REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT REVISTAJOVENT.CAT
JOVENT JOVENT JOVENT
NÚM. 119119 NÚM. 119 NÚM. NÚM. 119 NÚM. NÚM.119 119 NÚM. 119
RREE SSITTSAA LLI A VVIAA RVV EIIV T JAJUUJVV UEE VNN EIIN LALL ATTLEE TRR ENN RAA NTT AIIT VA UVVEEN NIILL AALLTTEERRN NAATTIIVVAA RRREEEVVVIIISSSTTTAAA JJJU U V E N I L A LT E R NAT I VA R EV I STA J U V E N I L A LT E R NAT I VA
QUE NO QUE QUE NO NO ENS RETALLIN ENS ENS RETALLIN RETALLIN LA JOVENTUT LA JOVENTUT LA LA JOVENTUT JOVENTUT 44 p.p.4p. p. p. 44REMUNICIPALITZACIÓ LA p.LA 4REMUNICIPALITZACIÓ LA REMUNICIPALITZACIÓ p.DE 4 LA REMUNICIPALITZACIÓ SERVEIS LA REMUNICIPALITZACIÓ DE SERVEIS DEREMUNICIPALITZACIÓ SERVEIS LA DEREMUNICIPALITZACIÓ SERVEIS LA DE DESERVEIS SERVEIS DE SERVEIS Esther Garcia Fernandez Esther Garcia Fernandez Esther Garcia Fernandez Esther Garcia Garcia Fernandez Fernandez Esther Esther Garcia Fernandez Esther Garcia Fernandez revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat
p.5p.5 p.5 p.5 p.5 DAME p.5 DAME DAME p.5 DAME VENENO DAME VENENO VENENO DAME VENENO DAME VENENO VENENO VENENO Javier Guzmán Javier Guzmán Javier Guzmán Javier Guzmán Guzmán Javier Javier Guzmán Javier Guzmán
8 TEMA CENTRAL p.p.8p. CENTRAL 8TEMA TEMA CENTRAL p. 8 TEMA CENTRAL p. 8 TEMA CENTRAL TRENCAR AMB LA p.TRENCAR 8 TEMA TEMACENTRAL CENTRAL TRENCAR AMB LA AMB LA p.PRECARIETAT 8 TEMA CENTRAL TRENCAR AMB LA LA TRENCAR AMB PRECARIETAT PRECARIETAT TRENCAR AMB LA PRECARIETAT TRENCAR AMB LA PRECARIETAT PRECARIETAT PRECARIETAT Oriol Recasens Benito Oriol Recasens Benito Oriol Recasens Benito Oriol Recasens Recasens Benito Benito Oriol Oriol Recasens Benito Oriol Recasens Benito
twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent
1414 p.p.14 p. p. 14 14 p. p.ENTREVISTA 14 ENTREVISTA ENTREVISTA AA A p.ENTREVISTA 14 A FEMINICIDIO.NET ENTREVISTA A FEMINICIDIO.NET FEMINICIDIO.NET ENTREVISTA A FEMINICIDIO.NET ENTREVISTA A FEMINICIDIO.NET FEMINICIDIO.NET FEMINICIDIO.NET Sara Ledesma Sara Ledesma Sara Ledesma Sara Ledesma Ledesma Sara Sara Ledesma Sara Ledesma
facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent
SUMARI
3
8
Editorial
Tema central
El masclisme ens maltracta, agredeix i mata
www.joves.cat WEB
revistajovent.cat TWITTER
twitter.com/eljovent FACEBOOK
facebook.com/revistajovent
JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Cinta Gonzàlez Sentís Montserrat Mompió Gallart Miguel Martinez Baena Gabino Martinez Muñoz Lourenço Viana Marc Martorell Escofet Juan Carles Claveria Pérez
4 La Remunicipalització de serveis
Trencar amb la precarietat Oriol Recasens Benito
10 Resistències
Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
Esther Garcia Fernandez
Lucía Navarro Gómez
5
11
Dame Veneno
Una finestra al món
Javier Guzmán
6
Justícia i Llibertat pel Poble Sahrauí Susana Sanahujes
Hi ha diners i alternatives per garantir pensions dignes
12
Aina Vidal
McCultura’s i la cultura homogènia
7 Cinc cèntims...
...sobre les possibilitats d’emancipació juvenil a Catalunya
Cultura
Baqra Cultura
13 Las gafas del cerca
14 Entrevista
Entrevista a feminicidio.net Sara Ledesma
Directora: Alba Molina Serrano Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Natural. www.designisnatural.com Data de publicació: Primer trimestre de 2017
LES TENSIONS ENTRE JUNTS PEL SÍ I LA CUP
Impressió: Microvolare SLNE Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 10.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.
Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets.
@tuitTres
2 | JOVENT NÚM. 119
EDITORIAL
Aquest any 2017 començava amb una trista i maleïda notícia. Només feia unes poques hores que havíem encetat l'any i la Matilde Teresa, de 40 anys, era assassinada per la seva parella. Un cop més, la sensació d'impotència i desesperació de saber que, si tot no canvia, el 2017 tornarem a contar més d'un centenar de víctimes mortals per violència masclista. Perquè amb la nova Ministra d'Igualtat, Dolors Montserrat, al capdavant de les polítiques que ens han de protegir a les dones del sistema patriarcal perquè no ens matin, ens apallissin, ens cridin o ens empetiteixen queda poc espai per l'esperança. Una ministra que nega les xifres per lluitar contra la violència masclista. Xifres com les retallades del pressupost, que entre el 2010 i 2016 ha disminuït un 24% els recursos en prevenció de la violència masclista i un 41% els de promoció en igualtat. Una autocomplaença de feina ben feta que sabem que no existeix quan veiem la realitat. Per posar-ne un exemple, i en tindríem molts, la primera investigació sobre violència contra la dona en universitats espanyoles que coneixíem fa poc (publicat per la revista Violence Against Women) ens ha deixat l'esgarrifosa xifra d'un 62% d'estudiants que coneix o ha viscut situacions de violència masclista a la universitat. Tot i així, només un 9% dels caos d'agressions en universitats espanyoles es converteixen en denúncia. Una violència masclista que es disfressa d'amor romàntic entre les persones joves, que disculpen gran part dels abusos que es produeixen en el seu entorn i que no associen control, dominació i humiliació a violència. Perquè les xifres de violència, morts, violacions i microviolències no disminueixen. El masclisme ens maltracta, agredeix i mata pel simple fet de ser dones. I no ho fa cada vegada menys, sinó que ho fa cada vegada més. I no ho fa en entorns desprotegits, sense estudis i adults; ho fa arreu, sense filtre. En definitiva, enguany enfrontem un nou any que haurà de ser tenyit de lila i de lluita feminista.
