Jovent 104 by Revista Jovent

JOVENT

núm. 104

FEBRER 2013

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

RAJOY DIMISSIÓ!

#MOCIÓCENSURAPP p. 5

p. 6

p. 11

p. 14

VOLEM CATALUNYA LLIURE DE FRACKING? Sergi Solà

Aigua, bé comú o font de negocis? Moisès Subirana Iborra

IRAQ: UN LLEGAT TACAT DE SANG David Meseguer

ENTREVISTA A VICTORIA ANDERICA (ACCESS INFO EUROPE) Gerard Sentís Garcés

revistajovent.cat

twitter.com/eljovent

facebook.com/revistajovent

sumari | JOVENT NÚM. 104

www.joves.cat

WEB

revistajovent.cat TWITTER

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

Editorial

Resistències

Si no ho canviem tot, res no canviarà

Som Energia

Mesures d’acció positiva: un camí cap a la igualtat real?

Una finestra al món

Júlia Boada Danés

5 Volem Catalunya lliure de fracking? Sergi Solà

6 Aigua, bé comú o font de negocis? JOVENT

Moisès Subirana Iborra

és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977

Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Gerard Domínguez Reig Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Joan Vallvé Navarro Santi Demajo Meseguer Alba Benedicto Pentinat Ramon Gutiérrez Illana Anna Rovira Prats Pau Planelles Oliva Montserrat Mompió

Editorial | JOVENT NÚM. 104

“Breus” apunts sobre corrupció Montserrat Mompió

8 Tema central Prou corrupció, transparència ja! Gerard Sentís Garcés

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: NATURAL www.designisnatural.com

Joan Vallvé Navarro

Iraq: Un llegat tacat de sang David Meseguer Maña

12 Cultura Un teatre de sota terra, per una cultura alternativa, popular i transformadora Roger M. Puig

13 Miscel·lània

14 Entrevista Victoria Anderica Gerard Sentís Garcés

Si no ho canviem tot, res no canviarà Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre s’emmarquen en allò que alguns teòrics ja han definit com a “canvi d’època”. I no queda només en pla teòric. Els últims anys, al carrer arrosseguem un clam social sense precedents, que es manifesta cada dia amb mobilitzacions continuades en el temps i amb assistències multitudinàries en defensa dels drets socials a l’educació, la salut, la feina o l’habitatge. La situació de crisi està servint d’excusa per retallar a tort i a dret, sense aturador, per seguir competint amb els paràmetres del model neoliberal imperant que ven els nostres drets a través de banquers i polítics corruptes i mentiders. És aquí on els casos de corrupció afloren cada matí, amb noves detencions, imputacions i sospites contra els grans partits, PP, PSOE, CiU, generades pel seu mateix modus operandi de xarxes internes i impunitats externes. L’estratègia del ventilador, consistent a empastifar tothom qui fa política també des de l’honradesa, no fa res més que generar antipolítica i enfortir el procés de privatització de la democràcia, al qual uns assisteixen com a espectadors i d’altres intervenen com a actors d’oposició política i d’alternativa social i econòmica. Serveis públics fora de l’abast de les classes treballadores arreu de l’Estat espanyol, oportunisme polític amb eleccions anticipades a Catalunya, correlació ideològica de forces de la dreta a Brussel·les, Madrid i Barcelona... Són causes repetides a Grècia, Portugal, aquí, on el patiment de la gent és l’element central però no pas la preocupació de governs gràcies als quals els homes de negre se segueixen fent d’or. La situació és conflictiva econòmicament, social, institucional i democràtica i cal replantejar el conjunt del sistema social, econòmic i polític. Cal construir de nou i de manera col·lectiva el marc en el qual volem viure el conjunt de la ciutadania perquè tenim dret a decidir en tot. Volem decidir sobre el model d’Estat, també si prioritzem o no el deute per sobre de les polítiques socials, o sobre si volem o no nuclears al nostre territori, si privatitzem o no la gestió de l’aigua, quina democràcia i quines intitucions volem, sobre les mesures anticorrupció, etc. Sobre tots els aspectes, en definitiva, que tenen conseqüències sobre les nostres vides, segades de projecte en massa ocasions. Des del punt de vista dels pilars que haurien de sustentar la democràcia, només ens en sortirem amb unes eleccions que ens condueixin a un procés constituent que obri camí a la Transició trencada, a la Constitució esmicolada i a les institucions podrides. Si no ho canviem tot, res no canviarà.

Impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

JOVENT NÚM. 104

Mesures d’acció positiva: un camí cap a la igualtat real?

l passat 14 de novembre, la Comissió Europea va aprovar la tramitació de la Directiva per a la millora de l’equilibri de gènere en els consells d’administració de les principals empreses de la Unió Europea. La Directiva, liderada i lluitada per la vicepresidenta i comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, té com a objectiu que els consells d’administració de les grans empreses que cotitzen a la borsa tinguin un 40% de quota

afegeix que “l’escala de mèrits no és neutral, sinó que està institucionalment esbiaixada”. A més, aquestes quotes no són discriminatòries per als homes, “sinó que compensen les barreres existents que impedeixen que les dones accedeixin als càrrecs de responsabilitat”, continua Verge. Cal destacar que les mesures d’acció positiva proposen triar la candidata dona, davant les mateixes qualificacions i capacitats. La Directiva europea ha estat ben rebuda per diferents actors implicats. Per a Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, significaria “una normalització de la realitat, ja que vivim en un món de dones i homes i això no es reflecteix allà on es prenen les grans decisions de les empreses”. “Si no hi ha dones avui en dia en els consells d’administració és que encara hi ha tot d’obstacles que fan que no hi puguin accedir”, afegeix Gatell.

A Catalunya, només el 8,8% dels càrrecs presents en els òrgans de govern i màxima decisió de les 400 primeres empreses estan ocupats per dones mínima de cada gènere. En l’actualitat, només el 13,7% de membres dels consells són dones, xifra que dista molt de reflexar la realitat de la Unió Europea. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya, només el 8,8% dels càrrecs presents en els òrgans de govern i màxima deci-

Maria de la Fuente remarca que la Directiva és positiva en tant que “les empreses no són institucions democràtiques, no tenen per què incloure criteris de paritat”. Continua argumentant que “les institucions econòmiques han de respondre davant la societat per l’actual crisi social; les quotes són un element molt positiu, si bé caldria ser més ambicioses per a la democratització de l’economia”. De la Fuente, però, remarca que la capacitat transformadora de les quotes en un espai tan específic com l’empresarial, en què “l’origen socioeconòmic, el background educatiu o cultural i altres factors clau per a la nostra identitat, és molt escassa”, cosa que dificulta l’assoliment real dels objectius de les quotes i proposa “els estrats intermedis de la piràmide’ que funcionen com a canteres de directius i directives, que afecten moltes

Són mesures temporals que persegueixen garantir la igualtat quan aquesta no es produeix de manera natural sió de les 400 primeres empreses estan ocupats per dones. Des de sempre, aquestes mesures d’acció positiva, que pretenen beneficiar aquell sector de la població infrarepresentat, han generat reticències. Per a Tània Verge, doctora en Ciència Política i activista feminista, aquestes són “mesures temporals que persegueixen garantir la igualtat quan aquesta no es produeix de manera natural i que tenen com a objectiu trencar el sostre de vidre a què s’enfronten les dones en els processos de selecció, els quals pateixen encara estereotips sexistes”. En la mateixa línia, Maria de la Fuente, també doctora en Ciència Política especialitzada en teoria política feminista, considera que “són mesures destinades a garantir no només la igualtat d’oportunitats, sinó la igualtat en els resultats”. Diferencia entre “les toves (mesures adreçades només a dones, per a què disposin dels mateixos recursos fàctics que els homes en l’accés a llocs de presa de decisions) i les dures (reserva de places a ocupar per dones, o per homes i dones, en llocs de presa de decisions”.

Les mesures d’acció positiva proposen triar la candidata dona, davant les mateixes qualificacions i capacitats més persones i, per tant, que poden ser tant o més útils en els canvis de normes no escrites i de cultura empresarial”. Així doncs, les mesures d’acció positiva i, en aquest cas, la composició paritària dels consells d’administració, responen no només a una qüestió de justícia social, sinó que també beneficien les empreses en aspectes com l’entrada de més talent i una millora en la gestió i el control del risc, tal com indica Verge.

Els detractors d’aquestes mesures solen argumentar que les quotes són discriminatòries en tant que afavoreixen les dones candidates a canvi d’apartar candidats més qualificats, eliminant així el sistema meritocràtic. Davant d’aquests arguments, Verge considera que “els currículums no són l’únic criteri de selecció; les xarxes informals i els contactes són molt rellevants en els processos de selecció”. De la Fuente

Júlia Boada Danés @bdjulia

Pots llegir l’article complet a: http://revistajovent.cat

JOVENT NÚM. 104

VOLEM CATALUNYA LLIURE DE FRACKING?

El segon fenomen és especulatiu, més complex i més pervers a la vegada. La mateixa gran indústria del sector dels hidrocarburs (sobretot del món anglosaxó) ha aconseguit crear grans expectatives sobre les possibilitats del fracking. Això ha fet que les seves accions a la borsa hagin patit un fenomen de bombolla energètica, originada als EUA. Per contra, la realitat extractiva dels pous en explotació imposa successives revisions a la baixa en relació amb les previsions d’extracció, cosa que podria desinflar la bombolla. Per tal d’evitar les pèrdues als accionistes d’aquestes empreses que això comportaria, han decidit inundar el món amb permisos d’investigació i extracció per fracking, començant per aquells països on troben més complicitats i pocs requisits ambientals.

a fractura hidràulica (o fracking) és una tècnica agressiva desenvolupada recentment per multinacionals del sector dels hidrocarburs als EUA per extreure petroli o gas de zones amb baixes concentracions i de difícil accés. Gràcies a l’ús d’explosius i a la injecció de grans quantitats d’aigua a pressió barrejada amb sorra i un còctel de químics, s’aconsegueix rebentar les roques sedimentàries del subsòl i obtenir a canvi certes quantitats de gas o petroli –amb Taxes de Retorn Energètic (balanç entre l’energia invertida i l’obtinguda) molt baixes–, una contaminació del subsòl i unes afectacions directes pel medi molt greus i una gran quantitat de residus tòxics.

El fracking és una pròrroga barroera d’un model energètic caduc Per tant, el fracking és també la cara fosca dels mercats borsaris i de la dictadura financera que es fa cada dia més present en tots els àmbits; que subordina els territoris, empobreix les persones i agenolla les democràcies. Seguir exprement, subvencionant i defensant a qualsevol preu aquest model energètic és la màxima expressió de la cultura de l’absurd. Una cultura cega que nega el progrés necessari per avançar cap a una societat més racional, justa, relocalitzada i sostenible. Per això, des de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) diem que som la cultura del SÍ, la que aposta pel progrés, pel territori, pel paisatge i per les seves persones. La cultura que planteja una transició energètica cap a les energies renovables i exigeix prohibir el fracking, ara i aquí.

