núm. 113
JOVENT
MAIG 2015
R ev i sta j u v e n i l a lt e r nat i va
p. 4
p. 5
p. 11
p. 14
Per què estic en contra de BCNWorld? Omar El Gabry
Perills per a l’equitat en una universitat globalitzada João França
Encara, yet, aún: Fòrum Social Mundial Luca Gervasoni Vila
Entrevista a Laia Ortiz, candidata de BCN en comú Sara Ledesma Villén
revistajovent.cat
twitter.com/eljovent
facebook.com/revistajovent
SUMARI
3
8
Editorial
Tema central
El teu poble i la teva ciutat, la nostra lluita
Ariadna Jaumot Pera
4 www.joves.cat
Ajuntaments d’esquerres, lluita a contracorrent
Per què estic en contra de BCNWorld?
10 Resistències
Omar El Gabry
Joves d’Esquerra Verda
revistajovent.cat
5
11
Perills per a l’equitat en una universitat globalitzada
Una finestra al món
João França
Luca Gervasoni i Vila
6
12
Renda Bàsica Universal vs. Renda Garantida de Ciutadania
Cultura
WEB
twitter.com/eljovent FACEBOOK
facebook.com/revistajovent
JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Natalia Martínez Rodríguez Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Lourenço Viana Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Júlia Sánchez Riera Director: Gerard Sentís Garcés
Encara, yet, aún: Fòrum Social Mundial
Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona
Montserrat Mompió Gallart
13
7
Las gafas del cerca
Cinc cèntims...
...sobre els pressupostos municipals Gerard Domínguez i Reig
14 Entrevista
Laia Ortiz Castellví Sara Ledesma Villén
EL JOVENT D’AVUI...
Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Natural. www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient. Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets. Foto de portada: Alexandra Guerson (https://www.flickr.com/photos/guerson) Llicència: https://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0/
2 | JOVENT NÚM. 113
Europa va a la deriva...
Però els qui naufraguen són africans...
EDITORIAL
El teu poble i la teva ciutat, la nostra lluita El proper diumenge 24 de maig celebrarem les primeres eleccions del 2015, les municipals, i serà la primera oportunitat que tindrem de començar a fer fora la dreta de les institucions. Perquè hi ha alternativa de la mà de la majoria social. El Govern del PP, amb la LRSAL, ha intentat buidar de contingut la feina que es pot fer des dels ajuntaments i manllevar amb un objectiu recentralitzador la capacitat dels governs locals per fer polítiques pròpies en pro de la justícia social, l’ecologia, la igualtat d’oportunitats, les llibertats democràtiques. La realitat és, però, que els ajuntaments en mans de l’esquerra alternativa han dut a terme polítiques que han anat en contra de l’austeritat i les retallades i que, malgrat les dificultats, han pal·liat l’increment de les desigualtats que han provocat les polítiques de CiU i PP tant a la Generalitat com a l’Estat. Així, per exemple, a Terrassa, el servei d’intermediació d’execució hipotecària ha fet front a la injusta situació en matèria d’habitatge atenent 788 famílies, i incrementat en més d’un 1.000% les ajudes per pagar els subministraments energètics fent front al fenomen de la pobresa energètica. A Montornès del Vallès, s’ha remunicipalitzat el servei de subministrament d’aigua, i a Altafulla es fa un seguiment personalitzat de nens i nenes que poden tenir problemes alimentaris a casa en coordinació amb escoles i instituts. Així doncs, molts ajuntaments han estat un primer espai de resistència a les polítiques austericides i l’increment de la desigualtat i la pobresa. Ara, hem d’aconseguir molts més ajuntaments al servei de la majoria i no al servei de les elits, ajuntaments que inverteixin en el benestar de tots i totes i no, com fa Trias a Barcelona, 4 milions d’euros a la Fórmula 1. La lluita per uns pobles i unes ciutats a l’abast de la gent corrent, doncs, no està desvinculada de la lluita per una Catalunya amb salut i educació públiques, lliure de corrupció i que lluita per la igualtat entre els homes i les dones que hi vivim i (cada vegada menys) hi treballem, ni tampoc de la lluita per un Estat que planti cara a la Troika i a les seves imposicions antidemocràtiques. I això només ho podrem aconseguir unint les forces de totes i tots els qui reivindiquem una manera diferent de fer política. Les confluències a diverses ciutats i pobles arreu del territori són una bona notícia, ja que només anant a per totes i aspirant a guanyar les institucions amb les forces del carrer podrem donar la volta a la situació.
JOVENT NÚM. 113 | 3
Per què estic en contra de BCNWorld?
L
a resposta és moltíssim més fàcil del que us pugueu imaginar. Vull un futur digne per al meu poble, vull una feina estable, vull prosperar, vull poder triar el meu lloc de treball, vull que es valori el meu currículum… Per descomptat, amb el megaprojecte de La Caixa i el “Govern” de la Generalitat, amb la complicitat de l’Ajuntament de Vila-seca i altres, el màxim a què podré aspirar, igual que els meus descendents, serà un treball de crupier o de recepcionista d’hotel. Ni molt menys vull catalogar aquestes feines com a treballs menors, res més lluny. Vull que no sigui la meva única sortida laboral; lluny d’això, no tindrem salaris dignes i, molt probablement, rebrem major sou en propines que en salari legal, i és això al que ens condueixen: a un salari de propina. La propina principal és que és treball. Qui en aquests moments pot renunciar a treballar? Però és treball? Això a què ens arrosseguen és treball? És precarització i no és pa per a avui i gana per a demà, és gana per a avui i misèria per a demà i demà passat. El megaprojecte de BCNWorld va aparèixer casualment el dia en què Eurovegas no s’establia a l’Estat espanyol; i no és cap casualitat. Pla B o, fins i tot, podríem dir-n’hi Pla Z, orquestrat amb el major secretisme possible. Per què aquest secretisme? Si el projecte és net i transparent, per què s’amaga? La resposta és òbvia, perquè no és ni net, ni transparent, ni rendible per als treballadors i les treballadores, només per a uns pocs.
La Costa Daurada cada dia és menys familiar i més de turisme de borratxera La Costa Daurada, lloc de turisme familiar, veiem com cada dia és menys familiar i més de turisme de borratxera; que preguntin al Saloufest o a la gran quantitat de “nits blanques” que casualment ofereix des de fa uns anys Port Aventura. Les nits blanques són nits en què Port Aventura obre de matinada amb festivals musicals d’electrònica, destinats a un públic adolescent, on l’alcohol corre a ritme de Dragon Khan. Aquestes nits blanques constitueixen un canvi en el model del parc temàtic, ja que Port Aventura comença a tenir “clicks” d’un monstre que es transforma i ens transforma; veiem una mutació en el projecte i cap a on el volen dirigir. Un turisme econòmic, un turisme de ressort, un turisme que no es mogui de l’hotel i es gasti tot el capital en un recinte tancat, que només afavoreix l’explotació de les grans empreses.
4 | JOVENT NÚM. 113
La gran quantitat de turistes que ens ofereix el projecte farien que tot el capital que aporten aquests turistes es quedés dins del recinte, ja que comptaria amb un ressort, diversos hotels, cinemes, camps de golf… Per tant, caldria veure quants llocs de treball contribueix a generar BCNWorld i, el més important, quants llocs de feina destrueix, dades sobre les quals mai no veurem la llum amb un objectiu clar. Si basem tot el nostre turisme, si existeix model turístic, en casinos i a sobre ens ho venen com a turisme familiar, quin tipus de família passa les seves vacances a un casino? M’agradaria que algú m’ho expliqués. A més, el complex tindria lleis a la carta i descomptes administratius quant a IVA i altres avantatges que als comerciants de la zona mai no se’ls han aplicat. Hi ha mil i una raons per les quals estar en contra de BCNWorld. A tu, benvolgut lector, et deixo que en triïs una de tantes.
Volem un futur digne i un salari decent Sense cap dubte, moltes vegades em pregunto què dirien els nostres avis d’aquesta situació. Treballadors i treballadores ens hem d’unir i organitzar-nos, volem un futur digne i un salari decent que sigui equiparable al nivell de vida. Nosaltres ja no ens creiem falses esperances de treball i no lluitem per molles de pa, nosaltres volem la fàbrica i el pa, no almoina. Junts volem aconseguir el nostre objectiu d’una vida millor, una vida en llibertat i no subjugada a cap empresari que ens tracta com a xifres i no com a persones, perquè la dignitat de les persones va per davant de l’aspiració de qualsevol empresari o de qualsevol usurer. Per això estic en contra de BCNWorld i, per això, cada dia serem més. Omar El Gabry @OmarEgipte // cap de llista d’ICV a Vila-seca @ICV_Vilaseca i membre d’Aturem BCN World @BcnWorldNo
B n World article complet a:
revistajovent.cat
Perills per a l’equitat en una Universitat globalitzada Diuen els professionals de la sanitat que als hospitals s’ha anat desdibuixant la frontera entre allò públic i allò privat, que un hospital pot ser públic al matí i funcionar com a privat a la tarda. Una cosa semblant passa amb les universitats públiques; que es veuen convidades per l’Administració a aconseguir els seus propis recursos, mentre se’n redueixen els recursos públics. Això posa la Universitat pública en un “procés d’esquizofrènia”, com el defineixen Hans van Ginkel, exrector de la Universitat de les Nacions Unides (UNU), i Marco Antonio Rodrigues Dias, exdirector de la Divisió d’Educació Superior de l’Unesco. Si bé als seus països s’han de mostrar com a institucions que ofereixen un servei públic, “en l’àmbit internacional, sobretot quant a la seva relació amb les institucions del món en vies de desenvolupament, actuen com a proveïdors de serveis comercials i donen prioritat absoluta als beneficis econòmics”, diuen.
Les universitats públiques es veuen convidades per l’Administració a aconseguir els seus propis recursos, mentre se’n redueixen els públics L’exportació de serveis educatius és un plat sens dubte suculent. Els principals consumidors en són els països emergents, que necessiten mà d’obra qualificada i busquen la formació en institucions europees o nord-americanes. El 2013 l’educació es trobava en el segon lloc entre els serveis més exportats dels EUA cap a la Xina, representant un 21,3% del comerç total de serveis. A Catalunya, el Govern potencia l’aposta per aquest negoci i vol captar estudiants extracomunitaris, que paguen preus fins a quatre cops més elevats que els provinents de la Unió Europea. L’Ajuntament de Barcelona ja s’ha sumat a la idea amb la premisa d’atraure “turisme del coneixement”. Per la seva banda, algunes universitats i empreses busquen fer negoci sense la necessitat de fer desplaçar l’estudiantat. La Universitat de Barcelona ha posat en marxa juntament amb el Grup Planeta el centre adscrit UNIBA, un centre privat que pretén oferir a distància els graus de la UB a estudiants llatinoamericans. Mentre tot aquest procés segueix el seu desenvolupament, que ve de lluny amb més o menys subtilesa, el decret del PP que obre la porta al model del 3+2, amb graus de tres anys i
màsters de dos, torna a posar el focus del debat públic sobre la Universitat. Atraure estudiants internacionals és precisament un dels criteris que, segons va expressar el ministre Wert, impulsa aquesta reforma, però no n’és l’únic.