LLUITA
EL MASCLISME ENS MALTRACTA, AGREDEIX I MATA
JOVENT NÚM. 119 | 3
LA REMUNICIPALITZACIÓ DE SERVEIS Retornant la centralitat a la política local
A
benefici econòmic, la falta d'inversions i la precarització laboral de les plantilles que presten aquests serveis fa que la qualitat del servei quedi en entredit.
La municipalització de serveis ha entrat amb força a les agendes públiques locals
S’ha demostrat que la gestió privada tendeix a incrementar els costos dels serveis, en tant que les empreses principalment busquen un benefici econòmic en els serveis on operen
rrel de les darreres eleccions municipals al maig de 2015 on l'alternativa política al sistema econòmic, polític i social actual va guanyar alcaldies arreu de Catalunya i de l'Estat, la municipalització de serveis ha entrat amb força a les agendes públiques locals .
Els ajuntaments, com a coneixedors més propers de la realitat ciutadana, i com a primera força de xoc davant dels reptes que es puguin presentar, necessiten articular una política municipalista per tal de garantir i atendre les necessitats dels diversos col·lectius presents als nostres pobles i ciutats i es genera la necessitat de dotar als governs locals d'un major camp d'acció en les seves competències. Dins d’aquest marc, la remunicipalització de serveis busca recuperar la gestió pública directa sobre el servei per part del govern local.
La remunicipalització de serveis busca recuperar la gestió pública directa sobre el servei per part del govern local Durant els anys setanta i vuitanta es va dur a terme una onada privatitzadora dels serveis públics. Fent servir arguments que desprestigiaven la gestió pública en termes d'eficiència i eficàcia, i en pro d’una major obertura del mercat, es van externalitzar serveis tradicionalment públics cap a empreses privades; tot aprimant el paper de les administracions. Dins d’aquest marc conceptual, la persona passava a ser catalogada com a clienta o consumidora d'un servei, i no com a receptora d'un servei públic articulat a través dels seus drets de ciutadania. Malgrat això, la gestió privada dels serveis públics ha quedat desmitificada com a millor model de gestió. S’ha demostrat que la gestió privada tendeix a incrementar els costos dels serveis, en tant que les empreses principalment busquen un benefici econòmic en els serveis on operen. Motiu pel qual si no hi ha rendibilitat, no hi ha espai de negoci. En aquest sentit, i també a efectes de garantir el
P R I V A T ITZA
4 | JOVENT NÚM. 119
A més, cal destacar la consideració que determinats serveis públics han de ser gestionats amb criteris de rendibilitat social, i no només de rendibilitat econòmica. I en aquest aspecte l'administració municipal, com a ens més proper i coneixedor de la realitat de la seva població, és el millor garant per una prestació de serveis des d'un principi d'inclusió i igualtat. Aquí és on l'administració pública local pot incidir de manera clara per incloure mesures de protecció davant d'aquells col·lectius més vulnerables en matèria de serveis públics, tals com el subministrament elèctric, de gas o aigua; com pot ser la tarifació social aplicada als serveis. El principal objectiu del sector públic és satisfer l'interès general de la manera més sostenible possible, a través d'oferir els serveis amb una millor relació entre la qualitat del servei i el seu preu, però que a més tingui la major rendibilitat social. Per aquest motiu la municipalització es presenta com a eina principal per assolir aquest objectiu; ampliar aquesta gestió a altres serveis públics a part dels serveis bàsics oferts pels ajuntaments significaria augmentar el benestar de la ciutadania en matèria de cobertura i atenció als diversos col·lectius i situacions socioeconòmiques. La municipalització permet restaurar l'ètica del bé comú i de la corresponsabilitat de la ciutadania en el control i ús dels serveis públics locals, així com tornar a la centralitat de l'acció política a les persones i als territoris de la mà dels ajuntaments municipalistes. Ajuntaments que donen passos cap a una nova visió de la gestió pública fora del centralisme, posant en valor les particularitats de cada territori. Esther Garcia Fernandez @E_Grc176 // Regidora del grup municipal d’ICV-EUiA El Prat
C I Ó NI C I P A L M
U
ITZAC I Ó
Menú del dia
DAME VENENO
PRIMERS Processats Obesitat Saturats
SEGONS
U
na bona alimentació és la base d'una bona salut. No obstant això, avui dia l'alimentació insana s'ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a Catalunya. En analitzar les dades sobre salut, riscos sanitaris i causes de mort i malaltia a tot el món, apareix una evidència realment inquietant: menjar ens emmalalteix. A aquesta li segueixen altres evidències: menjar és el que més ens emmalalteix; menjar ens emmalalteix cada vegada més.
Apareix una evidència realment inquietant: menjar ens emmalalteix L'alimentació insana està directament implicada en les principals malalties que afecten la població. El sobrepès i l'obesitat, les malalties cardiovasculars o la diabetis tipus II són bona mostra d'això. Segons les últimes dades del macro estudi Global Burden of Disease (Cost mundial de la malaltia), que va publicar recentment 'The Lancet' , és una dieta inadequada el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i és responsable del 21% de les morts evitables. Ho podem dir d'una altra manera: Gairebé una de cada 4 persones que mor al món ho fa a causa d'una dieta inadequada i aquesta mort seria evitable. A Catalunya el nombre ronda les 11.000 persones i el cost que aquestes malalties representen per a les arques públiques és, ni més ni menys, que el 26% de tot el pressupost de sanitat.
Gairebé una de cada 4 persones que mor al món ho fa a causa d'una dieta inadequada No existeix una raó única que expliqui l'actual epidèmia d'alimentació insana. És la combinació d'una sèrie de factors però el més important de tots és, sens dubte, el canvi del nostre patró alimentari. Un canvi imposat per la indústria alimentària en dècades de col·laboració amb els nostres governs i que ha suposat un increment molt significatiu del consum d'aliments amb alt contingut de greixos insans, sucres afegits i sal. A l'Estat espanyol el 70% de la nostra alimentació és ja processada o ultraprocessada. Encara que els mitjans de comunicació i poders públics ens diguin el contrari, aquesta epidèmia no ens afecta a tots per igual. Fonamentalment afecta a les classes populars i,
Greixos Refinats Sal
POSTRES Sucres afegits Sobrepès Ultraprocessats
9,9 0 €
especialmente a les dones. Evidentment, això no és degut a les seves diferències biològiques sinó a la seva discriminació i condicions de vida pel fet de ser dona. Les dones tenen salaris més baixos. La feminització de la pobresa influeix també en l'alimentació, en la mesura en què elles tenen menys recursos per alimentar-se amb qualitat.
Fonamentalment afecta a les classes populars i, especialmente a les dones Discriminació de dalt-a baix i discriminació als costats, de fet les dues desigualtats es creuen, generant autèntics abismes de desigualtat en salut alimentària. Són les zones zero de l'alimentació insana i corresponen a les dones pobres o aquelles famílies sustentades principalment per dones pobres. Per tal d'afrontar aquest veritable desastre sanitari és imprescindible i urgent activar polítiques públiques que almenys treballin en tres eixos: incrementar els preus de l'alimentació insana i abaratir els de de l'alimentació sana. Per tant una política fiscal alineada amb la política sanitària. Limitar la publicitat i l'exposició mercadotècnica d'aliments insans a la població infantil. Identificar clarament els productes insans (alts en sucres, greixos i sals) i fer que siguin fàcilment visibles per a les persones consumidores: etiquetatge nutricional clar i en el frontal dels envasos. Javier Guzmán @javiergusmao // Director de Justícia Alimentària Global
Per saber més de la campanya "Dame Veneno": http://vsf.org.es/dame-veneno
JOVENT NÚM. 119 | 5
HI HA DINERS I ALTERNATIVES PER GARANTIR PENSIONS DIGNES
C
om tants altres serveis públics, les pensions ja fa temps que pateixen atacs i retallades, en el marc d’una estratègia de desmantellament gradual de lo públic. L'oportunitat de negoci que suposen les pensions ha despertat l'interès de nombrosos sectors privats que compten a més amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació que s'encarreguen de difondre veritats a mitges, fum, i missatges catastrofistes. Tot plegat encaminat a generar una opinió pública que assumeixi que les pensions en el futur no es podran pagar i que les actuals estan en dubte. Confusió i por que propicien un escenari on les persones es veuen avocades a la contractació de plans de pensions privats.
Afirmacions que es sostenen sobre veritats a mitges o mentides clarament interessades, i és que el botí és sucós. És l'estalvi de tota una vida dels treballadors i treballadores, més de 100.000 milions d'euros anuals que fan que les entitats financeres es freguin les mans davant de l'oportunitat de fer-se amb ells. L'amenaça per les pensions no és el fet que visquem més anys o el seu cost, és que cobrem salaris més baixos pel fet que tenim feines més precàries. És per això que l'amenaça real són les polítiques que generen i incrementen la desigualtat, l'amenaça a les pensions públiques es diu Partit Popular.
L'amenaça per les pensions no és el fet que visquem més anys o el seu cost, és que cobrem salaris més baixos pel fet que tenim feines més precàries Utilitzen una campanya de la por i la desinformació per justificar mesures com l'enduriment de les condicions per accedir a una pensió, l'augment en l'edat de jubilació o la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. L'acceptació resignada de la seva política de desmantellament de drets comporta a més la desmobilització de la gent. I no ho podem permetre. No ho podem permetre perquè el sistema de pensions públiques és una de les grans conquestes de la classe treballadora, i la seva degradació té efectes molt greus sobre les condicions de vida no només dels més grans, sinó també en molts casos de tota la seva família. Com a ciutadans i ciutadanes, és important que entenguem les claus de l'actual situació. Actualment tenim un sistema públic i de responsabilitat pública, de caràcter universal, basat en la solidaritat inter-
6 | JOVENT NÚM. 119
generacional, contributiu i que ha de ser suficient per cobrir les necessitats bàsiques. És precisament aquest últim punt el que està i estarà en joc: la suficiència de les pensions públiques. En aquest sentit, cal recordar que la demografia no és una ciència exacta. Utilitzen de forma matussera projeccions per establir una relació precipitada entre el fet que vivim més anys i la suposició de què per tant no podem seguir pagant pensions «tan altes». El que oculten però, aquests gràfics és el fet que els treballadors d'avui produeixen més riquesa que fa vint anys, i que per tant, la clau està novament en com repartim o en qui es queda aquesta riquesa.
Els treballadors d'avui produeixen més riquesa que fa vint anys El sistema de seguretat social s'havia mantingut tradicionalment en superàvit demostrant en nombroses ocasions la seva fortalesa a diferència dels plans de pensions privats. Actualment pateix un dèficit milionari fruit principalment de les polítiques del PP. Es gasta més en pensions del que s'ingressa, ja que els ingressos per cotització han caigut en picat gràcies a les reformes laborals que afavoriren la precarietat. Alhora els ingressos fiscals han baixat a causa de les polítiques de casino basades en bonificacions i exempcions d’aquells que més tenen. No gastem massa, i sí, hi ha diners i alternatives per garantir pensions dignes. Espanya està més de 3,5 punts per sota de la despesa mitjana en protecció social de la UE; dedica a pensions un dels percentatges més baixos de la UE, i a més, té un ampli recorregut en termes de millora dels ingressos tributaris perquè la pressió fiscal se situa en un 6,1% per sota de la mitjana de la UE dels 27. No hi ha cap motiu pel qual els joves d'avui no hàgim de tenir accés a una pensió en un futur. Els recursos hi són i garantir unes pensions dignes és només qüestió de prioritats. Aina Vidal @ainavs // Diputada al Congrés per En Comú Podem
...sobre les possibilitats d’emancipació juvenil a Catalunya
5 cèntims...
Què vol dir precarietat laboral? 1 de cada 10 contractes laborals a Catalunya és indefinit. Mentre dels 9 contractes temporals de cada, 5 són de durada indeterminada, 4 són contractes temporals de menys d’un any i 1 és d’un any o més.
TIPOLOGIA DELS CONTRACTES REGISTRATS ENTRE LA POBLACIÓ DE 16 A 29 ANYS % / TOTAL CONTRACTES REGISTRATS 89,5% Temporals
POBLACIÓ DE 16 A 29 ANYS ASSALARIADA AMB CONTRACTES TEMPORALS SEGONS LA DURADA DEL CONTRACTE % / TOTAL POBLACIÓ DE 16 A 29 ANYS ASSALARIADA AMB CONTRACTES TEMPORALS 48,6% Durada indeterminada 13,5% Durada d’un any o més
10,5% Indefinits
39,8% Durada de menys d’un any
Què vol dir la impossibilitat d’independitzar-se? Durant el segon trimestre de 2016 el mercat immobiliari català ha experimentat un fort augment anual dels preus del lloguer, d'un 20,96% i dels preus de compra venda d'habitatge, d'un 4,58%.
Actualment, és econòmicament inviable per una persona jove assalariada accedir a la compra o lloguer d'habitatge, ja que hauria de dedicar la pràctica totalitat del seu sou, el 95,3%, a fer front a la renda de lloguer o el 67% del seu salari en el cas de compra.
95,3% Lloguer 67% Compra
+ 4,58% Compra venda
+ 20,96% Lloguer
FONT (de totes les dades): Observatorio de emancipación, Consejo de la Juventud de Espanya, 2016
JOVENT NÚM. 119 | 7
TEMA CENTRAL
TRENCAR AMB TRENCARAMB LA LAPRECARIETA PRECARIET A les acaballes del 2016, com a Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) vam poder assistir a unes jornades de la Direcció General de Joventut que parlaven sobre la ruptura generacional. La ruptura generacional és la idea que defensa un trencament dins el procés d'emancipació i qualitat de vida de les persones joves, que s'allarga durant la seva vida adulta, creant una baixa qualitat de vida que va molt més enllà de l'aspecte laboral. Assumint el procés de ruptura generacional, des del Consell vam voler remarcar l'evidència clara de la cristal· lització de l'empitjorament de les condicions de vida, conseqüència dels llargs anys de crisis que portem. I vam poder aflorar una protagonista que ja és indeslligable -tristament- de la vida juvenil: la precarietat. La precarietat i els efectes que aquesta comporta, sobretot en l'emancipació juvenil.
DURANT MOLTS ANYS S'HA PENSAT QUE LA JOVENTUT ERA UNA ETAPA TRANSITÒRIA, ON LA PRECARIETAT TAMPOC ESTAVA TAN MAL VISTA EN TANT QUE, PASSADA L'ETAPA JUVENIL I ARRIBADA L'ADULTA, AQUESTA DESAPAREIXIA Durant molts anys s'ha pensat que la joventut era una etapa transitòria, on la precarietat tampoc estava tan mal vista en tant que, passada l'etapa juvenil i arribada l'adulta, aquesta desapareixia. Però la realitat és que, lamentablement, aquesta precarietat s'està convertint en una condició vital, com si ja poguéssim parlar, gairebé, d'una estructura social. I des del Consell ens preguntem... Per què la joventut ha de ser una etapa precària? Per lluitar contra aquesta ruptura generacional, no només hem d'evitar que es prolongui la precarietat, sinó canviar l'enfocament i eliminar-la des del seu origen. Apostar per la garantia dels drets i
8 | JOVENT NÚM. 119
la sostenibilitat de la vida, afavorint l'eliminació d'aquesta ruptura intergeneracional, però també la intra-generacional que el desmantellament de l'estat del benestar està accentuant. Per fer-ho, són necessàries administracions públiques valentes, que emprenguin polítiques noves, però també una societat activa que treballi en pro d'aquest objectiu. Des del CNJC, plataforma que engloba a gairebé la totalitat d'entitats juvenils de Catalunya i representant d'aquest Moviment Associatiu Juvenil, volem ser part activa i treballar per portar la veu de les persones joves, a partir de l'associacionisme i la participació, allà on més falta faci. Les persones joves som creatives, sabem proposar alternatives, dotar-nos d'un ideari comú i repensar la realitat que tenim. Som protagonistes de la nostra realitat diària i volem transformar-la.
LA IDEA CLÀSSICA D'EMANCIPACIÓ QUE MOLTES TENIM AL CAP QUAN SENTIM A PARLAR D'AQUEST FET SÓN LES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ I LES AJUDES D'ACCÉS A L'HABITATGE La idea clàssica d'emancipació que moltes tenim al cap quan sentim a parlar d'aquest fet són les polítiques actives d'ocupació i les ajudes d'accés a l'habitatge. Però hem d'anar més enllà i considerar que aquests dos factors, tot i ser necessaris i imprescindibles, no són suficients. Per arribar a una plena emancipació hem de tenir en compte tots els aspectes que afecten la vida de les persones joves, i això inclou polítiques d'ocupació i habitatge, sí, però també d'altres tan importants com educació, mobilitat o salut. En aquest sentit, una de les primeres polítiques que s'han de preveure
i enfortir són les polítiques actives d'ocupació per a les persones joves. Amb unes taxes d'atur juvenil pels núvols, i una temporalitat i precarietat instal·lades en la nostra generació, són necessàries polítiques innovadores que trenquin la dinàmica on sembla que estiguem ancorats. Però avui, quan demanem respostes en aquesta direcció l'única resposta que rebem és "Garantia Juvenil". Sí, la gran aposta actual de les administracions públiques. Un programa interessant i efectiu si s'apliqués bé, però amb moltes deficiències -com el poc coneixement del programa o la dificultat d'accés del mateix- encara. A més, no hem d'oblidar que aquest programa, finançat per la Unió Europea i per tant amb cost molt baix per a les administracions més pròximes, no deixa de ser un pegat. Una acció que vol lluitar contra el símptoma (el desorbitat atur juvenil), però que no dóna una resposta clara i contundent al fons del problema. Fa falta un programa transversal de polítiques actives d'ocupació, on una de les potes sigui Garantia Juvenil, però que vagi molt més enllà. Clar que això té un cost, però si no assegurem un futur laboral digne a les persones joves, com volem lluitar contra aquesta precarietat?
EL NOSTRE HORITZÓ A DIA D'AVUI HAURIA DE SER TREBALLAR PER SISTEMES DE LÍMIT EN EL PREU DE LLOGUER, O AUGMENTAR EL PARC PÚBLIC D'HABITATGE PER SER COMPETITIUS EN LA REGULACIÓ DEL PREU DEL SÒL L'habitatge és la segona pota d'aquest sistema que fa aigües el miris per on el miris. Vivim una autèntica emergència habitacional en el nostre país. Sí, és ben cert que aquesta emergència provoca que moltes
TEMA CENTRAL
SER JOVE AVUI...
TAT
ACCÉS A HABITATGE
EMIGRACIÓ
PRECARIETAT LABORAL
EMERGÈNCIA
FÀCIL MOBILITAT
ACCÉS A EDUCACIÓ
SALUT
FORMACIÓ PROFESSIONAL
vegades les administracions hagin de posar tots els seus esforços en poder atendre a famílies o persones amb risc d'exclusió social desnonades per culpa del-mal- sistema que tant -béconeixem. Però aquestes respostes no haurien d'oblidar a les persones joves, centenars de les quals volen iniciar una vida pel seu compte, però veuen frustrada la seva iniciativa davant d'un mur de preus abusius i un sistema que no dóna resposta. Sense deixar de donar importància a l'emergència habitacional, hem de ser conscients que hi ha alternatives que es poden començar a posar en marxa. El nostre horitzó a dia d'avui hauria de ser treballar per sistemes (com ja s'està fent a altres països del nostre entorn) de límit en el preu de lloguer (per exemple del 30% dels ingressos que entren en aquell pis), o augmentar el parc públic d'habitatge per ser competitius en la regulació del preu del sòl. Ara és d'un 1-2% i voldríem situar-nos en la mitjana europea (20%). Una acció clau per fer assequible l'accés a un habitatge digne. Però hi ha alternatives molt més "assequibles" i fàcils de dur a terme, que ajudarien a donar les primeres respostes en aquest camp: apostar per models alternatius d'accés i tinença d'habitatge. Masoveria urbana, cessió d'ús, dret de superfície o copropietat són només algunes de les alternatives ja existents. I com pot impulsar-les l'administració? Doncs informant les persones joves de l'existència de les mateixes, visibilitzant-les i regulant-les.
també afecten la vida de les persones joves i tenen conseqüències en la seva emancipació. L'educació és un clar exemple. Les polítiques en aquest camp han d'anar en pro de desmuntar el sostre de vidre que s'està construint en el nostre sistema educatiu. Els últims anys de pujades de taxes han deixat un accés a la Universitat o a la Formació Professional cada cop més limitat. Apostar per polítiques d'eliminació de la taxa a l'FP o la rebaixa del 30% de les taxes Universitàries, així com l'equivalència del preu de grau i màster (polítiques que es poden aplicar ja), ajudarien a poder parlar d'un accés universal i independent de la renda en l'educació. En la mobilitat tenim un altre problema. Tant en la interna com en l'externa. No podem tenir uns preus desorbitats en el transport públic (com passa avui) i un sistema de carrils bici més que acotat i, al mateix temps, esperar que la persona jove pugui moure's lliure i fàcil pel territori. Hem d'apostar per models com la T-Mobilitat que permetin una reducció de costos i una inversió en infraestructures públiques (tant ferroviàries com per a bicicletes). I abordar un altre dels enormes problemes del nostre present: l'emigració juvenil forçada. No pot ser que les persones joves hagin de marxar de casa seva per manca d'oportunitats. S'ha d'apostar per polítiques de retorn, sí, però també polítiques que evitin la migració forçada i que, si les persones joves volen marxar, sigui per pròpia voluntat, mai per necessitat.
ELS ÚLTIMS ANYS DE PUJADES DE TAXES HAN DEIXAT UN ACCÉS A LA UNIVERSITAT O A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL CADA COP MÉS LIMITAT
AVUI DIA CADA COP SÓN MÉS ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL DINS DEL COL·LECTIU JUVENIL
Com comentàvem al principi, però, no només hem d'apostar per aquests dos tipus de polítiques, sinó per altres que
frustració en el procés d'emancipació dins la vida de la persona jove. Avui dia cada cop són més els problemes de salut mental dins del col·lectiu juvenil i, si bé és cert que no tenen per què ser una conseqüència directa de la precarietat i la difícil emancipació, sí que poden ocasionar, consolidar o agreujar aquelles ja existents en la persona jove. No podem fer cas omís d'aquesta circumstància, i hem d'apostar per una major inversió en la prevenció i actuació davant aquest tipus de malalties. I és més greu quan ens adonem que, per desconeixement i desconcert de moltes, avui en dia el suïcidi juvenil és ja la primera causa de mort no natural entre les persones joves d'entre 24 i 35 anys. Un fet greu que s'ha d'abordar, des de tots els fronts possibles -incloent administració, però també des del propi moviment juvenil- el més aviat millor. Canviar la nostra realitat està a les nostres mans, i des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya treballem cada dia per aquesta renovació des de la base, des de les iniciatives i propostes de la joventut. Des de la participació juvenil fins a transformar-la! Oriol Recasens Benito @CNJCat // President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Per últim, però no menys important, s'hauria de fer esment a una de les possibles conseqüències que pot comportar la manca d'oportunitats i la
JOVENT NÚM. 118 | 9
Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
A
Catalunya, al voltant de 750.000 persones no poden escalfar o il·luminar casa seva, segons l'Associació de Ciències Ambientals (ACA); a Barcelona s'estima que la pobresa energètica afecta el 10% de les llars. A l'Estat espanyol és la causa de la mort de més de 7.100 persones entre 1996 i 2014, el que equival a una mort al dia.
Una de les definicions de pobresa energètica té a veure amb la incapacitat d'una família de mantenir la temperatura adequada a la seva llar Una de les definicions de pobresa energètica té a veure amb la incapacitat d'una família de mantenir la temperatura adequada a la seva llar, que, segons estudis realitzats, s'hauria de situar a l'hivern entre els 18 i els 21 graus, i a l'estiu entre els 24 i els 26 graus. També es pateix pobresa energètica quan més del 10% dels ingressos de la unitat familiar està destinat al pagament dels subministraments. L'Aliança contra la Pobresa Energètica va sorgir de la unió de plataformes que lluiten per un planeta més sostenible, com Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la sobirania energètica; i d'altres entitats com la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) i la Coordinadora d'aturats de Catalunya, que lluiten pel dret a l'habitatge i perquè totes les persones tinguin unes condicions de vida dignes.
No hem parat de fer visible la nostra lluita per reclamar el dret a uns subministraments bàsics garantits La nostra primera acció de protesta com a APE va ésser al febrer de 2014 a Barcelona, amb una ocupació a un punt d'atenció al client d'Endesa. A partir d'aquí no hem parat de fer visible la nostra lluita per reclamar el dret a uns subministraments bàsics garantits, denunciant d'aquesta manera els abusos de les companyies de subministraments, que des de l'inici de la crisi no han parat d'acumular beneficis a costa d'empobrir-nos, ja que els preus de l'aigua i l'energia han pujat un 60% en els últims anys, mentre els seus beneficis superen ja els 50.000 milions d'euros. A l'APE ens organitzem a través d'assessoraments col·lectius quinzenals que realitzem a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona —dimecres alterns, de 17h a 19h—, a on van les persones afectades a
10 | JOVENT NÚM. 119
Resistències
exposar les seves necessitats. Les vivències i experiència de cadascuna d'elles són aprenentatges que, des del suport mutu, els acompanyaments i les accions, ens permeten donar resposta a les diferents persones que comparteixen els seus casos, aconseguint d'aquesta manera un empoderament col·lectiu en la lluita pels nostres drets. Utilitzem també les xarxes socials com a eina de pressió a les subministradores i, si és el cas, a les administracions: quan la necessitat assetja, no queda alternativa, cal organitzar-se. També intentem arribar a més gent que estigui en aquesta mateixa situació, a través del repartiment de flyers en punts estratègics: oficines de treball del SOC, menjadors socials, centres cívics, etc.
Amb la nostra lluita pretenem canviar lleis injustes: posar fre als talls de subministrament i que s'estableixi una tarifa social adequada als ingressos de les persones en situació de vulnerabilitat Amb la nostra lluita pretenem canviar lleis injustes: posar fre als talls de subministrament i que s'estableixi una tarifa social adequada als ingressos de les persones en situació de vulnerabilitat. Per això vam posar en marxa a finals del 2014 una ILP de mesures urgents per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que va ser aprovada per majoria absoluta al Parlament de Catalunya el 23 de juliol de 2015, passant a denominar-se Llei 24/2015. Actualment és la llei europea que més cobertura i protecció ofereix a les famílies en situació de vulnerabilitat que no poden fer front als rebuts de llum, aigua i gas. Lucía Navarro Gómez @ APE_Cat // Miembro de la APE
Justícia i Llibertat pel Poble Sahrauí
E
l passat mes de novembre es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la 41a Conferència Europea de Suport i Solidaritat amb el Poble Sahrauí (EUCOCO). Aquesta conferència que se celebra anualment a Catalunya des de l'any 1975 -any en què les forces d'ocupació marroquines van entrar al Sàhara Occidental- ha estat possible gràcies a la força i la rellevància del moviment associatiu i solidari català amb el Poble Sahrauí, al suport de l'Intergrup Pau amb el Sàhara del Parlament de la Generalitat de Catalunya, les diputacions i els ajuntaments catalans amics del Poble Sahrauí.
Aquesta 41a EUCOCO ha estat especialment emotiva per l'homenatge fet al President de la República Àrab Sahraui Democràtica, Mohamed Abdelaziz Aquesta 41a EUCOCO ha estat especialment emotiva per l'homenatge fet al President de la República Àrab Sahraui Democràtica, Mohamed Abdelaziz, mort el passat 31 de maig. El líder del Front Polisari, va ser un home de pau que va dedicar tota la seva vida a lluitar amb determinació per la llibertat del seu poble. L'any 2016 ha estat marcat també per altres esdeveniments importants en el camí per l'autodeterminació del Poble Sahrauí i que van ser motiu del debat i el treball en aquesta 41a EUCOCO. Des de principis d'any el règim marroquí va entrar en una espiral de provocacions, no menors, davant l'ONU: l'expulsió de la component civil de la missió de les Nacions Unides (MINURSO), impedir l'accés als territoris ocupats al secretari general Ban Ki-moon, obstruir el compliment de la missió de l'ambaixador Christopher Ross i la ruptura a l'agost del 2016 de l'acord de cessament al foc signat amb el Front Polisario sota l'auspici de les Nacions Unides i de l'Organització de la Unitat Africana.
El règim marroquí va entrar en una espiral de provocacions, no menors, davant l'ONU La Conferència en la seva resolució final felicita al poble sahrauí i als seus representants perquè davant d'aquestes provocacions, un cop més, ha demostrat la seva maduresa en mantenir una postura pacífica d'acord amb el dret internacional i amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. També fa una crida d'urgència al govern espanyol
Una finestra al món
perquè assumeixi la seva responsabilitat històrica i descolonitzi el Sàhara Occidental i al govern de França perquè deixi de ser un obstacle per al compliment del procés d'autodeterminació promès per part de les Nacions Unides fa 25 anys. En definitiva l'EUCOCO demana a ambdós països que revisin el seu col·laboracionisme amb el Marroc, potència invasora. En aquesta mateixa resolució final, es valoren molt positivament les conclusions del tribunal de la Unió Europea i l'opinió de l'advocat general Melchior Wathelet, que afirmaven que la Unió Europea no està capacitada per signar amb el Marroc acords que incloguin el Sàhara Occidental. Conclusions que es van veure reafirmades per la històrica sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre en la que s'exclou al Sahara Occidental de l'acord comercial agrícola i pesquer amb Marroc, perquè no forma part del seu territori.
La impunitat amb la qual el règim marroquí vulnera constant i diàriament els DDHH dels sahrauís en els territoris ocupats, davant la passivitat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Un dels aspectes del conflicte tractat amb més preocupació al llarg de la 41a EUCOCO, i que queda reflectit tant en les conclusions del taller com en la mateixa resolució final, és la impunitat amb la qual el règim marroquí vulnera constant i diàriament els DDHH dels sahrauís en els territoris ocupats, davant la passivitat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Un Consell de seguretat del que, després de dos anys, Espanya n'ha deixat de ser membre sense haver fet absolutament res pel Poble Sahrauí. Després d'un 2016 que serà recordat en la història del Poble Sahraui per alguns dels seus esdeveniments, es preveu un 2017 tens i actiu. Però sens dubte la millor notícia que ens pot portar el 2017 és la constatació que els que ara estan refugiats poden tornar a banyar-se en les platges del seu Aaiun, que uns i altres poden compartir el te amb els seus amics sense por que els treguin a cops de casa i que els joves nascuts en els camps de refugiats poden passejar tranquil·lament pels carrers de Smara i abraçar-se amb familiars i amics. Susana Sanahujes // Membre de la plataforma Acció Solidària amb el Poble Sahrauí
JOVENT NÚM. 119 | 11
Cultura
McCULTURA’S I LA CULTURA HOMOGÈNIA
L
’any 2019 es preveu l’obertura de l’Ermitage Barcelona, gairebé quatre anys més tard de la polèmica que s’encetà quan es començava a discutir la seva eminent arribada a la capital catalana. La franquícia d’aquest museu està previst que s’instal·li al port de la ciutat, al costat de l'hotel Vela. D'entrada podria haver semblat una bona notícia. La marca Ermitage donaria prestigi a la ciutat i s’ompliria, encara més, de turistes delectant-se en fer-se fotos amb cada edifici i comprant samarretes del Barça i flamenques amb decoració de Gaudí. Però què passarà? Quina serà la realitat per a la ciutat i/o pel turisme del país?
Un primer element polèmic serien les potencials subvencions que podria rebre de les institucions públiques com a ens cultural Un primer element polèmic serien les potencials subvencions que podria rebre de les institucions públiques com a ens cultural. Subvencions que consegüentment reduirien encara més la quantitat que reben els altres museus de la ciutat, com ara el MACBA o el MNAC, per no parlar de les institucions culturals més modestes que han patit més que ningú els efectes de les retallades. D’altra banda, la potencial pèrdua de clientela -perquè en aquests termes és com es parla als grans museus, on els usuaris i consumidors culturals passen a ser clients- constitueix el segon element d’incertesa. I és que si abans els guiris visitaven la Pedrera, la Sagrada Família i, si tenien temps, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, o el Museu Nacional d’Art; és previsible que amb un Ermitage a la ciutat encara tinguin menys temps per destinar a aquests museus “de segona”.
El cas és que dir 'Ermitage Barcelona' ven molt bé, com ven molt bé l'Ermitage Amsterdam o l'Ermitage Ferrara D'aquesta manera podem arribar a pensar que: cal? Realment calia un Ermitage a Barcelona? No es podria haver utilitzat el MNAC, per exemple, per a ubicar-hi les exposicions temporals que vindran? Ja que en principi serà aquesta la
12 | JOVENT NÚM. 119
funció de la nova seu. El cas és que dir 'Ermitage Barcelona' ven molt bé, com ven molt bé l'Ermitage Amsterdam o l'Ermitage Ferrara. Es tracta de franquícies, com els Starbucks o els McDonald's. Cada ciutat en vol tenir un perquè la gent hi va i sap el que es trobarà. Fills predilectes de la globalització, on les obres van rotant per museus estereotipats, amb un model museogràfic igual a totes les seus –talment com tots els Starbucks per dins tenen les mateixes butaques, donant aquesta seguretat de coneixença de l'espai al visitant. No obstant això, hem de tenir en compte que el món està canviant; hem d'acceptar que museus, centres d'art i d'altres institucions adquiriran, cada vegada més, tints de passatemps, de comercialització, etc. Tot i així, tampoc és tan dolent pensar en l'art com un passatemps; potser ofendrà als més puretes, però ja ho hem dit, el món està canviant i, amb ell, les persones i les seves aficions durant el temps lliure. En tot cas el problema seria que només canvia en una direcció, és a dir, en favor del capital i no de la creació -en el sentit ampli de la paraula creació i el que implica en el món de les arts.
L'art com a producte massificat és el que triomfa Ja ho anunciava el crític d’art Walter Benjamin amb la caiguda de l'aura: l'art com a producte massificat és el que triomfa, i una marca Ermitage a Barcelona farà guanyar pes a la ciutat. Però fixem-nos on estarà ubicat: al costat de l'hotel Vela, al port, en un complex luxós on els turistes aprofitaran per dinar o allotjar-se a preus elevats. L'art tornarà a formar part de les elits? Després de tots els esforços de Henri Riviére i la Nouvelle Muséologie -moviment de teoria museològica de caire social; que es proposava socialitzar el museu, apropant-lo a les classes humils- ara estem fent passos gegantins cap enrere, concentrant grans “monstres” -Louvre, Guggenhem, etc.- a dins de complexos luxosos acompanyats de camps de golf, piscines i hotels de cinc estrelles. No tothom pot i vol anara fer turisme a base de talonari. Ja ho deien alguns, que la humanitat avança tecnològicament però no humanament Ai! Si Riviére levantara la cabeza... Baqra Cultura / baqra.net
Las gafas del JUAN CARLOS GIRAUTA (Portaveu C’s al Congreso) Sobre Trillo i Yak-42
, Gs
Podrán reprobar a Trillo, pero no conseguirán nunca que ni el más desquiciado de los hooligans progres le impute al ex ministro intencionalidad, dolo. LIBERTAD DIGITAL, 30/06/2005 http://www.libertaddigital.com/opinion/juan-carlos-girauta/la-alternanciasegun-rodriguez-25899/
cerca OLE TÚ
DAVID PÉREZ (alcalde d’Alrcorcón – PP)
Sigue habiendo ese movimiento feminista, influyendo, opinando e imponiendo, que es verdaderamente lo que le gusta a ese tipo de movimientos. A veces son mujeres frustradas, mujeres amargadas, mujeres rabiosas y mujeres fracasadas como personas que vienen a dar lecciones a las demás de cómo hay que vivir y de cómo hay que pensar... VI CONGRESO DE EDUCADORES CATÓLICOS, 2015
Trillo no veló por los compatriotas que habían ido a defender la libertad, los mejores de entre nosotros. No merece representar a España.
Esos calificativos que se han puesto ahí son lo peor de mi intervención, porque hay una parte buena que es muy larga.
TWITTER @GirautaOficial, 03/01/2017
CAFÉ CON SUSANNA, ANTENA 3, 2016
Què hi veus? LLUFA NOU LOGO DEL PDeCAT LES DUES ANTERIORS
Les piulades són reproduccions exactes a les originals
TUITS @sanadrianfever La peña que se pasa el día mirando
@_ANAMILAN_ Es normal q la fiscalía se dedique a perseguir twits sobre chistes políticos, pq a los corruptos los tiene a todos entre rejas y se aburren.
@norcoreano Está Esperanza Aguirre en el plató de La Sexta, cómo se nota que hoy es día par.
@Fisiofan Están los hospitales llenos de recortes.
@encampanya A Millet li toca el rei, la fava, la cosa
el procés està encallat.
twitter para meter las narices en conversaciones ajenas son el alcahuetismo resucitado.
aquell verda asquerosa, la taronja enganxosa..., tot el tortell. La resta d la família, comtessa. @Casfetera Recordeu aquesta nit encendre els fanalets
amb l'estelada, no sigui q els Reis d'Orient no us trobin i facin per error independent a Baviera.
@nicolastomas Des que Antonio Baños va marxar que @CristianSeguraA el logo de la nova CDC sembla una
llufa.
Segueix-nos a @elJovent
JOVENT NÚM. 119 | 13
ENTREVISTA
GRACIELA ATENCIO feminicidio.net Què són els feminicidis i per què s'utilitza aquest concepte?
El feminicidi és un concepte molt potent per poder visualitzar que a les dones, a les societats patriarcals, se'ns assassina per ser dones i que hi ha un vincle molt, molt proper entre el que és el feminicidi i el que és el patriarcat. El patriarcat és el sistema de dominació més antic que existeix. Jo sempre dic el que diuen molts teòrics i teòriques, que la ideologia més important i que regeix a nivell global del món és la ideologia del masclisme. La ideologia que basa en la dominació masculina tots els privilegis que posen al cim als homes i que generen discriminacions i violències basades en una desigualtat estructural. És molt bàsic però cal entendre-ho.
Periodista, nascuda a Argentina, Graciela Atencio dirigeix des del 2010 el portal feminicidio.net, del qual n'és fundadora. Coordina el projecte de documentació i investigació sobre els feminicidis, creant una base de dades amb les dones assassinades per les violències masclistes a l’Estat Espanyol. Ha editat el llibre “FEMINICIDI. L’assassinat de dones per ser”, un assaig que profunditza en la complexitat de la violència envers les dones, des d’una perspectiva global i multidisciplinària.
A principis de gener, un jutge del Tribunal Suprem relacionava la violència masclista amb la "crueltat de l'ésser humà" i va afirmar que "si la dona tingués la mateixa força que l'home no passaria això". Com afecten aquestes declaracions a la lluita contra les violències masclistes?
Que un jutge com Antonio Salas faci aquestes declaracions deixa clar primer el seu caràcter misogin i masclista. Però que aquesta persona, amb el seu càrrec, justifiqui la violència masclista i que la negui, i això és el més greu, deixa molt clar que el gran mur patriarcal que dóna impunitat, i que legitima la violència masclista dels homes a l'Estat Espanyol és la justícia. Això vol dir que els poders fàctics avalen i donen suport a aquestes declaracions.
Hi ha una part crítica, doncs, cap a la justícia i als poders fàctics?
Jo sempre sóc molt crítica amb l'estat. Quan cal criticar la situació social en què viuen les dones en la desigualtat estructural, el primer al qual vaig a apuntar és a l'estat, perquè és qui legitima aquesta situació. Des d'un punt de vista de la institucionalització, la lluita contra les violències masclistes no és prioritària en cap estat. Mentre tinguem polítiques públiques que no posin com a prioritat la prevenció i la sensibilització de la violència masclista, mentre no tinguem un currículum escolar que comenci ben d'hora a les escoles amb l'educació en la igualtat, mentre la justícia segueixi sent masclista i patriarcal, no hi haurà canvis profunds encaminats a l'eradicació de la violència masclista. Pots llegir l'entrevista completa a www.revistajovent.cat
14 | JOVENT NÚM. 119
En els darrers anys, el pressupost destinat a eliminar les violències masclistes s'ha anat reduint. Com afecta que hi hagi un menor o major
ENTREVISTA
pressupost en les partides pressupostàries per lluitar contra la violència masclista?
Afecta a tots els nivells. A la justícia afecta en la formació dels jutges, sindicats de policies han denunciat la falta de pressupost per intervenir en determinats casos i fer seguiment en casos de violència d'alt risc. Afecta que les dones no tinguin suficients ajudes per poder assumir la separació o el divorci del seu maltractador. Si les dones no tenen un sistema d'ajudes públiques, pot ser que entrin en un parany i que el seu veritable problema comenci quan denuncien. Un dels majors problemes de la llei integral que tenim actualment és que està focalitzada en haver desenvolupat la part repressiva del maltractador, de la denúncia, però la qüestió de les ajudes socials i d'acompanyar les dones en el procés de sortida del maltractament no està desenvolupada suficientment. Per això es necessiten dotacions pressupostàries importants que no les tenim, i sembla que hi haurà més retallades.
De quines maneres es dóna la violència masclista entre les persones joves? El que enforteix les generacions més joves és la violència simbòlica. Aquestes generacions es nodreixen d'estereotips de gènere i en la legitimació de la violència. Es nodreixen a les sèries, a les xarxes socials, a la pornografia, a la prostitució... Estem parlant que si tots aquests relats i discursos t'estan bombardejant en una etapa clau de l'educació, en què cadascú va adquirint la seva pròpia subjectivitat i es va formant, el que provoca és la legitimació de la violació i la violència. Que les noies s'hagin de sotmetre a les pràctiques sexuals que ells els imposen perquè ho veuen a la pornografia, o que hagin d'estar hiper sexis, per la hipersexualització que existeix perquè elles estiguin desitjables per a ells. Aquests exemples són molt bàsics però representen la transmissió generacional dels valors patriarcals i de dominació masculina.
Ara per ara no existeix a les aules aquesta educació en igualtat. Creus que això fa que el feminisme estigui estigmatitzat?
Totalment. Ser feminista està estigmatitzat, i ens associen amb ser lletges, dolentes, grasses, nazis. Tot el que es veu des del mainstream com negatiu està associat al feminisme. Això és part del relat patriarcal per contrarestar l'avenç del feminisme. Perquè és imparable l'avenç del feminisme, i jo sóc molt optimista pel que fa a què el feminisme creixerà, i està bé que creixi entre els i les joves. Cada vegada hi ha més homes que són feministes, o aliats del feminisme i renuncien als seus privilegis. Renunciar als seus privilegis els vindria també bé a ells per poder tenir millors relacions sexe-afectives amb les noies. A ells també els perjudica la masculinitat hegemònica. Però per a molts homes el feminisme és una amenaça.
Quin paper ha de tenir el feminisme en l'actualitat?
No podem plantejar-nos un canvi de sistema sense la revolució feminista. Mentre no ens plantegem el canvi cap a una societat més igualitària, però més enllà de la igualtat entre homes i dones, també tenint en compte la distribució de la riquesa i garantir l'accés als drets socials mínims a nivell global i no per països, els canvis són fràgils. Necessitem viure d'una altra manera al planeta que sigui aliena a la mercantilització de la vida. Considero que l'enemic del capitalisme és la sostenibilitat de la vida i hauríem de canviar urgentment de sistema perquè perilla la continuïtat de l'espècie, no només de la humana. El canvi ha d'anar de l'eradicació del patriarcat a l'eradicació del capitalisme. Sara Ledesma @ledesmavillen // Politòloga
Com lluitem per evitar aquestes situacions?
Si no lluitem a través del sistema educatiu, si no lluitem a través de totes les eines que tenim al procés de socialització, la batalla serà molt dura per canviar el sistema de dominació més antic que tenim i que és el patriarcat. Jo sí considero que és fonamental insistir que l'educació en igualtat i l'educació en valors aliens al sistema patriarcal. O d'un nou sistema en què el feminisme sigui central o un tronc fonamental a través de l'educació. Mentre no implementem això, els canvis trigaran a arribar. S'hauria de transversalitzar l'educació i posar al currículum escolar l'educació en igualtat i la prevenció de les violències masclistes des que es comença a anar a l'escola. Això seria realment el revolucionari.
JOVENT NÚM. 119 | 15
Butlleta de de subscripció subscripció Butlleta Butlleta de subscripció Si ho prefereixes, pots omplir omplir aquesta aquesta butlleta butlleta ii enviar-la enviar-la a: a: SiSi hoho prefereixes, pots prefereixes, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Joves d’Esquerra d’Esquerra Verda, Verda, c/ c/ Armengol Armengol 2-8, 2-8, 08003 08003 Barcelona Barcelona Joves Joves d’Esquerra Verda, c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona nom ii cognoms cognoms nom nom i cognoms adreça municipi adreça municipi adreça municipi telèfon correu electrònic electrònic telèfon correu telèfon correu electrònic data de de naixement naixement data data de naixement estudies? què? on? estudies? què? on? estudies? què? on? treballes? en què? què? treballes? en treballes? en què? què et et sembla sembla aquesta aquesta revista? revista? què què et sembla aquesta revista? Desitjo rebre rebre gratuïtament gratuïtament Desitjo Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT JOVENT aa casa casa el el JOVENT a casa
Vull adherir-me adherir-me aa Vull Vull adherir-me a Joves d’Esquerra d’Esquerra Verda Verda Joves Joves d’Esquerra Verda
CP CP CP
NÚM. 119 119 NÚM. NÚM. 119
JOVENT JOVENT Revista Juvenil Alternativa R eRv ei svti sa tJau Jvue vn ei l t le tr enran t ai vt ai v a n iAl lA
Troba’ns on-line on-line Troba’ns Troba’ns on-line Connecta’t fes la la subscripció subscripció a: a: Connecta’t ii fes Connecta’t i fes la subscripció a:
www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ WEB WEB WEB
revistajovent.cat revistajovent.cat revistajovent.cat TWITTER TWITTER TWITTER
twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent twitter.com/eljovent FACEBOOK FACEBOOK FACEBOOK
facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent facebook.com/revistajovent Vull més més informació informació de de Vull Vull més informació de Joves d’Esquerra d’Esquerra Verda Verda Joves Joves d’Esquerra Verda
També pots pots contactar contactar amb amb També També pots contactar amb nosaltres aa jev@joves.cat jev@joves.cat nosaltres nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat www.joves.cat www.joves.cat