Una tècnica de veritable terra cremada, els efectes de la qual poden agreujar-se per qualsevol accident en la fase extractiva, cosa altament probable per les profunditats i pressions aplicades als materials. La necessitat d’obrir constantment nous pous per anar esprement les possibilitats El fracking és una fugida endavant temporal que permet explotar recursos fins ara inviables tècnicament

Sergi Solà // Membre del Grup de Defensa del Ter (@GrupDefensaTer) i de la Plataforma Aturem el Fracking (@aturemfracking)

que “ofereix” el territori suposa el moviment de milers de camions amunt i avall movent aigua, químics i llots tòxics, que temporalment s’acumulen en basses que no sé sap ben bé com gestionar. A Catalunya, actualment, hi ha 3 grans àrees afectades amb permisos d’investigació d’hidrocarburs per part d’empreses de capital estranger amb més de 8 comarques afectades. La investigació serà, si no ho impedim, el pas previ a l’extracció per fracking. Per entendre per què el fracking arriba ara i aquí, cal tenir en compte dos fenòmens. El primer és que en l’actualitat ens trobem amb una oferta declinant de petroli disponible a escala mundial (coneguda com a zènit o peak oil) i que pròximament també afectarà el gas. L’aprovisionament energètic mundial, sobretot dels països industrialitzats, és altament dependent de les energies fòssils. El fracking és una fugida endavant temporal que permet explotar recursos fins ara inviables tècnicament. Aquest model energètic que agonitza ha estat el principal causant del canvi climàtic i de l’escalfament global. El fracking és una pròrroga barroera en favor de la indústria multinacional del sector dels hidrocarburs i d’un model energètic caduc.

JOVENT NÚM. 104

Aigua, bé comú o font de negocis?

mb la crisi estem veient com l’aigua ha deixat de ser un bé comú i s’ha convertit en un actiu financer més, i avui estats com Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya estan rebent fortes pressions per privatitzar el servei d’abastament d’aigua i el sanejament, dos aspectes que, convé no oblidar-se’n, l’Assemblea General de les Nacions Unides va considerar, l’any 2010 i per unanimitat, que eren un dret humà. A Catalunya, desgraciadament, som capdavanters d’aquest fenomen des de fa anys. Així, mentre al món el 90% de

JOVENT NÚM. 104

“Breus” apunts sobre corrupció

Mentre al món el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, a casa nostra els percentatges s’inverteixen les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, a casa nostra els percentatges s’inverteixen. Per si fos poc, recentment hem viscut dues grans privatitzacions: la de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i la de l’Empresa Metropolitana de Sanejament (EMSSA) a través del “cas AGBAR”. El cas d’ATLL ATLL abasteix l’aigua en alta -des dels rius

fins als dipòsits municipals- a vora 130 municipis de Barcelona i l’àrea metropolitana, els quals representen prop de 5 milions d’habitants. La seva gestió destaca per l’excel·lència i ha rebut premis internacionals en aquest sentit. Actualment, la Generalitat se l’està venent (privatitzant) a 50 anys, essent un frau democràtic ja que aquesta actuació no constava en cap programa electoral; ho fa per un valor molt inferior al dels seus actius, i amb unes xifres per al concessionari privat escandaloses, de 1.668 M d’€ de beneficis al

aigua a la població i, en conseqüència, la tarifa que cobra és “il·legal”. Posteriorment, es descobrí que aquesta situació afecta també 16 municipis més –2.900.000 habitants-. En lloc d’haver-hi una depuració de responsabilitats públiques, per prevaricació, i privades, per apropiació indeguda, el passat 6 de novembre de 2012 l’AMB decidí crear una empresa que ajuntaria les funcions que feia EMSSA amb les d’abastament d’aigua, que a molts municipis fa AGBAR, però no a tot arreu. Al Prat de Llobregat, per exemple, ho fa una empresa pública municipal. Aquest moviment ha estat recorregut per organismes com la Generalitat o l’Agència Catalana de l’Aigua, en ser del tot irregular, sense concurs públic, a dit i sense justificació tècnica ni econòmica. En un fet sense precedents, AGBAR no només pagarà per obtenir un servei, sinó que cobrarà de l’AMB 190 M d’€; a més a més, ho farà pel mateix servei que ja feia i, el que és pitjor, ho continuarà fent de manera il·legal.

La Generalitat s’està venent AGBAR, essent un frau democràtic ja que aquesta actuació no constava en cap programa electoral llarg de la concessió. L’impacte en la tarifa ja ha crescut més d’un 70% i arribarà al 300%, segons la mateixa Generalitat. Al conjunt de la ciutadania la privatització ens constarà 4.048 M d’€. I això per oferir un servei bàsic del qual tots i totes necessitem consumir.

Des de la Plataforma Aigua és Vida defensem una gestió pública i no mercantil de l’aigua, on la participació i el control socials siguin prioritaris per garantir la qualitat democràtica i la qualitat d’un servei que mai no s’hauria d’haver convertit en font de lucre a costa de les persones usuàries i del mediambient.

EMSSA i el “cas AGBAR” EMSSA és -era- una empresa

pública dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). S’encarrega de les instal·lacions de sanejament, com ara depuradores. Per la seva banda, el Grup AGBAR –Aigües de Barcelona- és una empresa multinacional, alhora propietat de la francesa SUEZ Environment (75% de les accions) i La Caixa (25%). El 2010, una sentència judicial va treure a la llum que la companyia opera il·legítimament a Barcelona en no existir cap concessió que li permeti abastir

Moisès Subirana Iborra // membre d’Enginyeria Sense Fronteres (@federacionISF) i de la Plataforma Aigua és Vida (@aiguaesvida)

1. CAS PALLEROLS Finançament il·legal d’UDC mitjançant aportacions directes en material i sous de 4 militants que van pagar les acadèmies de Fidel Pallerols (200.000 Euros). Acord entre acusació i defensa que ha impedit la celebració del judici i ha atorgat la llibertat a tots els condemnats (eviten l’ingrés a presó).

5. CAS ITV Trama formada per empresaris i càrrecs públics per adjudicar-se estacions d’inspecció de vehicles de forma irregular. Oriol Pujol (CDC) feia de contacte polític entre els imputats (presumptament).

2. CAS BÁRCENAS Ex-tresorer del PP imputat al cas Gürtel per blanqueig, suborn i frau fiscal, ha reconegut tenir 22 milions d’euros a Suïssa dels quals ha blanquejat mitjançant l’amnisitia fiscal aprovada pel PP al 2012 11 milions. Ha reconegut que quan ell era tresorer la direcció del PP cobrava sobresous amb sobres de diner negre.

6. CAS MERCURI Trama de corrupció urbanística i tràfic d’influències, 26 imputats de PSC (entre els quals l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i Daniel Fernández) i PP.

3. CAS CRESPO (i espoli de la sanitat catalana)

6. CAS PALMA ARENA Malversació de 41 milions d’euros, suborn, prevaricació, blanqueig, frau a l’Administració, delicte fiscal i negociacions prohibides a la construcció del velòdrom. Finançament il · legal del PP. Imputats Jaume Matas (expresident balear i exministre) i vuit exdirectors generals.

Xavier Crespo va cobrar un sou opac de la sanitat pública mentre era alcalde de Lloret de Mar (pagaments indeguts per valor de 209.000 Euros) i continuà anant a les llistes de CIU a les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012. Juntament amb altres membres de CIU i PSC ha estat vinculat a greus irregularitats relacionades amb els hospitals de Blanes i Calella. A principis de 2013 s’ha relacionat Crespo amb la màfia russa quan era alcalde de Lloret (CAS CLOTILDE).

I CAS ESTIVILL, ADIGSA, HISENDA, GÜRTEL, FABRA, NOÓS...

4. CAS PALAU Presumpte finançament irregular de CDC (CiU) a través del Palau de la Música. 35M d’Euros robats (presumptament) per Fèlix Millet i Jordi Montull (imputats). Fiança de 3,2M d’Euros a CDC (seu embargada per fer front a la fiança) com a responsable civil (partícip a títol lucratiu).

Més informació al corruptòdrom de #nolesvotes

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 104

Durant les darreres setmanes s’ha posat de manifest, vegada rere vegada, que la corrupció política és un dels mals endèmics més importants del nostre país. Fins fa no gaire, alguns encara creien que els casos Noós o Gürtel eren exclusius d’una determinada força política i que el mal anomenat “oasi català” en quedava al marge.

A escala estatal, el PP encapçala el rànquing amb casos de corrupció arreu d’Espanya i amb indicis seriosos que fins i tot el seu president i president del Govern, Mariano Rajoy, hauria rebut sobresous procedents de grans empreses a través d’una comptabilitat B del partit, així com d’altres membres de la direcció del partit.

Tres anys i mig després que es destapés el cas Palau i, posteriorment, el cas Pretòria, la corrupció s’ha situat a l’agenda política catalana i espanyola amb tota normalitat, esquitxant les principals forces polítiques, així com algunes de les famílies més influents. A més, les passades eleccions també han demostrat que tenir persones sospitoses de corrupció o directament imputades a les llistes no passa factura, tampoc a casa nostra.

Contra la corrupció El primer pas per aturar la degradació del sistema és posar fil a l’agulla amb mesures clares i contundents contra la corrupció, la qual cosa ha de

Les dues forces polítiques que governen Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), tenen diversos casos pendents de resoldre a la justícia o hi han estat immersos darrerament. A Unió, fa uns anys va ser el cas Turisme, i ara el cas Treball passa a ser conegut com a cas Pallerols, on la Fiscalia i Unió Democràtica de Catalunya han arribat a un acord per tal d’evitar el judici pagant els 385.000 Euros desviats de subvencions per a cursos per a persones aturades. Per altra banda, la formació política del president de la Generalitat, Convergència Democràtica de Catalunya, no se n’escapa. A més a més de tenir la seu embargada arran del cas Palau, algunes ramificacions del cas Campió afecten directament el seu secretari general, Oriol Pujol Ferrusola. I diverses informacions publicades el passat gener al diari El País també demostren que bona part de la família Pujol Ferrusola s’hauria beneficiat de diverses concessions durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol.

passar per una regeneració democràtica a tots els racons, i no pas per cap escenificació proposada per aquells partits, PP, PSOE, CiU, que han tolerat la corrupció com a modus operandi. S’han de preveure mesures com ara les següents: PROPOSTES - Tipificar penalment el finançament irregular dels partits polítics - Endurir penalment la corrupció política i empresarial. Perseguir corruptors i corruptes - Controlar estrictament el finançament dels partits polítics (prohibir qualsevol donació anònima a partits o fundacions, comptes corrents específics...) - Donar compte de qualsevol modificació de les condicions

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 104

del deute dels partits polítics amb les entitats de crèdit al Tribunal de Comptes i al Banc d’Espanya - Campanyes electorals diferents: menys propaganda, més informació

Les coses clares Més enllà d’enumerar els casos de corrupció, que convé fer-ho, cal posar sobre la taula els mecanismes que té la nostra democràcia per detectar totes aquestes irregulari-

tats i posar-hi remei. Segons Acces Info Europe, hi ha més de 90 països al món que compten amb legislació en aquest sentit. A Europa, 40 dels 47 estats del Consell d’Europa en tenen. Així doncs, tots els països europeus en tenen excepte Andorra, Xipre, Malta, Mònaco, Luxemburg, San Marino i Espanya. Aquesta organització, dedicada a promoure el dret a la informació per facilitar la participació pública en la presa de decisions i fiscalitzar els governs, considera que el dret a la informació és un dret essencial. La informació que gestionen les administracions, finançades amb els impostos de les persones contribuents, és propietat de tota la ciutadania. Access Info Europe destaca, doncs, dos aspectes imprescindibles: la transparència proactiva (les administracions publiquen pressupostos,

activitats i polítiques) i la transparència reactiva (les administracions han de proporcionar la informació que sol·liciti la ciutadania). Per tot això, es fa més necessària que mai una Llei de Transparència que faci front a la llarga llista de casos de corrupció que esquitxen les principals forces polítiques de l’Estat. Una llei d’aquestes característiques ha de considerar tota la informació en poder de l’Administració i propietat de la ciutadania. A més, ha

Què ha de tenir una bona Llei de Transparència? - Registre i control de lobbies i grups de pressió i agenda de les reunions de diputats i diputades - Publicació de TOTES les retribucions públiques i privades dels càrrecs públics i alts càrrecs - Declaració de béns i patrimoni a l’inici i al final de mandat. El pas per la política no ha de servir per enriquir-se - Sous d’expresidents i excàrrecs públics - Transparència total en contractació pública, concessió de serveis, convenis de col·laboració i subvencions - Tota la informació lliurada pels partits a la Sindicatura i al Tribunal de Comptes ha de ser pública - Transparència 2.0: treball digital, obert i a la xarxa de l’Administració

Perseguir la corrupció té un preu: Cafè amb llet (@_cafeambllet) La revista Cafè amb llet va ser condemnada a pagar 10.000 Euros de multa a Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas i membre del Consorci Sanitari de Catalunya. Via va querellar-se contra els editors de la revista, qui denunciaven incompatibilitats amb el càrrec públic que ostentava i els seus vincles amb l’empresa privada. Cafè amb llet havia destapat mesos enrere diversos casos de presumpta corrupció en la gestió sanitària dels hospitals de Blanes i Calella, informacions que no han pogut ser desmentides pel Departament de Salut de la Generalitat. Acces-info (@Access_info) Acces-info Europe va ser condemnada a pagar 3.000 Euros pel Tribunal Suprem. El cas es remunta al 2007, quan l’organització va preguntar al Ministeri de Justícia què s’estava fent per implantar la Convenció de l’ONU contra la corrupció. Segons el Tribunal Suprem, “Acces-Info Europe no volia demanar informació sinó explicacions al Govern, tasca que correspon al Parlament”.

d’establir com a principi i objectiu que tota aquesta informació, de totes les branques del poder (legislatiu, executiu i judicial), sigui pública. Aquesta legislació també ha d’incloure les diverses escales institucionals i tots els organismes que exerceixen funcions públiques. Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces

La promesa del gobierno abierto (Andrés Hofman, Álvaro Ramírez Alujas, José Antonio Bojórquez Pereznieto)

Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya (UAB)

UNA FINESTRA AL MÓN | JOVENT NÚM. 104

RESISTÈNCIES | JOVENT NÚM. 104

SOM ENERGIA @somenergia

Iraq: Un llegat tacat de sang

om Energia SCCL és una cooperativa de consum i producció d’energia 100% renovable iniciada el 2010 per un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona. Amb l’objectiu d’importar experiències exitoses a d’altres països europeus, van crear Som Energia per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic cap a un model de consum i producció local i renovable.

es multitudinàries mobilitzacions antibel·licistes que van recórrer els diferents carrers de Catalunya i nombroses ciutats d’arreu del planeta no van tenir l’efecte esperat. Els atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 i l’eufòria de la recent victòria a la guerra de l’Afganistan pesaven massa sobre una comunitat internacional, liderada pels EUA, decidida a acabar amb el règim de Saddam Hussein –considerat pel llavors president nordamericà George Bush figura clau de l’eix del mal–.

En un escenari on s’ha arribat al peak oil, on la dependència energètica és tan alta, on l’ús massiu dels combustibles fòssils i l’energia nuclear s’ha comprovat nociu i perillós, Som Energia no para de créixer en nombre de socis o sòcies i en implantació territorial.

Encara que inspectors de les Nacions Unides enviats a l’Iraq no van trobar armes de destrucció massiva i que en el si del Consell de Seguretat existien veus contràries a la intervenció, la Cimera de les Açores va suposar la creació d’una coalició encapçalada per Washington decidida a atacar l’Estat iraquià de forma unilateral.

Avui, Som Energia és arreu de l’Estat amb més de 5.500 socis i sòcies i ofereix electricitat certificada renovable a més de 3.500. L’objectiu és arribar a cobrir el 100% de la demanda d’energia de socis i sòcies amb producció pròpia. Per això, Som Energia també desenvolupa projectes de generació elèctrica dels quals els socis i les sòcies poden esdevenir inversors. Actualment, Som Energia compta amb quatre cobertes fotovoltaiques en funcionament i una planta de biogàs, i quatre cobertes fotovoltaiques més en procés de construcció.

El 20 de març de 2003, els primers míssils feien blanc sobre Bagdad. Començava d’aquesta forma una invasió –considerada il·legal pels experts en dret internacional en no comptar amb un mandat del Consell de Seguretat–, les conseqüències de la qual encara avui marquen el dia a dia d’un país sumit en una guerra civil. Violència sectària El 18 de desembre de 2011, les

A Som Energia l’Assemblea és l’òrgan més elevat on cada persona té un vot, independentment del capital que hagi aportat a la cooperativa, i compten amb diferents comissions de treball i grups locals que difonen la cooperativa i cerquen possibles projectes a l’entorn.

Què cal fer per poder contractar electricitat 100% renovable a Som Energia SCCL?:

El model energètic espanyol, amb un sistema elèctric en mans de molt poques grans empreses i governs que legislen seguint els interessos d’aquestes, és necessària una alternativa que no només situï les energies renovables com a eix central, sinó que planti cara al model de producció centralitzada, de grans centrals elèctriques que demanen grans xarxes de distribució i d’empreses on el rèdit econòmic impera sobre la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i l’interès general. Som Energia representa la denúncia a aquest funcionament i, alhora, una alternativa.

Primer, cal ser-ne soci o sòcia mitjançant una aportació única i retornable de 100 euros. Segon, demanar al web de Som Energia que iniciï les gestions per canviar de comercialitzadora d’energia. Aquesta gestió acostuma a durar entre dos i tres mesos i no cal ser titular del contracte de llum, ni propietari del pis per sol·licitar-ho. No suposarà cap sobrecost ni caldrà fer canvis tècnics en la instal·lació.

Joan Vallvé Navarro @joanvallve

Amb poc més de dos anys de vida, la cooperativa Som Energia ja compta amb més de 5.500 socis i sòcies i subministra energia elèctrica 100% renovable a 3.500 llars. A Catalunya, hi ha grups locals en funcionament a Girona, Barcelona, Mataró, Manresa, Terrassa, Sabadell, l’Anoia, el Garraf, l’Alt Penedès i les Terres de l’Ebre, i també tenen implantació a les Illes Balears, Navarra, l’Aragó, el País Valencià, Madrid, Andalusia, Múrcia, Castilla La Mancha, la Rioja i Galícia.

Per a més informació, fer-se soci o sòcia i contractar l’electricitat a Som Energia, visita el seu web: http://www.somenergia.coop/ Programa ‘Salvados: OLIGOPOLY, el juego de la energia’ sobre el sistema energètic espanyol: http://www.lasexta.com/videos/salvados/2012noviembre-18-2012111600028.html

últimes tropes nord-americanes creuaven la frontera amb Kuwait completant, així, la retirada total d’efectius a què s’havia compromès Barack Obama. Enrere quedaven episodis lamentables com les tortures a la presó d’Abu Ghraib, prop de 4.500 soldats nord-americans morts, uns 30.000 ferits i mutilats, una despesa militar superior al bilió de dòlars, i més de 100.000 civils iraquians morts principalment a causa d’una violència sectària que, sens dubte, ha estat el pitjor llegat de l’ocupació.

PLATAFORMA Aturem la Guerra

Ara, la conjuntura a l’Estat àrab és extremadament complexa i inestable a causa de les fortes tensions sectàries que són presents començant pel mateix Govern. L’Executiu del primer ministre Nuri al-Maliki, líder del partit xiïta Dawa, acusa la manca de tradició democràtica, els casos de corrupció i la incapacitat de legislar per a tots els iraquians i totes les iraquianes amb el mateix tracte.

ducció continua sent molt inferior a abans de l’ocupació i l’explotació dels jaciments petrolífers ha estat concedida a empreses estrangeres i, per tant, l’impacte en l’economia nacional és molt poc significatiu. La lluita per l’hegemonia a l’Orient Mitjà que protagonitzen l’Iran i l’Aràbia Saudita també ha arribat a l’Iraq. Ahmadinejad està buscant un nou aliat regional i tracta de guanyar influència entre l’Executiu iraquià liderat per xiïtes.

La reconciliació nacional és tremendament complicada, ja que mentre els xiïtes –el 65% de la població– temen que qualsevol concessió als sunnites –el 25% de la població– pugui conduir-los de nou al poder de Bagdad, els sunnites se senten marginats en aquest nou panorama polític i mostren un clar ressentiment contra el creixent poder xiïta.

El conflicte sirià també està afectant l’estabilitat de l’Iraq. Mentre que els grups sunnites iraquians estan donant suport a l’Exèrcit Sirià Lliure, el Govern d’Al-Maliki s’ha abstingut en les diferents votacions de la Lliga Àrab per sancionar el règim de Baixar al-Assad. D’altra banda, els més d’un milió de refugiats iraquians a Síria fugint de la violència sectària ara es troben atrapats entre dos focs.

Ingerència estrangera La guerra de 2003 també va

suposar l’aniquilació de la xarxa de serveis públics, com l’educació o la salut, que el règim de Saddam Hussein feia accessible a bona part dels iraquians i les iraquianes. Tot i disposar d’unes enormes reserves petrolieres, la pro-

David Meseguer Maña @davidmeseguer // Periodista

CULTURA | JOVENT NÚM. 104

Un teatre de sota terra, per una cultura alternativa, popular i transformadora

“E

stà clar que haurem de tornar a fer el que fèiem fa vint anys: actuar sense cobrar i a teatres petits. I aguantar com puguem el que ens ve a sobre”. Aquesta frase està treta d’una conversa amb una actriu i un actor consagrats que podem veure cada setmana en dues sèries de màxima audiència i que han trepitjat tots els grans teatres de Catalunya.

MISCEL·LÀNIA | JOVENT NÚM. 104

com?

#DURANDIMISSIÓ

“Cada euro que ingressem de privatitzacions és un euro que deixem de retallar”

Duran diu que dimitirà si hi va haver finançament il·legal d’Unió

Francesc Homs, portaveu del Govern, 11/12/2012, Diari ARA

22/11/2000 El País

BOQUES

Unió admet finançament il·legal i paga per no anar a judici 8/1/2013 Diari ARA

“Evidentment no penso dimitir. No hi ha finançament irregular”

GUERRA CiUVIL

Un actor menys conegut, qui comença a fer les primeres passes en el teatre, em deia fa poc que, tot i que poc conegudes, hi ha propostes teatrals de nivell cada cop més alt i innovador. “Els que aguantem”, em deia, “som els que estimem realment el teatre i estem disposats a picar pedra i fer-ho sense cobrar, i això es nota en el nivell de les propostes”. Hi ha una idea força generalitzada: el teatre argentí actual és un dels de més nivell a escala mundial. I aquest teatre es va començar a gestar durant la crisi del corralito que va enfonsar el país sencer. Enmig de la debastadora situació econòmica i política, el teatre de sota terra, les sales peti-

“Les posicions polítiques de Duran malmeten la imatge de CiU” Declaració de CDC de Barcelona, 22/01/2013

10/1/2013 DECLARACIÓ

“¿QUÉ HAY DE LO MÍO?”

“CDC de Barcelona vol enfonsar el President? Per presentar a qui? Més valdria que es preocupessin per l’embargament de la seva seu”

La cultura no és un luxe, és un tresor i una eina de transformació social que ha d’estar a l’abast de tothom

“Hay personas del PP que recibieron sobres y son honorables” Pedro J. Ramírez, director d’El Mundo 27/1/2013 El Boletín

Marta Llorens, portaveu d’Unió i diputada de CiU al Parlament, 22/01/2013

tes, el teatre de carrer, bullien, creaven, vivien. Els fruits són evidents. El teatre argentí és una referència. I la seva resistència, també. El teatre català pot estar vivint el seu corralito. Si anem més enllà del que se’ns sol ensenyar als grans mitjans de comunicació, hi ha sensació d’haver-hi moviment, d’haver-hi inquietud, d’haver-hi ganes de fer teatre, ganes de resistència activa. Moviment profundament espontani, però amb voluntat de supervivència i vocació de futur. Espais com la Nau Ivanow, la sala Porta 4, la sala Flyhard, l’Obrador de la Sala Beckett, La Seca, el Tantarantana, teatres locals, festivals alternatius (tots aquests amenaçats per la crisi i per les polítiques que pretenen acabar amb la cultura) suposen, per ara i mentre aguantin, una esperança per a les arts escèniques i una oportunitat per a diverses generacions (tant les noves com les consagrades) que continuen pensant en la cultura com un instrument de resistència i de transformació social.

#corrupCIU

somriu

“Parece sorprendente que en el PP sólo Bárcenas estuviera al tanto del dinero en Suiza”

“Una cinquena part dels 58 consellers de Jordi Pujol van estar imputats en presumptes casos de corrupció”

Esperanza Aguirre 17/01/2013 Sin Rodeos (13 TV)

26/01/2013 El País

d’estar a l’abast de tothom. Hem d’estar contra l’IVA del 21%. Però també hem d’estar contra la política cultural basada en deliris de grandesa d’alguns que ens van portar, per exemple, a construir teatres nacionals sense cap tipus de sentit. Hem de lluitar per una cultura popular, alternativa, crítica, constructiva, alliberadora. El teatre de sota terra ja ho està fent. El repte serà fer gran aquesta taca d’oli. No està només a les nostres mans aconseguir-ho, però sí posar-hi el nostre granet de sorra.

L’efervescència d’aquest teatre de sota terra, però, no ens ha de fer caure en l’autocomplaença ni el cofoïsme. La lluita per una cultura viva té molts fronts oberts. La cultura no és un luxe, és un tresor i una eina de transformació social que ha

Roger M. Puig @rogermpuig // Dramaturg i exdirector de la revista Jovent

TUITS @marcrius1 Feu el favor de no confondre UDC i CDC. Convergència és la que té la seu embargada pel cas Palau. Unió és la condemnada pel cas Pallerols

@ncreus Encara que siguis un lladreeeeeee, si ets d’Unió a presó no hi aniràààààs. #sietsunlladreonvas.cat @bakinjan Duran i Lleida no hará declaraciones. En su lugar saldrá Karanka. #Pallerols

@carlos_aguila8 #Pallerols Unió passa del pacte fiscal a pactar amb el fiscal #corrupCiU #isnotCiU #Durandimissió #retaLladres

@maiolroger Rajoy: “EN el PP no tenemos mierda

escondida, son solo unos hilillos de plastilina”

@elmundotoday Defraudamos a Hacienda porque

@maiolroger Cospedal: “Somos gente legal. Pusimos sellos a los sobres”

Hacienda tiene demasiadas expectativas depositadas en nosotros

@ElCrosto A CDC privatitzen l’aigua i a UDC es deixen l’ #aixetaoberta, tot quadra

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 104

VICTORIA ANDERICA “PSOE y PP tienen el mismo concepto de transparencia” Pallerols, Bárcenas y Mercuri están en el orden del día pero atrás quedan Turismo, Gürtel, Noos, Pretoria, Campeón... ¿Qué tienen en común todos estos casos? Todos los casos de corrupción en España tienen el mismo común denominador: financiación ilegal o especulación urbanística.

Viendo la proliferación de casos… ¿cuánta corrupción puede aguantar nuestra democracia?

La cuestión es hasta cuándo va a aguantar la sociedad. El rechazo a los casos de corrupción es cada vez mayor. Esta legislatura pondrá a prueba si el Gobierno español quiere hacer frente a esto.

Últimamente se conocen más casos de corrupción. ¿Nuestro sistema judicial es más fuerte, hay mas corrupción o es más difícil ocultarla frente a una opinión pública más crítica?

La prensa ha tenido un papel muy importante en los últimos casos. Hay más fiscalización por parte de la opinión pública que no deja pasar ni una. Entrevista amb Victoria Anderica, (@vickyande), investigadora legal i coordinadora de Campañas de Access Info (@Access_Info). Coordina diversos projectes de monitoreig sobre transparència i implantació de mesures anticorrupció.

Hay quien dice que sólo los partidos mayoritarios tienen casos de corrupción porque son los que han tocado poder…

No es justo decir eso, aunque en general es así. Lo que sí que es cierto es que los partidos mayoritarios, PSOE, PP, CIU, PNV, están y han estado en el gobierno en unos tiempos en los que la transparencia no estaba de moda. Nadie sabe lo que habrían hecho otros partidos en otra situación en otro tiempo… En cualquier caso, ahora la exigencia de transparencia es mayor y los partidos minoritarios están apostando por más transparencia que los partidos más grandes.

Més informació sobre Access Info: http://www.access-info.org/es

Se está tramitando en el Congreso de los Diputados el proyecto de Ley de Transparencia. ¿Cómo avanza el proceso? ¿Eres optimista con el resultado final?

Hace un tiempo nos reunimos con el Gobierno antes de que presentaran su proyecto de ley, pero ahora no nos han invitado a participar en la Comisión. Hemos hecho llegar nuestros comentarios a todos los miembros de la Comisión Constitucional. Los que han comparecido no son los más expertos en la materia, y además PSOE y PP tienen el mismo concepto de transparencia. Es muy grave que no hayan invitado a la sociedad civil, a las 64 organizaciones que hace años que trabajamos en esta cuestión. Nuestro objetivo es

que salga la mejor ley posible y sino lucharemos para que crezca en la práctica, con litigios, por ejemplo.

Sin dudas es mejor tener una mala ley que no tenerla. Tener una ley de transparencia indica que se empieza a trabajar en este sentido. Además, algunos países tienen mala calificación porque la ley tiene 30 o 40 años. Son datos incomparables porque son de años distintos.

El propio sistema ha generado mecanismos para silenciar las voces críticas y disidentes. ¿Las multas impuestas a Access Info y Cafè amb Llet (con nula presencia en la mayoría de medios de comunicación) sientan un precedente? Las sentencias consiguen disuadir a la sociedad civil para que no litigue. Es un grave precedente pero ahora la gente reacciona mucho más rápidamente. Un ejemplo es la respuesta que ha tenido la multa que nos pusieron a Acces Info Europe. Superamos en tres días los 3.000 Euros que teníamos que pagar al Gobieno español en concepto de costas por haber pedido una información. Más gente conoce este tema a raíz de la denuncia.

El propio Gobierno está en contra de una ley de estas características, así que los grupos de presión no tienen nada a aportar Uno de los temas que una buena ley debe contemplar es el registro de grupos de presión. En el caso de la ley se está tramitando, ¿hay algún lobby tratando de obstaculizarla o condicionarla?

Esta legislatura pondrá a prueba si el Gobierno español quiere hacer frente a esto

El enemigo está dentro. El propio Gobierno está en contra de una ley de estas características, así que los grupos de presión no tienen nada a aportar, el trabajo está hecho.

Según el Global Right to Information Rating, en el top ten de leyes de transparencia están países como Serbia, India, Eslovenia, Liberia, El Salvador, México… ¿A qué obedece este ránking? ¿Es fiable?

Hace poco tiempo se ha puesto en marcha Irekia - Gobierno Abierto de Euskadi. ¿Qué valoración tienes sobre ello? ¿Es un primer paso interesante en el Estado español?

Irekia es un portal de gobieno abierto y como portal es muy bueno. Lo ha impulsado el Gobierno de Patxi López, que es el más progresista de su partido. En este portal se acerca la toma de decisiones a la sociedad civil y se responden las preguntas de la ciudadanía sin tener una ley de transparencia. Aun así, necesitan una ley para que, aunque cambie el gobierno, se siga contestando. Aún es una herramienta muy joven, así que la gente se tiene que acostumbrar a participar. Pero no sólo hace faltar crear aplicaciones, sino ayudar a los ciudadanos y las ciudadanas a utilizarlas. Más participación implica más legitimación y menos protesta.

Los indicadores que evalúan estas leyes están basados en estándares internacionales. Además, este ránquing se basa en los textos de las leyes, no en su aplicación. Pero es positivo porque en el momento que alguien quiera recurrir a su derecho de información tiene dónde cogerse.

Nuestro objetivo es que salga la mejor ley posible y sino lucharemos para que crezca en la práctica, con litigios, por ejemplo

¿Hay iniciativas parecidas a nivel local o de otras administraciones?

Navarra también tiene un portal de gobierno abierto, pero es más complicado de utilizar, cosa que le perjudica. Y otras ciudades, como Zaragoza, también trabajan en esta dirección.

En la parte baja de este ráquing encontramos países como Austria, Alemania, Grecia, Russia, Italia o Bélgica. ¿Qué les falta a estos países? ¿Es mejor tenen una mala ley de transparencia que no tenerla (como sería el caso de España)?

Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces

DRET A DECIDIR

Si no ho canviem tot, res no canviarà

Butlleta de subscripció Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda:

Núm. 104 FEBRER 2013

JOVENT

c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

nom i cognoms adreça

municipi

telèfon

correu electrònic

data de naixement estudies?

què?

treballes?

en què?

Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa

on? Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda

què et sembla aquesta revista? Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat

Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda