“El món de la dansa comercial” Meritxell Mallarach i Roma / 3r A LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT Vet aquí una vegada una ballarina professional, però no de tots els tipus de dansa, no, sinó de dansa comercial. Es deia Amèlia. La seva mare, que es deia Marta, era campiona del món de ballet i no li agradava gens que la seva filla fes dansa comercial. Es va sentir el despertador. -Tinc l’espectacle de dansa d’aquí a 5 hores i no em sé el ball!! –va pensar l’Amèlia. Es va posar la roba de ball, els auriculars i, molt atabalada, va començar a practicar. -És hora de dinar!! –es va sentir la mare que cridava l’Amèlia. Però l’Amèlia portava els auriculars posats i no la va sentir, així que la Marta va decidir pujar a avisar-la, i en obrir la porta la va veure ballar. -Amèliaaa!!! Què fas ballant així?? –va preguntar-li. -Ai, perdona mare, és que aquest és l’estil de ball que m’agrada – va respondre. Mentre dinaven, la mare li va preguntar si es preparava per a alguna cosa i l’Amèlia li va dir que tenia un festival de dansa. El que no li va dir era quan. Però la seva mare la va castigar sense poder-hi anar, tot i les disculpes de la seva filla. -Mare, si us plau, m’agrada molt aquest ball – va expli- car-li l’Amèlia. Però la mare va respondre: -No, Amèlia, prou, que no se’n parli més. L’Amèlia va pujar a la seva habitació, es va estirar al seu llit a llegir i es va adormir. Al cap d’unes hores la mare la va cridar per sopar. De cop, l’Amèlia es va despertar. Es va pensar que s’havia despistat i que no havia anat al ball, però va mirar el rellotge i va veure que encara no era l’hora.
-Ammèliaaa! - es va tornar a sentir. -Ara vinc, mare!! – va respondre.
51
