NÚM. 115
JOVENT
DESEMBRE 2015
R EV I STA J U V E N I L A LT E R NAT I VA
FEM-LOS DESAPARÈIXER! p. 5
p. 6
LA GENT ES PENSA QUE LA LOMCE NO
ELS REPTES DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA APOSTÒLICA I ROMANA AL S. XXI Joffre Villanueva
S’APLICA A CATALUNYA
Montse Ros i Calsina revistajovent.cat
p. 8
p. 14
TEMA CENTRAL
“ON ÉS LA MEVA JOVENTUT?” Gerard Sentís Garcés twitter.com/eljovent
ENTREVISTES: 5 PERSONES AFECTADES PER LES POLÍTIQUES DEL PP facebook.com/revistajovent
SUMARI
3
8
Editorial
Tema central
Tornem a les urnes, fem fora el PP
www.joves.cat WEB
revistajovent.cat TWITTER
twitter.com/eljovent FACEBOOK
facebook.com/revistajovent
JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Natalia Martínez Rodríguez Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Lourenço Viana Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Júlia Sánchez Riera Director: Gerard Sentís Garcés
On és la meva joventut? Gerard Sentís Garcés
4
10
Catalunya Sí Que Es Pot: prioritats parlamentàries
Resistències
Marta Otero
Montserrat Mompió Gallart
5
11
La gent es pensa que la LOMCE no s’aplica a Catalunya
Una finestra al món
Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd
Cap a una revolta europea?
Montse Ros i Calsina
Ferran Farnós Leiras Gerard Domínguez i Reig
6
12
Els reptes de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana al s. XXI
Cultura
Joffre Villanueva
7 Cinc cèntims...
...sobre persones refugiades i migracions Anna Rovira Prats
El Raval a l’ombra Lourenço Viana
13 Las gafas del cerca
14 Entrevistes
5 persones afectades per les polítiques del pp
EL JOVENT D’AVUI...
Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Natural. www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.
Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets.
2 | JOVENT NÚM. 115
AMB AQUEST FRED M’HAURÉ DE POSAR L’AMERICANA
I LA EUROPEA?
UN IT AT EDITORIAL
TORNEM A LES URNES, FEM FORA EL PP Després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre, el 20 de desembre tornarem a les urnes, aquest cop per escollir represEntants al Congrés dels Diputats i al Senat; i amb una notícia esperançadora: l’esquerra alternativa, a Catalunya, es presenta en una mateixa candidatura, la d’En Comú Podem (ICV, EUiA, Podem, Barcelona en Comú i Equo). A JOVENT hem posat de manifest moltes vegades la necessitat d’unir esforços i posar-nos d’acord a les institucions, replicant la unitat que durant els darrers anys hem viscut al carrer en moltes lluites. Avui, és important celebrar l’acord que posa la unitat per davant de les sigles i consolida la possibilitat de ser una força transformadora decisiva tant a Catalunya com des de Catalunya cap a la resta de l’Estat. Un acord, a més, que inclou aliats estatals rellevants, com les marees a Galícia o Compromís al País Valencià, i del qual en forma part, també, la candidatura d’esquerres que governa l’Ajuntament de Barcelona. En Comú Podem és l’única possibilitat que tenim de fer fora el Partit Popular i d’acabar amb les seves polítiques retrògrades i autoritàries. És urgent que deroguem la reforma laboral, que acabem amb l’impost al sol, que posem fre a les privatitzacions, que donem una sortida als milers de persones joves que han hagut de marxar a l’estranger per poder treballar, que acabem amb la LOMCE, i un llarg etcètera de vot útil. És urgent, també, que les institucions de l’estat es posin al servei dels drets humans i la pau i combatin la islamofòbia i el discurs de la por, i que, en nom de la seguretat i aprofitant el ressò mediàtic dels fets de París, no retallin en drets i llibertats individuals. La candidatura que es perfila a Catalunya defensa tot això amb claredat, i no amaga darrere d’una imatge de nova política, com C’s, les mateixes polítiques neoliberals que ha fet fins ara el PP. Amb forces aliades a la resta de l’Estat que garanteixen la convocatòria d’un referèndum per donar una sortida democràtica al conflicte entre Catalunya i l’Estat. És, doncs, una candidatura que no supedita els drets socials a la independència, però que en cap cas no nega el conflicte existent a Catalunya i hi aporta solucions contra l’immobilisme. El proper 20 de desembre tenim l’oportunitat de fer un gir a l’esquerra que, després de 8 anys de recessió i múltiples crisis, és més necessari que mai. Podem estendre arreu allò que va començar a passar a ciutats com Barcelona, Madrid o Castelldefels després del 24 de maig i, així, fer realitat l’eslògan de posar les persones per davant dels bancs.
JOVENT NÚM. 113 | 3
CATALUNYA SÍ QUE ES POT: PRIORITATS PARLAMENTÀRIES
C M
O
L
a situació d’emergència social, democràtica i nacional que viu Catalunya obliga a actuar amb decisió i rapidesa. Catalunya Sí que es Pot, des de la responsabilitat que li ha atorgat la ciutadania i des de la funció que ens pertoca d’exercir d’oposició d’esquerres a la majoria del Parlament de Catalunya, considerem imprescindible fixar prioritats en 4 grans àrees.
La màxima prioritat del Parlament de Catalunya i del Govern que en surti elegit és posar en marxa un Pla de Rescat Ciutadà La màxima prioritat del Parlament de Catalunya i del Govern que en surti elegit és posar en marxa un Pla de Rescat Ciutadà. La posada en marxa d’un procés constituent, entès com un procés de ruptura o discontinuïtat amb el sistema polític actual, no pot fer oblidar que cal adoptar mesures urgents i de xoc per encarar problemes que vénen de la darrera legislatura. Entre aquests problemes, alguns que afecten l’ocupació i els treballadors i els treballadores de determinades empreses, com Valeo o Solvay, i determinats sectors. Altres, com a resposta urgent davant l’increment de la pobresa i les desigualtats –com la renda garantida de ciutadania, la garantia de suficiència en beques menjador o el desplegament de la Llei d’Emergència Habitacional i Pobresa Energètica-. I, per últim, la necessitat d’aturar els processos de privatització de serveis públics i retallades de drets socials acordats per l’actual Govern, avui en funcions, i la recuperació de serveis públics. Per això, situem com a elements cabdals de la nostra política d’emergència la solidaritat, el treball i els drets.
Situem com a elements cabdals de la nostra política d’emergència la solidaritat, el treball i els drets Per encarar aquest Pla de Rescat Social es requereix posar en marxa polítiques de xoc que permetin disposar de recursos. En aquest sentit, CSQEP planteja un Acord del Parlament de Catalunya que fixi les prioritats en la millora de recursos públics, sens perjudici que avancem en
4 | JOVENT NÚM. 115
P
O
R Í
M S
la concreció del procés constituent; d’entre les iniciatives que plantegem destaquen: la racionalització de la despesa pública, la reestructuració del deute de la Generalitat, reformes fiscals en impostos propis (recuperació de l’impost de successions) i nou sistema de finançament autonòmic. L’esgotament del sistema polític nascut de la Transició exigeix la posada en marxa d’un procés constituent, de ruptura democràtica, social i nacional que permeti al poble català encarar els reptes de l’atur, la desigualtat i la pobresa. És en aquest sentit que ja hem registrat una proposta de resolució en la qual ens comprometem a materialitzar la convocatòria de referèndum i possibilitar l’exercici democràtic del dret a decidir durant l’any 2016 i, si en finalitzar l’any quedés bloquejada políticament aquesta opció, el Parlament de Catalunya cridaria a posar en marxa nous i més enèrgics processos de mobilització social i ciutadana.
Ens comprometem a possibilitar l’exercici democràtic del dret a decidir durant l’any 2016 També un aspecte central d’aquest procés constituent és posar en marxa polítiques que permetin avançar en una democràcia més participativa, millorar la transparència i la qualitat democràtica. En aquesta direcció proposem com a propostes prioritàries: una nova Llei d’Iniciativa Legislativa Popular, la prohibició de donacions a fundacions de partits polítics i la reforma de la Llei Electoral. I, per últim, propostes en relació a model de país i valors de país. Estem parlant de fer efectiu l’Acord Social i Polític per a l’Eradicació de la Violència Masclista, del rebuig al TTIP, d’una Estratègia catalana contra el canvi climàtic i de la derogació de BCN World. Marta Otero // coordinadora institucional del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot @catsiqueespot
LA GENT ES PENSA QUE LA LOMCE NO S’APLICA A CATALUNYA
U
na cosa és dit i l’altra és fet. En la política espectacle i el periodisme de declaracions pesa el que es diu. El que queda, però, és el que es fa. La consellera Rigau ha estat molt amatent a dir coses que no ha fet i a fer coses que no ha dit. No ha dit que el seu Govern ha reduït la despesa educativa per alumne més de 1.000€/any. No ha dit que la pèrdua d’un 17% del pressupost del Departament d’Ensenyament ha impactat molt més sobre l’educació de zero a tres anys (se n’ha suprimit la partida) i en l’alumnat amb més necessitats. L’actuació global sobre la pobresa i les condicions de vida de l’alumnat hauria d’haver estat la gran prioritat d’aquest mandat. Després d’anunciar moltes vegades un increment de les beques, el pressupost encara és inferior al que hi havia el 2010.
La pobresa manté la tendència al creixement de l’escola pública No ha dit que els diners destinats al concert educatiu han disminuït entorn d’un 5%, per legislació estatal, que és un percentatge inferior al total de la pèrdua salarial (propera al 15% i anàloga al professorat de la pública) i inferior a la caiguda del pressupost. És a dir, les empreses segueixen rebent els diners que rebien (encara que sempre cobren amb retard) i mantenint estable el nombre global d’alumnes. Mentrestant, la xarxa pública ha entomat quasi 400.000 alumnes més dels que hi havia el 2009 amb menys pressupost, menys professorat i menys personal de suport. El Govern, malgrat el creixement de la població escolar, ha deixat de construir centres, mantenint un nombre estable d’uns mil barracons. El Departament ha optat per “inquibir” (sic) més alumnes per aula i més aules per escola. Tot i que la normativa d’escolarització i la llei de pressupostos estan fetes per afavorir la matrícula a l’escola concertada, la pobresa manté la tendència al creixement de l’escola pública.
inserció (amb poques places), per a l’alumnat que no obté el graduat. Són dues mostres del fet que es pot mitigar l’impacte de la LOMCE, si es vol, i sense desobeir-la directament. En canvi, lamentablement, s’ha tirat endavant la prova de tercer de primària, fins i tot pressionant sense miraments les famílies, l’alumnat i els centres que no la volien fer, i no veiem cap actuació encaminada a parar les revàlides. Són elements estratègics de control del sistema: qui posa l’examen controla el currículum i els fluxos d’alumnes que podran seguir estudiant.
La conselleria ha fet complir totes les sentències que han imposat una quota de castellà Ni tan sols en el tema de la immersió lingüística, amb la demanada explícita de quasi tota la societat catalana, i un estrellat mediàtic que ha donat grans rèdits polítics, s’ha aguantat la paraula. La conselleria ha complert i ha fet complir totes les sentències que han imposat una quota de castellà en determinades escoles. El més dur és que ni el que s’ha dit ni el que s’ha fet no són els elements estratègics que permetrien una millora educativa i social. El discurs dominant, neoliberal, sobre l’educació no sembla haver de respondre a la realitat. I la realitat, tossuda i aspra, viva i aferrada a l’esperança, és que cada dia obren les escoles, i fan, fan, fan... fan coses reals. Montse Ros i Calsina
La consellera va dir, amb gran ressò mediàtic, que s’oposava a la LOMCE. Però no ha dit que només va recórrer al Constitucional els articles referents a les competències del Govern i del control de currículum. Hi ha dues mesures que el Govern ha tirat endavant i que cal valorar. La creació d’una modalitat (d’aplicació voluntària) de 4t d’ESO que permet accedir al graduat “acadèmic” i al “professional” sense segregar l’alumnat, i el manteniment dels antics PQPI, que ara es diuen Programes de formació i
2009
2012
2015
Llegeix l’article complet a revistajovent.cat
JOVENT NÚM. 115 | 5
ELS REPTES DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA APOSTÒLICA I ROMANA AL S. XXI
A
mb un títol així, podríem començar i no acabar una llarga llista d’avenços de la modernitat que encara ara topen amb l’oposició del Vaticà. Si la fa un tipus que es declara anticlerical, la llista podria arribar a ser molt llarga, i el to, molt contundent. I, no obstant,... existeix un bon costum entre els moviments laics, que és el de minimitzar les nostres interpel·lacions a les religions. És un bon costum que respon a diverses reflexions. La primera reflexió és que les nostres veus s’han d’adreçar a les institucions públiques, que són les que representen a tothom. A nosaltres ens correspon afirmar la sobirania popular i assegurar que les lleis humanes no es dobleguen als mandats divins. Assegurar que les esglésies no tenen capacitat normativa. La laïcitat és, primer de tot, una afirmació de la sobirania popular.
Ens correspon assegurar que les lleis humanes no es dobleguen als mandats divins La segona és que el nostre objectiu no és modificar el nucli dogmàtic de les religions, perquè si alguna cosa ens explica la història és que, quan el poder civil intenta intervenir en la vida religiosa de les persones o en les seves formes de pensar, deixa de ser poder civil i es converteix en un malson per als heterodoxos. I no hi ha pluralisme sense heterodòxia. A banda que hi ha gent que acaba morint rostida per matisos incomprensibles de querelles irresolubles; com la transubstanciació de les ànimes, la trinitat, el pecat original de Maria o si Han Solo disparava primer. Bé, aquest darrer dilema sí que té solució: disparava primer. Però els governs s’han de preocupar del benestar de les persones, no dels seus pensaments. La laïcitat és, també, una condició protectora de la llibertat de consciència, i dins d’aquesta llibertat de consciència hi ha les creences religioses. La tercera reflexió ens ve a dir que deixar una esfera de protecció a les diferents opcions de consciència, religió, pensament, filosofia, espiritualitat, digues-n’hi-com-vulguis, ha esdevingut un encert. Les religions tenen un doble component que es comporta de forma simètrica. Unir cap endins (d’aquí ve l’expressió religio, de relligar) i diferenciar cap enfora. És a dir, que tenen un ingredient cohesionador
6 | JOVENT NÚM. 115
de les comunitats i, a la vegada, un ingredient corrosiu de la convivència. I sabem que aquest ingredient corrosiu s’activa quan pot establir un conflicte amb el poder civil, i se n’alimenta si es pot presentar com a víctima. De manera que no és recomanable voler dictar constantment a les religions el que han de fer o deixar de fer portes endins. S’han d’adaptar a la llei si la llei és per a tothom. Però la fermesa del poder civil, si és tolerant, també facilita que les religions s’acompassin amb els temps que els toca viure. La laïcitat és principi articulador de drets i té la igualtat com a ingredient indispensable. No es fa a la mida de ningú; ni per a afavorir ni per a perjudicar.
La laïcitat és principi articulador de drets i té la igualtat com a ingredient indispensable De manera que els laics som bastant prudents a l’hora d’anar indicant el que els altres haurien de pensar, dir o fer. S’hi afegeix un altre motiu prou important. Hi ha col·lectius dins de cada religió que ja compleixen amb prou dignitat i complicacions aquest paper crític. I són els nostres amics, els nostres aliats. De fet, són part del nostre moviment. Deixem que siguin ells qui s’ocupin d’aquesta qüestió. A banda que si algú em pregunta «què hauria de fer l’Església Catòlica Apostòlica i Romana per posar-se al dia del s. XXI?» no puc més que respondre que jo, com a anticlerical, em donaria con un canto en los dientes si es posés al dia del s. XVIII. Joffre Villanueva @joffrevllnv // Vicepresident de la Fundació Ferrer i Guàrdia (@f_ferrerguardia) i autor del blog perspectivalaica.wordpress.com
L A CÏ S M
E
5 cèntims...
...sobre persones refugiades i migracions
QUI ÉS UNA PERSONA REFUGIADA?
QUI ÉS UNA PERSONA MIGRADA?
D’acord amb la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats, un refugiat és una persona que, “per causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat o pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa de dits temors, no vulgui acollir-se a la protecció del seu país; o que, mancant-li la nacionalitat i trobant-se, a conseqüència dels fets, fora del país on abans tingués la residència habitual no pugui o, a causa dels temors mencionats, no vulgui tornar-hi”.
A escala internacional no hi ha una definició universalment acceptada, però el terme es refereix, habitualment, a tots els casos en què la decisió de migrar es pren lliurement per la persona, de manera que s’aplica a tothom qui va a un altre país amb l’objectiu de millorar les seves condicions socials i materials i les seves perspectives i les de les seva família. Font: Organització Internacional per a les Migracions
Anna Rovira Prats @arovirap
QUI ÉS UNA PERSONA DESPLAÇADA?
Persona que s’ha vist forçada a fugir de la seva llar per escapar del conflicte armat, la violència generalitzada, els abusos de drets humans o els desastres naturals o provocats per l’ésser humà. Font: ACNUR
PAÏSOS D’ARRIBADA RUTES PRINCIPALS
MORTS
3.106 Morts/desapareguts l’any 2015
ARRIBADES
606.536 Arribades per mar l’any 2015
JOVENT NÚM. 115 | 7
TEMA CENTRAL
“ON ÉS LA MEVA JOVENTUT?” Presentem de primera mà el testimoni d’una família amaziga que viu exiliada a Catalunya. Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces
Europa viu commocionada pels atemptats del passat 13 de novembre a París, on van morir més de 130 persones. Els atacs, reivindicats per Daesh (l’autoanomenat Estat Islàmic), i l’arribada massiva de persones refugiades, sobretot exiliades de Síria però també d’altres països de la zona i del continent africà, han posat en entredit la capacitat del poble europeu i de les seves institucions de donar resposta a un conflicte d’aquesta envergadura. Malgrat tot, sovint s’oblida, voluntàriament, que la població més afectada per l’islamisme radical no és l’europea, sinó la que viu als països del Magrib i l’Orient Mitjà. A JOVENT entrevistem en exclusiva els quatre membres de la família Zenia, que van arribar a Catalunya procedents de la Cabília entre els anys 2007 i 2008. Aquesta terra, situada al nord d’Algèria, va viure una època convulsa als anys 90, quan la població amaziga sobrevivia atemorida entre els militars del règim i els islamistes armats. En aquell moment, Salem Zenia (1962) i Kaissa Ould Braham (1972) treballaven al diari Arrels, com a editor i redactora, respectivament, una publicació fundada per ells mateixos.
8 | JOVENT NÚM. 115
Zenia va arribar a Catalunya el 2007 en el marc del programa Escriptor Acollit, del PEN Català, i un any després ho va fer la resta de la família: la Kaissa, periodista i filòloga, i els seus dos fills, Aksel (1999) i Idir (2002). Arribada com a familiar d’estudiant, la Kaissa no podia ni treballar ni estudiar i, per aquest motiu, va començar a col·laborar amb l’ACNUR i la Creu Roja amb altres refugiats. Amb el documental “On és la meva joventut?”, Kaissa Ould Braham denuncia una joventut robada, amb els drets segrestats i unes atrocitats “que arrossegarà tota la vida”. Instal·lats al barri del Raval de Barcelona i amb una vida precària durant molts anys, van arrelar de seguida a la capital i arreu de Catalunya, potser fent honor al diari on treballaven, i no van dubtar a difondre les reivindicacions del poble amazic fent xerrades i activitats de tot tipus. El Salem i la Kaissa reivindiquen incansablement la democràcia i la laïcitat, el paper de les dones i el reconeixement del poble amazic i la seva llengua, que compta amb més de 20 milions de parlants arreu del Magrib. “La laïcitat no s’ha inventat només a Occident, és un principi que
defensen molts pobles del món”, deia la Kaissa al programa Tot un món de TV3, el 2012. “A la Cabília cada poble funciona com una república i un imam de la mesquita mai no es posa en els afers del poble”, sentenciava. La Kaissa denuncia que des dels temps colonialistes francesos es vol destruir “tota aquesta organització social, ancestral, basada en la solidaritat”, i reivindica la figura de la dona lluitadora a la Cabília. El Salem continua la seva obra literària a casa nostra. Després de publicar el 2008 Sol cec / Iṭij aderɣal, una coedició del PEN Català i Accent Editorial i De l’Atles a Formentor / Seg Aṭlas ɣer Furmentur, en el marc de l’espectacle de poesia “Veus paral·leles 2008”, enguany ha sortit a la llum el poemari amazic-català Jo sóc l’estranger, editat a Barcelona per Edicions Lapislàtzuli, amb traducció de Carles Castellanos. Un cop acabada l’educació primària de l’Idir, el fill petit, i amb la solidaritat d’algunes amistats, la família es desplaça a Olot el 2014, on s’instal·la indefinidament al centre de la ciutat i comença, un altre cop, una nova vida, on l’Aksil i l’Idir esperen no haver-se de preguntar mai “on és la seva joventut”.
TEMA CENTRAL
Des de JOVENT volem donar veu al Salem, la Kaissa, l’Aksel i l’Idir, fent-los les mateixes preguntes en privat, sense que puguin comentar les respostes entre ells. Això és el que ens han dit. Què és per a tu l’exili? Què recordes de la teva arribada a Catalunya? Què enyores de la teva terra?
“EL MALSON DE LA MEVA SITUACIÓ JURÍDICA COM A IMMIGRANT ÉS HUMILIANT” Quan intento visualitzar l’exili, el veig com un laberint en què crec que cada vegada que trobo la sortida xoco amb una paret. És un periple amb què lluito cada dia per intentar preservar el que vaig aconseguir el dia abans. Però, al mateix temps, valoro els moments d’alegria que em procura, sentiment que em feia falta a la meva terra. Recordo el sentiment de seguretat i tranquil·litat passejant per Barcelona. Com a dona eren inimaginables moltes de les llibertats individuals que he aconseguit aquí i que no tenia al meu país. Ho valoro molt perquè la llibertat no té preu. Alhora, però, el malson de la meva situació jurídica com a immigrant és humiliant cada vegada que em trobo a una oficina d’estrangeria. Enyoro les olors, el paisatge, les festes, les reunions familiars, les llargues nits d’estiu mirant les estrelles, la natura salvatge i verge... i, sobretot, la pau, la tranquil·litat que vam perdre amb la guerra. Per tant, revisitar la casa de la meva infància seria una cura. Kaissa Ould Braham
“L’EXILI ÉS UN VERTIGEN QUE PERMET ENTENDRE LA CONDICIÓ HUMANA” L’exili és un vertigen, tot i que té un costat que en diré positiu perquè és una experiència que permet entendre la condició humana. L’exili t’obre la ment, els ulls i el cor. Aconsello aquesta experiència, fins i tot voluntària, vull dir l’exili, per a una persona perquè l’ésser humà significa algú. A la meva arribada, estava despistat i espantat pel dolor de deixar la meva gent, la meva terra i el meu futur, justament perquè l’exili no fos voluntari. Tot el que vaig aconseguir, construccions d’identitat, sociològiques o polítiques a totes les escales, ho vaig deixar per un canvi brutal que no m’esperava. Però tot això anava disminuint per l’acollida càlida que vaig rebre, i ara em sento ciutadà d’aquest país. De la meva terra ho enyoro tot. Si una oportunitat de renéixer una altra vegada existeix i tinc el dret d’escollir, l’escolliré. Salem Zenia
“EL MEU PARE EM VA ABRAÇAR A LA NOSTRA ARRIBADA DESPRÉS D’UN ANY DE SEPARACIÓ” Per a mi, l’exili seria una forma de buscar la seguretat d’una persona a un lloc on no et sents segur. Aquesta va ser la meva situació. D’un dia per l’altre havia de sortir del meu país sense saber per què. També hem de tenir en compte que només tenia 8 anys i al meu cap no era exili, sinó salvació. El primer record que em ve al cap va ser quan vaig veure per primer cop un aeroport europeu. Aquest record serà dels que em quedaran al cap per sempre. Un altre record va ser la trobada amb el meu pare, que em va abraçar a la nostra arribada després d’un any de separació.
De la meva terra enyoro tantes coses que no sé per quina començar. La cosa que més enyoro és la família, els amics i els veïns del poble. També enyoro molt la cuina de la meva àvia i la casa dels meus avis. Enyoro aquelles tardes d’estiu on els veïns, amics i jo ens passàvem el vespre jugant a futbol al pati de casa fins que sentia la meva mare cridar-me per anar a sopar. Però la cosa que més enyoro, per sobre de tot, són aquells dies que passava amb els meus cosins jugant junts. Per a mi, els meus cosins eren els meus millors amics. Aksel Zenia
“L’EXILI ÉS UNA VIA D’ESCAPAMENT D’AQUELLES PERSONES QUE ENS FEIEN LA VIDA IMPOSSIBLE” Per a mi, l’exili és una via d’escapament d’aquelles persones que ens feien la vida impossible; escapar del malson però no de la por que ens arriben a fer fins avui en dia. Me’n recordo quan vam arribar, estàvem il·lusionats per veure com era Barcelona, la gent, l’arquitectura, la història, etc. Llavors estàvem molt contents, ja que, així, teníem l’oportunitat de començar una nova vida. Enyoro els grans paisatges verds del meu poble, els camps de color groc daurat de l’estiu amb els shorts i les granges tan petites, però sobretot enyoro els meus avis i la casa on vaig créixer. Idir Zenia
JOVENT NÚM. 115 | 9
Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd
E
l Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, i la situació de la seva població als diferents països que ocupen el seu territori des de fa dècades (Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran) viu els últims temps moments difícils amb una escalada d’opressió i violència; en definitiva, un genocidi. Una situació que compta amb la complicitat internacional dels estats membres de l’OTAN i la Unió Europea.
Davant d’aquesta situació, a Catalunya diversos col·lectius i organitzacions conscienciats amb el tema kurd s’han unit sota el nom d’Azadí, que significa llibertat en kurd, conformant la Plataforma Catalana de Solidaritat amb el Poble Kurd. La tasca la porten a terme entitats de tota mena i amb el suport de la comunitat kurda, no només a Catalunya, sinó que també mantenen el contacte amb organitzacions i persones que viuen la realitat kurda en primera persona.
Resistències
QUÈ ÉS EL KURDISTAN? La nació sense estat més gran del món engloba 4 països, 500.000 km2 i s’estima que més de 30 milions d’habitants. És una zona amb grans recursos naturals, aigua i petroli, i zona de pas estratègica per aquests productes. El Tractat de Lausana (1923) va fragmentar definitivament el poble kurd i va donar inici al conflicte actual. Kobane és actualment un símbol de la situació kurda, tant de la vulneració del seus drets com de la seva resistència i lluita.
L’objectiu de la Plataforma és donar suport a la població kurda, traslladar i donar a conèixer la seva realitat i lluita, i donar veu a les demandes del moviment kurd. En aquest sentit, s’organitzen jornades, actes, xerrades, concerts i projeccions, però també concentracions, entre d’altres activitats. DARRERES ACCIONS DE LA PLATAFORMA DEFENSANT LA LLIBERTAT DEL POBLE KURD En el marc de les eleccions turques de l’1 de novembre, i de forma conjunta amb el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Socials), van coordinar una delegació catalana amb representació política i de la societat civil per a fer d’observadors internacionals a la ciutat d’Agri, molt a prop de la frontera turcoiraniana, responent així a la invitació del Partit Democràtic dels Pobles (HDP, expressió electoral del moviment kurd a Turquia). Al mateix temps, van convocar una concentració de suport davant el Consolat turc a Barcelona, unint-se així a la crida de solidaritat internacional. D’altra banda, la Plataforma ha volgut donar a conèixer la realitat del Kurdistan a partir d’una sèrie d’entrevistes que analitzen, des dels quatre estats diferents que engloben el Kurdistan, la situació actual i els reptes de futur. Montserrat Mompió Gallart @munsamompio // AzadíPlataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd @azadiplataforma
Llegeix la valoració completa de les eleccions turques del passat 1 de novembre
10 | JOVENT NÚM. 115
En color, zones Kurdes habitades.
Font: http://brilliantmaps.com/kurds
Més informació: https://www.facebook.com/azadi.plataforma https://twitter.com/AzadiPlataforma
Cap a una revolta europea?
E
uropa viu una commoció política a causa de la crisi de la Unió Europea com a institució dominada per l’establishment i els mercats, els quals han provocat un gir neoliberal, així com per aquells governs que han seguit fil per randa totes les “recomanacions” que els lobbies europeus i els mercats feien. Aquesta sacsejada política s’ha traduït en l’auge de tres corrents ideològics: el nacionalisme com a motor de canvi (en podrien ser exemples clars Catalunya o Escòcia), l’extrema dreta (amb un referent clau com és Marine Le Pen a França i amb presència a d’altres països) i, per últim, l’esperança de l’esquerra (amb el referent de Syriza a Grècia o Podemos a Espanya). En aquest article, ens centrarem en els canvis al Regne Unit amb l’ascens del nou líder laborista Jeremy Corbyn, així com en la lluita d’Escòcia cap a la independència. La victòria de Corbyn a les primàries laboristes s’explica pel distanciament de les bases del partit respecte a la “tercera via”, o gir al centre, que va encetar Tony Blair, qui va guanyar les eleccions del 1997 després que Margareth Thatcher procurés eradicar l’Estat del benestar. La tercera via de Blair va suposar l’acceptació dels principis neoliberals des de l’esquerra, transformant el partit en una mena de formació socioliberal, l’estela del qual van seguir la majoria de partits majoritaris de la socialdemocràcia europea. En aquell context, davant la falta de referents progressistes que tradicionalment havien dominat a Escòcia, el líder de l’SNP (Partit Nacional Escocès) el 2007, Alex Salmond, superava en diputats el Partit Laborista amb tots els pronòstics en contra i es convertia en First Minister. D’aleshores ençà, Escòcia va celebrar un referèndum per a la seva independència, i l’SNP va enfortir-se fins al punt que a les eleccions generals d’aquell mateix any va obtenir 56 dels 59 diputats en disputa a la regió, escombrant els laboristes.
Es va oposar a la Guerra de l’Iraq i ha estat ferm opositor de l’austeritat al Regne Unit És en aquest context que Corbyn s’alça com a líder del Partit Laborista, amb un 59% de suport a les primàries. Diputat des del 1983, Corbyn ha votat més de 500 vegades en contra del que votaven els seus companys; es va oposar a la Guerra de l’Iraq i ha estat ferm opositor de l’austeritat al Regne Unit. Ha estat la veu clara contra les reformes laborals, les privatitzacions i les retallades socials que el país ha estat vivint els últims anys, i aposta per la nacionalització de la
Una finestra al món
indústria energètica, així com per l’educació gratuïta i el control públic dels ferrocarrils. Tanmateix, els darrers esdeveniments a Grècia, on Tsipras no ha pogut desmantellar l’austeritat, o fins i tot a Portugal, on el president de la República ha impedit la formació d’un govern progressista, demostren que sense una dimensió europea l’esquerra no pot transformar. Per tant, quines implicacions té la victòria de Corbyn per a Europa? De moment, es fa complicat de dir. La majoria d’analistes preveuen que Corbyn no arribi a les eleccions generals i sigui defenestrat. Malgrat el suport de les bases, els dirigents del partit consideren que una opció tan a l’esquerra no és bona per guanyar. En qualsevol cas, és esperançador que el partit que va inventar el gir a la dreta de l’esquerra europea faci ara el moviment contrari.
És esperançador que el partit que va inventar el gir a la dreta de l’esquerra europea faci ara el moviment contrari Avui, els grans partits tradicionals de l’esquerra estan dominats per centristes: Sánchez a Espanya, l’SPD a Alemanya (governant amb Merkel), Hollande a França (amb una persona com Manuel Valls, marcadament xenòfob, com a primer ministre), Renzi a Itàlia, etc. Si més enrere parlàvem de tres moviments polítics en auge (nacionalisme, extrema dreta i esquerra), de moment és clar que és l’extrema dreta qui guanya la batalla. Als Països Baixos són els primers en intenció de vot, a Dinamarca van quedar segons a les eleccions del passat juny, a França Marine Le Pen va segona a les enquestes (darrere de Sarkozy), a Suècia han trencat l’hegemonia dels dos grans partits (socialdemòcrata i conservador). No és fàcil endevinar què pot significar la victòria de Corbyn per a Europa. Però, en un moment en què la dreta és únicament sinònim de més del mateix i el centreesquerra no aporta cap mena de projecte il·lusionant, únicament un projecte d’esperança pot frenar l’auge de l’extrema dreta. Corbyn pot ser l’expansió d’aquesta guspira que va prendre a Grècia, i que pot estendre’s a Espanya aquest desembre, a Portugal si l’esquerra situa una moció de censura al Govern de la dreta o, fins i tot, a Irlanda si l’esquerra guanya les eleccions el 2016. Ferran Farnós Leiras @ilkeops Gerard Domínguez Reig @dominguezireig
JOVENT NÚM. 115 | 11
Cultura
EL RAVAL A L’OMBRA
E
ls barris són més que espais de vida i convivència; són contenidors d’històries i d’Història que omplen de riquesa el camí de qui s’aventura pels seus carrers. Dues periodistes de Barcelona destapen moltes d’aquestes històries a les seves Rutes LGTB pel Raval, potser el barri més marginal i, alhora, subversiu del centre de Barcelona. La Carme Pollina i la Thais Morales ens obren els ulls a les vivències de personatges clau de la història del barri i que n’han marcat la personalitat, a través de tres rutes temàtiques: “Ruta LGTB del Raval”, la més genèrica; “Ruta Jean Genet & Juan Goytisolo”, amb un punt literari accentuat; i “Lesbianes i Trans del segle XX al Raval”, fugint de la predominança masculina, per petició popular. Caminem pels carrers i intuïm que darrere els murs i les portes hi ha més del que es veu des de fora. Hi veiem bars, portals i locals abandonats o transformats que semblen aturats en el temps i que transpiren vides i històries passades. Les rutes funcionen com un espai d’aprenentatge i reivindicació, no només en clau LGTBI, sinó també des d’un punt
12 | JOVENT NÚM. 115
de vista feminista. A la ruta “Lesbianes i Trans del segle XX” queda palesa la invisibilitat de les dones a la Història i, fins i tot, dins el col·lectiu. Com ens explica la Thais a la introducció del passeig, durant el franquisme l’homosexualitat femenina no existia “oficialment” a ulls de l’Estat —era considerada, si més no, una malaltia d’àmbit psicològic i privat— , en una postura de ceguera característica del poder opressor. Caminant descobrim aquell Raval bohemi i canalla que ara ens sona romàntic, tot i la seva duresa, i que ha fascinat i inspirat artistes de tantes generacions. Locals de festa, cabarets, espais literaris, testimonis d’esdeveniments i lluites que han transformat la nostra vida i han obert la porta a una societat més justa. Encara queda molt camí per recórrer, i recordar i conèixer la feina dels altres ens dóna les armes indispensables per seguir lluitant i no oblidar que res no és segur i que la llibertat es conquista dia rere dia. Lourenço Viana
cerca
Las gafas del
4 ANYS DE (DES)GOVERN
RAJOY EL CONCÍS
“Me gusta Cataluña. Los catalanes hacen cosas”
RAJOY AMB ELS CORRUPTES
OCTUBRE DE 2012
“Luis, sé fuerte” JULIOL DE 2013
RAJOY L’ASSERTIU
“Todo es absolutamente falso, salvo alguna cosa”
LA EUROPEA? Y ¿
FEBRER DE 2013
RAJOY, ETARRA CON PERDÓN RAJOY, FUTUR PINOTXO
“España ha superado la peor crisis sin que nadie quedara al borde del camino” OCTUBRE DE 2012
“Quiero transmitir a los españoles un mensaje de esperanza. ETA es una gran nación; España, perdón, es una gran nación” OCTUBRE DE 2012
DESPRÉS DE 4 ANYS DE GOVERN... GRÀCIES PER RES! Les piulades són reproduccions exactes a les originals
TUITS @PasaPPalabra Acusáis al PP de no cumplir su
@claudiperez El arte de titubear como estrategia: ese fascinante “no entremos en detalles” de Rajoy resume su forma de hacer política. Queremos detalles.
@Mhemeroteca Dice Rajoy que respeta la actuación de
@diostuitero Muy ilusionado porque tras la #LeyMordaza vuelvo a tener esperanzas de que se
programa sólo por el hecho de que no ha cumplido su programa. Cómo sois... #cumPPlimos
la justicia Rajoy sobre Gürtel : Es un trama contra el PP
@elpais_espana “La reforma laboral ha sido una de las mejores decisiones de este Gobierno” #RajoyEnLaSER
resucite la Inquisición.
@abarceloh25 Hay algo de lo que sepa Rajoy? Segueix-nos a @elJovent
JOVENT NÚM. 115 | 13
ENTREVISTA
Valorar els quatre anys de govern de PP ompliria moltes edicions de Jovent. Com que podria ser avorrit i depriment entrevistem cinc persones afectades directament per les seves polítiques a tall d’exemple.
ADRIÀ BELENGUER
entrevistes completes a: revistajovent.cat
La política econòmica del PP i Mariano Rajoy aquests 4 anys ha perjudicat especialment la situació dels i les joves?
Sens dubte. La política econòmica del Govern de Rajoy ha estat enfocada a preservar els interessos i privilegis de les elits. Hi ha hagut una manca total d’inversió en sectors estratègics de futur per incentivar la creació de llocs de treball i la inserció del jovent al mercat laboral. A més, la reforma laboral ha implicat una regressió en els drets adquirits. Les perspectives professionals de molts joves s’han vist truncades i estan condemnades a la precarietat, que malauradament s’està convertint en estructural al nostre Estat. ATURAT. 28 ANYS. DE BARCELONA. LLICENCIAT EN CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ.
“Les perspectives professionals de molts joves s’han vist truncades i estan condemnades a la precarietat”.
Un 55% de joves afirma que no s’emancipa per no caure “en l’esclavitud d’haver de sobreviure”. Et sents identificat amb aquesta actitud? En part sí i en part no. Jo aquest any em vaig emancipar perquè tenia un “salari digne”. Però al cap de pocs mesos, a tots els companys de la unitat on treballava ens van fer fora i ara he tornat a casa mons pares, perquè no tinc massa expectatives laborals a curt i mitjà termini. Crec que ara els i les joves hem de desenvolupar nous vincles de col·laboració i noves xarxes de confiança recíproca que ens permetin emancipar-nos d’una manera més cooperativa amb la comunitat, i no d’una manera individualista.
creus que la teva assistència sanitària s’ha vist minvada els últims anys?
Minvada no, senzillament anul·lada. He passat de rebre assistència sanitària amb especialista de les malalties SSC al Clínic de Barcelona a no rebre’n absolutament cap. El Clínic em va donar l’alta perquè ja no vivia a Barcelona, i em va derivar a la pseudounitat del Joan XXIII (Tarragona). Una unitat on l’especialista és reumatòleg i no té idea de SSC, essent perillós per a la salut de les afectades. La no assistència mèdica significa que ens hem de ‘curar’ sols, que som malaltes cròniques sense seguiment mèdic.
Si no hi hagués hagut retallades, com hauria estat la teva relació amb la sanitat pública?
Potser continuaria tenint assistència mèdica i, a més, a la ciutat on visc. Potser hi hauria un equip capaç d’orientar-nos per les mascaretes, les proteccions contra les agressions tòxiques. Potser no hi hauria tots aquests casos de retirada de grau d’invalidesa i pensions a les afectades. Potser aquestes malalties es prendrien seriosament en consideració, i se’n farien investigacions públiques.
JAUME ALIAGA HUGUET
MEMBRE DEL CONSELL RECTOR DE LA COOPERATIVA ENERGÈTICA SOM ENERGIA.
14 | JOVENT NÚM. 115
GENOVEVA SEYDOUX
FOTÒGRAFA. VIU A TARRAGONA. AFECTADA PER SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE (SQM).
“La no assistència mèdica significa que ens hem de ‘curar’ sols, que som malaltes cròniques sense seguiment mèdic”.
El Partit Popular s’ha sumat al discurs dels grans lobbies de l’energia (nuclears, Gas Natural, Endesa o Iberdrola) que les renovables són cares i cal retallar-ne les primes. És això una realitat? Rotundament, no. Precisament, és un dels grans mites que ens ha volgut vendre el Govern i que no és cert, en absolut. Avui en dia és possible produir energia amb plaques solars fotovoltaiques a instal·lacions mitjanes a 37€/Mwh, sense cap tipus de prima ni subvenció. Hi ha un estudi molt interessant de l’Observatorio Crítico de la Energía en què es va analitzar el preu de l’electricitat de tot l’any 2010 i es va concloure que els diners destinats a les primes van ser inferiors a l’estalvi aconseguit per les renovables en la rebaixa del preu de l’electricitat.
ENTREVISTA
En quina situació es trobava el sector el 2011 i com es troba ara?
El sector de les renovables ja va patir retallades en el nombre d’hores que podien accedir a les primes, amb el Govern del PSOE; tot i que els ingressos es van reduir una mica, les empreses i famílies que hi havien invertit encara podien seguir pagant els préstecs que havien demanat. El 2012, el Govern del PP va canviar totalment la legislació, quan les inversions ja estaven fetes, reduint-ne més d’un 30% la retribució, fet que va fer que moltes persones no poguessin retornar els préstecs i les instal·lacions passessin a mans dels bancs.
“Els diners destinats a les primes van ser inferiors a l’estalvi aconseguit per les renovables en la rebaixa del preu de l’electricitat”.
ROSA TORRADEMÉ Creus que els i les joves es veuen empesos a marxar a l’estranger perquè aquí (a Catalunya) no troben oportunitats?
Malgrat no ser un cas paradigmàtic de l’emigració catalana per culpa de la crisi econòmica, sí que m’incloc en el grup de joves que vam decidir fer el pas no tant per no tenir oportunitats a Catalunya, sinó per millorar les condicions i possibilitats de treball i formació. Per posar un exemple, fer un màster en Física Aplicada a una universitat pública de Catalunya costa ara més de sis vegades més que fer-ne un de semblant a la Universitat Tècnica de Munic. FÍSICA. ÉS DE VILA-SECA, PERÒ HA ESTUDIAT UN MÀSTER I TREBALLA A MUNIC (ALEMANYA).
“Fer un màster en física aplicada a una universitat pública de Catalunya costa ara més de sis vegades més que fer-ne un de semblant a la Universitat Tècnica de Munic”.
Si tinguessis l’oportunitat de tornar a Catalunya amb les mateixes condicions en què ara vius a l’estranger, ho faries?
Considero que tota estada a l’estranger és positiva per al creixement personal, però no hauria de ser mai forçada per les condicions adverses del país d’origen. Dit això, si a Catalunya pogués aconseguir les mateixes condicions en què ara visc no tornaria immediatament, però seria una tranquil·litat saber que, en cas que volgués donar per finalitzada la meva estada internacional, no tindria problemes per integrar-me de nou al mercat laboral català mantenint la mateixa qualitat laboral.
Quina és la intenció del PP amb l’aprovació de la coneguda com a “Ley Mordaza”?
AINA VIDAL SÁEZ
La intenció és clara: criminalitzar la protesta i generar por. Més enllà de les sancions econòmiques de què tant s’ha parlat, la llei afecta greument alguns principis jurídics i drets fonamentals com a la intimitat o la llibertat personal. S’estableix un registre d”infractors”, una llista negra de persones assenyalades i llistades per la seva ideologia i dissidència. No hi ha judici ni jutges; el que digui la policia va a missa, perdent així la presumpció d’innocència. Tota la llei és un gran despropòsit que posa entre l’espasa i la paret la nostra ja justeta democràcia. Una llei feta per saltar-se la llei.
Què implica la reforma laboral per al futur dels i les joves? És realment un estímul per a l’economia?
La reforma laboral és un atemptat contra la classe treballadora, joves, grans i mitjans. Una reforma que, en comptes d’ajudar a la creació d’ocupació, facilita i abarateix l’acomiadament, que aprofundeix i generalitza la temporalitat i la precarietat. La precarietat no crea ocupació, només crea pobresa i exclusió, i les facilitats per acomiadar no són un estímul per a l’economia, són un estímul per acomiadar. La reforma laboral és una llosa que ens condemna, especialment a joves i dones, a l’eterna precarietat i a una vulnerabilitat i debilitat immensa front l’empresari.
(BARCELONA, 1985). MEMBRE DE JEV DES DEL 2005. ACTUALMENT ÉS COORDINADORA NACIONAL D’ACCIÓ JOVE-JOVES DE CCOO DE CATALUNYA I CANDIDATA D’EN COMÚ PODEM AL CONGRÉS DE DIPUTATS.
“La reforma laboral és una llosa que ens condemna a l’eterna precarietat”.
JOVENT NÚM. 115 | 15
NO EN TOCAREU CAP MÉS DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
NÚM. 115 DESEMBRE 2015
Butlleta de subscripció Si ho prefereixes, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Joves d’Esquerra Verda, c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona
Revista Juvenil Alternativa
nom i cognoms adreça
municipi
telèfon
correu electrònic
CP
data de naixement estudies?
què?
treballes?
en què?
Troba’ns on-line Connecta’t i fes la subscripció a: www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ WEB
revistajovent.cat
on?
twitter.com/eljovent FACEBOOK
què et sembla aquesta revista? Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa
JOVENT
facebook.com/revistajovent
Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda
Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda
També pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat