2n d’ESO “A cor què vols” Miquelina Gorgals i Saborit

“A cor què vols” Miquelina Gorgals i Saborit / 2n d’ESO

LLENGUA CATALANA_3R PREMI

Vine aquí Joana- va dir l’àvia- et vull explicar una llegenda de fa molt i molt temps, quan els arbres parlaven i els llops ballaven... Pels volts del segle XVII, hi havia una dona anomenada Saurina, que vivia a Rupit, concretament, a la masia de Can Saltiri.

Quan va perdre el marit i el fill en un accident, la Saurina es va quedar sola i va començar a perdre el senderi. La xicalla del poble l’escodrinyaven, l’empaitaven, se’n burlaven i li feien la guitza. El més ganàpia de la colla, en Tià, que era una mica fanfarró, fins i tot li tirava pedres, per tal d’espantar-la. La Saurina, a vegades els perseguia a la granera i s’esgargamellava fins a quedar afònica. La gent del poble li deien bruixa.

-Pobra Saurina, potser era la seva manera de defensar-se- va replicar la Joana. -Pensa que les dones vídues i pobres, en aquell moment, pertanyien al grups dels oprimits, i tenien sempre les de perdre- va esmentar l’àvia tristament- sobretot si la gent es posava d’acord per dir que l’havien vist fer algun encanteri. En aquella època si veien alguna cosa sospitosa, o senzillament si era una persona diferent, a vegades per venjança... de seguida organitzaven una junta i decidien si l’acusaven d’alguna cosa o fins i tot si la cremaven a la foguera. Com anava dient, la dona no sabia què fer, i va anar quedant reclosa dins casa seva i tan sols sortia per anar a l’hort. La xicalla continuava burlant-se d’ella, fins que la Saurina, farta de tot aquell enrenou, va decidir marxar de Rupit amb provisions.

Quan feia dos dies que era fora de casa, ja no li quedava aigua i només tenia menjar per un dia més. Tenia tota la roba estripada a causa dels esbarzers i les cames i els peus ensangonats i plens de nafres, així que va decidir tornar a Can Saltiri. Però quan va tornar, els veïns, ja havien habitat casa seva. Cansada de fugir, i sense lloc on resguardar-se, va decidir anar al Salt de Sallent, per posar fi a la seva tortuosa vida.

120 Caminant decidida cap al Salt de Sallent, res la podia aturar, però de sobte va sentir crits, era en Tià, el malànima que sempre l’apedregava, estava lligat en un arbre i el seu pare li pegava amb un bastó. -Però com és que un pare sigui capaç de fer això al seu fill?- va dir desconcertada la Joana. -En aquells temps no es parlava d’educació i de maltractaments, els pares criaven als fills com podien i els fills no tenien cap dret- va comentar l’àvia- En veure això, la Saurina va anar cap allà disposada a ajudar en Tià. Quan el seu pare la va veure, va quedar garratibat i va córrer cap a dins a casa. La Saurina va deslligar en Tià de l’arbre i va decidir ajudar-lo. Van fugir d’aquelles terres i dels mals auguris, cap a una nova vida. Fixa-t’hi Joana, al final en Tià tenia aquell comportament de menystenir i pegar als altres perquè no sabia fer les coses d’altra manera, feia el que li feien i el que havia vist fer i sense arribar a saber què era ser estimat i cuidat. La Saurina dona lliçons de vida, perquè havia patit molt, en canvi, decideix ajudar en Tià que fins aquell dia l’havia menyspreat. La Saurina va cuidar en Tià com el seu fill, pel qual no va poder fer res quan va morir. A la Saurina el que la va fer valenta i lluitadora va ser saber estimar i perdonar.