Jovent 117

NÚM. 117

JOVENT

MAIG 2016

R EV I STA J U V E N I L A LT E R NAT I VA

SUMEM PER GUANYAR p. 4 DEBATEM SOBRE LA GESTACIÓ SUBROGADA

p.5 CONTRA LA POBRESA SALARIAL I SOCIAL, EXIGEIX ELS TEUS DRETS

Ariadna Jaumot

Adrià Labazuy Sobrino

revistajovent.cat

p. 8

p. 14

TEMA CENTRAL

ENTREVISTA A ENRIC PUBILL Gabino Martínez i Montserrat Mompió

QUINA CONFLUÈNCIA I PER A FER QUÈ?

twitter.com/eljovent

facebook.com/revistajovent

SUMARI

3

10

Editorial

Resistències

Fem els drets joves!

4 www.joves.cat WEB

revistajovent.cat TWITTER

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Natalia Martínez Rodríguez Júlia Boada Danés Lourenço Viana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Júlia Sánchez Riera Alba Molina Serrano Sofia Valverde

Debatem sobre la gestació subrogada Ariadna Jaumot

5

Desmilitaritzem l’Educació Cinta González Sentís

11 Una finestra al món

Bernie Sanders i la nominació demòcrata Marta Galceran

Contra la pobresa salarial i social, exigeix els teus drets

12

Adrià Labazuy Sobrino

Salvem la cultura per la democràcia

6

Cultura

Gerard Sentís Garcés

El futur de la mobilitat: mites i llegendes

13

Ricard Riol Jurado

Las gafas del cerca

7

14

Cinc cèntims...

Entrevista

...sobre les confluències

8

Enric Pubill Gabino Martínez i Montserrat Mompió

Tema central

Quina confluència i per a fer què?

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Natural. www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars

EL JOVENT D’AVUI...

JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial.

Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores.

A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.

JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets.

@tuitTres

2 | JOVENT NÚM. 117

EDITORIAL

FEM ELS DRETS JOVES! Atur. Precarietat. Temporalitat. Exili. Situacions quotidianes i paraules normalitzades en la situació actual de les persones joves. En el món del treball la irrupció de la crisi econòmica ha convertit tots els indicadors en negatius, però en el cas de la joventut les dades són especialment alarmants.

La duresa de les xifres es veu agreujada per una situació on els drets socials estan cada vegada més restringits. La majoria dels i les joves no tenim accés als subsidis d’atur, les cotitzacions per a pensions estan sota mínims, i els contractes en negre fomenten la por i impedeixen l’organització sindical.

Les institucions públiques no han emprès mesures que hagin servit per pal·liar aquesta situació. Tant a Europa, com a Espanya i a Catalunya, les polítiques encapçalades per l’austeritat no han fet més que empitjorar la situació. En són exemple la Llei d’emprenedoria juvenil que aprofundeix en els pitjors aspectes de la reforma laboral i que promovia contractes bonificats “indefinidament temporals” a persones joves o l’aplicació de la Garantia Juvenil envoltada de polítiques austeritàries i econòmicament regressives, la mateixa tara que tota la resta de polítiques socials.

La gent jove no podem seguir sent el camp de proves d’un model de societat que es carrega tot el sistema de drets guanyat a pols en les lluites socials dels dos últims segles. La nostra situació mereix una resposta ràpida i clara que no tindrem, ja que tenim un govern en funcions a Espanya i un altre d’interí a Catalunya que han estat i són còmplices de la legislació econòmica que patim. Per això necessitem fer múscul, enfrontar-nos a aquest sistema que ens escanya a les classes populars i, especialment, a la joventut. Així doncs, no ens resignem i fem els drets joves!

EXILI

172.900 persones joves estan registrades a l’atur a Catalunya, de les quals quatre de cada deu busquen feina des de fa més d’un any. Però tenir feina tampoc no és cap garantia. Més de la meitat de les persones joves que treballen ho fan amb contractes temporals que no els garanteixen l’emancipació. I així, la xifra d’emancipació juvenil no arriba ni a un quart de la població jove i moltes persones veuen en l’exili l’oportunitat de crear un projecte de vida propi. Les estimacions, ja que la Generalitat no s’ha preocupat per quantificar la xifra, parlen de més de 20.000 persones joves que han marxat a altres països a buscar feina. La pèrdua d’aquestes és la pèrdua de potencial intel·lectual pel nostre país que es destinarà, de forma majoritària, al treball precari a l’estranger.

JOVENT NÚM. 117 | 3

DEBATEM SOBRE LA GESTACIÓ SUBROGADA

P

er gestació subrogada entenem el pacte en virtut del qual una de les parts, la dona gestant, gestarà el nadó que no pot o vol gestar l’altra part. A pesar de la simplicitat de la definició, es tracta d’un fenomen complex en el que s’entremesclen amb gran intensitat qüestions de caràcter ètic, polític i jurídic en tant que afecta al que ve essent considerat una de les unitats elementals de l’ordre social: la família.

Sens dubte, la polèmica està servida, i ja des de l’inici, en la seva denominació. D’entre la literatura científica han aflorat un seguit de termes, destacant la majoria d’ells per incloure una transcendental càrrega valorativa, sigui positiva o negativa, que determina i condiciona el debat. A tall d’exemple, el terme “ventre de lloguer” suposa, abans que res, una enorme imprecisió: ni la gestació és sempre objecte de contrapresta-

Ni els ventres, així com tampoc les persones, es poden arrendar ció, ni la dona gestant aporta només el seu ventre -més aviat s’implica tota ella, tant emocionalment com físicament-, ni els ventres, així com tampoc les persones, es poden arrendar.

Així, és necessari desfer-nos de tot prejudici, i per tant, necessàriament d’un bon grapat de termes -com ho són “maternitat subrogada”, “ventre de lloguer”, “maternitat substituta”, etc.- i és en aquest sentit, que valorem com a denominacions més exactes els termes “gestació subrogada” o “gestació per substitució”.

La diversitat en el tractament legal és absolutament dispar Així doncs, entorn a la figura de la gestació per substitució els estats han optat per tres possibles models legislatius: l’admissió sense restriccions, l’admissió sotmesa al compliment de certs condicionants o bé, la prohibició en tot cas.

El primer model és l’adoptat a estats com Rússia, Ucraïna, l’Índia, o determinats estats dels Estats Units, per exemple, Califòrnia. La diversitat en el tractament legal és absolutament dispar, de manera que es fa impossible trobar un denominador comú que vagi més enllà de la pròpia admissió. El

4 | JOVENT NÚM. 117

cas de Califòrnia segurament és una de les regulacions més obertes, permetent a les parelles LGTBI celebrar aquests contractes i on s’estableixen moltes facilitats per a realitzar la inscripció dels nounats.

El model d’admissió amb condicionants inclou estats com el Regne Unit, Austràlia o Brasil. En el primer cas, tot i que la gestant no pot rebre cap contraprestació, sí que és vàlid el pacte en virtut del qual els pares de desig paguin els serveis mèdics i la resta de despeses raonables derivades de l’embaràs.

A més, com a especial peculiaritat, la filiació es fa a favor de la dona que dóna a llum, i després es transfereix als pares per sentència judicial una vegada han transcorregut 6 setmanes des de el moment del part, període en què la gestant podrà retractar-se i no admetre el canvi de filiació.

Cal que es legisli adequadament, evitant les situacions de falta d’equitat La prohibició és el model que ha imperat als països de l’Europa occidental. A Espanya el pacte és nul de ple dret, i això té com conseqüència més immediata que la filiació a favor del pares de desig no pugui accedir al Registre Civil.

Tanmateix, aquesta conseqüència s’ha buidat de contingut, amb la Instrucció 11 de juliol de la Direcció General del Registre i del Notariat. L’actual estat de les coses permet que es pugui inscriure la filiació a favor dels pares de desig dels fills nascuts a estats on es permet el pacte de gestació per substitució, però no pels nascuts a Espanya, creant una situació disfuncional entre aquells que poden costejar aquesta operació fora de les nostres fronteres respecte d’aquells que no disposen de prou recursos per a fer-ho.

Ariadna Jaumot @ariadnapera // Militant de Joves d’Esquerra Verda @jovesev i estudiant de Dret

CONTRA LA POBRESA SALARIAL I SOCIAL, EXIGEIX ELS TEUS DRETS

L

’1 de Maig és el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. És el dia en què es commemora l’inici de les mobilitzacions obreres per a la consecució de la jornada laboral de 8 hores, que va tenir lloc l’any 1886. La lluita incansable i la unió dels treballadors i treballadores ha estat, i continua sent, imprescindible per canviar l’actual situació econòmica i combatre la precarietat laboral i les retallades de drets laborals i socials que s’han succeït en els últims anys.

La lluita dels treballadors i treballadores és imprescindible per canviar l’actual situació econòmica

Aquesta crisi ens deixa situacions paradoxals, com la dels treballadors pobres, persones que tot i tenir una o diverses feines no arriben a final de mes. La devaluació salarial ha sigut tant forta en els darrers anys que la situació ha passat a ser insostenible per a moltes famílies. És per tot plegat que aquest any l’1 de maig tornarem a reclamar polítiques al servei de les persones amb el lema “Contra la pobresa salarial i social, treball digne i drets”.

Exigeix els teus drets, participa en l’1 de Maig! Hi tens molt a dir!

Adrià Labazuy Sobrino // Acció Jove-Joves de CCOO @Joves_CCOO

En una data com aquesta, no hem d’obviar el fet que un dels col·lectius que més ha patit l’impacte de la crisi durant els últims anys ha estat la joventut. Un col·lectiu que ha estat especialment afectat per les greus conseqüències de la crisi, la seva gestió per part de les institucions, i el seu efecte devastador sobre el mercat i les condicions de treball. Nosaltres, els joves, hem vist com es perdien drets laborals conquerits amb grans esforços en altres èpoques.

Les taxes d’atur són insostenibles i els plans per combatre-ho que ens ofereixen les diferents administracions són del tot insuficients. Lluny de solucionar el problema no han fet més que contribuir a precaritzar encara més les condicions de treball. Només cal voluntat per solucionar la situació en la que ens trobem, voluntat de les empreses de repartir les seves quantioses plusvàlues aconseguides amb la nostra feina i voluntat política de les administracions i poders públics per mediar i defensar els interessos del 99% de la població.

El jovent hem vist com es perdien drets laborals conquerits amb grans esforços en altres èpoques Aquesta crisi ens ha ensenyat les mesures més dures que el sistema és capaç de dur a terme per protegir els interessos d’aquells que tenen les grans fortunes i la propietat dels mitjans de producció. Han fet recaure totes les conseqüències d’aquesta crisi sobre les rendes del treball, permetent així que les rendes provinents del capital continuïn augmentant els seus beneficis.

Els que més tenen són els que més han sortit guanyant amb les mesures que s’han dut a terme durant els últims anys, augmentant així la desigualtat, ja de per si accentuada en aquest país.

JOVENT NÚM. 117 | 5

EL FUTUR DE LA MOBILITAT: MITES I LLEGENDES 1. EL VEHICLE ELÈCTRIC NO ÉS LA REVOLUCIÓ PENDENT. El sector de l’automoció aposta tímidament pel vehicle elèctric en el seu permanent esforç de fer canviar la gent de vehicle cada 10 anys. Com ja es fes amb el canvi de gasolina a dièsel als anys noranta, sempre hi ha una excusa “ambiental” per fer-ho. Després ja vindran les conseqüències, com la comprovació de què el dièsel és molt més nociu per a la salut a les ciutats, per les seves superiors emissions de NOx i PM10. Se’n parla menys, però la gran revolució que ja està experimentant la mobilitat és la desvinculació de l’ús del cotxe respecte la seva propietat, amb fórmules com el carsharing, carpooling o ús intermodal amb els transports públics i ciclistes.

La gran revolució és la desvinculació de l’ús del cotxe respecte la seva propietat 2. A IGUALTAT TECNOLÒGICA (ELECTRICITAT / DIÈSEL) EL TRANSPORT PÚBLIC SEGUEIX SENT MÉS COMPETITIU AMBIENTALMENT QUE EL COTXE. La majoria de serveis de transport públic tenen unes ocupacions que els fan tenir un factor d’emissions sempre inferiors a la mitjana del cotxe: estadísticament el tren elèctric és més sostenible que el cotxe elèctric i el bus dièsel més sostenible que el cotxe dièsel. Dit això cal millorar les flotes de tots els modes de mobilitat, sense caure en el parany de ressuscitar “el somni de l’automòbil”.

3. LES CIUTATS GRANS NO VAN CONSOLIDAR-SE GRÀCIES AL COTXE, SINÓ AL FERROCARRIL, QUE ÉS CAPACITAT I ENERGIA. El fenomen modern de la mobilitat neix amb la revolució industrial i els primers ferrocarrils a mitjan del segle XIX. La possibilitat de desplaçar grans quantitats de persones i mercaderies en poc temps fa superar les mides de la ciutat del vianant i posa les llavors del fenomen “commuter”, un ciutadà que cobreix importants distàncies diàriament d’anar i tornar per qüestions de mobilitat obligada.

4. UNA COSA ÉS EL DRET A LA MOBILITAT I L’ALTRA LA POSSIBILITAT DE TENIR COTXE. Els drets són per definició universals. La impossibilitat de tenir un cotxe per habitant és una realitat tossuda fins allà on s’ha dut a terme la ciutat somiada de Le Corbusier, amb una segregació funcional dels espais de residència, treball i comerç. Barcelona, amb una dotació de turismes inferior a 500 per cada 1000 habitants, ja té una de les densitats de vehicles més grans d’europa: 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat, front els 1.500 de Londres o els 2.300 de Madrid.

6 | JOVENT NÚM. 117

5. ES TOLEREN ELS EXCESSOS VIARIS, PERÒ NO LES APOSTES PEL TRANSPORT PÚBLIC. Quan es defensa un projecte de millora o ampliació del transport públic hi ha una resistència natural per part de les administracions donat el cost per a l’erari públic que això suposa, unes precaucions que disten molt de la laxitud amb què s’ha estès la xarxa viària d’alta capacitat, els aeroports i els trens d’alta velocitat sense unes demandes mínimes. Espanya té la xarxa viària d’alta capacitat més extensa d’Europa i, curiosament, la menor cuota modal de transport de mercaderies per ferrocarril. Casualitat?

Fan xantatge els governs amb els llocs de treball 6. L’ETERNA EXCUSA DELS LLOCS DE TREBALL JA NO S’HI VAL. El sector de l’automoció s’ho ha fet venir per aconseguir plans prever, pive, pima o com es diguin, un rere l’altre. Donat l’argument fallit de protegir el medi ambient (no el milloren perquè creixen en nombre i congestió) fan xantatge els governs amb els llocs de treball.

Què podem fer els joves? En primer lloc, no acceptar les herències en un món que volem canviar. A Catalunya existeixen nombroses associacions que treballen per canviar la dependència de l’automòbil sense renunciar al dret de la mobilitat. Hi teniu moltes causes nobles per les quals lluitar. Feu-vos socis de la PTPi o entitats defensores del vianant i la bicicleta, informeu-vos de les accions de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire o de Diagonal per a Tothom... El canvi està en marxa i les ciutats evolucionen.

Avui ningú tornaria a posar cotxes al Portal de l’Àngel ni restituiria els aparcaments en superfície enlloc del Trambaix.

Ricard Riol Jurado // president de l’associació per a la Promoció del Transport Públic @transportpublic

Més informació: www.transportpublic.org

textos complets a:

revistajovent.cat

...sobre les confluències

5 cèntims...

10

4

3 6

2

5

Barcelona En Comú ICV-EUiA-Podem-Procés ConstituentEquo-Guanyem

2

Unitat pel canvi a Sabadell ICV-EUiA-Podem-Assemblea Oberta de Sabadell

3

Terrassa En Comú ICV-EUiA-Podem-Procés ConstituentGuanyem

4

Vic per a Tots ICV-EUiA-Podem

5

Movem Castelldefels ICV-EUiA-MES-EQUO-Entesa

6

Movem Martorell ICV-EUiA-Procés Constituent-CUPMartorell viu-Iaioflautes-Moviment Social de Martorell

7

Canviem Salt ICV-EUiA-Podem

8

Canviem Mollet ICV-EUiA-Podem

9

Movem Tortosa ICV-EUiA-Avancem-Procés Constituent-PAH-Trens DignesPlataforma per l’Educació PúblicaPlataforma per la Salut

10

Compromís d’esquerres per Figueres ICV-EUiA-Podem

11

Vilafranca en comú ICV-Podem-Procés Constituent-Partit Pirata-Avancem-MES

8 1

11

7

1

9

Al Parlament de Catalunya…

A les Corts espanyoles…

En Comú Podem ICV-EUiA-Podem-Barcelona en Comú-Equo

Catalunya Sí Que Es Pot ICV-EUiA-Podem-Equo

JOVENT NÚM. 117 | 7

TEMA CENTRAL

QUINA CONFLUÈNCIA GUANYAR Guanyar. Aquest és l’objectiu que té la gent d’ICV. I guanyar per canviar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes. Aquest dies els debats polítics marquen l’agenda mediàtica, però a les nostres ciutats i pobles, l’atur, els desnonaments, la pobresa energètica i els atacs a la sanitat i educació pública són el que han d’afrontar les classes populars en el seu dia a dia.

DE L’ÈXIT ELECTORAL A LA CONFLUÈNCIA POLÍTICA A la 6a Assemblea d’EUiA (2012), vam definir la necessitat d’un nou espai polític transformador a Catalunya que anés més enllà del que ja representava la coalició entre ICV i EUiA (i les EPM en l’àmbit municipalista), perquè vèiem que els canvis socials, polítics, generacionals i culturals del moment reclamaven de nous dispositius unitaris més amplis per canalitzar-los políticament.

I guanyar a Catalunya. Fa poques setmanes la comunitat educativa tornava a sortir al carrer davant del nou atac a l’escola pública que està posant en marxa la Generalitat amb l’eliminació de línies de P3. Guanyar per a defensar els interessos de la gent. Catalunya necessita d’un gran espai d’esquerres capaç de construir un projecte de país al servei dels interessos de la gent, un espai que no només tingui la voluntat de ser l’espai hegemònic de l’esquerra sinó que vulgui disputar la hegemonia a CDC en el camp social i nacional.

I ho vam portar endavant, amb d’altres, amb experiències com Barcelona En Comú, on forces amb trajectòria institucional com ICV i EUiA vam entendre que era necessari sumar energies amb noves formacions com Podem, amb nous moviments ciutadans com Guanyem Barcelona, i comptant amb el lideratge d’una activista com Ada Colau, per guanyar l’alcaldia de Barcelona. Després han vingut altres experiències, com Catalunya Sí Que Es Pot, o En Comú Podem, amb aprenentatges i resultats molt valuosos per encarar un futur compartit de les forces de canvi.

VOLEM CONSTRUIR EL PSUC DEL SEGLE XXI Per a fer-ho possible situem en el centre del debat la necessitat de construir un gran espai de l’esquerra catalana, el PSUC del segle XXI, un gran moviment, amb presència arreu del territori, tranversal, divers i preparat per a governar.

I ho volem fer amb un mètode: la cooperativa política. Sens dubte serà un procés complex, que haurà de sumar cultures polítiques diferents, però que només tindrà sentit si ho fem des la cooperació i no la competició entre espais. No hi ha res més neoliberal que competir, no hi ha res més vell que fer política com l’ha fet el bipartidisme.

David Cid @ciddavid Marta Ribas @martaribasfrias Ernest Urtasun @ernesturtasun Coordinació i portaveu d’ICV @iniciativa

8 | JOVENT NÚM. 117

CAL POSAR L’ACCIÓ POLÍTICA I PROGRAMÀTICA I ELS VALORS COMUNS PER ENDAVANT DE TOT El repte ara és transitar de les experiències electorals a un instrument amb dimensió política i social de caràcter permanent, capaç de vertebrar socialment experiències alternatives de gestió de la vida quotidiana, de crear una nova hegemonia cultural del bé comú, i de reforçar la base electoral i l’acció a les institucions de les candidatures confluents, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les classes populars i d’aprofundir la democràcia, en una Catalunya que pugui decidir el seu futur com a poble.

Cal posar l’acció política i programàtica i els valors comuns per endavant de tot,

amb respecte per les trajectòries i el bagatge positiu que aporta cada força confluent i la ciutadania compromesa, i amb voluntat de presentar a la societat una proposta plural i unitària al màxim. Un instrument català sobirà, que tingui aliances plurals en un Estat espanyol que és plurinacional, i que es relacioni amb les diverses forces de canvi a Europa i el món, com ja hem vingut practicant.

Toni Salado @tonisalado // Coordinador de Política Institucional i Programa d’EUiA @EUiA_cat

DONAR FORMA A LA CONFLUÈNCIA PER A GOVERNAR La irrupció de la gramàtica política sorgida del 15M ha tingut un impacte especial a l’esfera política catalana.

Noves forces i noves formes de fer apareixen en un espai on, a diferència de la resta de l’Estat, hi viuen múltiples organitzacions polítiques. Un espai que ha fet implosió tot incorporant diferents sensibilitats que o bé no s’hi havien vist mai referenciades o bé se n’havien apartat. Un espai polític que gràcies a aquest creixement ha aconseguit ser primera força en unes eleccions generals.

Durant aquest cicle electoral, les diferents organitzacions que conviuen en aquest espai polític han teixit aliances als tres nivells institucionals: municipal, autonòmic i estatal. Aliances, però, asimètriques. Electoralment tenim tres caps identificables: els ajuntaments del canvi (amb Barcelona en Comú com a vaixell insígnia), Catalunya Sí Que Es Pot i En Comú Podem. Tres caps sense cos. Tres plataformes que no tenen un reflex organitzatiu clar. Donar cos a les confluències és el repte que encarem un cop tancat –o potser encara no- el cicle electoral.

L’ORGANITZACIÓ NO HA DE SER MAI EL FI, SINÓ EL MITJÀ

TEMA CENTRAL

I PER A FER QUÈ?

L’aposta confluent és clara per a tothom però quan ens allunyem de les eleccions i entrem al terreny organitzatiu és on salten els primers dubtes.

L’organització no ha de ser mai el fi, sinó el mitjà que permeti una millor tasca al territori i a les institucions.

Per tant, a l’hora de plantejar-la cal que valorem quina serà la fórmula més eficient per sobre de quina és la fórmula més segura per a cada organització.

Però alhora és necessari que la base social d’aquest espai polític es reconegui a sí mateixa i actuï conjuntament.

Crear un demos que sobrepassi les organitzacions és vital pel sosteniment de l’aposta confluent.

Combinar aquests dos eixos requerirà esforç i generositat per part de tots.

Ara que no tenim deadlines electorals a l’horitzó, cal que dediquem temps a proposar des de cada espai quins han de ser els següents passos. Sense presses i respectant d’idiosincràsia de cada actor, segur que aconseguim assolir l’objectiu comú.

Marc Bertomeu @MarcBertomeu // Secretari General Podem Barcelona @Podem_BCN

CONFLUIR PER GUANYAR LES INSTITUCIONS PER A LA GENT COMUNA En els anys finals del segle XX i els primers del segle XXI es va viure al nostre país un allunyament de la ciutadania, i especialment dels joves,

de la política institucional. En una època d’auge del neoliberalisme, la gent comuna més activa políticament va optar per participar en moviments socials o en alguns partits que no van poder aconseguir grans resultats electorals.

No obstant això, el cicle de mobilitzacions socials que es realitzen des de mitjans dels 2000 amb el catalitzador del 15M i amb la constatació que hi ha “sostres de vidre” a l’acció política desenvolupada únicament des del carrer, acaben donant lloc a la materialització de l’anomenat “assalt institucional” per part de candidatures ciutadanistes en algunes de les principals ciutats de l’estat espanyol.

CAL FER QUE L’ONADA DE CANVI JA INICIADA ES TORNI IMPARABLE Aquests canvis electorals i polítics ens mostren que, quan sumem i confluïm, podem guanyar. I també apunten a la necessitat de crear un nou espai que possibiliti i tingui com a gran objectiu obrir una nova etapa en la política catalana, desencallant l’actual situació de paràlisi i confrontació. Un nou espai eminentment ciutadanista, plural i divers, que sigui capaç d’il·lusionar i incorporar a tota la gent comuna i articulat al voltant dels següents principis polítics:

- La defensa dels drets socials bàsics i els béns comuns.

- La regeneració democràtica, la transparència i la lluita contra la corrupció - La sobirania real i integradora. És a dir, sobre qüestions territorials (amb el referèndum com a peça bàsica per poder avançar), però també sobre el model econòmic, hidrològic o energètic, sobre els propis cossos (per exemple els drets de gènere o LGTBI) i sobre les pròpies ments (llibertat d’expressió, etc.).

Un espai, en el qual puguin confluir també les persones que formen part d’organitzacions polítiques ja existents, aportant el millor de la seva experiència i aprenent col·lectivament d’aquelles coses que cal millorar.

En definitiva, un espai que ens ha de permetre transformar les institucions en benefici de la gent comuna i fer que l’onada de canvi ja iniciada es torni imparable.

Barcelona En Comú @bcnencomu

textos complets a:

revistajovent.cat

JOVENT NÚM. 117 | 9

Desmilitaritzem l’Educació

L

a campanya Desmilitaritzem l’Educació té l’objectiu de sensibilitzar la comunitat educativa en particular i tota la ciutadania en general sobre la presència continuada dels cossos armats en espais educatius formals i no formals. Va ser arran del Fòrum Social Català celebrat l’any 2008 que es va considerar necessari denunciar mitjançant accions col·lectives la intromissió militarista que, a més d’obstaculitzar la transmissió dels valors i l’educació de la cultura per la pau, és cada cop més constant i generalitzada.

La campanya, que aglutina diferents organitzacions i sindicats, pretén donar a conèixer aquesta situació i coordinar esforços amb altres experiències pacifistes i antimilitaristes.

Des d’aquesta campanya es realitzen diverses accions destinades tant als centres educatius com a l’alumnat i al personal docent, ja siguin per incloure els valors antimilitaristes i pacifistes en els projectes educatius d’escoles i instituts com per mostrar rebuig als cursos que els cossos armats ofereixen i promouen en l’àmbit escolar. A més, cada any es denuncia la presència de les forces armades en espais destinats a l’educació com el Festival de la Infància i el Saló de l’Ensenyament.

La propaganda que reben els infants i les persones joves per part de l’exèrcit busca millorar la deteriorada imatge pública d’aquest i pal·liar les dificultats de reclutament tot desprenent una imatge idíl·lica del paper de les forces armades en els conflictes bèl·lics i edulcorant alguns principis de les forces armades, com l’obediència i la disciplina. Des de Desmilitaritzem l’Educació es denuncia que en cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències d’ingressar a l’exèrcit perquè es dóna una imatge enganyosa que fa que es percebi el món militar com una activitat divertida i fàcil. A més, es glorifiquen persones vinculades al món de la guerra i es presenten les intervencions bèl·liques com mecanismes de resolució de conflictes. Aquests valors i referents que transmeten les institucions militars, als que se sumen l’heteropatriarcat i l’androcentrisme, contradiuen valors com l’autonomia, la responsabilitat i el diàleg, que són els que estimulen l’educació per a la prevenció de conflictes (i la resolució pacífica d’aquests) i la no-violència en tots els àmbits de la vida.

Hem de tenir en compte que aquesta situació es dóna en un context en què les intervencions militars i l’augment pres-

Més informació: desmilitaritzem.blog.pangea.org @desmilitzaritzem

10 | JOVENT NÚM. 117

Resistències

supostari en defensa estan a l’ordre del dia, aquest darrer especialment si tenim en compte que solen “amagar-se” partides pressupostàries militaristes en altres ministeris per encobrir-ne la despesa real, que l’any passat va suposar uns 50 milions d’euros al dia.

Per tot això, la campanya Desmilitaritzem l’Educació posa èmfasi en que qualsevol opció vinculada al “no a la guerra” passa necessàriament per una reflexió profunda sobre el que es permet que continuï passant en l’àmbit militar (sobretot pel que fa a investigació, inversió i reclutament) i per denunciar l’apologia a la violència que es fa per vies culturals, mediàtiques i polítiques. Aquests exercicis de reflexió i denúncia són necessaris per aconseguir desmuntar els esquemes militaristes que es transmeten i així afavorir que siguin els indicadors de sanitat, igualtat, seguretat alimentària, accés al treball i a l’educació, i el respecte als drets humans i al medi ambient les eines per mesurar la seguretat de les persones.

Cinta González Sentís @cinta_gsentis

Bernie Sanders i la nominació demòcrata

E

l 2008 es deia que s’havia de ser o molt idealista o molt incaut per disputar la nominació demòcrata a Hillary Clinton. Però els Estats Units va tenir un president negre abans que una dona. Sense haver aprés la lliçó, a mitjans del 2015 la història es repetia: Clinton tornava a ser la indiscutible favorita, i el mateix president Barack Obama es podia permetre fer bromes sobre la remota possibilitat que “un socialista que fuma marihuana” pogués arribar a la Casa Blanca.

Deu mesos més tard, no obstant, i sense defugir l’etiqueta de socialista, el senador independent Bernard Sanders ha aconseguit connectar amb bona part de l’electorat demòcrata i fer suar als partidaris de Hilary Clinton, en un moment en què ser la candidata de l’establishment pot jugar més en contra que a favor. Però, com s’expliquen els bons resultats de Sanders en aquesta primera ronda de primàries?

Bernard Sanders ha aconseguit connectar amb bona part de l’electorat demòcrata Fill d’immigrants polonesos de classe mitjana-baixa, jueu no practicant, nascut a Brooklyn (Nova York) fa 74 anys, tot i que ha desenvolupat tota la seva carrera política al minúscul estat de Vermont, on va arribar a ser alcalde de Burlington.

Sanders porta més de dos dècades al Congrés com a independent, representant-hi la veu dels Estats Units més progressista i liberal. De fet, és l’independent que més temps ha ocupat un càrrec en la història moderna del país, i això, més enllà de l’anècdota i en el context actual, és també una de les seves principals forces.

En efecte, malgrat totes les seves qualitats i la innegable trajectòria en la defensa dels drets de les dones, Hillary Clinton està indissociablement lligada a l’status quo i a les elits polítiques i econòmiques tan desprestigiades per alguns sectors de la societat nord-americana. Cal no oblidar, a més, que la que va ser primera dama, senadora i secretària d’Estat, s’ha vist també implicada en més d’un escàndol polític. L’últim directament vinculat amb la Fundació Clinton.

Una finestra al món

el 99%”, ha aconseguit capitalitzar el suport de moviments de protesta que han aglutinat el descontentament polític dels darrers anys, tals com Occupy Wall Street , Black Lives Matter , the DREAMers , o Fight for $15 , i on la presència de joves hi és majoritària.

I aquest, el suport dels Millennials, és precisament la segona de les seves forces. D’una banda, la generació nascuda entre els 80 i els 2000 és molt més liberal que la resta del país, i també molt més liberal que generacions passades.

De fet, no només estan a l’esquerra en l’àmbit de polítiques socials, sinó també i sobretot, en l’aspecte econòmic. Són la generació que ha de pagar una mitjana de 140.000¤ dòlars per una carrera universitària que no els serveix per trobar feina, però també aquella per la que ser socialista no té les connotacions negatives de la Unió Soviètica, la Xina de Mao o Pol Pol. Al contrari, per aquests joves ser socialista està més vinculat als aliats europeus, on els partits socialistes i socialdemòcrates han aconseguit sistemes de sanitat i educació pública per als seus ciutadans. I com molt bé va aprendre Obama al 2008, comptar amb el suport d’aquest sector demogràfic no és un tema menor, doncs l’actual president va guanyar estats sencers exclusivament gràcies a la força del vot jove.

Queden encara un parell de mesos fins a la Convenció Demòcrata Nacional, però tot i el suport que està rebent, Sanders ho segueix tenint molt difícil per acabar guanyant la nominació. No obstant, i independentment del resultat final, haver-se enfrontat als Clinton no haurà estat en va, doncs el vell senador de Vermont s’ha convertit, sens dubte, en un dels candidats insurgents que més ha fet virar el discurs del Partit Demòcrata cap a l’esquerra.

Marta Galceran // (@martagalceran) Politòloga i especialista en Relacions Internacionals

Al mateix temps, el suport a Sanders s’explica pel fet que el clima és molt propici per un candidat que, més enllà de la radicalitat de les seves propostes electorals, ha centrat la seva campanya entorn els temes que semblen preocupar més la societat americana: la creixent desigualtat i disminució del nivell de vida de l’americà mitjà, i els excessos de Wall Street. Així mateix, el senador és l’únic que ha promès acabar amb la plutocràcia i, fent-se seu l’eslògan de “som

JOVENT NÚM. 117 | 11

Cultura

SALVEM LA CULTURA PER LA DEMOCRÀCIA

S

ota el títol “Salvem la cultura per la democràcia” s’obria la secció “Calaix de cultura” al Jovent número 1. Era l’any 1977 i, tant la Joventut Comunista de Catalunya, qui editava la revista llavors, com el PSUC, eren forces polítiques il·legals. Malgrat tot, en plena Transició, en una de les setmanes més crues (els advocats d’Atocha van ser assassinats per aquelles dates) la recent nascuda publicació reivindicava la cultura i la democràcia, dos móns totalment aniquilats pel poder franquista els anteriors 40 anys.

Jovent , entre d’altres articles breus, recorda la figura de Joan Salvat-Papasseït, arrel de les demandes d’una associació de veïns de Barcelona que reivindicava la seva figura per substituir amb el seu nom el de la plaça Virrei Amat.

Salvat-Papasseït, que donava nom a la plaça durant la II República, “se sentía identificado con el anarquismo, el socialismo y el catalanismo”, destaca Jovent. El poeta, que va morir als 30 anys a causa d’una tuberculosi, “sufrió la destrucción cultural por parte de los vencedores lo que demuestra que no solo estaba en el ánimo de ellas marginar unas ideas políticas sino a todo un pueblo”.

Anys després, a poca distància, la plaça Llucmajor és rebatejada com a plaça de la República, una victòria de la lluita veïnal culminada amb el suport des de l’ajuntament del govern de Barcelona en Comú. Malauradament, Virrei Amat, militar espanyol a Amèrica Llatina al s.XVIII, segueix sent el nom de la plaça però Salvat-Papasseit té un passeig amb el seu nom a la Barceloneta.

Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces

12 | JOVENT NÚM. 117

Las gafas del

cerca

QUIN TROS DE LLUÇ!

FÉLIX DE ARZÚA: Ada Colau debería estar sirviendo en un puesto de pescado.

ADA COLAU: Vender pescado es un trabajo tan digno como el de alcaldesa.

COMPIYOGUI Letizia Ortiz a Javier López Madrid sobre l’escàndol de les targetes black:

#RAJOYENSALVADOS (POR LA CAMPANA) Évole: Usted suele decir una frase que es que ‘en el PP quien la hace la paga’. Me gustaría saber ¿quién ha dimitido, por ejemplo, por pagar con dinero negro las reformas de la sede de la calle Génova?

Rajoy: El señor Bárcenas.

E: ¿Y ahí se acaba la cadena de responsabilidad?

R: ¿Quién ha pagado con dinero negro las reformas de la calle Génova? Si es que se han pagado con dinero negro, porque yo…

E: Eso lo ha acreditado Hacienda y el juez Ruz. R: Bueno, todavía no lo han dicho los tribunales. Es igual no voy a discutir con usted sobre ese asunto.

Les piulades són reproduccions exactes a les originals

TUITS @Rafa_Hernando Aplaudim molt fort el pacte progresista,

@SenSanders If Congress respected our planet as much

@masaenfurecida OS QUEJÁIS DE LOS PEPEROS LADRONES QUE NO DAN EXPLICACIONES, PERO SI SORIA DA CUATRO DISTINTAS TAMBIÉN OS PARECE MAL #GESTIONANDO

@nendelahipoteca Seguro que la primera persona que propuso que la mili no fuese obligatoria también fue linchada mediaticamente

no nacionalista i entre partits nets de corrupción de Tarragona

@kilianj I’m lucky to travel without problems. That’s

not the case for many people who escape from wars #safepasage

as it respects banks, it would not be hard to come up with funds to transform our energy system.

@bpberta Oye, sí! Fuera banderas de la UE, que queden bien altas las de los estados miembro que sí que han tenido una actitud digna en el... Oh wait! @ValeroSanmarti La Setmana Santa és el Nadal dels

cristians

Segueix-nos a @elJovent

JOVENT NÚM. 117 | 13

ENTREVISTA

ENRIC PUBILL “S’ha de ser optimista i s’ha de lluitar” Per què fa 80 anys va ser necessari fundar, a partir de la unió de quatre partits marxistes, el PSUC? Quin paper hi va jugar la JSU? Us parlaré del que van ser les JSU, que es van unificar abans de la Guerra Civil, per tant, abans que el PSUC. Sempre he dit que la joventut és capdavantera als esdeveniments i aquesta va veure com les diferents joventuts que tenien semblants ideals s’havien d’unir perquè com més fossin més força tindrien. Això no va passar amb els quatre partits, diríem, marxistes, que es van unificar ja durant la guerra. Igualment, amb la mateixa idea, units van agafar una força que per separat no haguessin tingut mai. Eren forces marxistes amb coses en comú i aquella unió els va portar a convertir-se en el partit de la lluita antifeixista. Es van avançar a la seva època.

I una vegada acabada la guerra?

Enric Pubill (Barcelona, 1930) és el president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. Amb només 17 anys va afiliar-se a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU) després d’una infància i una adolescència marcades per la Guerra Civil i el Franquisme. Va ser pres polític, torturat i apallissat, durant 11 anys en presons franquistes, primer a La Model, i després, a Burgos.

El PSUC va ser el capdavanter en fer oposició a Franco, mitjançant la lluita clandestina. La JSU, precisament, va ser també capdavantera en la lluita clandestina perquè molta de la joventut que es va exiliar va tornar a Espanya i a Catalunya per fundar clandestinament la JSU i el PSUC. Van haver-hi moltes caigudes a les joventuts i a totes les presons hi havia gent del PCE i del PSUC. També es va afusellar a molta gent de partits com ERC. Des de l’any trenta-nou els presos polítics foren majoritàriament del PCE, del PSUC i anarquistes. No va ser fins a partir dels seixanta quan també hi entraren del partit socialista i entorns, així com del nacionalisme conservador català. Hi havia la idea de fer desaparèixer tot el que va significar el PSUC a Catalunya i el PCE a la resta de l’estat, especialment per part d’aquells que no havien fet res i que no van reorganitzar-se fins que als 60 el règim fa l’obertura. Tots els que estaven al PSUC no eren comunistes, però era l’únic partit que els garantia oposició al règim. Una seguretat que els anarquistes no donaven. Cal reivindicar el paper cabdal del PSUC de lluita contra la dictadura.

El PSUC va ser el capdavanter en fer oposició a Franco mitjançant la lluita clandestina Ara ens trobem en un altre moment on les esquerres estan provant diverses fórmules d’unió. Cap a on hauríem de caminar? entrevista completa a:

revistajovent.cat

14 | JOVENT NÚM. 117

Sempre he dit que la història no va en paral·lel mai però que en zig-zag té moltes semblances. Primerament, passa que els partits oficialistes no han tingut mai una majoria real

ENTREVISTA

d’esquerres. Espanya es un país educat a la burgesa, per això ens han guanyat totes les eleccions. La dreta és la que sempre ha dominat. Ara, quan sorgeix la possibilitat de fer aquest tomb, tenim una Europa dominada per la dreta. Amb aquest context, com nosaltres podem fer un país d’esquerres de veritat i enviar a aquesta gent d’Europa a fer punyetes dient-los que no són demòcrates? La prova és que no som capaços de posar-nos d’acord en el que hem de fer. El primer que cal és conscienciar a la gent, i això no es fa en una sola generació perquè hi ha molts interrogants als quals donar resposta.

Així, podem fer alguna cosa per un canvi de debò?

La solució es difícil però només n’hi ha una i és posant-se d’acord. Això que diuen que som pobres no és veritat, és mentida. Amb poca cosa pot viure la gent; parlem d’un habitatge, d’una feina estable que permeti crear una família.

Però avui dia la joventut, tal i com està la cosa, quan arribi a l’edat de jubilar-se, ni tant sols cobrarà perquè no haurà cotitzat prou temps. Hi ha moltes qüestions que es poden fer. És difícil, hi ha d’haver un govern d’esquerres de veritat. Hi ha l’exemple de l’ajuntament de Barcelona, de l’alcaldessa Ada Colau que es va trobar cèntims a l’ajuntament. Podia fer coses, per això hauria d’estar el romanent, per fer coses per la gent. Moltes de les coses que ella farà i proposarà, però, li seran tombades, perquè no tenen majoria. No hi ha cohesió ideològica.

Com podem augmentar la il·lusió pel canvi, especialment la del vot jove, i que no es converteixi en frustració si anem a unes altres eleccions?

És difícil poder treure conclusions. L’únic que us puc dir és que sou vosaltres, la joventut, qui pot canviar la situació. En principi ja s’ha començat, les sigles dels partits vells estan tocades, vol dir que hi ha tota una renovació, que ha de sortir de les joventuts. Ha de tenir la veu cantant, a base de lluites, de protestar i no acceptar el que ens donen amb les retallades. I no hem d’oblidar que qualsevol govern d’esquerra estarà supeditat a Europa. És difícil trencar-ho, però es trencarà. S’ha de ser optimista i s’ha de lluitar. En la nostra època sabíem que Franco no acabaria en quatre dies, però lluitàvem sabent que ens podia passar, que ens podien matar o acabar a la presó.

En la nostra època sabíem que Franco no acabaria en quatre dies, però lluitàvem sabent que ens podien matar o acabar a la presó

que va ser una persona dialogant que havia fet moltes coses.

Aquesta és la idea que tenen perquè no es va fer una bona transició. A la Transició van quedar els mateixos que havien governat amb Franco.

A Catalunya, amb el govern d’esquerres del tripartit, hi havia el projecte de crear el Memorial Democràtic i fer Catalunya capdavantera en la memòria històrica. Què ha passat realment amb el Memorial?

Des de l’Associació d’Expresos Polítics vam reclamar en un acte que vam fer fa anys al Teatre del Liceu un Memorial Democràtic. Quan ho vam aconseguir, després de lluitar molt, es volia crear un espai amb equipaments diversos perquè, sobretot la gent jove, pogués anar a reclamar la història recopilada pel Memorial Democràtic. Aquesta era la idea però després de les retallades al final el que es va aconseguir era un petit espai situat a Via Laietana, a Barcelona. Però amb el canvi de govern, després del tripartit i amb l’entrada de CiU, es va clausurar el Memorial Democràtic, tancant la seu de Barcelona i acomiadant-ne el seu director. Nosaltres ens vam queixar, des de l’Associació i de forma conjunta amb les associacions memorialistes, i vam continuar la nostra protesta. Nosaltres volem imposar el Memorial perquè faci el que ha de fer i serveixi pel que va ser creat.

És necessari que les persones joves seguiu reclamant espais de memòria per poder conèixer la història del nostre país És important que aquestes lluites continuïn?

Biològicament han desaparegut gairebé totes les associacions d’expresos. Quan érem tots teníem una coordinadora que ens reunia cada cert temps i parlàvem del que havíem de fer i reivindicar. Ara, amb l’actualitat, la més forta som nosaltres, i dels més joves dels qui ho hem viscut en primera persona sóc jo, que ja tinc 85 anys. Així doncs, és necessari que les persones joves seguiu reclamant aquests espais per poder conèixer la història del nostre país. No pot ser que la gent més jove, per exemple, no conegui el Fossar de la Pedrera, però que sí conegui el Fossar de les Moreres.

Que ja està bé, però no podem recordar només una part de la història.

Gabino Martínez @gabinotgn Montserrat Mompió @munsamompio

Cap dels governs espanyols de l’època democràtica ha encarat una llei de memòria històrica justa, per què?

Sí, tenen por a la memòria històrica perquè encara ens governen cognoms, en part, d’aquella època. El problema és que els dolents van ser els “rojos” i els bons els “nacionals”.

I Franco no va ser un assassí i un traïdor de la pàtria, sinó

JOVENT NÚM. 117 | 15

NÚM. 117 MAIG 2016

Butlleta de subscripció Si ho prefereixes, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Joves d’Esquerra Verda, c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona

Revista Juvenil Alternativa

nom i cognoms adreça

municipi

telèfon

correu electrònic

CP

data de naixement estudies?

què?

treballes?

en què?

Troba’ns on-line Connecta’t i fes la subscripció a: www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ WEB

revistajovent.cat

on?

TWITTER

twitter.com/eljovent FACEBOOK

què et sembla aquesta revista?

Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa

JOVENT

facebook.com/revistajovent

Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda

Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda

També pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat