3r A “El món de la dansa comercial” Meritxell Mallarach i Roma

“El món de la dansa comercial”

Meritxell Mallarach i Roma / 3r A LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT

Vet aquí una vegada una ballarina professional, però no de tots els tipus de dansa, no, sinó de dansa comercial. Es deia Amèlia. La seva mare, que es deia Marta, era campiona del món de ballet i no li agradava gens que la seva filla fes dansa comercial. Es va sentir el despertador. -Tinc l’espectacle de dansa d’aquí a 5 hores i no em sé el ball!! –va pensar l’Amèlia. Es va posar la roba de ball, els auriculars i, molt atabalada, va començar a practicar. -És hora de dinar!! –es va sentir la mare que cridava l’Amèlia. Però l’Amèlia portava els auriculars posats i no la va sentir, així que la Marta va decidir pujar a avisar-la, i en obrir la porta la va veure ballar. -Amèliaaa!!! Què fas ballant així?? –va preguntar-li. -Ai, perdona mare, és que aquest és l’estil de ball que m’agrada – va respondre.

Mentre dinaven, la mare li va preguntar si es preparava per a alguna cosa i l’Amèlia li va dir que tenia un festival de dansa. El que no li va dir era quan. Però la seva mare la va castigar sense poder-hi anar, tot i les disculpes de la seva filla. -Mare, si us plau, m’agrada molt aquest ball – va explicar-li l’Amèlia. Però la mare va respondre: -No, Amèlia, prou, que no se’n parli més.

L’Amèlia va pujar a la seva habitació, es va estirar al seu llit a llegir i es va adormir. Al cap d’unes hores la mare la va cridar per sopar. De cop, l’Amèlia es va despertar. Es va pensar que s’havia despistat i que no havia anat al ball, però va mirar el rellotge i va veure que encara no era l’hora.

-Ammèliaaa! - es va tornar a sentir. -Ara vinc, mare!! – va respondre.

52 Quan l’Amèlia va seure a taula va preguntar què hi havia per sopar. Van parlar una estona i en acabar va pujar cap a l’habitació. Després de pensar-ho una estona va trucar a la seva amiga Adriana i li va dir que la passés a recollir amb el cotxe, que havia decidit que hi aniria igualment, al festival, d’amagat de la mare. Quan l’Adriana va arribar, va saltar per la finestra, va entrar al cotxe i van marxar cap al festival. Al cap d’unes hores la mare de l’Amèlia es va adonar que la seva filla no hi era. En un primer moment no va pensar que s’havia pogut escapar, però quan li va venir a la ment que havia estat tot el dia assajant i que potser havia anat al festival, l’Amèlia i l’Adriana ja eren dalt l’escenari.

La mare va sortir de casa amb el cotxe, però no sabia on havia d’anar. Es va parar en una fàbrica on feien llet. -Vols una ampolla de llet? -li van demanar. -No, vaig amb molta pressa. Aquí no fan un festival? –va preguntar la mare. -No!! –van respondre.

Va seguir avançant i a continuació es va parar davant d’una floristeria. -Vols una planta? – li van preguntar. -No, vaig amb molta pressa. Aquí no fan un festival? – va preguntar de nou. -No!! – van respondre.

Finalment va arribar a un descampat. Allà, feien el festival!!! L’Amèlia ja havia ballat, així que la mare la va veure de seguida i li va dir que sortís a fora. -Amèlia, mira, ja sé que no t’agrada el ballet, que jo he estat exigent i que sempre et dic que si fas una cosa la facis amb passió. Et prometo que et donaré més suport, però no t’escapis mai més de casa– va dir la mare. -D’acord. De veritat que no t’enfadaràs si ballo dansa comercial? – va preguntar l’Amèlia. -No! Podràs fer-ne! – va respondre la mare.

I totes dues van marxar contentes cap a casa.

I tot això és tan veritat que potser no ha passat!