de novembre de 1977, el president Emili Beüt seria substituït per Xavier Casp, qui li retreia no haver adoptat la normativa de la ACV, en 1980. És a partir dels anys 80, amb la presidència de Casp, que Lo Rat Penat va abandonar la seua ortografia i gramàtica per assumir les Normes del Puig de l’Acadèmia de Cultura Valenciana (ACV). El ratpenatisme seria el nom del corrent associat a aquest gir. 7. El Pairalisme fou una actitud i/o sistema de valors (i, segons com, també un moviment cultural) que idealitzava la vida tradicional i rural a partir d’un record retrospectiu del passat excessivament benèvol, nostàlgic, i moltes vegades fals. Es va estendre en el temps des de finals de segle XIX fins la primera meitat del XX.

207

MAFERCON MATERIALES Y HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓN

C/ Ronda Sequia de la Vila 11 46800 XÀTIVA

Tel. 96 228 10 01

pedidos@mafercon.es www.mafercon.es