“A cor què vols” Miquelina Gorgals i Saborit / 2n d’ESO LLENGUA CATALANA_3R PREMI Vine aquí Joana- va dir l’àvia- et vull explicar una llegenda de fa molt i molt temps, quan els arbres parlaven i els llops ballaven... Pels volts del segle XVII, hi havia una dona anomenada Saurina, que vivia a Rupit, concretament, a la masia de Can Saltiri. Quan va perdre el marit i el fill en un accident, la Saurina es va quedar sola i va començar a perdre el senderi. La xicalla del poble l’escodrinyaven, l’empaitaven, se’n burlaven i li feien la guitza. El més ganàpia de la colla, en Tià, que era una mica fanfarró, fins i tot li tirava pedres, per tal d’espantar-la. La Saurina, a vegades els perseguia a la granera i s’esgargamellava fins a quedar afònica. La gent del poble li deien bruixa. -Pobra Saurina, potser era la seva manera de defensar-se- va replicar la Joana. -Pensa que les dones vídues i pobres, en aquell moment, pertanyien al grups dels oprimits, i tenien sempre les de perdre- va esmentar l’àvia tristament- sobretot si la gent es posava d’acord per dir que l’havien vist fer algun encanteri. En aquella època si veien alguna cosa sospitosa, o senzillament si era una persona diferent, a vegades per venjança... de seguida organitzaven una junta i decidien si l’acusaven d’alguna cosa o fins i tot si la cremaven a la foguera. Com anava dient, la dona no sabia què fer, i va anar quedant reclosa dins casa seva i tan sols sortia per anar a l’hort. La xicalla continuava burlant-se d’ella, fins que la Saurina, farta de tot aquell enrenou, va decidir marxar de Rupit amb provisions. Quan feia dos dies que era fora de casa, ja no li quedava aigua i només tenia menjar per un dia més. Tenia tota la roba estripada a causa dels esbarzers i les cames i els peus ensangonats i plens de nafres, així que va decidir tornar a Can Saltiri. Però quan va tornar, els veïns, ja havien habitat casa seva. Cansada de fugir, i sense lloc on resguardar-se, va decidir anar al Salt de Sallent, per posar fi a la seva tortuosa vida.
119
