THEATRUMMUNDI

Tres de les definicions de la paraula teatre, segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, són: “lloc on ocorren esdeveniments notables i dignes d’atenció”, “acció fingida i exagerada” i “pràctica en l’art de representar comèdies”. El conjunt d’aquestes tres accepcions seria el que caracteritzaria el teatre tant al món de les falles, amb la variant de representació de Sainets, com a l’univers de la interpretació en general. El teatre es pot considerar com un art complit, així com un text literari és el principi i el final del viatge proposat, el teatre, a banda d’agermanar-se amb el text escrit, disposa de la paraula, l’espai, el temps, els actors i actrius, la música, l’escenografia, el vestuari i per descomptat, el mateix públic que participa activament reaccionant a allò que veu en cada moment.

El món de les falles en general és una gran representació amb diferents “funcions” que ocorren al llarg de l’any i totes tenen la seua posada en escena, el seu vestuari, música i, com no, el seu guió on cadascun dels actors i actrius, tenen el seu paper perfectament delimitat. Dintre d’aquestes representacions tenim el Nomenament dels màxims representants fallers, la seua Proclamació, la Presentació... i dins d’aquestes peces trobem també un lloc per a la comèdia per excel·lència de la terreta, el Sainet, celebrant concursos entre les diferents comissions, per a esbrinar quina proposta és la millor del poble. El sainet es caracteritza a banda de la seua extensió, de tan sols un acte normalment, pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat de finals del segle XVIII i el XIX (llauradors, menestrals i obrers, xicoteta burgesia, etc.), però seria el sainet un reflex de la vida que es desenvolupava en aquella època projectant el reial en l’imaginari i mostrant així els canvis estructurals i mentals propis del moment o la realitat objectiva d’alguna manera és desrealitza mostrant el mateix món com un gran teatre on les dones i els homes són els actors de la seua història? És a dir, la vida estaria concebuda com una obra de teatre, la qual dura tan poc com la representació de la mateixa, i que l’important no és el llarga que siga l’obra, sinó la forma en què s’actue.

Aquest concepte del theatrum mundi es podia traslladar al món faller on tant els “personatges” que intervenen, com els llocs on es desenvolupen les accions, la música que ens fa viatjar a moments concrets dels actes fallers, com el text que es representa en forma de discursos, formen part d’una enorme representació que no sols té lloc durant els dies 17, 18 i 19 de març, sinó al llarg de tot l’any igual que la mateixa vida... Tots els fallers que formen part de la comissió, canvien els seus rols quan arriben al cau, i passen de ser l’enginyera, el mestre, el llaurador, l’advocada, el mecànic... a representar el paper de faller de la comissió, que inclouria una nova representació segons la funció assignada a la falla, el cuiner o la cuinera, els encarregats infantils, d’esports, els de la barra, el President, les Falleres Majors... això passa si més no, amb l’ajuda d’un vestuari adequat per a cada moment, és a dir, els diversos actes o celebracions a una falla serien diferents representacions on cada individu hauria de portar la indumentària adient per a eixe moment i així, dur a terme el conjunt de l’obra que es desenvoluparia eixe dia. El mateix passa amb els diferents escenaris que podem trobar, per exemple, el cau faller, és el lloc que més esdeveniments acull, com un “gran teatre”, pot convertir-se en un gran menjador, espai de ball, de concerts, d’esdeveniments culturals, de taller mecànic, de confecció... sempre contant és clar, amb l’atrezzo adequat. El monument faller, un altre teatre, barreja en justa proporció d’obra d’art i sàtira, té un temps curt des de la seua creació com a falla fins a convertir-se en cendres i fum i com la vida, dura poc i no sols importa lo gran que siga sinó també, allò que desperta en el públic que la contempla. La música, molt unida a les emocions i a la festa de les falles, ens indica quan s’ha d’actuar d’una forma més festiva com a les cercaviles amb les xarangues o al cau quan fan ball. Quan s’escolten peces de música més solemnes i no tan contemporànies, es canvia la forma d’interpretar tornant-se l’actuació més respectuosa com pot ser a les diverses ofrenes o a les presentacions de les falleres majors i els presidents. Tot forma part de la posada en escena de la vida a les comissions falleres. I per últim, i no per això menys important sinó tot el contrari, el vestuari utilitzat en cada representació, començant des de l’equipatge que es porta a cada falla, que des de fa uns anys cap ací, és un signe distintiu de cada comissió i que any rere any, van afegint-se més complements, com polars, motxilles, dessuadores, barrets... I com no, la indumentària més tradicional, amb la més bàsica que seria el brusó fins als vestits de fallera i faller més elaborats pertanyents tant al segle XVIII com al XIX, tot un món d’accessoris i vestuari que ajuden a fer que l’escenificació siga més rica i acolorida.

Els escrits que venen a continuació ens acosten al concepte del “meta teatre” del món faller al voltant d’una de les escenificacions presents a la festa fallera, el concurs de sainets. L’esmentat concurs representaria aquest pensament del “teatre en el teatre”, ja que implica una posada en escena teatral dintre d’altra que seria la festa de les falles. Així, es fa un recorregut per tot allò que envolta aquest univers interpretatiu dins del món faller, com va començar la idea d’aquest concurs al poble de Sueca, la seua organització, evolució i premis atorgats als guanyadors de la mostra. Qui va ser un dels màxims creadors del sainet com a gènere literari juntament amb les figures clau en el sainet suecà, els intèrprets locals de les distintes comissions que han participat durant els quaranta anys d’història del certamen i com no, destacant els actors i actrius de la nostra comissió, a més, de posar en coneixement les distintes formes que es duen a terme hui en dia per a fomentar tant la creació com la interpretació del sainet, comboiant als més menuts perquè participen en el món interpretatiu i mostrant com la ciutat de Sueca és una localitat oberta al teatre donant a conèixer els diferents festivals, tallers i maneres de formar part de tot allò que envolta el teatre. També mostrar els diferents tipus d’escenaris tant físics com culturals, que hi trobem a Sueca i a altres llocs del territori valencià, juntament amb la resta d’exhibicions teatrals que podem gaudir al llarg de tota la geografia fallera.

Al final podem pensar en el món com si fos un gran teatre, on els límits amb la realitat i la ficció desapareixen, on el “ser” i el “parèixer” entren en contradicció, ja que quan una cosa és, ho deu ser, no sols parèixer-ho, és a dir, o és món o és teatre, o és veritat o una quimera, no s’hauria de donar de forma simultània. Els actors i actrius que trien els seus papers a una representació, es converteixen en una mena de “literats-intèrprets” i d’una forma equiparable ocorre a la vida quotidiana on constantment es pretén ser alguna cosa que no s’és per a relacionar-se amb la societat, sent autors i actors de la nostra pròpia vida a la societat, que es converteix al mateix temps en escenari i espectador. O per altra banda, simplement el món s’identifica simbòlicament amb un teatre en el qual es representa la vida humana, és a dir, la vida estaria representada d’una forma al·legòrica per un teatre i d’aquesta manera, separem clarament la ficció de la realitat, ja que quan s’apaguen les llums, deixa de sonar la música i ens llevem la indumentària tant al món del teatre com al de les falles, tornem a ser allò que havíem triat.