Mentre la formació bàsica del grau s’escurça, la formació posterior amb màsters té encara més barreres econòmiques Més enllà de la qüestió pedagògica, que en el context actual queda en un segon pla, el model del 3+2 comporta diversos riscos per a l’equitat del sistema universitari. Principalment, pels preus elevats. Espanya, i particularment Catalunya, és el sisè país europeu on els preus màxims dels estudis de grau són més cars. A més, el preu dels màsters és –per llei– molt superior al dels graus, a diferència del que és habitual a Europa, on el més comú és que no hi hagi diferències significatives. Mentre la formació bàsica del grau s’escurça, la formació posterior amb màsters té encara més barreres econòmiques. Ja durant les protestes contra Bolonya, el filòsof Francisco Fernández Buey denunciava la problemàtica: “A mesura que els fills dels treballadors trucaven a les portes de la Universitat i aconseguien entrar-hi, els antics primers cicles de bona part de les carreres universitàries s’han anat convertint gairebé en una prolongació més del Batxillerat. Per tant, la veritable formació per al manar s’ha anat traslladant a poc a poc a màsters i postgraus.”
En el mercat laboral les titulacions superiors valen més pel procés de selecció que representen que no pels coneixements que puguin aportar I no ho diu només un pensador marxista. Un reportatge recent de The Economist apuntava que en el mercat laboral les titulacions superiors valen més pel procés de selecció que representen que no pels coneixements que puguin aportar. Si aquesta selecció és econòmica, la Universitat està perpetuant les desigualtats. Cal molta feina per capgirar-ho. João França @jotaemi // El Diari de l’Educació @DiariEducacio
JOVENT NÚM. 113 | 5
Renda Bàsica Universal vs. Renda Garantida de Ciutadania
R R
L
a situació de crisi dels últims anys ha enriquit els poderosos i ha enfonsat les classes populars. En aquest context, que no dóna senyals que s’acabi, apareixen noves iniciatives que van guanyant adeptes i que persegueixen millorar la situació. I és aquí on s’oposen dues mesures amb detractors i defensors: la renda bàsica universal i la renda garantida de ciutadania. Renda Bàsica Universal
Per saber-ne més: Renda Bàsica: http://www.nodo50.org/redrentabasica/index.php Renda Garantida de Ciutadania: http://www.rendagarantidaciutadana. net/index.php/es/ Diferències entre les dues propostes i suport a la ILP de Renda Garantida de Ciutania: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Renda-BasicaGarantida-Ciutadania-ILP_6_113798622.html
Renda Garantida de Ciutadania
Què és? Una assignació monetària incondicional per a la
Què és? És el dret a un subsidi, una renda, per accedir a la
De quines quanTitats parlem? El seu valor hauria de ser, com a mínim, el valor corresponent al llindar de la pobresa. Segons càlculs de l’associació Red Renta Básica i a partir d’una simulació amb dades fiscals catalanes, el seu valor seria de 7.968¤ anuals per cada persona adulta, i de 1.593¤ per menors de 18 anys.
De quines quanTitats parlem? De la quantitat necessària fins a assolir la quantitat que marca l’indicador de renda suficient. Per exemple, la ILP Renda Garantida Ciutadana estableix 7.968¤ anuals per a majors d’edat (dividits en 12 pagues de 664¤). Aquesta és la quantitat que rebria una persona sense cap mena d’ingrés.
Com es finança? A partir de la reforma de l’IRPF, la lluita
Com es finança?Hauria de sortir dels pressupostos de
qual no cal cap condició prèvia més enllà de ser ciutadà o ciutadana o resident acreditat, amb l’objectu d’oferir una vida digna per a tothom i combatre la desigualtat.
contra el frau i la supressió de totes les subvencions i els subsidis públics.
Què aportaria en positiu? Una reducció de la desigualtat
a partir d’una altra manera de fer política. A més, juntament amb la reforma fiscal i la lluita contra el frau, acabaria amb la crisi econòmica.
Què respon a les principals crítiques? Que els rics la
perceben però paguen molt més del que reben per finançar-la. Augmentaria la llibertat de la ciutadania per escollir, gràcies al seu caràcter incondicional. A més, si es finança correctament no ha de ser un atac a l’Estat del benestar.
qual cal complir una sèrie de condicions. El seu objectiu és assegurar una vida digna a les persones, combatent la pobresa.
l’Administració corresponent. Per aconseguir la quantitat necessària es podrien canviar les prioritats, recuperant o imposant impostos a grans fortunes. D’altra banda, a més, es reduiria molt la despesa que actualment l’Administració fa per pal·liar la pobresa.
Què aportaria en positiu? Asseguraria els mínims per a
una vida digna de les persones en situació de pobresa, amb un accés igualitari als recursos i canviant la realitat actual.
Què respon a les principals crítiques? Que els efec-
tes perversos no han de frenar-ne l’aplicació en un context d’emergència social. A més, no suposa un perill per a la salut o l’educació, sinó que pot ser de gran ajuda.
Montserrat Mompió Gallart @munsamompio
6 | JOVENT NÚM. 113
5 cèntims...
… sobre els pressupostos municipals
Municipis en xifres: invertir per generar prosperitat
L’Ajuntament és l’Administració més propera a la ciutadania. En conseqüència, com a mínim les esquerres entenem els ajuntaments com a eines de canvi, transformació i generació de progrés social. Aquesta raó de ser dels governs locals es tradueix en pressupostos, com en l’exemple del Prat de Llobregat. Amb un pressupost d’uns 80 milions d’euros l’any, un terç dels recursos de l’Ajuntament van destinats a partides socials, les quals tenen conceptes molt variats: educació, cultura, joventut, salut, serveis socials, polítiques de gènere, gent gran, etc. Ateses les múltiples causes d’exclusió i els diversos factors de risc del present, així com aquelles àrees on cal invertir per evitar la desigualtat estructural, no acabaríem mai d’enumerar les polítiques socials. També 1 de cada 3 euros va destinat a la cura de l’entorn, i aquí entren des de polítiques ambientals fins a transport, manteniment de l’espai públic o seguretat. Una altra responsabilitat de l’Ajuntament és el foment de l’activitat econòmica, de vital importància, atès que es pot contribuir a modificar el model productiu de tal manera que la distribució de recursos sigui més equitativa. No cal oblidar, però, que gran part dels DESPESES
ajuntaments preveuen una important partida de pagament de deutes i interessos del deute, si bé en el cas del Prat ronda el 8% (el deute al Prat s’ha reduït dels 48,1 milions d’euros el 2010 a 19,8 el 2014). Per finançar aquestes polítiques, cal establir una fiscalitat d’acord amb el projecte de l’Ajuntament. El cert és que els governs locals tenen competències molt minses en fiscalitat. Per exemple, el 69% dels ingressos del Prat vénen d’impostos directes, bàsicament l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) que, si bé el recapta l’Ajuntament, el que legisla sobre aquest impost és l’Estat. També són essencials les transferències, que provenen d’altres administracions com l’Estat, la Generalitat o les diputacions, en concepte d’impostos participats per l’Ajuntament (IVA, IRPF). Les aportacions que la població fa via taxes (pagament per ús de serveis, en general) suposen normalment una part petita del total d’ingressos. Gerard Domínguez i Reig @dominguezireig
INGRESSOS
DESPESA SOCIAL: 26.749.996,00
Impostos Directes: 54.950.500,00
FOMENT ECONOMIA: 9.028.326,00
Impostos Indirectes: 590.280,00
ENTORN (M. AMBIENT, ESPAI PÚBLIC): 26.785.040,00
Taxes i altres ingressos: 6.977.937,00
DEUTE (INTERESSOS, AMORTITZACIÓ): 6.587.000
Transferències: 16.273.889,00
ALTRES: 1.1729.906
Ingressos patrimonials: 785.000,00
Per saber-ne més: “La fiscalitat, una sortida justa de la crisi” a Jovent 106: www.revistajovent.cat/2013/10/la-fiscalitat-una-sortida-justa-de-lacrisi/
JOVENT NÚM. 113 | 7
TEMA CENTRAL
Ajuntaments d’esquerres, lluita a contracorrent El 24 de maig se celebren a l’Estat espanyol les desenes eleccions municipals de la nostra recent història democràtica. El 3 d’abril del 1979 va ser el dia en què es va posar fi a les pràctiques antidemocràtiques franquistes de cooptació d’alcaldes i de regidors subordinats als interessos del Govern, fruit de l’empenta i les lluites de les associacions de veïnat, de fòrums i xarxes ciutadanes que van anar configurant, ja des de principis de la dècada dels 70, l’expressió democràtica al món local.
A Catalunya es produeixen 43 desnonaments al dia, i més de 32.000 famílies estan condemnades a la pobresa energètica Els primers alcaldes van haver de posar en marxa polítiques tan bàsiques com l’enllumenat públic, el clavegueram i l’abastiment d’aigua, així com la dotació d’equipaments públics essencials com són les escoles, donant resposta a la greu situació d’emergència social en què es trobava en aquell moment Espanya. Però, tot i així, ens trobem en un període de llums i ombres per al municipalisme: els èxits són incomptables, així com la feina a fer. Ens trobem de nou en una greu situació d’emergència social; a Catalunya, es produeixen 43 desnonaments al dia, el 20% de la població es troba en risc de pobresa, ja són més de 760.000 les persones sense feina, i 32.000 famílies estan condemnades a la pobresa energètica.
8 | JOVENT NÚM. 113
Tanmateix, són temps molt difícils per als ajuntaments: la falta crònica de recursos sumada a la sacsejada que suposa la centralització impulsada pel Govern del PP, i la conseqüent reducció de competències per als ens municipals, marquen la tendència a reduir la seva funció a la de mers gestors administratius.
A Montornès del Vallès s’ha recuperat la gestió directa d’un bé públic tan essencial com és l’aigua I, front a això, ens trobem amb la necessitat de dotar els nostres ajuntaments dels esforços i dels impulsos necessaris per tal que es configurin com el principal dic de contenció davant la constant lapidació de l’Estat del benestar. l n’hi ha que ho fan. A Montornès del Vallès, s’ha recuperat, després de 50 anys, la gestió directa d’un bé públic tan essencial com és l’aigua. Això permet que l’Ajuntament pugui exercir un control sobre la gestió i, a més de fer que aquesta sigui transparent, permet establir prioritats en funció de l’interès dels veïns i les veïnes del poble i no pas d’interessos comercials. També s’ha plantejat una futura reducció del preu de la tarifa, així com una bonificació del 50% a les famílies amb menys recursos. En definitiva, no només s’ha aconseguit recuperar la gestió d’un dret humà, sinó que amb el canvi de model i la supressió de l’ànim de lucre es garanteix que ningú no en restarà exclòs per raons econòmiques. Un altre exemple d’ajuntament a contracorrent, també al Vallès Oriental, és el de la Llagosta. Per una banda, s’ha
concedit la gestió de serveis públics com ara l’escola de música, els serveis de neteja i l’espai educatiu no formal per a nens i nenes en risc d’exclusió social a empreses cooperatives. Amb aquest canvi es garanteix la substitució de la lògica del màxim benefici, que uniformitza quasi la totalitat del sistema societari, per un model de gestió transparent i en pro de la comunitat, cosa que caracteritza el model cooperatiu. A més, l’Ajuntament ha fet més de 563 intervencions socials, a través d’ajuts en alimentació i pagament de subministraments, així com en beques d’escolarització i de menjador. A Terrassa, més de 788 famílies han estat ateses en la intermediació d’execució immobiliària; 608 han estat beneficiàries de lloguers socials i 937 de noves tarifes socials d’aigua. A més, s’ha incrementat en més del 1.000% les ajudes a famílies per pagar els subministraments energètics, amb l’objectiu de posar fre a l’augment de famílies en situació de pobresa energètica. També n’és un exemple l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Els últims dos anys ha augmentat un 150% el pressupost de les partides del pla d’ocupació i de suport a l’emprenedoria, que han portat a la creació de més de 268 nous llocs de treball. A més, s’ha apostat per la creació del centre de recursos del vehicle elèctric que, des de l’òptica de foment d’un model econòmic sostenible, nodreix més de 30 empreses i 250 tallers de reparació, els quals, al seu torn, donen feina a més de 1.000 treballadors i treballadores. En l’àmbit social, s’han augmentat un 66% els ajuts per a menjador de les escoles bressol, així com també s’han incrementat fins a un 225% els ajuts socials a les famílies amb menys recursos. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
TEMA CENTRAL
A Santa Perpètua de Mogoda s’han fomentat iniciatives de desenvolupament econòmic sostenible ha apostat per l’estalvi i l’eficiència energètiques amb l’elaboració del Pla Director d’Eficiència Energètica dels Edificis Municipals, que ha comportat, tot i l’augment constant del cost de l’energia, una davallada en la despesa energètica de 75.000 euros respecte de l’any anterior. Això vol dir que l’any 2014 és el primer que Sant Boi registra una reducció global de la despesa que, juntament amb la reducció de fins a 176 tones de CO2 respecte al 2012, perfila una tendència que situa la ciutat en l’horitzó dels objectius de lluita contra el canvi climàtic. A Sant Feliu de Llobregat, els impulsos a la contractació i a la iniciativa autònoma s’han configurat a partir d’un Pla d’Ocupació dotat amb una partida pressupostada en més de 700.000 euros. Això ha permès dur a terme polítiques per afavorir la contractació de persones aturades, com han estat els incentius de 2.000 euros per cada nou contracte laboral que doni treball a persones a l’atur. També destaca l’increment en un 128% dels recursos per a ajuts a les famílies en casos d’emergència social, així com els esforços per garantir l’accés a les escoles bressol a partir d’una tarifació social que cobreix fins al 61% de total de nens i nenes. També al Prat de Llobregat trobem polítiques per combatre l’emergència social. Un bon exemple és el més de mig milió d’euros destinats a ajuts per a l’escolarització i el menjador de les escoles bressol a les famílies amb
infants matriculats, que arriba a cobrir la totalitat de la quota en els casos més greus. També és destacable el milió d’euros destinats al Pla d’Ocupació i de suport a l’emprenedoria, que suposa un impuls vital per a la creació de llocs de treball al municipi.
Sant Boi ha registrat per primera vegada una reducció global de la despesa energètica
que el proper 25 de maig s’hagi eixamplat el nombre d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que diàriament lluiten a contracorrent per garantir les condicions materials de vida dels seus veïns i veïnes, aquells que no es conformen a pensar ni un sol moment que davant la situació actual no hi ha polítiques alternatives. Ens calen, com mai, ajuntaments descaradament valents i radicalment d’esquerres. Ariadna Jaumot Pera @ariadnapera
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès també ha augmentat de manera molt significativa els recursos destinats al rescat social els darrers anys. Així doncs, dels 824.187 euros que hi havia pressupostats en matèria d’ajuts socials per a l’any 2012, s’ha arribat a incrementar fins als 1.766.681 euros que es van pressupostar per a l’exercici del 2014, fet que ha comportat un augment de quasi el 115%. Per últim, podem esmentar l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, el qual, per mitjà d’un conveni amb les empreses concessionàries, permet que 300 famílies rebin ajuts per als subministraments, o també el d’Altafulla, que ha garantit que cap persona no quedi exclosa de rebre llum i aigua, a més d’haver creat una tarifa social de l’aigua que impedeix aquestes situacions de risc. Encara que l’aspiració és que a partir del 24 de maig siguin molts més, tots aquests ajuntaments fan política des d’una lògica comuna: calen accions concretes, immediates, eficaces i d’esquerres, amb les quals es planti cara al Govern i a la Troika i es posi fi a la situació d’emergència social que viuen molts dels nostres veïns i veïnes. Cal
També et pot interessar http://www.rescatsocial.cat/
JOVENT NÚM. 113 | 9
Joves d’Esquerra Verda
Resistències
J
JOVENT 97 MAIG 2011
oves d’Esquerra Verda som una joventut profundament municipalista i per això treballem aquest àmbit per a enfortir el nostre discurs, oferir formació i actuar en favor d’un major i més real poder local, que és l’espai més proper a la ciutadania i, per tant, aquell que pot prestar millor els serveis socials més essencials i vertebradors d’una democràcia inclusiva. Vivim arrelats i arrelades als pobles i ciutats, des d’on volem generar noves dinàmiques de participació més democràtiques per acostar les institucions a la ciutadania i generar polítiques socials i econòmiques en benefici de la classe treballadora, que garanteixin la redistribució d’oportunitats. Municipis, al cap i a la fi, de i per a totes i tots.
JOVENT 67 MAIG 2003
JOVENT 14 MAIG 1995
10 | JOVENT NÚM. 113
JOVENT 29, MAIG 1999
Encara, yet, aún: Fòrum Social Mundial
Una finestra al món
E
l primer Fòrum Social Mundial (FSM) de la història, celebrat a Porto Alegre el 2001, va crear una onada d’entusiasme sense precedents. Un esdeveniment que havia estat planificat per ser una conferència antiDavos sense continuïtat en el temps va saber convocar més de 50.000 moviments, sindicats i associacions d’arreu del món a la recerca de solucions progressistes als problemes globals: pobresa, desigualtat, falta de democràcia, racisme, devastació ambiental, injustícia social i econòmica. Els impulsors van saber adonar-se’n que enfront seu hi havia un moviment, no una conferència, i van decidir que tingués continuïtat en el temps. Els èxits van ser ràpids. L’FSM va marcar una generació sencera. Amb valors condensats en lemes com “les persones per sobre dels beneficis” o “un altre món és possible”, el Fòrum Social Mundial ha estat l’espai en què han nascut i crescut les idees i maneres d’actuar, en disposició de sotmetre a discussió la supremacia neoliberal global. Però, què ha estat del Fòrum Social Mundial 14 anys després? El passat mes de març de 2015, l’FSM va demostrar que manté encara la seva vitalitat. El campus de la Universitat El Manar de Tunis va acollir durant cinc dies 70.000 delegats representant més de 4.000 moviments i associacions vingudes de 128 països. L’FSM va tornar a ser fidel a la seva idea original i a la seva carta de principis: va ser un espai obert de trobada per tal que moviments i associacions poguessin compartir les seves experiències (es van celebrar més de 1.000 tallers i conferències) i coordinar-se, això sí, sense pactar conclusions col·lectives. Especialment per als més joves o per a aquells qui hi participen per primer cop, Tunis, com abans Mumbai, Nairobi, Caracas o Dakar, ha estat una experiència motivant que sap com aplegar emocions col·lectives. La principal fita és segurament que l’FSM és (encara) un espai que ajunta les ments i els cors dels pobres i oprimits del planeta. Ha evitat ser un espai d’intel·lectuals comentant els problemes del Sud, per ser veritablement un espai somiat i organitzat des del Sud. Catorze anys després encara ofereix un espai on autoreferenciar-se. El problema rau en si aquesta fórmula segueix sent necessària. El Fòrum Social Mundial va ser un èxit perquè va saber oferir-nos un enemic; l’enemic era la globalització. Als anys 90 no existia un moviment global de lluita contra el neoliberalisme perquè no sabia contra qui lluitar. Va ser necessària una dècada sencera per tal que molts intel·lectuals i moviments socials el definissin col·lectivament. El primer Fòrum va saber ajuntar totes aquelles persones que, sense potser saber-ho, al Sud o al Nord, volien lluitar contra la globalització. L’FSM ho va aconseguir.
Ara bé, catorze anys després, després de Tunis, correm el risc que aquest èxit acabi per paralitzar el moviment. L’FSM és potser l’única força en alguna mesura organitzada que resisteix a la globalització. El moviment és avui –potencialment– més fort que mai, però no ens hem d’enganyar: cada cop és més absent del debat públic i dels mitjans de comunicació. Mantenir un espai dedicat, encara, a definir i descriure les injustícies que genera la globalització (sense prendre cap acord respecte a com fer-hi front) corre el risc d’acabar sent redundant. Es diria que l’FSM és un moviment fort, brillant (encara) a l’hora d’ajudar-nos a descriure l’enemic global a què fem front, però que no sap cap a on dirigir aquesta força; que no acaba de decidir-se a proposar una visió i un projecte diferents per al planeta. Les noves maneres de pensar i, sobretot, d’actuar són realment necessàries per poder replantejar el món i començar a canviar-lo. Per fer que passin coses noves i per evitar tot allò que no ens agrada, demostrant al poder econòmic i polític que el petit també pot guanyar i fer coses extraordinàries. La utilització del sentit de l’humor, el nostre cos nu o el simple gest d’una abraçada poden ser les nostres noves armes. Armes no per guanyar el conflicte, sinó per buscar noves solucions que ens condueixin a un paradigma completament nou. Luca Gervasoni i Vila @gervasonivila // Codirector de NOVACT @novact__ (www.novact.org) i va participar al Fòrum Social Mundial celebrat a Tunis el passat mes de març de 2015.
JOVENT NÚM. 113 | 11
Cultura
Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona
E
l Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona, també conegut com a My Life is Getting Better (MLGB), són persones creatives, dibuixants, grafistes, tipògrafes, il·lustradores, realitzadores, humoristes grafiques… que són capaces d’imaginar una Barcelona millor. Pretenen crear un “braç armat” (de creativitat i talent) per recolzar el projecte de Barcelona en Comú en la seva missió de recuperar la ciutat.
David Torrents
Esther Águila
Raul Guillamón
MIguel gallardo
Andrés Requena
Per saber-ne més: www.movimientodeliberaciongraficadebarcelona.com/ MLGB. Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona @mlg_barcelona www.instagram.com/mlg_barcelona/
12 | JOVENT NÚM. 113
Las gafas del Partits d’intoxicació masiva… “El PP de L’Hospitalet emula a Albiol y lanza una cruzada contra locutorios y kebabs”
cerca
Cap al Projecte… Homeeeee!
La policía indonesia intoxica a todo un pueblo quemando marihuana La Vanguardia, 31.03.15
PÚBLICO, 13.04.15
“L’alcalde de Castelldefels a Salvados: «S’obliga els nens a jugar en català»” Nació Digital, 21.11.15
Quin titular és cert i quin és fals? “Pablo Iglesias regala la serie ‘Juego de Tronos’ al rey Felipe VI” El País, 15.04.15
Felipe VI devuelve a Pablo Iglesias la serie “Juego de Tronos” porque no tiene DVD El Mundo Today, 15.04.15
fair play
Cospedal es mostra partidària de desallotjar l’estadi si es xiula l’himne español weloba.cat, 19.03.15
“Aguirre suggereix suspendre la final de Copa i jugar-la a porta tancada si es xiulen l’himne o el rei” Vilaweb, 09.03.2015
adeu Regydora La regidora de Cultura de València s’acomiada de la política amb una nota amb 30 faltes d’ortografia Ara, 15.04.15
TUITS @albiolalcalde_ Con unas simpáticas vecinas de Llefià q
me dicen q son muy chafarderas y necesitan otro banco. Lo tendrán!! #badalona.
@timeinbarcelona Avui, un recorregut pels carrers amb
nom de dona de Barcelona, pels qui no us agrada gaire caminar!
@gerardotc Rato tiene 78 cuentas en 13 bancos. Cuidado,
Rodrigo. Yo una vez tuve 2 cuentas porque una estaba vacía y se me pasó cerrarla y me cobraron.
@norcoreano ¿Registran la casa de Rodrigo Rato? Pero vamos a ver, por favor, un poco de cabeza, ¿cómo van a estar ahí los huesos de Cervantes?
Les piulades són reproduccions exactes a les originals
@cot_julia No us ho creureu, però conec gent que és feliç i no ha corregut mai cap marató. @axebra En el sondeo nada científico de hablar con
familiares y amigos estos días, la mitad de los Pablistas navideños ahora son de Cuñadans
@valerosanmarti Mas contra els poderosos? Només si
per mig hi ha la última taula lliure del Via Veneto
@axebra No sé amb quin polític aniria a prendre una
canya, però sí amb el que aniria a una calçotada: Quico Homs.
@cap0 Mi mayor defecto es que ño sé decir que ño. Segueix-nos a @elJovent
JOVENT NÚM. 113 | 13
ENTREVISTA
LAIA ORTIZ Castellví “Guanyar Barcelona pot ser l’inici d’un canvi imparable” Per què heu fet una aposta per presentar-vos com a Barcelona en Comú i no com a ICV? Què és el que vol i a qui vol representar Barcelona en Comú?
ICV des de fa anys treballa amb escenaris conjunts amb ciutadans i ciutadanes, moviments, plataformes i altres organitzacions amb què compartim valors i principis i, per tant, el nostre objectiu polític no és mantenir unes sigles ni ser una finalitat en si mateixa, sinó que és ser un instrument de canvi i transformació. I avui BCN en Comú representa això, l’oportunitat de ser un instrument de transformació per guanyar la ciutat i donar un gir a les polítiques neoliberals que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament.
Laia Ortiz (@Laiaortiz) Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i candidata de Barcelona en Comú (@bcnencomu). Va ser coordinadora nacional de Joves d’Esquerra Verda i diputada d’ICV al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats
El nostre objectiu polític no és mantenir unes sigles ni ser una finalitat en si mateixa, sinó ser un instrument de canvi i transformació Barcelona en Comú sempre parla de guanyar Barcelona. A qui cal guanyar?
Cal guanyar la ciutat als lobbies i als interessos privats que s’han apoderat de les regnes de l’Ajuntament. Gran part de les decisions polítiques que s’han pres els últims anys no s’han fet amb interès o en benefici de la majoria social, ni en benefici dels béns comuns ni en defensa del patrimoni de la ciutat, que al cap i a la fi és el patrimoni de tots i totes, sinó en benefici d’uns quants. El resultat és evident, les desigualtats han augmentat no només com a conseqüència d’una crisi econòmica, sinó també de decisions polítiques.
Què vol dir “la Barcelona en venda”?
La BCN en Venda són les polítiques que vénen marcades per interessos privats, econòmics i, a vegades, de grups inversors externs, i que passen per davant de les necessitats bàsiques que té una ciutat. El que li demana la gent al seu Ajuntament són coses molt quotidianes, com uns serveis públics de qualitat, una xarxa d’escoles bressol, un transport públic de qualitat i accessible, una mobilitat sostenible o una ciutat saludable... I, en canvi, gran part de les decisions preses han anat al contrari.
Què proposa BCN en Comú amb el turisme i què cal fer amb la massificació turística? entrevista completa a:
revistajovent.cat
14 | JOVENT NÚM. 113
Cal un turisme que garanteixi una qualitat de vida del conjunt de la ciutadania, i això té a veure no només amb com
ENTREVISTA
regulem i com configurem el model turístic a Barcelona. És necessari regular i dignificar el turisme perquè la gent pugui viure dignament als seus barris i pugui gaudir d’una ciutat pensada per la gent que hi viu i per qui la visita. Des d’alguns sectors s’ha volgut mostrar Barcelona en Comú com a crítica de grans esdeveniments com el Mobile World Congress. Quina proposta té sobre aquest tipus d’esdeveniments? Segurament, el gran problema de moltes formacions polítiques o dels propis lobbies que hi ha és plantejar els debats en blanc o negre, sense matisos. Crec que del MWC, igual que amb el model de turisme, el que s’ha de plantejar és quins impactes té a la ciutat, quins impactes negatius podem revertir i com podem millorar el que suposa el MWC perquè ho noti tothom de la ciutat. BCN en Comú no està interessada a no fer el MWC, sinó que cal veure com es fa i quin model d’esdeveniments es fan i com repercuteixen en la ciutat. Per tant, el model no pot estar vinculat a un esdeveniment puntual, sinó a feina de qualitat en el dia a dia. I una vegada més, que els ingressos reverteixin de manera justa en la ciutat.
Què és pot fer perquè disminueixin les diferències entre els barris més rics i els barris més pobres de la ciutat?
Evidentment, l’Ajuntament no té el poder absolut de fer això, però un ajuntament s’hauria d’avergonyir que avui en plena crisi es contribueixi a augmentar-la. Hi ha tota una sèrie de drets bàsics que l’Ajuntament pot cobrir. I, en no ferho, augmenten més les desigualtats no només de renda, sinó també en la qualitat de vida i, fins i tot, d’esperança de vida.
Quines propostes té BCN en Comú per oferir un treball més digne als i les joves?
Els ajuntaments poden actuar per combatre la precarietat i crear llocs de treball, i de l’Ajuntament de Barcelona en depèn el contracte de milers de llocs de feina, tant a escala directa com de subcontractació i concessions. Per combatre les situacions precàries es poden introduir clàusules socials o col·laboracions amb inspeccions de treball perquè totes aquelles empreses que treballen amb l’Ajuntament compleixin la normativa. I, evidentment, fer perquè a tothom que treballi directament o indirectament per l’Ajuntament se li garanteixi una feina digna.
Cal capgirar el conjunt de la institució per posar-la al servei de la ciutadania A BCN hi ha alguns sectors que critiquen que ICV, després d’estar 32 anys al Govern, ara es presenti com a alternativa per guanyar la ciutat. Quins punts negatius i positius en fas i què creus que és allò que no es pot tornar a repetir?
El balanç com a ciutat és positiu. Barcelona ha estat pionera en molts aspectes diferents, fruit directe de l’obra d’ICV al
Govern. Ara, el que sí és veritat és que ens ha mancat força per construir una ciutat amb minúscules, una ciutat d’utopies quotidianes i no a cop de grans esdeveniments. Aquest és un relat que des d’ICV sempre ha existit, però mai no hem tingut la força suficient perquè fos majoritari. Hi ha moltes coses a qüestionar, però també hem de pensar que els últims quatre anys hi ha hagut un gir en moltes de les polítiques que s’havien construït (sobretot generant equipaments socials i patrimoni públic al conjunt de la ciutat). Ara hem de ser conscients que en el moment en què estem, de crisi econòmica, no ens val no tenir prou força a l’Ajuntament. Cal capgirar el conjunt de la institució per posar-la al servei de la ciutadania, i això és el que estem fent. Jo crec que ICV ha sabut llegir en tot moment quina era la necessitat i què calia anteposar, i ara el que toca és fer-ho en comú.
Arreu de Catalunya també s’estan creant confluències. Què creus que poden aportar aquests processos més enllà de BCN i tenint en compte la situació política de cada municipi? A cada lloc s’haurà de veure. El que segur que poden aportar és una il·lusió i una expectativa de canviar les coses, i això és fonamental en qualsevol procés electoral i d’empoderament popular. Més enllà de la confluència, estem parlant de processos ciutadans que són expressions d’il·lusió i de canvi perquè molta gent doni el pas per tornar a creure en la política i a participar. Això és clau quan estem parlant de Barcelona en Comú o altres espais de pobles i ciutats. I crec que avui tenim situacions profundament injustes fruit d’alcaldies que han girat l’esquena completament a la ciutadania, on precisament ha de ser una prioritat fer-los fora i ocupar les institucions per part d’aquesta majoria social. Jo crec que la il·lusió pot acabar sent un canvi real.
És una revolució social, democràtica, i l’inici d’un canvi que va més enllà de Barcelona Per acabar, què creus que implicaria guanyar Barcelona i guanyar els municipis arreu de Catalunya?
Guanyar Barcelona és guanyar la capital de Catalunya i això pot ser l’inici d’un canvi imparable. Però el primer que representa guanyar Barcelona és un canvi en les polítiques de l’Ajuntament per posar-les al servei del poble i de la majoria de ciutadans i ciutadanes, i és fonamental. Posar l’interès de la ciutadania per davant dels interessos privats és el que representa BCN en Comú, a més d’una revolució democràtica. Barcelona en Comú no és només una marca electoral, sinó una manera de fer que vol que la ciutadania faci política en el dia a dia i els propers quatre anys. Per tant, una manera de governar lligada i vinculada als ciutadans i les ciutadanes, a les organitzacions i a la riquesa associativa que tenim avui a Barcelona i a Catalunya. És una revolució social, democràtica, i l’inici d’un canvi que va més enllà de Barcelona. Sara Ledesma Villén @ledesmavillen
JOVENT NÚM. 113 | 15
ELECCIONS MUNICIPALS 24 DE MAIG
LA MEVA CIUTAT, LA NOSTRA LLUITA Molta gent petita, a molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món Eduardo Galeano
NÚM. 113 maig 2015
Butlleta de subscripció Si ho prefereixes, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Joves d’Esquerra Verda, c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona
Revista Juvenil Alternativa
nom i cognoms adreça
municipi
telèfon
correu electrònic
CP
data de naixement estudies?
què?
treballes?
en què?
Troba’ns on-line Connecta’t i fes la subscripció a: www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ WEB
revistajovent.cat
on?
twitter.com/eljovent FACEBOOK
què et sembla aquesta revista? Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa
JOVENT
facebook.com/revistajovent
Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda
Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda
També pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat