núm. 114
JOVENT
SETEMBRE 2015
R ev i sta j u v e n i l a lt e r nat i va
27S
p. 5
p. 6
p. 12
p. 14
Stop Mare Mortum! Plataforma Stop Mare Mortum
Construint el somni a peu de carrer Ricard Gomà Carmona
Ni perdono, ni oblido
Entrevista a Lluís RabelL
Anna Rovira Prats
Gerard Sentís Garcés
revistajovent.cat
twitter.com/eljovent
facebook.com/revistajovent
SUMARI
3
10
Editorial
Resistències
4
Marc Collado
27-S: molts plebiscits
www.joves.cat WEB
revistajovent.cat
Els reptes de la Unió Europea Carlos Mascarell
11
5
Bòsnia, 20 anys (i tres cerveses) després
Stop Mare Mortum! TWITTER
twitter.com/eljovent FACEBOOK
facebook.com/revistajovent
JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Natalia Martínez Rodríguez Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Lourenço Viana Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Júlia Sánchez Riera Director: Gerard Sentís Garcés
Campanyes contra la criminalització de la protesta
Plataforma Stop Mare Mortum
6 Construint el somni a peu de carrer Ricard Gomà Carmona
7 Cinc cèntims...
Una finestra al món Gerard Sentís Garcés
12 Cultura
Ni perdono, ni oblido Anna Rovira Prats
13 Las gafas del cerca
...de 5 anys de governs d’Artur Mas
14
Montserrat Mompió Gallart
Entrevista
8
Gerard Sentís Garcés
Lluís Rabell
Tema central
I el 27 de setembre, què? Pau Planelles Oliva
EL JOVENT D’AVUI...
Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Natural. www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.
Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets.
2 | JOVENT NÚM. 114
Unes eleccions sense balanç de govern, ni programa electoral, ni cap de llista presidenciable...
Veus com estem fent història!
EDITORIAL
27-S: molts plebiscits Aquest any, el nou curs polític comença intensament amb unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el 27 de setembre. Unes eleccions que alguns pretenen que siguin plebiscitàries perquè només es debati sobre un sol tema, quan el cert és que els problemes i els reptes de Catalunya són molt més amplis i molt més complexos. En tot cas, seran un plebiscit sobre totes i cadascuna de les polítiques antisocials, neoliberals i de retallades del Govern de CiU, amb el suport d’ERC. Convergència Democràtica de Catalunya, amb la candidatura Junts pel Sí, ens proposa que oblidem les conseqüències dels anys de govern d’Artur Mas; que el 27S, a l’hora de votar, no pensem en les retallades en salut ni educació, ni en el Cas Palau, ni en BCN World... CDC pretén amagar-se darrera d’aquesta llista, que ens presenten com a transversal, però haurem de fer tots els possibles per desemmascarar-los, per treure a la llum que, de la mateixa manera que s’hi amaga Artur Mas, les conselleres Irene Rigau i Neus Muné, per exemple, també són candidates de Junts pel Sí. Davant de Junts pel Sí i de la dreta rància del PP i Ciutadans, des de l’esquerra és el moment de reivindicar el dret a parlar de tot, la necessitat que el 27S decidim sobre com combatem la pobresa i les desigualtats, que debatem sobre els serveis públics i les retallades, que opinem sobre la gestió del Govern de Mas dels darrers anys, que posem sobre la taula alternatives a les privatitzacions. Les eleccions del 27 de setembre no són un plebiscit a favor o en contra de la independència, sinó que decidim sobre moltes més coses i, en el marc de Catalunya Sí que es Pot, des de l’esquerra transformadora ens caldrà unir totes les forces possibles per plantar cara a la dreta catalana i espanyola i fer realitat una alternativa que sigui capaç de revertir l’increment de les desigualtats i de la pobresa al nostre país per un model basat en la justícia social i la igualtat d’oportunitats. I, alhora, una alternativa que no doni per amortitzat un referèndum a través del qual la ciutadania catalana decideixi el nostre encaix polític amb l’Estat.
Eleccions a la generalitat de catalunya 2015 diputats/diputades catalunya Dóno el meu vot a la candidatura presentada per: junts pel sí (JPS): “la llista del president”
corrupció desnonaments retallades en educació artur mas bcn world neoliberalisme retallades en sanitat cas palau Jordi pujol marta ferrussola irene rigau Elitització de la universitat privatitzacions desigualtat pobresa poders econòmics subvencions a escoles que segreguen per sexes ......
JOVENT NÚM. 113 | 3
Els reptes de la Unió Europea
H
an passat més de sis anys des que la crisi financera global va esclatar, provocant la recessió més gran de la història recent després del crack del 29. Tot i que el diagnòstic sobre per què Europa s’ha vist particularment afectada per aquesta crisi semblar clar, la fórmula escollida per intentar sortir-ne no ha donat els fruits esperats. El deute acumulat dels anomenats PIIGS (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) i les taxes d’atur (d’atur juvenil en especial), així com les desigualtats i el risc de fallida de Grècia, no acaben de reduir-se. Tot i que les mesures adoptades pel Banc Central Europeu (BCE) i la resta d’institucions europees per corregir les deficiències institucionals de la Unió Monetària van a poc a poc en la bona direcció, l’austeritat aplicada a tot arreu al mateix temps ha provocat un cercle depressiu procíclic que no ha fet res més que fer més difícil reduir el deute, i perjudicar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Aquesta situació, sumada al dèficit democràtic i la complexitat en la presa de decisions a la UE, ha derivat en una creixent percepció negativa de la ciutadania vers el projecte d’integració.
el futur, els països de la perifèria ja han fet grans esforços fiscals i de devaluació que no han tingut la recompensa esperada. La creació de l’euro es pensava que portaria a una convergència natural de les estructures econòmicofinanceres dels membres de la Unió Monetària. En realitat, però, les deficiències institucionals d’aquesta, així com la utilització de l’euro com a instrument polític per sobre de la lògica econòmica (pas definitiu per reintegrar Alemanya en el projecte d’integració), han amagat fins a l’esclat de la crisi les excessives diferències entre estats membres i la manca d’instruments per fer front a una crisi d’envergadura.
Molts ciutadans i ciutadanes perceben La UE ha d’avançar cada vegada més Europa avui com un instrument cap a un model federal d’escanyament econòmic Pel que fa al vessant democràtic-institucional, Europa Si bé fins al 2007 la UE era vista com un espai de llibertat, progrés i benestar, en què la gent era conscient dels beneficis dels fons estructurals o la llibertat de moviment, molts ciutadans i ciutadanes perceben Europa avui com un instrument d’escanyament econòmic, de reducció de drets i d’imposició de mesures impopulars. Més enllà que, en el fons, els responsables de la situació en què estem avui siguin els estats membres de la Unió, i no la UE en si mateixa. Per tant, el principal repte que tenim els europeistes crítics és fer tot el possible per tal que la UE torni a ser identificada com un instrument que millora les condicions de vida de la gent, que ajuda a construir una societat més justa, equitativa, pròspera i sostenible. Per fer-ho necessitarem avançar fonamentalment en dos fronts: l’econòmic i el democràticinstitucional. Pel que fa al vessant econòmic, l’assumpció de l’euro per part d’alguns estat perifèrics de la UE va resultar en uns tipus d’interès excessivament baixos per als models productius d’alguns d’aquests estats, que van fer créixer bombolles de crèdit insostenible. Bombolles que van contribuir a un creixement econòmic irreal i a un endeutament, fonamentalment privat, excessiu. Tot i que la reducció del deute és important per poder gaudir d’economies pròsperes en
4 | JOVENT NÚM. 114
s’ha caracteritzat sempre pel conflicte entre la sobirania nacional i la supranacional, resultant en una complexitat institucional considerable i en una legitimitat democràtica massa indirecta o inexistent. És per això que la UE ha d’avançar cada vegada més cap a un model federal semblant a les democràcies parlamentàries clàssiques, en què el poder del Parlament sigui cada vegada major envers el poder del Consell de Ministres, i en què l’Executiu depengui en major mesura de l’equilibri de majories i el joc parlamentari. D’altra banda, és important que Alemanya passi de comportar-se com a estat hegemònic que defensa els seus interessos a ser el vertader líder de la Unió defensant els interessos col·lectius del projecte. Per aconseguir-ho caldrà un nou procés constituent a mitjà termini, en què tots els estats membres hauran de fer concessions i acceptar determinades condicions de l’altre amb generositat i visió de futur. Carlos Mascarell @JrMasca // Assessor del Consell Europeu de Municipalitats i Regions a Brussel.les, membre del jurat per escollir la capital europea de la joventut i coordinador del projecte “Joves líders europeus per una ciutadania activa” finançat per la Comissió Europea.
Llegeix l’article complet a revistajovent.cat
Stop Mare Mortum!
A
quest any 2015 estem sent testimonis d’una crisi humanitària que ja s’ha cobrat la vida de més de 2.000 persones en un intent desesperat d’arribar a les costes europees. Es tracta de persones que veuen Europa com el refugi i l’escapatòria per a situacions de pobresa extrema, conflictes armats o persecucions que pateixen als seus països d’origen. La manca de voluntat política de les institucions europees per resoldre aquesta crisi ha portat una part de la societat a mobilitzar-se i, com en bona part de les mobilitzacions, sempre hi ha un punt d’inflexió quan la gent diu prou; un moment on la indignació i la frustració individual es transformen en mobilització col·lectiva amb l’objectiu de revertir situacions d’injustícia com la del Mediterrani. Aquest punt d’inflexió va ser el passat 19 d’abril, quan un vaixell en què viatjaven centenars de persones que fugien dels seus països d’origen es va enfonsar a les portes d’Europa, deixant un balanç de més de 800 morts. Aquell fatídic diumenge, moltes van ser les persones que es van indignar, no tan sols per la tràgica pèrdua de vides humanes, sinó per la indiferència i la hipocresia amb què hi han estat actuant les institucions europees al llarg dels últims anys. Aquesta indignació es va traduir en la creació de la Plataforma Stop Mare Mortum, a la qual ja s’han adherit més de 150 entitats de tot tipus i més de 350 persones a títol individual.
Entre el 2007 i el 2013, la Comissió Europea va destinar 1.820 milions d’euros al reforç i control de fronteres exteriors El passat 27 d’abril, la Plataforma Stop Mare Mortum va aconseguir mobilitzar més de 300 persones davant l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, on es va fer un homenatge a les víctimes i es va exigir als organismes de la UE que plantegessin propostes de polítiques migratòries i d’asil en base als principis dels Drets Humans. Aquesta exigència que sembla tan òbvia pren rellevància quan veiem que, entre el 2007 i el 2013, la Comissió Europea va destinar 1.820 milions d’euros al reforç i al control de fronteres exteriors, per tan sols 700 milions dedicats a millorar els procediments d’asil, serveis d’acollida i reassentament. Està clar que els estats membres entenen l’arribada d’immigrants com un problema de seguretat i no com una qüestió humanitària. És per aquest motiu que la Plataforma Stop Mare Mortum vol seguir treballant no només per denunciar la situació actual d’injustícia i de desemparament que pateixen aques-
tes persones, sinó també per sensibilitzar i aportar propostes viables i realistes que acabin amb una crisi humanitària que ja ha deixat pel camí més de 23.000 morts des de l’any 2000. És el moment de dir prou! Prou a la criminalització de la immigració; prou a la complicitat d’Europa amb tercers països amb l’objectiu d’externalitzar fronteres; prou a les polítiques neocolonials europees que forcen moltes famílies a emigrar per manca de recursos; en definitiva, prou a les polítiques que maten persones! Canviar les polítiques d’immigració i d’asil a Europa pot semblar una tasca titànica i gairebé impossible, però tenim altres exemples de mobilització ciutadana que ens mostren el camí a seguir.
És el moment de dir prou! Prou a la criminalització de la immigració Pel tancament dels CIEs: el 2 de juliol, Catalunya va viure una jornada històrica quan el Parlament es va posicionar a favor d’una resolució que insta la Generalitat a exigir al Govern estatal iniciar un procés que condueixi al tancament progressiu dels Centres d’Internament d’Estrangers. Aquesta fita històrica és el resultat d’un llarg procés de mobilitzacions i sensibilització de la ciutadania. Per la universalització de la sanitat pública: davant el Reial Decret-Llei 16/2012 impulsat pel Govern estatal, que deixa sense accés a l’assistència sanitària les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents, diferents entitats del Tercer Sector i professionals del sistema públic de salut han aconseguit que el Parlament aprovés una resolució que insta el Govern de la Generalitat a garantir l’accés universal a la sanitat, sense prejudicis d’origen o situació legal. Des de la Plataforma Stop Mare Mortum volem fer una crida a aquesta mobilització que ens ajudi a lluitar per la vida i la dignitat de les persones que fugen de situacions extremes. Per justícia i dignitat, prou morts al Mediterrani! Plataforma Stop Mare Mortum // @stopmaremortum
Per saber-ne més: @stopmaremortum Stop Mare Mortum stopmaremortum stopmaremortum@gmail.com https://stopmaremortum.wordpress.com
JOVENT NÚM. 114 | 5
Construint el somni a peu de carrer
E
stem immersos en un doble procés de transformació. Vivim, d’una banda, una dinàmica de canvi d’època, d’obertura d’un temps nou, cridat a perfilar les bases de les trajectòries vitals i col·lectives de les properes dècades. Assistim, d’altra banda, a la crisi del capitalisme de bombolla (l’especulació com a motor de creixement) amb un entramat promotor de l’austeritat injusta i del procés de segrest democràtic. Es tracta d’una lògica de transició social i cultural, articulada amb una dinàmica de crisi econòmica i institucional. En aquest context, la vella política semblava atrinxerada en els seus refugis de corrupció: com si pogués amagar el cap sota l’ala del canvi d’època; com si no tingués res a veure amb el capitalisme especulatiu.
Les eleccions municipals del passat 24M marquen un nou punt d’inflexió: de la resistència al projecte El 15M va alterar l’escenari. El nou temps finalment es polititza: es desencadenen processos inèdits d’acció col·lectiva que impugnen la vella política (no ens representen) i les seves polítiques injustes (prou retallades). Les eleccions municipals del passat 24M marquen un nou punt d’inflexió: de la resistència al projecte; de les places a la disputa del poder institucional, com a territori on el somni d’un futur amb dignitat troba camins per fer-se tangible i majoritari. Calia forjar les eines i guanyar: concretar les confluències i capgirar el joc i el tauler. I, en bona part, s’ha aconseguit. Cal ara expressar tot això en una acció de govern que retorni el poder a la gent i activi les polítiques del bé comú. Està començant a passar. Podem apuntar algunes reflexions sobre ambdues qüestions: la geografia electoral de la ruptura, i un paisatge incipient de decisions justes i empoderament ciutadà. A l’Estat espanyol, les candidatures alternatives i d’unitat popular governen avui a quatre de les cinc ciutats més grans, i aconsegueixen el 27% de regidors i regidores en el conjunt de les 13 ciutats per sobre de 300.000 habitants. Al País Valencià i a les Illes, l’avenç de Compromís i de Més és substancial, assolint el govern de moltes de les principals ciutats. A Catalunya, els partits de la vella centralitat (CiU, PSC i PP) perden 435.000 vots respecte el 2011. Els espais de confluència i les forces que en formen part -en un mapa de geometries variables- en guanyen 536.000. Barcelona en Comú obté el 25,2% dels vots i guanya a 54 dels 73 barris. A Badalona, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del
6 | JOVENT NÚM. 114
Vallès, Castelldefels, Vilafranca del Penedès, Vic, Tortosa… s’articulen també espais polítics de revolta democràtica. Propostes que vertebren alternatives guanyadores allà on la vella política s’atrinxerava (Sabadell, Montcada i Reixac); allà on s’atrevia, fins i tot, a fer-ne bandera (Badalona, Castelldefels). Canvia, per tant, la naturalesa dels actors i la seva correlació de forces. Es dibuixa el gresol d’una nova hegemonia.
A l’Estat espanyol, les candidatures alternatives i d’unitat popular governen avui a quatre de les cinc ciutats més grans Més enllà de l’escenari electoral, els nous governs s’han posat en marxa. Barcelona ha començat a transitar els camins del canvi; ho ha fet amb força. En el terreny de les polítiques, s’han frenat desnonaments, s’ha assegurat el dret a l’alimentació de tots els infants, s’ha retornat a la gestió directa de les escoles bressol, s’ha decretat la moratòria de llicències turístiques, s’han retirat les acusacions contra tots els activistes, s’ha iniciat la reforma integral de la Guàrdia Urbana, i s’ha abandonat el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern. No hi haurà pista de gel a la plaça Catalunya, i ja no hi ha bust reial al Saló de Plens. Són, d’una banda, les polítiques de la dignitat; totes elles van fitant l’avenç cap al dret a la ciutat. I és, d’altra banda, una nova política cosida a la gent, a les seves inquietuds i anhels, semblant a la quotidianitat de la majoria, teixida amb valors d’humanitat. El món local pot estar esdevenint el territori on la revolució democràtica és possible. On es forgen horitzons d’emancipació, de construcció quotidiana del bé comú. On allò vell potser no acaba de morir, però allò nou... neix amb força. On les dones i els homes d’ICV hi som, amb l’esperança a flor de pell i tocant de peus al somni. Ricard Gomà Carmona @ricardgoma // Professor de ciència política a la UAB i membre de l’IGOP (@igopbcn)
tenim un somni
Llegeix l’article complet a revistajovent.cat
...de 5 anys de governs d’Artur Mas
5 cèntims...
ALGUNS EXEMPLES DEL QUE HA SUPOSAT 5 ANYS DE GOVERN DE MAS Habitatge
L’any 2015 benestar social, salut i educació han suposat prop del 70% del pressupost de la Generalitat, però sumaven 2.000 milions menys que el 2010. Educació i universitats
El pressupost en educació s’ha reduït entre el 2010 i el 2015 un 15% (800 milions d’euros menys). Només el 2012 es va registrar un augment de preus del 67% als estudis universitaris, d’entre 604 i 949 euros més per estudiant i curs. Salut
El 2010, el pressupost en salut de la Generalitat era de 9.548 M¤. El 2015 és de 8.467 M¤. Una reducció de l’11,3% del pressupost (1.081 M¤). Una reducció de la despesa pública per càpita que amaga un increment de la sanitat privada. La privada IDCSalud rebia l’any 2010 64 milions d’euros; el 2013, 79 milions. 288 milions més en 4 anys de retallades. En canvi, l’Institut Català de la Salut ha perdut el 15% del seu personal entre 2010 i 2014, i els qui s’hi han quedat han perdut un 25% del seu sou. Pobresa
1 de cada 5 persones viu en risc de pobresa a Catalunya (2013). En el cas de les famílies amb fills dependents, l’estadística és d’1 de cada 4 (2013). Segons la Taula del Tercer Sector, “el 50% de les mesures demanades per la Taula durant la legislatura no s’han assolit”.
L’any 2015 només es destinen 84,1 milions d’euros a donar suport a famílies en matèria d’habitatge. A Catalunya hi ha una mitjana de 50 desnonaments cada dia. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica. Gràcies a l’esforç de centenars d’entitats, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica el passat mes de juliol. Treball
Un 42% de les persones que deixen les llistes de l’atur a Catalunya segueixen sense estar ocupades. El juny de 2015 només un 10% dels nous contractes eren indefinits. Segons CCOO, a Catalunya “es manté la xifra insostenible de 726.200 persones desocupades”, i recorda que “respecte a ara fa un any, es destrueixen 12.700 contractes indefinits i el miserable 0,8% d’augment total de contractes és tot ell temporal”. Cooperació al desenvolupament, pau i promoció dels drets humans
L’any 2014 el pressupost s’ha reduït un 84% respecte al 2008. La Generalitat desapareix com a actor de solidaritat internacional. L’abril de 2015 s’aprova el Pla Director de Cooperació 2015-2018 en el si de la Comissió d’Acció Exterior, però “sense prou pressupost”, segons Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global. Montserrat Mompió Gallart @munsamompio
2.500
2.371 2.146
2.000
1.516
1.500
Evolució del preu d’un curs de grau en euros corrents
Ciències de la salut Ciències EXPERIMENTALS
1.000
ENGINYERIES CIÈNCIES SOCIALS
500 HUMANITATS
0 2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: OSU (Observatori del Sistema Universitari)
JOVENT NÚM. 114 | 7
TEMA CENTRAL
I el 27 de setembre, Un relat El 3 d’agost, el president de la Generalitat, Artur Mas (CDC), signava el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre. S’esgotava, així, la desena legislatura que havia començat amb la constitució del Parlament el desembre de 2012. Mas acaba la legislatura com a màxim dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, el partit fundat pel corrupte confés Jordi Pujol i Soley el 1974. Això tot just després que CDC acabés de trencar amb la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de Josep Antoni Duran i Lleida per desavinences menors (que mai no havien estat prou sòlides) i una de major: el rumb sobtadament independentista de Mas. El successor de Pujol es presenta a la reelecció sota el paraigua de la candidatura Junts pel Sí, pactada amb ERC, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i alguna petita escissió. I ho fa com a número 4 de la llista per Barcelona, en una maniobra política calculada i difícilment comparable a països del nostre entorn.
Aquest embolic monumental dóna pistes sobre la convulsió política en què Catalunya viu immersa d’un temps ençà Aquest embolic monumental dóna pistes sobre la convulsió política en què Catalunya viu immersa d’un temps ençà. En el mateix moment en què Mas atribueix un caràcter “plebiscitari”, referit al tema nacional, a les
8 | JOVENT NÚM. 114
eleccions anticipades del 27 de setembre, es confirma un ventall d’almenys 7 candidatures, i un grapat de partits, amb opcions clares de formar part del proper legislatiu: CDC i ERC (Junts pel Sí); ICV, EUiA, Podem i Equo (Catalunya Sí que es Pot); PSC; PP; C’s; CUP; i UDC. Aquest ampli ventall comporta una forta confrontació d’idees en tots els eixos: dreta-esquerra, vella políticanova política, Catalunya-Espanya, etc. No obstant això, es dibuixa una tendència mediàtica, i la consegüent construcció d’hegemonia cultural, a un debat centrat exclusivament en les relacions Catalunya-Espanya. I és aquí quan s’amortitza una sortida democràtica sense que estigui esgotada: la convocatòria d’un referèndum amb cara i ulls que les expectatives de canvi a l’Estat, amb les eleccions generals d’aquí a 4 mesos, situen en una pantalla que, si més no, comportaria un gruix de dificultats similar a la independència per via directa. En el marc de les teories del rendiment de comptes, quan arriba l’hora de la pràctica, de dur a terme l’exercici d’aquest dret ciutadà i deure polític, topem amb un escull. El plantejament “plebiscitari” en clau nacional d’aquestes eleccions, el qual pretén que la ciutadania no emeti la seva opinió sobre les polítiques públiques que s’han implementat al llarg del darrer mandat. Aquestes, molt basades en els principis del neoliberalisme, conformen el gruix de les retallades fruit de la correlació de forces catalana (coincident, a la dreta governant, amb la de l’Estat i la Unió Europea). Lluís Rabell, cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, defensa que la seva candidatura hi és, entre d’altres motius, per evitar d’“evacuar” el debat social, el desmantellament i la privatització de serveis públics i l’empitjorament de
les condicions de vida de la gent, en una lògica de davallada de la inversió social i d’empobriment generalitzat i augment de les desigualtats.
El plantejament ‘plebiscitari’ en clau nacional d’aquestes eleccions (...) pretén que la ciutadania no emeti la seva opinió sobre les polítiques públiques que s’han implementat al llarg del darrer mandat El mirall de Grècia i la seva dramàtica situació pot ser que s’acabin situant en el camí cap al 27-S, ja que algunes fonts apunten a aquesta mateixa data com la de les eleccions anticipades al país hel·lè, amb una agenda a priori ben diferent i ben compartida: educació, salut, serveis socials, persones, bancs, rescat, deute, interessos del deute, creditors, ¤. Els candidats (i les poques candidates) Si fem un cop d’ull als caps de llista de les diferents opcions electorals, el debat també està servit perquè es produeix un autèntic ball de canvis. CDC i ERC han pactat que Artur Mas sigui el seu candidat a la reelecció des de la posició 4; Catalunya Sí que es Pot s’estrena amb el líder veïnal Lluís Rabell (per ICV-EUiA encapçalava Joan Herrera, mentre que Podem no es presentava i Equo ja ho feia conjuntament); el PSC porta el
TEMA CENTRAL
què? seu primer secretari, Miquel Iceta (abans Pere Navarro); el PP hi col·loca l’exalcalde racista de Badalona, Xavier García Albiol (fins ara Alicia Sánchez Camacho); Ciutadans s’ha de renovar pel seu propi discurs amb la diputada Inés Arrimadas (durant 10 anys, Albert Rivera); a la CUP encapçala el periodista Antonio Baños (substitueix David Fernàndez); i Unió surt amb l’exconseller d’Interior del Govern Mas, Ramon Espadaler (es presentava amb CDC i Artur Mas).
no de govern”. La resta d’opcions polítiques, que sí que han presentat o tenen previst presentar propostes per eixos o temes, mostren la seva estupefacció. Val a dir que els tempos d’aquest procés electoral han fet forçar la maquinària dels partits per arribar a temps a tots els terminis legals i compromisos polítics (fins ara, s’havia entès que un programa de govern era un compromís polític fins i tot de l’opció més minoritària de totes).
No hi ha cap dona entre els 8 caps de llista a les quatres circumscripcions de Junts pel Sí i de la CUP. De la resta de candidatures, només 1 de cada 4 caps de llista és dona.
El resultat Pel que fa al 28 de setembre, l’endemà del 27-S, tampoc no hi ha acord. La candidatura de Junts pel Sí, que amb la CUP planteja aquests comicis al Parlament en clau plebiscitària nacional, alimenta tant l’argument que hauria de guanyar en vots com el contrari, que hauria de guanyar en escons, per tal d’iniciar un procés de transició cap a la independència. No es parla, però, de la declaració unilateral, sinó d’una mena de reiterada declaració de sobirania dels membres del nou Parlament, sense valor jurídic. I de les conegudes dificultats de la negociació amb l’Estat, sigui quin sigui el resultat electoral, ni rastre. Un camí sense traçar que concentra les crítiques tant dels partits que plantegen l’alternativa del referèndum com la via segura per exercir el dret a decidir (Catalunya Sí que es Pot i, als antípodes ideològiques, Unió) com d’aquells altres que rebutgen qualsevol expressió a les urnes de la relació entre Catalunya i Espanya (PP, Ciutadans).
Hom podria pensar que sense balanç de govern ni programa de govern es fa difícil anar a unes eleccions. Però és possible El programa Arribats a aquest punt, si el relat i els candidats van associats a lectures molt confrontades, per què el programa hauria de quedar exempt de polèmica? Doncs resulta que no totes les candidatures acabaran tenint programa de govern. Hom podria pensar que sense balanç de govern ni programa de govern es fa difícil anar a unes eleccions. Però és possible. El cap de llista de Junts pel Sí, conformada per la governant CDC i el seu soci parlamentari d’ERC, Raül Romeva (qui no és el seu candidat a la presidència de la Generalitat), diu que faran un programa “instrumental,
Una conclusió Aquell mantra de la participació que sempre es repeteix s’ha de fer realitat la nit del 27-S. A Catalunya, avui, existeix un risc de deixar de ser un sol poble si hi ha gent, tant si és vinguda de fora com crescuda o nascuda aquí, que es queda a la cuneta de la política. Si la gran majoria de la ciutadania va a votar, en la clau que cadascú triï lliurement, ens trobarem amb un Parlament de la pluralitat, reflex del país. De no ser així, ens podríem situar a les portes de l’exclusió política, social, cultural, reflex dels qui es pensen que el país ha estat, és i serà seu. Pau Planelles Oliva @pplanellesoliva
A Catalunya, avui, existeix un risc de deixar de ser un sol poble JOVENT NÚM. 114 | 9
Campanyes contra la criminalització de la protesta
A
ctualment, al voltant de 260 treballadors i sindicalistes a tot l’estat —uns 15 a Catalunya—, es troben afectats per procediments administratius i penals per participar en la organització d’una vaga. Les actuacions repressives que està duent a terme el govern del PP, amb acusacions, imputacions i peticions de presó, estan dirigides clarament a reprimir la resposta social a les injustes polítiques de retallades socials i laborals. Davant d’això, han sorgit diverses iniciatives per defensar el dret a la vaga i a la protesta. #VAGANOÉSDELICTE Els sindicats CCOO i UGT van encetar l’any 2014 la campanya “Vaga No És Delicte”. Les dues organitzacions consideren inacceptable que es tracti com a delinqüents a persones que defensen els seus drets laborals, o que reclamen canvis en les polítiques socials i econòmiques. Són molts els exemples on les penes imposades a treballadors i sindicalistes són desproporcionades. Per a dues treballadores de Galícia que van llençar pintura en una piscina en la vaga del 29 de setembre de 2010, es demanen penes de presó que superen els tres anys. A la secretària general de CCOO de les Illes Balears, per trencar suposadament un vidre en una parada d’autobús, li demanen 4 anys i mig de presó. A vuit sindicalistes d’Airbús que participaven en un piquet informatiu de la vaga general del 2010, els hi demanen 8 anys de presó. La campanya dels sindicats, que va acompanyada de l’oferiment de serveis jurídics a les persones afectades, considera aquestes demandes de presó com un gran despropòsit, que contrasta amb la suavitat amb què tracta la justícia a persones relacionades amb els casos de corrupció. La campanya Vaga No És Delicte denuncia que la repressió judicial s’acull sota l’article 315.3 del Codi Penal, que penalitza la participació en piquets informatius. Per això, els sindicats reclamen que es derogui aquest article. Alhora, es pretén derogar la Llei de Seguretat Ciutadana i anul·lar
Resistències
la recent modificació del Codi Penal que crea noves figures dels anomenats “delictes contra l’ordre públic”. Aquestes reformes criminalitzen el dret a reunió, a manifestació i a vaga, coartant així les llibertats reconegudes en la Constitució. ISMA I DANI ABSOLUCIÓ L’Isma i el Dani són un cas concret i proper de criminalització de la protesta. El 29 de març de 2012, Ismael Benito i Daniel Ayyash, juntament amb milers de persones van participar a la vaga general. Ells són dos estudiants de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, que van exercir el seu dret a vaga pacíficament. Cap a les 11 del matí, havent marxat ja de la zona universitària, dos agents de paisà sense identificacions els van aturar i detenir. Després de tres dies en disposició policial, el seu cas va passar a mans de Carmen García Martínez, la mateixa jutgessa que s’ha fet famosa pel documental Ciutat Morta. La jutgessa va decretar presó preventiva, ja que, tot i la manca de proves, relacionava els dos joves amb un hipotètic ressorgiment de la violència al carrer en el decurs de les següents setmanes. Les apocalíptiques suposicions de la jutgessa es van trobar infundades, i al cap de 33 dies a la presó sense judici, l’Audiència de Barcelona va revocar la presó preventiva. Després de 3 anys, la fiscalia va demanar 8 anys i 9 mesos de presó per a cadascun dels nois. Se’ls culpabilitzava dels fets ocorreguts a la Diagonal el matí de la vaga general, incloent crema de contenidors, tinença d’explosius i altres materials perillosos, així com lesions a agents dels Mossos. El jutjat del Penal número 6 de Barcelona va decidir l’absolució de l’Isma i el Dani el passat juliol del 2015 per manca de proves. Marc Collado @marcollado_
Recorda l’entrevista de Jovent a l’Isma i el Dani: http://www.revistajovent.cat/2015/02/dani-isma-entrevista/
A T S E T O PR 10 | JOVENT NÚM. 114
Bòsnia, 20 anys (i tres cerveses) després
Una finestra al món
E
l passat mes de juliol es complien 20 anys de la matança de Srebrenica, on van morir assassinats més de 8000 homes musulmans en aquesta petita localitat de l’est de Bòsnia. Es tractà de la pitjor atrocitat comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Les tropes serbobòsnies van aprofitar l’enclavament “segur” de Nacions Unides a aquest poble majoritàriament musulmà i vigilat pels cascos blaus holandesos, i van permetre l’entrada de les tropes del general Radko Mladic, qui hores després executava la tragèdia. L’11 de juliol de cada any s’enterren al Memorial de Potocari, a 6km de Srebrenica, els cadàvers identificats els darrers dotze mesos. Enguany han estat 136 els cossos que han estat sepultats per tranquil·litat de les seves famílies que sovint “tan sols volen enterrar els seus familiars desapareguts i morir-se”. En la majoria de casos no es tracta de cossos sencers i tan sols s’ha pogut enterrar part dels seus ossos ja que l’exèrcit serbobosni es va encarregar de profanar les més de 600 fosses comunes de la zona per tal de dificultar les tasques d’identificació.
Les escoles són segregades i els plans d’estudi també. Quina Història explicarà cada comunitat? 20 anys després, lluny de cicatritzar, la ferida continua oberta. El 2007 la matança va ser qualificada de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, que ha condemnat a 14 persones per aquests fets. Per la seva banda, els tribunals bosnians han emès sentència sobre 23 individus més. Tot i així, els principals responsables encara estan pendents de judici. A més, el juliol de 2014 després de la demanda de l’Associació Mares de Srebrenica, la justícia holandesa va declarar els Països Baixos responsable civil de la matança. Malgrat tot, el conflicte segueix latent. El passat juliol, Rússia, pressionada per Sèrbia, va fer servir el seu dret a veto a les Nacions Unides per evitar que es qualifiqués aquesta matança com a “genocidi”. Les ferides segueixen obertes en un país segregat en tres comunitats molt diferenciades geogràficament i culturalment. Si fins als anys 80 la població se sentia iugoslava, fugint de les separacions entre bosnis musulmans, serbis i croats, ara aquesta divisió es fa pal·lesa arreu del territori en pobles o barris gens mixtes i amb una administració que enlloc de combatre aquest fet encara el promou. Les escoles són segregades i els plans d’estudi també. Quina Història explicarà cada comunitat?
Els acords de Dayton (1995) van posar punt i final a la guerra creant un país amb dues regions diferenciades: la República Srpska (de majoria sèrbia) i la Federació de Bòsnia-Herzegovina (de majoria croata i musulmana, també amb pobles i barris ben diferenciats). Aquests acords van suposar, de fet, la consumació de la neteja ètnica i van construir, com s’ha dit, un país amb tres comunitats i un president rotatori entre elles.
Cada comunitat té la seva pròpia marca de cervesa A Bòsnia, l’esperança d’un país unit fa anys que s’ha esvaït. La població croata (catòlica) mira cap a l’oest per sentir-se d’una Croàcia que des de fa dos anys ja és membre de la Unió Europea. En canvi, la població serbobòsnia té els ulls a l’est, a Sèrbia. Tan sols el record de Tito, president de l’enyorada Iugoslàvia, i l’alcohol uneixen a uns i altres. Amb tot, cada comunitat té la seva pròpia marca de cervesa. I, malauradament, és gràcies als temples religiosos o als colors dels para-sols dels bars (promocionant una o altra cervesa), que s’identifica si un poble o barri és de majoria sèrbia, croata o musulmana. Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces REFERÈNCIES Novel·les: El violoncelista de Sarajevo (Steven Galloway) Postales desde la tumba (Emir Sulgajic) Memòries Bienvenido a Sarajevo, hermano (Boban Minic) Pel·lícules En tierra de nadie (Danis Tanovic) Grbavica: El secreto de Esma (Jasmila Žbani)
Per saber-ne més: “Bòsnia. La pau dividida” documental de @ContrastGrup: https://vimeo.com/43100129
JOVENT NÚM. 114 | 11
Cultura
Ni perdono, ni oblido
L
a Fundació Nous Horitzons i Joves d’Esquerra Verda impulsen conjuntament un premi de treballs de recerca, el Premi Carme Casas. Porta el nom de la històrica lluitadora del PSUC perquè les dues organitzacions impulsores del premi volien reconèixer la seva tasca en la lluita antifranquista i fer-li un homenatge, a ella i a totes les dones lluitadores que massa sovint cauen en l’oblit. Amb la voluntat de reconèixer la feina d’investigació que es duu a terme als instituts d’arreu del territori amb els treballs de recerca, el guardó premia treballs d’àmbits com l’ecologia, la participació i la democràcia, la cooperació, la memòria històrica o el feminisme. En les sis edicions que s’han convocat del Premi Carme Casas, s’han premiat estudis sobre el Grup de Defensa del Ter, el 15M a Sabadell o un còmic que recuperava la història d’una colònia industrial mitjançant el llenguatge de la novel·la gràfica.
El 2014, a la cinquena edició el treball guanyador va ser “Ni perdono, ni oblido”, un documental realitzat per l’alumne Joan Giralt Filella que explicava la història d’una fotografia molt coneguda de l’exili republicà de 1939. Aquest, recuperava la història de la família que protagonitza la fotografia mitjançant visites a arxius històrics i entrevistes a historiadors i persones dels pobles i ciutats que ajudaven a reconstruir les passes de la família i a contextualitzar els fets. Des de Jovent, us recomanem que dediqueu una estona a veure el documental, que és d’accés lliure a Youtube, ja que el relat de la història de la família de la fotografia permet conèixer de primera mà un episodi molt important de la nostra història i li posa noms i cognoms a alguns dels protagonistes d’una de les etapes més fosques del nostre passat. Anna Rovira Prats @arovirap
No et perdis el documental
12 | JOVENT NÚM. 114
Coneix el sentit de responsabilitat de Carme Casas
Las gafas del
És l’hora dels adéus... “Si gana Ada Colau, me voy de España” Paco Marhuenda A LA SEXTA NOCHE
Rita, com dius que li han anat les eleccions al PP valencià?
“¡¡¡¡Qué hostia!... ¡Qué hostia!!!!” Rita Barberá a Las Mañanas de Cuatro, 25.05.2015
TUITS @MarcRius1 El president de la seu embargada, Artur Mas, vota contra reprovar el president evasor fiscal, Jordi Pujol. Junts pel Si(lenci). @AdaColau Muchos lo habían intentado, pero sólo la
Vanguardia me ha pillado: Bin Laden! LOL
@SergiPicazo @CiU evita mencionar el nom de Jordi
Pujol en les 28 pàgines de les seves conclusions de la Comissió sobre el cas Pujol i el frau fiscal.
@carnecrudaradio Rajoy dice que va a consultar al
Parlamento, o sea a su mayoría absoluta, el rescate a Grecia. Consultar el rescate de España, se le pasó.
cerca
Pedro Zerolo in memoriam “El Ayuntamiento de Madrid aprueba llamar Pedro Zerolo a la plaza Vázquez de Mella” huffingtonpost.es, 22.07.2015
“Si el criterio es por la cantidad de gente que convocaba Zerolo en su fallecimiento… yo tengo la seguridad de que propondréis al Ayuntamiento de Madrid que le den a Francisco Franco una avenida desde Vallecas hasta Alcobendas. Y siento haber comparado a Franco con Zerolo, que me perdonen los teleespectadores.” Fernando Paz (Vox), El Gato al Agua, 23.07.2015
Les piulades són reproduccions exactes a les originals
@gerardotc Esta noche no olvides poner en hora el código penal. A las 12 de la noche será 1965. @Els_quatre_gats Bueno, vamos a ir aprovechando el último día: #BorbonesALosTiburones @SenoritaPuri Ciudadanos pacta en Madrid con el PP y en Andalucía con PSOE. Creo q por fin entiendo su estrategia: ir con el más corrupto de cada provincia. @seorafranquista AYER TUVIMOS UNA MISA
PRECIOSA EN LOS JERÓNIMOS, DONDE ENSALZAMOS EL GOLPE DE ESTADO DEL 36. ESTO CON FRANCO SÍ PASABA. Segueix-nos a @elJovent
JOVENT NÚM. 114 | 13
ENTREVISTA
lluís rabell “Volem donar un horitzó de justícia social, llibertats i regeneració democràtica per a les classes populars” Catalunya Sí que es Pot és alternativa a Junts pel Sí?
És sobretot alternativa a la situació crítica que viu el país, en la mesura que pretén donar una resposta a la situació social de desigualtat, a la injustícia social, i a la corrupció que ha malmès la credibilitat de les institucions democràtiques. Pretén donar alternativa a la situació de dèficit democràtic i d’aspiracions nacionals de Catalunya. Volem ser un horitzó d’esperança.
Quin balanç feu del mandat que ara s’acaba?
Lluís Rabell (@lluisrabell) és el cap de llista per Barcelona de Catalunya Sí que es Pot (@catsiqueespot), una candidatura formada per ICV, EUiA, Podem i Equo, a més de persones independents. Rabell va néixer a Barcelona el 1954 i ha estat el president de la FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona).
En fem un balanç molt crític. La proposta de Junts pel Sí intenta evitar fer balanç de les polítiques de retallades i antisocials que han marcat els governs d’Artur Mas. El primer, el “govern dels millors”, va comptar amb el suport del PP. Han estat governs significativament marcats per l’aliança i l’entesa decisiva entre el Govern de Convergència i el PP de Madrid (reforma laboral, amnistia fiscal o estabilitat pressupostària que han escanyat financerament l’àmbit competencial de la Generalitat). Per tant, el balanç només pot ser crític per la situació de desigualtat creada, l’atac als serveis públics com la sanitat i l’educació... Això és el que vol evitar Junts pel Sí, al contrari del que nosaltres volem posar a sobre de la taula.
Junts pel Sí intenta evitar fer balanç de les polítiques antisocials dels governs d’Artur Mas Quines són les prioritats per la candidatura que encapçales per a la propera legislatura?
Nosaltres tenim un triple objectiu: fer front a l’emergència social que viu Catalunya mitjançant polítiques socials i mediambientals, fer net de les males pràctiques de corrupció que s’han practicat des de les institucions i donar sortida democràtica a la crisi nacional que viu Catalunya, fent efectiu el dret a decidir, àmpliament compartit per la societat catalana. En definitiva, volem donar un horitzó de justícia social, de llibertats i de regeneració democràtica per a les classes populars.
Algunes de les majors crítiques que feu són la denúncia de les privatitzacions i les retallades que el Govern d’Artur Mas ha dut a terme. És possible revertir-les? Si no hi ha diners, com diuen, com és possible fer-ho? Més informació www.catalunyasiqueespot.cat
14 | JOVENT NÚM. 114
És una necessitat absoluta. Les dinàmiques de privatitzacions, com la privatització de la sanitat pública, no només han
ENTREVISTA
COMARQUES GIRONINES
Marc Vidal Pou @marcvidalpou
COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
TERRES DE LLEIDA I PIRINEU
Sara Vilà Galan @saravilagalan
estat dolentes per desballestar un servei públic, sinó que han estat cares per la despesa pública. Les privatitzacions de la sanitat sota la direcció de Boi Ruiz i les externalitzacions i privatitzacions encobertes resulten cares, no representen una reducció de costos. Hi ha un problema d’escanyament dels recursos financers, però la necessitat de revertir dinàmiques de privatització en la salut és, alhora, un camí de racionalització de la despesa pública.
Revertir les retallades i privatitzacions és una necessitat absoluta Algunes candidatures volen situar les eleccions del 27 de setembre com un plebiscit per la independència. Quin és el plantejament de Catalunya Sí que es Pot?
El nostre plantejament és entendre que són unes eleccions cabdals pel moment polític que vivim, i que haurien de permetre encetar una dinàmica constituent. Això vol dir una dinàmica d’empoderament de la ciutadania a través de la mobilització, un projecte de regeneració democràtica, de transformació social i l’obertura d’una perspectiva que faci efectiu el dret a decidir de la ciutadania: la lluita per un referèndum reconegut que permeti expressar i fer palesa la voluntat de la ciutadania. És per això que l’expressió democràtica té aquest potencial si se sosté sobre un horitzó de justícia social i lluita contra les desigualtats. Pot obrir una nova perspectiva per al país. Per què una persona d’esquerres ha de votar Catalunya Sí que es Pot? Perquè és la candidatura que pretén donar expressió política, vertebrar, mobilitzar i donar força i rellevància a les classes populars, als sectors amplíssims de la població catalana que més han patit les conseqüències de la crisi econòmica, de les retallades i de les polítiques d’austeritat. Al mateix temps, és una expressió política que permet que les classes populars acabin liderant la transformació del país en l’àmbit social, però també en l’àmbit democràtic i nacional.
I finalment, les darreres enquestes donen una clara victòria a Junts pel Sí. A Catalunya... sí que es pot? Les enquestes són molt atzaroses, però davant una situació que es mou tant com la que vivim encara són més dubtoses. No fem cas d’enquestes que es basen en elements demoscò-
Gerard Bargalló Boivin @gbargallo
pics incerts. Confiem en els esforços dels homes i les dones de la candidatura de confluència, forces polítiques i activistes que s’hi apleguen per mobilitzar i organitzar amplis sectors que sí prenen la paraula i poden donar un tomb en la configuració política i en el pròxim Parlament de Catalunya.
La lògica de la dreta és de llum al final del túnel econòmic. Alhora, s’està proposant una Renda Garantida de Ciutadania, els desnonaments el primer semestre de 2014 segueixen creixent un 14%, es fan accions simultànies per combatre la pobresa energètica a les portes de l’hivern... Quin encaix té això amb aquest relat?
Si seguim imaginant que la crisi és passatgera, episòdica, que la superarem “cuando crucemos el Cabo de Hornos”, com deia Rajoy, ens equivocarem. Al final d’aquest paisatge no tindrem el mateix paisatge. Si pensem que hem de canviar les preguntes i repensar les coses, des del punt de vista econòmic no podem seguir acceptant que només hi ha una única economia possible. Hem de recuperar, no és inventar, formes tradicionals de relació solidària, de grups i canvis en les quals visquem en una societat en mercat, no una societat de mercat.
Catalunya Sí que es Pot permet que les classes populars acabin liderant la transformació del país Avui té més legitimitat com a actor polític la PAH, el mig milió de signatures per la dació en pagament i els centenars de desnonaments aturats o el Govern amb majoria absoluta del PP de Rajoy? El tema de la legitimitat i la legalitat sempre ha estat present als debats polítics. Que el Govern Rajoy s’escudi en la legalitat, posant menys èmfasi en la legitimitat fins a confondre-les, demostra preocupació per la seva manca de legitimitat. En el nivell de desafecció i desconfiança cap a les institucions es posa de relleu aquest factor. La PAH, per a molta gent que està subjecta a perill de desnonaments, suposa preguntar-se si van a l’oficina de mediació de l’ajuntament o la Generalitat o a la PAH. Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces
JOVENT NÚM. 114 | 15
Iniciativa Legislativa Popular per la regulació de les associacions de persones consumidores de cànnabis.
INFORMA’T DE LES ACTIVITATS I DELS PUNTS DE RECOLLIDA DE FIRMES A:
www.larosaverda.org #LAROSAVERDA
NÚM. 114 SETEMBRE 2015
Butlleta de subscripció Si ho prefereixes, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Joves d’Esquerra Verda, c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona
Revista Juvenil Alternativa
nom i cognoms adreça
municipi
telèfon
correu electrònic
CP
data de naixement estudies?
què?
treballes?
en què?
Troba’ns on-line Connecta’t i fes la subscripció a: www.revistajovent.cat/vols-rebre-el-jovent/ WEB
revistajovent.cat
on?
twitter.com/eljovent FACEBOOK
què et sembla aquesta revista? Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa
JOVENT
facebook.com/revistajovent
Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda
Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda
També pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat